Notícia i elogi de filosofar amb joves

1. Certes formes de divulgació de la filosofia són genuïnament filosòfiques.

2. El filosofar forma part de la formació integral de les persones.

3. El filosofar requereix ser filosòficament competent.

4. Ensenyar a filosofar a secundària requereix un fort compromís amb la didàctica.

5. Hi ha tot un camp inexplorat per a la investigació en didàctica de la filosofia

L’ideal?

font El real? I

El real? II

font

Entre parèntesi:Global Teacher Status Index (Octubre 2013)

– Resistències del món universitari– + Racionalització del fracàs

• Joventud hedonista• Simulació• Succedani

• Mixtificació• Pèrdua

• Traïdoria

Els implícits de “la filosofia no té lloc a secundària”• Elitisme: divulgar la filosofia és com llençar perles

davant dels porcs (manca de vigència de l’ideal il·lustrat Revenga, 2005) ).

• Aristocratisme: les capacitats intel·lectuals requerides per la filosofia són essencialment diferents de les que calen per fer ciència, art o tècnica.

• Fonamentalisme: contra la història de la(les) filosofia (es), només certes maneres de fer filosofia són dignes d’aquest nom.

No es neguen les dificultats del filosofar

Activitat de segon ordre Coneixements

Distanciament

Activitat verbal Capacitats cognitives

Capacitats verbals

Activitat complexa Atenció sostinguda al fil argumentatiu

Activitat teòrica Thaumatzein

Curiositat, no eficàcia o utilitat

Manifest “En favor de les matèries de filosofia” Juny 2012

Per què “elitisme” i “aristocratisme”?

• Les concepcions de la filosofia:

–Essencialistes–Institucionalista–De la resposta lectora–De l’”aire de família”: el filosofar

Per què “fonamentalisme”?

Processos

Valors I actituds

requisits

• Revisió de la teoria del diàleg argumentatiu• Les emocions i l’ètica• La psicologia social i l’ètica• La psicologia cognitiva i el raonament

Necessària revisió de la teoria del diàleg argumentatiu

PersuassiuConvèncer un altre

del que tu creus

InvestigacióEsbrinar entre varis la resposta a un enigna

NegociacióObtenir d’altres allò que tu vols

DeliberacióArribar a acords

conjunts sobre el que es vol fer

EnquestaObtenir i

contrastar informació

EristicBarallar-se verbalment

DIÀLEGS ARGUMENTATIUS

Tipus d’argument→ Deductiu Inductiu Presumptiu

Nexe premisses-conclusió

Necessitat Probabilitat Plausibilitat

Tipus d’inferència Deducció Inducció (Abducció)

Força de l’argument Categòrica Graduable Derrotable

Premisses i conclusió

no poden ser inconsistents

poden ser inconsistents

poden ser inconsistents

Argument Concloent Probable Convincent

Monotonia/no monotonia

Monòton: la conclusió no varia encara que s’afegeixin noves premisses

Acumulant noves premisses es pot modificar la conclusió

Acumulant noves premisses es pot es pot cambiar la conclusió

La seva acceptabilitat depèn de

Si es convalidable i cogent

Rigor estadístic amb que s’ha arribat a la conclusió

Si respon satisfactòriament la crítica en una situació donada

Es construeix Amb regles lógiques

Aportant dades pertinents

Descartant certes condicions

Aristótil (Tòpics, 100) FilosofemaEntimema

Exemple EpiqueremaTopos

Tipus d’argumentació Probatòria Probabilitària Plausible

Un alumne o alumna filosòficament competent haurà après a: 1. Produir, detectar i analitzar

• Problematitzacions, • Conceptualitzacions • Argumentacions

1. Ser capaç, en una situació que plantegi una qüestió determinada, de mobilitzar o cercar coneixements referits a

• nocions filosòfiques, problemàtiques, textos i doctrines, • coneixements d’altres disciplines, • les experiències personals.

Aquesta qüestió pertany a les recurrents en la història del pensament humà en la nostra i altres cultures: el coneixement i la veritat, l’ètica, la política, el destí dels éssers humans.

Si jo mereixo un càstig, la professora també

Vaig tenir un comportament inadequat

La professora ha de ser castigada

Això em va fer perdre els nervis

La professora va desconfiar de mi

Vaig ser castigat

La professora va tenir un comportament inadequat

a) La gent que té un comportament inadequat mereix ser castigada

causal

Aplicació de la norma a)

tu quoque

Aplicació de la norma a)

La desconfiança de la professora cap a mi em va fer perdre els nervis i respondre-li de manera inadequada, però no sols el meu comportament no va ser l’adequat

Aplicació de la norma b)

No són incompetents!

I un professor o professora filosòficament competent?

Això és aprendre?

Plora el cos o l'ànima?

