Post on 06-Oct-2020
Situació Catalunya Segon semestre 2010
Anàlisi Econòmica
• L’economia global creix recolzada en el món emergent, però amb dilemes de política econòmica.
• LestensionsfinanceresaEuropacontinuensentunfactorde preocupació.
• Encaraquelesperspectivesmilloren,l’economiaespanyolaes manté a l’espera d’una recuperació sostinguda.
• Catalunya: a la debilitat de la demanda se suma un ajust fiscalintens.
• El turisme: un sector que situaCatalunya almón, i ambpossibilitats de continuar creixent.
• Estimacionsen temps real delPIB regional: resultats per a Catalunya.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA2
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Data de tancament: 25 de novembre de 2010
índex
A.Resum ...................................................................................................................................3
B.Entornexterior ..................................................................................................................5
C.Economiacatalana .....................................................................................................12
D.Turisme ...............................................................................................................................19
E.EstimacionsentempsrealdelPIBregional: resultats per a Catalunya ......................................................................................29
F.Quadres ................................................................................................................................34
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA3
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
A.ResumElretorndelesturbulènciesfinanceresi,enparticular,lesreferentsaldeutesobiràdelspaïsosperifèricsenlesúltimessetmanesdenovembre,posendemanifestqueleseconomiesdesenvolupadesi,enconcret,l’espanyola,nopodenrelaxar-seenelsprocessosdereformaiconsolidaciófiscal.Certament,lamilloraobservadaenlestensionsfinanceresfinsl’octubrereflectiaquelesreformesestructuralsactivadesalamajoriadelspaïsosanavenenlabonadirecció,aixícoml’efectepositiudelesprovesd’esforç,engeneral,del’incrementdelainformacióoferidaalsinversors.Elrebotdelesprimesderiscidelesrendibilitatsexigidesaldeutesobirà,particularmentaEuropaialspaïsosperifèrics,reflecteixquelesrespostess’estanproduint,peròaunritmemassalentiambsenyalspolíticsquemostrenlamanca d’acord sobre les línies d’actuació.
Enaquestentorn,elmónpodriamostrarunalleugeradesacceleraciódelseucreixement,queafectatantelsEUAcomEuropa.Leseconomiesemergentsesmantindransòlides,peròelspaïsosdesenvolupatsesveuenafectatsperlanecessitatd’ajustosdecaràcterestructural,quemantindranlademandadèbil.Lapolíticamonetària,pertant,esmantindràexpansivadurantmoltdetemps,recolzadaperunesfeblespressionsinflacionistes,perladificultatd’aplicarestímulsaddicionalsenmatèriadepolíticafiscaliperlanecessitatdecontinuarambelprocésdedespalanquejamentenelsectorprivat.
AEspanya,elsavençosde les reformesestructurals,com ladelmercat laboral, i lapublicaciódelesprovesd’esforçdelsistemafinancer,mésaclaridorsqueend’altrespaïsos,hanpermèsqueelsindicadorsderiscdel’economiaesdesacoblessindelcomportamentdeGrècia,IrlandaoPortugal,reflectintlesdiferènciesdelanostraeconomiaamblesdelarestadelspaïsosperifèricseuropeus.Noobstant,icomhaposatdemanifestlanovacrisiiniciadaenlesúltimessetmanes,calcontinuaravançantenelprocésdereformesestructurals,enlesqualsl’economiaespanyolaestrobaencaraforçaendarrerida.Enaquestnúmerodelarevista,precisament,s’incorporaunaanàlisidelaposicióestructuraldeleseconomieseuropees,idecomaquestaafectatantelcreixementielbenestarcomles primes de risc cotitzades alsmercats financers. En ambdós casos, l’impacte de les rigideseseconòmiquesésclar,ipertantaquestavançs’hadeproduirsensepausaisensedilació.
Lesxifresdel’economiaespanyola,totiquependentsdequinpodriaserl’impacted’aquestanovacrisidedeute,reflecteixenqueeneltercertrimestreesproduíunestancamentenelprocésderecuperaciódelcreixement.Aquestestancament,però,mostraquel’impactedelaconsolidaciófiscalaplicadaenelsegonsemestre(enparticular,l’incrementdel’IVA)s’hauriareflectitenelconsum,peròdeformamenyspronunciadadelqueeraprevist.Aixòpodria indicar, enpart, que la translacióde l’impostapreusnos’haproduïten lasevatotalitat, tantper ladebilitatde lademandacomperquèbonapartdelconsumd’estiu (vacances) s’anticipa, esquivant per tant l’alça de preus d’aquesta temporada,mentre que end’altresproductes,comelsautomòbils,lacoincidènciadelafinalitzaciódelsprogramesd’ajutsil’incrementimpositiusíhauriatingutefecte.Alapràctica,aixòsuposaqueelconsumpodriamantenir-sedèbildurantalguntrimestremés,enlamesuraenquèelprocésdetranslaciódel’impostnohagifinalitzat.Labonatemporadaturísticahauriarecolzataquestcomportament,compensant,enpart,elsajustosinterns.
Respectedel’economiacatalana,lainformaciódequèesdisposaaraassenyalaquedurantl’estius’hauriaexperimentatuncertestancament.L’avançdecreixementdelPIBpublicatpelDepartamentd’EconomiaiFinancesreflecteixqueCatalunyahauriacrescutunadècimaentermesintertrimestrals,equivalentsaunzeroentermesinteranuals.Lesdadesdisponiblesperalquarttrimestretantd’indicadorsestadísticsoficials com de l’Enquesta sobre l’Activitat Econòmica BBVA mostren que, en el quart trimestre, elcomportamentpodriaevolucionarlleugeramentmillorentermesdedemandainterna,peròquelademandaexternacomençaamostrarsímptomesd’esgotament,quecontinuaranelproperanyenlamesuraqueelcreixementmundialesdesacceleri.Amigtermini,però,l’ajustamentdel’economiacatalana,inclòselsectorpúblic,mantindràlademandadeprimida,elqueportaràaquè,enelproperany,lacontribuciódelsector exterior al creixement de l’economia catalana s’incrementi.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA4
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
LarevistaincorporaunaanàlisisobreunsectorqueposicionaCatalunyaalmón:elturisme.Totiqueelpesdelturismeenl’activitateconòmicacatalanaésrelativamentreduït(siescomparaCatalunyaambaltreszonesturístiques)aquestaComunitatsesituacomunadelespotènciesmundialsenelsector,ienelsúltimsanys,elscanvisexperimentatshanafavoritunamajorcaptaciódevalorafegiti,totiqueincipientment,unadisminuciódel’estacionalitat,elquepotafavorirquel’aportaciódelsectoresmantingui positiva en el creixement a futur. Els canvis permantenir la posició competitiva, noobstant,handecontinuardonatl’entorndecompetènciacreixentexistentenelsector.
Finalment,enaquestarevistaespresentaunmodelintegratdecreixementdelPIBperalesdiferentsComunitats Autònomes desenvolupat per BBVA Research amb els resultats que aquest modelofereixperaCatalunya.ElmodelplantejatintegraelsindicadorsdisponiblesperacadascunadelesComunitatsAutònomes,inclosalacomptabilitattrimestral,quanesdisposad’ella,elPIBd’Espanyai el de laUEM, el que permet fer previsions trimestrals del PIB de cadascuna de les comunitatscompatiblestantamblaComptabilitatRegionalpublicadaperl’INEcom,siéselcas,amblesdelesComunitatsAutònomes,permetentrealitzarescenarisdecomportamentregionalconsistentsambeldelconjuntdel’economiaespanyola.Elsavantatgesd’unmodeld’aquestamena,perainstitucionsquetreballenatotelterritorinacionaloperrealitzarcomparativesdelcomportament,enunentornenquèelsdesequilibrisafectendeformadiferenciadaalesComunitatsAutònomes,sónevidentsientenemqueafavoreixelconeixementdelquesucceeixenlesdiferentseconomiesregionals.
.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA5
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
B.EntornexteriorL’economia global segueix creixent amb força, fonamentalment als països emergents, mentre que les preocupacions cícliques i financeres predominen entre les economies avançadesElcreixementmundialsegueixsentfort,is’esperaques’assoleixiel4,7%en2010iel4,1%en2011.Aquestboncomportamentesdeufonamentalmentalasolidesadeleseconomiesemergents,ambÀsiaalcapdavant,ques’hanvistmenysafectadesperlacrisifinancerai,pertant,s’hanrecuperatambmajorrapidesa.Percontra,lesrenovadespreocupacionspelciclealsEstatsUnitss’hanunitalespreocupacionsfinanceresquesegueixenpredominantaEuropa,onelsajustamentsmacroeconòmicsi financers s’han iniciat però encara segueixen pendents.Així, les perspectives per a l’economiamundialdurantelspropersdosanyscontinuenmostrantdiferències rellevantsentreelcreixementde leseconomiesavançades i lesemergents,fins i totencaraqueenalgunesd’aquestesúltimes,particularmentXina,lesautoritatseconòmiquesestiguininiciantunadesacceleraciócontroladaquedisminuiràelriscdereescalfamentdelesseveseconomies.
La política monetària de les economies avançades serà expansiva durant molt temps, afegint pressió sobre els tipus de canvi a tot el món, i els mercats emergents s’enfronten cada vegada a majors dilemes de política econòmica derivats del sòlid creixement experimentat, de l’abundant liquiditat mundial i de les intervencions canviàries en altres àreesLes perspectives de creixementmolt baix i d’unes febles pressions inflacionistes en les economiesavançadesestraduiranenunsbaixostipusd’interèsdurantunperíodeperllongatdetempsenlestresprincipalseconomiesavançades(EstatsUnits,EuropaiJapó).Noobstantaixò,enuncontextmarcatper unes renovades preocupacions cícliques i per l’escàs espai per a estímuls fiscals addicionals,l’atenciódelsmercatssecentraenlanovarondademesuresnoconvencionalsd’expansiómonetària,ilesexpectativesd’aquestnouaugmentdelaliquiditathanreduïteltipusdecanvideldòlardeformageneralitzada.Decaraalfutur,atèsquelamajorpartdelesmesuresd’expansiómonetàriajahanestatdescomptadespelsmercats,eltipusdecanvieuro-dòlardependràenmajormesuradelesperspectivesrelativesdecreixement(queafavoreixenelsEUAenfrontdelaUEM),peròtambédelapercepciódelapolíticamonetàriaenambduesàreesidel’evoluciódelsfluxosd’inversió.Almateixtemps,esperemqueescontinuïnmantenintlespressionsalcistessobreelstipusdecanvideleseconomiesemergentsacausadel’augmentdelaliquiditatglobal,delamajorsolidesadelsseusfonamentseconòmicsidelsdiferencialspositiusderendibilitatqueafavoreixenlesnovesentradesdefluxosdecapital.
Tant Àsia comLlatinoamèrica, on la demanda interna privada està substituint els estímuls de lespolítiqueseconòmiquescomafontprincipaldelarecuperació,s’enfrontenaunsdilemescadavegadamajorsenmatèriadepolíticamonetària icanviària,ambundebatentre refredar la fortademandainterna i evitar així les fortes entrades de capital omantenir la seva competitivitat pel que fa alsmercatsestrangers.Tenintencompte larelativafaltadeflexibilitatdels tipusdecanviaXina(ienmenormesuraalarestad’Àsia),Llatinoamèricas’enfrontaahaverd’assumirunapartsignificativadel’ajustament,finsalpuntquelesfuturesapreciacionsenelstipusdecanvicomençaranaconstituirunproblemaperalcreixement.Aixòposademanifestlaimportànciad’aplicarunamajorflexibilitatenmatèriadetipusdecanviaÀsia(particularmentaXina),perproporcionarunmajormarged’actuacióde política econòmica a la resta del món.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA6
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Gràfic1
Creixement del PIB global i contribucions (%)
Gràfic2
Índex de tensions financeres BBVA
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
2007 2008 2009 2010 2011 2012EUA UEMAltres Economies Desenvolupades
Economies EmergentsResta del Món
Creixement Mundial
-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,02,53,0
may06
feb07
nov07
ago08
may09
feb10
nov10
EUA UEM
Font:BBVAResearch Font:BBVAResearch
El creixement als Estats Units mantindrà la seva debilitat a causa del procés continuat de despalanquejament de les llars, si bé és molt improbable que es produeixi una recaiguda en la recessióAlsEUA, ladebilitatobservadaen lademanda internacomaresultatde l’esgotamentde l’estímulfiscal,delprocésdedespalanquejamentqueestanduenta terme les llars, ide la inestabilitatdelmercat laboral,confirmen la lentituden la recuperacióde ladespesaprivada.Així,encaraque lesrecents preocupacions sobre la situació del sector immobiliari als EUA semblen ser excessives,els llastosexistentssobreelconsumi labaixaprobabilitatqueesprodueixinnousestímulsfiscalsimpliquenunasortidadelacrisiaunritmemoltmenoral’experimentatenciclesanteriors.Sibélapossibilitatqueesprodueixiunarecaigudaenunanovafasederecessióésaltamentimprobable,ladesacceleraciódelarecuperacióilafaltadesolidesadelademandainternainduiràelsEUAaunanovaexpansiómonetàriaquepot interpretar-se,enpart,comuna fórmulaperexercirunapressiócadavegadamajorsobrelarestadelmónperaugmentar,també,lasevademandaagregada.
A Europa s’han produït canvis importants després dels decisius avanços experimentats en matèria de consolidació fiscal, les mesures adoptades per recolzar els governs amb majors dificultats i les proves de resistència del sector financerLesdadesdecomptabilitatnacionaldelsegontrimestrealazonaeurovansorprendrefortamental’alça,ambuncreixementde l’1%en taxes intertrimestralssustentat, fonamentalment,en lesexportacionsnetesienl’estiradaqueaquestesvanexercirsobrelainversió.Elconsumprivatgairebénovacréixer,perlaqualcosaesmantenenelsdubtessobrelasostenibilitatdelarecuperacióamitjàtermini.
Elsmercatshancomençatadiferenciarentreelsdiferentsactiussobirans, reduintaixíel riscquees produeixi un esdeveniment sistèmic.Aixímateix, elsmercats financers han començat a obrir-se, encara que demanera selectiva, però elsmercats de deute sobirà a Europa segueixenmolttensionats,essentlaprincipalfontderiscdelaregió.Amés,larecentapreciaciódel’euroconstitueixunreptecíclicafegit,atèsqueleseconomieseuropeesquehanexperimentatunmillorcomportamentdurant els últims trimestres s’han vist recolzades per la demanda externa.Això implica que siguiencaramés important continuar abordant amb decisió les fonts de vulnerabilitatmacroeconòmicade la regió, comsón lasostenibilitat fiscal ielsdesequilibrisexterns,evitant,amés,nous retardsenlareestructuraciódelapartmésfebledelssistemesbancaris.Alavegada,perpodersostenirelcreixementa llarg termini,serà fonamentaldura termenovesreformesestructurals i institucionalsquesónnonomésnecessàriespermillorarlacapacitatproductiva,estimularlacreaciód’ocupacióiaugmentarelbenestarallargtermini,sinótambéperfacilitarlaconsecuciódelsobjectiusd’estabilitatpressupostàriaamitjàillargtermini.
Davant els reptes de consolidació fiscal, recuperació de la confiança del sistema financer ireestructuracióbancària,elpanoramaqueespresentapelsdospropersanysaEuropasegueixsenteld’unarecuperaciórelativamentlentaenelconjuntdelazona,encaraqueambdiferènciesimportants
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA7
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
entreelspaïsosdelnuclieuropeu,quehanacumulatmenorsdesequilibrisdurant l’expansió iques’estanbeneficiantmésdel’estiradadelademandaexterna(fonamentalment,delmónemergent),ielspaïsosdelaperifèria,ambajustamentsmésimportantsqueduraterme.Ifinsitotenelnuclid’Europa,mentrel’impulsnoestraslladidesdelademandaexternacapaunarecuperaciódecididadel consum i la inversió –alguna cosa que, demoment, no s’albira clarament- la recuperació notindrà suficient inèrcia per ser autosostinguda.Al conjunt de la zonaeuro s’esperaun creixementpersobredel’1%en2011,desprésd’aconseguirprobablementl’1,6%aquestany,ambmajorimpulsaAlemanyaqueaFrançaialspaïsosperifèrics.Lainflacióesmantindràpersotadel2%,jaquelabretxadeproduccióésencarabastantàmplia.
