Post on 30-Dec-2015
description
Mirandes de Montserrat: Sant Jeroni pel camí nouFer el cim de Sant Jeroni, el punt més alt de
Montserrat, per una ruta clàssica, fàcil i captivadora, utilitzant el funicular per superar els desnivells més forts, i fruint sempre d’àmplies panoràmiques des
de la carena de la serra de les Paparres.
Per a nois i noies de 8 a 12 anys
Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya
Volum 2
Excursió nº 29
Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport
col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat
Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força
sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera
Des de la mateixa zona del monestir ja podeu veure el nostre destí final: l’ermita de Sant Miquel i la seva
Des de la zona del Monestir
podem observar les
vies de funicular de
Sant Joan, punt de destí
inicial per a la nostra
excursió
Al monestir podem
començar a impregnar-nos
de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya,
amb excursionistes, turistes de tot
tipus, romeries… i
les figures pètries de les
agulles que ho contemplen tot
Per començar el nostre itinerari,
ens hem de desplaçar tot just
a la plaça de l’Abat Oliva, un
dels centres neuràlgics de la
zona del monestir
Allà trobarem un camí cimentat en rampa que
porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat
Una vegada al Pla de les Paparres, podem
aprofitar per anar a veure l’aula de Natura,
que es troba al pis superior de l’estació
I una terrassa no gaire ampla però amb uns plafons informatius que ens faciliten la
identificació de les agulles, dels
ocells...
Una cop feta la visita, tornarem
al pis de baix i iniciarem el
nostre camí tot just per sota del
pont de l’Aula
El camí és ample i ben
fressat i apareixen
algunes marques de
pintura groga que ens
acompanyaran al llarg de tota
l’excursió
X
Camí a St. Jeroni
Tot just al primer revolt trobem la primera cruïlla de camins. El nostre camí és el de l’esquerra, marcat amb
unes marques molt difuses de color groc. El de la dreta, marcat amb marques grogues i blanques de PR l’hem de
deixar de banda.Marques grogues
Marca de PR
I molts trams amb les ja tradicionals
escales montserratines.
Malgrat que hi pugui haver algun desviament, com
el de la dreta, nosaltres sempre
seguirem pel camí principal
El primer tram del camí és
força espectacular i
freqüentat pels turistes que hi pugen amb el
funicular. No us estranyi de
veure per aquesta zona
gent amb xancles, tirants,
o qualsevol altra cosa que ens
puguem imaginar
A més de turistes ,
també és força fàcil de veure
escaladors, sobretot a la Gorra Frígia,
una de les agulles més
característiques de la zona
Si busquem bé, a les parets
que surten del mateix camí, ens serà fàcil
trobar vies d’escalada
amb les seves característique
s “xapes”
Podem jugar a
trobar les agulles que coneguem, a posar-los-hi nom… En
el fons a entrar de
ple a l’univers
petri montserratí
A les obagues, també ens
podem trobar grates sorpreses,
com és el cas d’aquest til·ler.
De ben segur que la majoria
d’infants no saben que la
til·la s’agafa d’un arbre...
I parem atenció amb el grèvol. Durant molts anys la gent l’ha tallat per Nadal per guarnir les cases amb les seves fulles verdes i les seves boles vermelles. Cal que sapiguem que aquesta “tradició” el va portar a desaparèixer de moltes zones i que és prohibida la seva recol·lecció. Si fem aquesta excursió a l’hivern, podrem gaudir dels seus colors i veure com alguns animals s’alimenten dels seus fruits
Com ja hem dit abans, unes marques grogues una mica desdibuixades ens acompanyen al llarg de tot el camí
De cop i volta apareix a la nostra esquerra un mirador. Es tracta de l’anomenat
Mirador de la Icona o de la Serra de les Paparres
St. Jeroni Serrat del Moro
Cavall Bernat
Amb Sant Jeroni, el Serrat del Moro i el Cavall Bernat com a teló
de fons
Després de descansar al
mirador, continuem pel
camí principal en direcció al nostre objectiu, amb el
Cavall Bernat a la nostra dreta
Marca de pintura taronja
Durant tot l’itinerari apareixen diversos camins secundaris que no hem de prendre. Són camins oberts pels escaladors i que porten al peu de roques i agulles. Alguns d’ells estan marcats amb pintura, altres amb fites… nosaltres seguirem sempre el camí principal sense desviar-nos
Fita
Abans de marxar
d’excursió, sempre podem
recollir informació
sobre llegendes, històries…
Sobre el Cavall Bernat de
Montserrat n’hi ha unes
quantes. I de roques amb
aquest nom, a tot el país
encara més
Al llarg del camí,
trobarem diverses fites de terme.