Tania Fernández 2K

IES Infanta Isabel d’Aragó

Sóc consciència?

Natalia Luppens Alvarez Institut Dolors Mallafré

Autora: idc 2AInstitut Damià Campeny

Si la vida és una competició, qui la guanya?

Un escrit argumentatiu4ESO març 2005

El científic diu que si, el religiós diu que no. El filòsof s’asseu,els mira i somrient els diu: - Però …

aforisme seleccionat el 2009

Jo, si em posés a pensar, estaria d'acord amb el monisme ...

Problematitzar: El judici “Tot és opinable”

Els gustos no es

discuteixen

Els gustos no es

discuteixen

Cal respectar les persones que tenen

idees diferents a les nostres

Cal respectar les persones que tenen

idees diferents a les nostres

Totes les opinions són

vàlides

Totes les opinions són

vàlides

Els arguments

no importen, no canviaré

d’idea

Els arguments

no importen, no canviaré

d’idea

Font: BLACKBURN, PIERRE (1994) Logique de l’argumentation. P. 46

El real? III

A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels professors en pràctiques:- "¿Qué pasa, profe, que somos tan malos que necesitas ayuda?" A una professora en pràctiques:- "¿Seguro que quieres ser profesora? Nos portamos muy mal, y los del año pasado, peor." Al professor, opinant sobre el professorat de pràctiques:-"Es nota que encara no els han tocat la moral els alumnes.”

Un alumne de màster, després de les pràctiques:- “Això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint, improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits.”

Appèndix: algunes línies d’investigació 1• Professorat: edat, sexe, formació, afiliació filosòfica,

pensament …• Com fer aflorar les representacions prèvies de l’alumnat:

– Epistemologia: • les prediccions complertes validen una explicació …• És científic tot allò que proporciona explicacions vertaderes• Les regularitats percebudes es mantenen

– Metafísica:• És realitat allò que percebem pels sentits• Nominalisme i entitats supraindividuals

– Ètica:• Només està moralment permès allò que està legalment permés• Fedre or i plata i justícia i bellesa

• Quines són les capacitats per ensenyar filosofia? Què hauria de millorar de la formació universitària?

algunes línies d’investigació 2

• Existeix una filosofia folk, de la mateixa manera que hi ha una psicologia, sociologia o física folk?

• Filosofia i emancipació• Sequències didàctiques d’autors/es i temes:

transmisibles, replicables, efectives• La tesi doctoral és l’unica manera de mantenir el

contacte amb la universitat?• El paper de la lògica formal i informal en l’educació

filosòfica.• Formes d’abordar la filosofia contemporània i recursos• …

Creació de:Repertoris

Material audiovisualVideojocsPàgines webBibliogràfics

Incloent la virtualitat didàctica i la pertinença filosòfica de Pop i Filosofia etc. Anàlisi i elaboració de guies d’eines de representació d’argumentacions (Araucaria ...), o de xarxes conceptuals (Cmap tools, Inspiration ...)Análisi de les representacions prèvies sobre caracterització de conceptes, per exemple la llibertat en els seus aspectes ètic i políticAnalitzar exàmens fets i determinar les competències o continguts que s’hi posen en joc.La consideració del professorat de filosofia

A partir de les aportacions dels alumnesA partir del que fa a la classe de filosofia

Hi ha un avenç el les capacitats filosòfiques entre primer i segon de batxillerat? És degut a aprenentatge o a maduració?Com es pot impartir la història de la filosofia seguint eixos temàtics?Guies de treball de pelis, textos, etc.La virtualitat formativa de la filosofia: “Qué vol dir que la filosofia ensenya a pensar? Totes les assignatures ensenyen a pensar!”Comentar un text en filosofia i en d’altres assignatures

algunes línies d’investigació 3

Quatre enllaços imprescindibles per al professorat de filosofia a secundària

En resum

Ensenyar no és “transmetre” ni “comunicar”A ensenyar s’aprènSaber la matèria és necessari per ensenyar, però no suficientNomés s’aprèn a ensenyar amb una pràctica reflexivaLa pràctica sola no ensenya:

. Frustra

. Cuirassa

Als centres, l’alumnat aprèn altres coses que l’assignaturaCal no professar només l’especialitatLes matèries de filosofia faciliten l’acostament a l’ideal il.lustrat en què

consisteix l’educació moderna Pensar per un/a mateix/a inclou saber conceptualitzar, problematitzar i

argumentarEl mecanisme “explicació”-apunts-colzes-exàmen és un diseny poc eficaç

per a aquest aprenentatgeUn/a bon/a professor/a és aquell a qui

. Li interessa què i com pensen les i els alumnes

. Sap dissenyar i aplicar marcs varis d’aprenentatges diversos

. Sap treballar en equip