Post on 26-Oct-2014
EntraÊaÊformarÊpartÊdeÊlaÊhist˜riaÊdelÊLiceuElÊLiceuÊŽsÊpartÊdeÊtots.ÊColálabora
«M’has arrossegat fins al fons, cruel poder de les aigües, i no obstant això saps molt bé que en el teu fred si, no puc morir!»
Rusalka (Acte III)
Fundació Gran Teatre del Liceu
Generalitat de Catalunya
Ministerio de eduCaCión, Cultura y deporte
ajuntaMent de BarCelona
diputaCió de BarCelona
soCietat del Gran teatre del liCeu
Consell de MeCenatGe
www.liceubarcelona.cat
Direcció del Teatre
Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu
president ArturMasiGavarró
ViCepresidents JoséMaríaLassalleRuíz
XavierTriasiVidaldeLlobatera
SalvadorEsteveiFigueras
VoCals representants de la FerranMascarelliCanalda Generalitat de Catalunya JosepMariaBusquetsiGalera
VoCals representants del Ministerio MiguelÁngelRecioCrespo de eduCaCión, Cultura y deporte SantiagoFisasAyxelà
VoCals representants de JaumeCiuranaiLlevadot l’ajuntaMent de BarCelona MartaClariiPadrós
VoCal representant de MònicaQuerolQuerol la diputaCió de BarCelona
VoCals representants del JosepVilarasauiSalat Consell de MeCenatGe PabloCigüelaIbáñez LuisAbrilPérez LeopoldoRodésiCastañé
VoCals representants de ManuelBertrandiVergés la soCietat del Gran teatre JavierCollOlalla del liCeu JosepMariaCoronasiGuinart ManuelBusquetArrufat
direCtor General JoanFrancescMarcoiConchillo
seCretari JaumeSoléiJaner
interVentor JoanGuerreroiLuque
Comissió Executiva
president MiguelÁngelRecioCrespo
VoCals representants XavierSolàiCabanas de la Generalitat de Catalunya VicençVillatoroiLamolla
VoCals representants del Ministerio MiguelÁngelRecioCrespo de eduCaCión, Cultura y deporte AntonioGardeHerce
VoCals representants de JaumeCiuranaiLlevadot l’ajuntaMent de BarCelona MartaClariiPadrós
VoCal representant de la SalvadorEsteveiFigueras diputaCió de BarCelona
VoCals representants de la ManuelBertrandiVergés soCietat del Gran teatre del liCeu JavierCollOlalla
VoCals representants del JosepVilarasauiSalat Consell de MeCenatGe PabloCigüelaIbáñez
direCtor General JoanFrancescMarcoiConchillo
seCretari JaumeSoléiJaner
interVentor JoanGuerreroiLuque
direCtor General JoanFrancescMarco
direCtor artÍstiC JoanMatabosch
direCtora eConÒMiCa i FinanCera AnaSerrano
direCtor de MÀrQuetinG, MartíTorres CoMuniCaCió i MeCenatGe
direCtor de produCCió i Gires EduardGarcia
direCtor de reCursos HuMans JordiTarragó i serVeis Generals
direCtor tÈCniC XavierSagrera
Cap de GaBinet de la direCCió RosaBassedasGeneral i relaCions instituCionals
Cap del serVei jurÍdiC JaumeSolé
direCtor MusiCal JosepPons
direCtor del Cor JoséLuisBasso
Consell d’Assessorament Artístic
assessors XavierAlbertí FrancescCortès PilarFigueras AnnaMaleras RamonPla AntoniRos-Marbà
MeMBres del Gran teatre del liCeu JoanFrancescMarco JoanMatabosch JosepPons JoséLuisBasso JaumeSolé
la Fundació del Gran teatre del liceu és membre de:
Plantilla del Liceu
Direcció General
Joan Francesc Marco
director general
M. Isabel Aguilar
Rosa Bassedas
Paloma Casa
M. Àngels Casals
Laura Cosme
Ariadna Pedrola
Laura Prat
Teresa Serra
Jaume Solé
Departament
Artístic
Joan Matabosch
director
Anabel Alenda
Lluís Alsius
Josep Maria Armengol
Sònia Cañas
Damià Carbonell
Albert Castells
Luca Ceruti
Concepción García
Vanessa García
Victòria Gómez
Mark Hastings
Joaquim Iborra
Eva Marín
Àngels Martínez
Glòria Nogué
Juan Carlos Olivares
Núria Piquer
Sebastian Popescu
Susana Rodríguez
Elena Rosales
Maria Subirana
Roser Trepat
Jaume Tribó
Maria Carme Ventura
Gueràssim Voronkov
Véronique Werklé
Orquestra
Olga Aleshinski
Cesar Altur
Maria Anca Andrei
Sandra Luisa Batista
Lluís Bellver
Francesc Benítez
José Miguel Bernabeu
Dorothea Biehler
Claire Marie Bobij
Kostadin Bogdanoski
Margaret Bonham
Miquel Àngel Bosch
Bettina Brandkamp
Esther Clara Braun
Mercè Brotons
Josep Anton Casado
Elena Ceaucescu
Andrea Ceruti
Carles Chordà
Francesc Colomina
Carme Comeche
Savio de la Corte
Charles Courant
Philip-Raymond
Cunningham
Birgit Euler
Vincent Fillatreau
Juan Pedro Fuentes
Nicolae Giurgea
José Antonio Gómez
Adam Glubinski
Rodica Monica Harda
Detlef Hillbricht
Piotr Janusz Jeczmyk
Christo Kasmetski
Aleksandar Krapovski
Emilie Langlais
Jing Liu
Francesc Lozano
Kalina Macuta
Edith Maretzki
Enric Xavier Martínez
Joan Josep Mercadal
Jordi Mestres
Aleksandra Miletic
Albert Mora
David Morales
Liviu I. Morna
Mihai Morna
Arturo Nogués
Emili Pascual
Dolors Payà
Enric Pellicer
Raúl Pérez
Cristoforo Pestalozzi
Ionut Podgoreanu
Alexandre Polonski
Annick Puig
Ewa Pyrek
Kornelia Racz
Joan Josep Renart
Francesc Rodríguez
Lluís Rusiñol
Artur Sala
Rafael Sala
Francesc Sánchez
Fulgencio Sandoval
Catalin Cristian Sandu
Birgit Renate Schmidt
Oleg Shport
Oksana Solovieva
Juan Manuel Stacey
Renata Tanollari
N. Peter Thiemann
Franck Tollini
Vessela Tomov
Yana V. Tsanova
M. Eulàlia Valero
Marie Vanier
Bernardo Verde
Àngel Vidal
Francisco Villaescusa
Matias Weinmann
Ignacio Zamora
Cor
Alejandra Marie Aguilar
M. Isabel Arqué
Min A. Baek
Josep Maria Bosch
Margarita Buendia
Ignasi Campà
Teresa Casadellà
José Luis Casanova
Paul Chiarot
Alexandra Codina
F. Xavier Comorera
Núria Cors
Rosa Maria Cristo
Miguel Ángel Curras
Georgiev Darlev
Gabriel Antonio Diap
María José Escorsa
Jordi Figueras
Mariel Wlady Fontes
Isabel Fuentealba
Ignasi Gomar
Olatz Gorrotxategi
Ramón Grau
Airam Hernández
Andrés Jara
M. Carme Jiménez
Sung Min Kang
Hortensia Larrabeiti
Yordanka León
Graham Lister
M. Dolors Llonch
Glòria López P.
Raquel Lucena
Mònica Luezas
Elizabeth Maldonado
Encarnació Martínez
Xavier Martínez
Isabel Mas
J. Antonio Medina
Ivo Ivanov Mischev
Raquel Momblant
José Luis Moreno
Daniel Muñoz
Anna Oliva
M. Àngels Padró
Pierpaolo Palloni
Eun-Kyung Park
Marta Polo
Joan Prados
Carles Prat
Angèlica Prats
Florenci Puig
Joan Josep Ramos
Miquel Rosales
Emili Roses
Theodore Rulfs
Miglena Savova
Spasova
Maria Such
Lorenzo P. Valero
Ingrid Venter
Elisabet Vilaplana
Mariano Viñuales
Rita Wing
Helena Zaborowska
Guisela Zannerini
Departament
Econòmic i
Financer
Anna Serrano
directora
Jesús Arias
Jordi Cabrero
Cristina Esteve
Maria Jesús Fèlix
Maria Josep Garcia
Eva Grijalba
Esther Juli
Gemma Martínez
Roser Pausas
Raquel Pérez
Gemma Rodríguez
Josep Valls
Departament de
Màrqueting,
Comunicació i
Mecenatge
Martí Torres
director
Carmen Aguilar
Emma Blancafort
Sònia Blanquet
Irene Calvís
Montserrat Cardona
Maite Guerra
Mireia Martínez
Berna Navarro
Josefa Padrós
Lluís Palomar
Victòria Pardell
Susanna Piquer
Maria Teresa Pous
Sònia Puig-Gros
Gemma Pujol
Isabel Ramon
Marta Ribas
Inés Riviere
Helena Roca
Mercè Roig
Gemma Sánchez
Isabel Santana
Sari Sanz
Paulina Soucheiron
Deborah Tarridas
Carme Urgell
Mireia Ventura
Cristina Viñas
Departament de
Producció i
Gires
Eduard Garcia
director
Yolanda Blaya
Sílvia Garcia
Carles Gibert
Muntsa Inglada
Elena Moral
Mercè Núñez
Meritxell Penas
Joan Rimbau
Josep Maria Sabench
Pilar Villanueva
Departament de
Recursos Humans i
Serveis Generals
Jordi Tarragó
director
Jordi Aymar
Cristina Ferraz
Pilar Foixench
Mireia Gay
Raül López
Xavier Massotti
Juan Manuel Muñoz
Ruben Ondoño
Sandra Oliva
Júlia Osorio
Joan Peyretó
Maria Rosa Pons
Sara Ramírez
Mercè Siles
Albert Sust
Ferran Torres
Departament Tècnic
Xavier Sagrera
director
Rui Alves
Jordi Amate
Llorenç Ametller
Javier Andrés
Albert Anguera
Ferran Anguera
Ricard Anguera
Joan Anton Antich
Víctor Antich
Stefano Armani
Jerónima Armas
Mercè Arribas
Antonio Arrufat
Natalia Barot
Xavier Bové
Albert Brignardelli
Manuel Cabello
Raúl Cabello
Julián Candón
Carles Capdet
Ferran Capella
Xavier Carreras
Jordi Castro
Gertrudis Cayuela
Marc Comas
Alexandre Curcó
Pietro d’Agostino
Laia Daniels
Ricard Delgado
Antoni Díaz
José Luis Encinas
Sergi Escoda
Yolanda Escoda
Sebastià Escutia
Rafael Espada
Guillermo Fabra
Antoni Falcó
Josep R. Falcó
