Post on 18-Feb-2021
Gener 2001 / Any Número 16 / P.V.P. quiosc: 500 ptes.
aquatreveus Revista de la
l i l i
i m F E D E R A C I O C A T A L A N A D ^ E N T I T A T S
C O R A L S
Europa Cantat XIV Nevers 2000
adreces gener
Federado Catalana d'Entitats Coráis Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3
08003-Barcelona
Tel. 932680668 Fax. 932680668
E.mail fcec@tinet.fut.es
htpp:/ /www.fut.es/~fcec/
P R E S I D E N T
Jordi S u b i r á i R o c a m o r a
Baixada de la Llibreteria, 7
08002-Barcelona
Tel. 933152606, Fax. 933103733
S E C R E T A R I G E N E R A L
Joan J o r d a n a i O l l é
Pujada de l'Església, 5
08830-Sant Boi de Llobregat
Tel. 936306649
C A P D E L ' E Q U I P T É C N I C
Josep P r a t s i L i a d o
Ctra. de Sant Cugat, 29, baixos I
08035-Barcelona
Tel. 934184982
C A P D E L ' E Q U I P T E R R I T O R I A L
Enr íe G e n e s c á i B a r a l d é s
Bisbe Cornelias, I 2,
08693-Casserres
Tel. 938234014
Fax.938234247
B A G E S - B E R G U E D A
Enr íe G e n e s c á i B a r a l d é s
Bisbe Cornelias, 12
08693-Casserres
Tel. 938234014 Fax.938234247
B A I X L L O B R E G A T
Josep P e r e i r a
Riera Blanca, 61,5.1
08028-Barcelona
Tel. 934496700 Fax.934483618
B A R C E L O N É S
X a v i e r Peix B a t l l e
Sant Doménec, 35-37
0891 I -Badalona
Tel. 646588503
E-mail fcecbcn@retemail.es
web: http://personal4.iddeo.es/fcecbcn
C O M A R Q U E S D E G I R O N A
Lluís M a n d a d o
Major, 69, 17700-La Jonquera
Tel. 972555009
Fax 972554794
C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S
Joan C a r i e s B l a n c h
Sant Pere, 4, 43746-Darmós
Tel. 977418382
M A R E S M E
Joan A n t o n i A l f a r o
Sant Feliu, 22, 08340-Vilassar de Mar
Tel. 937500483
O S O N A - R I P O L L È S - C E R D A N Y A
M e r c è S a l v a d o r
Ges, 12, 08572-Sant Pere de Torello
Tel. 938584691 Fax. 93858401 I
P E N E D È S - A N O I A - G A R R A F
C a r i e s S e u m a
Sant Sadurní, 15, 08792-La Granada
Tel. 938974291
V A L L E S
F C E C - V a l l è s
Apartat de Correus 838
08220-Terrassa
E-mail cllongue@pie.xtec.es
Moviment Coral Català
P R E S I D E N T
Lluis G ô m e z i R o l d a n
Via Laietana, 54, 2n. despatx 214
08003-Barcelona
Tel. 933192294
F E D E R A C l Q C A T A L A N A
D ' E N T I T A T S C O R A L S
Via Laietana, 54, 2n. despatx 213
08003-Barcelona
Tel. 932680668 Fax. 932680668
E.mail fcec@tinet.fut.es
http:/ /www.fut.es/~fcec/
S E C R E T A R I A T D E C O R A L S
I N F A N T I L S D E C A T A L U N Y A
M o n t s e r r a t Rosés
Pl. V ic tor Balaguer, 5, 3r
08003-Barcelona
Tel. i Fax. 933 104721
E.mail scic@mx3.redestb.es
C O R A L S J O V E S D E C A T A L U N Y A
C o n x i t a G a r c i a
Via Laietana, 54, 2n. despatx 214
08003-Barcelona
Tel. i Fax. 933197476
E.mail coralsjoves@jazzfree.com
F E D E R A C I Ó D E C O R S D E C L A V É
R a m ó n Escola
Pl. Víctor Balaguer 5
08003-Barcelona
Tel. i Fax. 933199777
E.mail fclave@garbi.com
F E D E R A C I Ó C A T A L A N A D E
P U E R I C A N T O R E S
A l b e r t G a r c i a S á n c h e z
Turull, 109, 08202-Sabadell
E-mail algarcia@cetib.ictnet.es
F E J C - E U R O P A C A N T A T
President: C h r i s t o p h e r S i m m o n s
Secretaria:
Postfach 2607, D-53016 Bonn
Tel. +492289125663
Fax + 4 9 2 2 8 9 I 2 5 6 5 8
E-mail info@EuropaCantat.org
ht tp: / /www.EuropaCantat .org
F I M C - F E D E R A C I Ó
I N T E R N A C I O N A L P E R L A
M Ú S I C A C O R A L
J e a n - C l a u d e W i l k e n s
Cent ro Internacional de la Música,
Villa Gadea, 03590-Al tea (Alacant)
Tel. 965845213/965840353
Fax. 966882195
E-mail )cwilkens@compurseve.com
2 j aquatreveus
mailto:fcec@tinet.fut.eshttp://www.fut.es/~fcec/mailto:fcecbcn@retemail.eshttp://personal4.iddeo.es/fcecbcnmailto:cllongue@pie.xtec.esmailto:fcec@tinet.fut.eshttp://www.fut.es/~fcec/mailto:scic@mx3.redestb.esmailto:coralsjoves@jazzfree.commailto:fclave@garbi.commailto:algarcia@cetib.ictnet.esmailto:info@EuropaCantat.orghttp://www.EuropaCantat.orgmailto:cwilkens@compurseve.com
gêner editorial
Aquest és el primer número de la revista «Aquatreveus» que surt
després de l'assemblea general de la FCEC, on es va elegir un
nou Conseil Directiu, i alterna la periodicitat amb el retrobat
«Butlleti del Cantaire». Vagi, dones, per endavant, la
salutació del Conseil a totes les entitats.
Tal com ja explicàvem, al «Butlleti», hi sortiran les noticies mes
puntuáis de la marxa quotidiana de la Federado, per tal que els can-
taires tinguin mes coneixement de les activitats i servéis deis quais
poden gaudir, mentre que a «Aquatreveus» donarem
noticia de les coráis, de les sèves activitats mes destacades
i hi ¡nelourem articles d'interès per al cant coral, siguin escrits
expressament per a la revista o extrets d'altres publicacions.
Cal, dones, que us animeu a escriure i ens ajudeu a
trobar articles intéressants.
Destaquem la referencia a l'assemblea general d'Europa Cantai,
celebrada a Bruges, que va renovar el président: Christopher
Simmons ha substituït Noël Minet, que ara és vicepresident i
que continuará estretament vinculat a nosaltres, atès que sera
el président de l'Associació Europa Cantai 2003 a Barcelona. Tots
dos són bona penyora que les relacions mútues seran excellents.
Hem estât présents també com a convidats a l'assemblea de
COACE, que passa força dificultáis en les relacions amb l'administració
central. Tant en luna com en l'altra assemblées, hem procurât tenir
l'actitud de diàleg obert i sincer que haurìa d'impregnar totes les
relacions humanes, i mes encara quan la música les presideix. Aixi ens
ho va ensenyar el gran amant de la música i polític exemplar que fou
Ernest Lluch, a qui volem retre el nostre humil homenatge.
Amb aquest escrit manifestem el nostre desig de servir les entitats,
perqué entre tots tinguem una federado digna del segle que
comencem. Bon any nou!
Jordi Subirà Président
aquatreveus v 3
sumari gener
Editorial ( J O R D I S U B I R Á ) H
Qué hem fet 0 Cop d'ull a una commemoració ( P E R E A R T Í S ) Jornades Internacionals de Cant Coral ( X A V I E R P E I X J Catalunya Coral 2000 ( E N R I C G E N E S C Á )
Qué fem (J Premis «Catalunya» de composició coral
Cursos
Europa Cantat O Europa Cantat. Nevers, juliol de 2000 ( B À R B A R A A N G L Í ) Assemblea d'Europa Cantat Europa Cantat XV - Barcelona 2003 ( B À R B A R A A N G L Í )
Delegacions i Coráis 0 Bages-Berguedà Baix Llobregat Barcelonés Comarques de Girona Terres de Lleida Maresme Comarques Meridionals Penedès-Anoia-Garraf Valles
Mes sobre el món coral Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya 18è. Festival Internacional de Música de Cantonigròs 6a. Trabada de Coráis d'Ensenyament Secundari de Catalunya Felicitem el Cor Vivaldi
Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa 3r. Concurs Internacional de Cant Popular «Europa i els seus cants» Festa de Santa Cecilia 2000 Cicle de Concerts d'Advent-Nadal
Articles i j ) La veu: el nostre eos com a instrument de vent ( B E G O N Y A T O R R E S ) Freda Morrill Abrams, traductora de nádales catalanes ( J O S E P M . N U B I O L A ) La poca-soltada de les commemoracions ( M A R T Í O L A Y A ) Els coráis de la Passio segons sant Mateu de Bach G O R D I C A S A S )
Entrevistes @ María Guinand ( B À R B A R A A N G L Í ) Felip Solé. TV3 ( A L B E R T T O R R E N S )
Qué podem cantar? @ Repertori comú O O S E P P R A T S J
Edició de partitures
Intercanvis i concerts 0
Si voleu anar pel món... @ Activitats diverses
Entretenicors Q¿)
Llibres, compaets, vídeos... de tot! 0
a Quatti ve us
e/no de comunicado de la
federado Catalana d'Entitats Coráis, que
es lliura de manera gratuita a totes les
eniitats coráis federades.
T a u l a d e r e d a c c i ó :
Enric Navas, A l b e r t Torrens, Joan Vila-
Massana.
C o o r d i n a c i ó :
Montse r ra t Lluveras i Mar ia |
Udina.
S e c r e t a r i a d e r e d a c c i ó :
Bàrbara Angli.
F o t o g r a f í e s :
arxius de la FCEC, Coráis, Ramon Josa,
publicació Europa Cantat
E n t r e t e n i c o r s :
Josep M. Mas.
C o l l a b o r a c i o n s en aquest n ú m e r o :
Pere Ar t ís , Xavier Peix, Bàrbara Anglí,
Enric Genescà, Constant i Sotelo, Josep
Prats, Enric Navas, Begonya Torres,
Mar t í Olaya, Jordi Casas i josep M.
Nubiola.
P o r t a d a :
Celebració d'Europa Cantat a
(Franca).
La FCEC i la revista aquatn veus
compar te ixen necessàriament les op
nions dels articles signats.
Dipôsit legal: B-27093/93
Ediciö i compaginaciô:
A r t - C o / Prensasi Tarn, S.L
Impressiö: Lauser
A m b el supor t de la Generali tät
Catalunya
4 j aquatreveus
que hem fet
Cop d'ull a una
commemoració
M'ha estât demanat un comentan
sobre la commemorac ió deis 150 anys de
cant coral culminada amb l'Aplec del dia
9 d'abril de 2000; forçosament breu per
raons d'espai, a mesura que hi anava refle-
xionant se'm confegia estructurat en dos
blocs bàsics, tots dos enunciáis en forma
purament expositiva: el de les constata-
dons de fets concrets i el deis interro-
gants d'abast mes genèric...
