Post on 13-Feb-2021
LA MESTRA DE PHNOM PENH Per Ignasi García
1
PERSONATGES
NOI (HUN)
DONA (SARIM)
KHMER ROIG
NOIA MUDA
3 ALUMNES
2
ESCENA 1
UNA CABANYA FETA AMB CANYES. AL FONS, PENJAT, UN
TAULER AMB LA BANDERA DE KAMPUTXEA. A TERRA, DOS
JAÇOS DE PALLA. ENTREN UN NOI (HUN) I UNA DONA (SARIM), BRUTS I
VESTITS AMB ROBES ESPARRACADES. VAN DESCALÇOS I
SE'LS VEU ESGOTATS. DARRERE D'ELLS ENTRA UN KHMER
ROIG APUNTANT-LOS AMB UN FUSELL.
KHMER ROIG
Va, escòria, moveu-vos! Us penseu que això és com la
vida que portàveu a la ciutat? Aquí cal treballar dur al
camp!
HUN
Aigua, si us plau. Aigua...
KHMER ROIG
Voleu aigua?
DONA
Sí, per favor, estem esgotats. Portem tot el dia als camps
d'arròs.
KHMER ROIG
Sou uns paràsits de la societat. El nostre estimat líder Pol
Pot va fer molt bé obligant-vos a deixar buides les ciutats
per venir aquí a treballar la terra.
DONA
No som paràsits, a les ciutats també érem útils
EL KHMER ROIG L'APUNTA AMB LA SEVA ARMA.
KHMER ROIG
Tu calla. Ningú t'ha donat permís per parlar.
DONA
(espantada, però valenta) Només dic que allà treballàvem
per al progrés de la gent.
KHMER ROIG
(sense deixar d'apuntar-la) I qui era aquesta gent? Els
capitalistes traïdors que ajudaven als americans a fer la
guerra al nostre veí Vietnam? O els que els donaven dades
perquè bombardegessin el nostre territori amb els seus
avions?
HUN
Aigua, si us plau, aigua...
3
KHMER ROIG
Vols aigua? Doncs tindràs aigua. (a la Dona) Tu, acosta't.
També te'n donaré a tu.
LA DONA S'ACOSTA. EL KHMER ROIG TREU UNA
CANTIMPLORA, LA DESTAPA, L'ELEVA I DEIXA CAURE UN
PETITÍSSIM RAIG D'AIGUA. LA DONA I EL NOI S'ACOSTEN
ÀVIDAMENT PER BEURE PERÒ EL KHMER ROIG, DIVERTIT,
TOT I QUE ELS DEIXA BEURE UNA MICA SEMPRE ACABA
APARTANT EL RAIG PERQUÈ ELLS EL PERSEGUEIXIN. EL
KHMER ROIG RIU. FINALMENT TAPA LA CANTIMPLORA.
KHMER ROIG
Prou, no penso malgastar l'aigua amb uns traïdors com
vosaltres.
HUN
No som traïdors. Jo era un noi normal, com els altres.
Quan els Khmers Roigs vau guanyar la guerra i vau entrar
a Phnom Penh jo anava a escola.
EL KHMER ROIG L'APUNTA, MOLT ALTERAT.
KHMER ROIG
Què vol dir això? Que saps llegir?
EL NOI, ESPANTAT, NO CONTESTA. LA DONA LI GESTICULA
SENSE QUE EL KHMER ROIG SE N'ADONI, INDICANT AL NOI
QUE DIGUI QUE NO. EL KHMER ROIG ES GIRA. ELLA
DISSIMULA.
KHMER ROIG
Què fas, tu?
DONA
Res. Em grato perquè em piquen els polls.
ES GRATA PER DISSIMULAR. EL KHMER ROIG TORNA A
APUNTAR AL NOI.
KHMER ROIG
Saps llegir o no? Respon!
HUN
No. Vaig deixar l'escola abans d'aprendre'n, perquè em
vaig adonar a temps que els mestres i els intel·lectuals són
enemics del partit i del poble de Cambodja.
KHMER ROIG
De Kamputxea! Aquest país ja no es diu Cambodja,
aquest nom és de quan el governaven els capitalistes
traïdors. I aquesta és la nova bandera.
4
ASSENYALA LA BANDERA DEL FONS.
KHMER ROIG
Agenolleu-vos davant ella! Agenolleu-vos i sotmeteu-vos-
hi!
