programa formació

agents de salut comunitària

SalutogènesiSalus: Salut (llatí)

Gènesi: Orígen d’una cosa (grec)

Núria Sala Realnsala.cc.ics@gencat.cat

Gerència Catalunya Central, ICSSt. Fruitós de Bages, 28 de febrer 2013.

CARTA D’OTTAWA. PRE REQUISITS PER LA SALUT. OMS 1986

•Pau•Educació•Habitatge•Alimentació•Renda•Ecosistema saludable•Justícia social•Equitat

Què crea salut?

(Aaron Antonovsky, anys 70)

CONTINUUM SALUT/BENESTAR-MALALTIA

La salut en el riu de la vida

títol de la diapositiva

RECURSOS VS DÈFICITS

ACTIUS/RECURSOS:

Què ens fa forts?

Què fa que alguns prosperin i altres emmalalteixin en

situacions similars?

Quines son les principals fonts de salut?

Quins factors ens fan més capaços d’afrontar els

temps d’estrès?

DÈFICITS:

• Factors de risc: – Colesterol

– Sedentarisme– Tabac

– Dieta amb greixos

– Consum d’alcohol i altres drogues

FONT: Presentació Antony Morgan

Idea original: Bengt Lindström

Idea original: Bengt Lindström

LA CAPACITAT DE VEUREELS CAMAGROCS

"Neque porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipiscivelit...""No hay nadie que ame el dolor mismo, que lo busque, lo encuentre y lo quiera, simplemente porque es el dolor."

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Vestibulum scelerisque, ipsumtempus placerat mollis, mi diam aliquet lacus, vel pretium nisi purus at velit. Ut volutpat, metus et condimentum vehicula, enim justo venenatis justo, at condimentum lectusneque non mi. Maecenas egestas auctor enim non eleifend. Donec imperdiet magna in neque placerat tincidunt. Nulla nisi quam, vulputate et iaculis sed, interdum vel orci. Mauris facilisis urna purus, rutrum convallis nunc.

Resiliència:

Concepte de resiliència: La capacitat d’un individu de reaccionar i recuperar-se davant les adversitats, el que implica un conjunt de qualitats que fomenten un procés d’adaptació exitosa i de transformació, malgrat els riscos i la pròpia adversitat viscuda. (Bernard, 1996)

•Perquè algunes persones, nens i joves, enfrontats a situacions adverses, d’exclusió social i amenaces greus contra la seva salut i el seu creixement, aconsegueixen anar endavant i arriben a desenvolupar-se positivament, malgrat que tot prediu una evolució negativa?

•Es construeix a partir de la mirada de l’altre.

•Factors afavoridors: Suport social, fortalesa interna, habilitat.

Xarxes socials:

•Després de la revisió de 148 estudis, es conclou que les persones amb una xarxes socials més fortes tenen un 50% més de probabilitat de sobreviure que aquelles amb xarxes socials dèbils.

•Aquesta influència de les xarxes socials sobre el risc de morir és comparable amb la influència sobre la mortalitat d’altres factors establerts com el consum de tabac o l’alcohol, i supera la que té la inactivitat física o la obesitat.

FONT: Holt-Lunstadt, Smith, Bradley Layton. Social relationships and mortality risc: a meta-analytic review. Plos MedicineJuly 2010,Vol 7, Issue 7.

Salut Mental:

•La salut mental com a causa i conseqüència. (una salut mental escassa és més comú en persones en situacions adverses. Aixícom també, la salut mental pot influenciar la salut física, la recuperació de malalties, les relacions socials, els comportaments saludables…)

•La capacitat i motivació per escollir un comportament saludable està fortament influenciat pel benestar mental i per factors socioeconòmics.

•Un dels costos amagats de l’individualisme és no reconèixer que la salut mental de les persones pot augmentar donant oportunitats per ser solidaris amb els altres. (Friedli 2011).

FONT. Foot J. What makes us healty? The assset approach in practice: evidence, action, evaluation

14

FONT: Bengt Lindström i Monica Eriksson. Guia del autoestopista salutogénico.Documenta Universia 2011.

Exemple dia saludable:

http://www.youtube.com/watch?v=TXcdYAD3Sus

Model d’Actius

QUÈ SON ELS RECURSOS O ACTIUS EN SALUT?

