L’arc de Sant Martí

Al país dels contes, un dia va esclatar una forta tempesta. Plovia, plovia, plovia. Però quan la pluja va parar i va tornar a brillar el sol, al cel es va formar un meravellós Arc de Sant Martí

compost de 7 colors diferents: vermell, taronja, groc, verd, blau cel, anyil i violeta.

Jo sóc el color més important. Sóc el color de les flors més boniques, els fruits més

saborosos, i les verdures més bones… vermella és la sang que corre per les venes i vermell és

el cor! - va dir el vermell

Jo, jo i jo sóc el que compta per damunt dels altres. Del meu color són els fruits més sucosos- va respondre el taronja.

Jo sóc el més important!! Sóc el color del sol- va protestar el groc, envejós.

I jo que us he de dir? Totes les plantes de la Terra són verdes!- el va fer callar el verd.

Jo sóc el més important: sóc el color del cel i del mar!- estava enfurismat el blau cel.

Que dius jo sóc el més important!- va dir l’anyil.

Jo sóc el més important, estic per damunt de tots- va cridar el violeta

Tu ets l’últim… el primer sóc jo!- va dir el vermell.

Els colors es van barallar i l’arc de Sant Martí no era tan bonic com abans.Jo me’n vaig d’aquí, estaré millor tot sol!

Tots els colors van marxar i no en va quedar res de l’Arc de Sant Martí. Res de res!!!!! El cel s’havia quedat buit.

Però tot seguit el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau cel, l’anyil i el violeta es van adonar que no els hi agradava estar sols: no tenien ningú amb qui parlar, no podien riure amb ningú… no tenien amb qui plorar.

Per fi, un dia tots els colors es van retrobar i el vermell va preguntar finalment:Amic, què us sembla si fem les paus?Després va allargar la mà al taronja.

El taronja l’hi va encaixar somrient: Quina idea més bona!Després es van donar la mà tots els colors i com per art de màgia, un meravellós Arc de Sant Martí es va formar en el cel.

CATACRIC, CATACRAC, CONTE ACABAT