ELS OBLIGA A AGENOLLAR-SE DAVANT LA BANDERA I A
AJUPIR EL CAP.
KHMER ROIG
Així m'agrada. Ja podeu aixecar-vos.
EL NOI I LA DONA OBEEIXEN.
DONA
Quan menjarem? Tenim gana.
KHMER ROIG
(divertit) Teniu gana, eh? És el que passa quan es té un
treball de debò, no com les ximpleries a les que us
dedicàveu a la capital. Quin era el teu ofici, quan vivies a
Phnom Penh?
DONA
Era... fornera. Però la fleca no era meva, jo només hi
treballava.
KHMER ROIG
Doncs ara ets camperola i recol·lectora d'arròs, vés-t'hi
acostumant. I ho seràs fins a la fi dels teus dies, que seran
molt pocs si no fas el que s'espera de tu.
EL KHMER ROIG COMENÇA A ANAR-SE'N.
HUN
Te'n vas? I el nostre menjar?
KHMER ROIG
Vindrà quan hagi de venir. Si és que el nostre camarada
en cap creu que us la mereixeu.
EL KHMER ROIG SURT. SILENCI. EL NOI I LA DONA RESTEN
ABATUTS.
HUN
De debò treballaves en una fleca a la capital?
DONA
No. Però no podia explicar-li quina era la meva feina,
m'hauria matat.
HUN
I quina era?
5
LA DONA EL MIRA AMB DESCONFIANÇA.
HUN
Va, explica-m'ho, jo no l'hi diré a ningú, te'n dec una. Si
no t'hagués fet cas i li hagués dit al Khmer Roig que sabia
llegir, m'hauria matat.
DONA
És el que passa per parlar sense pensar. En aquest lloc has
de pensar molt bé el que dius, si vols viure.
HUN
Em dirás a què et dedicaves o no?
DONA
Era mestra.
SILENCI.
HUN
Tens raó, has fet bé mentint. T'hauria matat. (sospira,
malenconiós) Tant de bo tot això no hagués passat. Tant
de bo els Khmers Roigs no haguessin arribat al poder. Jo
hauria pogut seguir amb els meus estudis i hauria pogut
arribar a ser algú.
DONA
Tens raó. Però aquests miserables, buidant les ciutats i
tractant com a traïdors i espies als que saben llegir i
escriure, han fet que aquest país torni a l'Edat de Pedra.
ENTRA UNA NOIA BRUTA I VESTIDA AMB PARRACS. PORTA
DOS BOLS AMB UNA PETITA QUANTITAT D'ARRÒS BULLIT.
EL NOI I LA DONA NO S'ADONEN DE LA SEVA PRESÈNCIA I
SEGUEIXEN PARLANT.
HUN
(se li acut una idea) Tu em seguiries ensenyant coses? Ets
mestra.
DONA
Aquí? És molt perillós, no tinc mitjans. D'on trec una
pissarra? I guix? I fulles? I alguna cosa amb el que tu
puguis escriure?
HUN
Tens raó, això és un problema.
DONA
A més, ens estaríem jugant la vida. Si ens enxampessin
ens matarien. O pitjor, abans ens torturarien per saber si
som espies, com han fet amb altres.
6
EL NOI I LA DONA S'ADONEN DE LA PRESÈNCIA DE LA
NOIA.
HUN
(alarmat) Quan ha arribat, aquesta? Ens haurà sentit?
DONA
(alarmada) Has sentit el que dèiem?
LA NOIA ASSENTEIX.
DONA
Ens vas a denunciar?
LA NOIA NEGA AMB EL CAP.
DONA
Jo me la crec. No veus que és una presonera deportada
com nosaltres? Mira els seus parracs i què bruta que està.
HUN
Doncs jo no me la crec. Aquesta és capaç de delatar-nos
per aconseguir més menjar. O perquè li donin un lloc
millor (va cap a la Noia, l'agafa i la sacseja, alterat) Ens
delataràs, oi que sí?
DONA
(apartant al Noi) Deixa-la en pau.
LA NOIA SE'N VA CORRENT AMB ELS BOLS A UN RACÓ,
ESPANTADA, NEGANT AMB EL CAP.
DONA
No l'espantis, no veus que només ve a portar-nos el
menjar?
LA NOIA ASSENTEIX, ESPANTADA, I ELS OFEREIX ELS BOLS.
