11.1. El redreçament cultural: La Renaixença11.2. Els inicis del catalanisme polític11.3. El catalanisme conservador11.4. La maduració del catalanisme polític: la

Lliga Regionalista11.5. Altres nacionalismes a l’Estat espanyol

1

Renaixença lligada al Romanticisme europeurecuperació de la llengua, tradicions,

costums…Elitista

ús del català arcaïtzant

es difon per la celebració dels Jocs Florals (1859)Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer,

Àngel Guimerà

Popularús del català oral

es difon per publicacions, obres de teatre, etc.Frederic Soler (Serafí Pitarra), Josep Anselm Clavé

2

Les primeres manifestacions del catalanismea) abans de 1868

no hi ha articulat cap mena de catalanismecertes demandes de descentralització política en les revoltes populars

b) entre 1868 i 1880aparició del federalisme: Partit Republicà Federal

repartiment del poder entre els òrgans de poder estatals, regionals i municipalsimpulsa el Pacte de Tortosa (1869)

acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó

Catalunya, Aragó, València, Balears3

Valentí Almirall i el Centre CatalàValentí Almirall personatge clau del catalanisme

les seves idees estan recollides en Lo Catalanisme (1886)contrari al separatismeCatalunya representa un model de progrés per a Espanyacal que tingui autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya

Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880)

per unir totes les forces catalanistesacordsdefensa del dret civil catalàcrear una Acadèmia de la Llengua Catalanacrear una entitat que difongués el catalanismeCENTRE CATALÀ (1882)

4

Valentí Almirall i el Centre CatalàEl Centre Català convoca

el Segon Congrés Catalanista (1883)

Configuració del catalanisme políticAbandonar els partits polítics espanyols i

militar en formacions exclusivament catalanes

Evidencia la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors

5

El Memorial de Greuges1885 Centre Català convoca un míting

Participenorganitzacions econòmiques de la burgesiainstitucions culturalsentitats catalanistes

Preténapropar el catalanisme a la burgesia

Aprova el Memorial de Greuges (1885)primer manifest polític unitari del catalanismepresentat a Alfons XII

critica el centralismedemana l’harmonització d’interessos de les diferents

regionsdefensa el proteccionismedefensa el dret civil català

6

El fracàs del projecte d’AlmirallLa idea d’Almirall era la d’ aplegar tot el

catalanismeFRACASSA

representa un catalanisme republicàno atrau la burgesiarepresenta una opció política, no socialno atrau les classes populars

El Centre Català acaba desapareixent

7

La Unió Catalanista i les bases de ManresaUn grup d’intel·lectuals conservadorsLluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric

Prat de la RibaLliga de Catalunya (1887)

Organització conservadora que sintonitza amb la burgesia

Defensal’oficialitat del catalàel dret civil catalàel proteccionismel’execució d’una política exclusivament catalanista

ActuacióMissatge a la Reina Regent (1888) petició d’autonomiaDefensa del dret català (1889) el govern canvia el Codi Civil per respectar el tradicional ordenament jurídic català 8

La Unió Catalanista i les bases de ManresaL’èxit de la campanya contra el Codi Civil manifesta la

necessitat d’una nova entitat que unís els nuclis catalanistes

Unió Catalanista (1891)Federació de tots els centres catalanistes

Base socialBurgesia conservadoraPropietaris rurals

ObjectiusPropagar les idees regionalistesPrograma comú per a tot el catalanisme

Triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes

(ampli autogovern i no simple descentralització de l’Estat)9

La Unió Catalanista i les bases de ManresaPer aprovar el programa polític,Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa

(1892)Bases per a la Constitució Regional Catalana1a Base

les atribucions del poder central a Catalunya16 Bases restants

poder regional catalàplena sobirania en el govern interiorpossessió de competències absolutesoficialitat de la llengua catalanacàrrecs públics només exercits per catalansrestabliment de les velles institucions catalanes

Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista 10

La candidatura dels “quatre presidents”El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics

va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanismes’havia desmarcat del sistema de la Restauraciótenia uns líders consolidatshavia elaborat una ideologiadisposava d’una base social important

El fracàs del govern Silvela,impulsa la unió entre dos grups polítics

Unió Regionalista (1899), creada per la burgesia industrial Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió

Catalanista)UR tenia base social (industrials i comerciants), però no programa

polític ni dirigentsCNC tenia programa i dirigents, però no base socialEn les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a BarcelonaLa candidatura dels “quatre presidents” gran triomf electoral

[és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona]11

La fundació de la Lliga RegionalistaÈxit electoral fusió dels dos grupsLliga Regionalista (1901)

És la primera força política moderna d’Espanyasecretaria electoralafiliatsseus repartides per tot Catalunya

Base social prou àmpliaindustrials, comerciants i professionals de

Barcelonapropietaris agraris de totes les comarques

Partidària d’un reformisme polític que atorgués autonomia

Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins la II República12

13

Centre Català

(1882)

Centre Escolar Catalanista

(1886)Lliga de Catalunya

(1887)

Unió Catalanista

(1891)

Centre Nacional Català

(1900)

Unió Regionalista

(1899)

Lliga Regionalista

(1901)

El nacionalisme bascNeix per por a perdre els senyals d’identitat tradicionals

abolició dels furs (1876)naixement d’un corrent que defensava les antigues tradicionsindustrialització de Biscaiasignifica una forta immigració que posa en perill la llengua i la cultura basques

En aquest context, Sabino Arana formula els principis del nacionalisme basc

ètnia basca puresa de la raçafurs antiliberalreligió catòlica i tradicionalista

Això, segons Arana, només s’aconseguiria amb la independència

1894 Arana crea la Sociedad EuskalerriaPartit Nacionalista Basc 14

El galleguismeGalícia era una societat eminentment rural

per això, la llengua i les tradicions s’havien mantingut més arrelades que a Catalunya o el País Basc

Però les classes mitjanes consideraven això un signe d’endarrerimentper tant, NO hi ha preocupació per la cultura gallega

O Rexurdimiento, (1/2 segle XIX)interès per la llengua i la culturaperò fou un corrent cultural i apolític

A finals s. XIX apareixen corrents polítics defensant l’autonomia de Galícia, però molt minoritaris

15