Tema 4. L’Art medieval4.2. ROMANIC. b) ESCULTURA

http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico-20110701-0935-43/1142847/

MATERIAL ADAPTAT DE LA FONT: Maria Assumpció Granero Cueves

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

1. Característiques generals

2. Iconografia bàsica

3. Portalades

4. Capitells

5. Escultura devocional exempta

Com la bizantina, l’escultura romànica presta escàs interès a l’anatomia i la bellesa. Però mentre la bizantina no té en compte la representació de la natura, l’artista romànic es deixarà seduir per ella fins desembocar en el gòtic (és tot un procés evolutiu).  En un principi l’escultura es treballava en plaques de pedra que es col·locaven en qualsevol lloc de l’església, però després l’escultura es realitzarà per a un lloc concret del temple (el que Focillón ha anomenat la llei del marc).

Característiques generalsCaracterístiques generals

1) ANTECEDENTS: l’escultura TARDOROMANA (frontalitat, hieratisme d’influència tardoromana, però també bizantina), i les representacions escultòriques en capitells i arcs de triomf, i les petites escultures ornamentals associades a l’orfebreria dels BÀRBARS (escultura plana i simbolisme).

Malgrat les diferències entre diversos àmbits territorials, hi ha una sèrie de característiques comunes:

2) L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ESGLÉSIA: quasi tota l’escultura és RELIGIOSA.

3) Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i és el romànic qui la recupera.

4) MATERIALS: sobretot la pedra, però també la fusta en l’escultura exempta (talles).

5) TEMÀTICA: L’escultura neix subordinada al temple, per això quasi tots els temes representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies), però també trobem animals fantàstics (bestiari), algunes escenes de la vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament).

5) TEMÀTICA: temes religiosos (de la Bíblia i les vides dels sants), animals fantàstics (bestiari), escenes vida quotidiana, motius florals, vegetals i geomètrics ...

5) TEMÀTICA: motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament).

6) Doble FUNCIÓ: * DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques). * I, sobretot, DIDÀCTICA, perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges.

6) Doble FUNCIÓ: La tasca DIDÀCTICA o adoctrinadora és doble: escultures de caràcter més popular a les esglésies destinades al poble, i de caràcter més culte per als monjos als monestirs (control de l’església en els dos casos).

“Les imatges són per als illetrats el mateix que les paraules per a aquells que saben llegir”.

Sant Gregori.  

“Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé llegir. A l’església del meu poble em mostraven un paradís pintat, amb arpes, i un infern on bullien les ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em fa por”.

Versos escrits pel poeta francès medieval François Villon, pensant en sa mare.

6) Doble FUNCIÓ: DIDÀCTICA “Els ensenyaments de l’església sobre el destí final de les nostres vides en la Terra prenien cos a les escultures sobre el pòrtic del temple. Aquestes imatges vivien en l’esperit de les gents amb major intensitat que les paraules del sermó pronunciat pel predicador.”

E. H. Gombrich.

7) SUBORDINACIÓ al marc arquitectònic. L’escultura (com la pintura) s’ha d’adaptar als llocs dels edificis que podrà decorar: les figures s’adapten a l’espai i no a l’inrevés, això provoca incomoditat espacial, postures forçades, rigidesa i escàs moviment.

8) Escultura ANTINATURALISTA: Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions).

8) Escultura ANTINATURALISTA: Les figures són hieràtiques, rígides i poc expressives (amb excepcions).

8) Escultura ANTINATURALISTA: Com el que interessa és cridar l’atenció dels fidels sorgeix un art expressionista i exagerat, que no dubta en alterar les proporciones, s’exageren les formes, els cossos s’allarguen, es fan més grans les parts del cos que expressen més les emocions (mans, ulls); les figures adopten postures estranyes i forçades (marc arquitectònic), i s’estilitzen o es fan més curtes en funció de timpans, capitells, cimacis, arquivoltes, etc.

9) SIMBOLISME: pràcticament tot allò que es representa té un significat simbòlic (per això no importa que s’assemblin a la realitat), des de cadascun dels personatges, als animals o els vegetals (signes i al·legories), es configura una iconografia pròpia que barreja elements bizantins, paleocristians i preromànics amb els bestiaris, la Bíblia i els sants.

