Post on 28-Jan-2019
MEDI NATURAL
LA REPOBLACiÓ DE LA VALL
DE LA FONT BECA
A la vall de la font Beca, a Sant Just Desvern es va fer l'any passat
una actuació conjunta entre l'Ajuntament de l'esmentada vila i el
Patronat, encaminada a erradicar els horts iLlegals que l'ocupa
ven. Després de la fase inicial d'enderrocament de barraques i de
configuració del relleu, el gener d'aquest any han començat els
treballs de repoblació forestal.
Les caracteristiques de la zona definides per l'existència de
nombrosos fruiters, vessants rostos, presència de feixes, etc.
han obligat a realitzar un projecte una mica atlpic que intenta
harmonitzar tots aquests factors amb la necessitat de modificar
un ús no desitjat del territori sense provocar canvis traumàtics en
el paisatge.
Nxò s'està fent gràcies a la plantació de pins pinyers i d'alzines'
i roures en densitats d'uns 500 peus/ha de manera que es van
omplint els buits que existeixen entre els fruiters, tot mirant de
respectar-ne el màxim nombre possible. EI paisatge que volem
obtenir en un term ini de dos o tres anys és l'equivalent al que es
pot observar en altres indrets de la Serra on s'han abandonat
conreus llenyosos i la pineda jove que despunta, conviu am bels
fruiters, formant un mosaic de vegetació divers i interessant. Es
tracta pertant de guanyar tem ps acceleranU'evolució natural d'a
q~3sttipus de paisatges rurals.
D'altra banda s'aprofita l'actuaciò per dignificar la mateixa font de
la Beca i el seu accés des de Sant Just. Per això s'han plantat més
de 60 arbres de ribera (pollancres, àlbers) i lledoners de mida
gran que volen configurar un passeig frescal i ombri vol d'arribadaa la font.
Cal però tenir paciència ... Si us passegeu ara per la vall, pot ser
que no hi gaudiu gaire: es veuen més els forats que els arbres,
els quals malgrat ser tots de mides excepcionalment grans per
tractar-se d'una repoblació forestal, encara es veuen petits un
cop posats a lloc. Només amb el pas d'un any les coses canviaran
força i confiem que el verd dels pins tot l'any i els colors torrats
dels roures i els pollancres aviat prendran importància i milloraran
(aspecte d'aquest tros de Collserola,
Subscríviu-vos al butlletí del Parc de Collserola
És gratuïtEn/Na _
amb domicili ~ _
població districte postal __ ,
Altres dades que cal completar:Edat_Estudis _
Professló _
Coneixeu el Parc de Collserola
gensO pocO prouO molt O
Retalleu aquesta butneta (o feu-ne fotocòpia) i trameteu-la a: Patronat
Metropolità Parc de Collserola. ~. 95033 • 08004 Barcelona
Els articles signats expressen únicament ropinió dels seus autors.
Imprimeix: Wlnlhard Gràfics - Cra. de Vic, 39·08180 Molà
Olp. Ieg.: 8-18344-88 • Ed~a: Patronat Metropol~à Parc de Collserola,
carrer 62, núm. 420, sector A, Zona Franca, edifici A, 2n. - 08004Barcelona - Tei. 336 61 61 ext. 2222.
1'6l". PATRONAT METROPOLITÀ~ PARC DE COllSEROLA
DIVULGACIÓ I EDUCACiÓ
Si voleu gaudir dels matins primaverals,
si voleu fer una passejada interessant,
si voleu perfeccionar les vostres tècniques d'observació naturalista,
si voleu aprofundir en el coneixement del patrimoni natural...
Aquest és un programa pensat per a vosaltres:
MATINS NATURALíSTICS A COLLSEROLA21 d'abril. Els ocells de Collserola
28 d'abril. Dibuix naturalístic
5 de maig. La fauna que no es deixa veure
(rastres i petjades)
12 de maig. Itinerari naturalistic pel sectornord-oriental de Collserola
19 de maig, Aprendre a escoltar
26 de maig. Les plantes de Collserola
2 de juny. Els insecles de Collserola
9 de juny, Fotografia naturalística
16 de juny. Entendre el bosc
Cada tema serà dirigit per un especialista. Les activ~ats
començaran a les 11 del matí, excepte les del 21-4 i 19-5 que
ho faran a les 9'30; la durada prevista osciLla entre dues hores
i m~ja i tres. Porteu el material necessari segons el tema i
presenteu-vos a Can Coll amb la màxima puntualitat.
