Post on 12-Jan-2017
PRIMERS AUXILIS I PATOLOGIES EN L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT
Guillem Escriu GarciaINEFC BarcelonaCurs 2012 – 2013
INDEX
PRIMERS AUXILIS
1. NORMES GENERALS
1.1.CONCEPTES
➢ Accident: Esdeveniment fortuït del qual segueix un dany que pot ser físic o mental.➢ Primers auxilis: Actuacions i tècniques que permeten l'actuació immediata fins l'assistència professional.
Objectius– Evitar l'empitjorament de l'accidentat/da– Prevenir possibles complicacions– Facilitar l'actuació de l'especialista sanitari
Consells generals– Mantenir calma - Protegir al ferit del fred– Evitar aglomeracions - Donar avís al personal sanitari– Saber imposar-se (control) - Trasllat adequat– No mobilitzar - Intervenció imprescindible– Examinar al ferit - No medicar– Tranquil·litzar al ferit
➢ Urgència mèdica: Requeriment d'atenció immediata per part del responsable de l'activació de la cadena de socors en aquell moment.
➢ Emergència mèdica: Urgència amb situació real de perill immediat per la vida del pacient o la funció dels seus òrgans.
Les urgències i emergències, classificades en tres grups:
1) TERCERA URGÈNCIA: la demora de l'assistència no modifica el pronòstic.2) SEGONA URGÈNCIA: l'assistència pot tardar una hora o més.3) PRIMERA URGÈNCIA: a mesura que incrementa el temps de tractament, empitjorament greu.
CADENA DE SOCORS
L'objectiu és reduir al mínim el risc d'altres situacions d'emergència, les lesions i les seqüeles posteriors a l'accident o la crisi del malalt.
Seqüència d'actuació davant d'una emergència:
PAS (PROTEGIR-AVISAR-SOCÓRRER)
PROTEGIR (accidentat i autoprotecció)- Valoració de riscs present a l'entorn- Mesures de protecció de la víctima (senyalització)- Mesures d'autoprotecció (guants)
AVISAR - Activar cadena de socros- Telèfon d'emergències: 112- Què i com informem?
· Localització exacta· Nombre d'accidentats i tipus de lesió· Verificar que la informació ha estat ben rebuda
Situació d'emergència Assist. Sanitària definitivaCadena de socors
SOCÓRRER- Tranquil·litzar víctima- Determinar lesions (prioritzar actuacions si escau)
· Exploració primària (signes vitals)· Exploració secundària (completa, de cap a peus)
- Actuació segons les lesions que presentiOrdre d'atenció:
1. Aturades cardíaques o respiratòries2. Hemorràgies greus o xoc3. Estat d'inconsciència4. Fractures obertes o ferides greus5. Fractures tancades o ferides lleus
SUPORT VITAL BÀSIC
Auxilis bàsics encaminats a substituir les funcions respiratòries i circulatòries. El suport vital avançat són tècniques encaminades a restablir les funcions respiratòries i circulatòries que requereixen personal sanitari especialitzat.
Seqüència ordenada d'actuacions, totes tenen la mateixa improtància per millorar la supervivència.
EXPLORACIÓ DE LA VÍCTIMA➢ Consciència: Capacitat de respondre als estímuls.
RESPON Consciència- No canviar de posició- Esbrinar què ha passat- Revalorar sovint
NO RESPON Inconscient
Si està insconscient:
➢ Respiració: buscar respiració normal – rítmica
¿ respira ?SÍ NO
Continuar avaluació (posició d'espera – lateral de seguretat)
Reanimació cardiopulmonar RCP- Combinació massatge cardíac extern – insuflacions boca a boca. Garantir que els òrgans reben oxígen per evitar la mort cel·lular.
2. LESIONS TRAUMÀTIQUES SOBRE LA PELL
2.1.FERIDES
Pèrdua de continuïtat de la pell o de les mucoses com a conseqüència d'un traumatisme. En comunicació interior estèril amb l'exterior hi ha risc d'infecció.
Les classifiquem:
Segons l'agent que les causa:
Ferides incises
- Vores ben definides i netes- Molt sagnant- Agent tallant
Ferides punxants
- Profunditat- Poc sagnant - - Objectes punxants- Infecció
Ferides contuses - Destrucció tissular (desaparició pell)- Vores difuses i aixafades- Presència de cossos estranys (infeccions)- Impacte (caigudes)
Ferides inciso-contuses
- Vores lleugerament confuses - Més sagnants que contuses- Provocades per objectes de forma tangencial
Segons la forma:
Ferides lineals
- Diferents formes
Ferides amb penjall
- Un tros de teixit unit només per un punt a la zona sana- Objecte tallant, impacte tangencial
Ferides contuses
- Un tros de teixit afectat s'ha separat del cos
FACTORS DE GRAVETAT
✔ Profunditat– Erosió (no hemorràgia)– Ferida superficial (teixit subcutani)– Ferida profunda (afectació vasos)– Ferida penetrant (en cavitat corporal, sense lesió visceral)– Ferida perforant(en cavitat corporal, amb lesió visceral)
✔ Localització– Mans, orificis naturals, tòrax i abdomen, articulacions
✔ Extensió– Risc d'infecció, dificultats per cicatritzar
✔ Ferides brutes– Presència de cossos estranys – infecció
✔ Ferides amb hemorràgies– Pèrdua de sang
✔ Ferides no tractades– 6 hores des que s'han produït
FERIDES LLEUS I GREUS
· Rentar-se les mans i utilitzar guant· Material de cures estèril, evitar contacte amb agents patògens
ACTUACIÓ DAVANT FERIDES LLEUS
1. Netejar i desinfectar la feridaAigua i sabor a raigAntisèpticSempre de l'interior a l'exterior
2. Cobrir la feridaApòsit gras (ferida humida)Apòsit estèril (gases)
Trasllat al centre sanitariVacuna del tètanus
ASÈPSIA I DESINFECCIÓ
Asèpsia: absència de germens patògensAntisèptic: producte químic que s'aplica sobre els teixits amb la finalitat d'eliminar els microorganismes patògens
Característiques:– Ampli aspectre bacteria– Actuació ràpida i mantinguda en el temps– No s'absorveixi a través de la pell– Inoqu a la pell– Eficaç a dosis petites
SÍMPTOMESDolor
- Teixit- Extensió- Objecte traumàtic
Hemorràgia- Gravetat
Separació de les vores- Objecte traumàtic- Retracció dels teixits afectats
ACTUACIÓ
- Simptomatologia i gravetat- Complicacions: Shock per hemorràgia i infecció- Ferides greus - metge
ACTUACIÓ DAVANT FERIDES GREUS
1. Activar cadena de socors2. Si existeix hemorràgia, controlar-la3. No extreure cossos estranys ni clavats4. Cobrir la ferida tot el possible
EL QUE NO HEM DE FER:- Utilitzar cotó fluix- Utilitzar pomades antibiòtiques, pólvores antisèptiques ni secants- Explorar, tractar ferides complicades
Opcions:
Povidona iodada – bon desinfectant, pot resultar irritantClorexidina – bon desinfectant, no irritant, transparent
2.2.CONTUSIONS
És una lesió sense trencament de la continuïtat de la pell causada per l'imacte d'un objecte amb el cos. Pot haver-hi una lesió per sota la pell i afecta diverses estructures (venes, artèries, múscul).
Classificació
✔ Mínima: no existeix alteració, només dolor✔ Contusió de 1er grau: ruptura de capil·lars, aparició de morats✔ Contusió de 2on grau: hematoma, tumoració (hemorràgia intersticial)✔ Contusions de 3er grau: aixafament intens de les parts toves (necrosi)
SÍMPTOMESDolor – força de l'impacte – grau d'afectació
1er grau: lleugera inflamació2on grau: inflació més manifesta3er grau: dolor intens
Inflamació i endurimentImpotència funcionalAparició de morat (a hores)
ACTUACIÓ DAVANT FERIDES GREUS
· Contusió mínima o de 1er grau: Aplicació d'aigua freda o fred
· Les de 2on i 3er grau:Embenat compressiu immobilitzadorControlades per un metge
EL QUE NO HEM DE FER:- Premer, punxar o reventar els hematomes
3.LESIONS MUSCULARS I TENDINOSES
3.1.LESIONS MUSCULARS
Són aquelles lesions que afecten el component contràctil del múscul.
Contusió muscular / Rampa / Contractura / Distensió / Estrabada o estirada muscular / Ruptura o estrip muscular
CONTUSIÓ MUSCULAR ETIOLOGIAImpacte directe amb un oponent o un implement
Lesió causada per una agressió externa (contusió 2on grau)Musculatura en contracció: afectació superficialMusculatura relaxada: afectació més profunda
SÍMPTOMES - Impotència funcional - Dolor a la mobilització - Lleu inflamació de la zona - Presència d'hematoma (punt dolorós)
ACTUACIÓ - Repòs funcional - Aplicació de fred (20-30 minuts) - Embenat compressiu, no immobilitzant
RAMPAETIOLOGIApH àcid al múscul. Fatiga. Manca d'hidratacióDèficits de potassi, magnesi o calci
Alteració neuromuscular.Es produeix una contracció espontània, sostinguda i intensa d'un múscul.