Elsproblemesdedesconfiançasobreleseconomieseuropees,ienparticularsobreelsseussistemesfinancers i la sostenibilitat del deutepúblic, esmantenen comun risc deprimeramagnitud sobreel creixement d’aquesta àrea. Els esdeveniments recents d’Irlanda, amb un rescat que finalments’aprova,posendemanifestlanecessitatdemillorardeformacontinuadalainformacióeconòmica,sobreelssistemesfinancers ielscomptespúblics, i l’obligaciódeprendremesurescontundents icreïblesquepermetinguanyarlaconfiançadelsmercats,davantelriscquelesmesuress’hagindeposarenmarxa,finalment,arrossegadespelsesdevenimentsicostossubstancialmentsuperiors.
Elpladerescata Irlanda,enquès’han involucratfinsara laComissióEuropea,elFonsMonetariInternacional,elRegneUnitiSuècia,contemplaajutsperunimportde90milmilionsd’euros(enelsqualss’inclouentantelsajutsalsectorpúbliccomalsectorfinancer),perònoobstantaixò,lareacciódelsmercatshaestatdedecepció,elquedónacomaresultatunencarimentdeldeutequeincrementalesdificultatspersortirdelacrisi.Enqualsevolcas,elsefectesdelacrisinonoméss’observenanivelldefinançament,sinótambéanivellreal,idesprésd’haverestatdurantanysunsdelspaïsosambunaimmigraciómésrellevant,Irlandas’haconvertitnovament,enl’últimany,enunpaísd’emigració,nonomésperalsimmigrantsquehavienarribatambelboomeconòmicsinótambéperalsnacionals.Laretalladadeprestacionssocials,l’incrementd’impostosnecessariperafrontarelspagamentsderivatsdelsajutsilesperspectivesquemostraelmercatlaboralestanfentque,enl’últimany,propde100milpersoneshaginabandonatIrlanda,un42%d’ellesnacionals.
Totiquelasituaciónoéscomparable,nientermesdedificultatsdelsectorfinancernidecomptespúblics,ladiferenciacióil’aclarimentsobrelespossibilitatsdesortirdelacrisiesconverteix,ara,enunreptedeprimeramagnitudperalspaïsoseuropeus,iespecialmentperaaquelleseconomiesquehanpatitajustamentsdeprimeramagnitudoquemostrendesequilibrisrellevants,iquehanderecórreral finançament extern per recuperar el creixement omantenir la seva capacitat de pagament.Enaquestasituaciósemblentrobar-se,païsoscomPortugal,ItàliaoEspanya,i,pertant,calenmesurescontundentsquemostrinlaresoluciódelsgovernsilesempresesd’aplicarlesreformesquepermetinrecuperar el creixement garantint la sostenibilitat dels comptes públics.
Quadre1
Necessitat de Reformes Estructurals en Països Desenvolupats *Mitjà termini ALE FRA HOL BEL ITA ESP POR GRE AUT FIN IRL DIN SUE R.U. EUA JAP Mitja.Mercatdetraball 2 3 2 2 3 3 3 3 2 1 1 1 2 1 1 1 1,9Regulacionsempreses 2 2 1 3 2 3 2 3 2 2 1 1 1 1 1 2 1,8Regulacionesdexarxes 1 2 1 1 2 1 2 3 1 2 3 1 1 1 1 2 1,6Vendaminorista 1 2 1 3 2 2 2 3 3 2 1 2 1 1 2 1 1,8Serveisprofessionals 3 2 1 2 3 2 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1,7
Llarg terminiInstitucionsicontractes 1 2 1 2 3 2 3 3 1 1 2 1 2 1 2 2 1,8Capitalhumà 2 2 1 1 3 3 3 3 2 1 1 1 1 2 2 1 1,8Infraestructures 1 1 1 2 3 1 2 3 2 2 3 1 1 1 1 1 1,6Innovació 1 1 1 1 2 3 3 3 2 2 2 1 1 1 1 1 1,6
Mitjana 1,6 1,9 1,1 1,9 2,6 2,2 2,4 3,0 1,9 1,6 1,7 1,1 1,2 1,1 1,3 1,3 1,7*Indicadordelacapacitatestructural(HISSI)de16economiesavançades,apartirdelainformacióproporcionadaperl’FMI(FMI(2010),RegionalEconomicOutlook:Europe.Washington).Pertransformarl’indicadorqualitatiuenunaltrequantitatiu,s’hanassignatvalorsd’1a3peracadascunsdelstresnivellsqueconsideral’FMI,onunamajorpuntuacióindicaunamajornecessitatd’implementarreformesestructurals.D’aquestamanera,éspossibleobtenirunapuntuaciómitjanaperacadapaísiperacadascundelsnouindicadorsqueespresenten. Font:FMIiBBVAResearch
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA8
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
L’economia espanyola continua estancada, tot i que s’ha produït una millora en les expectatives gràcies al millor comportament de les variables que condicionaven les perspectives de creixement a curt terminiA Espanya, després d’haver tancat el primer semestre de l’any en positiu, l’economia afrontava lapossibilitatdetornararegistrartaxesdecreixementintertrimestralnegatives.Aquestesexpectativesesfonamentavenenquatreelementsquecondicionavenelmomentconjunturaldel’economia:lapersistènciadelaincertesaidelavolatilitatalsmercatsfinancers,eldebilitamentprevistdelesexportacionsdavantl’esgotament d’impulsos fiscals a Europa, l’esperada acceleració del procés de consolidació fiscal aEspanyadesdefinalsde2T10iladebilitatdelademandadomèsticaprivadacomaconseqüènciadelsprocessosd’ajustamentenmarxa.Sibéaquestselementscontinuenpresents,aquestesexpectativesnegatives inicials no s’haurien confirmat, i en el tercer trimestre l’economia espanyola esmantinguéestancada(0%).Amés,encaraquecontinuenexistint incertesesalsmercatsfinancers,s’haobservatunaclaradiferenciaciópositivadelsactiusespanyolsrespectedelsd’altrespaïsoseuropeusi,durantuntemps,unasuavitzaciódelestensionsdeliquiditat,laqualcosa,donadeslesnecessitatsdefinançamentde l’economia espanyola i la seva dependència dels mercats de capital estranger, ha suposat unamenorpressiónegativasobreelcreixementquelaprevistaalcomençamentdel3T10.Ensegonlloc,l’economiaeuropea,principalmotordelesexportacionsespanyoles,haregistratunarecuperaciómajorde l’esperada. En tercer lloc, la consolidació fiscal podria estar tenint un impacte negatiu menor alques’haguésproduïtencasdenohaver-sevistacompanyadad’accionscomlareformalaboralo lareestructuraciódelsistemafinancer.Finalment,malgrat ladebilitatd’algunsdelsseusfonamentals, lademandainternavateniruncomportamentbastantpositiudurantelprimersemestre,persobredelquepotexplicar-seperl’anticipaciódelesdecisionsdedespesacomaconseqüènciadel’augmentdel’IVAapartirdejuliol.AquestaevidènciaésconsistentamblavisiódeBBVAResearchsobreelsefectesques’esperavendelaconsolidaciófiscal,talcomesvapresentarenlanostrarevistadejuny.
Entotcas,acurt termini l’economiacontinuaestancada,ambtaxesdecreixement insuficientspergenerarocupació,iesmantenenelsdubtesrespectelasostenibilitatd’algunsdelsfactorsquehanestat darrere del millor comportament de l’economia durant els últims mesos. En particular, pelcostat extern, la incertesa alsmercats financers és encara elevada,mentre que la recuperació aEuropapodriaveure’safectadanegativamentperdiversosfactorstalscoml’apreciaciódel’euro,laconsolidaciófiscalo la lentituddelprocésde reestructuraciód’algunesentitatsfinanceres.Anivelldomèstic,l’augmentdelademandainternadurantlaprimerameitatdel’anypotexplicar-se,enlasevamajoria,perfactorstransitoristalscomunmenorestalviambmotiudeprecaució,enuncontextdemenorincertesa,iunavançamentdelescompresprovocatperlaimplementaciód’algunesmesuresdeconsolidaciófiscal(perexemple,l’augmentdel’IVA,lafinalitzaciódelPla2000Eil’eliminaciódeladeducciópercomprad’habitatgealcomençamentde2011).Addicionalment,lanecessitatdecontinuarambelprocésdeconsolidaciófiscaldemanerarigorosaperpartdetoteslesAA.PP.suposaràquelacontribuciódeladespesapúblicaalcreixementsiguinegativa,laqualcosaunidaalsajustamentsenmarxadel’economiaespanyolafaranque,encaraquepositiu,elcreixementesmantinguiencarafebledurant2011.Comaconseqüènciadetotsaquestselements,enaquestnouescenarielPIBescontrauriapropd’un0,2%enelconjuntde2010.
Mentre que fins al mes d’octubre s’bservava un alleujament de les tensions de liquiditat, millorant el panorama extern per l’economia espanyola, en les últimes setmanes les tensions s’han incrementat, assollint nous màxims en les primes de riscDurant l’últim trimestre, elsmercats financers europeus han estatmarcats per un nou episodi deriscperifèric,enaquestcasderivatdelrepuntdelaprimaderiscd’Irlandaassociatalcostderescatdelseusistemabancari.AEspanyatantelcanvidepolíticaeconòmicacapaunamajorausteritatfiscal com els resultats de les proves d’esforç al sistema bancari han estatmolt ben rebuts pelsmercats,afavorinttemporalmentunadisminuciódediferencialsdelTresorespanyolsobreelsbonsalemanys.Aquestamillorpercepcióperpartdelsmercatsdeldeutepúblicdel’Estattambéhapermèsque els diferencials d’Espanya s’hagin desacoblat dels d’Irlanda i Portugal, que han augmentatconsiderablementdesdemitjanagost.Elrebotques’observarecentment,però,mostraqueEspanyanopotconsiderarquejahapassatelrisc,iqueconvémantenir-sealertaicontinuaramblesreformessense dilació.Addicionalment, els dubtes plantejats pelsmercats en aquestes setmanes sobre eldeutesobiràaEuropa,ambespecialenfocsobreelspaïsosperifèrics,mostraqueelsmercatspodrienestarinterpretantque,totiquelessolucionsofertesperEuropavanenelboncamí,sóninsuficients,senseunalíniafermad’actuació,imassalentes.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA9
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Gràfic3
Espanya: contribucions al creixement del PIB (pp)
Gràfic4
Primes de risc sobiranes (CDS a 5 anys en pbs)
-8
-6
-4
-2
0
2
2008 2009 2010(p) 2011(p)Altres construccions Construcció residencialEquip i altres productes Consum PúblicConsum de les llars Demanda Interna
0
100
200
300
400
500
600
mar10
abr10
mai10
jun10
jul10
ago10
set10
oct10
nov10
Irlanda Espanya Portugal Itàlia
StressTest
Font:INEiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
Cara el futur, l’economia espanyola enfronta encara riscos importants i és necessari mantenir el sentiment d’urgència amb el qual es van acollir diverses de les reformes implementades durant l’estiuEnparticular,calafermar iavançarenelprocésdereestructuraciód’unapartacotadadelsistemafinancerespanyolaccelerant,entantquesiguipossible,lasevatransformacióielseuredimensionament,iassegurantl’adopciódenivellsdecapitalitzacióconsistentsamblestendènciesquemarcalanovaregulacióbancàriaanivellmundial.Aixímateix, lesAA.PP.necessitencontinuargarantint queelsobjectiusdedèficitfiscalsónunaprioritat.Labonamarxadelsingressospúblicsauguraquel’Estatcompliràambelseucompromísd’aconseguirundèficitdel5,9%delPIBafinald’anyiqueaquestespodriaaconseguirfinsitotambcertmarge.Siaixíéselcas,qualsevolmillorahauriadeserutilitzadadecara a garantir el compliment de l’objectiu de 2011, i en cap cas per relaxar l’ajustament de la despesa. ElprocésdeconsolidaciófiscalrequereixtambéunaimportantparticipaciódelesCC.AA.idelsgovernslocals,quehad’anaracompanyatdereglesméseficientsquegaranteixinl’estabilitatpressupostàriaenelsdiferentsnivellsdegovern,idemésimillorinformaciósobrel’execuciópressupostàriaal’opiniópública,engeneral, ialsmercats,enparticular.Enabsènciad’aquestapolíticaproactivademajorinformacióitransparènciaperpartdetoteslesAA.PP.,inonomésdel’Estat,lesincertesesrespectedelaqualitatdelesfinancesdelconjuntd’AA.PP.podriencontinuar,mantenintinnecessàriamentlestensionsdelsmercatsfinancerssobreunapartdeldeutepúblicespanyol.Enaltresparaules,elrigorenl’ajustamentfiscalésunacondiciónecessàriaperònosuficient:elsmercatstambéexigeixenunainformaciópuntualiabundantdel’execuciópressupostària,quemostriclaramentquelaconsolidaciófiscal avançaal ritmeprevist i queelsobjectiusanualsd’estabilitat pressupostària s’aconseguiransatisfactòriament.Enaquestescircumstàncies,elsgovernsregionalshandeferdelanecessitatvirtut.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA10
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Quadre2
Grau de transparència de la informació sobre els comptes públicsCC.AA. amb informació
Execució pressupostària Número % s/ total CC.AA.Completa i mensual 6 35%
Completa i al menys trimestral 9 53%
Algúntipusd’informació(completaoincompleta) 12 71%
Senseinformació 5 29%
Disponibilitat de dades sobre execució pressupostària en Internet Fàcil 7 41%
Difícil 4 24%
Inexistent 6 35%
Disponibilitat de dades de deute públic en InternetComposició del deute 4 24%
Informacióactualitzadasobrecomposiciódeldeute 1 6%
Inexistent 12 71%
Pressupostosplurianuals 0 0%
Informaciópresupostàriaperiòdicaenanglès 3 18%Font:BBVAResearch
Gràfic5
Deute de les Comunitats Autònomes
VAL
PBAS NAVMUR
MAD
RIO
GALEXT
CAT
CIL
CLM
CANT
CANA
BAL
AST
ARA
AND
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18Deute en 2T10 (% s/PIB)
Incr
emen
t del
rati
deut
e/P
IB
(4T0
9-2T
10, p
.p.)