Les constatacions son objectives;
heus-ne a d algunes: a) Aquel l Aplec fou
una nova anella en la cadena d'aquells de
que la trajectôria de la vida coral catalana
és esmaltada, des de l'època de Clavé fins
a la nostra; i va ser un dels de major par-
t ic ipado numérica, de cantaires i d'enti-
tats. b) Aquella gran Trabada fou el punt
final d'un any dens en realitzacions, que
tingueren per base la figura de Clavé o el
fet mateix del cant coral, c) Es mante viva
la capacitat de resposta a una convocato-
ria d'aquesta naturalesa, especialment en
els aspectes mes festius. d) L'existència
d'un esplet de directors joves és una rea-
litat transcendent; perqué mostra que hi
ha hagut un relleu generacional sensé
solució de continu'ftat. e) Certament, un
Aplec d'aquesta mena no pot donar la
pauta real del nivell artístic de la práctica
coral actual; pero cal adverar que s'hi
donaren alguns moments mol t reeixits,
evidencia que fa feix a la convicció de
molts que mai els cors no havien assolit
un nivell com el d'ara. I podria continuar
amb un llarg etcétera...
Tanmateix, no puc evitar de formular-
me alguns interrogants, generáis tant per
allô observât en la meva part icipado tan-
gencial en alguns dels actes de l'esmentat
Any Clavé com per la implicado activa en
el Congrès que s'hi celebra. També, heus-
ne a d alguns, t ô t lamentant que no pugui
justificar-los particularment, per falta d'es-
pai: a) ¿Hi ha una consciència corporativa
generalitzada, en totes les federacions, de
pertànyer -sensé recels ni suspicaces- a
un unitari Moviment Coral Cátala? b) ¿Es
real la sospita, fonamentada, duna certa
dicotomia en la considerado recíproca
entre cors, segons quina sigui la branca? c)
¿Quin és el grau de compromis dels can-
taires amb la seva vocació coral? En motts
casos, cantar en un cor ¿no és - n o m é s -
una forma de Heure (ben legítima, altra-
mente)? ¿Hi ha una voluntat prou estesa
per eixamplar aquesta opció? d) ¿Fins a
quin punt es practica aquell lema, «Res-
ponsabilitat i exigencia», pel quai advoca-
va Or io l Martorell? ¿Fins a quin punt ses
coratjós de dir no quan una evidencia fla-
grant ho aconsella? Al meu parer, al llarg
de lAny Clavé n'hi ha hagut, d'evidències
que reclamaven un no... e) ¿S'és prou ama-
tent a superar una certa endogamia fun-
cional? ¿S'és prou lucid per no caure en el
miratge del cofoisme per l'obra feta? f) ¿Hi
ha, en íhor i tzó immédiat, un líder indiscu-
t é que vulgui aglutinar sensibilitats musicals
i visions operatives plurals?
També aquí podria estendre'm molt...
N o ho faré, perqué ja he transgredit des-
caradament l'extensió que em fou marca-
d a - N o ho faré, però cree que no son pre-
guntes banals, les apuntades, les quais cal-
dria que fossin encarades coratjosament.
P e r e A r t í s
XXXV Jornades
Internacionals de
Cant Coral
Tot i que, a darrera hora, sens van
esborrar tres de les coráis estrangeres que
hi havien de participar les X X X V Jornades
Internacionals de Cant Coral de Barcelona
van tenir un résultat mol t posrtiu. La Pro-
fessionalität del director convidat, el Sr.
Robert Bay, un repertor i mol t atractiu
compost d'espirituals nègres i gospel i una
mol t bona predisposició dels cantaires
catalans, van fer que el résultat, el concert
del Palau de la Música, fos magnifie. També
fantàstica va ser la intervenció dels dos
cors convidáis, el Lucnica Cho i r de
Bratislava i l'Ensemble Vocal Simbol de
Tolosa de Llenguadoc, en eis concerts que
es van fer a Barcelona, Sant Boi del
Llobregat i Sant Vicenç de Mon ta i t
Independentment al taller principal vam
afegir un taller de peces catalanes que va
ser dirigit per Enric Navàs i que, en princi-
pi, estava orientât ais cantaires estrangers,
t o t i que els cantaires catalans el van aco-
llir amb els bracos oberts. Cal dir que la
introducaci d'aquest repertor i va tenir
mes exit del que ens esperàvem, tant, que
es va decidir d'incloure'l al concert final.
De cara a l'any 2001, en les properes
Jornades, hem introduit uns petits canvis
que aniran orientant el nostre certamen
cap a la idiosincrasia de les setmanes can-
tants d'Europa Cantat: en Hoc de fer un sol
taller en farem dos: un per a veus mixtes
que dirigirá Hansruedi Kâempfen, de Suïs-
sa, i un altre per a veus femenines dirigit
per A lber to Grau, de Veneçuela.
Les dates seran del 9 al 14 de juliol. I
tornarem a l'emplaçament habituai de les
Jornades, el Seminari Salesià Mar t i Codolar
de Barcelona. Tan bon punt t inguem les
propostes de reper tor i dels directors
farem la convocatoria internacional i, pos-
ter iorment, la dels cantaires catalans.
X a v i e r P e i x
Catalunya Coral
2000
Catalunya Coral és un cicle de con-
certs que s'organitza des de l'Equip
Territorial de la FCEC i es fa entre els
mesos d'octubre i novembre, amb el
suport economie de la Diputació de
Barcelona. El 2000 en vam celebrar la ter-
cera edició. El total de coráis que hi varen
participar fins ara és de 90 en 30 concerts
que se celebraren a diferents poblacions
de Catalunya.
Sens dubte, és un cicle que val la pena
continuar ja que totes les coráis que hi
participaren, tant si hi van organitzar un
concert com si hi van cantar sen senten
satisfetes. Cree també que les coráis es
motiven i s'enriqueixen participant-hi, i és
una manera que es coneguin i això com-
por ta intercanvis i companyonia, aspectes
que la Federado ha de promoure. Es
també una manera d'augmentar el nivell
de qualitat de les coráis, ates que cada una
treballa seriosament per assolir bons résul-
tats. També, com passa en tot , hi ha alguns
aquatreveus i 5
uè fem gener
C a t a l u n y a C o r a l . D a r r e r a ed ic ió de l m i l l e n n i .
aspectes negatius que cal millorar. Però de
mica en mica hem d'intentar que sigui el
que pretenem: l'emblema del cant coral
de la Federado i que a totes les coráis els
agradi participar-hi.
El III Catalunya Cora l es va iniciar el
dia 21 d 'octubre de 2000, amb el pr imer
c o n c e r t a Tarragona, De legado de
Comarques Meridionals, organitzat pel
C o r Ciutat de Tarragona i hi varen par t i -
cipar les Coráis Sant Cugat i Signum, la
Coral Genciana i l 'Orfeo Berguedà. La
Delegació de les Comarques Gironines
va acollir el concer t del 22 d'octubre a
Sant Feliu de Guíxols, organitzat per la
Coral Cypsella i hi varen part icipar les
Coráis Renaixenca de Sant Boi, Moixai-
na de Vilanova i la Gel t rú i la Coral de
LEscola Municipal de Música de Berga. La
Delegació Osona-Ripol lès-Cerdanya va
celebrar el concer t el 28 d'octubre a
Puigcerdà, organitzat per la Coral Cer-
danya Canta i hi varen participar les
Coráis Flor de Lis i Espluguina, el C o r de
Cambra de Cervel lo i la Cora l Bell Hor i t -
zó de Barcelona. La Delegació Bages-
Berguedà el va celebrar el 29 d'octubre
a Navas, organitzat per la Coral Sant
Genis, i el va iniciar aquesta mateixa
coral, donant la benvinguda ais part ici-
pants amb tres obres; a mes hi van par t i -
cipar la Coral Eutercàmera de Barcelona,
l 'Orfeo Lleidatà i el C o r Actea de Barce-
lona. La Delegació Terres de Lleida va
acollir el concer t el 4 de novembre a
Organyà, organitzat per la Coral Bordo-
nera i hi van part icipar la Coral Lloriana
de Sant Vïcenç de Torello, la Coral Vall-
bardina de Gelida i la Coral la Valí de
Sant Cl iment de Llobregat. La Delegació
del Barcelonés va fer el concer t el 5 de
novembre a Barcelona, organitzat pel
C o r de la Universität de Barcelona i hi
van part icipar l 'Orfeó Vicentí, la Coral el
Gínjol de Maçanet de la Selva i el C o r
Ciutat de Tarragona. A la Delegació del
Vallès el concer t es va fer el dia 12 de
novembre a Castellbisbal, organitzat per
la Coral Unió de Castellbisbal, que cele-
brava eis 120 anys de la seva fundado i
eis 20 anys com a coral mixta i va part i -
cipar en el concer t amb les coráis Sant
Sadurní, Polifònica de Figueres, Ramon
Carnicer de Tàrrega i el C o r d 'Homes
Lo Pom de Flors. A l Maresme el concer t
va ser el 18 de novembre, organitzat pel
C o r Madrigalista de Matará amb les
coráis Floc de l'Alforja, AHeluia de l'Es-
glésia Evangélica de Sabadell i el C o r de
la Universität de Barcelona. La Delegació
Penedès-Anoia-Garraf va fer el concer t
el 19 de novembre a Capellades, orga-
nitzat per la Coral Noves Veus, i hi van
part icipar les coráis Camilleres de Salla-
gosa, A g r u p a d o Coral de Matadepera i
Or feó Andor ra . El cicle es va cloure a la
Delegació del Baix Llobregat el 25 de
novembre a Sant Boi de Llobregat,
organitzat per la Coral Renaixenca, i hi
varen part ic ipar el C o r AHelu ia de
Tarragona, l 'Orfeó Manresà i la Coral
Cant icòrum de Barcelona.
Espero que el p rope r cicle sigui com
a mínim c o m el d'enguany. H e m de
procurar cadascú, des del lloc que li per-
toqu i , que funcioni cada vegada mil lor i
convido to tes les coráis a participar-hi,
amb el compromís de compl i r les bases
d'aquest cicle, tan t si son organ izadores
com cantaires •
Enr ic G e n e s c á
Cap de l'Equip Territorial.
Premis
«Catalunya» de
composició coral
A m b aquest C D la Federació Catalana
d'Entrtats Corals compleix el compromis
de promoure l'edició impresa i sonora de
les obnes guardonades en els Premis
"Catalunya" de Composició Coral 1996.
Les partitures ja formen part des de fa
temps del rie fons éditorial de la Federació.
Després de considerar el nombre de
grups corals convenants per enregistrar
les obnes, es va optar per destinar un grup
a cada composi tor p remia i I pel que fa als
intèrprets, decisió sempre diffcil de pren-
dre, es va determinar de fer prevaler;
sobretot, criteris de qualitat. Sortosament,
en aquest aspecte, el ventali és ampli, la
qual cosa, en noves ocasions, ens per-
metrà que hi figurin attres grups corals.
Per completar l'espai propi del CD, els
grups corals han gravât, a més a més de les
obres guardonades, attres peces, les quais,
per un principi d'homogenértat, pertanyen
totes a autors catalans.