EL NOI I LA DONA ELS AGAFEN, S'ASSEUEN SOBRE ELS
SEUS JAÇOS DE PALLA I MENGEN ÀVIDAMENT AMB LES
MANS. LA NOIA ELS OBSERVA EN SILENCI FINS QUE
ACABEN.
HUN
Això és una misèria. Jo encara tinc gana. (a la Noia) Ens
voleu matar de gana!
DONA
Ella no té la culpa, només fa el que li manen els Khmers
roigs, com tots nosaltres. (va cap a la Noia) Com et dius?
És la primera vegada que et veig.
LA NOIA S'ENDUU LA MÀ A LA BOCA, INDICANT QUE ÉS
MUDA.
7
HUN
No pots parlar? Ets muda?
LA NOIA ASSENTEIX.
DONA Treballes a la cuina?
LA NOIA NEGA AMB EL CAP.
HUN
Llavors on treballes?
LA NOIA INDICA AMB GESTOS UNA CASA.
HUN
No entenc el que diu.
LA NOIA TORNA A INDICAR AMB GESTOS UNA CASA.
DONA
Una casa?
LA NOIA GESTICULA PER INDICAR ALGUNA COSA MOLT
GRAN.
HUN
Una casa molt gran?
LA NOIA ASSENTEIX.
DONA
Em sembla que ja sé què vol dir. Treballes al magatzem?
LA NOIA ASSENTEIX.
HUN
Quina sort. Allà els Khmers Roigs hi tenen de tot. Però els
porcs no ho comparteixen amb nosaltres. (a la Noia)
Segur que els fas la pilota, traïdora!
LA NOIA, ESPANTADA, AGAFA ELS BOLS BUITS I SURT
CORRENT.
HUN
Ens delatarà, t'ho dic jo.
DONA
No ho crec. Però jo ja no sé res, pensava que coneixia la
naturalesa humana, però després del que he vist fer als
Khmers roigs, ja no sé què pensar. Un tigre és menys
salvatge i menys cruel amb les seves víctimes que ells.
8
SE SENT MÚSICA TÍPICA DEL SUD-EST ASIÀTIC, PER
ALTAVEUS.
HUN
I ara per què posen música?
DONA
És perquè no se sentin els crits de la gent que torturen. I
amb això no tenen miraments. Torturen dones, avis... fins
i tot nens. Els Khmers roigs diuen que els nens també són
enemics del poble. Han matat fins i tot nadons.
LA MÚSICA ÉS CADA VEGADA MÉS ALTA. LA DONA I EL NOI
ES TAPEN LES ORELLES AMB LES MANS.
HUN
No puc suportar-ho! Prou, pareu d'una vegada! Això no hi
ha qui ho aguanti!
LA MÚSICA S'ATURA.
HUN
Encara sort.
DONA
No et pensis que t'han fet cas, això és que ja han fet la
seva feina. Avui hi haurà més morts a la llista.
HUN No havíem d'haver parlat de les classes davant d'ella.
DONA
No et culpis, no sabíem que ens estava escoltant. Ni tan
sols sabíem que estava aquí dins, ha sigut molt silenciosa.
HUN
(passeja, nerviós) Hem estat molt imprudents, això ens
costarà molt car.
DONA
Estem en mans del destí. Però pensa que podria haver
estat pitjor. Imagina't que en lloc d'ella ens hagués escoltat
un dels Khmers roigs que vigilen el camp de treball.
HUN
Per al cas és el mateix. Estic segur que a hores d'ara els ho
està explicant a ells.
LA NOIA TORNA. PORTA UNA BOSSETA. LA DONA I EL NOI
LA MIREN, DESCONCERTATS.
DONA
Has tornat...
9
HUN
(desconfiat) Què vols?
LA NOIA ELS OFEREIX LA BOSSETA.
DONA
Què és això?
LA DONA AGAFA LA BOSSETA. TREU DE DINS DOS LLAPIS,
DOS FULLS DE PAPER ARRUGATS I UN GUIX.
DONA
(admirada) Ens ha portat dos llapis, dues fulles de paper i
un guix!
HUN
No pot ser... No ens ha delatat!
DONA
(a la Noia) Són per fer classe? Ho has portat per això?
LA NOIA ASSENTEIX. LA DONA LI SOMRIU.
DONA
Gràcies. Però necessitaria una pissarra...
