Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)

Post on 24-Jun-2015

2.085 views 5 download

description

Tema 4 de Geografia de segon de batxillerat.

Transcript of Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)

INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. BARCELONA

ALUMNES DE 2K i 2L: Laia Colldecarrera i Óscar Vélez (1)

Elisabeth Lozano i Laura Miñarro (2) Andrea Ariet Gallego (3)

Verónica Chillagana Lema (4)Alejandro Lozano Romero (5)

i Mario Mas Palacios (6)

Corregit pel professor Rafael Palomero Caro

Primavera del 2013

TEMA 4. PAISATGE I MEDI AMBIENT(Geografia. Ed. Vicens Vives)

1

2

Video: Pare (Serrat, 1983, amb lletra). 2:43 m

1. ELS PAISATGES VEGETALS

La gran biodiversitat de la península Ibèrica s’explica per tres factors:

- Situació: Espanya es troba situada a la zona de contacte de dos grans dominis vegetals: mediterrani i atlàntic (Canàries pertany al domini macaronèsic, de caire tropical).

- Efecte refugi: la Península va servir per acollir espècies en les èpoques glaciars. També van emigrar els animals que van creuar el desert d’Àfrica i l’estret de Gibraltar. Animals i plantes es van adaptar al medi peninsular i van formar en alguns casos noves espècies i subespècies.

- Presencia de sistemes muntanyosos: els nombrosos sistemes muntanyosos i la Meseta reprodueixen en altitud la gradació vegetal que es dóna el nord i sud d’Europa.

3

1.1. La biodiversitat al territori espanyol

1.2. L’acció antròpicaÉs el canvi que ha patit el paisatge natural per la intervenció de l’esser humà:- Substitució dels boscos per camps de conreu (el 43% del territori espanyol és per activitats agràries).- El 10% del territori està ocupat per àrees urbanes i per infraestructures i equipaments

4

5

1.3. Paisatges vegetals

Hi ha quatre tipus de paisatges vegetals:

1.Paisatge vegetal oceànic2.Paisatge vegetal mediterrani3.Paisatge vegetal de les Canàries4.Paisatge vegetal de muntanya

6

7

1.3.1. Paisatge vegetal oceànic- Ocupa la zona de clima atlàntic (Galícia, la Serralada Cantàbrica entre altres i zones d’alta muntanya).- Espècies típiques del bosc temperat oceànic: el roure i el faig, de fulla caduca (el faig a les zones més humides).- Per damunt dels 1600-2000 m creix un matoll propi: la landa (brucs, ginebres, ginestes).

8

1.3.2. Paisatge vegetal mediterrani- Ocupa la major part de la superfície peninsular. - Al bosc mediterrani o bosc escleròfil (preparat per a dures condicions de calor i sequera), les espècies més importants són l’alzina i l’alzina surera (de fulla perenne).- Hi ha extenses zones de matollar degradat (màquies, garrigues i estepes).

9

1.3.3. Paisatge vegetal de les Canàries

La vegetació es escassa, encara que hi ha una gran varietat d'espècies, amb nombrosos endemismes producte de la insularitat i de l’encreuament d’influències europees, africanes i sud-atlàntiques.

10

11

1.3.4. Paisatge vegetal de muntanya

- La vegetació es distribueix en pisos d’altitud segons les temperatures i les precipitacions. - Al Pirineu es localitza el paisatge vegetal alpí.

12Pisos de vegetació al Pirineu

A les altres muntanyes peninsulars hi ha boscos caducifolis (a la zona atlàntica) o perennifolis (a la zona mediterrània), i, per damunt, arbustos i prats.

13

Sierra de Gredos (Sistema Central) i riu Tiétar

1.4. Destrucció del paisatge vegetal: els incendis• Els incendis forestals són una de les causes principals de

destrucció dels paisatges vegetals.• Causes :- La sequedat dels estius mediterranis (dèficit de precipitacions i

altes temperatures). - L‘abandonament de les explotacions agràries no rendibles ha fet

augmentar les zones boscoses i ha provocat la disminució de la població i de les activitats rurals.

• L’augment de segones residències ha fet créixer el risc d’incendis.

• Durant anys, es van substituir boscos caducifolis per pins i eucaliptus, per la qual cosa els incendis també afecten a zones de clima oceànic.

• El 97 % dels incendis forestals a Espanya són provocats per l’acció humana. 14

2.1. La contaminació

• La contaminació és una de les conseqüències més negatives de les activitats ambientals i socials dels humans. Aquesta es produeix a causa de la introducció en un medi d’una substància que és perjudicial per a la salut, la seguretat o el benestar de la població.

• Es pot classificar segons dos factors: -Segons els medis que afecta. -Segons el tipus d’agent contaminant ambiental.