La Federació Catalana d'Entrtats
Corals voi agrair la col-laboració desinte-
ressada dels grups corals que protagonit-
zen aquest CD. I veuria amb satisfaccio
que aquest testimoni de compositors i
grups corals nostres mereixés el bon aco-
lliment en l'àmbit coral, tant de Catalunya
com d'arreu. La qualitat musical i de l'en-
registrament ens por ta a recomanar-lo a
t o t h o m i a considerar-lo un bon régal a fer
a corals que ens visitin •
6 j aquatreveus
2001 uè fem
Cursos
Cursos de direcció de la FCEC
Els dos cursos de la FCEC - C u r s
Super ior de Direcció Coral , que es fa a
l 'Orfeó Gracienc, i Curs de Direcció
Cora l , que es fa al Seminari Salesiá Mar-
t í C o d o l a r - han comencat i están fun-
cionant al cent per cent. Any rere any
in tentem mi l lorar la qualitat d'aquests
dos cursos, que ja
están ben consolidats,
i cont inúen ten in t una
bona acollida, tal com
demostren les inscrip-
cions rebudes; s'han
matr icu lat en t re els
dos cursos mes de
100 alumnes, de to ts
els racons de Cata-
lunya: 8 del Valles, 4
del Bages-Berguedá, 2
del Baix Llobregat, 6
del Maresme, 4 d ' O -
sona-Ripollés-Cerda-
nya, 4 del Penedés-
Anoia-Garraf, 17 de
les Comarques Mer i -
dionals, 6 de les
Comarques de G i ro -
na, i la resta del Bar-
celonés, a mes de 4 que venen de les
liles Balears.
Aula de Direcciô Coral Audicor
L'organitza l'Institut Joan Llongueres,
amb la col-laboraciô de la FCEC, al
mateix Institut, c. Sèneca 22, 2n. Barcelo-
na. L'horari és dilluns de 20.30 a 23, a
par t i r del 16 d 'octubre de 2000. Exclo-
sos el 25 /12/00, I / 01 /01 , 9/04/01 i
30 /04 /01 . Cent-dues hores.
El curs té dos nivells: A, per a princi-
piants en direcciô coral, estudiants de
mûsica de nivell avançât, professors de
llenguatge musical d'Escoles de Mûsica i
conservatoris, mestres de mûsica de
Primària i Secundaria, cantaires amb faci-
litât de lectura, per aconseguir bona
comprensiô del treball tècnic del cor i
mil lorar la prôpia sensibilitzaciô artfstica. I
ß, per a estudiants que hagin superat el
nivell A i directors amb experiencia mitja-
na, lectura musical superada i coneixe-
ments elementáis d'harmonia.
Per a m e s i n f o r m a d o i inscr ip-
t i o n s :
Institut Joan Llongueres.
d. Séneca 22, 2n. 08006-Barcelona.
Tel.: 93 217 18 94, de 18 a 22,30.
D i r e c c i ó , mùs ica , cant . . . val la pena !
Aula Permanent de Direcció Musical de la Sénia.
L'organitza Joventuts Unides i Cora l
Polifònica de la Sénia amb la col - labo-
raciô de la FCEC, SCIC i Serveis Ter r i -
torials del D e p a r t a m e n t de Cu l tu ra de
la General i tät . L'Aula Permanent inicià
el seu carni' el curs 1987-88 i s'ha fet
sensé in ter rupc ions fins al curs 1997-
98. El 1999-2000 es va reprendre , d 'u-
na banda, pels bons résultats que s'hi
ob ten ien i, de l'altra, per la nécessitât
manifestada per di ferents corals que es
t r o b e n sensé d i rec to r o que vo ldr ien
poder-ne disposar d'un altre o de caps
de corda tècn icament preparats.
Per a m e s i n f o r m a c i ó i inscrip-
cions:
Joventuts Unides
Carrer Major 4 - 43560 La Sénia
Tel. 977 57 53 07
Fax: 977-7135 27
Curs de Cant Coral als Pirineus francesos
L'organitza I'Academia Europea de
Cant Coral, del 21 al 31 de juliol de 2001,
a Foix, a 80 qui lometres entre Tolosa de
Llenguadoc i Ando r ra a I'oest de Carcas-
sona.
Dirigit a qualsevol persona que prac-
t iqui de manera
regular el cant coral.
Sessions de técnica
vocal, assajos per
grups i assajos ge-
nerals. Aprenen ta t -
ge d'un repe r to r i
original, que aca-
bara amb un con-
cert .
Els professors son
diversos especialis-
tes en cant coral
europeus. Dir igeix
el curs Domin ique
Jean Gret i l lat
A l lo t jament : cam-
ping, hotel, etc. a
discreció.
Per a m e s i n f o r m a c i ó i inscr ip-
cions:
Dominique Gretillat
Ginabat - 09000 Montoul ieu.
Tel. i Fax +33 (0) 5 61 65 63 22.
E-mail: eurochoracad@free.fr
l i Curs d'Iniciació a la Direcció Orquestral
El p roper mes de febrer de I'any
2001 , organitzat per la Delegació del
Barcelonès, es farà a Barcelona la segona
entrega del Curs d'Iniciació a la Direcció
Orquestra l , indicat per a directors de
corals, instrumentistes i musics en gene-
ral que, amb una base musical sòlida,
desitgin introduir-se en aquest camp.
Con t inuan t amb la tasca que va
comencar I'any 1999, el curs sera dirigit
pel mestre Llufs Vila i Casanas i , si no hi
ha canvis de darrera hora, es farà al
Seminari Salesià Mart i ' Codo lar •
aquatreveus i 7
mailto:eurochoracad@free.fr
europa cantat gener
Europa Cantat.
Nevers, juliol de 2000
Nevers fou, el passât mes de juliol, la
seu del Festival Europa Cantat XIV.
Nevers és una petita ciutat de 40.000
habitants, al costat del Loira, mo l t t ran-
quil-la i acol l idora. Els ciutadans de
Nevers van acollir amb mol ta il-lusiô els
mes de 2.500 participants de I ult ima edi-
ciô, i cal felicitar la ciutat i també els res-
ponsables municipals, que es van bolcar
en col- laborar del t o t en l'organitzaciô.
Els pr imers dies, problèmes greus
d'allotjament i t ranspor t van causar mo l t
de trasbals entre organitzadors i part ici-
pants afectats, perô en general van pre-
valer les ganes de cantar i el bon humor
que caracteritza els «festivalers» Europa
Cantat, que, seguint l'ajustât horari de
tallers i concerts, es van bolcar a gaudir
d'aquests deu dies intensius de cant
coral. Per contrarestar aquests problè-
mes de logística, l'equip de restaurado va
oferir una varietat de plats, de qualitat,
abundants, calents, i sensé haver de fer
massa cua. A mes, es van instal-lar unes
carpes per prendre café, una terrassa
amb vistes al riu, on ret robar vells amies,
cantar una estona, prendre el so l . . . o la
pluja, que també n'hi va haver... i molta.
Musicalment el Festival va ser un gran
èxr t Començant peí cant comú, a carree
de Josep Prats i de Joseph van Bouwelen
(B), que van fo rmar un tandem perfecte,
i es van posar els participants a la butxa-
ca. A destacar també la feina que to ts
dos havien dut a t e r m e prèviament con-
feccionant el ll ibret de cant cornu amb
un reçu II de 48 cants.
Dels concerts dels pr imers dies cal
destacar el bon nivell dels cors joves del
m o n que van actuar: C o r de Joves d 'A
Coeu r Joie-France, C o r o de Jóvenes de
la Coace, C o r Suis dels loves i C o r de
Joves de Finlàndia. També va ser bril lant
la interpretació del C o r Jove Europeu,
que enguany va presentar dues parts,
una amb Frieder Bemius, i l'altra amb
Rober t Ray.
Pel que fa als tallers, va ser mo l t
bona la qualitat de to ts els directors i
assistents; cai, doncs, felicitar la comissió
musical d'Europa Cantat per la seva
bona elecció, tan t dels responsables com
del programa musical. Natura lment , el
nivell musical dels inscrits a cadata l ler va
fer que alguns brillessin més que d'altres,
però cai felicitar to ts els d i rectors per la
seva tasca. El concer t de l'African Sanc-
tus era mo l t esperat, i va ser realment
mo l t espectacular, t o t i que pel mal
temps es va haver de fer en un auditor i ,
i no a l'aire Mure, i això va fer que l'ha-
guessin de repet i r tres vegades! perquè
t o t h o m el pogués sentir. Marco Balderi,
amb el seu tal ler de cors d opera, va
ten i r t ambé un gran exit. Era la pr imera
vegada que aquest d i rec tor traballava
Assaig serios i d i v e r t i t a m b Pep P r a t s , a l 'Europa C a n t a t de N e v e r s .
a quatre ve us
gener europa cantat
U n a l t r e assaig. Rap id ,
amb cantaires amateurs, i per ell va ser
una experiencia mo l t positiva i té moltes
ganes de tornar-la a repet i r També cal
destacar el bon nivell de Der Lindberghflug
de Kur t Wei l l ; els cantaires, dirigits per
A n d r é Ducret, van obten i r una gran ova-
ció; a mencionar també i'original unifor-
me que van Huir al concert , to ts vestits
amb impermeables.
També va ser mo l t bo el nivell assolit
pels tallers Chichester Psalms de Leonard
Bernstein amb Vytautas Miskinis i In terra
pax de Frank Mar t i n amb Malco lm
Goldr ing. La perfecció musical es va
assolir, sobretot , pero, en el concer t de
q u e el t e m p s s'escoia!
Songbridge 2000: quatre directors, qua-
t re compos i tors i quatre cors de veus
blanques (el Japô, Eslovènia, França i
Lituània), que amb el seu cant universal
van posar la mûsica al servei de la pau.
L'acte de cloenda va ser mo l t poc
Huit bastant fosc i amb poca mûsica. Hi
van ser présents el Conseller de Cul tura
de la General i tat de Catalunya, Sr Jordi
Vilajoana, i el Président del Cent re de
P romoc iô de la Cu l tu ra Popular i
Tradicional Catalana, Sr. Joan Vidal i
Gayolà, que van agafar el relleu per a
l'any 2003 convidant to ts els participants
al p roper Europa Cantat a Barcelona •
Assemblea
d'Europa Cantat
La F e d e r a d o Europea de Joves
Cora ls-Europa Cantat és l 'organització
coral mes gran d'Europa. Es fo rmada
per 38 organitzacions corals nacionals i
regionals de 28 páisos europeus i per
diversos centenars de corals i de m e m -
bres individuals de 50 països d 'arreu del
m o n . El Consei l D i rect iu és f o rma t per
12 membres, que donen mes pes als
interessos de milers de cantaires. La
Comiss ió Musical és f o r m a d a pe r
musics exce l l en ts en l 'àmbit de la músi-
ca coral i ajuda a establir el p rograma
musical de les act iv i tats d 'Eu ropa
Cantat.
