Post on 28-Nov-2014
description
Mapa de Tendències en TIC i Salut 2013 Mataró, 20 de desembre de 2013
Les línies
estratègiques del Pla
de Salut i les TIC
Línia 9 del Pla de Salut
9.1 Transformar la història clínica compartida en una xarxa
d’informació i serveis que faciliti la integració
9.2 Desplegar una xarxa multicanal de comunicació i atenció
als ciutadans
9.3 Consolidar l’Observatori del Sistema de Salut de
Catalunya
9.4 Potenciar l’avaluació clínica sistemàtica en els àmbits de
les tecnologies, de la qualitat i de la recerca
2
Línia d’actuació 9. Informació compartida, transparència i avaluació
Detallats a
continuació
9.3 Consolidar l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya
3
Presentació dels informes de Central de Resultats (CdR) amb indicadors
nominals de l’àmbit hospitalari, sociosanitari, atenció primària i salut mental
Posada en funcionament de l’aplicatiu de CdR i excel dinàmics, per a la consulta
de la informació de CdR de manera oberta i senzilla
Elaboració de versions dels informes de CdR adaptades per la ciutadania
Presentació de 5 informes monogràfics, sobre temes d’interès pel Departament
de Salut (Ex: avaluació de l’impacte de les reformes del copagament farmacèutic)
Consolidació de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la
Sanitat a Catalunya (OIGS) i identificació de projectes amb
potencial sistèmic
Evolució de la Central de Resultats
2012 2010 2013
Indicadors generals d’estils de vida, utilització de serveis i qualitat de l’atenció
Indicadors de: ـ Atenció
Hospitalària ـ Atenció Primària
Resultats nominalitzats centre a centre
Versió para la ciutadania
Indicadors de: ـ Atenció Hospitalària ـ Atenció Primària ـ Atenció
Sociosanitària ـ Atenció en Salut
Mental Resultats nominalitzats Benchmarking i
identificació de millors pràctiques
Opinió de persones expertes
Versió per a la ciutadania
Eina interactiva web oberta a la ciutadania – dades obertes
Som pioners a l’Estat en fer transparents, de forma nominalitzada centre a centre, els resultats del sistema de salut i ens situem al costat dels
sistemes més avançats del món en transparència
+ Transparència
+ Benchmarking
+ Millors
pràctiques
+ Interacció amb
el ciutadà
Creació de la Central de Resultats (Ordre 496/2003)
2003
4
1
Filosofia i objectius de la Central de Resultats
5
Transparència dels resultats del sistema i
open-data
Participació dels agents del sistema de salut
Avaluació dels resultats i identificació de punts de
millora
Retiment de comptes cap a la ciutadania i els
professionals
Comparació entre proveïdors-
benchmarking
Identificació i promoció de millors pràctiques
La millora de la qualitat i la transparència del govern sanitari té un impacte
en la salut de la població a través de les polítiques, de la gestió de les organitzacions i de la pràctica clínica
S’ha demostrat que la comparació entre centres sanitaris i la retroalimentació
dels resultats als professionals, i, quan els indicadors són suficientment validats i acceptats, al públic en general, contribueix directament a una millora en els resultats i a un important estalvi, ja que es millora l’adequació dels procediments
Tota la informació es pot consultar en format open data
6
L’open data és una pràctica que advoca pel lliure accés de la ciutadania a
determinades dades, sense limitacions tècniques o legals
En el sector públic, tenir accés a les dades de l’Administració garanteix la
transparència i l’accés a la informació, l’eficiència i la igualtat
d’oportunitats a l'hora de crear valor
http://observatorisalut.gencat.cat
Es contribueix a l’obertura de
dades públiques, se’n fomenta el
seu ús i la seva reutilització i la
generació d’activitat econòmica,
d’acord amb el Pla de Govern
de Catalunya 2013-2016
Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS)
http://oigs.gencat.cat
Recull d’experiències
innovadores en una
plataforma dinàmica i
col·laborativa (~100
experiències)
Procés d’avaluació i
certificació de les
experiències
Recull d’aliances
estratègiques
Recomanacions sobre
millors pràctiques per a
professionals i proveïdors
2
7
Teledermatologia
Adequació de la
prescricpió a l’AP
L’Agència és l’encarregada de realitzar el procés d’identificació de millors pràctiques
Identificació dels trets
distintius d’èxit que
caracteritzen les
experiències i que fan
que puguin ser
escalables a tot el
sistema
Recopilació d’experiències Procés realitzat per l’AQuAS Exemples de
projectes sistèmics
8
9.4 Potenciar l’avaluació clínica sistemàtica en els àmbits de les tecnologies, de la qualitat i de la recerca
9
Realització de l’Atles de variacions del SISCAT en artroplàsties de genoll i maluc i
teràpies respiratòries a domicili
Comunicació de 18 recomanacions del Projecte Essencial, amb l’aval de 13
societats científiques
Organització de la primera International School on Research Impact Assessment i
inici de l’avaluació de l’impacte social de 3 Centres de Recerca i de l’impacte de 20
anys de La Marató de TV3
Elaboració i publicació d’indicadors d’atenció a la cronicitat i inici de la
implementació
Acord de govern per tirar endavant el projecte VISC+
(Més valor a la informació de salut de Catalunya).