David Farré
Immaculada Faura
Josefa Fèlix
Gemma Felius
Cristina Fortuny
Marta Frades
José M. Franganillo
Ruth Galán
Victòria Gallego
Jordi Gallués
Antoni Garcia
Joan Carles Garriga
Josep P. Gil
Fiorella Giudicessi
María José Gómez
Alberto González
Carmen González
José Jorge González
Antonio Guardiola
Miguel Guillén
José Ángel Hidalgo
Adela del Hoyo
Pablo Huerres
Fernando Jiménez
Anna Maria Junquera
Jamaine M. Kässler
Antonio Larios
Antoni Lebrón
Esther Linuesa
Eduard López
Francesc Xavier López
Jordi López
Xesca Llabrés
Ramón Llinás
Mònica Llorens
Joaquim Macià
Francesc Macip
Antoni Magriñà
Begoña Marcos
Isaac Martín
Aduino J. Martínez
Jaime Martínez
Manuel Martínez
Roger Martínez
Eduard Melich
Vicenç Miguel
Enric Miquel
Bautista V. Molina
Carlos Montosa
Mercedes Muñoz
Blai Munuera
Agustí Navarro
Mònica Núñez
Alfonso Ochoa
Albert Ortiz
Amadeo Pabó
Natàlia Paradela
Carles A. Pascua
Albert Peña
Liliana Pereña
Ana Pérez
Robert Pinies
José C. Pita
Salvador S. Pozo
Ferran Pratdesaba
Esteban Quifer
Carles Rabassa
Lluís Rabassa
Dolors Rodríguez
Jaume Roig
Darío Rojas
Carlos A. Rojo
Marcos Romero
Pere Romero
Josep Rosés
Glòria Royo
Josep Sala
Josuè Sampere
Andrés Sánchez
Josep M. Sánchez
Juan M. Sánchez
Margarita Sánchez
Mariano Sánchez
Esther Sanclemente
Vicenç Santos
Javier Sanz
Pedro Sastre
Jordi Segarra
Maria Serra
Maria Teresa Sil
Jordi Soler
Carles Lluís Suárez
Marc Teixidor
Eduard Torrents
Antoni Ujeda
Esperanza Valderrama
Núria Valero
Andrés Varela
Ana Sabina Vergara
Jaume Vergés
Alba Viader
Patricia Viguer
Eva Vílchez
Judit Villalmanzo
Ana Zurdo
Fundació Gran Teatre del Liceu
Mecenes · Consell de Mecenatge
Patrocinadors
Protectors
Benefactors
Col·laboradors
Macià Alavedra
Salvador Alemany
Maria Bagués
Joaquim Barraquer
Núria Basi
Manuel Bertran
Manuel Bertrand
Agustí Bou
Carmen Buqueras
Joan Busó
Joan Camprubí
Guzmán Clavel
Josep Cusí
Antoni Esteve
Magda Ferrer-Dalmau
Sergi Ferrer-Salat
Maria Font de Carulla
Mercedes Fuster
José Gabeiras
José Luís Galí
Francisco Gaudier
Lluís M. Ginjaume
Jaume Graell
Manuel Grau
Calamanda Grifoll
José Manuel Mas
Josep Milian
José M. Mohedano
Josep Lluís Núñez
Josep Oliu
Maria Reig
Francisco Reynés
Miquel Roca
Francisco Salamero
Maria Soldevila
Ernestina Torelló
Joan Uriach
Josep Vilarasau
Maria Vilardell †
BANCO MEDIOLANUM
BON PREU
GENERAL CABLE
ILLY CAFFÈ
SAGA MOTOR
SOGEUR
SUMARROCA
18 Presentació
24 Festival Bayreuth al Liceu
32 Òperes
60 Dansa
70 Concerts
80 El Petit Liceu
92 Abonaments i localitats
92 Informació
Índex
18 Presentació Presentació 19
Presentació
La temporada 2012-2013 té un brillant inici,els primers dies de setembre, amb la vinguda del’orquestra i els corsdelsFestivalsdeBayreuth, laciutatmíticadelwagnerisme,onel compositor féuconstruir un teatre adaptat a la seva concepció del’òperaiquecadaestiurepelsseusdevotsprocedentsd’arreu del món. El Liceu de Barcelona, fidel a laseva secular tradició wagneriana, va rebre l’any1955 la visita dels Festivals Wagner de Bayreuth,esdevenimentquecommocionàelnostrepúblicifouungran impactepera tota la ciutat.Ara,57anysdesprésd’aquellafita,que els aficionatsmésgransencararecordenambemoció,elTeatretornaaacollirl’orquestraicordeBayreuth,ambcantantsdegranprestigi,queensfaràescoltar,enversiódeconcert,tresgransobreswagnerianes:Der fliegende Holländer (L’holandès errant),Lohengrin i Tristan und Isolde.ÉsunorgulliunaalegriaperalGranTeatredelLiceurenovarelcontacteambelmóndeBayreuth,seguintlaconstantimaidesmentidadevociódelseupúblicperlafigurail’obradeRichardWagner.
Aquest esdeveniment constitueix el pòrtic d’altresactesculturalsrelacionatsamblacommemoraciódelsegoncentenari,el1913,delnaixementdeWagner.Així, dins la temporada, trobem la representacióde l’òpera Das Rheingold (L’or del Rin), el pròlegde lafamosa«Tetralogia»deWagnerDer Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung),estrenadaaMunicl’any1869, i, enversiódeconcert,Rienzi,obradejoventutdelcompositor,estrenadaaDresdenel1842,sobre el personatge històric romà Cola di Rienzo,relativamentpocconegudaperquènoformapartde
l’estrictecorpusdelsdramesconsideratsessencialmentwagnerians.TambétéungraninterèslaprojecciódelfamósfilmclàssicenduespartsEls nibelungsdeFritzLang,estrenataBerlínel1924,encol·laboracióamblaFilmotecadeCatalunya,projeccióacompanyadadelainterpretacióendirectedelapartituraoriginaldeGottfriedHuppertz.UnaexposiciósobreRichardWagnercompletalacelebració.
El mateix any 2013 es commemora el bicentenaridelnaixementdeGiuseppeVerdi i s’haprogramatunanovaproducciódeLa forza del destino, òperademaduresa estrenada el1862aSantPetersburg,en coproduccióamb l’OpéradeParís, ambRenatoPalumbocomadirectormusical.
S’incorporenalahistòriadelLiceutresòperesdegraninterèsquemancavenenlasevabrillanttrajectòria.Enordrecronològic,laprimeraésIl turco in Italia,òperadejoventutdeGioachinoRossini,estrenadaaMilàel1814,undeliciósdrama buffosegonslamodade les «turqueries» de l’època, que representa unamostraplenadegràciaiagilitatdelgrancompositor.LasegonaésIolanta,dePiotrI.Txaikovski,refinadaòpera,degranlirisme,estrenadaaSantPetersburgel1892,pocconegudaalsteatresd’òperaoccidentals,quetél’al·licientd’arribarenversiódeconcertperòambelscossosestables–orquestraicor–delTeatreMariinskideSantPetersburg,amblesgransfiguresdeValeriGergiev,eldirectord’orquestra,ilasopranoAnnaNetrebko,quedebutaaixíalLiceu.Laterceraés Street Scene (Escena de carrer) de Kurt Weill,estrenadaaFiladèlfiael1946, laprimeraòperade
20 Presentació Presentació 21
L’ofertacomplementàriade l’òperaestarà formadaperuna sèriede recitals i de concerts amb solistesrellevants,comJoyceDiDonatooBejunMehta.Amésamésdecelebraraquestatemporadal’ediciónúmero50delConcursFrancescViñas,l’OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuparticiparàenunasèriedeconcertsalPalaudelaMúsicaCatalanaial’AuditorideBarcelona,sotalabatutadelnoudirectormusicaldelLiceu,JosepPons.EldirectordelCorésJoséLuisBassoielconcertinoésKaiGleusteen.
Pelquefaaladansa,esmentemprimerlacompanyianovaiorquesaAlvinAileyAmericanDanceTheater,jaconegudapelsaficionatsdelLiceu,ambballarinsafroamericansqueintegrenlasevapersonalconcepcióde l’experiència ètnica i de la dansa modernaamericana, en un programa eclèctic i atractiu. Ensegon lloc, ens visita l’American Ballet Theatre, laprestigiosa companyia que manté la tradició delballetclàssicalsEUA,queensportaunadelesgransobresdelballetrusdelseglexix,Don Quixot,ambmúsicadeLudwigMinkus,obramestradelcoreògrafMariusPetipa,estrenadael1869alTeatreBolshoide Moscou. La tercera companyia és el Ballet delTeatreNacionaldePragaamblasevacèlebraversiód'El trencanous de Piotr I. Txaikovski. La quartacompanyiadedansaéselBallettamRheinDüsseldorfDuisburg,lacompanyiaestabledel’OperamRhein,unadelesgransinstitucionsculturalsalemanyes,quepresentaL’art de la fuga deJohannSebastianBachamblainnovadoraiesplèndidacoreografiadeMartinSchläpfer,estrenadael2002,quehaestatqualificadadelmisterideBachfetmoviment.
l’etapa americana del compositor germànic, quedenotalainfluènciadelamúsicadelsEUA–musicalsijazz–enlasevaobrademaduresa.
Entre les òperes que completen la temporada,esmentem primer tres òperes italianes, Madama Butterfly,unadelesméspopularsobresdePuccini,estrenadaaMilàel1904,enunarefinadacoproduccióamb el Royal Opera House Covent Garden deLondres;Il piratadeVincenzoBelliniambMariellaDevia; i la tambémoltpopularL’elisir d’amoredeGaetanoDonizetti(1832),enl’atractivapropostadeMario Gas i protagonitzada per Rolando Villazón.L’òperafrancesaestaràrepresentadaperLes contes d’HoffmanndeJacquesOffenbach,estrenadaaParísel 1881, magnífica mostra de l’aproximació delcompositoralagrand opéra,quelagraniestimadasoprano Natalie Dessay canta assumint els tresprincipalspapers.LanovacoproducciódelLiceuambl’ÒperadeSanFranciscoseràdirigidaperLaurentPelly.
