Núria Roura-Pasqual - Elements per a una estratègia de gestió de les espècies exòtiques...

Elements per a una estratègia de gestió

de les espècies exòtiques invasores

Núria Roura-Pascualnrourapascual@gmail.com

(india.cc)

(miami-ocean-cargo.com)

(noaanews.noaa.gov)

(euroseal.org) (transportcafe.co.uk)

(absolutalicante.com)(hipermapa.ptop.gencat.cat)

(www.jamiesinz.com) (olocau.org)

(mapas-portugal.com)

Projecte DAISE (www.europe-aliens.org)

©I. Paul

Espècie invasora ?

exòtica

invasoranaturalitzada

INVASIÓ BIOLÒGICA

Espècies transportades a noves àreesgeogràfiques, on els seus descendents proliferes, s’expandeixen i persisteixen

(Elton, 1958)

HUMAN POPULATION

(Size and resource use)

INDUSTRY AGRICULTURE

CO2INCREASE

BIOLOGICALINVASIONS

HARVESTINGNATURAL

POPULATIONS

LAND USE/LAND COVER

CHANGE

PERSISTENTORGANIC

COMPOUNDS

ALTEREDBIOCHEMICAL

CYCLES

GLOBALCLIMATECHANGE

LOSSBIOLOGICALDIVERSITY

Component clau del canvi global

(Vitousek et al1997. New Zealand Journal of Ecology 21:1-16

100 Habitat destructionNon-native spp.PollutionOverharvestDisease

Segona causa de pèrdua de biodiversitat

(Wilcove et al. 1998 BioScience)

www.millenniumassessment.org

Gestió d’espècies invasores ?

0 Temps

d’in

NATURA-LITZACIÓ

EXPANSIÓ

SATURACIÓ

INTRODUCCIÓ

0 Temps

d’in

NATURA-LITZACIÓ

EXPANSIÓ

SATURACIÓ

INTRODUCCIÓ

ERADICACIÓPREVENCIÓ CONTROL

(sentmenat.com)

ca.elportdelaselva.cat

comunitat.regio7.cat

Imatges extretes de: http://www.gencat.cat, 07/01/10

pla INFOCAT(pla especial d'emergència perincendis forestals a Catalunya)

pla INVACAT(pla especial d'emergència per a

invasions biològiques a Catalunya)

Anàlisi de risc i vulnerabilitat

Recursos per a vigilància i alarma

Punts de guaita 112

Recursos d’extinció

PlanificacióPrevenció

Formació

Actuacions de prevenció

0 Temps

d’in

NATURA-LITZACIÓ

EXPANSIÓ

SATURACIÓ

INTRODUCCIÓ

PREVENCIÓ

1. Bioseguretat

2. Sistema de quarantena

3. Anàlisis de risc

“Més val prevenir que curar”

Bioseguretat

Polítiques i mesures que un estat implementa per minimitzar els efectes negatius causats per espècies invasores, des de mesures preventives per evitar l’entrada d’una espècie indesitjada fins a la seva gestió en cas de ja ser-hi present.

www.biosecurity.govt.nz

Sistema de quarantena

(a) Activitats destinades a prevenir la introducció i/o expansió d’espècies problemàtiques.

(b)Confinament d’organismes susceptibles de ser invasors

PRE-BORDER: actuacions encaminades a reduir el risc d’introducció, com per exemple inspeccions o tractaments de pre-exportació, selecció de material de zones sense espècies invasores, etc.

BORDER: actuacions encaminades a reduir l’establiment d’una espècie a la seva porta d’entrada, com per exemple inspeccions de mercaderies, tractament si es necessari, etc

habilitar edificacions de quarantena.

POST-BORDER: actuacions d’emergència a adoptar en cas que una espècies invasora sigui detectada a fi de minimitzar els seus impactes i maximitzar el potencial de control o eradicació Desenvolupar plans de resposta com a part dels anàlisis de riscs

lisi r

Anàlisi de risc d’espècies invasores

Conjunt de mètodes científics utilitzats per determinar la probabilitat i magnitud d’efectes indesitjats causats per la introducció d’espècies exòtiques.

