Presentació de la sessi󀦠· Presentació de la sessió: 1. Una introducció a la lluita...

Post on 24-Jul-2020

3 views 0 download

Transcript of Presentació de la sessi󀦠· Presentació de la sessió: 1. Una introducció a la lluita...

Presentació de la sessió:1. Una introducció a la lluita noviolenta (LNV) i a la

desobediència civil, un mapa per orientar-nos.

1. Dotar-nos d’algunes eines – armes – conceptuals i pràctiques per preparar-nos millor.

1. La LNV no és una doctrina, és un recull de coneixements que ens ajuden a fer “experiències amb la veritat” (Autobiografia de Gandhi). Tots som aprenents.

1. Tindreu un “resum” amb el guió i conceptes clau.

1. Anoteu allò que us sobti, idees força, dubtes, crítiques... En acabar les recollirem en grups.

La desobediència civil com a estratègia política

La desobediència civil com a estratègia política

https://youtu.be/-7qwDB_rmVM

Lluites compartides

Han qüestionat l’ordre establert, les lleis injustes, la violació de drets...

Han proposat un nou ordre, unes noves lleis, el respecte als drets...

Què tenen en comú aquestes lluites compartides?

Amb accions que han permès passar de:

• la submissió a la insubmissió• l’obediència a la desobediència• la cooperació a la no cooperació• la dependència a la independència• la crítica a la construcció• la servitud a la llibertat

Com les lluites han aconseguit nous drets?

Tota dominacióes manté amb la cooperació i l’obediència dels dominats.No hi ha cap poderque pugui fer res sense la col·laboració de la gent

La desobediència és l’actitud clau de la transformació social

1. Posen en evidència el conflicte, molts cops soterrat o banalitzat

1. Fan créixer la convicció que és possible una alternativa a la situació injusta

1. Relliguen llaços solidaris i fraternals entre grups d’acció o una gernació de ciutadans

1. Motiven a buscar una solució i volen implicar més gent en la lluita

Què provoquen les accions noviolentes?

9

L’ús de la força és la demostració de la manca de poder Hannah Arendt

1.Generen empatia i solidaritat, especialment sipateixen innocents i la repressió és desproporcionada

1.Anima nous activistesi fa créixer la massa crítica de gent compromesa (3’5%)

Què provoquen les accions de desobediència? -amb més risc i possibles patiments-

3. Fa posicionar les poblacions indiferents, i augmenta el suport a la causa

3. Entre els adversaris pot obrir una escletxa de dubte; pot fer-los canviar de posició...

Què provoquen les accions de desobediència? -amb més risc i possibles patiments-

Ens costa:

• Quan predomina l’individualisme i la comoditat en les societats benestants

• Quan predominen hàbits de submissió i d’obediència

• Quan la repressió provoca pors que ens paralitzen

Perquè costa tant deixar d’obeir? Perquè costa col·laborar amb altres ciutadans?

Per canviar actituds, cal consciència, esforç i entrenament:

• Per cooperar en l’emancipació, cal voluntat i associació d’esforços

• Per desobeir, cal entendre la força i assumir els riscos que comporta la desobediència

• Per afrontar la repressió cal aprendre a gestionar les emocions i tenir eines solidàries

Com canviar actituds?

En tota lluita noviolenta cal definir, entrenar i practicar:

estratègiatenir un objectiu i uns mitjans per atènyer-lo

actitudssón la força interior que permet assumir compromisos i riscos

accionsque concreten l’estratègia, basades en les actituds adients

En aquesta introducció només comentarem els elements clau de l’estratègia noviolenta.I·lustrarem l’estratègia noviolenta amb una de les lluites més significatives que la van aplicar:

La dels objectors i insubmisos al servei militar

En 30 anys i vàries fases, van objectar 1.000.000 de joves, 50.000 insubmisos, amb 1.000 anys de presó, fins acabar amb el servei militar obligatori

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

1. Parteix d’una causa veritable, amb una anàlisi contrastada i amb un objectiu assolible

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

2. Organitza diferents graus de compromís amb una aposta explícita per la noviolència

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

3.Intenta dialogar, cooperar amb l’adversari, per buscar una solució al conflicte