SÍMPTOMES - Contracció dolorosa que obliga a deixar l'activitat - Contractura de tota l'extensió del múscul - Aparició de fatiga localitzada o ge neral
ACTUACIÓ - Abandonar l'activitat física momentàniament - Realitzar exercicis d'estirament (reflex miotàtic invers). Estiraments passius forçats (20-30” rec 4-5”). Mai realitzar rebots - Torna a l'activitat, disminuint intensitat - Hidratació
CONTRACTURA MUSCULAR
ETIOLOGIAEstimulació nerviosa excessiva (treballs d'alta intensitat), males postures o postures vicioses
Alteració funcionalEs produeix un escurçament del múscul en un punt localitzat i es manté en el temps
SÍMPTOMES - Permet acabar l'activitat - Sensació molesta durant el repòs - Dolor a la mobilització - Dolor localitzat en un punt a la palpació
ACTUACIÓ - Si l'esportista ho detecta al moment: gel (sessions 20-30') - A distància: Calor, estiraments passius i AF progressiva sense dolor.
DISTENCIÓ MUSCULARETIOLOGIAEsports en que no se sap fins a quin límit es solicitarà un múscul. Múscul sotmès a un estirament exagerat.
Estirament sobtat i violent d'un múscul, i que sobrepassarà els seus límits d'elasticitat i es produirà una extravasació
SÍMPTOMES - L'esportista pot finalitzar l'activitat - Sensació de desconfort en repòs - Activitat reapareix la sensació de dolor - Dolorós a la palpació
ACTUACIÓ - Si es detecta en el moment, gel immediat - Primers tres dies gel (20-30'), després pot usar calor - Mantenir l'extremitat elevada - Repòs funcional (2-3 dies) - Activitat progressiva, no sobrepassar el llindar del dolor - Mai estiraments de cap tipus.
ESTREBADA MUSCULAR
ETIOLOGIAMateix mecanisme que la distensió, però l'elongació és més intensa. Contraccions excèntriques
Es produeix una afectació més greu que en la distenció muscular. Ruptura de miofibril·les
SÍMPTOMES - Fi de l'activitat - Impotència funcional manifesta - Dolor intens (repòs) - Múscul dolorós a la palpació (punt més dolorós)
ACTUACIÓ - Primers auxilis – limitar l'hematoma - Fase aguda: gel Embenat compressiu elàstic Repòs - Un cop instaurat el quadre: antiinflamatoris Termoteràpia Activitat lleugera i progressiva Resoldre possibles atròfies
RUPTURA o ESTRIP MUSCULAR
ETIOLOGIAGran tensió intramuscular generada de les contraccions (excèntriques) i descoodrinacions (fatiga) o contusió directa sobre el múscul
Es considera estrip muscular quan es produeix una ruptura parcial i parlem de ruptura si la esparació fibril·lar és total
SÍMPTOMES - Dolor en pedrada o cruixit. Fi de l'activitat - Dolor intens i localitzat en un punt concret, fins i tot en repòs - Impotència funcional - Nòdul fluctuant en la palpació del focus dolorós - Equimosi precoç - Ruptura total es poden observar dos ventres musculars
ACTUACIÓ - Primers auxilis – limitar l'hematoma - Fase aguda: gel Embenat compressiu elàstic Repòs - Un cop instaurat el quadre: antiinflamatoris Termoteràpia Activitat lleugera i progressiva Resoldre possibles atròfies
TRACTAMENT LESIONS MUSCULARS (immediat post-lesió)
RICE R = Rest – repòs esportiu Per prevenir futures retraccions i fer més petit l'hematomaI = Ice – gel Per fer més petit l'hematoma i disminuir inflamació i repararC = Compression – compressió Per disminuir el flux sanguini, efecte antiinflamatoriE = Elevation – elevació
Anar alternant compressió i crioteràpia
3.2.LESIONS TENDINOSES
Són aquelles lesions que afecten el component tendinós o el tendó.
Tendinitis / Entesistis / Tenosinovitis / Bursitis
TENDINITISETIOLOGIASobrecàrregues mecàniques provocades per microtraumatismes continus o bé per una agressió única però extensa
Inflamació de les cèl·lules que estructuren el tendó. Pot afectar també la transició múscul-tendó
SÍMPTOMES - Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant) - Dolor continu a la regió per on passa o s'insereix el tendó - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Pot aparèixer el tendó engruixit (degeneració del tendó) - Fase aguda o afectació prolongada – inflamació
ACTUACIÓ - Repòs funcional absolut - Gel (1er símptomes aguts; 20-30') - Immobilització - Teràpia manual - Infiltracions
ENTESITIS ETIOLOGIAMicrotraumatismes de repetició per tracció de la inserció tendinosa
Lesió del component tendinós localitzat a la inserció òssia. Inflamació en la interfase ós-tendó.
SÍMPTOMES - Dolor intermitent a l'inici - Dolor fins i tot en repòs - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Palpació dolorosa de la zona del tendó
ACTUACIÓ - Gel davant els 1ers símptomes - Immobilització - Teràpia manual - Antiinflamatoris - Infiltracions
TENOSINOVITISETIOLOGIATraumatismes repetits de tracció – flexió – rotació dels tendons sobre les seves beines
Inflamació del tendó i de la beina sinovial per on passa
SÍMPTOMES - Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant) - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Engruiximent important - Edema de la zona per on passa el tendó - Fase aguda o afectació prolongada – inflamació
ACTUACIÓ - Repòs funcional absolut - Gel - Immobilització - Teràpia manual - Infiltracions
BURSITISETIOLOGIAMicrotraumatismes per tracció i les contusions mecàniques sobre les bosses seroses. Infecció
Inflamació de la bossa serosa per on llisquen els tendons entre els plans ossi i muscular. Es poden cronificar (higroma)
SÍMPTOMES - Dolor intermitent que apareix després de l'exercici (durant) - Dolor continu a la regió per on passa o s'insereix el tendó - Dolor al realitzar l'acció muscular resistida - Palpació dolorosa - Pot aparèixer el tendó engruixit (degeneració) - Fase aguda o afectació prolongada – inflamació
ACTUACIÓ - Embenat compressiu immobilitzant - Especialista – punció del líquid extravasat - Infiltració - Si s'organitza higroma – cirurgia
4. LESIONS ÒSSIES
Fractura: pèrdua de continuïtat d'un os. Lesió esquelet + teixits tous
Un os es pot trencar per diferents motius:
Agressions mecàniques d'origen intern:
➢ Fractures per insuficiència o patològiques: debilitat òssia o processos locals (tumors) que debiliten l'àrea propera. Traumatisme mínim = lesió (fractura)➢ Fractures per fatiga o estrès: Sol·licitacions mecàniques repetides. Zones més freqüents: metatarsians, tíbia, peroné i calcani. Fractura per sobrecàrrega.
Agressions mecàniques d'origen extern (traumatisme violent):
➢ Mecanisme directe (en el lloc de l'impacte)➢ Mecanisme indirecte (a distància del lloc del traumatisme). - Fractures per compressió
- Fractures per flexió- Fractures per cisallament- Fractures per torsió- Fractures per tracció
Fractura per compressió.
Força actua a l'eix de l'osCaigudes d'alçadaFractures comminuta
Fractura per flexió.
Força actua perpendicular a l'eix i la fixació d'un dels extrems provoca la rupturaFractura en ales de papallona
Fractura per cisallament.
Força paral·lela i sentit contrariSuperfícies articularsFractura transversa
Fractura per torsió.
Força provoca una rotació sobre l'eixDues forces roten en sentit inversFractures espiroidees
Fractura per tracció.
Dues forces actuen en la mateixa direcció i sentit contrari. Arrancament
Diferents mecanismes lesionals – diferents direccions de la línia de fractura:
- Fractures transverses- Fractures longitudinals- Fractures obliqües- Fractures espiroidees- Fractures per comminució
- Fractura impactada o empotrada
Fractura transverses.
Traç perpendicular a l'eix de l'osMecanisme directeFractures en ales de papallona
Fractura obliqües.
Traç oblic a l'eix de l'osMecanisme de flexió
Fractura per comminuta (polifragmentàries).
Múltiples fragmentsTraumatismes violentsFractures més greus
Fractura espiroidees
Pròpies dels ossos llargsLínia de fractura obliqua, que descriu una espiral al llarg de l'os i acaba amb un traç transversMecanismes de torsió
Fractura longitudinals (o verticals).
Traç de fractura paral·lel a l'eix de l'osCompressió axialOssos plans o epífisis dels ossos llargs (intraarticular)
Fractura impactada (o empotrada).