Anàlisis de risc per avaluar el caràcter invasor d’una espècie requereixen d’informació sobre:

- característiques detallades de l’espècie,- susceptibilitats dels hàbitats a la invasió,- temps des de la seva introducció i nombre de propàguls,- mapa de distribució actual i abundància,- estimes de velocitat d’expansió, així com corredors o barreres que afavoreixen o limiten la distribució de l’espècie,- riscs, impactes i costos de l’espècie invasora al medi, l’economia i la salut humana,- oportunitats de control i costos,- legislació i consideracions socials per al control de l’espècie invasora.

lisi r

Anàlisis de risc per avaluar el caràcter invasor d’una espècie requereixen d’informació sobre:

- característiques detallades de l’espècie,- susceptibilitats dels hàbitats a la invasió,- temps des de la seva introducció i nombre de propàguls,- mapa de distribució actual i abundància,- estimes de velocitat d’expansió, així com corredors o barreres que afavoreixen o limiten la distribució de l’espècie,- riscs, impactes i costos de l’espècie invasora al medi, l’economia i la salut humana,- oportunitats de control i costos,- legislació i consideracions socials per al control de l’espècie invasora.

Quantitat i v

alidesa de la

informació disponible

lisi r

Palau, A. 2009. L’Atzavara 18:61-66(www.mejilloncebra.endesa.es)

lisi r

ichngarrotxa.iec.cat/ichngarrotxa/documents.php

Anàlisis de risc d’espècies invasores són necessaris per: - DETECTAR, - EVALUAR la dispersió i efectes, - RESPONDRE a,- fer SEGUIMENT de

espècies invasores perjudicials, a fi de:

1. guiar esforços de prevenció i detecció,2. planificar un programa de detecció i resposta ràpida,3. ajudar a seleccionar espècies i àrees prioritàries per al

control i restauració,4. millorar i integrar els diferents aspectes de la gestió

d’espècies invasores a fi de reduir els costos i els efectes de les invasions actuals i futures

lisi r

Actuacions d’eradicació i control

0 Temps

d’in

NATURA-LITZACIÓ

EXPANSIÓ

SATURACIÓ

INTRODUCCIÓ

ERADICACIÓ CONTROL

d’er

1.Detecció precoç i resposta ràpida

2. Actuacions mecàniques

3. Actuacions químiques

4. Actuacions biològiques

Ja tenim l’espècie, i ara què?

d’er

(sentmenat.com)

Programa de detecció precoç i resposta ràpida comprèn:

DETECCIÓ PRECOÇ (“early detection”): sistema integrat de seguiment per detectar i identificar espècies potencialment invasores tant aviat com sigui possible, quan l’eradicació i el control encara són possibles i menys costos econòmicament.

RESPOSTA RÀPIDA (“rapid response”): esforços destinats a eradicar o controlar espècies invasores quan les poblacions estan localitzades, derivats d’un sistema i infraestructura organitzats en antelació per assegurar una resposta ràpida i eficient. La valoració preliminar i el posterior seguiment de les poblacions invasores tambépoden formar part de la resposta.

d’er

©N. Wessels

©DM Richardson

©JR Wilson

d’er

sCONTROL BIOLÒGIC: Introducció d’enemics naturals provinents de l’àrea nativa de l’espècie invasora que han evolucionat conjuntament i presenten un alt grau d’especificitat.

©JR Wilson

d’er

sCONTROL BIOLÒGIC: Introducció d’enemics naturals provinents de l’àrea nativa de l’espècie invasora que han evolucionat conjuntament i presenten un alt grau d’especificitat.