Del refinat món de l’òpera txeca ens arriba unaatractivaproducciódeRusalka,d’AntonínDvorˇák,estrenadaaPragael1901,sota ladirecciómusicald’Andrew Davis i la direcció d’escena d’StefanHerheim,figurareconegudaaEuropaespecialmentdes del seu èxit a Bayreuth amb Parsifal. Clou latemporada d’òpera una opera seria d’un Mozartjoveníssim, Lucio Silla, estrenada a Milà el 1772,quanteniasetzeanys,ambunasorprenentriquesaorquestralidegrandificultatperalscantants.
22 Presentació Presentació 23
SopranosLaura AikinEliana BayónNicole Cabell Micaela CarosiAnnette DaschNatalie DessayMariella Devia Norma FantiniVanessa Goikoetxea Eglise GutiérrezHui HeMaría HinojosaErmonela JahoInga KalnaYoung Hee KimAleksandra KurzakNino MachaidzeEmily MageeElisabete MatosRicarda MerbethMaría José MorenoAnna NetrebkoAmarilli NizzaCamilla NylundCristina ObregónPatricia PetibonPatricia RacetteOfèlia SalaIano TamarIréne TheorinVioleta UrmanaErika Wueschner
MezzosopranosAnna AlàsMichelle BreedtGemma Coma-AlabertMarina ComparatoMarianne CornettiJoyce DiDonatoMihoko FujimuraSalomé HallerNona JavakhidzeKatarina KarnéusIldiko KomlosiMarie Nicole LemieuxMichèle LosierSusan MacleanMarisa MartinsChrista MayerInés MoraledaJossie PérezEwa PodlésClaudia SchneiderEnkelejda ShkosaAnna SmirnovaSilvia Tro SantaféNadine Weissmann
TenorsRoberto AlagnaDavid AlegretRoberto AronicaArnold BezuyenClemens BieberBenjamin BrunsJavier CamarenaAlbert CasalsJosep FadóChristian FranzMarcello GiordaniVittorio GrigoloStefan HeibachWillem van der HeydenIsmael JordiAlfred KimMichael KönigGregory KundeJorge de LeónAlessandro LiberatoreAntonio LozanoVicenç Esteve MadridVicente OmbuenaMarcel ReijansStefano SeccoRobert Dean SmithKurt StreitZoran TodorovichFrancisco VasMikhaïl VekuaRolando VillazónKlaus Florian Vogt
ContratenorsBejun Mehta
BarítonsRoberto AccursoCarlos BergasaFabio CapitanucciRoberto de CandiaMarc CanturriAlbert DohmenManel Esteve MadridIsaac GalánRenato GirolamiGreer GrimsleyJason HowardThomas JohannesMayerRalf LukasAmbrogio MaestriJoan Martín-RoyoToni MarsolWerner van MechelenXavier MendozaGiovanni MeoniLaurent NaouriLeo NucciÀngel ÒdenaJukka RasilainenÀlex SanmartíAndrew ShoreBruno de SimonePietro SpagnoliVladimir StoyanovLudovic TezierSamuel Youn
Solistes instrumentalsBoris BerezovskiJulian RachlinFrank Peter Zimmermann
BaixosSimone AlberghiniAin AngerIldebrando d’ArcangeloOleg BryjakCarlos ChaussonCarlo ColombaraGünther GroissböckRobert HollAnte JerkunicaVitalij KowaljowIevgueni NikitinIevgueni OrlovMarc PujolDiógenes RandesFriedemann RöhligAbramo RosalenPeter RoseWilhelmSchwinghammerFranz-Josef SeligMartin SnellBjarni Thor KristinsonChristian TschelebiewRainer Zaun
Cantants i actors de musicalPaul CurieviciGeof DolfonPaul Featherstone Elena FerrariJoanna FooteJames McOran-CampbellJohn MoabiKate NelsonPaul ReevesSimone SauphanorJoseph Shovelton Harriet Williams
Directors musicalsHarry BicketDaniele CallegariDale ClevengerAlan CurtisAndrew DavisStéphane DenèveAntonino FoglianiValeri GergievGottfried von der GoltzPablo GonzálezTim MurrayRenato PalumboVíctor Pablo PérezJosep PonsJordi SavallPeter SchneiderGueràssim VoronkovSebastian Weigle
Directors d’escenaJean-Claude AuvrayRobert CarsenPatrice CaurierJohn FulljamesMario GasClaus GuthStefan HerheimMoshe LeiserChristof LoyLaurent Pélly
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del LiceuDirector musical Josep PonsDirector del CorJosé Luis Basso
Relació d’artistes
patrocinador principal amb la col·laboració
26 L’holandès errant en versió concert
28 Lohengrin en versió concert
30 Tristan und Isolde en versió concert
El millor Wagner interpretat pels millors wagnerians
El Festival de Bayreuth és el festival wagnerià més prestigiós del món. Va ser creat pel propi Richard Wagner l’any 1874, qui escollí la ciutat de Bayreuth com a seu dels festivals dedicats a la seva obra i hi féu construir un teatre adaptat a les seves teories sobre el drama musical. Per això esdevingué la ciutat mítica del wagnerisme. Des d’aleshores i fins als nostres dies s’han mantingut els seus festivals d’estiu, per on passen les grans figures del cant, de la direcció d’orquestra i de la direcció d’escena de tot el món. I per tot això, s’ha convertit també en un dels festivals amb més dificultats per aconseguir localitats (amb anys de llista d’espera). A més, en rares ocasions surt de la seva seu. Ho va fer per primer cop l’any 1955 per visitar el Liceu, fet històric que va commocionar la ciutat de Barcelona.Al setembre, i desprès de més de 50 anys, torna a escollir el Liceu per repetir la seva visita fora de Bayreuth.
Bayreuth alLiceu
Festival
Festival Bayreuth al Liceu 2726 Festival Bayreuth al Liceu
Direcció musicalSebastianWeigle
Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner basat en el text Aus den Memorien des Herren von Schnabelewopski de Heinrich Heine. Estrenada el 2 de gener de 1843 al Königliches Sächsisches Hoftheater de Dresden. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 12 de desembre de 1885.
IntèrpretsIevgueniNikitin,RicardaMerbeth,MichaelKönig,Franz-JosefSelig,BenjaminBrunsiChristaMayer.
OrquestraiCordelFestivaldeBayreuth
L’holandès errant Der fliegende Holländer en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
SETEMBRE 2012 Torn
DISSABTE 1 20.00 h *
DIMARTS 4 20.00 h *
Espectacle sense entreacteDurada aproximada: 2 hores i 20 minuts*Funcions fora d’abonament
La primera redempció per l’amor de Wagner
Els wagnerians més estrictes situen en aquesta òpera la frontera per reconèixer els primers indicis de l’autèntic geni de Richard Wagner. El cas és que en L’holandès errant ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l’obsessió del mestre alemany, com ara la redempció per l’amor.
Der fliegende Holländer (L’holandès errant; Dresden, 1843), es basa en una llegenda divulgada per Heine, en què un mariner holandès –condemnat a vagar sens fi pels mars amb el seu vaixell fantasma per haver desafiat els designis divins, fins que l’amor i la fidelitat d’una dona li portin el perdó– arriba a un petit port noruec. Per trobar aquesta dona es permet a l’holandès atansar-se a terra cada set anys. Wagner construeix l’òpera des de la perspectiva de Senta, la noia que lliurarà la seva vida al desconegut per redimir-lo de la maledicció, dins el tema de la redempció per l’amor, fonamental en l’obra wagneriana.
Altres actes commemoratius del bicentenari
de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58
28 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 29
Direcció musicalSebastianWeigle
Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner. Estrenada el 28 d’agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 6 de març de 1883.
IntèrpretsKlausFlorianVogt,AnnetteDasch,SusanMaclean,ThomasJ.Mayer,WilhelmSchwinghammer,SamuelYoun,StefanHeibach,WillemvanderHeyden,RainerZauniChristianTschelebiew.
OrquestraiCordelFestivaldeBayreuth
Lohengrin en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
SETEMBRE 2012 Torn
DIUMENGE 2 19.00 h *
DIMECRES 5 19.00 h *
Durada aproximada: 4 hores i 15 minuts*Funcions fora d’abonament
El misteri del cavaller del cigne
En l’obra Lohengrin apareix per primera vegada una referència al mite arturià. Lohengrin, fill de Parsifal, l’heroi que posarà fi gairebé quaranta anys després a la gran obra operística de Wagner. Lohengrin és un altre redemptor misteriós, un cavaller sense nom, que arribarà a una societat perduda conduït per un cigne per tal de salvar-la del seu ocàs.
Lohengrin (Weimar, 1850), s’inspira en poemes medievals del cicle artúric. Lohengrin, fill de Parsifal, ha estat enviat a Brabant per salvar Elsa de la falsa acusació de fratricidi i per regir el ducat amb justícia. Arriba dalt d’un cigne, desafia i venç Telramund en el judici de Déu convocat pel rei Enric I l’Ocellaire. Posa com a única condició per al seu matrimoni amb Elsa que ella no li preguntarà mai ni el nom ni la procedència. Però Ortrud, esposa de Telramund, posa en l’ànima d’Elsa el dubte. Després de les noces, Elsa fa la pregunta fatal i Lohengrin mata Telramund en defensa pròpia, fa saber la seva identitat i anuncia la seva partida mentre Elsa mor de tristesa. Altres actes commemoratius del bicentenari
de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58
30 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 31
Direcció musicalPeterSchneider
Drama musical en tres actes. Llibret del compositor, basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg (segle xiii). Música de Richard Wagner. Estrenat el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899.
IntèrpretsIréneTheorin,RobertDeanSmith,MichelleBreedt,JukkaRasilainen,RobertHoll,RalfLukas,ClemensBieber,ArnoldBezuyeniMartinSnell.
OrquestraiCordelFestivaldeBayreuth
Tristan und Isolde en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
SETEMBRE 2012 Torn
DIJOUS 6 19.00 h *
Durada aproximada: 4 hores i 50 minuts*Funció fora d’abonament
Una obra eterna sobre l’amor i la mort
Richard Wagner estableix un concepte nou sobre la passió: la mort per amor. La màgica història de Tristan i Isolde és l’excusa per sublimar l’amor romàntic i l’amor trobadoresc. Només en la mort es podrà culminar una passió que es projecta en l’eternitat.
Tristan und Isolde (Munic, 1865), obra decisiva en la història de la música del nostre temps, es basa en un poema medieval de Gottfried von Strasburg que narra els tràgics amors de Tristany i Isolda. Wagner en féu l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’aferma, incontenible, a despit de la mateixa voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat. La passió dels protagonistes té l’origen en un filtre d’amor que Isolde beu i fa beure a Tristan pensant que és un filtre de mort.