EL NOI VA FINS AL TAULER ON ESTÀ ENGANXADA LA
BANDERA DE KAMPUTXEA I LI DÓNA LA VOLTA, MOSTRANT
L'ALTRE COSTAT DEL TAULER, LLIS.
HUN
Aquí tens la teva pissarra. (s'arrenca amb esforç un tros de
camisa) I el teu esborrador. Comencem?
DONA
Sou conscients que això és molt perillós? Tantes ganes
teniu d'aprendre?
HUN
Sí.
PERÒ LA NOIA NO FA CAP GEST.
DONA
(a la Noia) Què passa? Tu no vols aprendre?
LA NOIA BAIXA EL CAP.
HUN
T'has guanyat el lloc d'alumna. (seu en un jaç de palla)
Asseu-te aquí, al meu costat. A partir d'ara serem
companys de classe. Els únics estudiants d'aquest lloc. I
segurament de tota Cambodja.
10
LA NOIA AGAFA LLAPIS I PAPER I COMENÇA A ESCRIURE.
DONA Què fa? Dibuixa?
HUN
No, està escrivint
DONA
Així que sap escriure... Això és que abans ja va anar a
escola.
LA NOIA LI OFEREIX EL PAPER AL NOI.
DONA
Vol que llegeixis el que ha escrit.
EL NOI DUBTA. FINALMENT TREU UNES ULLERES QUE
TENIA AMAGADES ENTRE LA SEVA ROBA.
DONA
Estàs boig! Duies unes ulleres amagades?
HUN
Sóc miop, vaig pensar que potser un dia em farien falta.
DONA
Els Khmers roigs poden matar-te per portar ulleres, ho
associen a la gent que escriu. I ja saps que per a ells són
espies i enemics. Que no te les trobin mai!
HUN
No et preocupis, no ho faran. (llegeix el paper, amb
dificultat) "Els Khmers roigs van entrar a casa meva i van
matar als meus pares davant meu només perquè tenien
llibres a la seva habitació. Des d'aquell dia vaig perdre la
parla. No vull que a mi em passi com als meus pares, vull
viure."
EL NOI I LA DONA, IMPRESSIONATS.
DONA
Així que et vas quedar muda per això.
LA NOIA ASSENTEIX, TRISTA. LA DONA S'ACOSTA A ELLA I
L'ACARICIA AMB TENDRESA.
DONA
Tranquil·la, entenc les teves raons per no fer classe amb
nosaltres. No et jutjarem per això. Però no perdis
l'esperança. Algun dia, quan vegis que al món encara hi ha
gent bona, recuperaràs la confiança i al parla.
11
HUN
(a la Noia) Gràcies per tot.
LA NOIA COMENÇA ANAR-SE. A L'ÚLTIM MOMENT ES GIRA.
NOIA
(amb molt esforç) Se-sem-pre... q-que em- n-neces-si-
teu... us a-aju-daré.
SURT.
HUN
Ha parlat!
DONA
(contenta) Perquè potser avui ha començat a recuperar
l'esperança. Igual que jo.
HUN
Tu també?
DONA Sí. Perquè malgrat tot hi ha algú en aquest país que no té
por de seguir aprenent. I així val la pena ensenyar. Per
cert, com et dius?
HUN
Hun.
DONA
Molt bé, Hun. Jo sóc Sarim. Prepara't, farem un dictat per
veure quin és el teu nivell d'escriptura.
EL NOI ES PREPARA PER ESCRIURE.
FOSC LENT
12
ESCENA 2
LA DONA ACABA D'APUNTAR EL DESENVOLUPAMENT
D'UNA EQUACIÓ. EL NOI, QUE PORTA POSADES LES
ULLERES, ESTÀ MIG ADORMIT.
DONA
Aquí tens el resultat. Ho tens bé, Hun? (s'adona que està
dormit) Hun, desperta, home!
EL NOI ES REVIFA.
HUN
Perdó. És que avui el treball al camp ha estat molt dur.
Cada vegada som menys.
DONA
Ja ho sé. Hi ha companys que es moren de gana, o que
cauen malats o els executen. I llavors hem de fer la seva
feina. Al meu grup passa el mateix.
HUN
Què em preguntaves?
DONA
Si tens bé l'equació.
EL NOI COMPARA EL SEU FULL AMB EL QUE HI HA A LA
PISSARRA.
HUN
(sorprès) Sí. És la primera vegada que em surt bé.
