L’August de Prima Porta

Post on 04-Jan-2016

31 views 0 download

description

L’August de Prima Porta. ESQUEMA. Context històric Anàlisi formal Documentació Descripció Estil, Expressió, posició, visió, etc. Iconografia, significat i funció. CONTEXT HISTÒRIC. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of L’August de Prima Porta

L’August de Prima Porta

ESQUEMA

• Context històric

• Anàlisi formal– Documentació– Descripció– Estil, Expressió, posició, visió, etc.

• Iconografia, significat i funció

CONTEXT HISTÒRIC• Aquesta escultura pertany a l’etapa de l’Alt Imperi

(segles I aC- III dC) i pot datar-se a finals del segle I aC, poc després que August, l’any 27 aC, una vegada eliminats els seus rivals, es nomenat emperador.

• Imperi: = Maison Carrée • Va trobar-se a la vil·la que Lívia, la muller d’August

tenia a Prima Porta, als afores de Roma, al costat de la Via Flaminia. Aquí va ser on l’emperadriu va retirar-se en quedar vídua, l’any 14 dC.

Mausoleu d’August

Anàlisi formal

DOCUMENTACIÓ   Autor: Anònim  Cronologia: 19 aC. Còpia 14dC . Estil: Romà imperial.   Material: Original en bronze. Còpia en marbre.   Forma: Escultura exempta   Tipologia: Dempeus.  Cromatisme: Restes de policromia: daurat, porpra, blau, ocre i groc.  Localització original: vil·la “Ad Gallinas Albas” a Prima Porta

(Roma). Localització actual: Museus Vaticans (Vaticà. Itàlia).

     Descripció: Representa August, primer emperador de Roma, en actitud d’arengar els súbdits. Va vestit amb la indumentària pròpia del càrrec que ocupa: la cuirassa, que per primera vegada apareix decorada amb relleus. Aquests fan menció de les conquestes de la Gàl·lia i d’Hispània i de tot el seu programa polític. S’hi representen la Gàl·lia i la Hispània humiliades; els bàrbars de la frontera de l’Eufrates retornant les àguiles preses a les legions de Cras i el carro del Sol que, sobre el pit, passa il·luminant els grans dies de la Roma d’August. Per aquests relleus de la cuirassa, s’ha relacionat aquesta escultura amb els relleus de l’Ara Pacis. Als seus peus, un dofí i Eros ens indiquen el caràcter diví del personatge representat i de la família a què pertany (família Júlia). A la mà dreta sosté el bastó consular.

L’arringatore

                                         

   

1.-  L’Aurora guiant el carro del Sol2.-  Cel3.-  L’estel del matí. 4.-  La rosada que, juntament amb l’estel del matí, precedeix l’Aurora.5.-  Hispania. 6.-  Apol·lo sobre un griu 7.-  La Mare Terra amb dos nens i la Cornucòpia.8.-  Diana sobre un cèrvol. 9.-  Gal·lia. 10.- Mart i la Lloba Capitolina reben les insígnies romanesque retorna un guerrer part

Estil: És una mostra d’ escultura romana de l’etapa de l’Alt Imperi (segles I aC-III dC) i més concretament del regnat d’August, el primer emperador. L’art de l’època d’August, i principalment l’escultura, es va inspirar en l’art grec del segle V aC i va servir de model per a tots els moviments classicistes que varen produir-se en la Roma de l’època imperial. La Roma d’August pot comparar-se a l’Atenes de Pèricles.

Expressió: el cap d’August reflecteix els seus propis trets individuals però embellits. La seva expressió és continguda i mostra un aire humanitari

Visió frontal: l’escultura va ser situada contra la paret, cosa bastant freqüent a l’estatuària romana concentrant, d’aquesta manera, tot l’èmfasi en el pla frontal. Els costats estan poc treballats i el darrere no està ni tan solament acabat.

        Posició: El pes està equilibrat, en contrapposto. El peu recolzat es contraposa al braç aixecat que en senyal de comandament s’adreça, com la mirada, cap als súbdits, a qui està parlant. El dofí i Eros, fan una funció de suport. 

Es creu que és un retrat pòstum perquè l’emperador va descalç (els peus nus són propis dels mortals deïficats). En l’escultura original de bronze, l’emperador calçava unes sandàlies.

        S’ha comparat aquesta escultura amb el Dorífor de Policlet, considerada el zènit de l’escultura clàssica i de la qual els romans n’apreciaven l’aire de serenitat i de dignitat. Però per temperament i per tradició els romans eren molt diferents dels grecs i algunes de les característiques del Dorífor eren dificílment assumibles per un romà. En concret:        - El Dorífor era una figura ideal i el que buscava l’escultor romà era fer un retrat de l’emperador. Va reproduir les seves faccions mantenint la puresa de formes del Dorífor        - El Dorífor anava nu, cosa natural en l’escultura d’un heroi grec però impropi d’un emperador romà. Per això, l’escultor va vestir la figura d’August amb una cuirassa i un mantell. La cuirassa, però, es va esculpir tan ajustada que li marca completament el tors.

- El Dorífor no tenia enfoc ni direcció. No semblava propi d’un emperador vagar sense rumb sinó que havia de dirigir-se directament als seus súbdits i dominar el públic que tingués al davant. Se’l va esculpir amb el cap alt, lleugerament inclinat per mirar endavant i vers l’horitzó i amb el braç dret aixecat en posició de comandament

ICONOGRAFIA        August, el primer emperador, es dirigeix als seus súbdits. Va vestit de general (imatge toracata) i es mostra triomfador. Als seus peus, el dofí de Venus i Eros, fan referència a l’orígen de la família Júlia, a la qual l’emperador pertany. Eren descendents d’Enees, fill de Venus. Aquest retrat del primer emperador arribarà a

ser el prototipus de molts retrats d’emperadors a peu.

SIGNIFICAT

        És un retrat d’August, el primer emperador romà. Els retrats romans eren, al principi, essencialment privats mentre que els retrats grecs solien representar personatges famosos i tenien un caràcter honorífic. La tradició retratística romana té el seu orígen en les màscares de cera de tradició etrusca, que guardaven als atris i eren transportades en les processons. Vers el final de la República va progressar el retrat de caràcter públic que abundà durant l’imperi. A l’època d’August sorgiren els ideals clàssics grecs en l’escultura oficial i foren abandonats els austers retrats del període republicà.

FUNCIÓ

        Aquesta escultura va trobar-se a Prima Porta, la vil·la de Lívia, la muller d’August. Prima Porta, als afores de Roma, al costat de la Via Flaminia, va ser el lloc on va retirar-se l’emperadriu quan va quedar-se vídua l’any 14 dC.

Entre els records d’aquesta hi devia haver una escultura d’August, còpia d’una altra de bronze.

Tenia, per tant, un ús privat.