Un fragment d'os trencat impacta en un altre
Classificació segons la seva posició en el propi os:
– Diafisàries– Epifisàries
· Extraarticular· Articular
Complexitat de la fractura:
– Completes· Simples· Complicades· Comminuta
– Incompletes· Fisura· Fisura en tija verda
Grau d'afectació:
– Tancades– Obertes
· Obertes de dins cap a fora· De fora cap a dins
SÍMPTOMES
Dependran del tipus i localització:
1. Dolor intens focus de fractura2. Inflamació3. Impotència funcional4. Deformitat del membre afectat5. Envermelliment6. Mobilitat7. Crepitació
Simptomatologia vascular i/o nerviosa associada.Diagnòstic clínic i de confirmació radiològica
ACTUACIÓ
Trasllat al centre sanitariDisminuir el dolor (si hi ha mobilitat, immobilitzar)Parlar amb l'accidentatDavant del dubte actuem com si hi hagués fractura
– No tocar el ferit d'on és– Retirar tot allò que pugui dificultar la circulació– Impedir qualsevol tipus de moviment– Mai reduir-la!!– Immobilitzar amb tutors, fèrules, el propi cos..– Fred– Ferida oberta (hemorràgia), cobrir gasa estèril i immobilitzar
COMPLICACIONS
Possible compressió vascular o neuronalHemorràgia o xoc hipovolèmic (fractures de pelvis, fèmur, politraumàtics)Infecció fractures obertes
EL QUE NO HEM DE FER:- Aplicar calor- Utilitzar pomades antiinflamatòries, analgèsiques o calmants- Reduir una fractura
5. LESIONS ARTICULARS
Classificació segons la zona articular afectada:
- Lesions membrana sinovialContusió articularCommoció articular
- Lesions càpsula i lligamentsDistensió articularEsquinçLuxació
- Lesions del cartílagFractura-luxacióCandropatia
- Lesions del fibrocartílag articularMeniscopatia
5.1.LESIONS DE LA MEMBRANA SINOVIAL
CONTUSIÓ ARTICULARImpacte directe d'una força externa sobre l'articulació. Inflamació de la membrana.
ETIOLOGIA- Fortes entrades d'esports d'equip- Impacte directe sobre l'articulació- Caigudes- Articulacions més afectades: interfalàngiques, genolls (espatlla, colze i turmells)
CONMOCIÓ ARTICULARXoc de les cares articulars d'una mateixa articulació. Agent traumàtic endogen. Pot comportar afectació del cartílag articular.
ETIOLOGIA- Caigudes al buit des de certa alçada- Traumatismes repetits amb sobrecàrrega- Articulacions més afectades: genolls i turmells
SÍMPTOMES D'AMBDUESImportant conèixer la història del traumatisme
- Dolor- 'Derrame' sanguini intraarticular que compromet la mobilitat- Impotència funcional- Inflamació articular
ACTUACIÓ PER AMBDUES- Repòs- Gel 25-30min (mínim 3 cops primeres 48-72h)- Immobilització- Transport centre sanitari- Inflamació important – embenat compressiu
5.2.LESIONS CÀPSULA I LLIGAMENTS
DISTENCIÓ ARTICULAR
ETIOLOGIAHipertracció del lligament afectat. Torçades de turmell
Els lligaments i la càpsula són sotmesos a una tracció anormal produint un estirament o elongació, sense arribar a esquinç
SÍMPTOMESLa història del traumatisme i els símptomes defineixen el diagnòstic. - Dolor selectiu del lligament lesionat - Dolor que augmenta a la hipertracció - Reacció inflamatòria escassa
ACTUACIÓ - Repòs funcional de l'articulació - Elevar el segment lesionat (48h – reduir inflamació) - Gel (25-30min, 3 cops al dia) - Immobilitzar l'articulació - Transport al centre sanitari si la inflamació és important (embenat compressiu)
ESQUINÇ ETIOLOGIAHipertracció del lligament afectat. Torçades de turmell
Estirament d'un lligament per forces de tracció superiors a la resistència d'aquests teixits
SÍMPTOMESLa història del traumatisme i els símptomes defineixen el diagnòstic. - Dolor selectiu del lligament lesionat - Dolor que augmenta a la hipertracció - Reacció inflamatòria important (gairebé immediata)
ACTUACIÓ - Repòs funcional de l'articulació - Elevar el segment lesionat (48h – reduir inflamació) - Gel (25-30min, 3 cops al dia) - Immobilitzar l'articulació - Transport al centre sanitari si la inflamació és important (embenat compressiu)
LUXACIONSETIOLOGIACaigudes en hiperextensióArticulació més afectada l'espatlla (interfalàngiques)
Separació sobtada, parcial o total, dels extrems articulars. Suposa l'esquinçada de la càpsula i els lligaments
SÍMPTOMESSímptomes incerts Símptomes certs - Dolor - Deformitat - Impotència funcional - Fixació elàstica - Tumefacció - Cavitat articular buida - Canvi de color de la pell
ACTUACIÓ - Repòs funcional de l'articulació - Gel - No reduir l'articulació!!! - Immobilitzar l'articulació tal com estigui - Trasllat ràpid al centre sanitari
5.3.LESIONS DEL CARTÍLAG
FRACTURA - LUXACIÓ ETIOLOGIAForces de flexió i rotació intenses. Articulació més afectada: turmell
Es produeix una separació de la superfície articular, però la força agressora és tan important que provoca una fractura òssia
SÍMPTOMES - Dolor intens a la zona articular - Inflamació - Impotència funcional - Important deformació articular - Envermelliment de la zona
ACTUACIÓ - Impedir tot tipus de moviment - Mai reduir-la!!! - Immobilitzar
CONDROPATIA ETIOLOGIAPresència continuada de microtraumatismes. Acció d'un fort traumatisme (impacte directe sobre el cartílag o commoció articular). Articulació més afectada: genoll (disc intervertebral i l'espatlla)
Alteracions degeneratives que es produeixen sobre el cartílag articular. Lesions cròniques
SÍMPTOMESSimptomatologia inespecífica - Sensació de sobrecàrrega - Dolor inici activitatSense tractament, els símptomes van evolucionant - Dolor en repòs i sobretot de nit - Dolor més agut inici exerciciFase més avançada - 'Derrame' articular - Impotència funcional
ACTUACIÓ - Repòs funcional - Metge esportiu valoració - Valorar la tècnica o el material utilitzat - TermoteràpiaDurant la fase aguda - Repòs relatiu - Fred - Inflamació important – embenat compressiu
5.4.LESIONS DEL FIBROCARTÍLAG ARTICULAR
MENISCOPATIAETIOLOGIASobresolicitació de l'articulació associada a l'acció d'una força o traumatisme. Articulació més afectada: genoll i escapulohumeral
Alteracions que es produeixen sobre el fibrocartílag (menisc). Des d'una degeneració a una ruptura
SÍMPTOMESMolt variada i inespecífica - Dolor durant l'activitat, en repòs desapareix - Impotència funcional - Bloqueig articular - 'Derrame' articularAssociat a altres lesions
ACTUACIÓDavant una situació aguda de dolor i impotència funcional - Repòs funcional - Gel - Embenat compressiu i immobilitzant - Trasllat a un centre sanitari
6. TRAUMATISMES A LA CARA, CRANI I COLUMNA VERTEBRAL
6.1.TRAUMATISMES A LA CARA
FRACTURA NASAL
Fractura de les estructures que conformen la piràmide nasal (ossos nasals, cartílag, pont nasal, septe nasal).Ocasionar danys estructurals i estètics. Lesió més freqüent de les que es produeixen a la cara. Associades a altres lesions (columna cervical/TCE)
SIGNES D'ALARMA - L'hemorràgia no s'atura - Dificultat respiratòria - Sospites de coàguls septals - Deformitat
- Sortida líquid transparent pel nas (Rinoràquia, rinorrea cerebrospinal) - Sospites de lesions associades
Activació de la cadena de socors
SÍMPTOMES - Dolor - Epistaxi - Sensació d'obstrucció nasal - Deformitat - Hematomes al septe - Esquimosi (morat) - Inflamació
ACTUACIÓ - Mantenir la calma (accidentat) - Respirar per laboca i seure inclinat el cap endavant - Aplicar compresses fredes sobre el nas - Trasllat a un centre sanitari - No reduir la lesió!!!
TRAUMATISME OCULAR
Les lesions oculars produïdes durant la pràctica esportiva no es poden despreciar. Poden ser lleus, moderades o molt greus (associades a conseqüències funcionals i anatòmiques de la visió).
Es defineix com a qualsevol agressió mecànica, física o química sobre el globus ocular i/o els seus annexos.
– Traumatismes mecànics (mecanismes directes – indirectes):– Traumatismes orbitaris– Ferides a les parpelles– Traumatismes oculars superficials no penetrants– Contusió i concussió ocular– Traumatismes oculars penetrants– Traumàtica de les vies òptiques
– Traumatismes físics:– Queratoconjuntivitis actínica– Lesió ocular pel fred
TRAUMATISMES MECÀNICS
Traumatismes orbitaris.
Traumatismes contusos- Simples esquimosis o hema-tomes orbitaris- Fractura òssia per esclat (relativa urgència) · Visió doble · Limitació a mirar cap a dalt · Epistaxi
Ferides a les parpelles.