Font:Bancd’EspanyaiBBVAResearch
Finalment,encaraque la reformadelmercat laboralsuposaunavançrellevant, la incertesasobreelseudesenvolupamentiimplementaciósegueixessentelevada,perlaqualcosaésdifícilvalorarencaraelseupotencialimpactesobrelataxad’aturisobreelcreixementdel’economia.ElGoverntédavantseu l’oportunitat demillorar aquestes expectatives i accelerar la recuperació disminuint la incertesad’empreses i famílies, perseguint una implementació ambiciosa d’aquesta reforma i realitzant unaactivacampanyad’informaciósobreelsbeneficisdelamateixa.Aixímateix,aquestamesurahadesercomplementadaambaltresquecontinuïndiferenciantEspanyarespected’altrespaïsos.Lesreformeshand’ajudarapermetreunprocésordenatdedespalanquejamentde famílies i empreses,almateixtemps que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques amitjà termini,millorin la regulaciódelsmercatsdebéns iserveis,potenciïnunsistema impositiuméseficient, redueixin lesnecessitatsdefinançamentdel’economiaipromoguinunapoblacióactivamillorqualificada.Avançarenaquestesmesuresestructuralsiafermar-lesresultaràcrucialpercrearunentornmésfavorablealainversiódelesempreses,alfinançamentexteriorialacreaciód’ocupació,accelerantlasortidadelacrisidel’economiaespanyola cap a un potencial de creixement major.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA11
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Quadre3
Espanya: previsions macroeconòmiques2009 2010 2011
(Taxes anuals, %) Espanya UEM Espanya UEM Espanya UEMConsum llars -4,3 -1,1 1,6 0,7 1,0 1,1
ConsumAA.PP. 3,2 2,4 0,2 0,9 -0,5 0,4
FBCF -16,0 -11,3 -7,2 -1,3 -1,8 1,0
Equip.ialtresproductes -21,2 -15,7 -2,4 1,6 2,3 1,4
Equipament -24,5 -17,4 3,7 2,8 4,1 1,4
Construcció -11,9 -7,9 -10,5 -3,7 -4,6 0,2
Habitatge -24,5 -10,8 -16,6 -3,6 -6,5 0,0
Resta -0,1 -5,0 -6,2 -3,8 -3,3 0,3
Demanda nacional (*) -6,4 -3,3 -0,7 1,6 0,0 1,0Exportacions -11,6 -13,1 10,0 9,1 8,0 4,4
Importacions -17,8 -11,8 6,9 9,2 3,8 4,0
Saldo exterior (*) 2,7 -0,8 0,6 0,0 0,9 0,2
PIB pm (% a/a) -3,7 -4,0 -0,2 1,6 0,9 1,2Pro-memòriaPIBsenseinversióenhabitatge -1,9 -3,6 0,8 1,9 1,3 1,2
PIBsenseconstrucció -2,1 -3,6 1,5 2,2 1,8 1,3
Ocupaciótotal(EPA) -6,8 -1,8 -2,3 -0,5 -0,3 0,2
Taxad’atur(%Actius) 18,0 9,4 20,1 10,1 20,6 10,2
Saldocomptecorrent(%PIB) -5,5 -0,6 -4,8 -0,5 -3,7 -0,2
SaldodelesAA.PP.(%PIB) -11,2 -6,3 -9,3 -6,8 -6,0 -5,5
IPCmitjanaanual -0,3 0,3 1,8 1,6 1,7 1,7(*)contribucionsalcreixement Font:BBVAResearchapartird’organismesoficials
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA12
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
C.EconomiacatalanaLainformaciópublicadaperlaConselleriad’EconomiaiFinances,d’avançdecomportamentdelPIBdeltercertrimestrede2010,confirmaquel’economiacatalanahauriacrescutunadècimaeneltrimestre(0,0% interanual),acumulant ja tres trimestresdecreixementmoltdèbilperòpositiu.Els indicadorsparcialsdeconjunturadisponiblesperalquarttrimestremostren,engeneral,quel’economiacatalanapodria registrar creixement positiu, en termes intertrimestrals, també durant el segon semestre de 2010 allunyantelsdubtessobrelacontinuïtatdelcreixementexposatsal’anteriorediciód’aquestapublicacióiconsolidantelprocésderecuperacióamb4trimestresconsecutius,segonslesnostresestimacionsper al darrer, de creixement intertrimestral, però clarament insuficients per generar ocupació neta.L’acceleraciódelprocésdeconsolidaciófiscalhasotmèsapressiólademandadomèsticapúblicaiprivadapelquelamilloraintertrimestraldelPIBseriaatribuïble,engranpart,al’aportaciópositivadelademandaexterna.Amés,lapersistènciadelaincertesaidelavolatilitatenelsmercatsfinancers,l’esgotamentdelsimpulsosfiscalsaEuropail’acceleraciódelprocésdeconsolidaciófiscalespanyol,sumatsaladebilitatdelademandainterna,hancontribuïtalaralentitzaciódelprocésderecuperacióen lasegonameitatde l’any.Persuperaraquestescenaridedebilitat calavançaren les reformesestructuralsideconsolidaciófiscal,estataliautonòmica,necessàriesperaccelerarlasortidadelacrisi,afavorintlainversióempresarial,lacreaciód’ocupacióiuncreixementsòlidisostingut.
Gràfic6
Creixement del PIB (Variació interanual, %)
Gràfic7
Catalunya: creixement del PIB (Contribucions,%)
-5
-3
-1
1
3
5
set04
set05
set06
set07
set08
set09
set10
Catalunya Espanya
-10-8-6-4-202468
set97
set98
set00
set02
set04
set06
set08
set10
Demanda regional Demanda externaPIB
Font:INE,IdescatiBBVAResearch Font:IdescatiBBVAResearch
L’ajustament fiscal afecta menys de l’esperat el consum i la demanda interna. No obstant, l’activitat productiva encara es mostra dèbil Anivellintern,lamilloraobservadaenlademandainternaenelprimersemestrepodriahaverestatesbiaixadaperl’avançamentdelescompresenrespostaal’esgotamentdelsimpulsosfiscals,elquejustificarialasuavitzaciódelsresultatscapendavant.L’avançpublicatpelDepartamentd’EconomiaiFinancesdelPIBdeltercertrimestrefareferèncianomésal’evoluciódel’ofertaperònodónainformaciósobreelcomportamentdelademanda,queestaràdisponibleamitjansdedesembre.Noobstant,siCatalunyahaguésseguitelcomportamentdelpatródelconjuntespanyol,aquestatranslacióparcialdedespesaalprimersemestre,motivadaperl’augmentdel’IVAilaretiradadelesmesuresd’estímulfiscal,hauriaprovocatunaralentitzaciósignificativadelacorrecciódelademandainternaduranteltercertrimestre.Algunsindicadorscorroborenaquestcomportament:lesvendesdeturismeshanpatitunafortacontraccióuncopesgotatelprogramad’ajudaalacompradevehicle,ilesxifresdevendesminoristeshaurienmoderatelseucreixement,deformaquel’activitatalsectorserveishauriaobservatcertretrocés.Totiaixí,eldeterioramentdelconsumhauriaestatinferiordelprevistinicialmentgràcies,entred’altres,alnoimpactetotaldel’augmentimpositiusobreelspreus.Enqualsevolcas,aquestdeterioramentdelconsumsuposaunamenorpressióenlademanda,quehauriasuposatquebona
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA13
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
partdel’incrementdel’IVA,comamínimenelsprimersmesos,hauriaestatabsorbitpelsmargesempresarials,Així,l’IPCeneltercertrimestresesituàunadècimapersobredel2T10,frontals1,8ppd’incrementenelsegontrimestre.Elnoempitjoramentaddicionaldelmercatlaboralodelacàrregafinanceradelesfamílies,enunentorndetipusd’interèsqueesmantenenbaixos,aixícomelsguanysdeconfiançadelesllarssobrelasituacióeconòmica,podrienexplicartambéaquestanomésrelativamoderació,entermesgenerals,delademandainternaprivada,persotadel’esperat,enlamesuraquecontribueixenareduirl’estalvipermotiudeprecaucióiaincentivarelconsum.
Gràfic8
Inflació (Variació interanual, %)Gràfic9
Catalunya: matriculacions de turismes
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
des07
mar08
jun08
set08
des08
mar09
jun09
set09
des09
mar10
jun10
set10
Catalunya Espanya
-5-4-3-2-101234
oct07
abr08
oct08
abr09
oct09
abr10
oct10
-60
-40
-20
0
20
40
60
Variació mensual en milers, ajustada d'estacionalitat (esq.)Taxa de variació interanual (dta.)
Font:INEiBBVAResearch Font:DGTiBBVAResearch
Quantalconsumpúblic,elnecessariprocésdeconsolidaciófiscal,encaratprincipalmentmitjançantunapolíticadecontenciódedespesa,determinalamenorintervenciódelsectorpúblicenlademanda,ambunacontribuciópràcticamentnul•laduranttotel2010quecontinuariadurantelsproperstrimestrespercomplirl’objectiudedèficit3%.Tambéanivellautonòmic,elGovernhahagutihauràdeferunesforçaddicionalperaconseguirl’objectiudel’1,1%dedèficitmarcatalesComunitatsAutònomesal’horitzó2013,iqueseràprevisiblementintensenelcascatalàatèsl’altnivelld’endeutamentdelaComunitat.
Gràfic10
Índex d’activitat del sector serveis (Variació interanual de la tendència, %)
Gràfic11
Catalunya: creixement del PIB (Contribucions,%)
-20
-15
-10
-5
0
5
10
set07
gen08
mai08
set08
gen09
mai09
set09
gen10
mai10
set10
Catalunya Espanya
-10,0-8,0-6,0-4,0-2,00,02,04,06,08,0
set97
set98
set00
set02
set04
set06
set08
set10
Consum llars Consum Públic
Font:INE,IdescatiBBVAResearch Font:IdescatiBBVAResearch
Pelquefaalainversió,esmantenenelssenyalsmixtos.L’ÍndexdeProduccióIndustrialcontinuaambsaldopositiu,totiquelaralentitzaciódelritmedecreixementinternacional,iespecialmenteuropeu,hauriafrenatelcreixementfortamentacceleratdelsdarrerstrimestres.Unaltresignepositiurespectedelnivelld’inversióvepelcostatdelesimportacionsdebénsdecapital,queacumularien,desd’abril,5mesosdecreixementininterromput,ambunpromigdel12,4%.Però,peraltrabanda,lamatriculaciódevehiclesindustrialscontinuaelseuparticularajustamentunaltrecopdesdel’estiude2010,quan,durantunsmesos,varegistrartaxespositives.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA14
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Elsectorconstrucció,demenorpesrelatiualaComunitat,estàmostrantaCatalunyamajordinamismerespected’Espanya,tantdesdelpuntdevistadelademandacomdel’oferta.L’augmentdel’IVAil’anuncidel’eliminaciódeladeduccióperadquisiciód’habitatgehabitualapartirdegenerde2011peraaquellesrendes superiors a 24.107,20euroshauria incentivat les compresdurant aquest any.Peròaquestareactivació podria ser transitòria, i condicionadaper l’avançament a aquest anyde les adquisicionsprevistesperalfuturpròxim.Enel2T10,ambdadesdelMinisterid’Habitatge,aCatalunyas’haurienvenutun46,3%mésd’immoblesqueenelmateixtrimestrede2009(un24,7%aEspanya),essentlamajoriadetransaccionsd’habitatgesdesegonamà,elqueesjustificariaperlamajorcaigudadepreu.Labonaevoluciódelesvendes,confirmadatambéperl’augmentdelnombred’hipoteques–ambunareducciódelcapitalmitjàcomaconseqüènciadel’ajustamentenpreus-,estariaincentivantlainversióalsector,ifinseljuliols’haurienvisat4.600unitatsmésqueenelmateixperíodede2009,mentreelconjuntd’Espanyacontinuaajustantl’ofertaambmésde46.500visatsmenys.Totiquelademandas’estàcomportantmésdinàmicamentquel’oferta,ambunadetracciód’ofertamoltsuperioralanovagenerada,encaraexisteixunestocimportantenvenda,l’absorciódelqualvindràmoltdeterminadaperl’evoluciódelspreusilapossibilitatdeconvertir-seenprimeraresidència.
Gràfic12
Índex de producció industrial (Variació interanual, mitjana mòbil 3 mesos, %)
Gràfic13
Compravenda d’Habitatges (Taxa de variació interanual, %)
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
set07
mar08
set08
mar09
set09
mar10
set10
Catalunya Espanya
-60
-40
-20
0
20
40
60
oct05
jun06
feb07
oct07
jun08
feb09
oct09
jun10
Catalunya Espanya
Font:INEiBBVAResearch Font:Ministerid’HabitatgeiBBVAResearch
Quadre4
Estoc d’habitatge nou pendent de venda a Catalunya
Estoc 2009Percentatge
sobre total 2009Estoc sobre
parc d'habitatgeEstoc per
100.000 habitantsCatalunya 178.433 15,6 4,5 2.387,7
Barcelona 104.086 9,1 4,0 1.897
Girona 25.164 2,2 4,7 3.366
Lleida 19.445 1,7 7,9 4.456
Tarragona 28.595 2,5 5,1 3.560
Espanya 1.143.803 100,0 4,5 2.447Font:Ministerid'HabitatgeiBBVAResearch
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA15
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
El sector exterior, a través de les exportacions i el turisme, compensa els efectes de l’encara dèbil demanda interna i incentiva la inversió i l’activitatQuantalsectorexterior,continuamostrant-secomunsuportestratègicdelarecuperaciódel’activitateconòmica, tot i la ralentització del creixement a Europa i l’apreciació del tipus de canvi. Malgratl’alentimentdelcreixementenelspaïsosdelnostreentorn,aquestseràencaramajorquel’experimentattantperCatalunyacomperEspanya,permetentqueelsectorexteriorcontinuïcontribuintpositivamentalcreixementeconòmiccatalà,atravésdel’augmentdelesexportacions,contràriamentacomhovaferenelpitjormomentcontractiu,quanlamajorcaigudadelesimportacionsdeterminàelsaldoexteriorpositiu.Catalunya,entantqueeconomiaoberta,id’especialrellevànciaenelsectorexteriorespanyol(éselprincipalemissorireceptorcapaidesdel’estranger)hauriadebeneficiar-sediferencialmentideformapositiva,enproperstrimestres,delarecuperaciódel’activitatmundial,tantméscomméscapaçsiguidediversificarlessevesrelacionsinternacionals.Enparticular,elrendimentpodriasermajorsielcomerçexteriors’orientacapaaquellspolscridatsaserelsnousimpulsorseconòmicsinternacionals1. Finssetembre,lesexportacionshaurienaugmentatun16%,unpuntpersobred’Espanya.
Elsindicadorsdisponiblesapuntentambécapaunaevoluciófavorabledelturismereceptor,superioraCatalunya.Tantlesxifresd’arribadescomlesdepernoctacionsmostrenuncomportamentclaramentpositiu.Finsalmesd’octubrehavienvisitatCatalunyapropde12milionsdeturistes,gairebé400milmésqueenels10primersmesosde2009,majoritàriamentestrangers.Aquestpercentatgerevelalaimportànciadelsectorexteriornonomésenelreferentabénssinótambéatravésdelesxifresturístiques.Lamajorafluènciaturísticahacomportattambéunamajordespesa,totil’estalviocasionatperlarebaixadelnivelldepreusdelsallotjamentshotelers.
Gràfic14
Exportacions de béns (Variació interanual de la tendència, %)
Gràfic15
Pernoctacions en hotels (Variació interanual de la tendència, %)
-25-20-15-10
-505
10152025
set07
març08
set08
març09
set09
març10
set10
Catalunya Espanya
-15
-10
-5
0
5
10
15
oct07
oct08
oct09
abr07
abr08
abr09
oct10
Catalunya Espanya
Font:DatacomexiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
El mercat laboral no empitjora addicionalment però la debilitat de l’activitat econòmica encara és insuficient per generar ocupació netaQuantalmercatlaboral,elsindicadorsrelatiusaltercertrimestredel’anynomostrenunempitjoramentaddicional.L’afiliacióalaSeguretatSocialhacontinuatsuavitzantlasevacaigudaentermesinteranualsihauriamostrat jaunmillorcomportament respectedelconjuntespanyol, tot ique,eliminades lesvariacionsestacionals,l’ajustamenthauriaestatlleugeramentsuperior.Entermesabsoluts,enel3T10elnombred’afiliatsaugmentàentermemigen9,2milersdepersonesrespectedel2T10,finsasituar-seen3,1milions,anivellsencarainferiorsalsde2009.Aquestamilloraenlesafiliacionss’explicaper la favorable evolució del sector serveis, que, beneficiat per la temporada turística, compensala contracció de la resta de sectors. La major estacionalitat turística als mesos d’estiu a Catalunya determinaelmillorcomportamentde lesxifresd’afiliacióalsector respectedelconjuntd’Espanya.Laindústriacontinuaennegatiumalgratlasuavitzaciódelritmedecaigudaencetadamesosenrere.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA16
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Alseutorn,lesdadesd’aturtambéindiquenunaralentitzacióenelseuritmedecreixementinteranual.Entermemig,enel3T10s’hareduïtun4%elnombred’aturatsrespectedel2T10,enpartperl’efecteestacional,totiquefinsoctubrehihamésde70milpersonesaturadesmésqueenelmateixperíodede2009.Lesdadespublicadesperl’EnquestadePoblacióActivacorresponentsal3T10confirmenaquesta evolució. Per segon trimestre consecutiu, la taxa d’atur es redueix unes dècimes, fins el17,4%(aEspanya19,8%)enel3T10,amb669,4milersd’aturats.Lacreaciód’ocupació(34,5milersdepersones)persobredel’augmentdelapoblacióactiva(27,8milpersones)afavoreixlareduccióde3dècimeslataxad’atur.Noobstant,lalentitudenlasortidadelacrisicomportaràescenarisd’altsnivellsd’aturdurantelsproperstrimestres.