9) SIMBOLISME: Les figures de les persones “normals o comuns” no són retrats de persones concretes, sinó que representen a la humanitat en conjunt.

10) Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics i paisatgístics (BIDIMENSIONALITAT). Els criteris de bellesa, perspectiva, realitat i perfecció del món clàssic s’abandonen.

10) Perspectiva jeràrquica: quan més important és un personatge, més gran se’l representa.

11) Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI).

12) Tendència a l’ESQUEMATISME i la SIMETRIA compositiva.

13) Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu).

14) ANONIMAT de l’artista: quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà.

15) TIPOLOGIA: predominen els relleus (alt relleus i baix relleus), que es concentren sobretot a les portalades dels temples i als capitells, però també trobem escultura devocional exempta.

16) EVOLUCIÓ: l’escultura anirà fent-se lentament més realista i expressiva, apropant-se al gòtic. Al principi el relleu és molt pla i les vestidures apareixen aferrades al cos de figures representades molt frontalment, cosa que evoluciona cap a esculpir alts relleus amb voluminoses i abundants vestimentes, i les figures perden frontalitat.

La iconografia és un element molt important degut al simbolisme de l’art romànic.

Els temes els prenen, sobretot, de la Bíblia, especialment dels evangelis, i l’Apocalipsi, però també de les HAGIOGRAFIES (vides de sants), els BESTIARI (animals fantàstics), i les MINIATURES dels llibres medievals.

MAIESTAS DOMINI (Crist en Majestat) o Pantocràtor (“el que ho pot tot”).

MAIESTAS DOMINI o PANTOCRÀTOR: És la representació de Crist (de vegades junt a Déu Pare) dins d’un oval (MÀNDORLA), com un ser omnipotent en actitud de beneir o jutjar i amb el llibre (evangeli) a la mà.

Sol anar acompanyat pels Tetramorfs: representació simbòlica dels quatre evangelistes.

2. Iconografia2. Iconografia

La figura de Crist-Déu se situa al centre de la composició: és la més gran (perspectiva jeràrquica), i la resta de figures se situen al seu voltant, sovint mirant-la.

Interessa plasmar idees i una de les que més interessa és inculcar als fidels la MALDAT del PECAT, l’horror de la condemnació i la necessitat del penediment, per la qual cosa, freqüentment, el Crist en Majestat s’integra en un altre tema més ampli: el JUDICI FINAL (TEOFANIES basades en l’Apocalipsi de Sant Joan, que profetitza la vinguda de Crist per a jutjar els homes a la fi dels temps), o el Triomf de la Ciutat de Déu, o l’Ascensió.

TEOFANIA: qualsevol de les manifestacions sensibles de la Divinitat davant dels homes.

El pecat es representa en forma d’animal repel·lent per què els fidels comprenguin quan absurd és seguir-lo. Així allò lleig s’identificarà amb dolent, i allò sublim amb Déu. Cal dir que l’escultura era realitzada per teòlegs.

Verge Theotocos o Kiriotissa: representació de la Mare de Déu asseguda i fent de tron per al seu fill, que descansa sobre ella, normalment en actitud de beneir.

Altres personatges bíblics importants: els 4 evangelistes que composen el TETRAMORFS (Mateu: un àngel o home; Marc: un lleó; Lluc: un toro; Joan: una àguila) i es representen de manera simètrica.

Altres: els 12 apòstols, els 24 ancians de l’Apocalipsi, i els profetes.

També destaquen les representacions de sants, cadascun amb els atributs que els distingeixen i representant-se algun miracle, turment o mort.

Al·legories: són representacions de les virtuts i dels pecats.

Representacions d’animals reals o imaginaris (BESTIARI): sempre tenen un simbolisme, ja sigui bo (aus, especialment la cigonya i l’àguila, lleons, anyells, grifs o grius, que és un animal mitològic amb cap i ales d’ocell rapaç, i cos de lleó) o dolent (serp, conill, mono, porc, porc senglar, cabra, cabró, dracs, sirenes, centaures, basiliscos o animal com un drac i cap de gall).