Traumatismes incisius.Lesions més evidents. Depenen del grau d'afectació (associades a ferides del globus ocular) seran més o menys greus. Signe d'alarma – aparició de grassa a la ferida (profunditat)
Traumatisme ocular superfi-cial no penetrant.(s'afecta la conjuntiva i còmia)Traumatismes lleus però molt molestos. - Hiposafgma traumàtica o equimosi subconjuntival: con-tusió lleu. Hemorràgia superfi-cial. - Erosions o abrasions cor-nials superficials: provocat per un agent mecànic. Molt dolor.
Contusió i concussió.(conseqüències intraoculars)- Contusió: impacte d'objecte. Lesions a l'iris Despreniment de retina Esclat del globus ocular Pèrdua total de l'ull- Concussió: transmissió a dis-tància de l'energia mecànica
Traumatismes oculars pene-trants (ferides i laceracions)
Situacions oculars molt greus com pot ser la perforació del globus ocular. Un cos enclavat a l'escleròtica. Trasllat a un centre sanitari. Mai intentar extreure cap cos de l'ull!
Patologia traumàtica de les vies òptiques.
Traumatismes de la base del crani poden comprometre la integritat del nervi òptic. Pèrdua de visió
SÍMPTOMES TRAUMATISMES MECÀNICS OCULARS– Dolor d'intensitat variable– Fotofòbia– Llagrimeig– Espasmes involuntaris dels músculs de les parpelles– Les erosions poden anar acompanyades d'hemorràgies conjuntivals, edemes o cúmul de sang– En algun traumatisme, afectació de l'agudesa visual
ACTUACIÓ– Rentar amb aigua o sèrum fisiològic– Aplicació de fred sense pressionar– No utilitzar cremes ni gotes– Trasllat a un centre especialitzat
TRAUMATISMES FÍSICS
Exposicions prolongades a baixes temperatures. Exposicions prolongades al sol sense protecció.
Lesió ocular pel fred. Lesió cornial transitòriaSímptomes: edema i visió borrosaRecuperació espontània (24h)Exposició prolongada a baixes temperatures (< -15ºC)Inhibició del parpallig
Queratoconjuntivitis actínica. La inflamació de la còrnia i la conjuntiva produïda per cremades provocades per les radiacions solars UVB (4-12h exposició sense protecció)
SÍMPTOMES– Envermelliment– Dolor intens– Coïssor– Fotofòbia intensa– Llagrimeig
TRACTAMENT - Irrigar els ulls amb aigua o sèrum
PREVENCIÓ - Ús d'ulleres adequades al medi - Ús de gorres amb visera
TRAUMATISMES A LES ORELLES
Lesions de l'orella externa– Hematoma auricular
Lesions de l'orella mitja– Barotrauma– Ruptura del timpà
HEMATOMA AURICULAR
Lesions provocades per contusions, habitualment de forma repetida, sobre les parts toves i exterior de les orelles que provoquen l'aparició d'un hematoma entre la pell i el cartílag.
Actuació: gel i compressióPrevenció: utilització de protectors
BAROTRAUMAInflamació de l'orella mitjana causada per una diferència de pressions entre la caixa del timpà i
l'atmosfera envoltant. Els canvis de pressió provoquen una inflamació, una acumulació de sang i engruiximent que poden causar la ruptura del timpà.
SÍMPTOMES – Otàlgia– Brunzit a les orelles– Hipoacúsia– Vertigen
RUPTURA DE TIMPÀ
Es produeix una obertura o petit forat al timpà. Pot afectar l'audició. Pot estar provocada per traumatismes o explosions potents.
SÍMPTOMES– Secreció per l'orella (clara, pus o sang)– Brunzit– Dolor– Hipoacúsia– Vertigen en els casos més greus
TRACTAMENT– Escalfor– Orella neta i seca– Pot requerir cirurgia
ALTRES LESIONS
LESIONS MAXILOFACIALS
Els casos més greus poden comprometre la vida de l'afectat per una obstrucció de la via aèria. Control columna cervical.
TRAUMATISMES MANDIBULARS
Fractures – ruptura de l'os de la mandíbulaLuxació – la part inferior de la mandíbula surt de la seva posició normal
Barotrauma sense ruptura de timpà: recuperació espontània (una setmana)
Signes d'alarma: mareig o sensació general de malestar
SÍMPTOMES ACTUACIÓ– Sagnat - Activació cadena de socors– Dolor - Sostenir lleugerament la mandíbula– Dificultat per obrir la boca - No corregir la posició de la mandíbula– Morat– Inflamació– Afectació dental– Deformitat– Entumiment llavi inferior
FRACTURA / LUXACIÓ DE PECES DENTALS
Un impacte violent pot trencar una dent provocant diferents nivells d'afectació. També pot fer caure la dent sencera.
SÍMPTOMES– Dolor i hemorràgiaACTUACIÓ– Trasllat ràpid a l'odontòleg– Aplicació de fred– Pressió directa amb una gassa per aturar l'hemorràgiaConservació de la peça dental:– No manipular-a– Conservar-la amb llet o salivaPREVENCIÓ ús de protectors bucals
FERIDES LINGUALS
La llengua és atrapada entre les dents i això pot provocar-li diferents lesions. Solen ser ferides molt sagnants.
Atenció:– Calmar la vicítima– Pressionar la zona que sagna amb una gasa neta– Gel– Trasllat al centre sanitari
TRAUMATISME AL CRANI
TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLICS (TCE)
Produïts per agents mecànics extern en moviment que impacta al cap o per l'impacte del propi cap qeu es desplaça a una velocitat i impacta sobre una superfície dura i immòbil. Poden provocar una afectació directa o indirecta. Poden afectar el cuir cabellut, el crani o l'encèfal.
LESIONS DEL CUIR CABELLUT
Ferides, hematomes o arrencament de totes les seves capes. Ferides molt sagnants que poden conduir a un shock hipovolèmic. Si només existeix aquesta lesió, embenat compressiu i trasllat a un centre mèdic (sutura).
FRACTURES DE CRANI
Fractures simples (fissures, fractures lineals) – valorades en un centre hospitalari no solen requerir tractament específic. Complicacions: afectacions vasos sanguinis cara interna del crani – aparició d'hematomes intracraneals.
Fractures deprimides – es produeix un enfonsament de l'os. Associades a signes neurològics. Precisa tractament URGENT.
Fractures base del crani – sospitarem d'aquesta lesió si surt líquid cefaloraquidi pel nas o les orelles. O apareixen equimosi periorbitària i/o el signe de Batlle
LESIONS ENCEFÀLIQUES
Complicació més greu que el TCE. Degudes a impactes de l'encèfal sobre les pròpies parets del crani. Comporta la pèrdua temporal de consciència (coma).
ACTUACIÓ– Activació de la cadena de socors– En cas d'epistaxi o otorràgia, no taponar
CONMOCIÓ CEREBRAL
Afectació neurològica que implica una pèrdua temporal de consciència (impossibilitat de recordar instants previs o posteriors a l'accident)
Altres símptomes:– Cefalea intensa– Vertigen– Nàusees o vòmits
SIGNES D'ALARMA– Pèrdua de consciència– Tendència anormal a adormir-se o dificultat per despertar-se– Mal de cap persistent– Vòmits– Irritabilitat, alteracions del caràcter o actituds anormals– Dificultat per parlar o expressar-se– Diferències en la mida de les pupil·les– Pèrdues de força en alguna extremitat– Convulsions
ACTUACIÓ– Activació de la cadena de socors
TRAUMATISMES DE LA COLUMNA VERTEBRAL
Forces violentes que actuen sobre el cos poden desplaçar la columna vertebral més enllà del seu arc normal de mobilitat.
Mecanismes lesionals:– El cap i el tronc es desplacen en direccions oposades – aplicació de forces sobre el coll (cv)– Un moviment brusc del tren inferior, davant la inèrcia del tronc i del cap – aplicació de forces en sentit
contrari a la zona lumbar.
Podem sospitar que s'ha produït una lesió de la CV:– Després d'un impacte violent sobre el cap, coll, tronc o la pelvis– Accidents que originen forces d'acceleració, desacceleració o torsions laterals brusques sobre el coll o el
tronc– En caigudes (gent gran)– Accidents amb bicicleta, moto– Accidents en piscines o zones d'aigües superficials
Evitar lesions medul·lars com a conseqüència de mobilitzacions posteriors a l'accident.
FRACTURES PER COMPRESSIÓ
Provoquen l'aixafament del cos vertebral. Provocades per càrregues axials. Fractures comminutes, fragments ossis prop de la mèdul·la.
SUBLUXACIÓ. Luxació parcial d'una vèrtebra respecte a l'alineació normal de la CV
SOBREESTRIAMENT O ESQUINÇ dels lligaments i músculs – columna inestable.
Poden ser provocades per hiperflexió, hiperextensió, rotacions i/o inclinacions laterals excessives.
LESIONS MEDUL·LARS
LESIÓ MEDUL·LAR PRIMÀRIA Apareix en el moment de l'impacte o aplicació de la força. (Comperssió medul·lar o interrupció del reg sanguini)
LESIÓ SECUNDÀRIAEs produeix després del dany inicial, pot ser causa per la inflamació, la isquèmia o el moviment dels fragments ossis.