COLLSEROLA· TOUR
En el butlletí anterior informàvem de l'obertura del Centre de Mas
Pins i de l'inici de noves activitats lligades a l'equipament.
Collserola-tour ès una d'aquestes activitats que es dirigeix a qualse
vol grup organitzat i que consisteix en un recorregut en autocar
durant un dia, amb un guia-acom panyant que es fa càrrec de les ex
plicacions especifiques i de la informació general sobre el Parc.
1,,//,,"/Aque§18 nO'va secc~ fixa dQrllutlleli, pj¡lalicara da~ mensualsde m~teorologia (~mperature~recipltacions) recollides i faci
litades per l'Observatori Fabra (432 m.) que, com és sabut, està
situat al peu del Tibidabo i, doncs, al bell mig de la Serra de
Collserola. Ens cal només agrair a la direcció i al personal del'observatori la seva coLlaboració.
Perlode TMA TM T Tm Tma P PA
Gener 1990 16.4 11.7 8.9 6.1 0.6 8.9 8.9
Gener 1914·1989 20.9 9.9 7.1 4.3 -7.2 35.2 35.2
Febrer 1990 21.2 15.9 12.5 9.0 6.0 4,8 13.7
Febrer 1914·1989 21.0 11.2 7.9 4.7 -10.0 38.4 73.6
TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima m~jana
T Temperatura m~jana Tm Temperatura mlnima m~jana
Tma Temperatura mlnima absoluta P Precipitaci6total mes (11m2)
PA Precip~aci6 acumulada des de rl de gener
L'itinerari combina els desplaçaments en vehicle, les passejades a
peu i les visions panoràmiques per oferir diferents punts de vista
sobre la mateixa realitat. D'aquesta manera es facilita un primer
contacte amb el medi que pot proporcionar una visió general deCollserola.
EI primer itinerari que s'ha posat en funcionament intenta donar una
visió panoràmica del Parc i per això s'hi ha incorporat l'accés a
diversos miradors. EI punt de partença pot ser Mas Pins, Barcelona,
o altres poblacions de l'àrea metropolitana.
La primera parada es realitza al mirador de l'Arrabassada, des d'on
gaudim d'una excel.lent vista sobre la ciutat i els vessants barcelo
nins, La segona parada en els miradors de la Font Groga ofereix una
bona panoràmica sobre el Vallès, i pennet adonar-nos de la forta
asimetria entre els dos vessants. EI recorregut continua a peu
(durant uns 20 minuts) per un cami entremig d'alzines i roures, fins
a la Font d'en Ribes i la Font de l'Arrabassada, lloc que s'aprofita per
esmorzar. Es toma a l'autocar per anar fins a Vallvidrera i seguir a
peu pels itineraris de la Budellera. EI paratge és un bon exemple dels
indrets d'interès que s'han condicionat recentment al Parc. La cami
nada, d'uns 30 minuts aproximadament, acaba prop de la Vil.la
Joana on hi ha el Museu Verdaguer i el nou Centre d'Informació del
Parc. L'autocar recull el grup i es desplaça fins a Santa Creu
d'Olorda, aproximadament en el centre del sector oest del Parc.
Durant el camí s'observa fàcilment el canvi de vessant i la panorà
mica sobre el Baix Llobregat. A mig dia s'arriba a Santa Greu
d'Olorda, una de les àrees de lleure condicionades al Parc i un dels
punts més freqüentats de la Serra durant segles. L'església, la
pedrera, l'esplanada, els racons d'estada o els camins de passeja
da, configuren un gran ventall de possibilitats d'esba~o. La parada
s'aprofita per dinar i després es puja fins al Turó d'en Serra, uns 15
minuts a peu, per observar la panoràmica sobre el Baix Llobregat.
S'estan preparant altres recorreguts similars per a completar la visió
global de la Serra. Per a qualsevol informació us podeu adreçar a
Mas Pins, tel. 205 49 66, de dilluns a divendres de 9 a 17 h.
