REGNE ANIMALS

Característiques

Cèl.lules eucariotes (amb nucli), organitzades en teixits

Pluricel.lulars Heteròtrofs,

s’alimenten de matèria orgànica.

REGNE ANIMAL

Els dividim en:

-Tenen un esquelet ossi intern format per vèrtebres i ossos, amb columna vertebral.

-No tenen un esquelet ossi intern

-Peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers

-Porífers, cnidaris, mol.luscos, anèl.lids, artròpodes i equinoderms

-Estructura més complexa-Estructura més senzilla

VertebratsInvertebrats

INVERTEBRATS: Porífers o esponges

Ex: esponges On viuen: Aquàtics, 15.000 espècies marines i 150 d’aigua dolça.

Viuen fixos a les roques (sèssils) o surant (bentònics) Estructura: Cos en forma de sac buit amb parets perforades per

porus: OSTÍOLSOrifici en la part superior: ÒSCULLa cavitat interna s’anomena ATRI

INVERTEBRATS: Porífers o esponges

Com viuen?

Són filtradors: tenen unes cèl·lules que creen corrents d’aigua que entra a l’atri pels ostíols i ix per l’òscul.Agafen la matèria orgànica i l’oxigen de l’aigua i expulsen les substàncies de rebuig i el diòxid de carboni.

Porífers: reproducció

Sexual: fan òvuls i espermatozoides que aboquen a l’aigua on es fa la fecundació i dóna lloc a una larva que nada lliurement fins que es fixa al fons.

Asexual: a partir d’un fragment del seu propi cos es pot generar una nova esponja.

LES ESPONGES DE BANY SÓN NATURALS?

Hi ha unes esponges naturals que contenen unes fibres que proporcionen un tacte agradable (espongina) i per això eren utilitzades com a esponges de bany.

Ara la majoria de les esponges de bany són artificials, però encara en podem trobar de naturals, que es venen sobretot per als nens petits.

Quines de les següents paraules es pot associar amb els porífers:

Sedentaris Pluricel.lulars Potes Terrestres Vertebrat Pulmons Animal Filtració Ulls

INVERTEBRATS: Porífers o esponges

INVERTEBRATS: Cnidaris o celenterats

Meduses Anèmones de mar Hidres Corals

INVERTEBRATS: Cnidaris o celenterats

On viuen? Són aquàtics, marins la majoria i d’aigua dolça. Fixos a les roques, pòlips, o surant, meduses

Estructura: forma de sac, amb una cavitat envoltada de tentacles que fa de boca i d’anus.

Com viuen?

-Viuen aïllats o formant colònies

-Són predadors. Ens els tentacles tenen unes cèl·lules urticants amb un líquid verinós i un filament enrotllat. Quan un animal frega amb un tentacle, el filament es desenrotlla i injecta el verí. La presa queda paralitzada o és mor, i es introduïda a la cavitat digestiva.

Com viuen? Reproducció

Sexual, en les meduses. Fan cèl·lules sexuals masculines i femenines que s’uneixen i formen una nova medusa

Asexual, en el pòlips. A partir d’un fragment es desenvolupa un organisme

Amb freqüència, els pòlips s'agrupen en colònies formades per una gran quantitat d'individus diminuts.

La colònia té una estructura rígida, formada per dipòsits de sals minerals. Aquestes estructures esquelètiques poden adoptar formes molt belles, algunes vegades globoses, com en el cas de les madrèpores, altres, ramificades, com en els coralls.

En determinats llocs, aquestes colònies s'agrupen, al seu torn, formant comunitats de grans dimensions, com passa en les barreres d'esculls, algunes de les quals arriben a tenir més de mil quilòmetres de longitud (Gran Barrera d'Austràlia).

CORALLS

INVERTEBRATS: Mol.luscos

Medi on viuen: aquàtic: aigua dolça i saladaterrestre

Estructura: -cos bla: mantell: capa externa

massa visceral: òrgans interns-closca: interna o externa.

Funció: suport i subjecció del cos-peu musculós: per moure’s-boca i anus-òrgans sensorials de l’equilibri, l’olfacte, el gust,

el tacte i la vista

INVERTEBRATS: Mol.luscos

Classes

-Closca interna

-Cap diferenciat amb ulls desenvolupats

-Peu en forma d’embut envoltant la boca

-Tentacles per atrapar preses. Són carnívors

-Closca d’una sola peça

-Cap diferenciat, boca i quatre tentacles

-Són herbívors

-Dues valves unides per una frontissa

-No tenen cap diferenciat

-Són filtrants

-Sèpia, calamar, polp-Caragols, llimacs-Clòtxina, ostra, navalla

CefalòpodesGasteròpodesBivalves

Reproducció en mol.luscos

És exclusivament sexual. Hi ha grups amb sexes

separats i grups hermafrodites. La fecundació pot ser externa o

interna i el desenvolupament pot ser directe o indirecte, segons els grups.

