Post on 25-Jun-2015
El sector primari
Canvis i permanències
http://www.lasexta.com/videos/salvados/2012-diciembre-9-2012120700044.html
Definició del sector
Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats econòmiques.
Agricultura i ramaderia Explotació forestal Extractives Pesca.
Els factors que condicionen l’aprofitament agrícola.
Continuen sent decisius a les societats poc tecnificades.
Clima Relleu Sòl
Condicions no extremes
Planes i valls Fèrtil
1. Els factors físics.
2. Els factors humans.
Volum de població
Tècniques agrícoles
Destinació final de la producció
Polítiques agràries
Augment de la població mundial
Tecnologia
Tècniques tradicionals
Subsistència
Mercat
Lleis, ajuts...
Dietes o cultura culinària
Ex 2, p. 120.
Els elements del paisatge agrari.
Les parcel.les.Els sistemes de reg.L’espècie conreada.
1. Les parcel.les i el seu grau d’aprofitament.
Parcel.la: cada una de les parts en que es divideix el paisatge agrari.
Tipus de parcel.les
Segons la delimitació
Segons la mida
Camps oberts o openfield
Camps closos o bocage
Minifundis
Latifundis
Grau d’aprofitament
Agricultura intensiva de productivitat alta
Agricultura extensiva de productivitat baixa
Agricultura extensiva de productivitat alta
Agricultura intensiva de productivitat baixa
4 grans grups, identifica’ls en les següents imatges:
1. Intensiva i de baixa productivitat. (agricultura asiàtica).
2. Intensiva i de gran productivitat. (agricultura europea).
3. Extensiva i de baixa productivitat (agricultura africana).
4. Extensiva i d’alta productivitat (agricultura nord-americana: corn belt, wheat belt, cotton belt, tobacco belt). Agribusiness.
2.Els sistemes de reg.
Agricultura de secà Agricultura de regadiu
Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs
Ocupa una extensió més gran.Inferior valor econòmic.
Alt valor econòmic.Ocupa menys extensió.
3. L’espècie conreada.
Policultura Monocultura
4. En funció de l’objectiu: 4.1. L’agricultura de mercat.
Objectiu principal
Obtenció del màxim benefici
possible gràcies a…
Especialització de la producció
Mecanització de les feines del camp
Tècniques de conreu modernes
Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.
4. En funció de l’objectiu: 4.1. L’agricultura de mercat.
Efectes positius Efectes negatius
Abaratiment dels preus dels productes.
Agilització de la comercialització.
Utilització de transports especialitzats.
Contaminació del sòl i les aigües a causa dels fertilitzants.
Situació de desavantatge dels productes dels països pobres en quant a competitivitat.
4.2. L’agricultura de plantació.
Localització Països tropicals subdesenvolupats
Origen Colonització dels europeus a partir del segle XVI
Característiques
Agricultura de mercat
Grans propietats
Gran inversió de capital
Monocultura
Mà d’obra abundant
Productivitat alta
Problemes
Beneficis per a les empreses estrangeres
Alguns països han d’importar aliments
Explotació molt extensiva
Decissions en funció dels preus
4.3.L’agricultura tradicional.
Característiques
Agricultura de subsistència
Policultura
Tècniques i eines molt primitives
Forta dependència dels factors físics
Classificació de l’agricultura:
Agricultura de subsistència o tradicional // agricultura de mercat o comercial
Segons la varietat de productes: policultiu o monocultiu.
Segons l’aprofitament del sòl: intensiva o extensiva.
Segons l’ús de l’aigua: de secà o de regadiu. Segons el tipus de parcel·les: camps oberts o
openfields // camps tancats o bocage.
ANÀLISI D’UN PAISATGE AGRARI
P. 119. FER-NE UN CONJUNTAMENT. GRUPS DE 4 PERSONES:- Portar una imatge d’un paisatge agrari.- Analitzar un paisatge agrari seguint el
guió.- Presentar l’anàlisi amb la imatge que hàgiu
trobat.