Gràfic16
Taxa d’atur (% població activa)
Gràfic17
Afiliació a la Seguretat Social i Atur (Variació interanual, %)
579
1113151719212325
set90
mar93
set95
mar98
set00
mar03
set05
mar08
set10
Catalunya Espanya
-20-10
01020304050607080
oct06
abr07
oct07
abr08
oct08
abr09
oct09
abr10
oct10
-8-6-4-202468
Atur Catalunya (esq.) Atur Espanya (esq.)Afiliació Catalunya (dta.) Afiliació Espanya (dta.)
Font:INEiBBVAResearch Font:MinisterideTreballiBBVAResearch
La debilitat de la demanda interna, l’ajustament fiscal i l’evolució econòmica internacional determinaran el creixement de l’economia catalana el 2011Lamillorarelativadelesexpectativesidelsresultatsdelsindicadorsparcialsd’activitatenlasegonapartdel2010noamaguen,però,quedecaraalfinalde2010 i tambéperal2011bonapartdelsproblemes que actualment pateix l’economia catalana no s’hauran resolt. La necessitat de reduirelnivelldepalanquejamentde lesempreses i famíliesesmanté, i l’ajustdelsectorpúblics’hadepotenciarencaramés,frenantlacontribuciódelademandainterna.
Respectedel sector públic, cal considerar que s’han realitzat esforços importants en la contenciódeldèficit,nonomésperpartdel’AdministracióCentral,sinótambéperpartdelaGeneralitat.Al2009,eldèficitautonòmiccatalàarribàfinsal3,3%,ielpressupostinicialplantejavaque,peral2010,s’arribésaun3,25%.ElsdiversosacordsassolitsenelsidelConselldePolíticaFiscaliFinancerahanrestringitlapossibilitatd’assolirdèficitsexcessius,traslladantalgunsajustosplantejatspelGoverndel’Estatatotl’aparelldedespesaautonòmica,incloentempresesi,enalgunscasosproveïdorsprivatscomenlasanitato l’educació. És el cas, per exemple, del retall en els salaris del sector públic aplicat des del mes de juliol, iquetindràimpactetantsobreelscostosdepersonaldel’any2010comdel2011.Aixímateix,lapolíticacontractivas’haobservatenalgunespolítiquesd’ingressos,coml’augmentdedossobretipusal’escalaautonòmicadel’IRPF,totiqueenaquestcas,l’impacteentermesderecaptacióseràgairebétestimonial.
L’últimareuniódelConselldePolíticafiscaliFinancera,deldia23denovembre,serveixaméspercorroborarlesinformacionspublicadesperlaGeneralitat.L’execuciópressupostàriadelaGeneralitatmantéeldèficitenlíniaambl’objectiu,ipertantautoritzaacontinuarambelsprocessosd’endeutamentdelaGeneralitat. Ielconjuntdelesadministracionsautonòmiquesestariencomplintambelsseusobejctiusdedèficit,exceptuantelcomportamentdeCastellalaManxaiMúrcia,queveuranlimitatelseuendeutamentenelsegonsemestredel’anyperforçarl’ajust.
1:PeramésdetallveureSituació Catalunya, primer semestre de 2010
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA17
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Gràfic18
Generalitat de Catalunya: Dèficit (% del PIB) (Drets liquidats - obligacions reconegudes)
-3,5-3,0
-2,5-2,0-1,5
-1,0-0,5
0,00,5
gen feb març abr maig juny jul ago set oct nov des
2007 2008 2009 2010
Font:GeneralitatdeCatalunyaiBBVAResearch
Elnoudèficit,enqualsevolcas,sesumaaunnivelldedeutepúblicquesesituava,alsegontrimestredel 2010, com el més elevat entre les ComunitatsAutònomes en termes absoluts i el segon entermesderelatiussobreelPIB,ambunparelldecondicionantsaddicionals.D’unabanda,elgruixdels vencimentsdedeuteapliquenentre2010 i 2011, forçant lanecessitatde refinançareldeuteenunmomentenquèelsmercatsespodenconsiderargairebé tancats.De l’altra, i d’acordambla informació fetapúblicaper laGeneralitat,el42%deldeuteemèsper laGeneralitates trobaenmansde tenidorsestrangersque,enaquestsmoments,mostrenuna fortadesconfiançasobre lespossibilitats de recuperació de l’economia espanyola en general i de la catalana en particular.
La regularització de la situació del sector financer espanyol passa per aconseguir augmentar elrecursde lesentitatsfinanceresa l’estalvidomèstic,elque justifica,enpart, laguerradepassiusques’observaactualment.Elfinançamentdel’Estat,quepassàperunacrisiabansdel’estiu,s’obtéemetentregularmentenelsmercatsinternacionals,peròeldelesCC.AA.estrobatancat,elqueobligaadesviarlarecercadefinançamentalmercatdomèstic.AixòéselquehafetrecentmentlaGeneralitatdeCatalunya,ambunaemissiódebonsaunanyalmercatminoristaperlaquals’hanpogutobtenir3.000milionsd’eurosdefinançamentquepermetencobrirbonapartdelesnecessitatsromanentsdel2010.Noobstant,aixòafegeixuncompetidoraddicionalperalacaptaciódelfinançamentdomèstic,elquepodriadificultarl’ajustamentdelsectorfinancer.
Amés,calcontinuaravançantenlareestructuracióefectivadelsistemafinancer.Elfetqueelprocéss’hagidesenvolupatméslentamentdel’esperatestàtenintconseqüènciesnegativessobrelacompetènciaenelsmercats.Lesdificultatsperobtenirfinançamentd’inversorsestrangersd’algunesentitatsesreflecteixenenunsmajorspreuspagatsenelsdipòsits.Desdefinalsde2008,eldiferencialentreelpreupagatpelsnousdipòsitsaunanyil’euríbors’haincrementataEspanyaenuns150puntsbàsics,fetquenohasucceïtend’altressistemesfinancerseuropeus.AaixòcalafegirladecisiódelaGeneralitatd’intervenirtambécomaemissordedeuteaparticularsdavantlesdificultatsd’accésalfinançamentenelsmercatsinternacionals.Elsobrepreuquerebenelsdipositantsielstenidorsdedeuteprovoquendistorsionssobrelesdecisionsd’estalviidespesa,ambefectesnegatiussobrelesxifresd’inversióiconsum.
Enconjunt,elsindicadorsdisponiblesperalterceriquarttrimestremostrenquel’economiacatalanas’hauria estancat, i tant les perspectivesmostrades per l’Enquesta de l’ActivitatEconòmicaBBVAcom els primers indicadors dels quals es disposa per al mes d’octubre, o el tensionament delsmercatsfinancersdificultenunarecuperacióimportantdelritmedecreixementenelquarttrimestre.Addicionalment, les necessitats de consolidació fiscal, imposades per les condicions financeres ifacilitadesperl’esgotamentdel’activitatdelgovern,tampocaportenunimpulsaddicionalperlaviadelsectorpúblic,queestà tenint, i tindràenpropers trimestres,uncomportamentcontractiu.Així,desprésdel’estancamentdeltercertrimestre,elmodeldecreixementdelPIBregional(veuresecció“EstimacionsentempsrealdelPIBregional:resultatsperaCatalunya”d’aquestarevista)permetriaanticipar,pelqueesrefereixaCatalunya,queelcreixementdelquarttrimestresesituariaal’entorndel0,3%elqueconduiriaauncreixementmigdel’economiacatalanaperal2010del-0,3%.
Amés llarg termini, els condicionants estructurals sobre l’economia catalana fan preveure que elcreixementpotencialsesituariapersotadelviscuten ladècadapassada,elque frena també lespossibilitatsd’inversió,inoméselsectorexteriormostrariaunacontribuciópositiva,recolzadatantenelcreixementdelesexportacions(quepodriasermenorqueaquestany)comenelmenorcreixementdelesimportacions,condicionadesperl’evoluciódelademandainterna.Entreaquestscondicionants,
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA18
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
calremarcarlanecessitatdeconsolidaciófiscalentotselsestamentsgovernamentals,peròtambéla necessitat de continuar amb el procés de despalanquejament del sector privat i l’avanç en latransformacióiadaptaciódelsectorfinancer.Així,l’any2011continuaràmostrantunaeconomiadèbil,quepodriacréixeral’entorndel’1%.Aquestcreixement,pertant,noseràsuficientcompercrearocupaciónetaireduirsensiblementlataxad’atur,quepodriamantenir-seenelsnivellsactuals,ésadir,superantel17%.Els riscosde l’economia,per tant,es traslladendesdelcomportamentdelsectorexterior (queesrecupera tantenmercaderiescomen turisme)capa lademanda interna, iespecialmentalacapacitatdelsectorpúblicperfercreïblelarecuperaciódel’economiacatalana,ireduirl’impactequelasevacontracciótindràsobrel’activitatilacredibilitatd’aquestcreixement.
Gràfic19
Activitat econòmica i perspectiva per al proper trimestre (Desv. normalitzades respecte del promig històric)
Gràfic20
Catalunya, índex de sentiment econòmic per sectors productius (Desv. normalitzades respecte del promig històric)
-2,5
-1,5
-0,5
0,5
1,5
2,5
3,5
set94
set96
set98
set00
set02
set04
set06
set08
set10
Activitat Econòmica Expectatives
-3,5
-2,5
-1,5
-0,5
0,5
1,5
2,5
set04
set05
set06
set07
set08
set09
set10
Indústria TurismeExportacions Construcció
Font:EnquestasobreActivitatEconòmicaBBVAResearch Font:EnquestasobreActivitatEconòmicaBBVAResearch
Quadre5
Catalunya. Producte interior brut (PIB pm). Base 2000. Components d’oferta i de demanda (creixement anual) 2007 2008 2009 2010 2011PIB 3,2 0,2 -4,0 -0,3 1,0Demanda
Consum de les llars 3,3 -0,8 -5,4 1,5 0,4
Consum públic 6,3 5,7 4,7 -0,1 -0,8
FormacióBrutadecapital 6,1 -3,5 -14,3 -6,9 -0,8
Bénsd’equipamentialtres 9,2 -3,2 -18,7 -3,1 2,8
Construcció 3,8 -5,1 -11,1 -11,5 -5,1
Demanda interna (1) (*) 4,4 -0,7 -6,2 -0,8 -0,1Exportacions 4,7 -0,3 -13,2 8,9 7,2
Importacions 8,4 -6,0 -14,4 4,2 1,6
Saldo amb estranger -2,1 2,7 1,6 1,3 1,9
Saldo exterior (*) -1,3 0,9 2,2 0,5 1,1*ContribucióalcreixementdelPIB Font:BBVAResearch
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA19
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
D.TurismeCatalunya, una potència en el turisme internacional: primera destinació turística internacional d’Espanya i privilegiada posició en el turisme mundialCatalunyahaanatguanyantpescomapotènciaturísticainternacionalenelsdarrersanysconsolidantla seva posició coma primera destinació aEspanya per al turisme internacional i coma una delespreferidesperalturismeinterior.Entre2001i2006,anyenquès’assolirenelsmillorsresultatsturístics,incrementà5puntselseupesenelturismeinternacionalespanyol,acollintaquellanyel26%deltotal.Enordred’importància,totiqueadistància,lasegueixenelsarxipèlags(CanàriesiBalears)iAndalusia.Anivellintern,éslasegonadestinaciópreferidapelsnacionals,ambunaquotaestablealvoltantdel14%deltotaldemoviments,noméssuperadaperAndalusia(18%),imésde23milionsdevisitesregistradesdurantl’últimany.
Gràfic21
Quota turisme internacional per CCAA, %
Gràfic22
Quota recptora de turisme intern,% (Promig 2005-2010)
0 5 10 15 20 25 30
Altres CCAA
Madrid
València
Andalusia
Canàries
Illes Balears
Catalunya
0 5 10 15 20
La RiojaNavarraBalearsMúrcia
CantàbriaPaís Basc
AstúriesCanàries
ExtremaduraAragó
GalíciaMadrid
C. la ManxaC. i LleóValència
CatalunyaAndalusia
Font:IET(FRONTUR)iBBVAResearch Font:IET(FAMILITUR)iBBVAResearch
LaparticipacióenelturismequearribaaEspanyaesmantéfinsitotdurantlacrisi.Durant2009arribarenaterrescatalanesgairebé13milionsdeturistesinternacionals(12.755.634),unaquartapartdeltotalquetinguerencomadestinacióEspanya(52.152.072).MajoritàriamentelturismequearribaaCatalunyaprovéd’Europa,totiqueprogressivaments’avançaenladiversificaciógeogràficad’origen.
Gràfic23
Entrades de turistes des de l’estranger: 2009
Rússia
EgipteEstats Units
Tailàndia
MarrocTurquia
Rep. Dominicana
BèlgicaJordània Itàlia
Espanya (ex.Catalunya)Suïssa
Portugal
FrançaGrècia
Singapur
CatalunyaIrlanda
CroàciaHong Kong
Àustria
-2,5-2,0-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,02,5
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
Turistes estrangers al 2009 (log., milions)
Turis
tes
estra
nger
s pe
r cap
ita (l
og.)
Font:IFMI,WTO,INE,IdescatiBBVAResearch
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA20
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Atenentl’informedel’OMT2quesituaEspanyacomelsegonpaísentermesd’ingressosperturismeinternacional,darrereEUA,icomeltercerpaísmésvisitatenelmóndurant2009,desprésdeFrançaiEUA,ambunaquotadel6%enambdóscasos,ienfunciódelpesturísticdeCatalunyaaEspanya,laComunitathauriacopsataproximadamentun1,5%delsmoviments turístics internacionals totals(estimatsenuns880milions).Unpercentatgequeadquireixespecialrellevànciasiescomparaambelreduïtpeseconòmicdelaregióeneltotaldel’economiamundial.Pervolumdevisitants,Catalunyasesituariaentreles20principalsdestinacionsturístiquesanivellsdePortugal,isuperarial’afluènciad’arribadesapaïsoscomEgipte,oTailàndia,destinacionsexòtiquesdegrandemandaactual,imoltpersobred’altresdestinacionsdesoliplatjacomlaRepúblicaDominicana,entred’altres.Aquestspercentatgesperò,esrefereixenaarribadesdenolocalsalpaísenqüestió.Siincloemcomanolocalstambéelsviatgesrealitzatsdesdelarestad’Espanya,Catalunyaavançariaposicionsiescol•locaria entreles15primeresdestinacionsambunaquotaalvoltantdel2%,ambunvolumdevisitantssimilaraldeHongKongisuperantimportantspolsturísticscomCanadàoGrècia.
Elsfluxosturísticspermetenl’entradad’altresfluxos,elsmonetaris(9.643milionsen2009,un20%deltotalespanyol,48.242milionsd’euros)queen2009suposarenun4,7%delPIB.Elconsumdelsnoresidentsalterritorirepresentael4,3%elPIB3.Ésimportant,peròtenirenconsideracióqueaquestaxifrareflecteixel consumdels residentsa l’estranger (en casde l’INE)o ladespesa turísticadelsestrangers (xifresEGATUR)noessentcomptabilitzada,pertant,ladespesadelsturistesespanyols,quesuposenel60%delturismenoresident,nitampocladespesarealitzadapelspropiscatalans,queesconsideraconsumprivatdelesllars.Aixòexplicaque,quans’analitzalaimportànciad’aquestsectorenelPIBoenl’ocupacióelpesenelPIBil’ocupaciósiguinmoltsuperiorsalqueesdesprènnomésdeladespesadelsnoresidents.Així,ambdadesdel’any2006elTurismeaCatalunyasuposavaun11%delPIBcatalà,13.470milionsd’euros,i180milocupatsdirectamentalsector(hostaleria,restauracióiagènciesdeviatges)4.