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

19Marxa DENÚNCIA Ginebre-València Llibertat Pepe Beúnza ‘71

4. Està atent a les crisis, a les oportunitats, a les lluites compartibles per afeblir l’adversari comú

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

5. Denuncia -en tots els fronts- quan la resposta és el silenci o la repressió

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

22Marxes DENÚNCIA a Figueres per la Llibertat Objectors ‘1976

23

Accions DENÚNCIA davant del govern militar a Colom

24

Acció pintura groga davant caserna Bilbao per evitar detenció

6. Fa accions de no cooperació a gran escala utilitzant el marc legal (vaga, boicot, consums)

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

7. Construeix l’alternativa que es reivindica (empreses, cambres, sindicats, col·legis professionals,...)

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

8. Fa accions de desobediència civil, amb incompliment de lleis establertes, assumint-ne les conseqüències

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

28Encadenats a reixes Ministerio de Defensa – Cibeles ‘77

29Pancartes a Colom, Sagrada Família i El Corte Ingles ‘78

30

311.000 insubmissos, 1.000 anys de presó

9. Aconsegueix poder negociar en igualtat per trobar una solució política al conflicte

L’estratègia de lluita noviolentainclou diversos passos, que poden ser simultanis

Els objectius de la desobediència civil

1. Exercir el deure d’oposar-se a un cas concret d’injustíciamanifesta

2. Provocar un canvi en una llei, en una política pública o en la pròpia constitució

3. Defensar la legitimitat enfront d’una legalitat que ha perdut el consens social

4. Quan no han funcionat les accions legals que haurien d’evitar la injustícia

5. Quan la regla de la majoria que normalment preval, perjudica els drets de la minoria

6. Quan s’han exhaurit tot els altres camins: passa a ser l’últim recurs.

La desobediència, a més de l’actitud, també, és una de les accions clau de la lluita noviolenta

La desobediència, a més de l’actitud, també, és una de les accions clau de la lluita noviolenta

Les condicions per aplicar la desobediència civil:

1. Acte públic, no clandestí, anunciat d’antuvi per destacar el

dilema que planteja a l’adversari

2. Acte no-violent, que no perjudica la integritat de l’adversari ni

la de tercers

3. Acte conscient, voluntari, sincer, en consciència

4. Acte polític, d’interès general, no fonamentat en interessos

particulars

5. Acte contrari a una llei, que no qüestiona l’ordenament jurídic

general (excepte en estats autoritaris)

6. Acte que accepta les seves conseqüències legals i així apel·la

al sentit de justícia de la majoria

La desobediència mètode legítim de dissidència

Acte que ha de fer admetre als tribunals que la desobediència civil no és un delicte com els altres

Segons Tribunal Suprem (2009)

"La desobediencia civil puede ser concebida como un método legítimo de disidencia frente al Estado, debiendo ser admitida tal forma de pensamiento e ideología en el seno de una sociedad democrática."

SENTENCIA Nº: 480/2009 Sala de lo Penal TRIBUNAL SUPREMO Dictada por D. José Manuel Maza Martín (+) y otros 4 jueces.

36

S. XIV: Etienne de la Boétie: sobre la servitud voluntària.S.XVII: Quàquers (Filadelfia: amor fraternal)S.XVIII: Boicots nordamericans contra la Corona Britànica. El te.

La consciència noviolenta en la mobilització política és un procés lent degut a l’hegemonia de la violència com a forma principal de l’acció política.

Durant el segles XIX i XX la noviolència passa del camp individual al camp de l’acció política.

S. XIX: Thoreau: la desobediència civil a pagar impostosTolstoi: la desobediència civil al servei militar

S. XX: Gandhi i Sharp: negar el consentiment al poder

Fonaments de les lluites noviolentes

(inspirat en Jesús Castañar)

Passar del pacifisme a la lluita noviolenta

Quan la via pacífica, cívica i democràtica és insuficient per aconseguir l’objectiu

Passar del pacifisme a la lluita noviolenta

Quan la repressió – policial, judicial, econòmica,... – és la resposta a la via pacífica

Passar del pacifisme a la lluita noviolenta

Sols queden quatre vies:

• La resignació (“no podem fer res”)

• La violència (com expressió de la ràbia, que just vol provocar la repressió per justificar-la)

• La lluita incruenta (fer danys a les coses, però poden ser interpretats com a violència)

• La lluita noviolenta (que converteix el patiment de la desobediència en palanca del canvi)

On som?

• La no cooperació, la construcció d’alternatives i la desobediència civil

són accions que van més enllà de les accions habituals pacífiques de denúncia

en el marc de l’exercici del dret d’opinió o de manifestació.

On som?

• Les consultes populars, el 9N i l’ 1-O han estat experiències exitoses de desobediència creixent.

• Què no aconseguirem si ens organitzem i entrenem per a nous reptes?

42

• www.lluitanoviolenta.cat• www.enpeudepau.org/blog/

Per saber-ne més

43

Reflexió en grups

Formar grups de 7 a 10 i posada en comú (30’)

• Cadascú escriu fins a 3 idees clau / dubtes que destacaria del que s’ha exposat (5’)

• Cadascú les llegeix / comparteix al grup (15’)

• El grup va fent una llista amb idees i dubtes sense repetir

• Compartim en el plenari les més significatives (10’)