Contusió medul·lar: es forma un hematoma que interromp temporalment les funcions medul·lars distals a la lesió- Shock medul·lar. Fenòmen neurològic que dóna lloc a la pèrdua de les funcions sensitives i motores, flaccidesa, paràlisi i absència de reflexes per sota el nivell de la lesió. (aparició i duració variable i imprevisible).
Laceració medul·lar: el teixit medul·lar es degenera o se secciona. - Secció medul·lar completa. S'interrompen tots els fascicles espinals i totes les funcions medul·lars per
sota la lesió - Secció medul·lar incompleta. Es mantenen fascicles intactes i d'això dependrà les funcions que es
conservin.
SÍMPTOMES– Dolor al coll o l'esquena– Dolor al moviment– Dolor a la palpació– Deformitat– Defensa o rigidesa muscular dels músculs del coll i de l'esquena– Paràlisi, parèsia, adormiment, formigueig de cames i/o braços
ACTUACIÓ
– Activar la cadena de socors– No mobilitzar, ni deixar moure l'afectat
Una absència de dèficit neurològic no descarta una fractura òssia o una columna inestable que pugui provocar una lesió medul·lar.
7. TRAUMATISMES TORACO-ABDOMINALS
7.1.TRAUMATISMES TORÀCICS
Les lesions toràciques poden afectar la ventilació i per tant la respiració. Poden ser causades per traumatismes penetrants o contusos.
Traumatismes penetrants: les forces es distribueixen en una àrea petita i acaben penetrant a la cavitat toràcica. Poden lesionar estructures o òrgans d'aquesta cavitat.Traumatismes contusos: les forces es distribueixen sobre una àrea major i les lesions són provocades per forces de compressió o cisalla.
FRACTURES COSTALS
Les més afectades són entre la 3a i la 8a (cara lateral). La gravetat d'aquest traumatisme vindrà donada per la presència de lesions associades (contusions pulmonars, ruptura de vasos sanguinis). Fractures entre la 8a i la 12a costella són lesions associades a la melsa, fetge o ronyons.
Ruptures simples de costelles no acostumen a suposar un perill per la vida de la persona.
SÍMPTOMES– Dolor al moviment i a la palpació– Crepitació– En algun cas el pacient pot localitzar el punt exacte de la lesió
TRACTAMENT– Activació de la cadena de socors– Alleugerir el dolor (immobilitzar i reduir el moviment amb els propis braços del pacient)– No estabilitzar utilitzant esparadraps o embenats – limiten la ventilació
TÓRAX INESTABLE
S'oberven moviments anormals de la caixa toràcica provocada per una fractura bifocal en dos o més costelles contigües.
SÍMPTOMES– Moviments respiratoris paradoxals (difícils d'observar)– Dolor al respirar i a la palpació– Crepitació òssia
TRACTAMENT– Activar la cadena de socors– Col·locar el pacient sobre el costat afectat
PNEUMOTÓRAX
Ocupació per part d'aire de l'espai pleural que provoca un col·lapse pulmonar parcial o total.
Pneumotòrax simple: col·lapse del pulmóSÍMPTOMES ACTUACIÓ
– Insuficiència respiratòria - Activació de la cadena de socors
Pneumotòrax obert: col·lapse del pulmó per entrada d'aire de l'exterior de l'espai pleuralSÍMPTOMES ACTUACIÓ
– Insuficiència respiratòria - Activació de la cadena de socors– Ferida penetrant amb entrada i sortida d'aire - Oclusió de la ferida amb gasa fixada a la pell
per tres punts i deixant-ne un de lliure perquè faci de vàlvula i permeti la sortida de l'aire però no l'entrada
FRACTURA D'ESTERNÓ
Es produeix com a conseqüència d'un impacte directe de moderada o gran intensitat sobre la cara anterior del tòrax.
SÍMPTOMES ACTUACIÓ– Dolor intens localitzat al tòrax - Activació de la cadean de socors– Dificultat respiratòria
7.2.TRAUMATISMES ABDOMINALS
Les lesions abdominals són difícils de diagnosticar. Davant la sospita d'un traumatisme abdominal – activar cadena de socors. Causades per traumatismes penetrants o contusos.
Les lesions contuses de dels òrgans intraabdominals són conseqüència de forces de ocmpressió o cisalla. Es pot produir una hemorràgia ràpida. Algunes lesions es manifesten hores o dies després de l'impacte.
Les fractures de pelvis s'associen a pèrdues importants de sang com a conseqüència de lesions dels vasos sanguinis. Lesions abdominals i fractures pèlviques – poden comportar hemorràgies internes.
ACTUACIÓ– Activar la cadena de socors– Posició d'esperar estirats panxa a dalt amb les cames flexionades
8. ACCIDENTS TÈRMICS
Accidents tèrmics
8.2.ACCIDENTS TÈRMICS: CALOR
TRASTORNS LOCALITZATS
CREMADES
Lesions originades per un excés de calor sobre la pell, causades per flames, agents químics o agents físics.– Pèrdua de líquids– Pèrdua de teixit cel·lular – allibera toxines a l'espai intersticial
Valoració:1. Profunditat2. Extensió
1) PROFUNDITAT · 1er grau o epidèmiques
· 2on grau o dèrmiques· superficials· profundes
· 3er grau o subdèrmiques
2) EXTENSIÓ Complicacions i mortalitat
Regla del 9 o de WallaceDeterminar reposició de líquid
CALOR FRED
Trastorns localitzats Cremades
Trastorns sistèmicsRampes per calorSíncopeInsolacióCop de calor
Trastorns localitzats Congelacions
Trastorns sistèmics Hipotèrmia
1er grau o epidèmiques.Capa més externa de la pell.DolorosesNo són greusBon pronòstic. No seqüeles.Característiques del sol2on grau o dèrmiquesAfecten epidermis i derma.- Superficials: Afecten tota l'epidermis i una part de la derma. Doloroses.Bon pronòstic. No seqüeles- Profundes: Afecten tota l'epidermis i tota la derma. Poc doloroses. Color blanc.Risc d'infecció3er grau o epidèmiques.Afecten tota l'epidermis, tota la derma i el teixit subcutani.Dolor. Pell insensible.Color marronós foscMal pronòstic.
Valoració de les cremades:
Profunditat Extensió
CREMADES LLEUS
1er grau
2on grau < 10% superfície corporal
3er grau < 2% superfície corporal
CREMADES MODERADES
2on grau 10-25% adults
2on grau 5-15% infants i ancians
3er grau < 10% NO cara, peus o genitals
CREMADES GREUS
2on grau > 25% adults
2on grau > 15% infants i ancians
3er grau > 10% o cara, peus o genitals
ACTUACIÓ DAVANT UN PACIENT CREMAT
– Aplicar PAS– Separar-nos de l'agent productor– Retirar roba (sempre que no estigui adherida– Refredar el pacient entre 5-10 minuts màxim (evitar hipotèrmia)– Retirar aquelles peces de reoba o complements que puguin quedar comprimits si apareix un edema– Valorar la presència d'altres lesions– Valorar l'extensió i profunditat de les cremades– Manipular la zona afectada amb la màxima ASÈPSIA
ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 1er GRAU
– Refredar la zona– No aplicar pomades ni remeis casolans– Valorar necessitat de trasllat a un centre sanitari
ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 2on GRAU
– Refredar la zona– Cobrir la zona amb apòsits estèrils humits– Embenar dits de les mans o els peus per separat evitar que s'adhereixin– No rebentar mai les butllofes!!– No aplicar pomades– Valorar necessitat de trasllat a un centre sanitari
ACTUACIÓ DAVANT CREMADES DE 3er GRAU
– Refredar la zona– Retirar la roba que comprimeixi o pugui tenir un efecte torniquet– Cobrir la zona amb apòsits estèrils humits (embenar dits de les mans o els peus per separat– No retallar la zona necrosada o cremada!– No aplicar pomades!– Trasllat a un centre sanitari
CREMADES SOLARS
Efectes aguts:– Eritemia solar– Cremada solar
ERITEMIA SOLAR
SÍMPTOMES - Envermelliment de la pell - Inflamació - Hipersensibilitat i dolor
DETECTA30 minuts, ben desenv. 4-6h i pic 12-24h
ACTUACIÓ - Compresses humides (solució salina o antisèptic) - Cremes hidratants
RESOLT4 – 7 dies
CREMADA SOLAR
SÍMPTOMES - Butllofes i dolor - Disminució sensibilitat - Acompanyades de febre, nàusees i cefalees
DETECTA4-6 hores d'exposició
ACTUACIÓ - Compresses humides (solució salina o antisèptic) - Cremes hidratants - Àcid acetilsalicílic
RESOLT4 – 7 dies
TERMOREGULACIÓ
1. Augment temperatura interna de la sang2. Impulsos van a l'hipotàlem3. Es produeix vasodilatació en els vasos sanguinis de la pell per perdre així més calor per la pell4. Les glàndules sudorípares es tornen més actives, això augmenta la pèrdua de calor per evaporació5. Disminueix la temperatura corporal
TRASTORNS SISTÈMICS
El cos guanya o produeix calor de manera més ràpida a com l'elimina
REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA EN AMBIENTS CÀLIDS
Activitat muscular entre 2000 i 5000 kcal/diaMecanismes de regulació (1,1ºC cada hora)Exercici intent + temperatures elevades, temperatures 15-20 vegades superiors
Eliminar calor:Temperatures càlides - Radiació i evaporacióTemperatura de l'aire – 35ºC radiació i evaporació (humitat de l’aire)Temperatures elevades i humitats >70% evaporació
RAMPES PER CALOR
Contraccions musculars espasmòdiquesConseqüència de la deshidratació i/o pèrdua de minerals. Afecten sobretot les extremitats inferiors.
