Mar ia Àgu i l a

L’AntoniL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’Antoni iii lalala C‡ ndiaC‡ ndiaC‡ ndiaMar ia Àgu i l a

L’AntoniL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’Antoni iii lalala C‡ ndiaC‡ ndiaC‡ ndiaL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’AntoniL’Antoni lalala C‡ ndiaC‡ ndiaC‡ ndiaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ riaHistÚ ria d’d’d’d’d’d’d’d’d’d’d’d’ununun amoramoramor gegantgegantgegantgegantgegantgegantgegantgegantgegant

Amor Gegant Muntat.indd 1 25/03/13 10:33

Primera edició: abril de 2013

© Idea i textos: Maria Àguila Chavero © Il.lustracions: Carme Pérez i Rubén Montoya

© de l’edició:

9 Grup Editorial / Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VALLSTel. 977 60 25 91cossetania@cossetania.comwww.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SLImpressió: Leitzaran GrafikakISBN: 978-84-9034-150-6DL T 97-2013

Amor Gegant Muntat.indd 2 25/03/13 10:33

Al meu pare, perquè quan era petita, de la seva mà o asseguda a les seves espatlles, vaig gaudir de les cercaviles emocionant-me amb el

ball dels gegants.

I als meus tres fills, que han fet que torni a veure els gegants amb ulls d’infant.

Amor Gegant Muntat.indd 3 25/03/13 10:33

4

Aquesta és la Càndia, una princesa mocosa que vivia en un castell fred i glaçat,

on tothom que hi entrava agafava un refredat.La Càndia sempre tenia mocs, però no uns mocs

qualssevol, sinó uns mocs verds, llefiscosos i pastosos que sempre li penjaven del nas.

Amor Gegant Muntat.indd 4 25/03/13 10:33

5

Amor Gegant Muntat.indd 5 25/03/13 10:33

6

Sempre anava amb el mocador a la mà i els nens i les nenes del poble li cantaven aquesta cançó: (amb la música de la tornada del ball dels gegants “Xàbia”)

“Moca’t els mocs que t’estan penjant del nas. Moca’t els mocs que podràs omplir un cabàs,

perquè si no encara relliscaràs. Si caus a terra ja no t’aixecaràsi una princesa mocosa seràs.”

Amor Gegant Muntat.indd 6 25/03/13 10:33

7

Amor Gegant Muntat.indd 7 25/03/13 10:33

8

La Càndia no tenia cap amic, però no volia plorar per això, perquè si plorava encara li sortien més mocs… i no uns mocs qualssevol,

sinó uns mocs verds, llefiscosos i pastosos que sempre li penjaven del nas.

Amor Gegant Muntat.indd 8 25/03/13 10:33

9

Amor Gegant Muntat.indd 9 25/03/13 10:33

10

Aquest és l’Antoni, un príncep tartamut que feia embuts amb les paraules; se li acumulaven totes

a la gola i mai no li arribaven a sortir. Sempre que començava una frase ma…, ma…., mai no la podia acabar.

Amor Gegant Muntat.indd 10 25/03/13 10:33

11

Amor Gegant Muntat.indd 11 25/03/13 10:33