CAMPANYA DE CAIXES·NIU 1990Continua la campanya de coLlocació i seguiment de caixes-niu i
menjadores al Parc de Collserola. EI nombre total que hi quedaran
col.locades aquesta primavera se situarà al voltant de les 600. Con
tinuem comptant amb la coLlaboració de tots els grups, escoles,
entitats i particulars que van participar en la campanya de l'any 1989
i, a més, amb la d'altres grups que s'incorporen a la d'aquest any. Els
nous voluntaris són: Voluntaris Forestals de la Font Groga; AV AFES
(Associació Veterinària per a l'Atenció de la Fauna Exòtica i,Salvat
ge); Societat de Caçadors 'La ardilla' de Cerdanyola; Grup de natura
de les Planes (que des de fa temps treballen sobre aquest tema);
Escola Font dels eucaliptus de Torre Baró; Escola Sagrat Cor de
Barcelona, i particulars diversos.
MARÇ 1990«--Ioer:wCI)--I--IoÜ
7
Butlletí del Parc deCollserola
...,..:'"'
1990:CONTINUïTAT ...I UNA NOVETAT
IMPORTANT
EI programa de gesti6 i
actuaci6 del Patronat per
a l'any 1990 manté els
criteris de
desenvolupament del
Parc en tots els àmbits,
si bé la quantitat global
que la Mancomunitat de
Municipis de l'Àrea
Metropolitana de
Barcelona ha destinat al
Parc de Collserola
s'incrementa de manera
substancial. En efecte, el
pressupost, aprovat ambacord de totes les forces
polítiques representades
a l'Àrea Metropolitana,
ateny la quantitat de 880milions de pessetes,
gairebé un 50% més que
l'any anterior.
Hi ha previst, tanmateix,
un esdeveniment
d'especial importància: la
inauguració del Centre
d'Informaci6 del Parc
situat a prop de la Vil.la
Joana, que serà també laseu del Patronat i el lloc
on s'ubicaran els serveis
tècnics, Aquesta
instal.laci6, en el cor
mateix del Parc, facilitarà
una major eficàcia en les
tasques de gestió i,
sobretot, tindrà un efecte
multiplicador pel que fa a
les possibilitats dels ciu
tadans de conèixer i
gaudir Collserola.
EDITORIAL OBRA FETA TRIBUNA
NOVES PUBLICACIONS ELS ITINERARIS DE LA BUDELLERA LA CARRETERA DEL CEMENTIRI
••_T •• 'J'OCll'Qft).,..,.,;""ot;:u.OI-...·
~_w._...,It.C_'
José Luls Romero
Francesc Jutglar
Des de fa molt de temps, més de 12anys, visitem assíduament laserra de Collserola, realitzant diverses activitats relacionadesamb
l'estudi i protecció de la fauna, esptcialment dels ocells, en elssectors de Can Masdeu, Can Rius i Can Lloses,entre d'altres.
Fa aproximadamentun mes que som testimonisambgran sorpresai preocupació de la construcció de la nova carretera d'accés alcementiride Cerdanyola.Les obres d'aquestacarreterahanafectatdirectamentdiversosarbresde gran talla, seguramentmésvells quetots nosaltres; i, el que ens sembla pi~or, s'ha alterat irreversible·ment la tranquil.litat d'un racó que, malgrat la proximitata la ciutat ial seu paisatge aparentment degradat, mostravauns valors remarcables quant als ocells. (Hem observat 112 espéciesd'ocells a lazona esmentada).
Hem dedicat molts esforços a la investigacióde la naturalesa aCollserola, recorrent totes les seves valls per la densa xarxa de
caminsquetravessenla massaboscosa.Hanestatmésde 325dies,2.275 horesd'observació de la fauna i flora, i hem identificatun total
de 140 espèciesd'ocells, la gran majoriad'elles protegidesper la lleii moltes en perill d'extinció, tant a nivell nacionalcom internacional.
AI llarg d'aquest temps hem assistit i participaten les campanyessobre col.locacióde caixes-niu, seguimentdemenjadores,migracióde rapinyaires, i fins i tot, hem suportat agressions i discussionsindesitjables per part de caçadors, caminants o simples curiosos.Vàrem ajudar també a extingir l'incendi que es va produir l'estiupassat pelsvoltants de Can Ferrer.A canvi de tots aquestsesforçoshem trobat les nostres satisfaccions més grans en la contemplacióde la natura, conformant-nos senzillament amb l'observació delsocells.