La majoria dels mol·luscs són ovípars.

INVERTEBRATS: Anèl.lids

Ex: llambrígol, sangonera On viuen? Viuen en el medi terrestre, llambrígol i en el

medi aquàtic, sangonera. Estructura: Cos allargat, cilíndric dividit en segments:

METÀMERS En cada metàmer hi ha: tub digestiu, aparell excretor,

nervis i vasos sanguinis Tenen boca, en la part anterior i anus en la part

posterior Respiració: cutània, per la pell que sempre ha d’estar

humida

INVERTEBRATS: Anèl.lids

Alimentació:

El llambrígol s’alimenta de les partícules orgàniques de la terra.

La sangonera es nodreix de sang, és un paràsit dels vertebrats.

Com viuen? Tenen respiració cutània i la pell sempre ha d’estar humida

Reproducció: sexual, amb sexes separats o hermafrodites.

Reproducció en anèl.lids

Les formes amb sexes separats, les gònades

(ovaris o testicles), poc diferenciades, se situen,

per parelles, en diversos segments. En la majoria

de casos, els òvuls i espermatozous són

abocats al celoma i expulsats a l'exterior a través

dels porus excretors. Fecundació externa. Dels

ous surten larves planctòniques, que aniran

transformant-se fins arribar a la forma juvenil,

similar a l'adult.

INVERTEBRATS: Artròpodes

INVERTEBRATS: Artròpodes

Ex: gamba, alacrà, papallona, mosca, aranya, escarabat, cent cames... Grup més nombrós i variat de tot el regne.

On viuen? En tots els medis, aquàtics (aigua dolça i salada), terreste, aeri...

Estructura: Cos dividit en segments Apèndix (potes i antenes) formats per peces

articulades Esquelet extern, per protegir-los dels depredadors i

evitar la pèrdua d’aigua. Òrgans sensorials: molt desenvolupats (oïda, olfacte,

tacte, equilibri)

INVERTEBRATS: Artròpodes. TIPUS

Aranyes, alacrans, caparres

Cefalotòrax: 4 parells de potes

Abdomen

Aràcnids

Cap: 1 parell d’antenes

Tòrax: 3 parells de potes

Abdomen

Cefalotòrax: 2 parells d’antenes i 5 parells de potes

Abdomen

Cap: 1 parell d’antenes

Tronc: molts parells de potes

Cos

Escarabats, llagostí, formigues, panderoles, papallones, mosques, mosquits, abelles

Llagostes, llagostins, crancs, gambes

Centcames, milcames, escolopendres

Exem-ples

InsectesCrustacisMiriàpodes

Estructura interna d’un llagostí

Estructura interna d’un insecte

INVERTEBRATS: Artròpodes.

Com viuen? Boca molt variada, mastegadora (llagostí),

llepadora (mosca), xupladora (palometa), picadora (mosquits)

Respiració: Artròpodes terrestres: per tràquees Artròpodes aquàtics: per brànquies

Reproducció sexual, ovípars. Molts fan la metamorfosi

Deure: defineix la metamorfosi

INVERTEBRATS: Equinoderms.

INVERTEBRATS: Equinoderms

Ex: eriçons de mar i estreles de mar On viuen? Medi aquàtic marí Estructura:

-Aparell ambulacral: tubs que recorren el cos i acaben en els peus ambulacrals que servixen per a desplaçar-se, respirar i eliminar les substàncies de rebuig

-Dermatosquelet: esquelet de plaques calcàries recobertes de pell

INVERTEBRATS: Equinoderms. TIPUS

EQUINOÏDEUS: ERIÇONS -foma globosa-dermatosquelet amb plaques soldades-espines mòbils

ASTEROÏDEUS: ESTRELES DE MAR-forma d’estrella-dermatosquelet amb moviment

INVERTEBRATS: Equinoderms

Com viuen? Tenen boca i anus. Són carnívors i

herbívors Respiren per brànquies i pels peus

ambulacrals Reproducció sexual, fecundació externa,

es forma una larva que sofreix metamorfosi fins arribar a l’adult.