DONA
M'alegro. Veig que aquestes setmanes de classe t'han
servit per alguna cosa.
LA DONA ESBORRA LA PISSARRA.
HUN
Tu no estàs cansada, Sarim?
DONA
Sí. Però les teves ganes d'aprendre em treuen el
cansament.
HUN
De vegades em pregunto si tot això serveix d'alguna cosa,
amb tot el que està passant aquí.
DONA
13
No perdis mai l'esperança. Mira la noia del magatzem, va
començar a parlar just quan va començar a recuperar-la.
HUN
Parlant de la noia del magatzem, hauria de dir-li que
m'aconseguís un altre llapis, aquest és l'últim i ja gairebé
se m'ha acabat.
EL NOI LI MOSTRA EL LLAPIS, QUE ÉS MOLT CURT.
DONA
I què et penses que passa amb el meu guix?
LA DONA L'HI ENSENYA. ÉS MINÚSCUL.
DONA
Però no podem consentir que la noia del magatzem
s'arrisqui tan sovint per nosaltres. Si no, un dia
l'enxamparan.
HUN
A nosaltres no ens enxamparan. Vaig tenir una bona idea
posant branquetes prop de l'entrada de la barraca, oi? Així
quan algun Khmer roig s'acosta les branques cruixen i els
sentim a temps d'amagar-ho tot.
DONA
De moment ha funcionat. Esperem que segueixi així.
LA DONA ESBORRA LA PISSARRA AMB EL TROS DE CAMISA
QUE ES VA ESPARRACAR EL NOI.
DONA
Ara farem una mica d'Història.
HUN
Història? Què avorrit! Això no serveix per res.
DONA
T'equivoques. Serveix per saber qui som, d'on venim i on
volem arribar.
HUN
En aquest país, amb Pol Pot i els seus Khmers Roigs
manant, no podrem arribar mai enlloc. Bé, sí, a la tomba.
DONA
Sé que en el fons no penses així, encara que no vulguis
conserves una petita esperança. Si no, no estaríem aquí
fent classe.
ES MIREN.
14
HUN
Tens raó. Però em sento un il·lús per tenir l'esperança que
aquest horror algun dia s'acabarà.
DONA
Precisament volia parlar-te d'un home que mai va perdre
l'esperança, que la va conservar quan molts l'havien
perdut i va ser capaç de retornar-els-hi. Era de l'Índia. Es
deia Gandhi.
HUN
Mai n' havia sentit parlar.
DONA
Va dir dues coses que a mi m'agraden molt. Una va ser "Si
vols canviar el món, canvia primer tu mateix"
EL NOI ES QUEDA PENSATIU.
HUN
Això vol dir que si cadascú posa de la seva part intentant
ser millor, es pot canviar el món?
DONA
Exacte. Així que si conserves la teva dignitat enmig
d'aquest infern, si vols ser millor per un dia poder millorar
el món, dins teu hauràs derrotat als Khmers roigs.
EL NOI ES QUEDA PENSATIU.
HUN
I l'altra cosa que va dir? Has dit que eren dues.
DONA
L'altra va ser "La violència és la por als ideals dels
altres".
LA DONA HO ESCRIU A LA PISSARRA.
HUN
Doncs els Khmers roigs ens han de tenir molta por,
perquè mira que són violents amb nosaltres. Si no, com
expliques que...?
CALLA PERQUÈ DE SOBTE SE SENTEN PASSOS QUE FAN
CRUIXIR LES BRANQUETES.
DONA De pressa, amaga-ho tot!
EL NOI ES TREU LES ULLERES I AJUDA LA DONA A AMAGAR
EL LLAPIS, EL GUIX I EL FULL DE PAPER ENTRE UNES
CANYES. LI DONEN LA VOLTA AL TAULER, MOSTRANT LA
BANDERA DE KAMPUTXEA, PERÒ OBLIDEN AMAGAR LES
15
ULLERES, QUE RESTEN SOBRE UN JAÇ DE PALLA. ENTRA
EL KHMER ROIG, ARMAT AMB UN FUSELL.
KHMER ROIG
Què està passant aquí? He sentit enrenou des de fora.
DONA
Res, només estàvem parlant.
HUN
Sí, comentàvem què bona que es presenta aquesta any la
collita d'arròs i què content estarà el nostre líder suprem,
el camarada Pol Pot.
