Post on 05-Jul-2015
DRA.ESTHER PERTUSA
PROFESSORA UNIVERSITAT DE
BARCELONA
TRACTAMENT INTEGRAL DE
LLENGÜES
Llengua oral
Escriptura
Comprendr
eExpressar
Lectura
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
QUÉ ENTENEM PER COMPETÈNCIA
COMUNICATIVA?
Suposa saber interaccionar oralment (conversar,
escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús dels
llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos
i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de
diverses llengües, i amb l'ús de les eines
matemàtiques (operacions fonamentals, eines
aritmètiques i geomètriques o útils estadístics).
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes,
emocions, sentiments i idees.
És fonamental l'habilitat d'interactuar de manera adequada en
contextos socials i culturals diversos.
En la comunicació s'interpreta de forma significativa la informació que
es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa
la capacitat per generar informació amb noves idees, saber-les
combinar amb d'altres, i avaluar la informació rebuda més enllà del
seu significat.
Aprendre a comunicar també és saber utilitzar diferents llenguatges i
tecnologies de la informació i la comunicació. Aquestes tecnologies
condicionen la comunicació i, per tant, modifiquen la manera de veure
el món i de relacionar-se, canviant alhora els hàbits en les relacions
comunicatives personals, laborals i socials
EL MARC DE REFERÈNCIA
EUROPEU (MECR)
PLANTEJA UNES QUESTIONS COM PUNT DE PARTIDA QUE SÓN LES MATEIXES QUE HAN DE PLANTEJAR-SE ALS CENTRES:
-UNA CONCEPCIÓ DE L’ ENSENYAMENT I EVALUACIÓ DE LES LLENGUES COINCIDENT AMB UN ENFOC COMUNICATIU IFUNCIONAL
- I UNA VISIÓ CONSTRUCTIVISTA DE L’ APRENENTATGE.
PUNT DE PARTIDA
ENFOCAMENT COMUNICATIU / ENFOCAMENT COMPETENCIAL
a) CONCEPTE MULTILINGÜISME / PLURILINGÜISME
L’enfocament plurilingüe posa l’accent en el fet que (…) l’individu no manté les llengües i
cultures en compartiments mentals separats estrictament, sinó que desenvolupa una
competència comunicativa a la qual contribueix tot el coneixement i l’experiència lingüística i
en la qual les llengües s’interrelacionen i interactuen. En situacions diverses, una persona
pot recòrrer amb flexibilitat a parts diferents d’aquesta competència per aconseguir una
comunicació reeixida amb un interlocutor concret. ( MERC).
.
PSICOLINGÜÍSTICA
LES LLENGÜES S’ADQUIREIXEN EN
INTERACCIÓ
( negociació de significats)
COMPETÈNCIA SUBJACENT
SOCIOLINGÜÍSTICA
LLENGUATGE COM A PRODUCTE SOCIAL
ASPECTES CONTEXTUALS COMUNS A TOTES
PRAGMÀTICA
ÚS DEL LLENGUATGE
SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA DEL TEXT
ANÀLISI DEL LLENGUATGE PARAULA-FRASE-TEXT
TEXT COM A UNITAT DE COMUNICACIÓ
b) CONCEPTE DE LLENGUA/ES
Són eines de comunicació i de representació.
Instrument de mediació
EL NOU MODEL DE TRACTAMENT DE
LLENGÜES
Elaboració d’ un currículo integrat per totes
les llengües, materna o extrangeres i per totes
les etapes i modalitats educatives que permeti
DESENVOLUPAM
ENT DE LA
COMPETÈNCIA
PLURILINGÜE /
PLURICULTTURAL
POTENCIACIÓ DE
LA COMPETÈNCIA
DE LA LLENGUA
ORAL EN
CONTINGUTS
LINGÜÍSTICS I NO
LINGÜÍSTICS
ADQUIRIR
AUTONOMIA EN
RELACIÓ A LA
REFLEXIÓ
LINGÚÍSTICA
METALLENGUATG
E
QUÈ IMPLICA ?• Integració de llengua a les classes de contingut
(CLIC- AICLE)
Ús del contingut per aprendre llengua
Potenciació de les habilitats cognitives
d’aprenentatge
EXEMPLE: competència plurilingüe:
Connectors logico-semàntics: contrastius (Jarque 2006)
oposició PERO pero, en cambio, sin embargo, ahora bien;
però, en canvi, malgrat això
substitu-ció
REVÉS,
MEJOR
sino, en lugar/vez de, por el contrario, antes bien, contrariamente;
sinó, al contrari en comptes de, en lloc de
restricció EXCEPTO,
MENOS, SÓLO
excepto si, a no ser que... excepte si…
concessió BUENO,
SER,IGUAL, AUNQUE
de todos modos, sea como sea, en cualquier caso, a pesar de, no obstante, con todo, aun así, después de todo, así y todo, con todo (y con eso)
fos com fos, en qualsevol cas, malgrat tot, amb tot…
Ll. de signes Castellà Català
EXEMPLE:
POTENCIAR LLENGUATGE ORAL
Com a eina de comunicaciói de representació mental
Estructura el pensament
Introdueix lèxic, estructures, pensament…
Aprenentatge en sí mateix.