Aquestes pedres són
part de la nostra
història i encara
serveixen per
delimitar els diferents
termes municipals
Tot just en travessar-lo podrem observar unes petites gorges que ens venen a il·lustrar com
l’aigua transforma i treballa el paisatge. Si
fa poc ha plogut les trobarem plenes d’aigua i podrem
veure alguns amfibis. Sobretot no els
molestem, a Montserrat l’aigua
superficial és escassa i aquestes petites
basses són fonamentals per a la
supervivència de moltes espècies
Una cop superat el
pont, trobarem el
camí cimentat i de
pujada. Allà trobarem una
cruïlla de camins entre
el que porta a Sant Jeroni i
el que va cap al Monestir.
Nosaltres continuarem
rectes
Camí a Sant Jeroni
Mirador del Moro
Per tal de pujar fins al cim de Sant Jeroni, hem
d’agafar el camí de l’esquerra, tot just mirant la porta de
l’ermita. Si triéssim el de la dreta, aniríem a
parar al Mirador del Moro
L’inici de la pujada
és força original amb un
camí empedrat que recull al centre
l’aigua de pluja i la canalitza
Una mica més amunt, la vista és impressionant. Fins i tot, podem veure
el Pla de les Paparres, el nostre punt de partida. Aquest punt brillant del
fons és l’edifici de l’estació superior del funicular
La vista cap a la zona de l’Anoia i el Penedès ens demostra com Montserrat és una veritable talaia per contemplar bona part de Catalunya
I ja només ens falta l’esforç final per assolir el cim. El camí està format per escales i algunes baranes i cal anar una mica amb compte que ningú surti del
camí
Tinguem en compte que estem en una zona on les parets i les canals verticals conformen el més pur ambient montserratí
Montcau La Mola
Fins i tot, en un dia amb calitja d’estiu, podem reconèixer des del cim el Montcau i
la Mola
Heliport
I als nostres peus, el Mirador del Moro, amb l’antiga estació superior de l’Aeri de Sant Jeroni, la torre de comunicacions i l’heliport
A qualsevol excursió, sempre et pots trobar sorpreses,... i l’abandonament d’animals és un fet massa habitual a les nostres muntanyes
S’inicia el camí antic de
Sant Jeroni, que pel
torrent de Santa Maria ens portarà de retorn al
monestir. Les marques
grogues ens continuen
acompanyant durant el
nostre camí de baixada
Es tracta d’un camí
ombrívol, que circula
paral·lel a la riera,
entrecreuant-la o, fins i tot,
en algun tram, per dintre
d’ella
Els trams més verticals o
relliscosos se salven mitjançant
les clàssiques escales
montserratines. En alguns punts,
tornarem a trobar corriols que surten del camí principal. Nosaltres hem de
seguir el camí més evident, tot
cercant les marques grogues.
En un petit clar dintre de la
pròpia riera, anomenat el
Pla dels ocells, veiem com el
camí canvia de vessant i ens
acostem a les roques de la
nostra esquerra. A la
base de la roca el camí és cimentat i amb
alguns esglaons
En aquesta zona encara són evidents les marques dels diversos incendis forestals que a les darreres dècades han assolat el massís
Continuem davallant
pel camí tot
resseguint les seves
giragonses i fixant-nos
en les marques grogues
Marca de PR
X
En un punt del camí, ens tornem a retrobar amb les marques del PR que hem vist a l’inici de l’itinerari. Les deixem de banda i continuem endavant fins una petita balma i cruïlla de camins
Trobem aquesta petita balma tot
just a tocar de l’anomenada
Placeta de Santa Anna. Allà es
creuen el GR 172, el PR que hem vist amb anterioritat i
les nostres marques grogues.
Nosaltres hem d’anar a buscar, a
la nostra dreta, les marques del GR i
les grogues que baixen cap a unes escales de ciment
Ens trobem tot just enfront de la zona de les Magdalenes i la Gorra Frígia i podem veure el
camí nou de Sant Jeroni
Tot seguit, arribem a
l’anomenat Pas dels
Francesos. Es tracta
d’una estreta
xemeneia que es
salva fàcilment
gràcies als esglaons i
les baranes
Al costat del pont, trobem uns esglaons de ferro i una cadena, senyal de l’antic camí que salvava aquest pas com si es tractés d’una via ferrata
Tot just a tocar del monestir,
trobem un abeurador, senyal del pas d’animals per aquesta zona
de la muntanya durant molts
segles
I, per fi, arribem a la
Plaça de l’Abat Oliva, molt a prop del punt de
partida de la nostra
excursió
Ara, i abans de marxar cap a casa,
podem visitar el Santuari, i barrejar-nos amb la multitud
de turistes que al llarg de tot l’any omplen aquesta zona de la
muntanya