La Composició.

Organització de la forma i el seu entorn en el pla

Què significa compondre?Llenguatge musical Llenguatge escrit

Llenguatge visual

El llenguatge visual ordena els seus elements visuals (punts, línies i plans), per configurar expressions artístiques.

L’organització de la forma es basa en la construcció d’una imatge.

Cal tenir en compte:

- Les formes - El format

- L’equilibri - El pes visual

- El color - La Simetria

Les formes en la composició.

Les figures semblants creen una sèrie de relacions perceptives que fan que s’unifiquin.

Algunes formes ens criden més l’atenció que d’altres.

El format Forma, mida i orientació espacial de la superfície on es realitza l’obra plàstica.

Format vertical: Sensació visual d’equilibri i elevació. S’ha utilitzat molt per a temes religiosos perquè potencia el sentit d’elevació i l’espiritualitat.

Format Horitzontal: Proporciona a la composició estabilitat, fermesa i solidesa. Molt utilitzat en temes de paisatge i en bodegons, on ajuda a crear l’efecte d’ordre dels seus elements.

Format triangular: Proporciona gran estabilitat a les formes situades en la base i limita l’expansió de les formes a la part superior.

Format circular: Crea un moviment envoltant i de suspensió en el qual les formes sembla que suren.

Format quadrat: Centra la visió i produeix un efecte visual d’equilibri estable.

Esquemes compositius

L’esquema compositiu és el conjunt de línies principals sobre els quals s’organitzen els espais on se situaran els elements visuals.

Esquemes compositius simples

Solen estar formats per una figura geomètrica, línies rectes o corbes relacionades entre si o xarxes modulars.

Format per una combinació de dos o més esquemes simples. Es creen composicions més complexes.

Esquemes compositius compostos

Equilibri visual

Una composició té equilibri quan l’atracció visual dels elements es compensen.

Criteris importants:

- Llei de la balança: Consisteix a col·locar formes de mida, color, forma, etc., a la mateixa distància del centre.

- Llei de la compensació de masses: Es tracta de buscar l’equilibri mitjançant el contrapès, relacionant formes de mida, color o significació diferent.

El fet de llegir d’esquerra a dreta i de dalt a baix fa que si situem un objecte a l’angle inferior dret fem que pesi més.

- Llei de terços: Consisteix a dividir el format en tres parts en llargada i amplada. Les zones de més atracció o pes visual se situen en les interseccions de cada divisió. Aquestes zones s’anomenen centres d’interès.

Pes visualÉs la força que atrau la mirada de qui observa una imatge.

Factors que afecten el pes visual:

1. La mida: Una forma gran pareix més pesada que una petita.

2. El contorn: Un objecte amb contorn irregular pareix més pesat que un amb contorn més senzill.

3. El color: Els colors d’alta intensitat tenen més pes visual.

4. El valor: A més contrast de valor entre un objecte i el fons, més pes visual té l’objecte.

5. La textura: Un objecte amb una textura aspra pareix més pesat.

6. La posició: Un objecte petit que està lluny de l’àrea dominant d’una obra pot parèixer igual de pesat que un objecte gran proper a l’àrea dominant.

El colorEls colors d’una mateixa família similars en el to, el valor o la saturació, tendeixen a formar un conjunt.

Els colors s’aproximen o s’allunyen de l’espectador segons que siguin més o menys llampants. Els colors calents s’acosten i els freds s’allunyen.

SimetriaLa simetria ordena i equilibra una composició a parts iguals.

Dóna harmonia a la composició en unificar i organitzar les parts de la imatge.

Simetria axial

Simetria radial

Pesentació realitzada per n’Ana Blesa per a 3r. d’ESO

IES Ramon Llull