Aquestsectord’activitat,però,nohaestatalièalaconjunturaeconòmicainternacional,ientre2008i2009s’experimentàunacontraccióimportantenelvolumdeviatgersienladespesa.Enl’informejacitatanteriorment,l’OMTassenyalaque,aescalamundial,esproduíunacontracciódel4%enlesarribadesinternacionals,iunareducciódelsingressosperaquestconceptedelamateixaproporció.Existeixenclaresdiferènciesentrelesprincipalsregionsmundials,peròEuropa(sobretotEuropadelNord,Central iOriental) iOrientMitjà (ambdósambunacaigudadel6%)sónelsque lideraren lacontracció.CatalunyaiEspanyavarenpatirunajustsimilaral’europeuentermesdedespesaturística(-6,7%aCatalunyai-6,03%aEspanya),peròsuperiorsentermesd’arribades.Elmajorajustamentenvolumdevisitesrespectedelnivelld’ingressosmonetarisdeterminaqueaugmentiladespesapercapita,deformaqueespodriaconcloureunamajorcaigudadelturismedemenorvalorafegit.
2:VeureinformeUNWTOWorldTourismBarometreawww.unwto.org/pdf/Barometro_1_2010.pdf.3:CalculatsobrePIBapreusdemercatdel’Idescat.SiescalculasobreelPIBdelaComptabilitatRegionald’Espanya,del’INE,elspercentatgesserienrespectivamentel4,9%iel4,5%.4:VeurePlaEstratègicdeturismeaCatalunya2005-2010http://www.turisme2015bcn.cat/files/7931-52-arxiuCAT/PLA%20ES-TRATEGIC%20CATALUNYA.%202005%202010.pdf.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA21
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Quadre6
Despesa dels turistes segons destinació principal. Any 2009. Dades provisionals (*)Despesa
Total* Despesa Mitjana
PersonaDespesa Mitjana
DiàriaEstància Mitjana
Mill. Eur % Var Euros % Var Euros % Var Nits % VarTotal 48.242 -6,7 926 2,2 96 0,3 10 1,9Andalusia 7.338 -6,7 997 1,1 82 -2,3 12 3,5Aragó 366 -6,6 1.039 15,2 125 -3,4 8 19,2Astúries 213 14,2 1.264 22,1 85 -10,0 15 35,7Balears 8.791 -7,2 973 2,9 102 -2,7 10 5,8Canàries 9.082 -13,4 1.107 -1,2 105 -0,9 11 -0,3Cantàbria 323 1,4 1.025 3,2 95 6,4 11 -3,0C.Manxa 217 5,3 1.171 6,3 119 1,4 10 4,8C. Lleó 681 -0,2 701 2,4 89 2,7 8 -0,3Catalunya 9.643 -6,0 760 5,6 98 0,8 8 4,8València 4.102 -14,2 804 -3,9 66 0,9 12 -4,8Extremadura 118 -5,4 628 15,3 87 6,6 7 8,1Galícia 683 -8,4 899 12,6 98 2,1 9 10,2Madrid 5.227 9,6 1.076 3,0 142 6,8 8 -3,5Múrcia 775 4,9 916 -2,3 69 0,6 13 -2,9Navarra 143 26,4 723 20,0 93 -6,8 8 28,7PaísBasc 498 -3,6 625 1,3 97 -1,8 6 3,1LaRioja 43 -3,7 801 13,1 67 -29,5 12 60,3(*)Lesdadesesrevisenambcaràcterdefinitiuafinald’any. Font:IETiBBVAResearch
Decaraalfutur,larecuperacióeconòmicainternacionalpermetcertoptimisme,il’OMTpreveuunarecuperaciódelesxifresturístiquesmundialsperal2010d’entreel3%iel4%queenelcascatalàpodria ser superior atenent l’evolució de les dades obtingudes fins al moment. La debilitat de lademanda interna, bàsicament per la permanent evolució negativa delmercat laboral, fa virar capa l’exterior lespossibilitatsdecreixementeconòmicaEspanya iCatalunya,a travésdedosgranscanals:lesexportacionsielturisme,ambelsefectesd’arrossegamentpositiucapalaindústriaielsectorserveis.
Peròamés,Catalunyaésunafortaemissoradeturisme,tantanivellexterncomintern.Defetelsaldoturísticintern(ambEspanya)ésnegatiu,doncsemetmésturismedelquerep.ÉslaterceraCC.AA.emissora,desprésdeMadrid(17%)iAndalusia(16,5%),ambunaquotaestabledel15%.Aalgunesautonomies,comsucceeixaCatalunya,unabonapartdelasevaquotaemissoraespotexplicarperlasevacondiciódereceptoresenaltrestempsdelamigracióperifèricacapazonesindustrialsambméspossibilitatseconòmiquesideprosperitat.Tempsdesprés,unabonapartd’aquestsviatgessónelretornvacacionalalsorígensd’aquellsqueundiamigrarenbuscantunamillorqualitatdevida.Així,enelcascatalà,entreel40%iel50%delespernoctacionshosónalarestad’Espanya.Noobstant,l’evoluciógeneracionaljuntamentamblamilloraenlarendaexperimentadaanysenrereilareducciódelscostosdedesplaçament,especialmentarreldelaproliferaciódecompanyiesaèriesdebaixcost,permetaugmentarprogressivamentlapresènciadecatalansal’estranger.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA22
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Gràfic24
Destinació turisme emissor català, %
0102030405060708090
100
1998 2005Catalunya Resta Espanya Estranger
Font:IdescatiBBVAResearch
El turisme català: típicament estacionalUntretcaracterísticdelturismeaCatalunya,itambéaEspanya,éslasevapronunciadaestacionalitat,deformaqueelmajordinamismeturísticarribadurantelsmesosd’estiu.Entre junyisetembreesconcentramésdel50%deltotalanual,tantenturismeestrangercom,enmenormesura,enturismenacional.Noobstant,aquestcaràcternoéshomogeniperprovíncies,essentespecialmentmarcatalescostaneres,sobretotaGironaiaTarragona.Barcelona,gràciesalariquesapatrimonial,alturismeurbàidenegocisialdesenvolupamentdelturismedecreuers,iLleida,perl’importantdesenvolupamentd’activitats d’hivern relacionades amb la temporada de neu i d’esquí, aconsegueixen estendrel’explotacióturísticacapad’altresperíodesdel’any,ambelsefectesbeneficiososquecomportaentermesd’aprofitamentd’infraestructuresid’impacteeconòmic,d’activitatid’ocupació.ElcomportamentturísticaLleidaésespecialmentinteressantpeldiferentcomponentestacionalquepresenta.Lasevalocalitzaciógeogràfica,ambunaàmpliaextensióalPirineucatalà,laconverteixenunenclavamentdeprimerordreperalturismeruralid’hivern.Aquestfetcomportaque,al’estacionalitatpròpiadel’estiu,s’afegeixiunasegona,enhivern,moltdependentdelescondicionsclimàtiques5.
Aquestaheterogèniadistribucióintraanualesdónatambéalconjuntespanyol,especialmentalafranjadellitoralmediterraniialesIllesBalears,elquedeterminalaimportànciadelclimaidelapresènciadelmarenaquestcomportamentestacional.Contràriament,aleszonesd’interior,perexempleaMadrid,onpredominaelturismedenegocisiurbà,iaCanàries,ambunclimaméstemperatduranttotl’any,noesprodueixaquestadesigualdistribució.Alnord,Astúries,CantàbriaiGalíciatambémostrenaquestatendènciaal’estacionalitat.
L’estacionalitatestivalésmésacusadaquanestractadeviatgesd’ociiprotagonitzatsperestrangers.En el cas del turisme intern, el tipus de viatge que realitzen els residents, demenor duració i adestinacions més properes, en moltes ocasions dintre de la pròpia Comunitat, afavoreix que elsviatgesespuguindistribuirméshomogèniamentalllargdel’any.
5:Peraunaanàlisimésdetalladaanivellprovincial,veurelespublicacionsdeSituacióCatalunyaJuliol2008(Tarragona),SituacióCatalunyaGener2009(Girona),SituacióCatalunyaNovembre2009(Lleida)iSituacióCatalunyaPrimersemestre2010(Barcelona).
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA23
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Gràfic25
Component estacional de les pernoctacions hoteleres,%
Gràfic26
Component estacional de les pernoctacions hoteleres,%
02468
101214161820
set03
set04
set05
set06
set07
set08
set09
set10
Lleida
02468
101214161820
set03
set04
set05
set06
set07
set08
set09
set10
Catalunya Espanya
Font:INEiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
La celebració de fires i congressos i la potenciació dels creuers possibilita la reducció de l’estacionalitat a Barcelona D’acord amb l’International Congress and Convention Association, Barcelona ocupa una de elsprimeresposicionsenelrànquingdeciutatsméspopularsdelmónperal’organitzaciód’esdevenimentsinternacionals.L’any2009sesituàensegonaposiciódarrereViena,superantParís,BerlíniSingapur6. Elscongressos,lesconvencionsilesfiresesdevenenclausperalaciutatdonadalasevarepercussióeconòmica.Entre2004i2008tantelnúmerodefiresicongressosorganitzatscomelvolumd’assistentss’hapràcticamentduplicat(desde1.146finsa2.196esdevenimentsidesde360.335finsa652.668participants). A aquest increment d’importància del turisme de negocis, cal afegir el creixementexponencialdelturismedecreuers,ques’haconvertitenundelsmercatsturísticsmésimportantsperaBarcelona,especialmentarranelsJocsOlímpicsde1992.
La indústriadelcreueraEuropavamoure34milmilionsdedòlarsen2009, igeneràgairebé300milllocsdetreball,essentEspanyaelsegonpaíseuropeuenelqualméspassatgershanembarcat,situant-seper sobredelRegneUnit i per darrered’Itàlia, segonsdadespublicadesperEuropeanCruiseCouncil (ECC)7 . L’impacte econòmic dels creuers a Espanya en 2009 ascendí amés de430milionsd’eurosiBarcelona,primerportdelMediterraniicinquèdelmón,encapçalaelrànquingd’ingressosrealitzatsperpassatgersdecreuer,seguidaperBalears,CanàriesiMàlaga.
Durant 2009, la ciutat comtal acollímés de dosmilions d’usuaris i 799 escales, amb un impacteeconòmicdemésde200milionsd’euros.AproximadamentlameitatdelspassatgersquearribenaBarcelonahofanentrànsitil’altrameitatutilitzaelportpercomençariacabarelseucreuer.Lapotentinfraestructuraespecialitzadaencreuersquehangeneratlesinversionsdel’últimadècadailaqualitatdeserveiaconseguidapelsdiversosoperadorsinstal•latsaBarcelonahanpermèsalPortaconseguiralgunsdelspremisinternacionalsqueatorgaanualmentlaprestigiosapublicacióDreamWorldCruiseDestinations(elPortdeBarcelonas’haimposatenlessegüentscategories:Portméseficient,MillorPortdeturnaround(portdesortidaiarribadadelcreuer),MillorDestinació,Destinacióamblesmillorsexcursionsiguies,Portamblesterminalsméseficients;iaconseguíunasegonaposicióenlamillorrespostaalesnecessitatsdelsvaixellsielpassatge,ienlamilloramésimportanteninstal•lacions per acreuers).
Ambl’objectiud’optimitzarl’úsdelesinstal•lacionsdecreuersduranttot l’anyidemantenirunfluxconstantdeturistes-amblacorresponentaportacióeconòmicapera laciutat-,elPorthaimpulsatl’arribadadecreuersdurantelsmesosd’hivern.Amésde lareducciód’estacionalitat,s’haampliatelventalld’usuarisd’aquestpaquetturístic.L’abaratimentenelpreudelscreuershapossibilitatquealtressectorsd’usuaris,tradicionalmentexclosos,accedeixinaraaaquestproductevacacional.
6:Veureinformeawww.iccaworld.com/newsarchives/archivedetails.cfm?id=1088.7:Veureinformeawww.europeancruisecouncil.com(http://www.europeancruisecouncil.com/default.asp?ID=4&CID=9&PC=4&DTL=4).
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA24
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Quadre7
Evolució de congressos, convencions i creuersCongressos i convencions Creuers
N. Actes V. a/a, % Assistents V. a/a, % Vaixells V. a/a, % Passatgers V. a/a, %2004 1.146 - 360.335 - 634 - 1.021.405 -
2005 1.353 18,1 343.005 -4,8 691 9,0 1.224.575 19,9
2006 1.303 -3,7 491.028 43,2 706 2,2 1.402.643 14,5
2007 1.775 36,2 629.704 28,2 820 16,1 1.765.838 25,9
2008 2.196 23,7 652.668 3,6 892 8,8 2.074.554 17,5Font:AjuntamentdeBarcelonaiBBVAResearch
Turisme nacional vs estranger: especificitats pròpies i importància d’una major diversificació geogràfica d’origenACatalunyaelturismeinternhatingut,tradicionalment,unapresènciarellevant,doncslameitatdel’afluènciaturísticaésd’origennacional,idintred’aquestgrup,lesvisitesrealitzadespercatalansvanaugmentantprogressivamentlasevaimportànciasuposantaproximadamentlameitatdeltotalinterior,iunaquartapartdelglobal.Madrilenys,valencians iandalusossónelsnacionalsquemésvisitenCatalunya,segonadestinacióespanyolaenvolumdeviatgers(18%)perdarrered’Andalusia,iterceraquantapernoctacions(16%)darreredeBalearsiCanàries.
ElprincipalmotiudelsdesplaçamentsdelsnacionalsaCatalunyaésdetipusociivacacional(mésdel50%),seguit,adistància,pervisitesafamiliarsoamics(25%).Negocisifiresocupalaterceraposició(13%)mentrequeelsviatgesasegonaresidènciasónpràcticamentresiduals(2%).Elperfilturísticésprincipalmentdetipusfamiliar,ilaproximitatenelsdesplaçamentssituaelcotxecomelmitjàdetransportescollitpreferencialment(mésdel50%delsdesplaçamentsesrealitzenperaquestmitjà),tot ique l’avióaugmentaprogressivament lasevapresènciaenels trasllatsgràcies,sobretot,a laproliferaciódecompanyiesdebaixcost.
Elsestrangers,quesuposenl’altrameitatdelesvisites imésdel65%delespernoctacionshoteleres,provenenprincipalmentde laUE,especialmentdeFrança,RegneUnit iAlemanya.Lafortapresènciad’europeuspodriaexplicarelmajorajustamentexperimentatpelsectoraCatalunyarespectelesxifresglobalsfacilitadesperl’OMT,mentrelamajordiversificaciód’origen(inonomésentreelspaïsoseuropeus)delsturistesquevénenaCatalunyarespectedelsquetenenperdestinaciólarestad’EspanyajustificarialabasedelamenorcontracciódelturismeinternacionalenaquestaComunitatAutònoma.Ladiversificaciógeogràficahapermèsuncomportamentdiferencialatèsqueelconjuntagrupatsotaladenominació“altrespaïsos”,ambméspresènciaaCatalunya,éselquemillorcomportamenthaobservat.
L’ociexplicamésdetresquartespartsdelsviatgesdelsestrangersambdestinacióCatalunya,ocupantlasegonaposicióelsdesplaçamentsperraonsprofessionals.