Selecció de les empreses que participen en el diàleg i
desenvolupament del diàleg
Què és l’Essencial?
Iniciativa que identifica pràctiques clíniques que aporten poc valor i
promou recomanacions per tal d’evitar-ne la seva realització
3
10
Millora de la qualitat assistencial
Imperatiu ètic actuar sobre pràctiques de poc valor
Màxim valor als recursos destinats als serveis
sanitaris
1
2
3
Experiències internacionals en aquest àmbit
Promoure la medicina basada en l’evidència
Assolir canvis en la pràctica clínica
Involucrar als professionals en el procés
Avaluar l’impacte de les recomanacions
11
Identificació de pràctiques de poc valor – treball amb les societats científiques
Guies de Pràctica Clínica
Recomanacions de
desprescripció
Informes d’avaluació de
tecnologies sanitàries
Plans Directors del Departament
de Salut
Societats Científiques
Professionals clínics bústia
de suggeriments
Professionals AP i hospitals
Recomanacions avalades per: SC Pediatria (2 recomanacions)
SC Ginecologia (1 recomanacions)
SC Pneumologia (1 recomanacions)
SC Radiologia (5 recomanacions)
SC de medicina familiar i comunitària (11 rec.)
Societat catalano-balear d’Oncologia (2 rec.)
SC de Neurologia (2 recomanacions)
SC de Cardiologia (1 recomanació)
Societat catalano-balear d’infermeria (1 rec.)
12
Per què avaluar l’impacte social de la recerca?
Advocacy. Promoure la recerca com un
dels motors de transformació cap a la
prosperitat sostinguda
Accountability. Retre comptes als donants
o ciutadans
Analysis. Aprendre quins són els
mecanismes d’èxit de la recerca
Allocation. Pagament per resultats (‘pay-
for-performance’)
Analysis
Advocacy
Accountability Allocation
Avaluar l’impacte social de la recerca per optimitzar els retorns de la recerca en salut
4
13
Exemples de projectes que realitza l’AQuAS
Estudis d’impacte de programes
20 anys de La Marató de TV3
Instituts d’Investigació Sanitària
Formació, capacitació i foment d’una ‘community of practice’ internacional
International School on Research Impact Assessment
Publicació de dades de procés i resultats de la recerca finançada
Central de Resultats de centres de recerca
14
Descripció del projecte VISC+
Relacionar i analitzar
INFORMACIÓ individualitzada,
anonimitzada i segura
Definir uns serveis que permetin
generar CONEIXEMENT a partir
d’aquesta informació
Crear VALOR per al sistema
sanitari català i per a la ciutadania a
partir d’aquest coneixement generat
Dissenyar i posar en marxa una organització per extreure
+ Valor a la Informació del Sistema de Salut a Catalunya
.
Valor
Coneixement
Informació
15
5
Els serveis del VISC+ proporcionaran valor a tres nivells
Indústria i centres d’investigació
Sistema sanitari català
Teixit econòmic i industrial i societat catalana en general
Major capacitat per a
que els centres
d’investigació i
desenvolupament i la indústria sanitària
en general
(proveïdors,
farmacèutiques,
biotecnologia,
dispositius mèdics,
etc.) desenvolupin
la seva activitat
Major capacitat de planificació i
assignació de recursos, cerca
d’eficiències, proactivitat i millora
d’experiència de la salut del pacient, control i millora del rendiment, etc.
Major capacitat d’atracció de talent i inversió sobre els
sectors d’investigació sanitària i altres sectors directament o
indirecta vinculats amb les ciències de la vida
16
17
El Projecte VISC+ ha estat acordat amb els principals agents
del sistema sanitari i té el suport del Govern de la Generalitat
Validació amb
l’Autoritat
Catalana de
protecció de
Dades
(APDCAT)
Contrast inicial
de la idea del
projecte i dels
seus objectius
amb potencials
clients dels
serveis del
VISC+
Aprovació del
projecte per
part del Consell
d’Administració
de l’AQuAS
Explicació del
projecte a
persones clau
del Govern de la
Generalitat
Aprovació del
projecte per
Acord de
Govern
1r trimestre 2013 1r trimestre 2013 Abril 2013 Maig 2013 Juny 2013
Inici del diàleg competitiu
(setembre 2013)
Publicació al Diari Oficial de
la Unió Europea (13 juny
2013)
Properes passes
18
Desenvolupar l’Observatori sobre els efectes de la
crisi econòmica en la salut de la població en el marc
de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya
Posar en funcionament l’Observatori de la prescripció
farmacèutica
Desenvolupar el registre de professionals sanitaris de
Catalunya i l’Observatori de les professions
sanitàries
Presentar els primers resultats de l’avaluació de
l’impacte de les recomanacions del Projecte Essencial.
Afegint valor a la pràctica clínica
Llançar el projecte de decisions compartides entre
professionals sanitaris i pacients
Mataró, desembre de 2013
19
Moltes gràcies