Altres actes commemoratius del bicentenari
de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58
34 La forza del destino
36 L’elisir d’amore
38 Rusalka
40 Il pirata en versió concert
42 Iolanta en versió concert
44 Les contes d’Hoffmann
46 Street Scene
48 Madama Butterfly
50 L’or del Rin
52 Il turco in Italia
54 Lucio Silla
56 Rienzi en versió concert
Cinema al Liceu
58 Els nibelungs en cinema
Òperes
34 Òperes Òperes 35
Direcció musicalRenatoPalumbo
Direcció d’escenaJean-ClaudeAuvray
EscenografiaAlainChambon
VestuariMariaChiaraDonato
Il·luminacióLaurentCastaingt
CoreografiaTerryJohnBates
Nova coproduccióGranTeatredelLiceu/OpéraNationaldeParis
Òpera en quatre actes. Llibret de Francesco Maria Piave, basat en el drama castellà Don Álvaro o La fuerza del sino (1835) d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas; amb una escena del Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi. Estrenada el 10 de novembre de 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg. Estrena de la versió revisada, el 27 de febrer de 1869 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada –en la segona versió de l’òpera– al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1872.
IntèrpretsVioletaUrmana,MarianneCornetti,MarcelloGiordani,LudovicTézier,VitalijKowaljow,BrunodeSimone,VicençEsteveMadrid,MarcPujol,AnnaAlàsialtres.(2, 5, 8, 11, 14, 17 i 20 d’octubre de 2012)
MicaelaCarosi,EnkelejdaShkosa,ZoranTodorovitch,LeoNucci,CarloColombara,RobertodeCandia,AbramoRosalenialtres.(9, 13, 16 i 19 d’octubre de 2012)
NormaFantini,AnnaSmirnova,AlfredKim,VladimirStoyanov,DiógenesRandes,RenatoGirolamiialtres.(3, 6, 10 i 18 d’octubre de 2012, funcions populars)
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
CorAmicsdel’ÒperadeGirona
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
La forza del destinode Giuseppe Verdi BICENTENARI GIUSEPPE VERDI
OCTuBRE 2012 Torn
DIMARTS 2 20.00 h *
DIMECRES 3 20.00 h PA
DIVENDRES 5 20.00 h E
DISSABTE 6 20.00 h PD
DILLUNS 8 20.00 h H
DIMARTS 9 20.00 h A
DIMECRES 10 20.00 h PC
DIJOUS 11 20.00 h B
DISSABTE 13 20.00 h C
DIUMENGE** 14 17.00 h T
DIMARTS 16 20.00 h G
DIMECRES 17 20.00 h D
DIJOUS 18 20.00 h PB
DISSABTE 20 18.00 h F
Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts*Funció fora d’abonament**Funció amb servei d’audiodescripció
Verdi fa que l’impossible esdevingui obra mestra
Només el talent d’un mestre com Verdi pot transformar un argument enrevessat, farcit de tòpics de l’escola romàntica espanyola, en una òpera que és la quinta essència de l’òpera italiana del segle xix. Un miracle musical.
La forza del destino és una òpera de maduresa de Verdi (estrenada a Sant Petersburg el 1862), basada en el drama homònim d’Ángel Pérez de Saavedra, duc de Rivas, aleshores el més famós dels dramaturgs romàntics espanyols, amb llibret de F. M. Piave (revisat per a la versió definitiva de 1869 per Ghislanzoni). La trama narra els dissortats amors de Leonora, filla del marquès de Calatrava, i Don Álvaro, descendent de la família reial inca. Escenes de gran lirisme i refinament alternen amb passatges còmics i satírics.
36 Òperes Òperes 37
NOvEMBRE 2012 Torn
DIUMENGE 11 17.00 h *
DIMECRES 14 20.00 h *
DIVENDRES 16 20.00 h *
DIUMENGE 18 17.00 h *
MAIG 2013 Torn
DILLUNS 27 20.00 h H
DIJOUS 30 20.00 h E
JuNY 2013 Torn
DIUMENGE 2 17.00 h T
DIMECRES** 5 20.00 h A
Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció
L’elisir d’amorede Gaetano Donizetti
Direcció musicalDanieleCallegari
Direcció d’escenaMarioGas
Escenografia i vestuariMarceloGrande
Il·luminacióJoaquínGutiérrez
ProduccióGranTeatredelLiceu
Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani. Música de Gaetano Donizetti. Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848.
IntèrpretsJavierCamarena,NicoleCabell,SimoneAlberghini,ElianaBayónialtres.(11, 14, 16 i 18 de novembre de 2012)
RolandoVillazón,AleksandraKurzak,JoanMartín-Royo,AmbrogioMaestri,CristinaObregónialtres.(27, 30 de mai; 2 i 5 de juny de 2013)
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
Villazón torna amb la seva gran creació
Nemorino és un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar aquest delicat equilibri.
L’elisir d’amore (Milà, 1832), una de les òperes més estimades de Gaetano Donizetti, significa un progrés en l’evolució de l’opera buffa en aconseguir que els personatges còmics siguin capaços de mostrar també emocions i sentiments. Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina.
38 Òperes Òperes 39
DESEMBRE 2012 Torn
DISSABTE 22 20.00 h C
DIJOUS 27 20.00 h A
DIUMENGE 30 17.00 h T
GENER 2013 Torn
DIMECRES 2 20.00 h D
DISSABTE 5 18.00 h F
DIVENDRES** 11 20.00 h E
DILLUNS 14 20.00 h H
Durada aproximada: 3 hores i 20 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció
Rusalkad’Antonín Dvorák
Direcció musicalAndrewDavis
Direcció d’escenaStefanHerheim
EscenografiaHeikeScheele
VestuariGesineVöllm
CoproduccióThéâtredelaMonnaie(Brussel·les)/OperGraz
Versió de Stefan Herheim. Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslav Kvapil. Música d’Antonín Dvorák. Estrenada al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer de 1924.
IntèrpretsCamillaNylund,KlausFlorianVogt,IldikoKomlosi,EmilyMagee,GüntherGroissböck,VanessaGoikoetxea,YoungHeeKim,NonaJavakhidze,XavierMendoza,ToniMarsol,MarcCanturriialtres.
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
Herheim rellegeix la Sireneta
La posada en escena de Herheim és l’excepció que confirma la regla. Un concepte dramàtic tan personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvorák per tal de construir un univers propi fascinant que s’ha convertit en un dels muntatges més perseguits pels teatres d’òpera d’arreu del món.
Rusalka (Praga, 1901) és l’òpera més coneguda i estimada –amb La novia venuda d’Smetana– del teatre líric txec. Es tracta d’una faula sentimental i simbòlica, centrada en una ondina que adopta la naturalesa humana per amor i en paga cruelment les conseqüències, antic motiu de les llegendes nòrdiques molt estimat pel romanticisme. Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana, recull les melodies tradicionals txeques en les seves balades, cançons i danses.
40 Òperes Òperes 41
GENER 2013 Torn
DIVENDRES 4 20.00 h *
DILLUNS 7 20.00 h B
Durada aproximada: 2 hores i 50 minuts*Funció fora d’abonament
Il pirata en versió concert
de Vincenzo Bellini
Direcció musicalAntoninoFogliani
Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani basat en la tragèdia Bertram, The Castle of St. Aldobrando del reverend R.C. Maturin. Música de Vincenzo Bellini. Estrenada el 27 d’octubre de 1827 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 21 de setembre de 1830. Estrenada al Gran Teatre del Liceu l’1 de gener de 1971.
IntèrpretsMariellaDevia,GregoryKunde,VladimirStoyanovialtres.
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Un repte romàntic
Il pirata és una de les òperes menys representades de Bellini. Un autèntic repte per a sopranos i tenors per l’enorme dificultat de les seves àries. Una partitura que pocs gosen afrontar. Una obra només per a les millors veus.
Una òpera romàntica, apassionada com la vida personal del seu autor. Una trama d’amors que es retroben en les situacions més adverses, amenaçats per un destí implacable que no tindrà compassió dels amants. Un argument que regala a la soprano una celebrada escena de follia, com totes les gran òperes de l’època. Amb Il pirata, un encàrrec de La Scala, Bellini va assolir el primer gran èxit de la seva carrera, a més a més de consolidar la seva relació amb el llibretista Felice Romani i d’avançar amb pas ferm envers un estil musical personal en què la melodia assumeix un seductor protagonisme. Il pirata només s’ha representat una sola vegada durant la temporada del Liceu (1970-71), amb Montserrat Caballé, Bernarbé Martí i Vicenç Sardinero en els papers protagonistes.
42 Òperes Òperes 43
GENER 2013 Torn
DIJOUS 10 20.00 h *
DIUMENGE 13 17.00 h *
Durada aproximada: 2 hores*Funció fora d’abonament
Iolanta en versió concert
de Piotr I. Txaikovski
Direcció musicalValeriGergiev
Òpera en un acte. Llibret de Módest Ílitx Txaikovski basat en Kong Renés Datter de Henrik Hertz traduït del danès per Fiódor Miller. Música de Piotr Ílitx Txaikovski. Estrenada el 6 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
IntèrpretsAnnaNetrebkoialtres.
OrquestraSimfònicaiCordelTeatreMariinskideSantPetersburg
Debut d’Anna Netrebko al Liceu
La visita dels cossos estables del Teatre Mariinski, amb la participació estel·lar d’Anna Netrebko, constitueix una oportunitat excel·lent per descobrir l’exquisida partitura de Txaikovski, una raresa, tresor històric de la lírica eslava, que poques vegades és interpretada als teatres d’òpera occidentals.
Iolanta (Sant Petersburg, 1892), obra de refinat lirisme, situa en època medieval una princesa cega de naixement, a la qual el pare ha envoltat de persones que li han ocultat l’existència del sentit de la vista per evitar-li el dolor de saber-se invident. Un metge oriental assegura tenir el remei per donar la vista a Iolanta, però només serà eficaç si ella pren consciència de la seva realitat, a la qual cosa s’oposa el pare protector. Arriba un cavaller que s’adona de la situació, s’enamora de la princesa, li explica el que és la llum i el color i diu que està disposat a casar-s’hi. La indignació del pare esdevé l’alegria de tots quan el remei proposat li dóna la visió.