El dissabte 18 de novembre , l'as-
semblea general d 'Europa Cantat elegí
un nou Consei l D i rec t iu i un nou
President. Després de 4 presidents
francesos i belgues (François Bourel ,
Marcel Co rne loup , G i lbe r t Mar tens i
Noë l Minet) , Chr i s topher S immons és
el p r imer president britànic des de la
f u n d a d o de la Federado l'any 1963.
Membres del Conseil:
President
Chr is topher Simmons
Har t l epoo l (GB)
Vicepresident Ir.
N o ë l Minet, Brussel-les (B)
Vicepresident 2n.
Hansruedi Kämpfen, Brig ( C H )
Tresorer
Tomaz Faganel, Ljubljana (ES)
Altres membres:
Kjetil Aamann , Os lo (N ) ; Barbara
Bieri-Klimek, H a m b u r g (A) ; G á b o r
Baross, Budapest (H) ; Julien Dubois ,
Lille (F); Llufs G ó m e z i Roldan,
Barcelona (Cat) ; Mon ique Lesenne,
G e n t (B); T h e o d o r a Pavlovi tch,
Sofia (BG), A a r n e Saluveer, Viimsi
(EST); Jeroen Schr i jnen Ze is t
( H O L ) «
aí/warreveus i 9
europa cantat gener
C a n s a m e n t , calor. . . I 'assalg c o n t i n u a . I c o n t i n u a r á e l 2 0 0 3 a B a r c e l o n a .
Europa Cantat XV -
Barcelona 2003
A m b aquest n o m es va const i tu i r
of icialment, el dia 4 de novembre , l'as-
sociació que t indrá la responsabil i tat
d 'organitzar aquest festival.
L'Associació és f o r m a d a p e r :
•Federaaó Europea de ¡oves Coráis-
Europa Cantat
i les 6 f e d e r a c i o n s ca ta lanes :
•Federado Catalana d'Entitats
Corals-FCEC
•Movlment Coral Catala-MCC
•Secretarlat de Coráis Infantlls de
Catalunya-SCIC
•Coráis joves de Catalunya-CJC
•Federado Catalana de Puerl
Cantores-FCPC
•Federado de Cors de Clavé-FCC
En aquests m o m e n t ja s'ha definit
una est ructura d'organització, amb els
següents estaments:
Comissló Gestora
Equlp de Gestió
Consell Assessor
S'han constitu'it cinc comissions de
trebal l que comencen a posar mans a la
feina:
Comissló Musical:
responsables: Conx i t a Garcia i
Crist ina Viñas
Infraestructura i Logística:
responsable: Xav ier Peix
Comunicado:
responsable: Mon tse r ra t Lluveras
Protocol:
responsable: A n t o n i Mi rabent
Economía:
responsables: Mon tse r ra t Cadevall i
Josep A n t o n i o
Pero la pa r t principal de l 'organitza-
ció sou to ts els V O L U N T A R I S que ja us
hi heu apuntat i to ts aquells que encara
vulgueu fer-ho. Necessi tem gent amb
ganes de treballar, que no s'espanti amb
els grans projectes, i si p o t ser, amb
idiomes.
Sobre to t fan falta voluntaris per a la
Comissió de Comun icado , perqué es
va const i tu i r mes tard. Aquesta Comis -
sió s'haurà de p reocupar de temes c o m
la Premsa, Diar i in tern del Festival, D i fu -
sió (butl letes, tn'ptics informat ius, . . . ) ,
publ ici tat, màrque t ing i mo l ts altres
temes.
Si ten iu ganes de formar-ne part ,
tan t d'aquesta c o m de qualsevol altra,
només heu de t ruca r al te lè fon 93 268
06 68 i demanar per la Bàrbara •
B à r b a r a A n g l i
10 j a £/t/aire ve us
acions i corals
Delegació Bages-
Berguedá
La Delegació del Bages-Berguedá va
iniciar fa quatre anys, amb la col- labora-
ció de les coráis, la Roda Cora l . Por tem
quat re anys i creiem que ha valgut la
pena, ja que cada any les coráis intenten
superar-se en nivell. L'any 2000, la Roda
Cora l comengá amb un mat í cantant a
Balsareny el dia 26 de marc, on es van
fer les peces del cant c o m ú que s'havia
acordat. El p r imer conce r t va ser el dia
7 de maig a Gironel la; a Monis t ro l de
Montser ra t el 14 de maig; a Manresa el
dia 21 de maig; a Vi ladomiu N o u el dia
28 de maig; el dia 4 de juny a Balsareny
i vàrem acabar el dia 2 de jul iol amb
un gran aplec al Santuari de Quera l t i a
la Ciutat de Berga. Les corals que varen
part ic ipar a la IV Roda Cora l són: Cora l
Estel de Gironel la, Cora l Sant Bar tomeu
de Casserres, Co ra l de l'Escola
Municipal de Mùsica de Berga, Cora l
Sant Esteve de Balsareny, O r f e o
Mon is t ro lenc de Mon is t ro l de
Montser ra t , Cora l A l Vent de Sant
Vicenç de Castellet, Cora l Ard i ts de
Sant Salvador de Guard io la , O r f e o
Manresà , Cora l Font del Fil de Manresa,
Cora l de Salelles, Ag rupac ió de
Cantaires de Navarcles, Capel la de
Musica de Castellbell i el Vilar, Cora l
G r u p Vocal V9 de Vi ladomiu N o u ,
Cora l N o v a Harmon ia de Salient, Cora l
Escriny de Santpedor Polifònica de Puig-
reig, Cora l Espiai de Sùria, Cora l Santa
Maria d A v i à i O r f e o Berguedà de Berga.
El dia 2 de jul iol es va fer un gran
aplec a Quera l t amb una missa cantada
i un dinar de ge rmanor al Pavelló d'Es-
por ts de Berga. A la tarda hi va haver
sardanes i conce r t de to tes les corals
al Pare del Lladó, on, en acabar, es va
cantar; c o m a cant comu , El cant de la
senyera de Llui's Millet, Can
deleqacions i corals gener boni'ssim, estava préparât pels matelxos
cantaires de la Cora l Renaixença. Des-
prés de dinar, Pep Prats va fer una clas-
se magistral en l'assaig de les peces de
cant cornu, que va dir igir mes tard. El
résultat: un dia mo l t agradable, un èx i t
r o tund de la Cora l Renaixença. Q u e per
mol ts anys!
Cora! Lo Llobregat de les Hors
El dia 26 de novembre de 2000, la
Societat Recreativa Cora l Lo Llobregat
de les Flors va celebrar el dia del soci i
el 50è aniversari de la legalitzaciô de
l'entitat. Val a dir, perô , que la coral t é
arrels centenaries i per tant, ja fa mo l t
de t emps que el r iu Llobregat sent els
seus cants. Va ser el 24 de novembre de
1950 que es va t rans fo rmar en una ent i -
ta t en t o t a régla. I, c o m que és bo cele-
brar-ho to t , aixf ho vàrem fer.
Coral Margallô de Castelledefels
Es va crear el se tembre de 1980, i
célébra el 20è aniversari aquest curs
2 0 0 0 - 2 0 0 1 , amb un cicle de conferen-
cies ober tes a la vila, un tal ler d'espir i-
tuals nègres en el quai p o t par t ic ipar
t o t h o m , un cicle de concer ts i un con -
cer t antologie a final de curs, en que és
previst que hi part ic ipin els d i rectors
que la Cora l ha t ingut al llarg dels anys,
i dir igeixin una o dues de les cançons
que havien dir igit i que hi vinguin a can-
ta r les cançons que saben els cantaires
que han passât per la Cora l . També hi
part ic iparan les altres coráis de la vila,
l'Escola de Dansa, l'Esbart Dansaire i el
con jun t de Flautes de Bec Bloc
Collserola. Es a dir, enti tats i persones
que han co l - l abo ra t amb la Co ra l
durant aquests v int anys •
Rafael B a r b e r a , c o n c e n t r â t en L o r c a . (Foto: R a m o n josa)
Barcelonas
XXHTrobada Cora! de la Mercè
Emmarcada dins la Festa Major de
Barcelona, la Delegació del Barcelonès
organitzà la seva t robada per excel-lèn-
cia, la de La Mercè. El dia 24 de setem-
bre es van reunir, c o m sempre a la Placa
del Rei, les entitats Coral Mata de Jone,
C o r Llevant, Coral Esperit Cantaire,
O r feo d'Alaró (Mallorca) i la Coral Pau
Casals de Mendoza (Argentina), que van
actuar des de 2/4 de 7 fins a les 8 de la
tarda a la Plaga del Rei i després van
continuar la seva intervenció a la Plaga
de Sant Felip Ner i . C o m cada any l'as-
sistència de public va ser mol t impor tant i
a la plaga, no s'hi cabia; però, també com
cada any, vam teni r la companyia dels
t imbals i t rompetes de la cercavila, que
van deslluir la nostra intervenció.
Seminari d'impostació
El passât dia 21 d'octubre es va cele-
brar a Barcelona el pr imer Seminari d' im-
postació de la veu, organitzat per la Coral
Cantaires de la UEC. amb el supor t de la
Delegació del Barcelonès de la FCEC, dir i-
git a cantaires i directors de coral, solistes,
amateurs i professionals. Va ser el mateix
director de la coral, Fernando Bañó, qui va
por tar les règnes del seminari. La convo-
catoria va ser t o t un èxit. S'hi van apuntar
123 persones, sobrepassant aix i les
expectatives de l'organització. Els assis-
tents van poder conèixer el funcionament
del nostre òrgan fonador, la seva fisiologia
i patologies, i fer practiques sobre les dife-
rents tècniques de respirado i de vocalit-
zació. Podem dir que va ser t o t un èxrt, i
creiem que aquest ha estât el principi
d'una estreta col- laborado entre aquesta
delegació i l'entitat Cantaires de la UEC.
XV Edició de «Cançons a la Fira»
El passât dia 23 de desembre vam
recuperar a Barcelona una activitat que
desafor tunadament l'any 1997 es va
haver de deixar de fer : la cantada de
nádales a la Fira de Santa Liúda. En el
marc incomparable del pati del Museu
Mares, des de les 5 fins a les 9 del ves-
pre, es van fer actuacions successives
de les coráis de la Delegació que hi van
part ic ipar To rnem a recuperar l 'objec-
t iu que aquesta activi tat havia t ingut
sempre: potenciar el cant popular c o m
a fet essencial de les festes tradicionals
de Nadal .
X a v i e r Peix i B a t l l e
Delegat del Barcelonés
12 ; a quatre veus
gêner dele acions i coráis
Goral Som
A m b mot iu de la jubilació de la seva
directora, la Sra. Angelina Sallés, la Coral
Som ens envia el seguent escrit:
Gracies, Angelina!
Som un grup d'amics, els qui vam
començar a cantar amb tu fa més de vint
anys i n'hem fet molts més recorrent ple-
gats els camins de la mùsica. Uns han for-
mat part de la nostra Coral, d'altres hem
tingut la sort de conèlxer-los a diferents
indrets, tant de Catalunya com d'Espanya i
també d'Europa.
Som el món que tu has créât i conreat
amb el teu esforç de cada dia. La constan-
do, destresa i Sensibilität que ens has donat
tan generosamente any rere any ens han fet
com som. Tu has fet realitat el lema que
ens identifica : Canta I estima !
