Sant vicent andres estellés

Post on 07-Jul-2015

1.787 views 0 download

Transcript of Sant vicent andres estellés

Hamilton Cely

Iván Rodriguez

Vicent Andrés Estellés

En resum les obres de Ausiàs March s’han

centrat en els grans temes de la poètica de

totes les èpoques: l’amor, la mort, el past del

temps i la possibilitat de transcendència.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉSAMB L’OMBRA DE AUSIÀS M.

L’obra de Vicent “La clau que obri tots el panys” i

sobretot “Llibre de meravelles” mostra amb claretat

la seua íntima relació com a poeta –o com a hereu-

amb l’obra de Ausiàs March.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉSAMB L’OMBRA DE AUSIÀS M.

Vicent fa ús, com els grans poetes, “un

llenguatge del deliri” Aquets llenguatge es

la pràctica radical de la poesia; la pràctica de

l’escriptura que arriba a confondre’s en

ocasions amb la fluència de l’inconscient.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉSAMB L’OMBRA DE AUSIÀS M.

Va néixer el 4

de Setembre

1924 a

Burjassot.

VICENT ANDRÉS

ESTELLÉS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Va passar la seua

infància a

Burjassot on va

conservar un bon

record, així com de

la família i dels

seus amics

El seu pare era el

forner del poble.

Tenia una

germana, Carme,

sovint és citada

als versos del

poeta.

VICENT ANDRÉS

ESTELLÉS

Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.

La vocació literària

es va desvetllar molt

aviat, però no pel

costat de la poesia

sinó pel teatre.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Als llibres L'ofici de demà i Coral romput

recorda les morts

familiars de la seua

infància, el seu avi i un

oncle seu.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Tenia 12 anys quan va

esclatar la guerra civil

espanyola, i ja havia

començat a escriure

algunes peces teatrals que

ell anomena

"de combat".

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La guerra fa que deixi

els estudis, però llegeix

una gran quantitat de

llibres que li deixa un

veí.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Acabada la guerra, va

començar a treballar de

forner, com el seu pare;

després, d'orfebre, de

mecanògraf i d'ordenança.

Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

El 1942 va publicar

el seu primer article

al diari Jornada i va

fer gestions per

formalitzar l'ingrés a

l'Escola Oficial de

Periodisme de Madrid

Els seus últims anys va revre nombrosos premis i homenatges com la medalla d’Or de les Belles Arts i la creu de Sant Jordi entre altres.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

A Madrid, va

publicar poesies

que eren la

traducció

castellana de

poemes que havia

escrit en català.

Al 24 anys (1948) torna a

València per treballar com a

periodista al diari Las

Provincias.

Alli es va fer amic de Fuster

i de Sanchis Guarner i va a

establir una relació amb

Isabel Llorent.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Va morir el 27 de març de 1993 a València.

Ja instal·lat a València, escriu

poemes en català perquè, en

paraules de Joan Fuster:

«Estellés escriu des del poble».

El seu primer llibre va ser

Ciutat a cau d'orella (1953).

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Al 1958 el van nombrar redactor

cap del periodic Las Provincias,

càrrec que va ostentar fins al 1978.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent començà a dedicar-se

plenament en les seues obres com

“Balanç de Mar” (1978),

“Cant temporal”(198:) o

“Les homílies d’Organyà”(1981)

_ Premi Cantonigròs (1956)

_ Premi València (1958)

_ Ausiàs Marc (1966)

_ Lletra d'Or (1975)

_ Crítica Serra d'Or de poesia (1975)

_ Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (1978)

_ Creu de Sant Jordi (1982)

_ Premi de les Lletres Valencianes (1984)

_ Medalla d'Or Belles Arts Ministeri de Cultura, a títol pòstum (1993)

Va morir a València, el 27

de març de 1993. Va

deixar una abundant obra

inèdita. Pòstumament,

l'editor Eliseu Climent va

aplegar complet el Mural del País Valencià (1996).

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Res no m’agrada tant…

Res no m’agrada tantcom enramar-me d’oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, ambels

productes de la terra.

Res no m’agrada tant…

M’agrada molt el pimentó torrat,mes no massa torrat, que el

desgracia,sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la costra socarrada.

Res no m’agrada tant…

l’expose dins el plat en tongades incitants,l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,com fan els pobres,

en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Res no m’agrada tant…

Després, en un pessicdel dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,eucarísticament,

Res no m’agrada tant…

Me’l mire en l’aire

de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.

Cloc els ulls i me’l fot.

Res no m’agrada tant…

Amb aquest poema La semblança consisteix en l’explicaciód’una recepta

de cuina. Si en «res no m’agrada tant» s’explica l’elaboraciódel pebrot escalivat, també

s’explica succintament la del pa torrat amb oli i sal.

Res no m’agrada tant…

Els amants…

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Els amants…

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

Els amants…

De sobte encara em pren aquell vent o l'amori rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

Els amants…

Es desperta, de sobte, comun vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Els amants…

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

Els amants…

El nostre amor és un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Els amants…

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Els amants…

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars,i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

Els amants…

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Els amants…

Es van conèixer en la joventut i ràpidament va sorgir una bella i salvatge història d'amor. Avui són ja uns ancians que pràcticament ni es reconeixen en les fotografies en blanc i negre que decoren el seu saló; enrere van quedar aquestes tòrrides nits, aquests ardents petons robats, aquestes carícies múrries. Enrere van quedar, més no ho van

oblidar ...

Enllaç:

- http://anonimodeseo.blogspot.com/2010/06/se-conocieron-en-la-juventud-y.html

http://www.slideshare.net/banyeresdemariola/vicent-estelles-biografia1

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/index.php

Llibres:

-VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 10 ANYS DRESPRÉS.

- ARA ESTELLÉS 12 Poemes, 12 Cançons a Benicarló.