44 Òperes Òperes 45
FEBRER 2013 Torn
DILLUNS 4 20.00 h A
DIMARTS 5 20.00 h PA
DIJOUS 7 20.00 h B
DILLUNS 11 20.00 h H
DIMARTS 12 20.00 h PC
DIJOUS 14 20.00 h E
DISSABTE 16 20.00 h PD
DIUMENGE 17 17.00 h T
DIMARTS 19 20.00 h PE
DIMECRES** 20 20.00 h D
DISSABTE 23 20.00 h C
Durada aproximada: 3 hores i 45 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció
Les contes d’Hoffmannde Jacques Offenbach
Direcció musicalStéphaneDenève
Direcció d’escenaLaurentPélly
EscenografiaChantalThomas
VestuariLaurentPelly
Il·luminacióJoëlAdam
DramatúrgiaAgatheMelinand
VídeoCharlesCarcopino
Nova coproduccióGranTeatredelLiceu/SanFranciscoOpera
Òpera en un pròleg, tres actes i un epíleg. Llibret de Jules Barbier basat en tres contes d’E. T. A. Hoffmann. Música de Jacques Offenbach. Estrenada el 10 de febrer de 1881 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona en versió castellana al Teatre Eldorado el 22 d’abril de 1905. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1924.
IntèrpretsNatalieDessay,VittorioGrigolo,LaurentNaouri,MicheleLosier,FranciscoVas,ManelEsteveMadrid,IsaacGalán,CarlosChausson,SalomeHaller,ÁlexSanmartíialtres.(4, 7, 11, 14, 17, 20 i 23 de febrer de 2013)
EgliseGutiérrez,IsmaelJordi,GreerGrimsley,GemmaComa-Alabertialtres.(5, 12, 16 i 19 de febrer de 2013, funcions populars)
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
Natalie Dessay serà totes les amants d’Hoffmann
Qui encara guardi el record de Natalie Dessay en el paper d’Ofelia o Manon, comprendrà el que significa veure-la i escoltar-la de nou assumint el repte vocal d’interpretar ella sola els tres papers femenins protagonistes d’aquesta exigent òpera d’Offenbach. Un autèntic tour de force.
Les contes d’Hoffmann (París, 1881) és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos.
46 Òperes Òperes 47
MARç 2013 Torn
DIVENDRES 1 20.00 h PB
DISSABTE 2 20.00 h PD
DILLUNS 4 20.00 h PA
DIMARTS 5 20.00 h PC
Durada aproximada: 3 hores
Street SceneEscena de carrerde Kurt Weill
Direcció musicalTimMurray
Direcció d’escenaJohnFulljames
Escenografia i vestuariDickBird
Il·luminacióJonClark
CoreografiaArthurPita
CoproduccióYoungVic/TheOperaGroup
American opera en dos actes. Llibret d’Elmer Rice sobre la seva pròpia obra. Lyrics de Langston Hughes i Elmer Rice. Música de Kurt Weill. Estrenada el 16 de desembre de 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
IntèrpretsGeofDolton,ElenaFerrari,PaulFeatherstone,KateNelson,PaulCurievici,JosephShovelton,SimoneSauphanor,PaulReeves,HarrietWilliams,JamesMcOran-Campbell,JohnMoabi,JoannaFooteialtres.
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
CorVivaldi-PetitsCantorsdeCatalunya
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
Entre l’òpera i el musical
La breu però memorable carrera americana de Kurt Weill es va iniciar amb aquesta obra, la qual constitueix un pont entre la tradició de l’òpera europea del segle xx –amb missatges implícits al segle xix– i la cultura popular americana, amb gran influència de la música negra. Per això la sorpresa davant la convivència de la crítica social i el so de Broadway.
Street Scene (Escena de carrer; Filadèlfia, 1946) és la primera òpera de Kurt Weill de la seva etapa americana (ell la defineix com una american opera), influïda per la comèdia musical de Broadway i el jazz, en la qual integra recitatius, diàlegs, àries, conjunts i cançons. El llibret és del dramaturg Elmer Rice, home políticament compromès, sobre una obra pròpia guanyadora del Premi Pulitzer (1929). La lletra de les cançons són del poeta negre Langston Hughes. L’acció transcorre en un barri molt pobre de Nova York, davant una casa de veïns que protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme cru, amb una càrrega important de denúncia social i un final tràgic.
48 Òperes Òperes 49
MARç 2013 Torn
DIJOUS 21 20.00 h B
DISSABTE 23 20.00 h C
DIUMENGE 24 17.00 h T
DIMARTS 26 20.00 h A
DIMECRES 27 20.00 h D
JuLIOL 2013 Torn
DISSABTE 20 20.00 h *
DIUMENGE 21 17.00 h *
DIMARTS 23 20.00 h G
DIMECRES 24 20.00 h *
DIJOUS 25 20.00 h *
DIVENDRES 26 20.00 h E
DISSABTE** 27 20.00 h *
DILLUNS 29 20.00 h *
Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts*Funcions fora d’abonament**Funció amb servei d’audiodescripció
Madama Butterflyde Giacomo Puccini
Direcció musicalJosepPons(III/2013)DanieleCallegari(VII/2013)
Direcció d’escenaMosheLeiseriPatriceCaurier
EscenografiaChristianFenouillat
VestuariAgostinoCavalca
Il·luminacióChristopheForey
CoproduccióGranTeatredelLiceu/RoyalOperaHouseCoventGarden(Londres)
Òpera en tres actes. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en l’obra teatral homònima de David Belasco. Música de Gioacomo Puccini. Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904. Estrenada en una nova versió al Gran Teatre de Brescia el 28 de maig de 1904. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 10 de desembre de 1909.
IntèrpretsHuiHe,RobertoAlagna,GiovanniMeoni,JossiePérez,VicenteOmbuena,RobertoAccurso,IevgueniOrlov,ClaudiaSchneiderialtres.(21, 24 i 27 de març de 2013)
ErmonelaJaho,JorgedeLeon,ÀngelÒdena,GemmaComa-Alabertialtres.(23 i 26 de març, i 25 de juliol de 2013)
PatriciaRacette,StefanoSecco,FabioCapitanucci,MarieNicoleLemieux,FranciscoVasialtres.(20, 23, 26 i 29 de juliol de 2013)
AmarilliNizza,RobertoAronica,CarlosBergasa,GemmaComa-Alabertialtres.(21, 24 i 27 de juliol de 2013)
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
L’òpera més popular de Puccini
La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio-San. La música de Puccini és única per la seva capacitat de despertar emocions, de revelar-nos com a pròpia la felicitat o el dolor dels seus personatges.
Madama Butterfly (Milà, 1904) explica la patètica història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San), que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura –amb elements d’exotisme refinat– s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista.
50 Òperes Òperes 51
ABRIL 2013 Torn
DISSABTE 20 20.00 h C
DILLUNS 22 20.00 h A
DIMARTS 23 20.00 h H
DIJOUS 25 20.00 h B
DIVENDRES 26 20.00 h E
DIUMENGE 28 17.00 h T
DILLUNS 29 20.00 h G
MAIG 2013 Torn
DIJOUS** 2 20.00 h D
Espectacle sense entreacteDurada aproximada: 2 hores i 40 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció
Direcció musicalJosepPons
Direcció d’escenaRobertCarsen
Escenografia i vestuariPatrickKinmonth
Il·luminacióManfredVoss
ProduccióBühnenderStadtKöln
IntèrpretsAlbertDohmen,KurtStreit,AndrewShore,MihokoFujimura,EwaPodles,AinAnger,AnteJerkunica,MikhaïlVekua,ErikaWueschner,MarcelReijans,RalfLukas,MaríaHinojosa,NadineWeissmannialtres.(20, 23, 26 i 29 d’abril, i 2 de maig de 2013)
JasonHoward,FranciscoVas,OlegBryjak,KatarinaKarnéus,NadineWeissmann,FriedemannRöhlig,BjarniThorKristinsson,InésMoraledaialtres.(22, 25 i 28 d’abril de 2013)
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceu
Altres actes commemoratius del bicentenari
de Richard Wagner: pàgines 24, 56 i 58
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). Llibret i música de Richard Wagner. Òpera estrenada al Teatre Reial de Munic el 22 de setembre de 1869. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 de març de 1910.
Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung)
L’or del RinDas Rheingold de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
El principi de la Tetralogia èpica
«Ara estem patint la destrucció de la naturalesa per l’avarícia del poder. [...] Wagner ja va intuir que les lleis de la naturalesa i dels homes no estan harmonitzades». Així explica Robert Carsen una posada en escena intensa però conscientment allunyada de la grandiloqüència.
Das Rheingold (L’or del Rin; Munic, 1869) constitueix el pròleg de Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). En un món harmònic, les ondines vetllen el seu tresor del fons del Rin. El nibelung Alberich, nan lleig i lasciu, els el roba perquè en sap el secret: qui pugui apoderar-se de l’or i forjar-ne un anell, serà amo del món, amb la condició de renunciar a l’amor. Wotan, el primer dels déus, guiat per l’astut semidéu Loge, pren l’or i l’anell a Alberich per pagar el palau del Walhalla, que uns gegants, Fasolt i Fafner, li han construït. El nan profereix llavors la terrible maledicció: l’anell significarà la dissort i la mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: un germà mata l’altre per ser-ne l’únic amo. Els déus entren al Walhalla.
52 Òperes Òperes 53
MAIG 2013 Torn
DISSABTE 18 20.00 h C
DIJOUS 23 20.00 h A
DIMARTS 28 20.00 h B
JuNY 2013 Torn
DISSABTE 1 18.00 h F
DIMARTS** 4 20.00 h H
DIJOUS 6 20.00 h D
Durada aproximada: 3 hores i 15 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció
Il turco in Italiade Gioachino Rossini
Direcció musicalVíctorPabloPérez
Direcció d’escenaChristofLoy
Escenografia i vestuariHerbertMurauer
Il·luminacióReinhardTraub
CoreografiaJacquelineDavenport
ProduccióBayerischeStaatsoper(München)
Dramma buffo en dos actes. Llibret de Felice Romani sobre l’obra homònima de Caterino Mazzolà. Música de Gioachino Rossini. Estrenat el 14 d’agost de 1814 al Teatro alla Scala (Milà). Estrenat a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 9 de juny de 1820. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
IntèrpretsNinoMachaidze,Ildebrandod’Arcangelo,RenatoGirolami,PietroSpagnoli,DavidAlegret,MarisaMartins,AlbertCasalsialtres.
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
Una de les comèdies més famoses de Rossini
Una comèdia d’intriga, àgil, frívola, de tempo endiablat. Aquest és l’esperit que reflecteix la brillant partitura de Rossini.
Aquesta producció d’Il turco in Italia (Milà, 1814) en representa l’estrena al Liceu. Seguint la moda de les turqueries de la seva època, l’acció se situa a Nàpols, on el poeta Prosdocimo busca un tema literari (per això ha estat considerada «pirandelliana»), i narra els amors del príncep turc Selim i la seva concubina preferida, la gitana Zaida, i la frivolitat i passió per plaure que mostra la coqueta Fiorilla, casada amb Don Geronio i amb un devot chevalier servant, Narciso. El turc s’encapritxa de Fiorilla, però finalment, i amb molts equívocs afavorits pels transvestiments dels personatges, tot acaba bé: els enamorats es reconcilien i Fiorilla decideix intentar ser seriosa.