Per aquest motiu, els teus amics de la
Coral Som, des d'aquestes pagines, et
volem agralr el présent tan meravellós que
ens has brindai, d'ensenyar-nos a viure la
música des de dlns del cor.
Has decldit deixar els assalgs i les
actuacions; és per això que la Coral enceta
una nova època amb un nou director.
No és pas un adéu, ja que podrem
seguir gaudint del teu art des d'altres pers-
pectives i volem que sàpigues que sempre
et durem d/ns nostre •
Comarques de Girona
Perfeccionar el cant, amb cursos
d' impostació de veu, és una de les preo-
cupacions generáis de les coráis de les
Comarques de Girona en els últims
temps Moltes d'elles apor ten molts
esforcos personáis i econòmics des de fa
mo l t temps per assolir aquest mil lora-
ment. D e to ta manera, ara sembla que la
quasi total i tat de les coráis hi están mo l t
interessades. Si la FCEC posés en marxa
un programa per ajudar a aconseguir
aquest propòsi t seria un gran servei que
ens podr ia ofer i r
Sabem com n'és, de costós, però no
per això ho hem de deixar córrer, ans t o t
al contrar i . Si de veritat vo lem augmentar
el nivell del cant a les nostres coráis, to ts
ens hi hem d'involucrar; amb sacrifici
personal els cantaires i econòmics les
Delegacions i la FCEC. H e m de t robar la
manera de fer-ho possible i no desen-
ganyar aquesta ¡Musió que teñen avui
molts deis nostres cantaires.
Aquest és el reflex del que es respi-
rava en les ultimes reunions de la comar-
cal. Cal, dones, dissenyar la fo rma de
posar-ho en práctica i, un cop fet això,
endegar-ho. Segur que será un deis
mil lors servéis que to ts plegats podem
ofer i r al cant coral.
Lluís M a n d a d o
Delegai de les Comarques de Girona
Les 19 coráis que formen part d'a-
questa Delegado terri torial han desen-
volupat durant el curs el programa previst
de la Roda Coral, consistent en trobades
per grups de tres coráis. Cal destacar en
aquesta Roda la presencia de 2 coráis de
la Catalunya No rd : Coral Déodat de
Severac de Ceret i A u Diapasón del Voló.
Comen tem a cont inuado algunes de
les activitats més rellevants realitzades
per les coráis d'aquesta Delegació:
Capella Polifónica de Girona
Va part ic ipar a Europa Cantat a
Nevers (Franca) la segona quinzena de
juliol en els tallers de Chichester Psalms de
Leonard Bemstein i In térra pax de Frank
Mart in.
El dia 22 d'octubre va organitzar la 4 a
Tardor Coral de Girona, en la qual van par-
ticipar la majoria de coráis de la Delegació.
El dia 29 d'octubre, a l'església de Sant
Feliu de Girona, va cantar la Missa de Sant
Narcís de Josep Viader, missa a la qual,
com cada any, va convidar a cantar plega-
des les artres coráis de la ciutat.
Per les Fires de Sant Narcís, va oferir
un concert a l 'Auditori Josep Viader de la
Casa de Cultura de Girona.
Cor Maragall
Va part icipar en la t rabada d'Europa
Cantat a Nevers l'estiu de l'any passat, on
féu un concer t conjuntament amb la
Capella Polifónica de Girona. Va part ic i-
par en els tallers on es treballaven obres
de Txaikovski i Rakhmáninov.
A l mes d'abril acompanyá la celebra-
do del Jubileu a la Catedral de Girona,
organitzat per la Junta de Confraries de
Girona.
Entre els diferents concerts realitzats
darrerament - L l o r e t de Mar; Riells del
Montseny, Vilafreser, Medinyá, e t c . - cal
destacar el celebrat el dia I de novem-
bre, t radicionalment anomenant C o n -
cer t de Fires o de Tots Sants, que la
Coral Maragall ofereix quasi desde la
seva fundado, ara fa 21 anys. En aquesta
ocasió, amb mot iu del 250é aniversari de
la m o r t de J. S. Bach, la pr imera par t del
concer t es dedica íntegrament a aquest
autor, amb una selecció de coráis i áries
de la Passió segons sant Mateu.
Coral mixta del Centre Excursionista de Banyoles
Entre les diferentes actuacions realit-
zades en aquests darrers mesos cal des-
tacar:
La Missa cantada que se celebra a
Banyoles amb mot iu de la m o r t del mes-
t re Manuel Saderra, que, a més de músic
i gran composi tor de sardanes, fou el fun-
dador de la coral Agrupació Polifónica de
Banyoles
El Concer t d'Estiu celebrat el mes de
juliol a l'església románica de Porqueres,
on es féu un doble i emot iu homenatge: a
Josep Saderra, germá de Manuel Saderra,
autor de la sardana Maña de les trenes i a
la "Maria" de les trenes -a ra la Sra. Mar ia -
que fou la inspiradora d'aquesta popular
sardana i que estigué present en aquest
concer t especialment invitada a aquest
homenatge. La interpretació d'aquesta
sardana evoca a la Sra. Maria i a tots els
banyolins que la varen acompanyar uns
records inoblidables que fo rmen part ja
de la historia de Banyoles i de la sardana.
aquatreveus , 13
delegacions i coráis gener
Coral Mestre Sirés de Palafrugell
Aquesta coral ha aconseguit institucio-
nalitzar una sèrie de concerts durany l'any:
Trobades quaresmals. L'any passât, en
la seva quinzena edició hi va participar el
dia 19 de marc el Qua r te t Vocal Audi te i
el dia 16 d'abril les coráis A u Diapason i
l 'Orfeo Jonquerenc.
També cal destacar el concert celebrai
el dia 28 de maig a Castellò d'Empuries
junt amb les coráis Croscat d'Olot, Anselm
Viola de Torroella de Montgrí, Coral Cas-
tellonina de Castellò d'Empúries i la Banda
Wernewch Concer t Baud d'Anglaterra.
Vacances en familia
Maig de 2000. Comencem com cada
any a parlar de les nostres vacances anuals.
Un any més, pel pont del Pilar agafarem el
cotxe i anirem a passar 5 o 6 dies per
Espanya. Sí, ja ho sé, són unes vacances
mort breus, però mort necessàries i desitja-
des i les esperem amb morta il-lusió. La
convivencia, les visites culturáis, el contacte
amb els altres, els cants..., t o t això i tantes
artres coses que necessitem per mantenir
la nostra familia unida
Tots tenim entre 20 i 80 anys, i no és
fácil consolidar generacions tan diverses en
un sol grup; alguns saben música i altres no,
però tots compar t im la passio pel cant i
dos cops per setmana ens t robem per
assajar sota el nom de Coral Mestre Sirés.
La historia de les nostres vacances va
començar ara fa 3 anys. La relació amb
una coral holandesa va fer que es produis
un intercanvi. Elis havien vingut dues vega-
des aquí i ara ens tocava a nosartnes tor -
nar-los la visita. Les dates: el pont del Pilar
Allá teníem un pareil de concerts organit-
zats, així que, a par t de la il-lusió del viat-
ge, el que predominava eren els nervis
deis concerts, i cer tament ens varen jugar
alguna mala passada.
L'any següent tornàvem a pensar en un
viatge, celebravem el nostre 20è aniversari
i necessrtávem festejar-ho d'alguna manera
especial. O n anirem? A Galicia: en honor al
nostne director; que té els seus orígens en
temes gallegues. Condició? Sí, una, cap
concert organitzat que ens condicioni res.
Cantarem on i quan ens vingui de gust
(nosaltres no tenim maníes, cantem al
carrer; a l'autobús, a l'esglésía, al restau-
rant.., sempre amb el degut respecte pels
artres). La veri tat va ser genial!
L'any passat va ser el tercer any, i alió
del viatge ja no s'ha plantejat com una
possibilitat, sino com una evidencia. Vam
anar al centre d'Espanya.
Una remullada visita a l'art mudejar de
Tarazona; la catedral a Valladolid i les
columnes de fusta de Medina de Rioseco;
visites a les ciutats de Salamanca (Plaza
Mayor; la catedral nova i vella, la universi-
tat...) i de Segovia (el famós aqüeducte, la
catedral i l'Alcázar, ...); el castell de Cuéllar
i finalment el Palau Reial a Madrid. Aques-
ta vegada el concert improvisât va ser a
l'esglésía de San Martín de Cuéllar; a part
deis dedicats ais nostres inseparables Com-
panys de fatigues: l'autobús i el xofer
I ara esperem ja per aquest any, poder
gaudir del pont del Pilar tots en conviven-
cia, a qualsevol Hoc d'Espanya (o d'Europa),
cont inuar fent les nostres vacances,
imprescindibles per fer reviure allò que
por tem dins i que ens mante unte per
t irar endavant una coral que no cantará al
Liceu de Barcelona o al Palau de la Música
per la magnificencia deis seus cants, però
que brilla per la seva gran qualrtat humana.
L o u r d e s F o n t
Cor Filharmonia de Girona
El dia 15 de juliol va fer un concert a
la ciutadella de Roses amb mot iu de l'a-
germanament d'aquesta poblado amb Ti-
lla de Rodes. Van mtervenir-hi, a més, el
Conjunt Orquestral de Girona, els Come-
diants i la Companyia Eléctrica Dharma.
Va fer diferents concerts durant t ô t
l'estiu, i a l 'octubre, va enregistrar un
«sampler» juntament amb el Conjunt
Orquestral de Girona.
• 18 de novembre: concer t t radicio-
nal de Sant Mar t í a l'esglésía de San Mar-
t í de Girona amb el C o r Amethysta.
• 24 de desembre: Missa del Gall a
Osor.
Coral Cypsella de Sant Feliu de Guíxols
El dia 2 de desembre o fer í un con -
c e r t en homenatge a Juli Gar re ta amb
m o t i u de la inaugurado d'un bust a la
seva m e m o r i a al Passeig de Sant Feliu.
A q u e s t any 2000 va ser coral orga-
n i z a d o r a d 'un c o n c e r t del C ic le
Catalunya Cora l de la Delegació de les
Comarques Gi ron ines que se celebra
el dia 22 d 'oc tub re amb la pa r t i c i pado
de les coráis Renaixença, Moixa ina i la
de l'Escola Munic ipal de música de
Berga i Co ra l Crosca t d ' O l o t
A més deis concer ts t radic ionals
de Santa Ceci l ia i Nadal , esta p répa-
rant pe r es t renar el juny de 2001 l'ó-
1 4 j aquatreveus
gêner dele lacions i corals pera Dído / Éneos de H. Purcell, vers ió
conce r t , a m b o rques t ra i solistes. Ha
co l - labora t amb les coráis A n s e l m
Vio la i Mest re Sirés en concer ts rea-
litzats a O l o t i a Castel lò d 'Empúries.
Coral Retorn Piartene de les Planes d'Hostoles
C o n c e r t de Santa Ceci l ia al
Monest i r de Banyoles el dia 26 de
novembre amb les coráis D é o d a t de
Severac de Cere t i Mix ta del Cen t re
Excursionista de Banyoles.