És una de les llengües de l’escola
Exercici de planificació de l’escrit
Elaboració d’un resum a partir de paraules clau d’un text
1r: Subratllaran dades, informacions i/oparaules rellevants (LECTURA)
2n: Deixaran en el mínim de paraules eltema del que tracta el text(ESCRIPTURA)
3r: Muntaran un joc de cartes o fitxes dedòmino amb les paraules difícils o mésimportants ( LÊXIC ORAL)
4t: Amb les paraules del primer pas, faranun resum breu del text (ESCRPTURA) o(LLENGUA ORAL)
EXEMPLE: POTENCIAR LES ACTIVITATS METALINGÜÍSTIQUES
Reptes per al professoratSota quins supòsits ha de treballar de forma
coordinada?
CONCEPTE
HOLÍSTIC DE
LLENGUA
FOMENT DE LA
CONSCIÈNCIA
LINGÜÍSTICA
El text com a
unitat de treball
TIPOLOGIES I
GÈNERES
TEXTUALS
TipusIntegrada No integrada
Tipus d’activitats de consciència lingüística: NO
INTEGRADA
TEMA 1 TEMA 2 TEMA 3 TEMA 4
Mitjançant activitats ‘extra’ o ‘paral·leles’ a les activitats d’aula.
PROBLEMA: Les activitats no integrades no desenvolupen els grausmés elevats de consciència lingüística (van Lier, 2004).
Nivells de consciènciaL’itinerari formatiu ha d’anar del nivellcognitiu al metacognitiu.
Tipus d’activitats de consciència lingüística:
INTEGRADA
FAMILIA DE TASQUES
-Integració d’activitats de transferènciainterlingüística, intralingüística i d’anàlisi contrastiva en les mateixes tasques comunicatives
-Programació integrada a través de projectes interlingüístics
Com es concreta a la pràctica?
LA PROPOSTA METODOLÒGICA DIDÀCTICA
PROJECTE DE COMUNICACIÓ
SÓN ACTIVITATS COORDINADES ORIENTADES A UNA FINALITAT
Proposa situacionsde la vida real
Integra diferentscontinguts i els
organitza de manera coherent
Implica cooperacióentre professors de
diferentsespecialitats
Implica avaluació real
El text unitat de comunicació
Gèneres textuals…no són simples
estils d’ús del llenguatge, sinó que són
processos socials governats per regles i
orientats a objectius.
Es a dir, són maneres de realitzar
activitats conjuntament per a les quals
les comunitats tenen els seus propis
conjunts de regles bàsiques ( Jim
Martin)
El gènere com a activitat (Bajtin)
Dinamisme. Els gèneres són formes que es desenvolupen com aresposta a situacions recurrents i serveixen per estabilitzarl’experiència i donar-li coherència i significat.
Situacionalitat. El nostre coneixement dels gèneres deriva de i estàinserit en la nostra participació en activats comunicatives en lanostra vida diària i professional. És a traves d’ells que aprenem aparticipar socialment.
Les convencions i normes que els caracteritzen són reflex de lacomunitat a la que pertanyen. Naixem i creixem en aquests entornssocioculturals.