SÍMPTOMES - Tensió muscular - Dolor a la palpació - Poden durar 15 min o més
ACTUACIÓ - Col·locar el pacient en lloc fresc - Administrar líquid (begudes esportives) - Estiraments suaus - No s'aconsella la hidratació exclusiva d'aigua
INSOLACIÓ
Afectació sobre tot l'organisme. Pèrdua excessiva de líquids i electròlits a través de la suor. Falta de reposició de líquid adequada. Exposició prolonga al sol. Exercici o treball físic extenuant en un ambient molt calorós
SÍMPTOMES - Temperatura corporal pot estar elevada - Pell calenta, humida i vermella - Sudoració profusa - Cefalea - Signes d'astènia i apatia - Sensació de mareig en posició assegut o aixecar-se
ACTUACIÓ - Trasllat a un ambient fresc - Estricats decúbit supí i treure excés de roba - Refrescar el cos - Iniciar la rehidratació - Valorar trasllat al centre sanitari
SÍNCOPE
Pèrdua de consciència. Augmentar la pèrdua de calor, els vasos sanguinis es dilaten acumulant molta sang i provocant una disminució del flux cerebral. Deshidratació i pèrdua de minerals + sudoració excessiva
SÍMPTOMES - Fatiga extrema - Bleix - Vertigen - Vòmits - Desmai - Pell freda i humida o calenta i seca - Hipotensió
ACTUACIÓ - Repòs en lloc fresc - Decúbit supí amb les EEII elevades - Conscient administració de líquid (aigua+sals)
Sense tractament = cop de calor
COP DE CALOR
Síndrome polisistèmic. Fracàs termoreguladorTemperatura corporal > 42ºC. Hipòxia.Diferenciem dos tipus: - Cop de calor clàssic (gent gran) - Cop de calor en esportistes Intensitat + temperatura > + humitat
SÍMPTOMES - Símptomes premonitoris: rampes musculars, dolor ab-dominal, nàusees, tras-torns de la consciència. - Trastorns neurològics: somnolència, estupor, coma, convulsions, pèrdua del to muscular, alteracions pupil·lars - Trastorns cardiovascu-lars: pols ràpid i tensió arte-rial baixa. - Trastorns ventilatoris: respiració ràpida - Trastorns cutanis: pell calenta. Pot aparèixer epistaxi
ACTUACIÓ - Refresca el cos fins a assolir una temperatura de 39ºC aprox. - Despullar el pacient - Posició fetal i ruixar amb aigua, ventar i aplicar compreses fredes. - Especial atenció a refredar el cap. - Trasllat al centre sanitari
TALL DE DIGESTIÓ
Xoc termodiferencial. Inhibició a nivell respiratori i circulatori – parada cardíaca. Causat per una combinació dels següents factors:
– Exposició prolongada al sol– Ingesta d'aliments– Esforç físic– Activitat aquàtica
SÍMPTOMES– Síncope
– Senyals d'alarma: – Sensació de debilitat– Pal·lidesa
– Vertigen– Nàusees– Visió borrosa (llums)
ACTUACIÓ– Treure el ferit de l'aigua– GREU: activar el PAS i iniciar RCP– Lleu: repòs, control i valorar trasllat al centre sanitari.
PREVENCIÓ D'ACCIDENTS TÈRMICS PER CALOR
Evitar l'exposició durant les hores de màxima irradiació (10-16h). Protegir-se amb roba adequada: gorres, viseres, camises i pantalons llargs. Utilitzar factors de protecció adequats:
DEM – Dosis eritematosa mínima. Temps d'exposició que produeix envermelliment.FPS – Factor protecció solar. Indica les vegades que s'allarga el DEM
Muntanya: entre 30 – 60 (protecció UVA i UVB)Aplicar 30 minuts abans sobre pell seca. Renovar cada 2h (bany o suor). Protegir els llavis i els ulls.
ACLIMATACIÓ A L'EXERCICI EN AMBIENT CALURÓS
1 hora d'exercici entre el 60-70% durant 10-14 dies. Els primers 3-5 dies es produeixen les adaptacions cardiovasculars. Al voltant dels 10 dies, mecanismes de sudoració (pèrdua de menys sals). Redueix el consum de glucogen muscular i la fatiga: Protegir-se del sol, beure molt líquid i aturar-se davant qualsevol símptoma de cop de calor.
L'aclimatació a ambients càlids: – Reposar líquids i sals al llarg de l'esforç– Reduir l'activitat física o descansar totalment– Refugiar-se en un lloc fresc i a l'ombra– Vestir roba lleugera– Protegir el cap del sol
8.2.ACCIDENTS TÈRMICS: FRED
MECANISMES DE PÈRDUA DE CALOR
Radiació: – Diferència temperatura corporal – ambiental Roba aïllant– Superfície corporal exposada Paper de diari
Convecció: Capa exterior aïlli del vent
Conducció: Roba transpirable– Roba humida (x5 pèrdues calor) Aïllants
Evaporació:– 22% pèrdues de calor Vestir-se per capes– Suor, roba humida Transpirant, aïllant, impermeable– Perspiració insensible– Respiració
PREVENCIÓ: - Evitar entrar a l'aigua...
De copDesprés exposició llarga al solDurant la digestióDesprés d'AF intensa
- Mullar-se progressivament
Si durant la pràctica d'exercici en un lloc càlid es té fred i la pell de gallina: abandonar l'exercici, posar-se a l'ombra o en lloc fresc i prendre molts líquids.
MECANISMES PER ADAPTAR-NOS A CANVIS DE TEMPERATURA
Vasodilatació – VasoconstriccióTemperatures < 15ºC, màxima vasoconstriccióIntervals flux – no flux. Esquimals
TremolorActivitat muscular generadora de calorFactor limitant glucosa muscular
Activitat físicaBona forma física = termoregulació més eficaç
Resposta conductualAbrigar-nos
TRASTORNS RELACIONATS AMB EL FRED
CongelacionsPenellonsPeu de trinxera
Hipotèrmia
CONGELACIONS
Congelació real de l'aigua dels teixits corporals. Vasocontricció – conservació temperatura central.Formació de cristalls de gel – lesió teixits.Formació de coàguls - +++ reducció de la circulació a la zona
Congelacions superficials.
Lleuger dolor, sensació de coïssor, adormiment, inflor.1er grau: pell vermella i inflamada2on grau: pell vermella, inflamada i amb butllofes. Disminució de la sensibilitat.
Congelacions profundes.
Superficials sense tractament – continua la congelació. Pell color cera.Congelació terminacions nervioses – desaparició de sensacions.A major temps d'exposició més greu és la lesió.
3er grau: cianosis, butllofes hemorràgiques (negres)4rt grau: absència de butllofes, teixit fred i mort, pèrdua de teixit(descongelació – gangrena)
AVALUACIÓ
– Condicions ambientals– Sensació d'entumiment, pèrdua de coordinació– Palpació del teixit– Congelacions superficials – manipulacions molestes.– Congelacions profundes – no doloroses
TRACTAMENTS
Basat en:– Reescalfar per aturar la formació de cristalls de gel– Revertir la vasoconstricció
Trasllat a un ambient càlid, al centre sanitari.
En congelacions superficials, escalfar la zona a temperatura corporal.
Complicacions: canvis de temperatura central i reducció de la circulació. Difícil diagnòstic. Factors causals: fred (vent) i humitat
Factors afavoridors congelació:- Tabac - Altitud-Alcohol - Fatiga
Prevenció:- Equip apropiat - Hidratació- Equilibri nutricional - Aclimatació
En congelacions profundes,– Trasllat ràpid a un centre sanitari
– Temps de trasllat superior a 2h = garantir que no es tornarà a congelar– Immersió ràpida en aigua entre 38º – 42ºC (15-45 min)– Elevació extremitat afectada– Separar dits– Si treiem les botes potser no les podem tornar a posar
Treure roba humida i posar l'abricConscient: begudes calentes i amb sucre (glucosa)
EVOLUCIÓ
Congelacions superficials: 1er grau: 3-4 dies sense seqüeles2on grau: 10-15 dies poques seqüeles
Congelacions profundes: 3er grau: 21 dies amb seqüeles4rt grau: amputacions a les 3-4 setmanes
PENELLÓ
Lesió estacional (fred i vent)Vasoconstricció exagerada provocada pel fred – isquèmia cel·lular i edema de la zona.Orelles, cames, dits dels peus i mans
Zones envermellides, inflades, poden donar lloc a butllofes i/o ulceres. Provoquen picor i dolorApareixen a les 24h d'exposició i duren 3 setmanesNo existeix tractament real definitiu
PEU DE TRINXERA
Lesió dels peus que afecta els vasos sanguinis, la pell i els nervis sensitius. Exposicions prolongades a humitat i temperatures entre 0,5 i 10ºC
Formigueig, punxades, dolor, envermelliment, inflamació, butllofes i ulceres. Hipersensibilitat al fred (pot durar setmanes o mesos), picor, dolor.