Coral Polifónica de Figueres
L'any 2000 part ic ipa a Catalunya
Cora l représentant la De legado de
G i rona en el conce r t célébrât el dia 12
de novembre a Castellbisbal.
Coral Polifònica de Blanes
Ha représentât i posât en escena
la sarsuela Canço d'amor i de guerra
amb orques t ra simfònica a O l o t , Pala-
frugell i Barcelona, a mes de mol ts
altres concer ts .
Coral Bell Ressò de Caçà de la Selva
Entre altres actuacions realitzades
cal destacar el conce r t fet a Q u a r t en
el 20è aniversari del casal dels jubilats i
l ' intercanvi fet amb les corals de Corçà
i Cruïl les.
Especial interès presenta el X IV
«Gran C o n c e r t de Nadal» amb que
l'any 2000 la coral celebra el seu 20è
aniversari. Va ser el dia 30 de desem-
bre a 2/4 de 6 de la tarda amb to ts els
cantaires actuals i to ts els que en algun
m o m e n t n'han fo rma t pa r t •
Terres de Lleida
Coral Joia de Maig d'Anglesola -L'Urgell-
Cinquanta anys.
A par t i r del maig de 1999 ja in idà-
rem un seguit d'actuacions amb con-
cer ts de cant i mùsica. L'any 2000, el
dia I de jul iol vam celebrar la c loenda
del 50è aniversari de la nostra fundació,
amb un ex t raord inar i concer t de la
Cora l a l 'auditori Santa Anna, en què
in te rpre tàrem un recull de cancons de
regust històric per a nosaltres i dels que
havien estat cantaires al llarg d'aquests
anys.
Maresme A m b aquest art ic le que publ ico en
aquesta revista comun ico a to tes les
corals federades que la nos t ra
De legado ja no serem, mai mes, «ro-
vella negra de la FCEC» com en una
assemblea general se'ns va nomenar.
Aques ta persona no va acabar la
di ta an te r io r que, si la recordeu, diu:
«l'ovella negra dona mes escalfor dins
el ramai»
Aix í és. Tenim programades activi-
tats com, per exemple , el Festival de
Cant Cora l del Maresme, pel mes de
marg. També, si cons iderem i m p o r t a n t
la f o r m a d o de les nostres corals, hi ha
programat els quatre cursos següents:
• Gest ió d'entitats corals,
• A r t floral i decoració
de concerts.
• Técnica vocal.
• Música i cinema.
A mes, al final de la
temporada , peí juny, s'or-
ganitzará un sopar de ger-
mano r pe r fer una mica de
caliu ent re els/les cantaires
de la Delegació. Si vo leu,
podeu venir També po t ser
que es fací alguna excurs ió.
Totes aqüestes idees han so r t i t de
l 'equip de dues persones que f o r m e m
la jun ta de la Delegació pero an imem
t o t h o m de la nostra Delegació o d'al-
t res delegacions perqué f o r m e u pa r t
de l'equip. D'aquesta manera en revifa-
rem l'esperit.
C o m veieu, engeguem els m o t o r s a
t o t a máqu ina a m b mo i tes ganes.
Esperem que mai de la vida s'hagin de
t o r n a r a aturar. A m b la vo luntat de t o t s
els cantaires, d i rec to rs , corals del
Maresme i, per qué no?, altres corals
d'altres delegacions que t inguin ganes
de treballar, p o d r e m t i ra r endavant la
nos t ra De legac ió i, de re t ruc , la
Federado.
Joan A l f a r o
Comarques
Meridionals Certamen Coral Fira de Tots Sants
El dia 12 de novembre es celebra la
fase final d'aquest cer tamen al Cent re
Cultural El Teular de Cocentaina, que
organitza el C o r de Cambra Discantus,
membre adherit a la FCEC. Aquesta ha
estat la 20a edició d'aquest festival.
Després de la pr imera fase de selecció,
en la qual es van presentar mes de 20
corals de t ô t Testât espanyol, els finalistes
van ser: C o r o Z i ryab de Córdoba, C o r
Joves Veus del Vendrell, Coral Kodály de
Molina de Segura, Coral Verge del Camí
de Cambri ls i Coral Jovenívola d'Elx, les
dues darreres membres també de la
F o t o g r a f í a e n c o n c e r t
aquatreveus ; 1 5
eleqacions i corals gêner
FCEC. La Coral Jovenívola d'Elx va ser la
gran sorpresa i, amb una magnífica actua-
ció, es va empor ta r el p r imer premi del
concurs.
En aquesta edició, els organitzadors
van incloure dins del festival un taller de
música coral amb classes magistrals a
carree del reconegut d i rector base Xavier
Busto. Aquesta iniciativa va ser mo l t ben
acollida ja que hi van part icipar 70 m e m -
bres de diferents cors de la Comuni ta t
Valenciana. •
Fotogra f i a en c o n c e r t . Fo togra f i a « e n f a m i l i a » .
Penedès-Anoia-Garraf «El Cor d'Europa»
La Cora l Noves Veus va acoll ir
durant els dies 24 i 27 d'agost la t robada
«El C o r d'Europa» a Capellades i p rop
de 280 cantaires de sis coráis van poder
gaudir d 'una t r obada poc usuai a
Capellades.
Duran t els 24 anys d'història que té
la Cora l sempre hem mantingut una
bona relació amb coráis europees i ara
hem t ingut la possibilitat de fo rmar par t
d'una associano de cors europeus que
pertanyen a diferents maneres de fer i
teñen llengües i cultures diferents. En
definitiva, és una bona manera de poder
gaudir deis cants i la música tradicional
que realitzen aquests diferents grups
convidáis a Capellades.
Aquesta associació musical coral va
ser creada l'any 1991 a San Ginesio
(Italia) i s'ha proposât de p romoure "el
cant sense fronteres", reunint les coráis
participants amb una periodicitat i rregu-
lar en principi, però que darrerament ha
esdevingut anual.
Formen par t de «El C o r d'Europa»
en l'actualitat: C o r Musicschool d 'Arhus
(Dinamarca), C o r del Conservator i de
Graz (Austria), C o r M ix t Adr iát ic de
Crevatini (Eslovénia), Córa le Bonagiunta
de San Ginesio (Italia), Schols C h o r de
Greisensee (Su'issa), C o r Poznanski
C h o r Kameralny de Fermata (Polonia),
C o r Fidelissima Vegyeskar de Sopron
(Hongr ia) , The Mixed Cho i r if Zi l ina
(Eslováquia), Gemisch te r C h o r de
S.Nikolai (Austria), O r g r y t e Kammar-
chor de Gó tebo rg (Suécia) i la Coral
Noves Veus de Capellades
(Catalunya).
A Capellades la part icipació
va ser de sis coráis, de Su'issa,
Italia, Eslovénia i dues de
Dinamarca (mixta i de veus
blanques), jun tament amb la
Cora l Noves Veus.
La p rog ramac ió d'aquests
quasi quatre dies intensius de
convivencia a Capellades va
ser la següent: dijous 24 a la
tarda arr ibaren a Capellades i van ser
al lotjats a l 'alberg i inst i tu í de
Capel lades, a l 'alberg Cabre ra i a
l'Hostal Canaletas d'lgualada. A les 20 h
es realitzá la benvinguda i recepció per
par t de l 'Ajuntament i la Cora l al polies-
por t iu , i cont inua amb un sopar conjunt.
El divendres 25 les cinc coráis visita-
ren Barcelona i a la nit cada coral va fer
un concer t individual en diferents pobla-
cions de la comarca: la coral de Crevat i -
ni (Eslovénia) a l'Església Parroquial de
Carme; la coral de Greifensee (Su'issa) a
l 'Ateneu Gumers ind Bisbal de la Pobla
de Claramunt; la coral mix ta i de veus
blanques d'Arhus (Dinamarca) al Cent re
Social Sant Joan Baptista de la Torre de
Claramunt i la Coral San Ginesio (Italia)
a l'Església Parroquial de Llorenc de
Penedés.
El dissabte 26 al mat í visi taren
Capellades (Museu, Abr ic Romaní . . . ) , al
migdia un diñar conjunt amb paella cata-
lana al Pol iesport iu i a la nit Gran
C o n c e r t Con jun t a l 'Auditor i del Pare
de la Font Cui tora, i després sopar i fi
de festa.
El diumenge 27 visitaren Montserrat i
el migdia es va fer el dinar de cloenda de
la t r obada «El C o r d 'Europa» a
Capellades.
Cal destacar els concer ts fets a fora
de Capellades, que van ser t o t un exit,
t ambé l'acte central a la Font Cu i tora , la
varietat i el nivell musical individual de
les coráis part ic ipants i el nivell assolit en
el cant comú. La convivencia va ser real-
men t ext raord inàr ia i ara tan sois manca
determinar quina coral será la p róx ima
organi tzadora l'any 2 0 0 1 , ja que en pr in -
cipi pels anys 2002 i 2003 están ja defi-
nits els llocs: Graz (Austr ia) i S.Ginesio
(Italia).
Francese A l o y C a r n é
Delegado del Vallès Balada Cadenciosa
El dia 30 de setembre de 2000 es
realitzá la reunió de la Delegado del
Vallès. Aquest dia plantejo deixar de ser
delegai, però la reunió s'acaba sense
ningú que agafi el relleu. Aleshores les
coráis assistents acordem fer una prope-
ra reunió el 20 de gener de 2001 . Penso
que cal fer un esforç per par t de t o t h o m
perqué es cont inui la tasca. N o po t ser
que quedi vacant. Es una feina que s'ha
de repart i r i cap persona no po t estar-hi
de per vida. Totes les coráis teñen la seva
vida propia durant el curs, però entre
to ts fem Federado i com a tal hi ha unes
"eines" i si no s'utilitzen, es rovellen i és
una llàstima que no s'aprofiti.
Coda:
Us espero el dissabte día 20 de gener
de 2001 a 2/4 I Ih. del matí al Centre
Cívic Ma. Aurelia Capmany que és a
1'Avlnguda d Ángel Sallent 55 de Terrassa I
també a l'Assemblea anual de la FCEC el
mes de marc de 2001 a Terrassa. Serla el
mlllor per a tots, poder dir que hi ha relleu
i poder-ho anunciar en aquesta assemblea,
precisament.
A reveure,
D. C. tantes vegades com calgui. m
C a r i e s L l o n g u e r a s D e l e g a t e n func ions de l Va l lès
16 j aquatreveus
mes sobre el món coral
Secrétariat de
Coráis Infantils de
Catalunya Publicado d'una cantata infantil
Dins la col-lecció de cantates infantils
coeditades peí SCIC i l'éditorial DINSIC,
aquesta tardor va aparèixer Rebel-lió a la
culna amb música i Metra d'Antoni Miral-
peix, inspirada en un conte de Caries
Reviejo.
Aquesta cantata, ben coneguda dins
del SCIC, esta dedicada ais mes petits i té
la part iculari tat que l 'acompanyament
musical és confiât pr imordialment a ins-
t ruments no convencionals, com plats,
olles, gots, paelles i altres estris propis d'u-
na batería de cuina. Estris que poden fer
sonar cantaines una mica mes grans.