KHMER ROIG
Voleu enganyar-me, però sé que aquí passa alguna cosa
estranya.
COMENÇA A REGIRAR-HO TOT. DE SOBTE DESCOBREIX
LES ULLERES.
KHMER ROIG
(molt alterat) Què és això? De qui són aquestes ulleres?
Qui és l'espia i el traïdor que les fa servir? Ets tu?
LI POSA AL NOI EL CANÓ DEL FUSELL AL CAP. EL NOI,
TERRORITZAT, NO POT PARLAR.
KHMER ROIG
Ets tu?? Confessa!!
QUAN EL NOI ÉS A PUNT DE CONFESSAR...
DONA
No. Són meves.
HUN
Però què dius?
DONA
Són les meves ulleres. Jo sóc l'espia i la traïdora.
HUN
No és veritat...
DONA
(al Khmer roig) No li facis cas, intenta protegir-me. Però
són meves.
HUN
(al Khmer roig) És mentida, aquestes ulleres no...
EL KHMER ROIG LI DÓNA UNA BUFETADA AL NOI.
16
KHMER ROIG
Calla d'una vegada! (apunta a la Dona) I tu, surt fora!
LA DONA I EL KHMER ROIG SURTEN. EL NOI ES QUEDA
SOL.
HUN
(desesperat) Sarim! Si us plau, que no li facin res. Si us
plau, si us plau, si us...
SE SENTEN TRETS. EL NOI S'ESGLAIA.
HUN
Noooo! Sarim!
EL NOI ES POSA A PLORAR, DESCONSOLAT.
FOSC
17
ESCENA 3
EL MATEIX ESPAI. ELS JAÇOS DE PALLA HAN
DESAPAREGUT. ENTRA HUN, BEN VESTIT. AMB ELL, 3
ALUMNES.
ALUMNE 1
Així que en aquest camp de treball és on el van tenir
presoner, profe?
HUN
Sí. I en aquesta cabanya menjava i dormia.
ALUMNE 2
I aquí va ser on va conèixer la mestra que li va fer classe
mentre estava presoner?
HUN
Sí. I del que em va ensenyar vaig treure forces per
sobreviure. I va ser per ella que també vaig decidir fer-me
mestre.
ALUMNE 3
És veritat el que diu aquest fullet que ens han donat a
l'entrada?
L'HI MOSTRA. HUN ES POSA UNES ULLERES I EL LLEGEIX
EN SILENCI.
HUN
Sí, és veritat.
ALUMNE 1 Jo no l'he agafat. Què diu? Ens ho pot llegir, profe?
HUN
(llegint) "Imagineu-vos la veu dolorosa de les víctimes
maltractades pels homes de Pol Pot. Ens sembla estar
veient els rostres ferits de persones fatigades per la gana o
els treballs forçats o torturades sense misericòrdia. Van
morir sense dir les últimes paraules als seus parents i
amics. Com animals. La banda de criminals de Pol Pot va
cremar els mercats, va abolir la moneda, va eliminar els
llibres, les regles i els principis de la cultura. Van destruir
escoles, hospitals i monuments. Van intentar transformar
la terra i les aigües de Cambodja en llocs de sang i
llàgrimes. I gairebé ho van aconseguir."
ALUMNE 2
Doncs si aquí hi van fer tantes barbaritats, per què
conserven aquest lloc en lloc de destruir-lo?
18
HUN
Perquè hem de recordar el que va passar aquí perquè mai
més es repeteixi.
ELS 3 ALUMNES ES QUEDEN PENSATIUS. DE SOBTE
L'ALUMNE 3 VEU ALGUNA COSA FORA DE LA CABANYA.
ALUMNE 3
Eh, nois, anem, que ens estan cridant per fer-nos tots una
foto aquí fora.
ELS TRES ALUMNES SURTEN. HUN ES QUEDA SOL. ES TREU
LES ULLERES I MIRA EL TAULER AMB LA BANDERA DE
KAMPUTXEA. L'AGAFA I EL GIRA. A LA CARA LLISA QUE
FEIA DE PISSARRA ENCARA HI HA ESCRITA LA FRASE QUE
VA ESCRIURE SARIM: "LA VIOLÈNCIA ÉS LA POR ALS
IDEALS DELS ALTRES". HUN ACARICIA LA PISSARRA.
HUN
(emocionat) Gràcies, Sarim.
HUN SURT.
FOSC