Lallunyaniageogràficail’abaratimentdelsvolsdeterminaelfortaugmentexperimentatperl’aviócomamitjàdetransport,endetrimentdelsdesplaçamentspercarretera.En2009arribarenalsaeroportsespanyolsmésde55milionsdepersones,delsquals11milionsho ferenaaeroportscatalans-lameitat, en companyiesdebaix cost-.Noobstant, aquesta xifraés clarament inferior a lade l’anyanterior,principalmentperladisminuciód’arribadesdelsseusprincipalsmercats:RegneUnit,Itàlia,iAlemanya(elsfrancesosutilitzenmajoritàriamentelcotxe),originaren300milpassatgersmenysqueen2008.Enelsdosdarrersanys,l’aeroportdeBarcelonaharegistratunafortacontraccióenvolumd’arribades,respectivament,un8,0%iun9,9%menys,mentreelsaeroportsdeReusiGirona,encanvi,durant2009jaregistrarenxifrespositives(respectivament33,5%i17,7%).
L’organització directa, sense intervenció d’agències turístiques, predomina sobre els paquetsvacacionalsd’agènciaestàndards,gràcies,entred’altresraons,alaconsolidaciód’Internetil’extensiódel seu ús a totes les parcel•lesd’edat,alapossibilitatd’individualitzarelviatge,ial’estalvieconòmic.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA25
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Gràfic27
Pernoctacions per origen , promig 2000-09Gràfic28
Pes aeroports catalans s/Espanya, %
Catalans 18%
Espanyols
17%
Estrangers
65%
14
15
16
17
18
19
20
oct00
oct01
oct02
oct03
oct04
oct05
oct06
octç07
oct08
oct09
oct10
Font:IdescatiBBVAResearch Font:AENAiBBVAResearch
Quadre8
Motiu i característiques dels viatges dels turistes (promig 2001 - 2009, %)Transport Tipus allotjament
Carretera Avió Tren Altres Hotel AltresEspanya 67,03 17,72 13,55 1,70 41,88 58,12
Estranger 47,17 48,68 1,02 3,13 50,82 49,18
Motiu de viatge Tipus d’organització
Oci/
VacancesRaons
ProfessionalsVisites a
familiars i amics Altres DirectaAgència
i altresEspanya 52,40 12,99 24,78 9,84 72,69 27,31
Estranger 77,08 11,53 4,51 6,88 75,20 24,80Font:IdescatiBBVAResearch
Oferta d’allotjament turístic: quantitat i qualitatL’augmentdel’ocicomaprincipalmotiudevisitaaCatalunya,tantanivellinterncomestranger,endetrimentd’altresmotiuscomaravisitesafamiliarsiamicsdeterminaqueaugmentilapreferènciaperl’allotjamentenestablimentshotelersrespected’altresèpoquesenquèpredominaval’allotjamentdomèstic.Elsestablimentsruralshanduplicatlasevaimportància,peròcontinuenambunapresènciapràcticamentresidual.
Al’agostde2009Espanyadisposavadegairebé17milhotelsqueoferien1,7milionsdeplaces,lameitatdelesqualsesconcentraaBalears,CatalunyaiAndalusia.Lapreferènciaperl’allotjamenthotelerpermetelmanteniment i l’ampliaciódelparccatalà.Catalunyaocupa lasegonaposicióentre lesautonomiesambmésofertahotelera(aproximadamentel15%iel17%delsestablimentsidelesplaces),perdarrered’Andalusiaennombred’establimentsideBalearsennombredeplaces.Malgratlacrisi,hancontinuantobrint-seestablimentshotelers,aunritmesuperiorald’Espanya,iaugmentantelvolumdeplaces.Afinalsde2009Catalunyateniaregistrats2.800establimentshotelersambmésde280milplaces,quesuposenmésdelameitatdel’ofertadeplacesd’allotjamentturístictotal,incloenthotels,càmpingsiresidènciesrurals,peròsenseinclourel’ofertaenapartaments.Físicament,elsestablimentshotelersesconcentrenallitoral,especialmentalaCostaBrava(25%),aBarcelona(20%)ialaCostaDaurada(20%).Enelsdarrers5anysl’ofertadeplaceshaaugmentatsobretotaBarcelona,alGarrafialesTerresdel’Ebre.Amés,lanovaofertaesconcentra,especialment,enplacesdecategoriaalta.
Qualitativament, lagranmajoriad’establimentssóndecategoriabaixa-mitjana (hostals,pensions ihotelsdefinsatresestrelles),mentrequemésdel70%deplacessóndecategoriamitjana-alta.Aixòpermetestablirunarelacióentre lacategoriadelsestabliments i lasevadimensió,deformaqueaméscategoria,mésplaces.Novament,elsestablimentsdemajordimensióeslocalitzenalacostadeBarcelonaielMaresme,mentreal’interior,alamuntanyaialesTerresdel’Ebres’hiconcentrenelsdemenordimensió.Barcelonaconcentraelmajorvolumd’ofertadeplacesdecategoriaalta,seguitperlaCostaDaurada,ontambéabundenelsdecategoriamitjana.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA26
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Per origen, els estrangers són la principal clientela dels establiments hotelers. La diferència amb elsnacionalsradicaenlaimportànciaencaraexistententreaquestsúltimsdelsviatgespermotiuspersonalsasegonaresidènciaoaresidènciesdefamiliarsoamics,totiqueaquestaúltimarúbricavaperdentpesprogressivament.L’efectedistànciadetermina,amés,queelsestrangersrealitzinestànciesmésllargues.
Lapermanènciaenhotelss’hamantingutpràcticamentestable,mentreelsapartamentsreduïenlasevaocupació.Ambl’objectiud’atreureclients,s’haportatatermeunapolíticadereducciódepreusqueelshacol•locatanivellsdeprincipisdedècada.UnapolíticadecontenciódepreusmésacusadaaCatalunya,ambcaigudessuperiorsal10%quepodriaexplicarparcialmentlamenorcaigudadelespernoctacionsalaComunitat.Lasumad’ambduescontraccionshacomportat,però,unmenoringrésduranttot2009.Noobstant,lamilloraconjunturalde2010ilarecuperaciódelesxifresd’afluènciaturísticahapermèslarecuperaciódelarendibilitatdelsector.Amés,lareducciódelcostd’allotjamenthapermèsderivarpartde l’estalviaunaltre tipusdedespesa, incidintpositivamenten laxifradelsectorserveiscompensantparcialment la debilitat de la demanda interna.
Gràfic29
Perfil hoteler per categoria (Promig 2004-2009, %)
Gràfic30
Establiments hotelers: places estimades (Variació interanual, %)
050
100150200250300350400
1-2
* 3* 4* 5*
Hos
tals
iPe
nsio
ns
0
20
40
60
80
100
Dimensió establiments (esq.)Número establiments (dta.)
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
oct02
oct03
oct04
oct05
oct06
oct07
oct08
oct09
oct10
Catalunya Espanya
Font:GeneralitatdeCatalunyaiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch
Gràfic31
Evolució preus hotelers, (Promig anual, base 2008, %)
Gràfic32
Catalunya: Estància mitjana, evolució per tipus d’allotjament, dies
80
85
90
95
100
105
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
*
Catalunya Espanya
234
5678
910
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
*
rural hotel apartament
*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch
*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA27
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Després del fort ajustament de 2009, la incipient recuperació econòmica de 2010 beneficia les xifres turístiques El2009fouunanycaracteritzatperunfortajustamentenlesxifresturístiques,particularmentenlesreferidesaturismeestranger,ambcaigudestantennombredeviatgers(-9,5%)comdepernoctacions(-5,9%).Atenentelsprincipalsemissors,elsfluxosprovinentsd’Alemanya,Itàlia,RegneUnitipaïsosnòrdicsesvancontraurepersobredelamitjana.Françasesituàlleugeramentpersotaenvolumd’afluència i,contràriament,elssuïssosaugmentarenlessevespernoctacionsaCatalunya.Desdel’inicidelacrisi,entre2007i2009,aCatalunyas’hancomptabilitzatmilionsdepèrduesentermesdevisitantsipernoctacions.Noobstant,durantelstresprimerstrimestresde2010s’hauriarecuperatunapartimportantd’aquestapèrduaacumulada.Finselmesd’octubrehaaugmentatun11,2%elvolumdepernoctacions,sobretotperpartd’estrangers,elqueequivalaunaugmentdemésde4,2milionsrespectedelmateixperíodedel’anyprecedent,delsqualsgairebé3,3milionssónforans(el77,8%deltotalrecuperat).Aquestarecuperacióquasiduplical’experimentadapelconjuntespanyol,queenelmateixintervalaugmentanomésel6,4%(14,4milionsdepernoctacions).
A lamillora hauria contribuït, amés de la recuperació econòmica internacional i el no empitjoramentaddicionalenlesperspectives,lapolíticadecontenciódepreusiniciadapelsectorcomareclamdavantlareducció de la demanda dels dos darrers anys. La pressió a la baixa exercida per la contenció de demanda espotcalibraratravésdelgraud’ocupacióhoteleraque,entre2007i2009,caiguédesdel60,8%finsel53,0%.Labonaevoluciódel2010hapermès,però,recuperaraquestíndexfinsel58,6%.
Elspositius resultatsassolitsenambduesvariablesanalitzadesdurant2010,viatgers ipernoctacions,hanpossibilitatunaugmentdelpersonalocupatenestablimentshotelersdel9,9%respectedelperíodegener-agostde2009aCatalunya,id’un3,9%mésdeplaceshoteleres,percentatges,entotsdoscasos,superiorsalsregistratsalconjuntespanyol(respectivament1,4%i2,4%).Lacontractaciótemporalpercobrirlatemporadaturísticacontribuiriaaexplicarlareducciód’unesdècimesdelataxad’aturdurantelsegonitercertrimestredel’any,peròtambéés,tradicionalment,unfactorderiscperalquart.
Gràfic33
Pernoctacions hoteleres a catalunya (Variació interanual, dades CVE, %)
Gràfic34
Establiments hotelers: personal ocupat (Variació interanual, %)
-20-15-10
-505
1015202530
oct05
oct06
oct07
oct08
oct09
oct10
Catalunya Espanya
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
oct02
oct04
oct06
oct08
oct10
Catalunya Espanya
*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch
*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch
L’explotació turística a Catalunya mostra un comportament positiu a nivell agregat però de diferent intensitat segons les magnituds empresarials de referènciaDesdel’any2001,quanelsectorexperimentàunacontraccióentoteslesvariables,aexcepciódelareferentainversióenbénsmaterials,lescontraccionshanestatmoltreduïdesicentradesbàsicamentenaquestmateixarúbrica.
Tantelnúmerodelocalsdestinatsal’acollimentturísticcomelpersonalocupathaaugmentatquasipermanentment (aexcepciód’algun tancament l’any2006)de formaquedesde2001finsa2007aquestes magnituds han augmentat, respectivament, un 11,3% i un 24,5%. La contractació depersonallaboral,però,hacomportatunaugmentsuperiordeladespesapersousisalaris,queenelmateixperíodeincrementàmésdel73%,iquehaabsorbitpartdel’incrementdelvolumdenegociquehauriaaugmentatun56,4%,contribuintareduirelsmargesempresarials.
Lainversióbrutaenbénsmaterialss’hamostratmésvolàtil,ambperíodesdefortcreixement(l’any2002augmentàun51,5%ladespesaenaquesttipusd’inversió)seguitsd’altresdeduracontracció.Elresultatagregatseriaeld’unaugmentdel’entorndel13,7%,queindicariaqueelsmillorsresultatsentermesdexifradenegociss’hauriendestinatmésaincrementsendespesadepersonalquenoainversió.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA28
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Quadre9
Sector turístic: principals resultats
2000Var.
a/a % 2001Var.
a/a % 2002Var.
a/a % 2003Var.
a/a %Númerodelocals 44.054 - 45.437 -3,0 46.882 3,2 47.571 1,5
PersonalOcupat 190.402 - 194.049 -1,9 203.318 4,8 206.817 1,7
Volumdenegoci,euros 9.429.679 - 9.515.550 -0,9 10.864.058 14,2 11.374.739 4,7
Sous i salaris, euros 1.604.747 - 1.639.326 -2,1 1.875.959 14,4 1.950.529 4,0
Inversióbrutaenbénsmaterials,euros 611.806 - 469.599 30,3 711.316 51,5 679.844 -4,4
2004Var.
a/a % 2005Var.
a/a % 2006Var.
a/a % 2007Var.
a/a %Númerodelocals 48.537 2,0 48.844 0,6 48.702 -0,3 49.045 0,7
PersonalOcupat 222.162 7,4 233.895 5,3 236.024 0,9 236.974 0,4
Volumdenegoci,euros 12.187.253 7,1 13.193.319 8,3 14.215.151 7,7 14.750.791 3,8
Sous i salaris, euros 2.167.597 11,1 2.333.624 7,7 2.621.128 12,3 2.783.147 6,2
Inversióbrutaenbénsmaterials,euros 666.958 -1,9 559.423 -16,1 677.506 21,1 695.804 2,7Font:INEiBBVAResearch
Conclusions i perspectivesCatalunya, tot i ser la principal destinació turística internacional d’Espanya i ocupar una posició destacada entre els principals països receptors, ha de fer front als reptes del nou context internacional, als canvis en els hàbits de consum i al sorgiment de nous competidors turístics Totiqueelturismeespotconsiderarjaunsectormadur,iambperspectivesdecreixementrelativamentmenorsaEuropa,perCatalunyaésunaactivitatmoltimportant.Al2009,el16,1%delsocupatsdelsector serveis es dedicaven a activitats relacionades amb el turisme, el que suposa l’11% de lapoblacióocupadatotal.Noobstant,aquestaésunaactivitatenquèelnombredepossiblesdestinacionss’incrementade formacontinuada, i lacompetènciaéscreixent.Així,pelcostatde lademandaelsectors’enfrontaausuarismésexigents,ambnouspatronsdeconsumiquecomptenambunmajorventalld’alternativesturístiques.Pelcostatdel’oferta,nouscompetidorsinovesfórmulesturístiquessónalhoraelsriscosielsreptesalsqualss’had’enfrontar.Aquestsfactorsevidencienlanecessitatdetransformar,oadaptar,elmodeldenegociturístictradicionaloperatiufinselmoment.
Catalunya,coms’hapogutobservarenaquestaanàlisi,jaésundestídereferènciaanivellmundial.Amés,estàtransformantelseupropinegociturístic,substituintalgunesdestinacionsdeplatja“pura”perunarelaciómésproperaambelturismeurbà,elquefacilitatantladesestacionalitzaciódelturismecom l’obtenció demajors rendiments, convertint-se, per tant, enundestímenysdepenent d’unescaracterístiquesnaturalsquepodencomençarapatir,comatotaEuropa,unacertadegradació.Latransformació,pertant,hadecontinuardeformaconstantperònobrusca,jaqueCatalunyamantéunescondicionsgeogràfiques iclimatològiques,aixícomfacilitatsd’accés,querecolzen lessevespossibilitatsturístiques.Peròmésenllàd’aquestes,calavançarenlamilloradelacompetitivitatdelsectormitjançantincrementsenlaqualitatidiversitatdel’ofertaienlaintroducciói/oconsolidaciódelainnovaciótecnològicaalsector.Endefinitiva,fetsquepermetinalesempresesposicionar-seenunentorncadavegadaméscompetitiu.Entendreiadaptar-sealestendènciesglobals,comprendrelesnecessitats ielsdesitjosdelsusuaris, integrar la tecnologia i invertirenproductes innovadors irecursos humans són factors fonamentals.Aquestes necessitats de redefinició es recullen al “PlaEstratègicdelturismeaCatalunya2005-2010”publicatperlaGeneralitatdeCatalunya.