Rebel-lió a la cuina, estrenada el 1989,
ha t ingut sempre mol t d'èxit entre els
petits cantaires i s'ha interprétât moites
vegades, tant per les coráis individualment
com en Juguem Cantant i en altres tipus
de reunions de diversos cors.
Ens fa ¡Musió augmentar l'edició de
cantates infantils d'autors del nostre pais,
que el SCIC ha encarregat en ocasió de
celebracions i aniversaris, perqué quedin a
l'abast del public. Es una manera de donar-
los la presentado acurada, digna i práctica
que reaiment es mereixen i que pot p ro-
jectar-les mes enllà de la nostra terra, gra-
cies a les traduccions al castellà, al francés,
a l'alemany i a l'anglès que inclouen.
Cal esmentar que aquesta cantata ha
estât enregistrada juntament amb una
altra, El follet valent en un C D produit
conjuntament pel SCIC, Catalunya Radio i
TVCdisc i editada a l'abast de t o t h o m a
finals del curs passât
Les coráis del SCIC a les Jornades
Internacional del Patrimoni
El dia I d'octubre de l'any passât van
participar en aqüestes Jornades les coráis
l'Espinguet de Vilafranca del Penedès,
Petits Martinencs de Barcelona, Xer inola
de Sant Vicenç deis Hor ts i Xaloc de
Torredembarra.
L'Espinguet va cantar a la Capella de
Santa Agata de Barcelona, i les artres al
Monestir de Santes Creus. Aix i , la tradició
de la part icipado de les coráis del SCIC a
aqüestes jornades va continuant.
18è Festival
Internacional de
Musica de
Cantonigròs Aques t pet i t poblé de la comarca
d 'Osona acuii any rere any el Festival
Internacional de Música, amb entusias-
me i voluntat. La dotac ió dels premis no
és gaire elevada, però el prestigi que fes-
tival rere festival s'ha guanyat aquest
esdeveniment sense amb p rou feines
recursos, atrau gent d'arreu. El volunta-
riat en l 'organització i el funcionament
és la característica més notable d'aquest
festival.
A més d'un concurs, el Festival de
Cantonigròs és un interessant intercanvi
cultural ent re les nacions i els pobles del
m ó n .
v
L'any 2000 va rebre el premi Jaume I
per par t de la Fundació del mateix nom,
per la seva labor civica i cultural. Un
premi vér i tablement merescut. Q u e per
molts anys!
6a. Trobada de
Corals
d'Ensenyament
Secundari El dimecres 3 de maig de 2000, t i n -
gué Hoc a Reus la sisena Trobada de
Cora ls d 'Ensenyament Secundar i de
Catalunya, o r g a n i z a d a pel D e p a r t a -
men t d'Ensenyament i patrocinada per
l 'A juntament de Reus. Hi varen par t ic i -
par un to ta l de quaranta-cine enti tats
musicals d'Instituts i Escoles d'Ensenya-
men t Secundari, amb p rop de 1.500
cantaires, per tanyents a gran pa r t de les
comarques catalanes.
La Jornada t ingué t res parts. En la
pr imera, cada coral va in terpre tar dues
cançons del seu repe r to r i en els di fe-
rents teatres: Fortuny, Bart r ina i Palau
Bofarul l .
El migdia, es va fer l'acte protocol- lar i
a la plaça del Mercadal, davant l 'Ajunta-
ment. Després d'unes paraules de ben-
vinguda de l'alcalde, Sr. Lluís Miquel
Pérez Segura, i de la regidora d'Ensenya-
ment , Sra. Empar Pont, les coráis plega-
des, amb acompanyament de la Banda
de música de l'IES Mare de D é u de la
Candelera de 1'Ametlla de Mar, inter-
pretaren les cinc cangons de repe r to r i
comú : cors de Topera La flauta mágica
de Mozar t ; Doeba, doeba, canon de R.
aquatreveus . 17
mes sobre el món coral gener W e e n k e r ; L'estaca de Lluis Llach, amb
adaptació de C. Sotelo; Cant per a la
Trobada, estrena, amb Metra de Joan
Prats i música de Cons tan t i Sotelo; i
L'hora deis adéus, popu lar escocesa,
amb adaptació de C. Sotelo.
Abans d'acabar el concer t , el Sr.
Pere Sola i Montser ra t , d i rec to r general
d 'Ordenac ió Educativa del Depa r t a -
men t d 'Ensenyament de la General i tät ,
va dir igir la paraula ais part ic ipants.
La d i recció de la Banda i del reper-
t o r i comú , va anar a carree de V icent
Bravo, M. C a r m e Du ran , Tomeu Janer i
C o n s t a n t i Sote lo , m e m b r e s de la
comissió organi tzadora. La diada va
acabar al Pare Sant Jordi de Reus amb
un dinar-piscolabis de germanor.
D'aquí estant, cal agrair, en p r imer
Hoc, l 'extraordinària col- laboració de les
diferents seccions de lA j un tamen t de
Reus i del D e p a r t a m e n t d'Ensenyament
de la General i tät. També la presencia
del Sr delegat Terr i tor ia l d'Ensenyament
de Tarragona, deis senyors d i rectors
d'IES de Reus i del président i vicepresi-
dent de la FCEC, Srs. Jordi Subirà i
Manuel Cabero, així c o m de les altres
autor i tats académiques i locáis i deis
mitjans de comunicació.
L'exit assolit en aquesta edic ió ens
dona força per començar ja a planificar
la 7a. Trobada de Coráis d'Ensenya-
m e n t Secundan en alguna ciutat de
Catalunya, la quai, sens dub te , per un
dia s 'ompl i rà de música, joven tu t i
amistat.
Estern segurs que la força dels cants
d'aquests 1.500 joves algun dia farà
realitat el desig que ens t ransmet ia en
la seva al- locució el Sr. j o rd i Subirà, p ré-
sident de la FCEC: «Amies, joves, can-
teu , que a fo ra - a r r e u de Cata lunya- us
esperen mes de quatre-centes coráis
amb eis bracos ober ts .»
C o n s t a n t i S o t e l o
C o o r d i n a d o r d e les T r o b a d e s
Felicitem el Cor
Vivaldi El C o r Vivaldi, Petits Cantors de
Catalunya, que per tany a leseóla IPSI
de Barcelona, ha realitzat el seu p r imer
viatge a l 'Argentina, on a mes de visitar
Buenos Aires, La Plata, C ó r d o b a i
Iguazú, part ic ipa en el p r imer concurs
in ternac ional N iños Can to res de
Mendoza, a la ciutat del mateix nom. A
mes d'aconseguir el I r. premi de la seva
categoria, aconsegui el premi del public,
un 3r. premi en folk lore i el Gran Premi
de la Provincia de Mendoza atorgat al
cor amb la puntuació més alta de t o t el
festival. Recordem que no és la p r imera
vegada que el C o r Vivaldi, dir igit per
Oscar Boada, aconsegueix una distinció
c o m aquesta, ja que t ambé van obtenir,
l'any 1998 el G ran Premi C i t tà
d 'Arezzo.
Fira d'Espectacles
d'Arrel Tradicional
a Manresa Els dies 3, 4 i 5 de novembre la FCEC
va participar per tercer any consecutiu en
la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de
Manresa. Per pr imer any la FCEC va dis-
posar d'un espai cober t al passeig de Pere
HI, on es va rebre la mult i tud de visitants
que van recórrer les instal-lacions i que
van poder ser atesos directament. També
hi va haver un estand virtual, on les per-
sones acreditades podien accedir, per
mitjà d'una xarxa de PC's, a la informado
necessària per contractar els expositors.
S'ha d'agrair la immillorable coordinado
del nostre delegat del Bages-Berguedà,
Enríe Genescá, que, dedicant-h¡ el seu
temps i esforc, va aconseguir que els visi-
tants s'interessessin pels nostres projec-
tes.a
La F e d e r a c i ó al peu de l c a ñ ó .
18 ; a quatre veus
mes sobre el món coral
3r. Concurs Coral
Internacional de
Cant Popular
«Europa i els seus
cants» L'església del P¡ de Barcelona es va
t o r n a r a ompl ir , pe r t e rce r any conse-
cut iu , de cors d 'arreu del m ó n i de
música popular. Hi van venir I 3 coráis
deis páisos següents: Rússia, Txéquia ,
Italia, Le tón ia , el Japó, Finlandia i
Catalunya, que van part ic ipar en les
d i ferents catégor ies: cors femenins,
cors d 'homes, cors mix ts i cors joves.
El concurs es va inaugurar amb un c o n -
ce r t del C o r de C a m b r a Scherzo de
Vila-seca, que en l 'edició an te r io r c o m
a pa r t i c i pan t es va e m p o r t a r una
medal la d 'o r per la seva bri l lant inter-
p re tado . Aques t any t a m b é cal fel ici tar
els cors catalans que hi van concursar ;
el G r u p Vocal V9 de V i ladomiu N o u -
Gironel la, que va quedar en la p r imera
posició de la seva categoría de veus
mixtes amb una medal la de plata; i en
E u r o p a i el m ó n a S a n t a M a r í a del P¡.
la categoría de veus femenines, el C o r
A u r a de l'Escola de Música del Palau es
va e m p o r t a r t a m b é el p r ime r p remi i
medal la d'or. El co r que va o b t e n i r la
puntuac ió mes alta, i p e r t a n t , a mes de
la medal la d'or, es va e m p o r t a r la
« C o p a Europa i els seus cants» va ser
el co r d 'homes S tuden tkóren Brahe
Djácknar d 'Abo , Finlandia. El seu d i rec-
tor, U l f Langbacka, que t a m b é va guan-
yar un p remi especial per la seva di rec-
ció, ja s'ha posat en contac te amb
nosal t res p e r q u é li agradar la m o l t
p o d e r t o r n a r a Barcelona, po tser per
les p roperes Jornades I n t e r n a c i o n a l de
Can t Cora l .
Festa de Santa
Cecilia 2000 Per t e r c e r any consecu t i u se
celebra aquesta festa amb cantades a
l'aire ll iure en places del Barri Gò t i c de
Barcelona, du ran t el matf del d iumenge
26 de novembre , amb una cantada
con junta al migdia a la PI. del Rei. A la
tarda, a més, es va fer un c o n c e r t espe-
cial amb to ts els par t ic ipants a la Casa
del Mar.
Cicle de Concerts
Advent-Nadal Impulsât per la D i recc ió Genera l
de Pat r imon i de la Genera l i tä t de
Catalunya, se ce lebra un nou cicle de
conce r t s du ran t eis mesos de desem-
bre i gener, a pa r t i r del p r i m e r d iu -
menge d 'Adven t , sempre en di jous al
vespre. Els concer ts es feren a la
Capel la de Santa Agata de Barcelona.
Esperem que aquest nou cicle t íngui
un gran ex i t i cont inu ï ta t en el f u tu r •
A S S A M B LEA G E N E R A L O R D I N A R I A D E L A F C E C
D a t a : 1 7 d e m a r c d e 2 0 0 1
H o r a r i : 4 d e la t a r d a
Lloc: V a p o r U n i v e r s i t a r i d e Ter rassa
Ben aviat rebreu la convocatoria...
agi/afre ve us v 19
articles gener
LA V E U : EL
NOSTRE COS COM
A I N S T R U M E N T
DE VENT B e g o n y a T o r r e s G a l l a r d o
Professora Titular d'Anatomia Huma-
na. Facultat de Mediana. Universität de
Barcelona. Cantaire I Logopeda.