Opuntia ficus-indica

(britannica.com)

(wikipedia.org)

d’er

sPrincipis per al control d’invasions biològiques:

• Avaluar els impactes• Recopilar informació sobre l’ecologia i les possibilitats de gestió de l’espècie• Determinar la distribució i abundància• Prioritzar espècies i àrees• Coordinar la gestió d’espècies similars• Actuar a l’inici de la invasió• Dedicar esforços on la ratio cost:benefici és alta• Dedicar esforços a la perifèria de la distribució• Tenir en compte barreres naturals de l’expansió• Tenir en compte el cicle vital de l’espècie, i actuar quan les poblacions són baixes• Assegurar compromís a llarg termini• Resoldre conflicte d’interessos• Fer un seguiment de les mesures adoptades

d’er

Oliver, X. 2009. L’Atzavara 52:77-88

(www.imagines-plantarum.de)

d’er

Restauració

restauraciollobregat.wordpress.com/el-projecte

Elements claus de la gestió:Marc legislatiu

Els instruments legals són crucials a l’hora de donar suport i assegurar una gestió eficient de les invasions biològiques necessitat d’un marc estratègic de gestió que integri:

Estratègiaglobal

Acordsinstitucionals

Implementació

(De Poorter 2006)

Aspecteslegals

Article 8 h, 5 juliol 1992, del Conveni de Biodiversitat reconeix la necessitat de “prevenir la introducció, i controlar o eradicar les espècies invasores ja establertes que amenacessin els ecosistemes, els hàbitats o les espècies natives”(www.biodivorg).

Estratègia europea sobre Espècies Exòtiques Invasores per implementar els instruments legals vigents (Conveni de Berna, Directives de la CEE, etc) i promoure el desenvolupament de plans d’acció en cada un dels Estats membres (Genovesi i Shine, 2004)

Conveni de Barcelona de protocol sobre àrees especialment protegides i la diversitat biològica a la Mediterrània (Generalitat de Catalunya 1995)

El Ministerio de Medio Ambiente de l’estat espanyol, seguint les recomanacions del Conveni de Biodiversitat va redactar el 1998 la “Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la biodiversidad” en la que es proposava l’elaboració de recursos jurídics i tècnics necessaris per controlar la introducciód’espècies exòtiques (www.mma.es/conserv_nat/planes).

El gener de 2008 va aparèixer al BOE la “Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversitat” on hi ha un article dedicat a la prevenció i control d’espècies exòtiques invasores. Aquesta llei prohibeix l’ús o el comerç de les espècies incloses en aquest catàleg i insta a cada Comunitat Autònoma a dur a terme un seguiment i un control de les espècies exòtiques presents en els seus territoris.M

Article 8 h, 5 juliol 1992, del Conveni de Biodiversitat reconeix la necessitat de “prevenir la introducció, i controlar o eradicar les espècies invasores ja establertes que amenacessin els ecosistemes, els hàbitats o les espècies natives”(www.biodivorg).

Estratègia europea sobre Espècies Exòtiques Invasores per implementar els instruments legals vigents (Conveni de Berna, Directives de la CEE, etc) i promoure el desenvolupament de plans d’acció en cada un dels Estats membres (Genovesi i Shine, 2004)

Conveni de Barcelona de protocol sobre àrees especialment protegides i la diversitat biològica a la Mediterrània (Generalitat de Catalunya 1995)

El Ministerio de Medio Ambiente de l’estat espanyol, seguint les recomanacions del Conveni de Biodiversitat va redactar el 1998 la “Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la biodiversidad” en la que es proposava l’elaboració de recursos jurídics i tècnics necessaris per controlar la introducciód’espècies exòtiques (www.mma.es/conserv_nat/planes).

El gener de 2008 va aparèixer al BOE la “Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversitat” on hi ha un article dedicat a la prevenció i control d’espècies exòtiques invasores. Aquesta llei prohibeix l’ús o el comerç de les espècies incloses en aquest catàleg i insta a cada Comunitat Autònoma a dur a terme un seguiment i un control de les espècies exòtiques presents en els seus territoris.M

sites.google.com/site/plataformacatalogoespanoldeeei/home

geib.blogspot.com

invasiber.org/presentacion.php

www.issg.orgwww.gisinetwork.org

www.europe-aliens.org

www.alarmproject.net

Elements claus de la gestió:Participació pública

1.Ètica

2. Conformitat legal

3. Efectivitat

Per què involucrar al públic?