Espais agraris al món, p.282
EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA
Mapa p.98-99 Quines províncies destaquen per un
percentatge elevat de població agrària? Quins productes agrícoles coneixes d’aquestes zones?
Espanya és un estat agrícola? No confonguis població rural de la població
agrària. Rural: habitants de zones rurals però que treballen en el sector secundari o terciari, agrària: treballadors del sector primari.
p. 101, l’evolució del sector primari.
Els tipus d’explotacions agràries a Espanya
Explotacions petites o minifundis:– Menys de 10 ha.– Explotació familiar i assalariats.– Problemes de mecanització– Baixa producció dificultats per comercialitzar.– Rendibilitat per agricultura intensiva o científica
horta a El Ejido o plantes ornamentals al Maresme.
Explotacions mitjanes:– 30 ha.– En augment a Espanya per les polítiques de la
UE: Reagrupament de parcel·les Crédits Desgravacions i primes Preus avantatjosos
Latifundis:– A partir de 100 ha.– Ha evolucionat dels contractes de parceria (un aporta la
propietat, l’altra la feina) i arrendaments (cessió de l’explotació de la terra a un preu i temps determinat) per propietari absentista a gestió directa.
– Agricultura extensiva: Mecanització es necessita mà d’obra especialitzada. Treballadors eventuals contractes a estrangers per temporada
(dones de Romania, Colòmbia i Marroc a la temporada de la collita de maduixes, taronges, etc.)
Grans beneficis.
Distribució de les explotacions agrícoles, p. 104.
A Espanya hi ha moltes explotacions petites, en canvi representen poca superfície conreada.– Representen el 51.8 %, ocupen un 4.74%.
Per contra, hi ha molt poques grans finques i concentren la major part de la terra conreada:– Representen un 4.63%, ocupen un 55.49% de les
terres conreades.
Treball agrari
Mapes p. 103. Distribució territorial del treball agrari:
– Nord– Sud
p. 103.
Canvis en els usos en els darrers anys:– Disminueixen les terres de conreu un 12 %.– Augmenta el terreny forestal 9%.– Causes:
Abandonament de les terres menys productives Augment de la ramaderia Construcció d’àrees residencials o d’infraestructures.
Agricultura de secà predomina sobre la de regadiu.
La UE i Espanya: La PAC: Política Agrària Comunitària:
Espanya entra a la CEE el 1986. evolució:– De 1957 a 1986:
– Objectius: potenciació per assegurar la proveïment i augmentar les rendes agràries. (context de postguerra).
– Pràctica: subvencionar productes i comprar els excedents sobreproducció i preus agraris per damunt dels internacionals.
– Efectes: grans distorsions:– Continua el desnivell de les rendes agràries (gràfic linial p.
105.)– Excedents abundants I costosos.– Protecció desigual (productes mediterranis menys protegits).– Proteccionisme sobre l’exportació ruïna pels pagesos dels
països en vies de desenvolupament.
De 1986 a 2007: reorientació en disminuir conreus i producció. 1992: objectius: disminuir excedents, equilibrar els preus europeus
I mundials. Pràctica: ajut a la silvicultura I al medi ambient, ajut a les explotacions amb activitats complementàries (turisme rural, indústria agrària, etc).
2003: la més profunda: restriccions de l’ajuda a la producció, ajudes al productor dels sectors tradicionals (llet, vacum, oví, cabrum, herbacis) a canvi de respectar el medi ambient, el benestar animal I controlar la seguretat alimentària DESENVOLUPAMENT RURAL.
Al 2004 entrada de 10 països augmenten les terres de conreu: replantejament: LA QUALITAT PER SOBRE DE LA QUANTITAT I nou plantejament de la pagesia: tasques productives tradicionals + altres funcions: transformació artesanal alimentària, turisme rural, defensa de la cultura camperola i conservació del patrimoni natural.
De 2007 a 2013. Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural. Ajuda de la UE de 7213 milions d’euros.