El tractament serà: Abrigar al pacient, peu sec i elevat. Els símptomes desapareixen en 4 mesos.
HIPOTÈRMIA
Trastorns en que la temperatura corporal se situa per sota els 35ºC. Sans en condicions adverses – Hipotèrmia primàriaSecundària a patologies o altres lesions – Hipotèrmia secundària
Afectació de l'estat de consciència de la víctima:Confusió > estupor > coma
No diagnòstic = PERILL DE MORT
Temperatura central <35ºC:– Disminueix FC, impuls respiratori, PA, i flux sanguini perifèric – Sang calenta al centre del cos.
Múscul esquelètic – tremolors – producció d'àcid làctic a 32ºC, rigidesa muscular
Entre 28 i 32ºC – alteracions mecanisme contràctil del cor. A menys, risc de fibril·lació ventricular.
EL QUE NO HEM DE FER - Rebentar butllofes - Massatges amb neu o mans - Donar alcohol ni tabac - Escalfar brutalment amb flama o calor sec
Hipotèrmia lleu
35-36ºC
Sensació de fred i pell fredaTremolor intens que es pot aturar voluntàriamentActitud negativa i pèrdua d'interèsPèrdua coordinació motora (pot caminar i parlar)
Hipotèrmia grau I
32-35ºC
Tremolor que no es pot aturar de manera voluntàriaConscient (trastorns de la parla, confusió, letargia)Empitjora la coordinació, moviments lentsDificultat per caminar (ensopega, línia recta)Conductes irracionals
Hipotèrmia grau II
30-32ºC
A 32ºC el cos intenta hivernarS'atura el tremolorTrastorns consciència (apatia, confusió, deliri)Conducta irracional, incoherent (aparença de normalitat)Pell blavosaCoordinació muscular molt limitadaPerill de fibril·lació ventricular
28-30ºCRigidesa muscularSemiconsciència, estuporA 30º semblen morts
Hipotèrmia grau III
26-28ºCInconsciènciaRespiració i FC erràticaPolsos no palpables
24-28ºC
Edema pulmonarFallada cardiorespiratòriaFibril·lació ventricularMort
Hipotèrmia grau IV
15-24ºCMort aparentTòrax comprimible i músculs abdominals depressibles
Hipotèrmia grau V
9-15ºC?Mort. No hi ha signes vitalsTòrax no comprimible i músculs abdominals no depressibles
AVALUACIÓ
Més important: tremolor i nivell de consciència– Signes de confusió– Llenguatge mal articulat– Alteracions de la marxa– Accions lentes– Tendiran a restar quiets
TRACTAMENT
Reescalfament en un centre sanitari– Evitar pèrdues de calor addicionals– Inici ràpid de tranposrt (1er reescalfament central, 2on descongelació zones perifèriques)– Trasllat a un ambient càlid– Retirar roba humida, tallant-la– Abrigar-lo– Conscient: begudes calentes i dolces– Evitar alcohol i cafeïna– No fer massatge ni aplicar calor sec
Aquests pacients no són morts fins que no són calents i morts.
PREVENCIÓ
Utilitzar un equip adequat. Diverses capes:- Primera capa = pell seca- Capes intermitges = Retenir calor- Capa exterior = Aïllament vent i aigua
Seguir els mateixos criteris a les mans.Cobrir el cap
9. MAL DE MUNTANYA
Apareix quan un organisme no tolera bé el descens d'oxígenPoden aparèixer formes lleus a partir de 2500m30% dels que pugen i estan unes hores a 3000m75% dels que pugen i estan unes hores a 4600mProblema greu a partir de 6000m
Sol aparèixer entre les 6 i les 10h (patró variable)Menors de 50 anysPersones que habitualment viuen per sota de 900mObesosEn dones sembla tenir menys incidència, tot i que poden patir edema pulmonarLa preparació física no protegeix
Prinicpal símptoma: MAL DE CAP, associat a:– Fatiga i debilitat desproporcionada– Vertigen– Símptomes gastrointestinals– Tos persistents i ofegament a esforços moderats– 'Pitos'– Irritabilitat– Alteració de la marxa
VALORACIÓ I TRACTAMENT DEL MAL DE MUNTANYA
Mal de muntanya lleu (1-4 punts).Repòs, hidratació i dosis habituals ibuprofè
Mal de muntanya moderat (4-6 punts)Obliga a parar l'ascens fins que es millori
Mal de muntanya greu (+ de 6 punts)Obliga al descens fins a la cota on no s'ha presentat símptomes
EDEMA PULMONAR
Sol aparèixer la primera setmana d'estar en alçada. Requereix dos símptomes i dos signes:
EDEMA CEREBRAL
Es caracteritza per trastorns mentals i/o de la marxa en persones que han referit simptomatologia de mal de muntanya o en persones que no n'han patit. Pot evolucionar cap a un coma i la mort en poques hores.
El tractament per als edemes serà de descens fins la cota on no havia símptomes i tractament farmacològic.
Mal de muntanya
Edema pulmonar
Edema cerebral
SÍMPTOMES- Debilitat, fatiga, disminució forma física- Tos- Ofec durant el repòs- Congestió o opressió toràcica
SIGNES- Pitidos en almenys un pulmó- Pell blavosa- Taquicàrdia- Respiració ràpida
10. ACCIDENTS CARDIOVASCULARS I RESPIRATORIS
Síncope per causes circulatòriesXoc hipovolèmic (deshidratació/hemorràgia)HipoglucèmiaHemorràgia interna/externaOfegamentObstrucció de la via aèria, ennuegamentCrisi asmàtica
SÍNCOPE
Pèrdua sobtada i transitòria de la consciència provocada per una disminució del flux sanguini cerebral. Es resol espontàniament sense deixar seqüeles neurològiques.
Diferenciem en:a) causes circulatòriesb) causes neurològiquesc) causes psíquiques – la histèriad) altres causes – hipoglucèmia
a. Causes circulatòries
Síncope vasovagal – ambients calorosos, situacions estrés, alteracions emocionals, traumatismes...Síncope ortostàtica – incorporacions ràpides, pacients convalescents, hipotensió, efectes de fàrmacAltres causes circulatòries – anèmies, deshidratació.Síncope cardíaca – patologia cardíaca (arrítmies, IAM, lesions valvulars, bloquejos)
b. Causes neurològiques
Epilèpsia:Caiguda bruscaRigidesaInici de convulsionsMossegades a la llenguaInconsciència i respiració esbufegantInconsciència urinàriaAmnèsia
SÍMPTOMES– Debilitat, falta de força– Suor freda, pell pàl·lida, nerviosisme– Nàusees i/o mareig– Visió borrosa– Pols ràpid i dèbil– Pèrdua de consciència– Casos extrems o situacions especials
poden aparèixer convulsion
ACTUACIÓ– Estirar panxa a dalt amb les cames aixecades (45º) – Afluixar roba– Evitar aglomeracions– Aire fresc– No donar líquids– Tranquil·litzar la víctima i ajudar a seure progressivament
ACTUACIÓ ESPECÍFICA- Deixar-lo estirat al terra, on no pugui colpejar-se amb res.- Afluixar la roba- Introduir un mocador a la boca- Deixar convulsionar
Si no recupera la consciència en uns minuts:...Obrir vies aèries i comprovar respiració...Preparar-se per si cal iniciar RCP...Avisar 112
XOC
És un estat d'insuficiència circulatòria aguda que dóna lloc a una inadequada perfusió tissular. El VMC no permet l'arribada de sang als òrgans i als teixits. Afecta totes les funcions vitals.
Tipus:Xoc hipovolèmic. Falta volum al circuit. Pot anar associat a hemorràgies o pèrdua de líquids.Xoc cardiogènic. La manca de flux als teixits és conseqüència d'un fracàs de la bomba cardíacaXoc distributiu. Provocat per una lesió a les àrees responsables del control o mal manteniment muscular.
