Origen etimòlogic del nom « balear »

Post on 25-Feb-2016

83 views 2 download

description

Per preparar el nostre intercanvi , vet aquí una visita virtual per les Illes Balears i en particular per Mallorca. Situació de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània situat enfront del País Valencià i de la península ibèrica . - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Origen etimòlogic del nom « balear »

Per preparar el nostre intercanvi, vet aquí una visita virtual per les Illes Balears i en particular

per Mallorca

Situació de les Illes BalearsLes Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània

situat enfront del País Valencià i de la península ibèrica.

Origen etimòlogic del nom « balear »

L’arxipèlag Balear està format per dos grans grups: les Gimnèsies: Menorca, Mallorca i Cabrera (les Balears pròpiament

dites). les Pitiüses: Eivissa i Formentera

L'origen no és grec sinó púnic. Provindria del plural "ba’ lé yaroh". El substantiu "ba’ lé" vol dir "els que exercitaven l’ofici de" i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llançar pedres".

Imatge satèl.lit i vista aèria de Mallorca

L’Illa de Mallorca

Mallorca és l’illa més gran de les Balears, per això també se l'anomena la Balear Major. És lloc d'origen dels mallorquins. La seva capital i la ciutat més important de l’illa és Palma de Mallorca.

Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat de Palma i la Part Forana. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població.

Algunes informacions

La seva població és d’aproximadament un milió d’habitants, un 16%són residents estrangers (britànics, alemanys, francesos i italians).

Les illes van ser poblades en temps remots, 3.000 abans de JC.Diferents pobles i civilitzacions hi van passar: Fenicis, Grecs,Cartaginesos… degut a la seva estratègica posició en el Mediterrani.Després vindran els Romans, els Vàndals i els Musulmans.

L’any 1228 el rei Jaume I d’Aragó conquerirà Mallorca i així formaràpart de la Corona d’Aragó i constituirà el Reialme de Mallorca.

El turisme és el sector en què es basa l’economia de l’illa, doncs el70% de la població s’hi dedica. La indústria predominant és textil, cuir isabates.

La capital de Mallorca: Palma de Mallorca

Palma és una ciutat moderna i amb vocació de futur, oberta, diversa, complexa, dinàmica, canviant, però, alhora, és també un municipi amb una personalitat molt forta, amb un patrimoni cultural i una tradició que s'enorgulleix de mantenir.

La majestuosa Catedral de Mallorca

Ciutat antiga i moderna La història de la ciutat, rica, complexa i diversa, es remunta a

l'antigüitat i en trobem testimonis en els costums de les persones que hi viuen i a les edificacions del seus carrers en la combinació de tradició i modernitat que tan bé simbolitzen la unió de l'art gòtic i del contemporani a la capella de Miquel Barceló a la Seu.

El Parlament i l’Ajuntament de Palma de Mallorca

Castell de Bellver

Castell d'estil gòtic català del principi del segle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres de la ciutat de Palma

Escultures de Joan Miró i d’E.Broglia a Palma

Passeig del Mar Conjunt escultòric del Parc de la Mar.

Autor: Josep Guinovart

Font i escultura d’homenatge al poeta Joan Alcover (nom també de l’Institut dels nostres corresponsals)

La bandera de les Illes Balears: lila i amb les quatre barres sang i or catalanes.

Jaume I el Conqueridor i l’escut de Palma

Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276) rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller(1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. La conquesta de Mallorca té lloc l’any 1228. Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.

El Reialme de Mallorca a Perpinyà

Quan arribà el moment de la seva mort, al rei Jaume tan sols li quedaven dos fills vius, l'Infant Pere i l'Infant Jaume. Així, en darrer testament del 1262, deixà al seu segon fill, l'infant Pere, (futur Pere II d'Aragó), el Regne d'Aragó, el Regne de València i Catalunya, donant continuïtat a la Corona d'Aragó encara que segregant-ne els territoris insulars, nord-catalans i occitans. D'altra banda, al germà petit, l'infant Jaume (futur Jaume II de Mallorca) li deixà el Regne de Mallorca, el Comtat de Rosselló, el Comtat de Cerdanya i els territoris que conservava a Occitània (la Senyoria de Montpeller) donant naixement al que s'ha anomenat la Corona de Mallorca.En en el Tractat de Perpinyà, el 1279, mostra que el rei de la Corona de Mallorca s'infeudava i retia vassallatge al seu germà gran.