54 Òperes Òperes 55
JuNY 2013 Torn
DIVENDRES 21 19.00? h C
DISSABTE 22 19.00? h PB
DIMECRES 26 19.00? h D
DIVENDRES 28 19.00? h E
JuLIOL 2013 Torn
DILLUNS 1 19.00? h B
DIMARTS 2 19.00? h PA
DIJOUS 4 19.00? h PC
DIVENDRES 5 19.00? h H
DISSABTE 6 19.00? h PD
DIUMENGE** 7 17.00 h T
Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció
Lucio Sillade Wolfgang Amadeus Mozart
Direcció musicalHarryBicket
Direcció d’escenaClausGuth
Escenografia i vestuariChristianSchmidt
Il·luminacióManfredVoss
Nova produccióGranTeatredelLiceu(en col·laboració amb el Theater an der Wien i la Wiener Festwochen)
Opera seria en tres actes. Llibret de Giovanni de Gamerra, amb modificacions de Pietro Metastasio. Estrenada al Teatre Regio Ducal de Milà el 26 de desembre de 1772. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 d’abril de 1987.
IntèrpretsKurtStreit,PatriciaPetibon,SilviaTroSantafé,IngaKalna,OfèliaSala,AntonioLozanoialtres.(21, 26 i 28 de juny; 1, 5 i 7 de juliol de 2013)
AlessandroLiberatore,LauraAikin,MarinaComparato,IanoTamar,MaríaJoséMorenoialtres.(22 de juny; 2, 4 i 6 de juliol de 2013, funcions populars)
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu
Tres quarts d’hora abans de l’espectacle
s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre
l’òpera, de lliure accés per als assistents.
L’esclat del talent de Mozart
Amb només setze anys Mozart s’apodera de les formes de l’opera seria per compondre una obra sobre l’honor, la traïció i el perdó amb una maduresa artística precoç.
Lucio Silla (Milà, 1772) és la segona opera seria de Wolfgang Amadeus Mozart, composta quan tenia setze anys. La partitura és excepcional en la seva poderosa escriptura orquestral i terrible en les exigències als cantants. L’acció se situa a la Roma del segle ii dC, protagonitzada pel dictador Lucio Silla, que vol casar-se amb Giunia, filla del seu enemic polític Mario i enamorada del senador Cecilio, que Silla ha proscrit. Intervenen en la intriga Celia, germana de Silla, enamorada al seu torn del patrici Lucio Cinna, amic i protector de Cecilio. La conspiració planejada contra el dictador fracassa, però Silla es mostra finalment magnànim, en una exaltació de la generositat i la clemència dins la línia del Cinna de Corneille.
56 Òperes Òperes 57
JuNY 2013 Torn
DIJOUS 27 20.00 h G
DIUMENGE 30 18.00 h F
Durada aproximada: 3 hores
Rienzi en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
Direcció musicalPabloGonzález
Grosse tragische Oper en cinc actes. Llibret i música de Richard Wagner, basat en l’obra d’Edward G. Bulwer-Lytton. Estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d’octubre de 1842. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951.
IntèrpretsChristianFranz,MichelleBreedt,ElisabeteMatos,PeterRose,FriedemannRöhlig,JosepFadó,WernervanMecheleniÀlexSanmartí.
OrquestraSimfònicadeBarcelonaiNacionaldeCatalunya
CordelGranTeatredelLiceu
PolifònicadePuig-reig
Un explendorós Wagner primerenc
L’OBC i el Liceu uneixen les seves forces artístiques per defensar aquesta obra de joventut de Wagner.
Rienzi, der letzte der Tribunen (Rienzi, el darrer dels tribuns; Dresden, 1842) és una «gran òpera tràgica» de Richard Wagner. Obra de joventut, molt influïda per la grand opéra francesa, lluny encara del que serà el model del drama wagnerià, ha estat rebutjada pels wagnerians d’«estricta observança». El personatge històric –Cola di Rienzo, que aspirà a reconstruir l’Imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes, fins a ser assassinat en una revolta– fou convertit per Wagner en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble i mesquina.
Altres actes commemoratius del bicentenari
de Richard Wagner: pàgines 24, 50 i 58
58 Òperes Òperes 59
ABRIL 2013 Torn
DISSABTE 27 18.30 h *
Durada aproximada: 5 hores i 30 minuts Primera part (Siegfried): 2 hores i 25 minutsSegona part (Kriemhilds Rache): 1 hora i 50 minuts*Funció fora d’abonament
Els nibelungs en cinema
de Fritz Lang BICENTENARI RICHARD WAGNER
MúsicaGottfriedHuppertz
Director d’orquestraManelValdivieso
Film de Fritz Lang. Recuperat per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Música: Die Nibelungen, op. 25 de Gottfried Huppertz.
JONC–JoveOrquestraNacionaldeCatalunya
Una obra mestra de la història del cinema èpic recuperada ara per la Filmoteca de Catalunya
El Liceu recorda l’esplendor de les grans estrenes del cinema mut i esdeveniments socials i artístics, com fou la presentació d’aquesta obra clau del cinema alemany a l’UFA-Palast de Berlín l’any 1924.
Els nibelungs és un film de Fritz Lang en dues parts –La mort de Siegfried i La venjança de Kriemhild–, mut, en blanc i negre, amb música de Gottfried Huppertz. Escrit amb la seva muller Thea von Harbou, van partir de les fonts utilitzades per Wagner en la seva Tetralogia, però sense seguir-ne la trama, i també de l’obra de Friedrich Hebbel Die Nibelungen (1862). La primera part fou utilitzada posteriorment per la propaganda nazi, però la segona, molt diferent estilísticament, fou prohibida.
CinemaalLiceu
El Liceu se suma a la celebració de l’obertura de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya amb la projecció, a la Sala del Gran Teatre del Liceu, de la superproducció dels Estudis UFA dirigida per Fritz Lang i la interpretació en directe de la partitura original de Gottfried Huppertz.
Altres actes commemoratius del bicentenari
de Richard Wagner: pàgines 24, 50 i 56
62 Alvin Ailey American Dance Theater
64 American Ballet Theatre
66 Ballet del Teatre Nacional de Praga
68 Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg
amb el suport de
Dansa
62 Dansa Dansa 63
Alvin Ailey American Dance Theater
Festa BaroccaMúsicaGeorgFriedrichHändel
CoreografiaMauroBigonzetti
VestuariMarcHappel
Il·luminacióCarloCerri
Love StoriesMúsicaStevieWonderiClarencePaul-HenryCosby
CoreografiaJudithJamisonambRobertBattleiRennieHarris
VestuariSusanHilferty
Il·luminació i disseny de visualsAlCrawford
RevelationsMúsicaTradicional
CoreografiaAlvinAiley
Vestuari i decoratVesHarper
Il·luminacióNicolaCernovitch
SETEMBRE 2012 Torn
DIJOUS 13 20.00 h PE
DIVENDRES 14 20.00 h *
DISSABTE 15 17.00 h *
DISSABTE 15 21.30 h PB
Durada aproximada: 2 hores i 40 minuts*Funcions fora d’abonament
Robert Battle, director artístic
L’Alvin Ailey Dance Theater va néixer a Nova York l’any 1958. Una companyia formada per ballarins afroamericans que amb la seva aparició va canviar per sempre la percepció de la dansa moderna americana.
Ambaixadors de la dansa afroamericana
L’any 2008 el Congrés dels Estats Units va atorgar a aquesta companyia el títol oficial d’«ambaixador vital de la cultura americana al món». Un reconeixement avalat per 23 milions d’espectadors a 71 països dels cinc continents.
L’Alvin Ailey American Dance Theater torna al Liceu una dècada després del seu recordat debut amb un variat programa manifest del seu estil personal, una combinació de la singularitat de l’experiència cultural afroamericana i la dansa moderna desenvolupada al segle xx als Estats Units. D’aquell programa, el públic recupera Revelations, la coreografia que ha esdevingut la carta de presentació internacional de la companyia. A aquesta peça mestra se sumen Festa Barroca, la reinterpretació de la sensibilitat del segle xvii amb una dansa que constitueix tot un repte tècnic per als ballarins, i Love Stories, un homenatge a la vinculació històrica del ball amb la comunitat afroamericana. Una coreografia eclèctica que barreja el hip-hop amb la sensualitat caribenya, la dansa contemporània amb les arrels africanes.
64 Dansa Dansa 65
American Ballet Theatre
Kevin McKenzie, director artístic
Don Quixot
MúsicaLudwigMinkus,Amb arranjaments de Jack Everly
CoreografiaMariusPetipaiAleksandrGorski
Escenografia i vestuariSantoLoquasto
Il·luminacióNatashaKatz
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceu
Director d’orquestraOrmsbyWilkins
OCTuBRE 2012 Torn
DIMECRES 24 20.30 h H
DIJOUS 25 20.00 h D
DIVENDRES 26 20.00 h E
DISSABTE 27 17.00 h *
DISSABTE 27 22.00 h C
DIUMENGE 28 17.00 h T
Durada aproximada: 2 hores i 20 minuts*Funcions fora d’abonament
Des que va ser fundat l’any 1940, l’American Ballet Theatre és la companyia que ha preservat la tradició del ballet clàssic als Estats Units, sense oblidar el patrocini artístic a la creació de noves coreografies. Des del 2006 té el títol de Companyia Nacional de Ballet d’Amèrica.
La tradició americana del gran ballet clàssic
Un matrimoni ideal: el sentit de l’espectacle anglosaxó i l’exquisida sensibilitat del ballet rus del segle xix units per Don Quichotte, una obra mestra de Marius Petipa.
«Una autèntica celebració de la dansa clàssica». Així aplaudia la crítica del «Washington Post» l’última reposició de la versió de Don Quixot que l’American Ballet Theatre manté al seu repertori des del 1978. Una de les darreres actuacions de Mikhaïl Baryshnikov com a principal ballarí de la companyia. Un exemple de l’alt nivell que s’autoexigeix l’American Ballet Theatre a l’hora de preservar el llegat dels grans títols del ballet tradicional europeu. Un rigor especialment necessari en aquesta peça estrenada l’any 1869 al Teatre Bolshoi de Moscou. Una fantasia espanyola inspirada en la novel·la de cavalleries de Miguel de Cervantes que s’ha convertit en un clàssic que posa a prova l’estil, la tècnica i l’elegància dels millors solistes i les millors companyies.