BESTIARI

També trobem representacions vegetals (també simbòliques) i geomètriques (el Crismó,...).

Activitats quotidianes es representen als calendaris, on apareixen els mesos de l’any amb les feines agrícoles corresponents. Exemples:- Pintures de San Isidoro de Lleó.- Relleus de la portalada de Santa Maria de Ripoll.- Claustre de la catedral de Tarragona.

4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.3.- Portalada: Simbologia

La PORTALADA o PORTADA té un simbolisme propi: és el lloc de trànsit entre allò sagrat i allò profà, “ l’arc de triomf” que condueix a Déu, però també el que el separa del món dels humans.

Normalment és el lloc de major decoració escultòrica de tot el temple. PARTS:

La PORTALADA. PARTS:

Decoración exterior

a. Timpà.

b. Llinda.

c. Arquivoltes.

d. Mainell o trencallums.

e. Muntant.

f. Porta.

g. Brancal.

g

PortadaPortada

Les motllures o arcs atrompetats s’obrin cap a l’exterior com si fos un embut que ens intenta engolir.

ARQUIVOLTA (A)

RipollMonestir Santa Maria Ripoll (s. XI). Girona

Portada amb 7 arquivoltes sustentades per brancals (pilars i escultures), esculpida a mitjans s. XII, és un dels conjunts escultòrics més interessants de l'època romànica.

El TIMPÀ: situat en la “llum” de l’arc, és la part més important, on es situa el principal tema escultòric de la portalada, i al voltant de la qual es situaran la resta.

4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

El TIMPÀ: El tema preferit és el Judici Final, o la visió apocalíptica del Pantocràtor dins una aureola ovalada (ametlla mística), i envoltat dels símbols dels 4 evangelistes (Tetraforms), que intenta representar la resplendor que rodejava el cos de Crist segons la visió de Sant Joan.

Les ARQUIVOLTES: sèrie d’arcs concèntrics on es solen representar petites figures disposades radialment o bé decoració vegetal o geomètrica.

Portada del Reial Monestir de “Villanueva de Sijena”. Osca.

• Conjunt d’arcs atrompetats i concèntrics que coronen una portalada.

• Arc format per un conjunt de motllures esculpides, atrompetades i superposades a les dovelles que, juntament amb els brancals esbiaixats, emmarca l’obertura d’una porta o d’una finestra. Freqüent en el romànic i el gòtic.

• Castellà: Arquivolta.

15.- ARQUIVOLTA (A)

La LLINDA: part horitzontal i rectangular que sosté el timpà (no sempre hi ha), i que pot tindre figures o decoració geomètrica.

Els BRANCALS (jambas): són les columnes que sostenen els arcs o arquivoltes, disposades als costats de la porta, amb el capitell esculpit i, de vegades, amb figures escultòriques superposades al fust o al muntant.

Els BRANCALS (jambas): En un començament es representaven figures totalment aïllades, però en els darrers temps del romànic unes es dirigien a les altres, com si “establissin conversa” (Pòrtic de la Glòria).

MAINELL o TRENCALLUMS (parteluz): és la columna situada al centre de la porta que sosté la llinda o el timpà, en el fust de la qual es solia col·locar una imatge de Crist, la Mare de Déu o el sant a qui es consagrava el temple. La representació escultòrica en brancals i trencallums es desenvoluparà plenament a l’època gòtica.

De vegades també podia aparèixer decoració escultòrica als CARCANYOL.

O decoració escultòrica disposada en frisos sobre la façana, als dos costats de la portalada (Santa Maria de Ripoll).

Portalades a FRANÇAEl romànic a França va significar, en principi, un tímid despertar de l’escultura monumental, però en el següent segle coneix un desenvolupament brillant. Els artistes no tenien possibilitat de treballar en llocs distints i distants de la seva regió d’origen. És cert que alguns viatjaven, però eren casos excepcionals.

Tot i que trobem magnífics exemples de portalades esculpides a Saint Sernin de Toulouse i Sainte Foy de Conques.