LaposiciódeCatalunyaés,però,d’avantatge respectede lamajoriadeCC.AA.espanyoles.AixíExceltur,lasituaenterceraposició(darrerePaísBasciMadrid)quantacompetitivitatturísticaanivellnacionalenl’informe“Monitordecompetitividaddelascomunidadesautónomasespañolas”,enquèanalitza lacapacitatdelesempresesperatreure,transportar,allotjar i ferquel’estànciadel turistasiguisatisfactòria.Tambélasituaenlesprimeresposicionspelquefaadiversificaciódeproductesturístics,accessibilitaticonnectivitatpermitjansdetransportiatracciódetalent,formacióieficiènciadelsrecursoshumans.Totsaquestsfactorss’hand’aprofitar,peròlacontinuaciódelsfluxosturísticsquepermetinmantenireltamanyd’aquestsectordemanenquel’esforçperserpuntersesmantingui.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA29
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
E.EstimacionsentempsrealdelPIBregional: resultats per a CatalunyaLaconjunturaactualdel’economiaespanyola,ambunmarcatdeterioramentdel’activitateconòmicaiunaàmpliaheterogeneïtatregionaldesdelcomençamentdel’actualcrisieconòmica,haposatdemanifest la necessitat d’una anàlisi primerenca de l’evolució cíclica de cada economia regional apartirdel’úsd’indicadorsquesintetitzinelseucomportamentique,almateixtemps,garanteixincertahomogeneïtatenlasevacomparacióambelsagregatsnacionals.Enelperíodemésrecentdelacrisi,aquestademandad’informaciós’haincrementatnotablementcomaconseqüènciadel’existènciadetensionsdeliquiditatque,enabsènciad’informacióméscompletaidiferenciadasobrelesdiferentseconomiesregionals,sesegueixenmaterialitzantenuntancamentpràcticamentindiscriminatperalesemissionsdedeutedelesComunitatsAutònomes(CC.AA.).
Amitjàillargtermini,aquestademandad’informacióésparcialmentsatisfetaamblesestimacionsdelaComptabilitatRegionald’Espanya(CNR)publicadesperl’INEquefacilitenelconeixementdelesdiferènciesestructuralsentrelesdiferentsregionsespanyoles,permetentaixíentendrebonapartdelseucomportamentatravésdelesdiferentsfasescícliques.Noobstantaixò, lasevapublicaciódecaràcteranualielretarddelesestimacionsoficialsdificultenunseguimentméstèrmiciavançatdeleseconomiesregionals.Perexemple,enladatadetancamentd’aquestinforme(quanl’economiaes troba jaenelquart trimestrede2010),nomésesconeix laprimeraestimacióde lesdadesdecreixementdelPIBpera2009,mentreque lasevaestimacióavançnomésesconeixeràamitjandesembredelpresent.Enlamateixalínia,laprimeraestimaciódelesdadescorresponentsa2010noestaràdisponibleabansdel2T11,oferintunavaluosainformacióestructuralperòtardanaperalseguimentconjuntural.Acurt termini, iperaunconjunt reduïtdeCC.AA.entre lesqualses trobaCatalunya,els instituts regionalsd’estadísticapubliquen lessevesestimacionsde laComptabilitatTrimestralAutonòmica (CTA), permetent satisfer de formamésoportuna la demandad’informacióconjuntural.Noobstantaixò,lametodologiadelesCTAnoéshomogènianiamblaCNRniamblaComptabilitatTrimestrald’Espanya(CNTR)enlamesuraenquèlesprimeresparteixendelestaulesInput-Outputautonòmiques i les segonesde les taules Input-Outputnacionals8.Enconseqüència,i encara que han de considerar-se com a informació complementària, les CTA no permeten unacomparaciódirectaamblesestadístiquesperalconjuntdel’economiaespanyolanientreaquestes.Addicionalment, i comsucceeixa laCNTR, lesestimacionsautonòmiquesespubliquenambcertretard.Peral’economiacatalana,enparticular,enladatadetancamentd’aquestinformeesconeixladadade2T10il’estimacióavançdel3T10,mentrequelesdadescompletesperal3T10nomésesconeixeran a mitjan desembre.
Peratendreaaquestdèficitd’informacióentempsreal,BBVAResearchproposaunametodologiad’estimaciódelPIBtrimestralperCC.AA.consistentamblesestimacionsanualsdelaCNRialmateixtempsamblesestimacionsCNTRperalconjuntdel’economiaespanyola.Laprimeraetapaconsisteixen l’estimació d’un conjunt de models factorials dinàmics que permeten combinar la informaciód’indicadors de conjuntura de cadaCC.AA. que presenten diferent freqüència, es publiquen ambdiferentsretardsrespectealperíodedereferènciai,enocasions,nos’observenperatotselsperíodescompresosenlamostra.Enlasegonaetapas’implementaelmètodeRASoajustbiproporcionaldematriusquegaranteixlaconsistènciaagregadadelesestimacions9.Enaquestrequadre,espresentaenformaresumidalametodologiadelsmodelsfactorialsdinàmicsimplementatsenlaprimeraetapad’aquestprojecte,aixícomelsresultatspreliminarsdelesestimacionsperal’economiacatalana.
8:Vegi’sperexemplelanotametodològicadelaCTAdeCatalunyapublicadaperl’Idescat.9:Vegi’sM.B.Bacharach,“EstimatingNonnegativeMatricesfromMarginalData”,InternationalEconomicReview,vol6(1965),pp.294-310.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA30
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Descripció metodològica SeguintleslíniesmetodològiquesquedescriuenCamachoiPérezQuirós(2009),iposteriormentCamachoiDoménech(2010),elmodelfactorialdinàmicimplementatesbasaenelcasqueelsindicadorseconòmicsseleccionatsperacadaCC.AA.estanfortamentcorrelacionatsentreellsiambelPIBregional.Pertant,peracadaperíodet,lataxadecreixementtrimestraldel’i-èssimindicador,
itx , es descomposa com la suma
dedosfactorsinobservables:unfactorcomúquereculll’evoluciócíclicaconjuntadelsindicadors, ctf , i un
factorespecíficoidiosincràticquecapturaladinàmicapròpiadecadaindicador, itf .
(1) it
cti
it ffx += β
Addicionalment,s’assumeixqueladinàmicadelfactorcomújuntamentambladelfactoridiosincràticdecadaindicadorsegueixprocessosautorregressiusd’ordre,respectivament,piq.
(2)
it
iqt
iq
it
ct
cpt
cp
ct
vff
vff
+Φ=
+Φ=
−
−
on ctv i
itv sónsorollsnoobservables,independientsinocorrelacionatsserialment.
ComproposenMarianoiMurasawa(2003),sis’aproximenlestaxesdecreixementdelPIBcomlasumaponderadadelessevesexpressionsdemenorfreqüència,elmodelanteriorespotreescriureenformad’espai-estatiespotestimarpermàximaversemblançausantelfiltredeKalman,laqualcosapermetsolucionarelproblemadedadesinobservadesderivadesdelacombinaciódefreqüències,elretardenlapublicaciódelesdadesolainexistènciaperaunapartdelamostra.Enelnostrecas,s’aproximenlestaxesdecreixementanualdelPIB(CNR) CNR
ty ,observablesnomésquantcoincideixambelquarttrimestred’unany,apartirdelessevestaxesdecreixementtrimestral CNR
ty ,quemaiarribemaobservar,isóninferidesambelfiltredeKalman.Enparticular,siguin CNR
tY i CNRtY elPIBa
preusconstantsdelperíodet,il’acumulatanualapreusconstantsfinsalperíodet,tenimque:
(3) CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt YYYYY 321 −−− +++=
o,equivalentment,
(4)
+++= −−−
44 321
CNRt
CNRt
CNRt
CNRtCNR
tYYYYY
Silamitjanaaritmèticadel’equació(4)potaproximar-seapartirdelamitjanageomètrica,
(4) ( ) 4/13214 CNR
tCNR
tCNR
tCNR
tCNR
t YYYYY −−− ⋅⋅⋅=llavorslestaxesdecreixementanualpodendescomposar-seapartirdelamitjanaponderadadelestaxesdecreixementtrimestral.Prenentlaquartadiferènciadelslogaritmesen(4)tenimque
(5)( )
( )CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
YYYY
YYYYYY
7654
3214
nlnlnlnl41
nlnlnlnl41nlnl
−−−−
−−−−
+++−
+++=−
iredefinintaqueststermescom CNRt
CNRt
CNRt YYy 4nlnl −−= i CNR
tCNR
tCNRt YYy 1nlnl −−= podemreescriure(5)
com segueix
(6)CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt
CNRt yyyyyyyy 654321 4
142
43
43
42
41
−−−−−− +++++=
que,comanticipàvem,descomposalestaxesdecreixementanualdelPIB(CNR)apartirdelamitjanaponderada de les taxes de creixement trimestral.
Tenintencomptequeperaleseconomiesregionalsnos’observalataxadecreixementtrimestraldelPIB(CNR),s’hanrealitzatdosexercicispercomprovarlabondatd’ajustdel’aproximacióanteriormentdescrita.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA31
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
EnelGràfic35esmostrenlestaxesdecreixementanualdel’economiaespanyoladesde1981juntamentambl’aproximacióderivadaapartirdel’equació(6).EnelGràfic36esmostrenelserrorsdel’aproximaciódelestaxesdecreixementanualsimuladesapartird’unconjuntde100economiesquecreixenanualmententreunrangdel-10%idel10%(aixòésentreunataxatrimestralentre-2,5%,iel2,5%).Enelsdosexerciciss’observaque,perataxesdecreixementanualcompatiblesamblesregistradesenl’economiacatalanaenlesúltimes3dècades(entreun-4%iun6%anual),elserrorsdel’aproximacióapartirdel’equació(6)sónreduïts.Enparticular,elsresultatsindiquenqueambunataxadecreixementanualdel-4,1%comlaregistradaaCatalunyaen2009,s’aproximariaunataxadecreixementdel-4,2%.
Gràfic35
Espanya: creixement del PIB (Variació anual, %)
Gràfic36
Simulació dels errors en les taxes de creixement annual aproximades a partir de les taxes trimestrals i l’equació (6)
-4-3-2-10123456
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
Observada Aproximació
-0,5
-0,4
-0,3
-0,2
-0,1
0,0
-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10Creixement anual simulat del PIB (%)
Erro
r d'a
prox
imac
ió (p
p)
Rang de variació de les taxes de creixement anual del PIB a Catalunya (1981-2009)
Font:INEiBBVAResearch Font:BBVAResearch
Uncopobtinguda ladescomposcióanterior,espotexpressar la relacióentrePIB (CNR)anual,elfactorcomútrimestralielseufactoridiosincràtic(reemplaçant1en6),
(7)
++++++
+++++=
−−−−−−
−−−−−−
CNRCNRCNRCNRCNRCNRCNR
CNR
yt
yt
yt
yt
yt
yt
yt
ct
ct
ct
ct
ct
ct
cty
CNRt
fffffff
fffffffy
654321
654321
41
42
43
43
42
41
41
42
43
43
42
41β
detalformaqueelmodeldescritenlesequacions(1)i(2)espotescriureenformad’espai-estati,usantelfiltredeKalman,espodenestimarelsfactorsinobservats,inferirelcreixementtrimestraldelPIB(CNR)iferprevisionsentempsrealdelcreixementtrimestraldelsindicadorsinclososenelmodel.
Resultats preliminars En línia ambels supòsits inicials delmodel factorial dinàmic descrit enels paràgrafs anteriors, elprincipal criteri de selecció dels indicadors inclosos en l’estimació va ser que exhibissin una altacorrelació amb les taxes de creixement del PIB (CNR). El segon criteri va ser que estiguessindisponiblesperaunperíodemostralrelativamentampli,demaneraquerecollissinsuficientvariabilitatcíclica10.Finalment, el tercer criteri va serqueel retarddepublicació respecteal trimestreal quefanreferèncianosuperésaldelapublicaciódelPIB(CTA)publicatperl’Idescat.Així,elsindicadorsd’activitat iocupacióutilitzatsenaquestaversiódelmodel inclouenl’afiliacióa laSeguretatSocial,l’ÍndexdeProduccióIndustrialielturismeaproximatperlespernoctacionshoteleres.Adicionalment,s’inclouelPIB(CTA)publicatperl’Idescatque,sibénos’obtéambunametodologiahomogèniaaladelPIB(CNR)publicatper l’INE,recullunavaluosainformaciórelativaalavariabilitatcíclicadel’economiacatalana.Finalment,s’inclouentantelPIBtrimestraldelconjuntdel’economiaespanyolacomeldel’àreadel’euro.Elprimer,percapturartantl’efectedelsfluxoscomercialsinterregionalscomlavariabilitatcíclicaprocedentdexocsexògensdedemandacomunsalarestadeCC.AA.Elsegon,percapturarelsfluxoscomercialsinternacionalsdeCatalunya.
10:Atenentaaquestcriteris’hanexclòsvariablescoml’Indicadord’ActivitatenelSectorServeis(IASS)publicatperl’INEqueestàdisponibleperCC.AA.nomésdesde2005.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA32
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Quans’estimaelmodeldescritamblesdadesdel’economiacatalanaconegudesaladatadetancamentd’aquestinforme,espotobservaralGràfic37quel’evolucióinteranualdelfactorcomúestàenconcordançaambelscicleseconòmicsdel’economiacatalanasegonslesxifresregistradesdecreixementanualdelPIB(CNR)publicatperl’INE.D’altrabanda,alGràfic38esrecullenlestaxesdecreixementinteranualdelPIB(CTA)publicatpell’IdescatilesdelPIB(CNR)interpoladespelmodel.Coms’apreciaalgràfic,malgratquelaCNRespublicaambfreqüènciaanual,lainterpolacióenspermetcapturardeformaraonableladinàmicadecurtterminidelPIB(CNR),estretamentcorrelacionadaambladelPIB(CTA),peròque,adiferènciad’aquestaúltima,síenspermetunacomparaciódirectaamblesdadestrimestralsregistradesperalconjuntdel’economiaespanyolaoamblesinferidesperad’altresCC.AA.
Gràfic37
Catalunya: creixement anual del PIB (CNR) i evolució del factor comú (Variació interanual, %)
Gràfic38
Catalunya: PIB (Variació interanual, %)
-12-10-8-6-4-20246
1990
1991
1992
1993
1995
1996
1997
1998
2000
2001
2002
2003
2005
2006
2007
2008
2010
-6-5-4-3-2-101234567
Factor comú (esq.) PIB (dta.)
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
Idescat (observat) INE (estimat)
Font:INEiBBVAResearch Font:INE,IdescatiBBVAResearch
EnelQuadre10espresenten lesestimacionsperalscoeficients iβ de l’equació(1) -quecapturenl’impactedelfactorcomúsobrelestaxesdecreixementtrimestraldecadascundelsindicadorseconòmicsseleccionats-,juntamentamblessevesdesviacionstípiques.Entotselscasos,lesestimacionstenenel signe esperat i són estadísticament significatives, mostrant el caràcter procíclic de les variablesautonòmiquesi,almateixtemps,lasingificativitatdelsxocsexògensdedemandacomunsamblarestadeCC.AA.Juntamentamb l’exposicióde l’economiacatalanaalcicleeuropeu.Convédestacarquelesdiferènciesenlamagnituddelscoeficientsestimatsnohandeserinterpretadesdirectamentcomunamesuradelesdiferènciesenlacapacitatpredictivadelsindicadors.Enprimerlloc,perquèenelnostrecas,iperpodercalcularlestaxestrimestralsdelPIB(CNR),sesostreulamitjanadelesvariablesdurant el procés d’estimació en lloc d’estandarditzar les dades11 .Aixòimplicaquelesdiferènciesenelscoeficientsrecullenpartdelesdiferènciesenlavariànciadelsdiferentsindicadors.Ensegonlloc,perquèelretardenlapublicaciódelesdadestambéimportaenaquestcontext.Sibééscertquel’IPIpodriapotencialmenttenirunmajorpoderpredictiuqueelturismeifinsitotquel’afiliacióperalPIBdeCatalunya,peraunmateixperíodedereferèncialesduesprimeresvariablesespubliquenambunmesd’anterioritatal’última,aportantaixíunavaluosainformacióconjunturalalmodeldeformaanticipada.