Q u a n par lem de la nost ra veu
sovint ens posem la mà al col i , pe rò la
nost ra veu, tan t cantada c o m parlada,
es f o r m a gracies a l'accio coord inada i
inséparable de quasi t o t el nost re cos.
L'aparell f onador o vocal és f o r m a t per
es t ruc tu res de l 'aparel l r esp i ra to r i ,
digestiu i per t o t un con jun t de mus-
culs de diferents régions.
Parlare aquf de l ' inst rument a què
des de fa ja uns I 8 anys e m dedico.
In tentarem veure c o m és fet i c o m fun -
ciona. Crée que prec isament un dels
p r o b l è m e s pr inc ipa ls de qualsevol
estudiant de cant és que no po t veure
ni tocar, ni mo l t menys desmuntar, el
seu in t rument , c o m p o t fer-ho qualse-
vol altre inst rument is ta. A i x ò fa que
s 'arrosseguin concep tes e r ron i s i
t a m b é que ens haguem de m o u r e
sempre per imatges. Parlem d'obrir
darrera, de la veu de pit o de cap, de la
veu a la mascara, de respirar amb la
panxa... Tots hem sent i t i u t i l i tzat
expressions de l'estil: canta amb la
poslció de badali, com si tinguessis una
patata calenta a la boca, posa boca
tonta, fes força cap avoli i moi tes més.
Però, d o n sorgeixen aquestes expres-
sions? Totes elles in tenten expl icar sen-
sacions o aconseguir que el cantaire no
expé r imen tâ t les senti . Nosal t res quan
cantem p o d e m fer-ho en sales e m m o -
quetades o plenes de cor t ines, en
esglésies, a l'aire lliure... En cada cas
reb rem un re to rn de la nost ra veu
d i ferent i cai, per tant , que t inguem
una sèrie de referències internes que
ens indiquin si ho estem fent bé o no.
El nos t re aparell fonador , per assi-
mi lac ió a m b un o rgue , s'ha d iv id i t pe r
al seu estudi en t res parts: el vibrador,
la manxa i els ressonadors. El v i b r a d o r
és const i tu ï t pe r la laringe, que con té
al seu i n t e r i o r les co rdes vocals.
Aques tes es posen en v i b r a d o per
acció de l'aire exp i râ t i aleshores es
p rodue i x el t o de la veu. La manxa, la
f o r m e n t o t a una serie d 'es t ruc tures
que, en t robar -se a sota les cordes
vocals , ac tua ran d o n a n t m a j o r o
m e n o r pressió a l'aire exp i râ t . A ix í , hi
t r o b e m els pu lmons, la caixa torác ica,
el múscul d iaf ragma i els músculs de
l 'abdomen. Els ressonadors son t o tes
aquelles cavitats situades per sobre de
les cordes vocals; el so que s'hi ha
p r o d u i t es modi f icará i es farà aud i -
ble. D e la f o r m a i pos ic ió de les cavi-
tats de ressonància dépendra el t i m -
bre de la nos t ra veu. Aques tes cavi-
tats son: la far inge, la boca i la cavitat
nasal (fig. I).
d _
Fig. I. Aparell fonador
a: cavitat nasal; b: cavitat bucal; c: laringe;
d: pulmons; e:: faringe; f.: traquea; g: diafragma.
Els músculs de l'abdomen (que no apareixen
al dibuix) serán, ¡untament amb el diafragma,
els responsables del control de la nostra veu.
La laringe, p o d e m considerar- la
c o m un t u b situât a la pa r t medial i
an te r i o r del col l . Es f o rmada pe r un
esquelet de pet i ts cartí lags, que s 'ar t i -
culen en t re si i es m o u e n per l'accio
de pet i ts músculs. En l 'home un d'a-
quests cartí legs (el t i r o ide ) es palpa
fàc i lmen t ; c o n s t i t u e i x l ' anomenada
nou del col l . Les cordes vocals es t r a -
ben a l ' in ter ior de la laringe (fig. 2).
Fig 2. Laringe
Podem veure l'interior de la laringe. S'observen les
cordes vocals a dreta i esquerra (g). No es noeta de
cordes pròpiament dites sino que son plecs de la
mucosa que entapissa internament la laringe (per
això internacionalment s'anomenen plecs vocals).
Dintre de cada plec, hi trobem un petit mùscul (i)
que és el responsable dels canvis fins del to de la
nostra veu.
a: cartilag epiglotis; b: os hioide; c: membrana
tirohioidal; d: cartilag tiroide; e: plecs vestìbulars
(cordes vocals falses; no tenen cop acciò fonatoria);
f. ventricle laringi; g: corda vocal; h: mùscul tiroari-
tenòidal; i: mùscul vocal; j: mùscul cricoaritenòidal
lateral; k lligament cricotiroìdal; I: cartilag cricoide;
m: lligament cricotraqueal; n: pnmer aneli traqueal.
Durant la respirado tranquil-la, les
cordes vocals están separades i perme-
ten l'entrada i sort ida d'aire sense opo -
sar-hi cap resistencia. Just abans de cantar
o parlar (període prefonator i) , les cordes
vocals s'apropen i tanquen l'espai que hi
ha entre elles (fenedura glótica o glotis).
A l pas de l'aire expirât les cordes vocals
se separen i es posen en v ib rado i es
produeix el t o de la veu (fig. 3).
El diafragma és un múscul pía i gran
que tanca per sota la caixa torácica (figs.
4 I 5). Es com una lámina que separa el
tó rax de l 'abdomen. La caixa torácica és
formada per les costelles, l'estern i la
columna vertebral torácica (dorsal). A
l ' interior de la caixa torácica, hi t r obem,
entre d'altres estructures, els pulmons.
Els pulmons son recober ts per les pleu-
res i aquestes son adherides a les coste-
lles i al diafragma. Per tant, qualsevol
mov iment que realitzin les costelles i el
2 0 j aquatreveus
E D I C I O N S D E L A
DEIXA QUE ELS JOVES TRADICIONAL ALEMANYA
Harm.: F r a n z B u r k h a r t Traducció i adaptado: J o a n C o s t a (1914-1997)
S
A
T / B
L e n t a m e n t , r i t m a i a l ' a l l e m a n d e
1-Dei - xa queels jo - ves, eis jo - ves se - guei-xin llur ca - mí. 2-Dan - sa i dan - sa, en - ca - ra, la dan-sa sen - se fi.
t r 1 r ^ • s — h h h r ^ i r J r i i 11 ' 4 r 1
Dei - xa'l ais jo - ves, als jo - ves el ca - mí! Dan - sa la dan - sa, la dan - sa sen-se fi.
Sem - pre se Mai no tin i J i r j p p ^ p
10
J1 J1 ÉÍÉ J cresc. F r D D Z r i P P p Hp r fa - ein llur ca - mi.
mou-re_els peus dan-sant.
P P p p f f f rà_el jo-vent ai - xí dei - xa dràs pia - er tan gran com el
J?
que de m mm cresc.
Sem - pre se - rà, se-ràel jo - vent ai - xí.-
Mai no tin - dràs, tin-dràs pia - er tan gran. Sí!. Sí!.
13 f m 'i' r Can-taamb l'a-mic, dan-saambl'a-mic,
f i ^
vés fins a Xau-xqamb l'a-mic.
P P [Jir p i © m 17
Can-ta amb l'a - mie, dan - sa amb l'a - mie /a . / ì .
© 2íX)0, Federado Catalana d'Entitats Corals (E)08003 Barcelona • Tel. (9)3 269 06 68
FCEC-161
I U I F E D E R A C I Ö F J E C A T A L A N A £ C D / E N T I T Ä T S I I I ! C O R A L S
Num. 161 • Desembre2000
E D I C I O N S D E L A
CANQO D'ANY NOU TRADICIONAL ALEMANYA
Text i melodia del s. XVI I Harm: W i l h e l m W e i s m a n n (n 1900)
L l e u g e r
T / B
L'any veil per fi ens ha dei - xat, ai - x i j l bon Deu ho
5 -
L'any veil per fi ens ha— dei - xat, ai - xi^el bon Deu ho
T u r m J J L'any veil per fi ens ha— dei - xat, ai - xi_el bon D e u _ ho
ß [j-i >> Ji» na! ma Can-tem, doncs, en en - trar al nou_ any, un
m na! ma en - trar al nou any, un
9 r i f ' f m ma na! Can-tem,doncs, en en - trar l'any, un
13 o U
J r l a — r 3 i*"1 ' (fo 11 %—» * r -4
M J
y * 1 — 1—s e •
cant en sa llo - an 9a . Que_ens por - tiji tots sa Que ens por - ti a tots la
i J I 1< i f J J J 1 J J 9 a cant en sa llo - an Que_ens por - tiji tots sa
Que ens por - ti a tots la
m O : , g — 1
*— - 3 - H — 1 m 9 1 9 P
y \> X +^ - f 4 cant en s a — llo - an 9a . Que_ens por - tiji tots sa
Que ens por - ti a tots la
© 2000 Federacid Catalana d'Entitats Corals (E)08003 Barcelona • Tel. (9)3 268 06 68
FCEC-162
IUI FEDERACIÖ rp EE CATALAN A
£C D^ENTITATS
IUI CORALS N ü m . 1 6 2 • D e s e m b r e 2 0 0 0
fe
lut i pau al
i sort, cor!
P É queens fa - cij3 - brar sens frau
la pau que fo - ra - gi ni ta
tort, queel pors! Que_a
t — , — 8 — y - u J v J 4 4 - ^ ' « • , 1 m 1 — rJ m A
lut i sort, quejns fa - cij) - brar sens trau ni pau al cor! la pau que fo - ra - gi - ta pors! Que_a
r r lut i sort, quejns fa - cij) - brar sens frau ni tort, queel
pau al cor! la pau que fo - ra - gi - ta pors! Quea
25
m i "r n r t i r nos - tre seny re - for tots mes bons ens fa
ci, per-que se - guim. ci, per veu - re amb més_
iiJ j i ü I \ i mé nos - tre tots mes
seny re - for bons ens fa
ci, per-que se - guim ci, per veu-re amb mes.
' H i r r nos - tre tots mes
seny re - for bons ens fa
Cl,-ci,-
per - que se -per veu - re amb
guim-m é s -
con-tents la ru - ta nos a - mor com son els al
tra. tres.
FCEC-162
articles
fig. 3. Ode fonatori
Les cordes vocals (que s'observen dillades segons un tall com et
de la fig. 2) estan en contacte just abans de cantar o parlor. La
pressiô de l'aire expirât procèdent de/s pulmons fa que les cordes
vocals es vagin séparant Primer es sépara el seu caire inferior ( I )
i a mesura que la pressiô augmenta es sépara el seu caire supe-
rior (2) i l'aire passa entre elles. Es ara quan les cordes vocals
vibren i es produeix el so. Degut al fet que l'aire expirât suit amb
força es créa una depressiô entre les cordes vocals que fa