Algunes vegades la profusió arriba a cobrir tota la façana, com en la regió del Poitou, la catedral de Angulema i la de Notre Dame la Gran de Poitiers.

Portalada: Exemples

NOTRE DAME LA GRAN. POITIERS.

1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA (escena del passat, conclou el temps Pasqual i l’església commemora la vinguda de l’Esperit Sant, el 50è dia desprès de la Pasqua).

1) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTADA DE L’ASCENSIÓ I ESCENA DEL PENTECOSTA

A la llinda i en els compartiments que envolten l’escena es representen els pobles que podran conèixer l’evangeli gràcies al miracle del don de llengües (EVANGELITZACIÓ).

2) SANTA MAGDALENA DE VÉZELAY: PORTALADA DEL JUDICI FINAL (segle XII)

4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.3.- Portalada: Exemples4.3.- Portalada: Exemples

3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.3.- Portalada: Exemples4.3.- Portalada: Exemples

3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

Les figures s’allarguen fins límits extrems, el tema és el Judici Final. Al centre el Pantocràtor dins de l’ametlla mística; a la seva dreta els benaventurats que arriben a la morada celestial; a la seva esquerre es pesen les ànimes i els condemnats es precipiten a l’infern.

3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

A la llinda els càstigs infernals; i en les arquivoltes els horòscops i la decoració vegetal.

EVA

3) SANT LLÀTZER D’AUTUN: JUDICI FINAL (segle XII)

4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

4) SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)

6) SANT TRÒFIM D’ARLÉS. És un temple clàssic, on en el front de la façana apareixen, com en els sarcòfags disposats en fila, un gran número de personatges.

Portalades a

ESPANYALa península s’anticipa: és l’únic país que posseeix escultura romànica en el segle XI. L’escultura peninsular es caracteritza pel seu dramatisme i la seva força expressiva.

1) PORTALADA DE LES PLATERIES (segle XI). COMPOSTEL·LA2) PIS BAIX DE SANTO DOMINGO DE SILOS3) SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI) 4) PORTADA DE SANGÜESA 5) SANT VICENT D’ÀVILA: ANUNCIACIÓ 6) APOSTOLAT DE LA CÁMARA SANTA D’OVIEDO (segle XI) 7) PÒRTIC DE LA GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). COMPOSTEL·LA

1) CATEDRAL DE SANTIAGO.. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)

Conjunts escultòricssegle XI

1) CATEDRAL DE SANTIAGO. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)

El relleu és encara molt pla, les figures se subordinen a la forma arquitectònica.

1) CATEDRAL DE SANTIAGO.. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)

El conjunt no conserva la mateixa disposició inicial, i sobresurt el timpà de l’esquerra.

1) CATEDRAL DE SANTIAGO. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)

REI DAVID

1) CATEDRAL DE SANTIAGO.. PORTALADA DE “LAS PLATERIAS” (segle XI)

ADÚLTERA AMB CALVERA

2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110, una de les obres mestres del Romànic, pels seus capitells i panells al claustre).

2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS 2) PIS BAIX SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110). Els seus capitells amb figures d’animals encarats i entrellaçats, a l’estil oriental i amb temes califals.

4.4.- Panells

2) SANTO DOMINGO DE SILOS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

Dubte de sant Tomàs. Més important són els relleus dels pilars angulars de les crugies, que representen diverses escenes: el dubte de Sant Tomàs, els deixebles d’Emaús, el davallament, les Maries en el sepulcre, Pentecosta i l’Ascensió.

2) SANTO DOMINGO DE SILOS 2) SANTO DOMINGO DE SILOS (1075-1110)

Dubte de sant Tomàs. El relleu és encara molt pla, es juxtaposen les figures, i n’hi ha superposició de frisos i una desproporció entre la figura de Jesús (de major mida per emfatitzar la seva importància) respecte a la resta.

Dubte de sant Tomàs. Es relaciona amb Moissac, doncs els personatges creuen les cames en un intent de produir sensació de moviment. Estan adaptats al marc. Les figures es representen molt espiritualitzades, recobertes per àmplies vestimentes. Encara presenten algunes imperfeccions.