Palau dels Reisde Mallorca a Perpinyà

Tradicions

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma) i l'Alguer la nit de Nadal. Darrerament s'ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya, com a Santa Maria del Mar (des del 1948), la Catedral de Barcelona (des del 2009) i d'altres.S’interpretava a l'edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text.

Gegants i castellers

Una cançó i un himne: La Balanguera

És un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, adaptat i amb música del compositor Amadeu Vives (1871-1932), és l'himne oficial de les Illes Balears. Joan Alcover es va inspirar en una cançó popular mallorquina on hi apareix un personatge femení anomenat "Balanguera".Durant la dictadura espanyola del general Francisco Franco La Balanguera esdevingué himne nacional, juntament amb altres cançons com L'Emigrant, La Santa Espina, etc. En aquesta època, en el període de la Nova Cançó, fou difosa per la cantant Maria del Mar Bonet i es va popularitzar molt, tant que a l'any 1996 el Consell Insular de Mallorca el convertí en himne de l'illa.

La llengua

El mallorquí és el dialecte català parlat a l'illa de Mallorca, subdialecte del català balear. La seva característica principal, compartida amb els altres subdialectes insulars, inclòs l'alguerès, és l'arcaisme, resultat del fet que el seu territori sigui insular. També mostra dialectalismes actius.

Fonètica: Dins el vocalisme tònic es destaca la gran obertura de e i o obertes (cel, cor). En el vocalisme àton cal remarcar la distinció de a i e (teula/taula), la distinció de o i u (topar/tupar), la pèrdua de -a en els esdrúixols acabats en -ia (gabi per 'gàbia').En el consonantisme es fa la distinció entre b/v (ball/vall), així com la desaparició de la -r final dels monosíl·labs (ma « mar », amo « amor »); en canvi, s'articulen la t la c finals dels grups -lt, -nt, -nc (molt, pont, cinc).Morfosintaxi: Utilitza l’article salat: « sa mare /son pare » i diuen « Jo cant » (cap desinència a la 1a p.sing. Present d’Indicatiu) i –am : cantam, parlam… Ús de l’article personal: en, na, n’ (en Jaume, na Margalida, n’Aina) i dels pronoms (forma plena): me, te, se, mos, vos, seLèxic: predomina l'arcaisme sobre la innovació. Respecte al vocabulari bàsic, presenta un 5% de discrepàncies; aquestes, en relació amb el lèxic global del català central (besada 'petó', capell 'barret'), No manquen els significants coincidents, però amb un valor semàntic distint: calces 'mitges', colgar-se 'ficar-se al llit'. Mots propis: al.lot (noi), moix (gat), horabaixa (tarda)…

Productes típics de les Illes Balears: L’ensaïmada i la sobrassada

Una ensaïmada és una pasta feta amb farina de blat, aigua o llet, ous, sucre, saïm de porc (d'ací el nom) i llevat.

Originària de Mallorca és regulada com a Indicació Geogràfica Protegida.

Té forma de cargol car es fa a partir de pasta que s'estira fins a fer-la molt prima, s'enrotlla per fer una corda i després es caragola. És habitual posar-hi sucre per sobre.

Un altre producte típic de Mallorca: la sobrassadaÉs tradicional la sobrassada de Mallorca, regulada també com a Indicació Geogràfica Protegida. La sobrassada és un embotit fet amb carn de porc, amb sal i pebre. S'utilitza per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada.

Mallorquins internacionals, entre d’altres: El tenista Rafa Nadal i la cantant Chenoa.

L’Institut Joan Alcover, l’Institut dels nostres corresponsals, a Palma de Mallorca

L'edifici, catalogat pel seu valor historicoartístic, es va construir entre els anys 1912 i 1915, segons el projecte de l'arquitecte madrileny Gómez Acebo.Encara que s'hi han fet reformes, manté l'estructura original.

Cal destacar el rellotge de la façana, en funcionament i de valor històric i tècnic.

Fins ben aviat!