ÈTICA- és el dret del públic a ser consultats i escoltat en relació a qüestions que els afecten directament

CONFORMITAT LEGAL- pocs estats han desenvolupat legislació específica sobre invasions biològiques, i menys han fet la participació pública obligatòria

EFECTIVITAT- rellevància local- maximitzar els recursos- suport públic- part del problema, part de la solució

Rebre informació

IÓPÚ

Proveir informació

Participació en processos de decisió

Implementar gestió

Liderar projectes de gestió

Rebre informació

Proveir informació

Implementar gestió

IÓPÚ

Rebre informació

Proveir informació

Implementar gestió

IÓPÚ

Rebre informació

Proveir informació

Implementar gestió

IÓPÚ

www.cma.gva.es/arbdin/indice.aspx?nodo=2240&idioma=C

www.ripidurable.eu/news_detail.php?lang=2&id_channel=12&id_page=68&id=50

Rebre informació

Proveir informació

Implementar gestió

IÓPÚ

©M. Gaertner

Rebre informació

Proveir informació

Implementar gestió

IÓPÚ

Rebre informació

Proveir informació

Implementar gestió

IÓPÚ

CONCLUSIÓ

pla INVACAT(pla especial d'emergència per a

invasions biològiques a Catalunya)

NECESSARI

MOLTES GRÀCIES

Towards more efficient management of Invasive Alien Plants

in the Cape Floristic Region: Setting Priority Areas

Núria Roura-PascualRainer M. Krug

David M. Richardson

©I. Paul©I. Paul

©N. Wessels©G. Forsyth

©D. le Maitre ©N. Roura

©G. Forsyth

©N. Wessels©N. Roura-Pascual

©D.M. Richardson

©N. Wessels

©DM Richardson

©JR Wilson

©N. Wessels

1. Political and social constraints2. Budget limitations3. Lack of IAS management coordination4. Poor species distribution data5. Unpredictable environmental drivers6. People’s resiliance to change

Barriers to effective management

©M. Gaertner

Land value

Conservation

Cultural value

Management skills

Water yield

Location in landscape

Neighbouring land

Rainfall

Water runoff

Ownership

Owner attitudeInvasion risk

Fire risk

Accessibility

Distance from road

Ruggedness

Assets at risk

Water use potential

Dispersal mode

Ecosystem change

transformer

Life stage

Age at maturity

Control method

Biocontrol

History

Density

Control historySpecies mixture

Process

Structure

Production value

Extent?

Speciesattributes

Managementcontext

Environmentcontext

Standattributes

Managem

ent contextSt

Clearing history

Life stage

Density

Spread with topography

Probability of fire

Species prioritization

Biocontrol effectiveness

Seed dispersal

Fire driven

Maturity rate

Habitat requeriments

Vegetative regeneration Data quality

Seed storage

Post-fire window

Political reasons

Institutional capacity

Management capacity

Planning scale

Budget

Environmental contextRestoration potential

Sustainable economic value

Neighbouring invasion risk

Endangered species

Neighbouring fire risk

Conservation value

Legislation / funder prescriptions

Landownership

B. van Wilgen

G. Forsyth

Analytic Hierarchy Process method to

synthesize information derived from the

collective knowledge of experienced

managers.

AHP !!!

Managem

ent contextEnvironm

ental context

Quality of distribution data?

Political motivations?

Institutional capacity?

Management capacity?

Planning scale?

Sufficient funds available?

Potential for restoration?

Sustainable activities?

Invasion from neighbours?

Endangered species present?

Neighbour areas at fire risk?

High conservation value?

Any funder prescriptions?

Landownership of the area?

Last clearing operation?

Age of IAPs?

Density of IAPs?

Spread based topography?

Area at fire risk?

Identity of IAPs?

Biological control effective?

Long-distance dispersal?

Importance of fire for spread?

Fast maturing?

Generalist requirements?

Sprouting ability?

Long-term storage of seeds?

Area burnt recently?