Objectius:– Augmentar la productivitat en l’agricultura i la
silvicultura per ser competitius en el mercat internacional.
– Desenvolupar la indústria agroalimentària (a Espanya ocupa el primer lloc del sector industrial)
– Millorar el medi ambient.
La producció agrícola
Condicionants:– Superfície– Regadiu o secà– Qualitat del sòl i el relleu– Intensitat dels conreus: extensiva o intensiva.
Augment del regadiu per:– Productivitat elevada i aplicació en conreus de
secà (evitar sequeres i major rendiment).– Infraestructures i aprofitament de l’aigua
subterrània
Taula p. 106
De secà:– Ordi i blat: per a pinso, mecanització i selecció de
llavors.– Oliveres: augment per l’oli.– Vinya: especialització (D.O.) i qualitat.
De regadiu: mà d’obra abundant, fertilitzants i llavors d’alt rendiment.– Fruita: aprofiten la maduració primerenca per
vendre-la als mercats europeus.– Horticultura.
La producció ramadera, p. 107
El 2n estat de la UE en importància.
Boví: pilar carn i llet. Oví: no per a la llana, carn i llet, desaparició
de la transhumància. Porquí: consum fresc i xarcuteria. Avicultura: molt especialitzada: ponedores,
consum.
Ex 3 p. 120 Quants porcs ens toquen per persona?
La comercialització
Controlada per la indústria agroalimentària empreses multinacionals de productivitat alta i aliments elaborats.
Observeu la compra setmanal. Espanya i el mercat europeu:
– 75 % de les exportacions espanyoles agràries es dirigeixen al mercat de la UE.
– El 57 % de les importacions agràries d’Espanya són de la UE: carn, blat pel pa, begudes i molts productes alimentaris.
La indústria agroalimentària espanyola destaca en :
La producció del vi: mercat nacional, exportacions a Europa i Amèrica.– Exemple: Celler Sort del Castell.
Embotits, pernils i conserves. Plats precuinats i congelats. En creixement la producció de pinso.
Paisatges agraris espanyols
Paisatge: defineix un marc físic, les activitats humanes i l’organització social d’un espai.
Factors que el determinen:– Naturals: clima i relleu.– Socials: hàbitat (dispers o agrupat) i les comunicacions.– Culturals.
Elements visibles:– Cobertura vegetal: arbòria, arbustiva, herbàcia– Grandària– Tipus d’explotació– Ramaderia estabulada o no.Exemple p.119.
TIPUS DE PAISATGE
ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIAESTRUCTURA
AGRÀRIAHÀBITAT
ATLÀNTIC
Litoral Cantàbric, terres gallegues.
Oceànic: temperatures suaus, poca oscil·lació i abundants precipitacions.
Prats i boscos.Repoblacions abundants amb eucaliptus.
Poca.Monoconreu de blat de moro (alimentació animal) i pomeres (sidra).
Molta importància.Boví: llet i carn (Galícia).
Minifundista.Explotacions familiars o petites empreses.
Dispers: caseríos o llogarets.
MEDITERRANI
Litoral i prelitoral.Depressió de l’Ebre, Guadalquivir i Balears.
Mediterrani: precipitacions irregulars i escasses, oscil·lació tèrmica important.
Degradació per la pressió demogràfica i urbanística.
Secà: trilogia, avellaners, ametllers, garrofers.Hivernacles per regadiu (cítrics).
Oví i cabrum en extensiva.Boví i porquí en intensiva a Catalunya.
Mitjanes i a Andalusia: latifundis.
Concentrat: grans pobles.
INTERIOR
Castella la Manxa i Castella- Lleó. Planes i Meseta.
Continental: oscil·lació elevada i poques precipitacions.
Escàs terreny forestal.Deveses: alzinars i pastures de porcs.
Cerealística.Rotació biennal o triennal.Substitució del blat per ordi (alimentació animal).Mecanització elevada.
Oví.Ramaderia estabulada o en deveses (extensiva).