66 Dansa Dansa 67
Ballet del Teatre Nacional de Praga
Petr Zuska, director artístic
El trencanousun conte de Nadal
MúsicaPiotrI.Txaikovski
CoreografiaYouriVámos
Escenografia i vestuariMichaelScott
Il·luminacióKlausGärditz
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceu
NOvEMBRE 2012 Torn
DIJOUS 22 20.00 h *
DIVENDRES 23 20.00 h *
DISSABTE 24 17.00 h *
DISSABTE 24 21.30 h *
DIUMENGE 25 17.00 h *
Durada aproximada: 2 hores
El Ballet del Teatre Nacional de Praga, fundat l’any 1883, és la companyia txeca de dansa més antiga i amb un prestigi més gran. Ara fa set anys que Petr Zusca n’ocupa la direcció artística, amb l’obertura a nous estils i la consolidació del seu renom internacional.
L’esperit del Nadal al Liceu
El coreògraf hongarès Youri Vámos desperta l’esperit del Nadal tot fusionant en un sol ballet dues de les històries que representen la quinta essència del conte nadalenc. Un regal brillant convertit en dansa.
Al mateix carrer del Londres del segle xix trobem els negocis del prestamista Mr. Scrogge i del joguinaire Herr Drosselmeier. Només als contes poden compartir aventures els protagonistes d’Un conte de Nadal de Charles Dickens i d’El trencanous d’E. T. A. Hoffmann. I al ballet. L’any 2004 el coreògraf Youri Vámos, conegut com "el millor narrador de la dansa", va voler reinterpretar la dramatúrgia de l’obra de Txaikovski -un clàssic de la cartellera nadalenca- i inserir-la en el conegut relat de Dickens. El resultat és una celebració de l’esperit nadalenc. El Nadal elevat al quadrat. Imaginar el teatre com un regal, amb el seu paper i el seu llaç resplendent de setí vermell, obrir-lo i submergir-se en la màgia de la tradició.
68 Dansa Dansa 69
Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg
Martin Schläpfer, director artístic
L’art de la fuga
MúsicaJohannSebastianBach
CoreografiaMartinSchläpfer
EscenografiaThomasZiegler
VestuariCatherineVoeffray
Il·luminacióFranz-XaverSchaffer
FEBRER 2013 Torn
DISSABTE 9 20.30 h G
DIUMENGE 10 18.00 h F
Durada aproximada: 2 hores i 15 minuts
El Ballett am Rhein és la companyia estable de l’Oper am Rhein, una de les institucions culturals més importants d’Alemanya des que l’any 1955 es van unificar els teatres de Düsseldorf i Duisburg.
El misteri de Bach convertit en moviment
L'art de la fuga de Martin Schläpfer és, des que es va estrenar l’any 2002, un clàssic contemporani, el primer gran ballet del coreògraf Martin Schläpfer.
Des del punt de vista del coreògraf Martin Schläpfer, cadascun dels dinou contrapunts de Bach obre la porta a una experiència completament nova. Fragments de mons diferents, quadres contemporanis de la vida que es combinen com en un calidoscopi per crear una peça teatral amb un exigent llenguatge de moviment, divers i imaginatiu, que és una selecció intencionada de l’extravagància barroca. Tot hi cap, en aquesta coreografia, des del vocabulari clàssic al de la dansa contemporània, des del ballet pur a la dansa-teatre, des de les sabatilles de punta a les sabates de taló. Un monument a la dansa sense perdre el nord: el misteri que envolta la incomparable obra de Bach. Una dècada lliurat a l’autoconfessió musical que el mestre alemany va deixar finalment inacabada.
72 Concert Bejun Mehta
73 Concert Final Concurs «Francesc Viñas»
74 Concert Jordi Savall 75 Concert Joyce DiDonato
76 Cicle Liceu al Palau 78 Concerts a L’Auditori
Concerts
72 Concerts Concerts 73
Concert Bejun Mehta Georg Friedrich Händel: Àries d’Amadigi; Riccardo Primo, re d’Inghilterra; Agrippina; Orlando; Radamisto; Admeto, re di Tessaglia i altres.
BejunMehtacontratenor
OrquestraBarrocadeFriburg
Director d’orquestraGottfriedvonderGoltz
DESEMBRE 2012 Torn
DILLUNS 3 20.00 h B
Bejun Mehta
Després del triomf a Tamerlano, Bejun Mehta torna amb una altra dosi de Händel
Al segle xviii, quan Haendel revoluciona l’òpera com un espectacle obert als gustos del públic, tot girava al voltant de les sopranos i, sobretot, dels castrati, un tipus de veu que provocava veritables deliris i entusiasmes equiparables al fenomen fan contemporani.
La recuperació gradual del repertori operístic de la primera meitat del segle xviii ha permès rescatar un tipus de veu que semblava perduda per al públic del segle xxi: la veu dels castrati. Quan l’obra de compositors com Händel va començar a ser habitual en les temporades d’òpera, es va confiar aquesta tessitura a sopranos i mezzosopranos. Passada l’etapa del descobriment, ara l’exigència del públic s’ha sofisticat i demana veus que siguin tan fidels com sigui possible a les tessitures originals. És el gran moment de sopranistes i contratenors, com Bejun Mehta, un cantant amb autèntic estatus d’estrella.
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceu
Director d’orquestraGueràssimVoronkov
Solistes guanyadors dels principals premis de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas».
Concert Final Concurs«Francesc Viñas»
Finalitzada la prova es farà públic el veredicte del jurat internacional.
Exposició commemorativa del 50è aniversari del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas».
CONCERT FINALGENER 2013 Torn
DIUMENGE 20 18.00 h *
PROvA FINALGENER 2013 Torn
DIVENDRES 18 15.00 h *
*Funcions fora d’abonament
Francesc Viñas
El concert del 50è aniversari del Concurs Viñas
Quan Maria Vilardell, néta del tenor Francesc Viñas, decideix l’any 1963 fixar per sempre la memòria del seu avi amb un concurs de cant amb seu a Barcelona, potser no podia imaginar que cinquanta anys després aquest certamen presumiria d’un sòlid prestigi internacional, amb el suport dels teatres d’òpera més importants del món. Prestigi que convoca més de mig centenar d’aspirants de seixanta països.
El concert de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas» permetrà conèi xer els guanyadors dels principals premis d’aquesta convocatòria. El concurs porta el nom del mític te nor Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863-Barcelona, 1933), de veu flexible i delicada i alhora poderosa, que posà sobretot al servei del repertori wagnerià. Debutà al Liceu amb Lohengrin (1888), obra que el féu famós. Cantà sovint al Liceu, on estrenà Parsifal el darrer dia de 1913.
74 Concerts Concerts 75
Concert Jordi SavallLa tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV
Solistesperdeterminar
LeConcertdesNations
Director d’orquestraJordiSavall
FEBRER 2013 Torn
DIVENDRES 15 20.00 h PE
Jordi Savall
Fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Maraisi Les Boréades de Jean-Philippe Rameau.
Versalles al Liceu
Jordi Savall proposa un recorregut per la música de tres compositors que durant un segle van marcar els gustos operístics de la cort de Versalles. Lully fou el creador de la tragédie lyrique, Marais un brillant continuador i Rameau el compositor que revolucionà el llenguatge i l’estil de la primera òpera genuïnament francesa.
Jordi Savall és una de les personalitats musicals més interessants i més reconegudes i guardonades del nostre món cultural. Intèrpret de viola de gamba, director d’orquestra, investigador de la música antiga, amb el conjunt Le Concert des Nations, fundat per ell i per Montserrat Figueras, ens ofereix un programa titulat «La tragèdia lírica a França al temps de Lluís XIV i Lluís XV», amb fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Marais, i Les Boréades de Jean-Philippe Rameau, fruit del seu profund coneixement de la música barroca francesa, que forma part important del seu vast repertori i que ha donat mostres tan refinades com el famós film Tous les matins du monde (1991).
Concert Joyce DiDonatoDrama Queens
JoyceDiDonatomezzosoprano
IlComplessoBarocco
Director d’orquestraAlanCurtis
MARç 2013 Torn
DIMECRES 6 20.00 h A
Joyce DiDonato
Obres de Georg Friedrich Händel, Giuseppe Maria Orlandini, Antonio Cesti, Claudio Monteverdi, Reinhard Keiser, Johann Adolph Hasse, Giovanni Porta, Geminiano Giacomelli, Josep Haydn i Leonardo Vinci.
Torna una de les grans mezzosopranos dels nostres temps
Joyce DiDonato es lliura a l’exuberant personalitat múltiple de les reines del drama líric.
L’òpera és un gènere procliu a l’histrionisme, la gosadia, el gest tràgic, el desmai. Joyce DiDonato recull aquesta personalitat desmesurada i confecciona una vetllada temàtica única: un concert dedicat a les drama queens, aquestes protagonistes que converteixen les seves vides en un intens fulletó que faria empal·lidir qualsevol diva de la sobretaula televisiva. Berenice, Orontea, Semiramide, Ifigènia, Armida, Cleòpatra. Dones fatals, verges sacrificades. Les unes es mostren altives, immunes a l’amor, les altres són víctimes de les seves passions sense control. Totes més reals que la vida, com en un melodrama de Douglas Sirk. Una desfilada de noms impressionant per a un concert i una mezzosoprano diferents.
76 Concerts Concerts 77
Josep Pons
CicleLiceu al Palau
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que és part essencial de la història i del prestigi de la institució, ha estat convidada al Palau de la Música Catalana la temporada 2012-2013, i hi celebarà –dirigida pel seu nou titular, Josep Pons, en tres ocasions i, en un quart concert, pel director i virtuós de la trompa, l’americà Dale Clevenger– una sèrie de concerts que tenen com a protagonista Johannes Brahms, precedits per diverses obres de compositors catalans. L’Orquestra ¡nterpretarà també el famós Concert per a violí i orquestra (a la memòria d’un àngel) d’Alban Berg que precisament s’estrenà al Palau de la Música l’any 1936, mesos després de la mort del compositor. Prestigiosos solistes instrumentals participaran en aquest cicle.
En col·laboració amb
INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS
www.palaumusica.org
Concert «Liceu al Palau» 01
Robert Gerhard: Alborada interludi i dansa; Alban Berg: Concert per a violí «a la memòria d’un Àngel»; Johannes Brahms: Simfonia núm. 4
FrankPeterZimmermann,violí
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra JosepPons
GENER 2013 Dijous 10, a les 20.30 h
Concert «Liceu al Palau» 02
Jaume Pahissa: Nit de somnis; Johannes Brahms: Concert per a violí, Simfonia núm. 1
JulianRachlin,violí
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra JosepPons
GENER 2013 Diumenge 27, a les 18.00 h
Concert «Liceu al Palau» 03
Joan Lamote de Grignon: Scherzo sobre un tema popular; Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 2, Simfonia núm. 2
BorisBerezovski,piano
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra JosepPons
FEBRER 2013 Dilluns 25, a les 20.30 h
Concert «Liceu al Palau» 04
Obres de Giovanni Gabrieli, Paul Dukas, Henry Purcell, Richard Strauss, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i altres.