Causa neurogènica: traumatisme tronc cerebral o cervical.Causa tòxica: germen o fàrmac que provoca dilatació exagerada del llit venósCausa anafilàctica: resposta exagerada de l'organisme que comporta afectació en distribució sang
SÍMPTOMES– Trastorns comportament i estat d'ànim: inquietud, angoixa, intranquil·litat– Disminució capacitat de resposta: resposta alentida, parla poc a poc, no es queixa– Set. Falta de líquid. Reiterativa en la seva petició– Canvis en la respiració: normalment augmenta– Pal·lidesa, pell freda i sudoració abundant. Crida molt l'atenció– Nàusees o vòmits– Oligoanúria, manca de diüresi– Augment freqüència cardíaca– Descens tensió arterial– Mala reactivitat pupil·lar
ACTUACIÓ– Situar-la en un lloc segur– Trasllat urgent a un centre sanitari– Estirar pacient en decúbit supí amb les cames en 45º, tapar-lo amb una manta– Assegurar correcta ventilació– Estar preparat per si s'hagués d'iniciar RCP– Controlar causa (xoc hipovolèmic-hemorràgies)– Immobilitzar fractures– Evitar situacions d'estrés– No donar begudes a la víctima– No deixar-la sola
HEMORRÀGIES
Sortida de sang fora dels vasos sanguinis com a conseqüència d'una ruptura traumàtica o patològica, o com a conseqüència de trastorns en la coagulació. Perill de xoc.
Segons l'origen:Hemorràgia arterial: sang surt a batzegades rítmiques color vermell viu. Difícil de controlar.Hemorràgia venosa: sang surt continua color vermell fosc. Fàcil de controlar.Hemorràgia capil·lar: sang surt lentament. Associada a ferides per fricció. Fàcil control. Risc d'infecció
Segons la quantitat de sang perduda:Hemorràgia lleu: < 15% - 750ccHemorràgia greu: 15-30% - 1500ccHemorràgia molt greu +30%Hemorràgia mortal
Segons la localitzacióHemorràgies internes: cavitàries, intersticialsHemorràgia exterioritzable: hematèmesi, hemoptisi, epístasi, otorràgiaHemorràgies externes
SÍMPTOMES D'HEMORRÀGIA INTERNA– Pal·lidesa, pell humida i freda. Pot adquirir una coloració blavosa– Set – Respiració ràpida i superficial– Confusió, desfici i irritabilitat– Evidències de lesió– Dolor– Pols ràpid i dèbil
ACTUACIÓ EN HEMORRÀGIA INTERNA– Situar la víctima en lloc segur– Activar el trasllat urgent a un centre sanitari– Estirar el pacient en decúbit supí amb cames a 45º (tapar amb manta)– Assegurar una correcta ventilació– Estar preparat per si cal iniciar RCP– Immobilitzar possibles fractures– Evitar situacions d'estrès– No donar begudes a la víctima– No deixar-la sola mai– Durant l'espera anar controlant les funcions vitals, nivell de consciència, respiració i pols.
ACTUACIÓ EN HEMORRÀGIA EXTERNA
Compressió directa sobre l'hemorràgia– Compressió manual: Gases estèrils sobre la lesió, taló de la mà a sobre i fem pressió 10 minuts. Les
gases no es retiren fins arribar al centre sanitari el més ràpid possible– Embenat de pressió: Apòsit sobre la ferida i emboliquem la ferida amb una vena. Fort embenat.
Comprovar el pols, temperatura i coloració extremitat– Elevació de l'extremitat lesionada
Compressió indirecta sobre l'hemorràgia. Comprimir l'artèria principal que queda per sobre del punt sagnant.
OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA. ENNUEGAMENT
ACTUACIÓ
Si la persona està conscient: Si la persona està inconscient:– Animar a tossir (més efectiu) - Estirar decúbit supí– Si és al nas, taparem l'altra fossa i que soni fort - 112– Si la tos es torna dèbil, 5 palmades a l'esquena - Iniciar RCP– Maniobra Heimlich
OFEGAMENT
L'aire no arriba als pulmons perquè s'han omplert d'aigua o a causa d'una contractura o espasme al coll. Una víctima d'ofegament sempre ha de rebre atenció sanitària encara que sembli haver-se recuperat.
SÍMPTOMES ACTUACIÓ (un cop fora de l'aigua)– Pèrdua de consciència - Cap més baix que el cos. Deixar sortir l'aigua freqüent.– No respira - Estirar la víctima– No té pols - Obrir vies aèries– Pupil·les dilatades - Comprovar si respira
RESPIRA = Posició lateral de seguretat NO RESPIRA = Avisar i iniciar RCP. 5 ventilacions +
massatge - Prevenir la hipotèrmia, retirar roba mullada
CRISI ASMÀTICA
Músculs bronquials pateixen contraccions espasmòdiques i les parets de les vies s'inflen, dificultant així la respiració.
SÍMPTOMES– Dificultat per respirar. Període espiració molt prolongat– Pitos al respirar– Dificultat per parlar. Esbufecs– Símptomes d'hipòxia (cianosi)– Malestar i ansietat– Tos– Atacs molt forts: esgotament, inconsciència i parada respiratòria (poc freqüent)
ACTUACIÓ– Tranquil·litzar la víctima. Facilitar inhalador– Disminuir freqüència respiratòria. Respiracions profundes– Posició còmoda, assegut– Si no remet en uns minuts, trucar al 112
Si és el primer atac, l'inhalador no fa efecte passats 5 minuts, la víctima empitjora, li falta l'alé i li costa parlar, o comença a sentir-se egotada -------------------- 112!
Si perd la consciència: obrir via aèria, valorar la respiració
RESPIRA = Posició lateral de seguretatNO RESPIRA = 112 + RCP
SITUACIONS D’ACCIDENTS CARDIOVASCULARS I RESPIRATORIS
Situació 1:Un partit de bàsquet entre dos equips juniors. És la final de la lliga. Esteu jugant en un pavelló un pavelló
petit i ple a vessar i on a més al costat mateix hi ha una piscina climatitzada. Són els últims segons, aneu perden d’un i el vostre millor jugador es juga l’1x1, fa cistella però l'àrbitre xiula falta en atac. És la cinquena falta i ha de deixar la pista. S’asseu al banqueta i de cop cau enrere. Observeu que ha perdut la consciencia, està pàl·lid i presenta una sudoració molt important i freda.
SÍNCOPE PER CAUSES CIRCULATÒRIES (SÍNCOPE VASOVAGAL O LIPOTÍMIA)
Situació 2:Esteu preparant una marató amb un amic i acostumeu a sortir a entrenar ben d’hora al matí. Avui el vostre
amic ha arribat tard, us comenta que s’ha adormit i no ha esmorzat. Comenceu l'entrenament i us comenta que esmenjaria una entrepà enorme. Seguiu rodant al vostre ritme habitual i a ell sembla que li costa seguir el ritmequan habitualment és al revés, comenta que es troba cansat, dèbil. Però decidiu seguir i uns km després us diuque sembla que es mareja i cau desplomat a terra. Observeu que ha perdut la consciencia, s’ha quedat pàl·lid i suor abundant tot i que no fa calor; és una suor freda.
HIPOGLUCÈMIA
Situació 3:Un home de 42 anys decideix començar a córrer i preparar una mitja marató. Arriba el dia de la cursa i és
un diafred i plujós. Així que decideix posar-se l’impermeable. Comença la cursa i no té set, van passant els avituallamenti no beu. Aconsegueix finalitzar la carrera. En creuar la línia d’arribada, s’asseu per recuperar forces, se li acosta un voluntari i li pregunta si està bé, li costa molt respondre, es voldria treure les sabatilles, no pot, té molta set, i la seva freqüència respiratòria en lloc de normalitzar-se, cada cop és més ràpida. La seva pell està pàl·lida i freda, suar moltíssim. Perd la consciencia.
XOC HIPOVOLÈMIC (DESHIDRATACIÓ)
Situació 4:Un esquiador un dia boirós baixant per una pista amb neu molt dura cau i llisca fins a impactar amb un
canó de neu. L’impacte és a la zona de l’abdomen. Ens acostem a ell i observem que li costa respondre a les nostres preguntes (estàs bé?, com et dius?). No refereix dolor però sembla espantat. Ens comenta que té set, molta set i una lleugera sensació de mareig. Observem que la seva freqüència respiratòria cada vegada és més ràpida. Acaba perdent la consciència.
XOC HIPOVOLÈMIC (HEMORRAGIA) HEMORRAGIA INTERNA
Situació 5:Un grup “d’avis” que practiquem activitat física amb l’arribada del bon temps decideixen sortir a fer
l’activitat aun parc. Una de les participants és dona un cop amb un banc al panxell de cama i començar a sagnar. En apropar-nos observem que l’extremitat afectada presenta varius. Observem que la sang que surt ho fa de manera continua i és d’un vermell fosc.
HEMORRAGIA EXTERNA
Situació 6:Estem treballant en una sala de peses i un dels usuaris en aixecar-se del banc on feia abdominals es porta
les mans al coll i començar a tossir i en apropar-nos observem que li costa respirar.OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA. ENNUEGAMENT.
Situació 7:Som en una piscina en un poble de muntanya. Un grup d’adolescents arriba després de jugar un partit de
futbol. Un d’ells es llança a l’aigua i els seus companys s’espanten en veure’l surar boca a baix.OFEGAMENT
Situació 8:Som professors d’educació física d’una escola petita on tot l’any fem la classe d’educació física al patí.
Un dia molt fred i humit d’hivern un dels nostres alumnes comença a tossir de forma espasmòdica, dispnea, sorollsrespiratoris (pitos), li costa parlar i cada cop està més nerviós.
CRISI ASMÀTICA