Quadre10
Catalunya: Impacte del factor comú en els indicadorsPIB (CNR) PIB (CTA) Afiliacions IPI Turisme PIB (Espanya) PIB (UEM)0,849 0,720 0,884 1,914 0,566 0,723 0,591
(,056)*** (,061)*** (,096)*** (,332)*** (,28)** (,039)*** (,057)***Nota:errorestàndarentreparèntesi.*significatiual10%;**significatiual5*%;***significatiual’1% Font:BBVAResearch
11:Essentelprimerprocésunacondiciónecessàriaperalaidentificaciódelscoeficientsielsegonunacondiciósuficient.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA33
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
Encara que els resultats obtinguts de les dades interpolades són satisfactoris, per examinar lacapacitatpredictivadelmodel,iexplorarl’evoluciódelesexpectativesdecreixementdel’economiacatalanaen2010i2011amesuraqueanemconeixentnovainformació,s’harealitzatunexercicidepredicció intramostral.Peraaixòs’hancreatbasesdedadesperalsdiestrentadecadamesdesdesetembrede2008quecontenenlainformacióqueesconeixiaencadascund’aquestsmoments.Acontinuaciós’ha tornataestimarelmodel is’han fetprediccionsperalperíode2009-2011ambcadascunad’aquestesbasesdedades.ElGràfic39reculll’errordeprevisióencadaestimacióperalcreixementdel’any2009entermesdelesdesviacionstípiquesdelessèriesanualsdelPIB(CNR)conegudesfinsaladatadel’estimació.Coms’observaenelgràfic,elserrorsdeprevisiósóncadavegadamenorsamesuraques’aproximaeldiade lapublicacióde ladadadelPIB(CNR) jaqueesrealitzenambconjuntsd’informaciócadavegadamésamplis.Faunany,perexemple,s’haguésestimatunacontraccióde l’economiacatalanaentorndel4,3%,0,2ppsuperiorsa lapublicadaalmarçd’aquestanyperl’INE,laqualcosasuposaunerrorequivalenta0,3desviacionstípiquesdelPIB(CNR)conegutfinsa2008.Finalment,enelGràfic40esrecullenlesprevisionsentempsrealperalsanys2010i2011.Comespotobservar,sibélesperspectivesdecreixementhananatmillorant,principalment per al 2010, les previsionsmés recents delmodel, en línia amb el nostre escenaricentral, continuen apuntant a un estancament de l’economia catalana en 2010 i a un creixement molt moderat,enl’entorndel’1,0%,en2011.
Gràfic39
Catalunya: errors de previsió del creixement anual del PIB (CNR) en temps real (t0: publicació de la dada)
Gràfic40
Catalunya: previsions del creixement del PIB (CNR) en temps real
0,0
0,3
0,5
0,8
1,0
1,3
1,5
-18 -16 -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0
Des
viac
ions
típi
ques
2009
-3,0-2,5-2,0-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,0
abr09
jul09
oct09
gen10
abr10
jul10
oct10
2010 2011
Font:BBVAResearch Font:INE,IdescatiBBVAResearch
ReferènciesBacharach,M.B.(1965)“EstimatingNonnegativeMatricesfromMarginalData”,InternationalEconomicReview,6:294-310.
Camacho,M.,iR.,Doménech(2010)“MICA-BBVA:afactormodelofeconomicandfinancialindicatorsforshort-termGDPforecasting”,BBVAEconomicResearchWorkingpapers,1021.
Camacho,M., iPérezQuirós,G.(2009)“IntroducingtheEuro-STING:ShortTermIndicatorofeuroareaGrowth”,JournalofAppliedEconometrics,25:663-694.
Mariano,R.,iMurasawa,Y.(2003)“AnewcoincidentindexofBusinesscyclesbasedonmonthlyandquarterlyseries”,JournalofAppliedEconometrics,18:427-443.
Stock,J.,iWatson,M.(1991)“Aprobabilitymodelofthecoincidenteconomicindicators”,aKajalLahirii GeoffreyMoore editors, Leading economic indicators, new approaches and forecasting records.CambridgeUniversityPress,Cambridge.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010
PÀGINA34
ElServeid’EstudisdelGrupBBVA
VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT
F.Quadres
Quadre11
Previsions macroeconòmiques: Producte Interior Brut(Taxes anuals, %) 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits 2,1 0,4 -2,6 2,7 2,3
UEM 2,9 0,3 -4,0 1,6 1,2
Alemanya 2,8 0,7 -4,7 3,2 1,8
França 2,3 0,1 -2,5 1,6 1,4
Itàlia 1,4 -1,3 -5,1 1,1 0,8
Espanya 3,6 0,9 -3,7 -0,2 0,9
RegneUnit 2,6 -0,1 -4,9 1,7 1,9
AmèricaLlatina* 5,8 4,0 -2,4 5,8 4,2
Àsia 5,2 2,1 -0,7 5,6 4,1
Xina 5,3 3,0 -0,6 4,7 4,1
Àsia(ex.Xina) 5,1 2,1 -0,8 4,2 3,8
Món 5,3 3,0 -0,7 4,2 4,1*Argentina,Brasil,Xile,Colòmbia,Mèxic,Perú,Veneçuela Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch
Quadre12
Previsions macroeconòmiques: tipus d’interès a 10 anys (promig) 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits 4,6 3,6 3,2 3,0 2,4
UEM 4,2 4,0 3,3 2,7 2,4Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch
Quadre13
Previsions macroeconòmiques: tipus de canvi (promig)Dòlars ($) per moneda nacional 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits(EURperUSD) 0,7 0,7 0,7 0,8 0,8
UEM 1,4 1,5 1,4 1,3 1,3
RegneUnit 2,0 1,8 1,6 1,6 1,6
Xina 7,6 6,9 6,8 6,5 6,3Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch
Quadre14
Previsions macroeconòmiques: tipus d’interès oficials (final de període) 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits 4,3 0,6 0,3 0,3 0,3
UEM 4,0 2,5 1,0 1,0 1,0
Xina 7,5 5,3 5,3 5,6 6,1Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch
Situació CatalunyaSegon semestre 2010ElServeid’Estudis
delGrupBBVA
AVÍS LEGALAquest document, així com les dades, opinions, estimacions, previsions i recomanacions contingudesenell, hanestat elaborats perBancoBilbaoVizcayaArgentaria,S.A.(enendavant“BBVA”),amblafinalitatdeproporcionaralsseusclientsinformaciógeneralaladatad’emissiódel’informeiestansubjectesacanvisenseavísprevi.BBVAnoassumeixcapcompromísdecomunicaraquestscanvisnid’actualitzarelcontingutdelpresentdocument.
Niaquestdocument,nielseucontingut,constitueixenunaoferta,invitacióosol·licituddecompraosubscripciódevalorsod’altresinstrumentsoderealitzacióocancel•laciód’inversions,nipodenservirdebaseperacapcontracte,compromísodecisiódecaptipus.
L’inversor que tingui accés al document ha de ser conscient que els valors, instruments o inversions a què aquest es refereix poden no ser adequats per als seus objectius específics d’inversió, la seva posició financera o el seu perfil de risc ja que no han estat preses en consideració per a l’elaboració del present informe, perlaqualcosahad’adoptarlessevespròpiesdecisionsd’inversiótenintencompteaquestescircumstànciesiprocurantl’assessoramentespecíficiespecialitzatquepuguisernecessari.Elcontingutd’aquestdocumentesbasaeninformacionsques’estimendisponiblesperalpúblic,obtingudesdefontsqueesconsiderenfiables,peròaquestesinformacionsnohanestatobjectedeverificacióindependentperBBVAperlaqualcosanos’ofereixcapgarantia,expressaoimplícita,quantalasevaprecisió,integritatocorrecció.BBVAnoassumeixcapresponsabilitatperqualsevolpèrdua,directaoindirecta,quepoguésresultardel’úsd’aquestdocumentodelseucontingut.L’inversorhadetenirencomptequel’evoluciópassadadelsvalorsoinstrumentsoelsresultatshistòricsdelesinversions,nogaranteixenl’evolucióoelsresultatsfuturs.
Elpreudelsvalorsoinstrumentsoelsresultatsdelesinversionspodenfluctuarencontradel’interèsdel’inversorifinsitotsuposarlapèrduadelainversióinicial.Lestransaccionsenfuturs,opcionsivalorsoinstrumentsd’altarendibilitat(highyieldsecurities)podenimplicargransriscosinosónadequatsperatotselsinversors.Defet,encertesinversions,lespèrduespodensersuperiorsalainversióinicial,sentnecessarienaquestscasosferaportacionsaddicionalspercobrirlatotalitatd’aquestespèrdues.Peraixò,ambcaràcterprevialarealitzaciódetransaccionsenaquestsinstruments,elsinversorshandeserconscientsdelseufuncionament,delsdrets,obligacionsiriscosqueincorporen,aixícomdelspropisdelsvalorssubjacents.Podrianoexistirmercatsecundariperaaquestsinstruments.
BBVAoqualsevolaltraentitatdelGrupBBVA,aixícomelsseusrespectiusdirectorsoempleats,podentenirunaposicióenqualsevoldelsvalorsoinstrumentsalsqualsesrefereixaquestdocument,directamentoindirecta,oenqualsevolaltrerelacionatambells;podennegociarambaquestsvalorsoinstruments,percomptepropioaliè,proporcionarserveisd’assessoramentoaltresserveisal’emissord’aquestsvalorsoinstruments,aempresesrelacionadesambells oals seusaccionistes, directiusoempleats i poden tenir interessosodura termequalsevol transaccióenaquests valorsoinstrumentso inversions relacionadesambells,ambcaràcterprevioposteriora lapublicaciódelpresent informe,en lamesurapermesaper la lleiaplicable.
ElsempleatsdelsdepartamentsdevendesoaltresdepartamentsdeBBVAounaaltraentitatdelGrupBBVApodenproporcionarinformesdemercat,verbalmentoperescrit,oestratègiesd’inversióalsclientsquereflecteixinopinionscontràriesalesexpressadesenelpresentdocument;aixímateixBBVAoqualsevolaltraentitatdelGrupBBVApotadoptardecisionsd’inversiópercomptepropiquesiguininconsistentsamblesrecomanacionscontingudesenelpresentdocument.Cappartd’aquestdocumentpotser(i)copiada,fotocopiadaoduplicadadecapmanera,formaomitjà(ii)redistribuïdao(iii)esmentada,senseelpermíspreviperescritdeBBVA.Cappartd’aquestinformepodràreproduir-se,dur-seotransmetre’saaquellsPaïsos(opersonesoentitatsd’aquests)enquèlasevadistribuciópoguésestarprohibidaperlanormativaaplicable.L’incomplimentd’aquestesrestriccionspotconstituirinfracciódelalegislaciódelajurisdicciórellevant.
AquestdocumentestàdisponiblealRegneUnitúnicamentperaaquellespersonesaquipotadreçar-sed’acordamblaFinancialServicesandMarketsAct2000(FinancialPromotion)Order2001 inoésperalseu lliuramentodistribució,directao indirecta,acapaltraclassedepersonaoentitat.Enparticularaquestdocumentúnicamentesdirigeixipotserlliuratalessegüentspersonesoentitats(i)lesqueestanforadelRegneUnit(ii)lesquetenenunaexperiènciaprofessionalenmatèriad’inversionsesmentadesenl’article19(5)laOrder2001,(iii)aquellesambaltpatrimoninet(Highnetworthentities)iaquellesaltresaquielseucontingutpotserlegalmentcomunicat,inclosesenl’article49(1)delaOrder2001.
Cappartd’aquest informepodrà reproduir-se,dur-seo transmetre’salsEstatsUnitsd’Amèricaniapersonesoentitatsamericanes.L’incomplimentd’aquestesrestriccionspotconstituirinfracciódelalegislaciódelsEstatsUnitsd’Amèrica.
Elsistemaretributiudel/sanalista/esautor/sdelpresentinformeesbasaenunamultiplicitatdecriterisentreelsqualsfigurenelsingressosobtingutsenl’exercicieconòmicperBBVAi,indirectament,elsresultatsdelGrupBBVA,incloentelsgeneratsperlaactivitatdebancad’inversions,encaraqueaquestsnorebencompensacióbasadaenelsingressosdecaptransaccióespecíficadebancad’inversions.
BBVAilarestad’entitatsdelGrupBBVAquenosónmembresdelaNewYorkStockExchangeodelaNationalAssociationofSecuritiesDealers,Inc,noestansubjectesalesnormesderevelacióprevistesperaaquestsmembres.
“BBVA està sotmès al codi de conducta dels Mercats de Valors del Grup BBVA, que inclou, entre d’altres, normes de conducta establertes per prevenir i evitar conflictes d’interès pel que fa a les recomanacions, incloses barreres a la informació. El Codi de Conducta en els Mercats de Valors del Grup BBVA està disponible per a la seva consulta a l’adreça web següent: www.bbva.com / Govern Corporatiu”.
Situació CatalunyaSegon semestre 2010ElServeid’Estudis
delGrupBBVA
Hancol·laboratenaquestinforme:
Economista en CapRafael Doménech +34915373672r.domenech@grupobbva.com
EspanyaMiguel Cardoso +34913743961miguel.cardoso@grupobbva.com
Anabel Arador+34934014042ana.arador@grupobbva.com
Mónica Correa +34913746401monica.correa@grupobbva.com
Juan Ramón García+34913743339juanramon.gl@grupobbva.com
Félix Lores+34913740182felix.lores@grupobbva.com
Virginia Pou+34915377723virginia.pou@grupobbva.com
Pep Ruiz+34915375567ruiz.aguirre@grupobbva.com
Camilo Andrés Ulloa+34915378473camiloandres.ulloa@grupobbva.com
Isabel Mohedano+34913746266isabel.mohedano@grupobbva.com
Interessatsdirigir-sea:
BBVA ResearchPaseoCastellana,81-7ªplanta28046Madrid(España)Tel.:+34913746000y915377000Fax:+34913743025bbvaresearch@grupobbva.comwww.bbvaresearch.com
BBVAResearch
Economista en Cap del GrupJosé Luis Escrivá
Economistes en Cap i Estrategues en Cap de les Unitats:
Escenaris Econòmics i Financers i Regulació:Mayte Ledoteresa.ledo@grupobbva.com EscenarisFinancers Sonsoles Castillo s.castillo@grupobbva.com SistemesFinancers Ana Rubio arubiog@grupobbva.com EscenarisEconòmics Juan Ruiz juan.ruiz@grupobbva.com RegulacióiPolítiquesPúbliques María Abascal maria.abascal@grupobbva.com
Espanya i Europa: Rafael Doménechr.domenech@grupobbva.com Espanya Miguel Cardoso miguel.cardoso@grupobbva.com Europa Miguel Jiménez mjimenezg@grupobbva.com
Market & Client Strategy: Antonio Pulidoant.pulido@grupobbva.com EquityiCrèdit Ana Munera ana.munera@grupobbva.com Tipusd’Interès,Divisesi MatèriesPrimeres Luis Enrique Rodríguez luisen.rodriguez@grupobbva.com AssetManagement Henrik Lumholdt henrik.lumholdt@grupobbva.com
Estats Units i Mèxic: Jorge Siciliaj.sicilia@bbva.bancomer.com EstatsUnits Nathaniel Karp nathaniel.karp@bbvacompass.com Mèxic Adolfo Albo a.albo@bbva.bancomer.com AnàlisiMacroMèxic Julián Cubero juan.cubero@bbva.bancomer.com
Economies Emergents:Alicia García-Herreroalicia.garcia-herrero@bbva.com.hk AnàlisiTransversalEconomiesemergents Daniel Navia daniel.navia@grupobbva.com Pensions David Tuesta david.tuesta@grupobbva.com Àsia Stephen Schwartz stephen.schwartz@bbva.com.hk Sudamèrica Joaquín Vial jvial@bbvaprovida.cl Argentina Gloria Sorensen gsorensen@bancofrances.com.ar Xile Alejandro Puente apuente@grupobbva.cl Colòmbia Juana Téllez juana.tellez@bbva.com.co Perú Hugo Perea hperea@grupobbva.com.pe Veneçuela Oswaldo López oswaldo_lopez@provincial.com
EuropaMiguel Jiménez+34915373776mjimenezg@grupobbva.com
SistemesFinancersAna Rubio+34913743342arubiog@grupobbva.com
EscenarisEconòmicsJuan Ruiz+34913745887juan.ruiz@grupobbva.com