La producció poètica de postguerra: entre el

simbolisme i l’existencialisme.1. Carles Riba

2. Joan Vinyoli

3. Bartomeu Rosselló-Pòrcel

4. J.V. Foix

5. Joan Brossa

6. La represa cultural valenciana

IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

La producció poètica de postguerra: entre el simbolisme i l’existencialisme.

ELEGIA SEGONA (Elegies de Bierville)

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

2. JOAN VINYOLI

Reflexiona amb desencís sobre el miratge de la vida

Hora quieta

Tot és quiet, només una destralressona lluny. Secs arbres a la vorade l’espadat es miren al corrent.Llisquen les aigües en silenci igualque les edats, i brilla tristamentavui com fa molts segles aquesta hora.

Joan Vinyoli, Antologia poètica

3. BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL S’allibera de les influències de l’Escola Mallorquina i sintetitza elements postsimbolistes i surrealistes en una poètica de gran qualitat

EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosc i tempestat de flama. M'exaltaré damunt els horitzons i trauré les banderes al desert de la darrera cavalcada. Reina d'aquestes hores, ara véns tota brillant, armada. Inútil desesper del vespre! L'alba s'acosta ja amb l'espasa, i l'ardor temerari que m'encén allunya les estrelles.

(D'Imitació del foc, 1937)

4. J.V. FOIX

Sintetitza elements noucentistes (classicisme) i tècniques avantguardistes (exploració del subconscient).

Registre lingüístic amb arcaismes i neologismes que conforma una llengua culta i hermètica.

Expressa estats d’ànim i visions del seu món interior i subconscient.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella, —Per quin cel mort—, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D’astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja valgui, i, de Déu, el parany Per heure’m tot. O del diable engany.

(De Sol, i de Dol, 1947)

5. JOAN BROSSA

Combina l’experimentació poètica i la influència surrealista amb la perfecció tècnica.

Conreà la poesia escènica i la poesia visual.

COMBAT

I Mosca xinxa escorpí paparra rata

II paper insecticida

DDT matamosques flit ratera.

UN HOME ESTERNUDA

Un home esternuda.

Passa un cotxe.

Un botiguer tira la porta de ferro avall.

Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.

Me'n vaig a dormir.

Això és tot.

6. LA REPRESSA CULTURAL VALENCIANA:

En la postguerra immediata solament es permeté una certa activitat a la societat Lo Rat Penat pel seu caràcter folklòric i afalagador del nou règim.

XAVIER CASP:

Funda l’editorial Torre , la seua poesia és intimista, religiosa i simbolista, amb un to conservador.

MARIA BENEYTO:

Amb un realisme humanitzat. Preocupada per la condició

humana.

JOAN VALLS:

Intimista i metafísic. JOAN FUSTER