En aquests indrets vàrem començar a estimar la naturalesa,aprenent a identificar els animals, apreciant-los d'apropoDe la mateixamanera, per a multitud de persones relacionades amb el medi
. ambientels hanservitd'escola ide puntde partidapera la realització
de treballs rellevants, gràcies a la proximitat i fàcil accésdes de la
gran ciutat. Davantd'aquesta font de riquesai vida hauríemde tenirsempreen compteque les alteracionsdels ecosistemessónles queprovoquenels desastres ecològics dins de les comunitatsanimals ivegetals, l'extinció de les més vulnerablesi l'incrementde les oportunistes.
Es diu que la construcció de la nova carreteraes va iniciar arran dela visita d'un Sr. polític al cementiri de Cerdanyola el passat 1 denovembre,dia de Tots Sants. EIcami de Can Masdeu,força erosio
nat, va ser utilitzat per molts vehicles i això va provocarretencions.
Darreramentestàvem força il.lusionatsamb la politica de protecció:camins tancats al trànsit rodat, patrulles mòbils de vigilància icontrols d'incendis. Però encara queden algunes qüestions pen
dents que volem remarcar: abocadors incontrolats de runa i dedeixalles dels visitants, circulació de motos de lot terreny pels
camins de passejada, mètodes il.legals de caça (escopetesd'airecomprimit, xarxes, llaços per esquirols prop de can Lloses, etc...)
Si es consideranecessari asfaltar algunaccés concretés en tot cas
imprescindibleaprofitar al màxim el traçatdels camins ja existentsen compte~d'obrir, com en aquest cas, una nova carretera en una
serra queja pateix una sobrefreqüentació important.
ques, de manera queel vianant rebi una in
formació orientada a
conèixer una mica
millor l'espai quel'envolta.
- Condicionament
d'unes àrees d'esta
cionament i conse
güent exclusió devehicles a motor en
els itineraris.
La longitud total dels
camins arranjats ul
trapassa els 4 km.amb un desnivell
màxim de 150 me
tres. La sensació que
provoca una passeja
da pels itineraris ésla d'estar gaudint
d'una muntanyaneta, ordenada, con
fortable, controlada
imperceptiblement
per la mà de l'home,però sempre ambl'embolcall de la
natura i dels seus
valors singulars: els
grans exemplars d'alzines i roures, el cant
dels ocells, la presència invisible i
constant del senglar,l'abundància de fal
gueres i molses, etc.I tan sols a deu
minuts de Ja ciutat.
lesa i af mateix
temps esdevenen el
suport dels elements
que fan confortablela passejada talscom bancs, baranes i
senyals.
- Neteja i potencia
ció de la vegetació
existent. Aquest
territori posseeix una
considerable riquesa
vegetal. EI boscd'alzinar amb roures i
pins es trobaexcel.lentment representat, amb extraor
dinaris exemplars
dignes d'ésser remarcats.
Ha calgut retirar la
matèria vegetalmorta acumulada perla manca de cura i
per la caiguda debranques i arbres,
amb el greu perill de
foc que comportava.
En alguns casos
s'han fet neteges
selectives de vegetació.
- Senyalització delsllocs i dels itineraris, icol.locació de cartells
explicatius tant del
sentit dels espaisnaturals com de les
singularitats especíli-
centrat al voltant de
fa font de la Budelle
ra.EI projecte dels itineraris de la Budellera
ha consistit a organit
zar aquest espai,
aprofitant, d'una banda, la seva frondosi
tat i salvatgia i llevant-li de l'altra el
que podia tenir de
desmanegat i caòtic.
Així s'ha pogut transformar en un agrada
ble espai per a la
passejada i el descans. A tal fi s'han
dut a terme les
següents intervencions:
- Millora dels ca
mins, obertura denous trams i tanca
ment d'altres per talde racionalitzar la
xarxa, feta sense
planificació al llarg de
molts anys, i forta
ment deteriorada per
l'acció de l'aigua i lamanca de manteni
ment.
En el projecte, elscamins es convertei
xen en l'aparador, en
la cinta al llarg de la
qual es vandesple
gant els diversos as
pectes de la natura-
de les parts mésactives del Parc, el
que en podem dir
parcs dins del Parc.
