Post on 31-Jul-2015
Si la llum d’una escena molt il·luminada entra
en una habitació o capsa completament fosques, a través d’un petit, es formarà una imatge de l’escena en la superfície situada enfront de l’orifici.
ANTECEDENTS
El fenomen de la cambra fosca (o cambra
obscuro) està molt relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum i al funcionament de la nostra visió. Aquest fenomen natural ja era conegut des de l’antiguitat clàsica, Aristòtil. Aquest hauria utilitzat la cambra fosca per a estudiar els eclipsis de sol.
Antiguitat Clàssica
Durant els IX i IX trobem documents
científics àrabs que parlen de la cambra fosca com a instrument també per a observar eclipsis. No serà fins al renaixement que s’ampliaran els usos d’aquest aparell en l'àmbit artístic. Com a instrument auxiliar del dibuix servia per a copiar paisatges o retrats. Se n inventaren molts tipus de grandàries i formats.
Renaixement
Les primeres cambres eren habitacions. Més endavant,
van reduir les seves dimensions per a esdevenir transportables.
Johann Zahn inventà una taula de dibuix portàtil seguint el principi de la cambra fosca. Era una gran capsa de fusta, la part frontal de la qual quedava tancada per una lent. L’artista dirigia aquesta capsa cap on volia i copiava la imatge fotografiada damunt d’una cartolina semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la part superior.
En aquest segle, els científics continuaven experimentant amb clorur de plata, fins que el suec Carl Wihelm Scheele i el suís Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb l’acció de la llum.
Segle XVII
El alemany Johann-Heinrich Schulze va descobrir
que alguns compostos s’enfosquien al entrar en contacte amb la llum.
El britànic Thomas Wedwood va intentar utilitzar aquests compostos, particularment el nitrat i el clorur de plata, per a recollir una imatge formada en la cambra fosca, recobrint una superfície plana que s’exposava després a la llum.
El científic sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de plata, després hi posava objectes a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi aparèixer la forma de l’objecte.
Segle XVIII
Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser
quan el físic Nicéphore Niépce aconseguí una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjançant la utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic.
Nièpce batejà el seu invent com a ‘’heliogravats’’. El pintor francés Daguerre realitzà fotografies en planxes de
coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum. Després d’uns minuts, utilitzava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogràfica positiva. Tanmateix, aquestes fotos no eren permanents perquè les planxes s’ennegrien gradualment i la imatge acabava desapareixent.
Després de haver intentat per tots els medis comunicar-se i associar-se amb Niépce i que aquest el refussés, Daguerre va publicar al 1835 el anomenat ‘’Daguerrotip’’, que consistia en làmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode.
Segle XIX
El 1850 es funda a Nova York la primera revista
fotogràfica del món, ‘’The Daguerrein Journal’’. En aquella época en qué encara no existía la llum elèctrica a les ciutats, els estudis fotogràfics eren grans naus d’estructures metàl.lica on les cúpules de vidre permetien que l’espai quedés il.luminat per llum natural.
Entre 1840 i 1844 es publicà la primera col.lecció d’àlbums realitzats per l’óptic Lerebours, ‘’Excursions daguerriennes’’.
El 1842 el fotógraf Carl F. Stelnzer treu amb daguerrotip la que serà la primera fotografia d’un succés, l’incendi d’un barri de la seva ciutat, Hamburg.
LA FOTOGRAFIA ES POPULARITZA
EL CALOTIP: El desenvolupament de la imatge
sobre paper començà el 1837 quan William Henry Fox Talbot enllestí un procediment fotogràfic que consistia en utilitzar negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre il·limitat de còpies.
Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot descobrí que el paper cobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum si abans de la seva exposició es submergia en una dissolució que també podia ser utilitzada per al revelat de paper després de l’exposició.
LA FOTOGRAFIA EVOLUCIONA
EL COLODIÓ: Al 1839 John Eilliam Herschel
anomenaria per primera vegada ‘’fotografies’’ a les imatges fixes.
El 1854 es presentà l’objectiu de gran angular de 92 graus, i el 1860 s’hi adaptà un diafragma iris.
Després de la desaparició del daguerrotip, el calotip cedeix el seu lloc al colodió, que dona la possibilitat d’obtenir una imatge instàntania.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
EL GELATÍ DE BROMUR: El 1878 es presentà
una planxa de vidre deca recoberta amb una emulsió de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes. Després de molts experiments sense éxit, el gelatí de bromur, capaç d’assecar la placa, desbancà definitivament el colodió.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
PELICULA EN CARRET: En 1884 l’americà
George Eatsman patentà una pel·lícula que consistia en una llarga tira de paper recoberta amb una emulsió sensible. També fabricà la primera pel·lícula en carret de 24 exposicions.
El nou invent rebé un nom que es faria famós en la historia de la fotografia: Kodak. Eatsman va crear la primera càmera fotogràfica, funda també ‘’Kodak’’.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
LA FOTOGRAFIA EN COLOR: En 1861
s’obtingué la primera fotografia en color, amb el procediment additiu de color.
En 1907 es van posar a disposició del públic en general els primers materials comercials de pel·lícula en color. Consistien en unes plaques de vidre anomenades Autochromes Lumière en honor als seus creadors , els francesos Auguste i Louis Lumière.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
LA CAMÈRA LEICA: El 1923 apareix al mercat
una màquina fotogràfica lleuger, versàtil i nova: la Leica.
Gràcies a les seves reduides dimensions i al seu baix cost es féu famosa entre els fotógrafs professionals i també entre els aficionats.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
ALTRES AVENÇOS: Altes progressors foren
aportats pel sistema rèflex el 1828. Els avenços en les prestacions de les òptiques
van arribar a partir de l’any 1903 amb els objectius Zeiss.
A partir del 1930, la làmpada de flash va substituir la pols de magnesi com a font de llum.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
LA FOTOGRAFÍA A PARTIR DE 1945: El perfeccionament
dels ordinadors va facilitar, en gran mesura, la resolució de problemes matemàtics en el disseny de les lents. Van aparèixer al mercat moltes lents noves que incloïen les de tipus intercanviable per a les càmeres d’aquella època.
Durant els anys 50, els nous procediments industrials van permetre incrementar enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pel·lícules en color i en blanc i negre.
Als anys 60 s’introdui la película ITEK RS, que permetia utilitzar productes químics més barats, com el zinc, el sulfur de cadmi i l’òxid de titani, en comptes dels cars compostos de plata.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA
LA DIGITALITZACIÓ: El 1969 comença la cursa
digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l’estructura bàsica del primer CCD. Aquest dispositiu, és utilitzat un any més tard pels laboratoris ‘’Bell’’ com sistema per a capturar imatges al construir la primera càmera de vídeo.
LA FOTOGRAFÍA EVOLUCIONA