15

2. REPERCUSSIONS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

SEGONS ELS MEDIS QUE AFECTA:

Contaminació atmosfèrica: Els contaminants principals provenen de processos de combustió en activitats industrial i de transport, generació d’energia elèctrica o evaporacions de dissolvents, i emissió de gasos que han originat un forat a la capa d’ozó.

16

Contaminació de l’aigua: (rius, mars i aqüífers). Generalment és ocasionada per abocaments i residus industrials, i per aigües residuals no sanejades.

17

Contaminació del sòl: Es causada per l’aplicació de pesticides, filtracions o trencament de canalitzacions d’aigües residuals i el vessament de productes industrials.

18

SEGONS EL TIPUS D’AGENT CONTAMINANT AMBIENTAL:

• Contaminació química: implica la introducció de substàncies potencialment perilloses per a la salut i per a l’entorn al sòl, a l’aire, a l’aigua o als aliments. Exemple: pesticides agrícoles.

• Contaminació radioactiva: Derivada de la dispersió de materials radioactius utilitzats en centrals nuclears, instal·lacions mèdiques... Exemple: urani enriquit.

19

Contaminació acústica: provocada pel soroll que emeten les fàbriques, els mitjans de transports o certes activitats d’oci.

20

21

- Contaminació tèrmica: es produeix quan un procés provoca una alteració en la temperatura del medi de manera perjudicial. - Contaminació electromagnètica: és la produïda a partir de les radiacions generadesper equips electrònics i instal·lacions elèctriques.

Contaminació lumínica: resplendor de llum difosa al cel nocturn, produïda pel sistema d’enllumenat a les ciutats, pels vehicles i per altres infraestructures.

22

Contaminació visual: abundància i desordre d’elements que deterioren les qualitats estètiques d’un paisatge.

23

La contaminació per tant, genera danys greus i atempta contra la salut i la qualitat de vida de la població humana, dels animals i de les plantes i, a més, deteriora el nostre planeta.

24

2.2. El canvi climàticCanvi climàtic: modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment.

25

• Un dels agents més influents són els éssers humans.

• Per referir-se a aquest canvi climàtic provocat pels éssers humans també s’utilitza el terme canvi climàtic antropogènic.

26

L’EFECTE HIVERNACLE I L’ESCALFAMENT GLOBAL

Efecte hivernacle: l’energia solar escalfa el sòl terrestre, el qual torna a l’espai exterior una part d’aquesta energia, mentre la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l’atmosfera i en provoca l’escalfament.

27

L’ESCALFAMENT GLOBAL I ELS OCEANS

• L’augment global de la temperatura provoca el desglaç de les zones àrtica i antàrtica i de les glaceres terrestres.

• Amb la pujada de la temperatura global, l’aigua dels oceans tendeix a expandir-se i a reduir la seva capacitat d’absorció de CO2. 28

ABAST DEL CANVI CLIMÀTICLa natura, per si mateixa, també provoca episodis d’escalfament global i de canvi climàtic, però des de fa un temps la causa essencial és l’acció humana i el ritme accelerat de canvis, que impedeix a la natura no tan sols la regeneració natural dels gasos sinó l’adaptació als canvis.

29

2. 3. L’empremta ecològica- Indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l’àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. - Objectiu: avaluar l’impacte sobre el planeta d’una determinada manera de viure.

30

Necessitat d’establir-hi algun tipus de regulació

Pobresa

Pèrdua de biodiversitat

Deteriorament mediambiental

31

3. RESPOSTES PER A LA SOSTENIBILITAT

1972: Informe Els límits del creixement.

Denuncia de l’espoliació de les societats occidentals sobre el medi natural.

1972: primera reunió mundial sobre el medi ambient (113 països).

32

3.1. La conferència d’Estocolm i el desenvolupament sostenible

A partir d’aquesta reunió, el 1987: Informe Brundtland

Gràcies a l’informe Brundtland:

Comissió Mundial del Medi Ambient

Definició del desenvolupamnent sostenible

33

Cimera de Rio (1992)

Declaracions de principis i propostes

d’actuació

34

3.2. La Cimera de Rio i l’Agenda 21

Conveni sobre el Canvi Climàtic

Conveni sobre la Diversitat Biològica

Agenda 21

35

Altres conferències

Cimera d’Aalborg, 1994

Conferència de Kyoto (Japó), 1997

Conferència de Bali (Indonèsia), 2007

Conferència de Johannesburg (Sud-àfrica), 2002

Conferència de Copenhaguen

(Dinamarca), 200936

3.3. L’ecologia i els moviments ecologistes

CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA

MOVIMENT ECOLOGISTA

GRUPS CONSERVACIONISTES

37

4. SOLUCIONS PER LA SOSTENIBILITAT

4.1. L’educacióambiental

Objectiu: hem de prendre consciència de que

- pertanyem a un entorn, - en depenem totalment i - hem de prendre decisions

que assegurin el manteniment correcte del medi ambient.