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra DaleClevenger
JuNY 2013 Dimarts 18, a les 20.30 h
78 Concerts Concerts 79
En col·laboració amb
INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS
www.auditori.cat
Concerts a L’Auditori
Concert a L’Auditori 01
Arnold Schönberg: Friede auf Erden, op. 13Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 9, op. 125
OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra JosepPons
MARç 2013 Divendres 8, a les 21.00 hDissabte 9, a les 19.00 hDiumenge 10, a les 11.00 h
Concert a L’Auditori 02
Giuseppe Verdi: Requiem BICENTENARI GIUSEPPE VERDI
MariaLuigiaBorsi,IldikoKomlosi,RussellThomas,RiccardoZanellato
OrquestraSimfònicadeBarcelonaiNacionaldeCatalunyaCordelGranTeatredelLiceuiCordeCambradelPalaudelaMúsicaCatalanaDirector d’orquestra PabloGonzález
ABRIL 2013Divendres 12, a les 21.00 hDissabte 13, a les 19.00 h Diumenge 14, a les 18.00 h
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, que són part essencial de la història i del prestigi de la institució, han estat convidats també a l’Auditori de Barcelona, al llarg de la temporada 2012-2013, on celebraran –dirigits, respectivament, pel seu nou titular, Josep Pons, i pel director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo González– dos grans concerts. L’Orquestra i el Cor del Liceu interpretaran la Novena Simfonia de Beethoven i l’OBC interpretarà, amb el Cor del Liceu i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Requiem de Giuseppe Verdi, commemorant el bicentenari del naixement del compositor.
El Petit Liceu
83 Così FUN tutte
84 Guillem Tell
85 El Superbarber de Sevilla
86 Petruixka amb IT Dansa
87 Allegro Vivace
88 Els músics de Bremen
89 Amb els peus a la Lluna
90 La casa flotant
91 La Ventafocs
82 El Petit Liceu El Petit Liceu 83
El Petit Liceu Programació familiar
Gaudir i créixer amb la música
La música i l’art en general són el mitja d’expressió universal, l’estímul apropiat per desenvolupar la sensibilitat, els valors i actituds constructives. A més a més de l’entreteniment, formen part dels objectius fonamentals del Petit Liceu apropar l’art de l’òpera als més joves d’una manera eficaç i agradable, a través de títols adaptats musicalment i dramàticament al públic infantil i familiar presentats amb un alt nivell artístic, i desvetllar el gust d’escoltar música i veure teatre en directe.
La programació del Petit Liceu té lloc al Gran Teatre del Liceu i en altres sales, com L’Auditori de Cornellà i el Teatre-Auditori de Sant Cugat. A més, alguns d’aquests espectacles es poden veure també en altres ciutats, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol.
Aquesta temporada presentem tres noves propostes a la Sala Gran del Teatre: Così FUN tutte, Amb el peus a la lluna i La casa flotant, produccions que juntament amb els ja «clàssics» del Petit Liceu, La petita Flauta Màgica, Els músics de Bremen, El Superbarber de Sevilla, Allegro Vivace, entre d’altres, donen forma a una temporada de la qual esperem que gaudeixin grans i petits.
A més de la temporada, dins de l’àmbit escolar, el Petit Liceu ofereix també altres activitats educatives complementàries, visites guiades i sessions formatives per a escoles.
Consulteu el programa escolar al web o contacteu al Servei Educatiutel. 93 485 99 23 o servei.educatiu@liceubarcelona.cat
amb el suport de
amb la col·laboració de
OCTuBRE 2012
DISSABTE 6 12.45 hDIUMENGE 7 12.45 h
Così FUN tutteAl Gran Teatre del Liceu
Espectacle cantat en catalàDurada aproximada: 70 minutsA partir de 14 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música WolfgangAmadeusMozart
Dramatúrgia i direcció d’escena CarolLópez
Arranjaments i direcció musical LluísVidal
Nova producció GranTeatredelLiceu
De l’amor i els seus embolics
L’alegria i la profunditat dels canvis de parella més famosos del repertori operístic en una versió de Carol López. Una adaptació en format reduït i en català de Così fan tutte, que trasllada la música de Mozart i el llibret de Da Ponte als nostres dies.
84 El Petit Liceu El Petit Liceu 85
OCTuBRE 2012
DIUMENGE 14 11.00 hDISSABTE 20 11.00 h
Guillem TellAl Gran Teatre del Liceu
Espectacle cantat en català Durada aproximada: 65 minuts A partir de 6 anys
Música GioachinoRossini
Adaptació, dramatúrgia i direcció LaBaldufa
Direcció d’escena RamonMolins
Escenografia CarlesPijuan
Producció GranTeatredelLiceu
Vet aquí una fletxa i una poma
Una adaptació trepidant de La Baldufa per al públic familiar de l’òpera de Rossini, que ens explica la llegenda del patriota suís que va guiar el seu poble contra els dominadors austríacs i que va ser obligat a disparar una fletxa a una poma col·locada sobre el cap del seu fill.
DESEMBRE 2012
DISSABTE 15 12.00 hDIUMENGE 16 12.00 h
El Superbarber de SevillaA L’Auditori de Cornellà
El barber entremaliat de Sevilla
Il barbiere di Siviglia és la més famosa de les òperes de Rossini, amb les seves cèlebres melodies, ritme incessant i un humor extravertit. És una obra fonamental del repertori. Tricicle en proposa una adaptació àgil i plena d’enginy per a tots els públics.
Música GioachinoRossini
Direcció d’escena Tricicle
Coproducció GranTeatredelLiceu
InstitutValenciàdelaMúsica
Espectacle cantat en català Durada aproximada: 75 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat
86 El Petit Liceu El Petit Liceu 87
GENER 2013
DISSABTE 26 12.00 hDIUMENGE 27 12.00 h
FEBRER 2013
DISSABTE 2 12.00 h
Petruixka amb IT Dansa
Al Teatre-Auditori de Sant Cugat
Durada aproximada: 60 minutsA partir de 4 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música IgorStravinsky
Direcció d’escena MarcHervàs(Cia.PríncepTortilau)
Coreografia CatherineAllard
Producció GranTeatredelLiceu
La màgia del titella enamorat
Petruixka és un espectacle de dansa i titelles creat a partir de la música d’Igor Stravinsky. Explica la història del titella Petruixka que un dia es converteix en una persona de carn i ossos i s’enamora. Stravinsky va crear el ballet fa cent anys. La màgia continua intacta.
MARç 2013
DIUMENGE 3 12.00 hDIUMENGE 10 12.00 h
Allegro VivaceA L’Auditori de Cornellà
Espectacle cantat en català Durada aproximada: 75 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música Fragmentsd’òperesdeMonteverdi,Purcell,Mozart,Rossini,Donizetti,Berlioz,Verdi,BizetiPuccini.
Direcció d’escena JoanFont(Comediants)
Producció GranTeatredelLiceu
Un divertit viatge de descoberta de l’òpera
Què tenen en comú un amant de l’òpera i una entusiasta del hip-hop? Comediants apropa, d’una manera original i divertida, el món de l’òpera als més joves amb un espectacle en què Vivace guia una noia en un viatge de descoberta de l’òpera, amb fragments d’òperes del repertori.
88 El Petit Liceu El Petit Liceu 89
MARç 2013
DIUMENGE 17 12.00 hDIUMENGE 24 12.00 h
Els músics de BremenA L’Auditori de Cornellà
Espectacle cantat en català Durada aproximada: 55 minuts A partir de 3 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música PoireVallvé
Direcció d’escena Joan-AndreuVallvé
(CentredeTitellesdeLleida)
Producció GranTeatredelLiceu
Rebel·lió a la granja
Espectacle de dansa que reelabora el conte infantil Els músics de Bremen, la història d’uns animals maltractats pel seus amos que es rebel·len contra aquest situació i que amb el seu enginy i la seva unió hi troben una sortida.
MARç 2013
DISSABTE 23 12.00 hDIUMENGE 24 11.00 h
Amb els peus a la LlunaAl Gran Teatre del Liceu
Durada aproximada: 70 minutsA partir de 8 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música AntoniPareraiFons
Direcció musical VirgínaMartínez
Direcció d’escena i escenografia PacoAzorín
Coproducció GranTeatredelLiceu,Grec2012Festivalde Barcelona,TeatroLaMaestranza,Asociación BílbainadeAmigosdelaÓpera(ABAO-OLBE), TeatroReal
OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceu
Vols viatgar a la Lluna?
Aquesta obra narra l’arribada de l’home a la Lluna el 1969 per mitjà dels tres homes que la van trepitjar per primera vegada. L’altre protagonista és en Leo, un nen de deu anys que també somnia a arribar a la Lluna i que, a la seva manera, també hi arribarà.
90 El Petit Liceu El Petit Liceu 91
ABRIL 2013
DISSABTE 27 10.45 hDIUMENGE 28 11.00 h
La casa flotantAl Gran Teatre del Liceu
Durada aproximada: 50 minutsA partir de 5 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música XavierMontsalvatge
Creació i dramatúrgia JoaquínCasanovaiElisaRamos
Direcció d’escena JoaquínCasanova
Nova coproducció GranTeatredelLiceu,FestivalInternacionalde MúsicayDanzadeGranada,Kreart-LaMaquiné
L’arca de la saviesa
Un conte musical escenificat en què la música i la imatge es complementen i emocionen. La casa flotant és una interpretació actual d’un mite universal, L’arca de Noè, per transmetre els coneixements musicals i artístics necessaris per a la formació cultural.
MAIG 2013
DISSABTE 11 12.00 hDIUMENGE 12 12.00 h
La VentafocsAl Teatre-Auditori de Sant Cugat
Espectacle cantat en catalàDurada aproximada: 60 minutsA partir de 8 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat
Música GioachinoRossini
Direcció d’escena JoanFont(Comediants)
Producció GranTeatredelLiceu
DVD de l’espectacle a la venda a LaieLiceu.
Una noia, una sabatilla i un príncep
Comediants ens ofereix una adaptació familiar, a partir de l’òpera La Cenerentola, del famós conte de Perrault. La Ventafocs és una història universal que ve de molt lluny, un somni col·lectiu que ha generat moltes maneres diverses d’explicar-ho. Aquesta segur que us agradarà.