MERCÈ RODOREDA(1908-1983)

UNA INFANTESA FELIÇ (1908-1921)

«Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares»

LA LITE R A TU R A C O M A A LLIB E R A M E N T ( 1 9 2 1 - 1 9 3 9 )

“Jo em sentia molt tancada. Pel fet de ser filla única i casar-me molt jove em sentia desesperada. Començar a escriure va ser una fugida. No podia anar a la universitat. Si no tinc estudis és perquè la meva família era econòmicament feble. I era allò que “ja es casarà, no ha de saber res...”, i ja està.”

UN EXILI LLARG I DIFÍCIL A FRANÇA I SUÏSSA (1939-1972)

“Vam deixar París ambgran recança...[...] Vam passar els tres primersdies de viatge ficats en un tren que vam trobar per casualitat, ple de soldats en retirada, i al cap de tres dies vam deixar el tren perquè gairebé no ens havíem mogut de lloc. Ja anàvem bruts i estàvem cansats”

“Ahir, diumenge, vaig fer un cinquè quadre. Ja tinc l’estil i un món.”

LA MADURESA: LA PÈRDUA DE LA JOVENTUT

“Envellir em va preocupar als quaranta anys.Aleshores vaig passar una crisi. Després la vaig superar i ara tant se me’n dóna que em surtinarrugues com tornar-me vella. A mesura que etvas fent gran t’allunyes del problema de la bellesapersonal i et dediques exclusivament a mirar-teno a tu, sinó fora de tu.”

LA VELLESA: EL MITE

“Darrera del mirall hi ha un somni; tots voldríem atènyer el somni que és la nostra profunda realitat, sense trencar el mirall”

Fins i tot en aquell moment difícil,

ens confià que patia pel seu jardí, que

calia regar molt,ipel llibre en el qual

treballava, La mort i la primavera,

títol que semblava una premonició,

perquè tant la primavera com la mort eren a tocar