Qualsevol factor o recurs que potenciï la capacitat dels individus, de les comunitats i poblacions per mantenir la salut i el benestar.(Morgan A. Ziglio E. 2008)

-les capacitats i coneixement de la població

-passions/interessos de la població que els dona energia pel canvi

-xarxes/connexions (capital social) incloent amistat/ veïnat.

-associacions/voluntariat

-recursos físics i econòmics d’un lloc que milloren el benestar.

FONT: I&DeA. A glass half-full: how an asset approach can improve community health and well-being.

Exercici 1:

•Quins són els teus recursos/actius en salut? (què et genera salut a tu?)

•Si mires al llarg de la teva vida, alguna crisi que hagis tingut quins són els recursos/actius que et van ajudar?

•Com els vas utilitzar?

•Què fas a la teva vida per descobrir més actius i generar-te més salut?

Les persones han de saber “quines coses et fan vibrar” per ser feliç.

(Eduard Punset)

Vídeo nen-gos-bassal.

5 camins pel benestar:

• Connexió : amb la gent que t’envolta• Ser actiu: ves-te movent• Adonar-se: consciència ambiental i emocional

• Continua aprenent: prova alguna cosa nova cada any

• Dóna: ajuda als altres i construeix confiança.

FONT: I&DeA. A glass half-full: how an asset approach can improve community health and well-being.

títol de la diapositiva

La perspectiva d’actius: El got mig ple

� Identifica i fa visibles els recursos promotors de salut a la comunitat

� Considera als ciutadans i comunitats com coproductors de la salut i el benestar, enlloc de com a receptors de serveis.

� Promou les xarxes, relacions i amistats comunitàries, que poden comportar cura i ajuda mútua.

� Valora el què funciona bé en una àrea.

� Identifica el què té el potencial de millorar la salut i el benestar.

� Recolza la salut dels individus i el seu benestar a través de l’autoestima, desenvolupant la resiliència, relacions, coneixement, recursos personals.

� Encoratja a les comunitats a controlar el seu futur.

• Descobrir què funciona i generar-ne més• Promoure projectes basats en què volem aconseguir (i no quin

problema tenim). Ex: “Manresa una ciutat lliure de fum” enlloc de “reduir el número de fumadors a la ciutat”.

• Valorar els actius• Construir activament confiança entre la comunitat i els qui hi

treballen• Involucrar TOT el sistema des del principi• Definir el futur que es vol aconseguir i deixar de banda els

processos, estructures i sistemes que no permeten aconseguir-ho

• Assegurar sostenibilitat a llarg termini del projecte.

Què ens fa forts?Què ens fa sans?Quins factors ens fa capaços d’afrontar situacions d’estrès?Què fa que aquest sigui un bon lloc per viure?Què fa la comunitat per millorar la seva salut?

Exemples:

-Actius en salut a Astúrieshttp://www.youtube.com/watch?v=nABTRuKwo9o&feature=player_embedded#!

-És la connexió entre les persones el què produeix els canvis (Mcknight)

-Consciència del què tenim -Fa que es connectin de diferent manera-Individus o grups dedicats a aquesta connexió. (veïns com a actius i no com a problemes, saber com connectar els veïns)

títol de la diapositiva

Per conèixer els actius dels individus.

•Què podries ensenyar a algú?

•Quines coses de la teva vida faries gratis?

•Si haguessis de regalar alguna cosa teva, què tens per oferir?

-CAP

-COR

-MANS

BLOC ASACO

http://projecteasaco.wordpress.com/

BIBLIOGRAFIA:

-Lindström B, Eriksson M. Guia del Autoestopista Salutogénico. Camino salutogénico hacia la promoción de la salud. Documenta Universitaria, 2011.

-Carta Ottawa.Disponiblea:http://www.paho.org/spanish/hpp/ottawachartersp.pdf

-Carta Alma Ata. Disponible a: http://www.paho.org/spanish/dd/pin/alma-ata_declaracion.htm

-OBAhttp://www.idea.gov.uk/idk/aio/8940584

- Holt-Lunstadt, Smith, Bradley Layton. Social relationships andmortality risc: a meta-analytic review. Plos MedicineJuly 2010,. Vol 7, Issue 7.

- Foot J. What makes us healthy? The asset approach in practice: evidence, action, evaluation.