Sí, sóc un paraigua. De color negre, vermell o groc. Amb el mànec de fusta o de plata.

Post on 25-Jan-2016

45 views 0 download

description

Sí, sóc un paraigua. De color negre, vermell o groc. Amb el mànec de fusta o de plata. Tant se val! Al capdevall, un paraigua. Em fa servir tothom: la gent menuda i la gent gran. Els homes i les dones, els rics i els pobres,. Els creients i els no creients… - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Sí, sóc un paraigua. De color negre, vermell o groc. Amb el mànec de fusta o de plata.

Sí, sóc un paraigua. De color negre, vermell o groc.Amb el mànec de fusta o de plata.Tant se val! Al capdevall, un paraigua

Em fa servir tothom: la gent menuda i la gent gran.

Els homes i les dones, els rics i els pobres,

Els creients i els no creients… tothom, riguin o plorin, siguin del color que siguin.

La meva missió és aixoplugar tothom, jo sempre estic a punt…

A vegades em passo dies i dies arraconat en un armari, o empolsegat en un paraigüer…

Però si comença a ploure, renoi, quines corresdisses! No em deixen ni un moment tranquil i quedo ben xop.

Xop com una esponja. És clar que és això precisament el que haig de fer:mullar-me jo per a resguardar els altres de la pluja. Sense queixar-me, en silenci.

M’agrada sobretot anar amb el Quimet de can Baldufa. Amb ell salto i jugo… Li faig de metralladora i d’escut…

Sóc globus i paracaigudes…

Sóc la nau espacial de les seves aventures interestel·lars…

Si plou, ens mullem tots dos, perquè no para de balencejar-me sobre el seu cap.

I quan menys m’ho espero, m’obre i m’estén, encara que faci un sol esplèndid.Llavors no em toca altre remei que fer el ridícul. Però tant se me’n dóna. Sóc feliç al costat d’en Quimet

Li sóc creador de somnis i company de solituds, sóc joguina i fantasia, li sóc paraigua i bastó…

M’agrada també ser el paraigua de l’avi Ton, que em fa servir de sopluig i de crossa,

ser el paraigua de la senyoreta Lídia, que em passeja tota coqueta pel carrer major…,… de la senyora Filomena, que m’agafa per cobricelar-se el cap en dies de massa sol…

…i de molts i molts altres… …com el senyor Lluís, que se’m descuida a tot arreu i que, si no em troba, tot són cridòries i desespers.

Que n’és, de bonic, ser paraigua! Quan et necessiten o quan t’arraconen.Ser paraigua de la persona important i del qui no té ningú que l’acompanyi.Ser paraigua dels qui t’acaronen amorosament i dels qui rondinen perquè sóc massa vell…

Sí, ser paraigua-Ramon, paraigua-Marta, paraigua-Joan, paraigua-jo. Això és el que necessita el nostre món!

Que n’és, de bo, ser paraigua!

Àudio-visuals Claret - 86 (1984)www.claret.cat

dibuixos: Sílvia Martínez Péreztext: Margarita Pons

trobareu més contes a: www.mouteenxarxa.cat/documents