EI parc de Vallvidrera
entra dins d'aquestadefinició d'una mane
ra eminent: situat al
vessant nord de la
serra, al peu del seucim culminant, i a la
capçalera del cursfluvial més important,és un indret amb un
entorn natural ric i
esplendorós i que
compta també ambun ús tradicional molt
arrelat, especialment
Una de les línies
mestres que inspira
el Pla Especial delParc de Collserola és
la diversa qualificació
de les peces que el
componen, en consonància amb el seu
valor natural i amb el
seu ús tradicional o
previsible. Dins,
doncs, de les granszones del Parc, elPla defineix unes
àrees 'singulars on és
prevista una utilitza
ció més intensa per
part dels ciutadans i
que requereixen, pertant, un tractament
específic: es tracta
FcIip:\,02~ÒM"~uIlI~1IhIO<f>i<IIC~~bll""1
RECEl.CA COLLSEROLA 1
EDAFOLOGIADE LA FONT GROGA
L'aparició de noves publicacionsés un fet important,ja que suposala culminació d'una feina,gairebé sempre llarga i entretinguda,laimateix tempsposa a l'abastdetothomde manerapalpableicorlcisa,els resultats d'aquesta feina. Finsara ha destacai l'edició de mate
rials que contenien informacióbàsica del Parc: el mapa-guia, itineraris, recursos didàctics, etc., i quehanestat ressenyatsenbutlletinsanteriors:'Avui parlarem de l'apariciód'unes obres amb continguts
més específics: la Col.lecció Recerca i les Normes Urbatnistiques.De la COL.LECCIÓ RECERCAn'hanestat publicatsrecentnientels
dos primers volums. La decisió de tirar endavant aquesta série calsituar-la en la mateixa concepció general de les tasques que li
pertoca dur a terme al Patronat. Iaixò per dues raons:d'una bandapel convenciment que aquest camp -el de la investigació- ésimportant en ell mateix pel que té de bagatge cultural per a qualsevol pais; i d'altra banda pelconvencimentque a l'origende qualsevolactuació, particularment d'aquelles que afecten la gestió del medinatural, hihad'haver un treballseriósd'estudi i d'anàlisi,elsresultatsdel qual sónels que donen les pautesper a cada actuacióconcreta
i els que, a posteriori, els poden donar el certificat de garantia o, siés el cas, els criteris de correcció.Hi ha la voluntat que aquests treballs no siguin duts a terme
únicament per persones vinculades als òrgans gestors del Parc,sinó d'implicar·hi altres entitatso diversos investigadorsde reconeguda solvència,cosa que elsdónaunamajor garantiaiunavisiómésàmplia. Actualment estàen fase molt avançada un estudidedicatala fauna que és previst publicardins d'aquest mateix any.La presentacióde la col.lecció té unescaracterístiquesde discreciói sobrietat d'acord amb el fet que el seu interès se centraexclusivament en l'aportació cientifica que fan i tenint present també elnombre limitat de destinataris d'obres d'aquesta mena. Els llibrestenen un formatde 14 x 20,5 cm. i es venen cada un al preu de 500
ptes.
1. Edafologia de la Font Groga. R. Cruañiis et al. 64 p?g.
A partirdel recullde labibliografiaexistent,de ladeSCripci6d~alladade perfils id'altres observacionsdecamp, s'obtè informaciómínuciosa sobre els tipus de sól de la Reservade la Font Groga, de la seva
gènesi i evolució i del seu interès..
2. L'estructura del bosc de la Font Groga. J. Canadell iR. trizar.
62 pàg.La caracterització de l'estratarbori i arbustiudel boscde la Reserva
de la Font Groga, mitjançant un seguit de paràmetres senzills(diàmetre del tronc i alçada dels individus, de~sitat,àrea basal,biomassa), permetconèixer les pautesgeneralsd'estructuració,maduresa i distribució en l'espai de la massa forestal i fer algunesreflexions sobre la seva dinàmica.
Les NORMESURBANíSTIQUES són una separatadel PlaEspeciald'Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola,
instrument legalpelquales regeixel Parc. Éssent com és, doncs, la
part normativa del Pla, la que aefectes pràctics incideix dirècta-menten elsòrgans gestorsi enelsciutadans, la seva publicació tindrà indubtablement una notable
utilitat. Contenen,a més,diverSOsannexos amb altres informacionsd'interès.
EI format i el preu de-venda sónidèntics que els de la Col.leccióRecerca.