Parcel·lades.Latifundis pel secà i mitjanes pel regadiu.
Població escassa i envellida. Petits nuclis rurals: concentrats però dispersos entre sí, xarxa de comunicacions important.
MUNTANYA
Relleus muntanyosos.
Clima fred: precipitacions en forma de neu, contrast entre els vessants nord i sud.
Fagedes i castanyers.Repoblacions amb pins i eucaliptus.
Inexistent. Bovina i ovina de forma extensiva.
Petites propietats i mancomunitats entre aquestes.
Escàs i concentrat.Turisme de muntanya: esquí, excursionisme, senderisme, esports d’aventura.
CANARI
Arxipèlag de les Canàries.
Subtropical:Sequedat extrema.
Tales abusives en el passat, actualment protecció del pi canari i la laurisilva amb Parcs Nacionals.
Plàtans, tomàquets, patates.Hivernacles.
Cabrum i oví en augment, boví i porquí en descens.
Diversa: tradicionalment petites i la costa extenses.
Concentrat.Turisme de sol i platja.
Activitat pesquera
Espanya: potència pesquera dins la UE.
• Tradició pesquera, actualment reduïda a Galícia i Andalusia.
• Al voltant de 14.000 vaixells.
• 0,7 % de la població activa.
http://fernandojromerob.googlepages.com/lapesca
Dieta mediterrània: 35 k/habitant i any. (p. 120) Peix blanc (lluç i llucet), peix blau (sardines,
anxoves, tonyina, bonítol) Millors caladors: plataformes continentals
(corrents marins freds rics en plàncton) la plataforma espanyola pobre (p.115 mapa) recerca de caladors més rics:
– Mar del Nord: • Quotes de captures i
temporades de veda.– Terranova:
• Des d’antic, campanyes de pesca de mesos.
• Bacallans i halibuts• Canadà ho restringeix.
– Canàries:• Banc saharià• Conflictes freqüents
amb Marroc, Senegal i Mauritània.
– Moçambic i Somàlia: el cas de l’Alakrana.
– Atlàntic americà
Política Pesquera Comunitària
1986 entrada d’Espanya a la UE: Positiu: quota de pesca alta i acord amb el
Marroc. Negatiu: armadors més petits menys
capacitat de pesca.2007-2013: Fons Europeu de la Pesca:- No es pot augmentar capacitat pesquera.- Fons per fomentar explotació sostenible i
aqüicultura.
Aqüicultura marina: Galícia i Cantàbria lubina,
musclos, llagostins, ostres.
D’aigua dolça: piscifactories truita, salmó.
Indicadors de la situació crítica de la pesca a Espanya
Descens de la població activa en el sector. Disminució de la seva aportació al PIB,
actualment només un 0.2 %. Dèficit en la balança comercial: augment
de les compres i menys vendes.
Problemes de la pesca espanyola
- El problema dels caladors.- L’estructura pesquera espanyola: població activa
en recessió i envellida + flota pesquera nombrosa però de poc tonalatge.
- Els problemes mediambientals: - sobreexplotació dels caladors nacionals (pesca furtiva,
pesca de peixos alevins, incompliments de les quotes, potències d’arrossegament).
- Contaminació de les aigües (residus agrícoles, industrials, urbans, hidrocarburs Prestige, 2003)
Catalunya: percentatge molt baix en l’economia catalana (exercici PAU)
CARACTERÍSTIQUES
AGRICULTURA Petites explotacions familiars.Intensiva i d’alta productivitat: -horta (Baix Llobregat), -flor tallada (Maresme),-arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre), -fruiters (Segrià), -farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu).Extensiva i de secà : -ordi (Segarra), -olivera (Garrigues), -vinya (Penedès, Priorat i TGN), -avellaners (Camp de Tarragona).
RAMADERIA Muntanya: prats naturals.Intensiva: llet i carn.Porquina.
PESCA Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en aqüicultura.Mercabarna i 19 llotges: -sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i escamarlà.