El text crea una realitat lingüística i una realitat psicològica(Leontiev)
Exemple
GÉNERE TEXTUAL
Folletóturístic
Programa de festes
Programa d’un curs
GÉNERE TEXTUAL
Prescripciód’un
medicament
Recepte de cuina
Instrucció d’unvideojoc
T
Text informatiu
descriptiu
Text instructiu
TIPOLOGIES
TEXTUALS
AVALUACIÓ- MACROTAREA: NOTÍCIA
Proposta de seqüència• ELABORAR UNA GUIA TURÍSTICA PER
UNS ESTRANGERS .OBJECTIU
• Reflexió:Què és una guia de viatge?, que hi ha? Quina és la funció? Per qui serà?TREBALL INDIVIDUAL
• Es fa a la pissarra un esquema orientador
POSADA EN COMÚ
TREBALL COL.LECTIU
)
FUNCIONS
COMUNICATIVES
QUINS RECURSOS
PODEM UTILITZAR?
Donar consells Vigilem a les hores de
sol
Descriure edificis,
paisatges
Sembla… ; és…; igual
que…
Descriure itineraris
Gastronomia
• Facilitar o buscar guies de viatges
• Explicar cada un alguna cosa que conegui del barri, zona, seguint un esquema
• Fer una llista de vocabulari bàsic per estrangers…..
TREBALL EN GRUPS
• Correcció col.lectiva: en relació a estructura, lèxic, expressions..
• Completar la nostra guia a partir dels altres grups
PRESENTACIÓ DEL GUIÓ DE TREBALL A LA
CLASSE
• Elaborar el text a partir d’altres documents (guies, folletons, diccionaris..)
TREBALL EN GRUPS
EXPOSICIÓ ORAL D’ALGÚN LLOC
D’INTERÈS
Avaluació per part dels companys i la mestra d’aspectescom claretat, lògica, ordre, descripcions correctes…
Per tant,
Llenguatge oral
català-castellà
Àrees no lingüístiques: medi
natural i social, educació física
Llengua estrangera
Llenguatge escrit: lectura i escriptura
català, castellà
Permet establir
relacions: interllengües
i intrallenguai amb
àrees no lingüístiques
TEXT
Representació
Base d’orientació
Recepció
de textos
Lectura /
escolta
Treball de lèxic
Morfosintàxi
Catàleg
Revisió
Pauta
d’interrogació
El text
com a
font de
recursos
Activitats de consciència lingüística
TEXT TEXT
nou
SEQÜÈNCIA DIDÀCTIVA
Conclusions -1 L’objectiu del tractament integrat de llengües és l’elaboració
d’una única programació de les diferents llengües ques’imparteixen al centre escolar a partir d’objectius imetodologies comuns, criteris d’avaluació compartits icontinguts d’aprenentatge repartits entre les llengües, demanera que els alumnes rentabilitzin els seus aprenentatgeslingüístics i desenvolupin al màxim la seva competènciaplurilingüe.
El Portfoli és una proposta didàctica del Consell d'Europa que,seguint les orientacions del Marc Europeu Comú de Referènciaper a les Llengües, proposa que cada europeu disposi d'undocument personal en què s'inclogui informació sobre lesllengües i les cultures que coneix (destreses, coneixements,certificats, experiències viscudes, etc.) a fi de potenciar elplurilingüisme, el respecte a la diversitat o la mobilitat interna enel context europeu.
Conclusions-2
Importància de considerar els diferents nivells de llenguade forma integral (Llengua oral- llengua escrita)
Treballar amb la idea d’aspectes subjacents a todes lesllengües ( català-castellà-anglès)
Aprofitar qualsevol contingut per treballar llengua, nonomés les classes de llengua elements comuns
elements específics
Aprofitar els gèneres textuals com a unitats de significatper incloure diferents continguts.
Referències bibliogràfiques Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas:
enseñanza, aprendizaje y evaluación. Disponible en http://cvc.cervantes.es/obref/marco/
Noguerol,A. (2004). Ensenyar llengua en una societat multilingüe . Rosa Sensat i UAB. Perspectiva escolar,n.290 de desembre de 2004, pàg. 4-15.
Pascual Granell,V. (2006). El tractament de les llengües en un model d'educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (Suport a l'ensenyament en valencià; 15). ISBN 84-482-41444
Ruiz,T. (2008). El Tratamiento integrado de lenguas. Construir una programasción conjunta. Textos, n.47, pàg.46-59
Ruiz,T. (2010). Lengua castellana y literatura. Investigación, innovación y buenas pràcticas. Ed. Graó.
Van Lier,L. (2003). La segunda lengua: conocimiento, reflexión e interacción. Pàg..115-131.