38

4.2. El consum responsable

39

Per evitar el deteriorament del medi ambient , hem de canviar els nostres hàbits quotidians, escollint productes que no comportin tant impacte ambiental i social: consumir menys i de manera més racional.

4.3. El reciclatge

40

La producció més gran de residus a obligat a desenvolupar diversos tractament : la reducció, la reutilització, el reciclatge i la recuperació energètica.

4.4. La banca ètica

41

Entitat financera, també coneguda com banca social, que combina els beneficis ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals, però se’n diferencia per la seva finalitat social i la transparència de les seves actuacions.

4.5. L’agricultura ecològica

42

Conreu basat en la utilització òptima dels recursosnaturals sense fer servir llavors transgèniques.Objectius: mantenir la fertilitat del sòl, produir aliments lliures de Residus químics, mantenir la diversitat genètica de l’ entorn, obtenir aliments orgànics i conservar la fertilitat del sòl.

5. EL PAISATGE: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I DE CONSERVACIÓ

Hi ha determinats paisatges que necessiten una protecció especial bé perquè es tracta d’espais naturals de gran valor o perquè tenen un patrimoni cultural molt ric.

43

Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici

5.1. El valor del paisatgeEl paisatge és la fisonomia externa d’un territori. És un producte social, projecció de la cultura sobre un espai determinat. El Conveni Europeu del Paisatge insta per definir els seus propis objectius de qualitat per a les politiques d’ordenació i planificació territorial.

44Picos de Europa

5.2. Espais naturals protegits - Parcs nacionals o regionals. Àrees amb ecosistemes poc alterats i valors ecològics, estètics, educatius i científics grans. Cal tenir-hi una atenció preferent. No s’hi poden realitzar activitats econòmiques. - Parc naturals. El seu valor natural és compatible amb les activitats humanes però d’una manera regulada i equilibrada.

- Reserves naturals. Espais on es procura una protecció d’ecosistemes especial per la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat.

45

5.3. Espais protegits a Espanya

Espanya és un dels països europeus amb més diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals: el 54 % de les espècies que hi ha a Europa es troben a Espanya.

A Espanya existeixen 150 parcs (14 nacionals) i 50 paisatges protegits.

Espanya aporta el 20 % dels LIC (Llocs d’Importància Comunitaria) a Europa.

Video: España verde (1 min.) http://www.youtube.com/watch?v=fDXMlBnsMiM

46

5.4. Mesures de politica ambientalLa legislació espanyola obliga a fer un estudi (avaluació d’impacte ambiental) previ a la construcció d’una gran obra publica per analitzar les conseqüències mediambientals.

Algunes empreses estan obligades a realitzar auditories ambientals (informes per descriure la influència que tenen sobre el medi ambient i propostes de solucions a possibles problemes de contaminació).

47 Parc Natural del Teide

6. PAISATGE I MEDI AMBIENT A CATALUNYA

6.1. Els parcs de CatalunyaPer preservar el medi ambient d’algunes zones, les administracions estableixen mesures de protecció.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Únic parc nacional de Catalunya.

49

50

6.2. Pla d'espais d'interès natural (PEIN)

• Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN): zones del territori català que cal protegir (llei de la Generalitat de Catalunya del 1985).

• S'escullen els territoris per ser representatius de la diversitat mediambiental de Catalunya, amb l'objectiu de garantir la biodiversitat de Catalunya.

51

Dades del PEIN(2007)

165 espais.

10.402 km2.(quasi la meitat, espais marítims).

52

Dins del PEIN també s'inclouen les zones delimitades en la Xarxa Natura 2000):

- ZEPA: Zones d'especial protecció de les aus.- ZEP: Zones d'especial conservació.

Cap de Creus Pedraforca53

6.3. La qualitat dels paisatges de Catalunya

• Conveni Europeu del Paisatge del 2000: el paisatge és un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i plantejament del qual comporten drets i deures per a tothom.

54

A Catalunya es crea l’Observatori del Paisatge:- Objectiu: assessorar l’Administració en l’impuls de mesures per la protecció del paisatge i en la gestió d’un desenvolupament sostenible que faciliti l’ordenació territorial.- Catàlegs de paisatge (un per cada vegueria): mostren com és el paisatge, quins factors el condicionen, com evoluciona i què s’ha de fer per preservar-lo.

Vídeo: “El respecte pel territori és una qüestió de mentalitat”. Entrevista a Joan Nogué, president de l’Observatori de Catalunya. http://www.youtube.com/watch?v=1SD6YSp34T0

Vídeo: Imatges del PN d’Aigüestortes i Sant Maurici (del programa de TV3 El Paisatge Favorit de Catalunya) http://www.youtube.com/watch?v=4g-B5xX_b0g

55