Biological control effective? 0.38 No/negligible control 0.73 Limited control 0.21 Substantial control 0.06 Importance of fire for spread? 0.30 Yes 0.90 No 0.10 Generalist habitat requirements? 0.10 Generalist 0.86 Specialist 0.14 Long-distance dispersal? 0.10 Water 0.27 Wind 0.55 Birds 0.13 In situ 0.05 Fast maturing? 0.05 Fast (<3 years) 0.88 Slow (>3 years) 0.12 Sprouting ability? 0.04 Sprouter 0.88 Non-sprouter 0.12 Long-term storage of seeds? 0.03 Long lived seeds in soil 0.65 Short lived seeds in soil 0.07 Serotinous 0.28

Speciesattributes

Managementcontext

Environmentcontext

Standattributes

Speciesattributes

Managementcontext

Environmentcontext

Standattributes

Acacia cyclops

Acacia longifolia

Acacia mearnsii

Acacia melanoxylon

Acacia saligna

Hakea gibbosa

Hakea sericia

Pinus halepensis

Pinus pinaster

Pinus pinea

Pinus radiata

Effectiveness of biocontrol agent (L: .385)Fire driven (L: .304)Habitat requirements (L: .102)Maturity rate (L: .046)Seed dispersal (L: .096)Seed storage (L: .031)Vegetative regeneration (L: .035)

Speciesattributes

Managementcontext

Environmentcontext

Standattributes

nExcluding biocontrol effectiveness

Including biocontrol effectiveness

Area burnt recently? 0.40 Yes 0.90 No 0.10 Density of IAPs? 0.17 Close (>75% cover) 0.03 Dense (50-75%) 0.04 Medium (25-50%) 0.06 Scattered (5-25%) 0.10 Very scattered (1-5%) 0.20 Occasional (<1%) 0.38 Rare (some individuals) 0.19 Spread based on topography? 0.17 Low 0.07 Medium 0.30 High 0.65 Area at fire risk? 0.13 Low 0.07 Medium 0.30 High 0.65 Age of IAPs? 0.06 Adult 0.10 Sapling 0.64 Seedling 0.26 Identity of IAPs? 0.05 Last clearing operation? 0.03 No treatment 0.05 Initial 0.30 Follow-up 0.55 Maintenance 0.10

Speciesattributes

Managementcontext

Environmentcontext

Standattributes

Speciesattributes

Managementcontext

Environmentcontext

Standattributes

riorit

MOLTES GRÀCIES

Núria Roura-Pasqual - Elements per a una estratègia de gestió de les espècies exòtiques...

Documents

Transcript of Núria Roura-Pasqual - Elements per a una estratègia de gestió de les espècies exòtiques...

Academia San Pasqual - Documento de Vista Pública Informe ... · Informe de Responsabilidad Escolar del 2016-17 para Academia San Pasqual - Documento de Vista Pública Página 3

Pasqual Maragall Entrevista Publicar

LA PROBLEMÀTICA DE LES “MASCOTES” EXÒTIQUES.

3er Taller DEL, Córdoba 2011. Políticas Industriales. Horacio Roura.

CÁTEDRA PASQUAL MARAGALL - UB · CÁTEDRA PASQUAL MARAGALL La Cátedra Pasqual Maragall de Economía y Territorio de la UB organizó su se-gunda conferencia anual el miércoles,

FESTA DE SANT PASQUAL

El caçador de paraules, de Gemma Pasqual

De fora vingueren i de casa ens tragueren! · exòtiques al nostre territori (més de 1.100 espècies exòtiques catalogades a Catalunya). El problema greu sorgeix quan alguna d’aquestes

Can Roura estrena ascensor - parets.cat · Can Roura ofereix nova imatge amb el nom de Parets i un ascensor que elimina les barreres arquitectòniques Can Roura estrena ascensor Homenatges

Eneagrama por Elma Roura

NOTES D’INTERÈS I COMANDES...Felisa Domènec Pancraç Electra Flavià Fàtima Pere Regalat Gemma Maties Pasqual Corina Isidre Dionísia Cecili Torquat Honorat Màxima Ubald Pasqual

Dra. Margarita ROURA-REDONDO - ua

12- Fundació Pasqual Maragall. Dr. Joan D. Gispert

BALA PERDIDA, POR JOAN ROURA (2011)

Daniel Sol - Invasions biològiques claus de l’èxit de les espècies exòtiques

La música a la universidad-Pasqual Pastor

Escola Sant Pasqual 1984-2014

Pasqual Maragall. De gran vull ser... Alcalde!

Marga Roura Redondo Aplicación de los recursos informáticos.

Espècies invasores i introducció d’espècies exòtiques