EL CONCEPTE DE DECADÈNCIA

Durant el s. XVI la literatura culta decreix en quantitat, qualitat i

originalitat al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i

n’augmenta la producció i l’edició.

Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura

de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir

sent oficial fins al s. XVIII.

Segle XV. - 1410 mor Martí Primer l’humà sense

descendència. - 1412 celebració del compromís de casp.

S’elegeix com a rei Ferran d’Antequera que pertany a la dinastia castellana dels Trastàmara. Entra el castellà a la cort d’Aragó.

- 1474, Unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d’Aragó.

- 1492, Descobriment d’Amèrica: s’obre una important ruta comercial a l’Atlàntic de la qual quede exclosos els territoris catalans.

1556-1598: regnat de Felip II, regressió ideològica i tancament d’Espanya.

1618: inici de la guerra dels trenta anys. 1640: revolta i independència dePortugal. 1640-1652: guerra dels Segadors (revolta

popular contra els terços de l’exèrcit reial) 1659: Tractat dels Pirineus, el Rosselló,el

Conflent i una part de la Cerdanya passen a dependre de França

1700-1714: Guerra de Successió,adveniment de la dinastia borbònica a la corona espanyola.

1707: Decret de Nova Planta de València i Aragó. 1713-1783 l’illa de Menorca passa a domini anglès 1715 Decret de Nova Planta de Mallorca i Pitiüses 1716 Decret de Nova Planta del Principat de

Catalunya 1760 Memorial de Greuges, presentat a Carles III

per diputats de l’antiga Cornona d’Aragó en que es repassen les disposicions legals considerades injustes

Castellanització de l’aristocràcia dels antics

territoris de la Corona d’Aragó. Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques. Utilització del castellà en la literatura

culta. Pèrdua de la consciència d’unitat entre

els diferents territoris de parla catalana.

Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora i Quevedo)

Influència de la figura d’Ausiàs March que es torna a posar de moda entre els nostres escriptors.

Presència de castellanismes i dialectalismes.

Imitació de formes mètriques pròpies de lapoesia castellana.

S. XVI renaixement S. XVII barroc S. XVII il·lustració

CARACTERÍSTIQUES És la generalització a tot Europa de

l’esperit humanista dels segles XIV i XV.

Una visió més humanitzada (antropocèntrica) del món es reflecteix en la literatura amb l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure.

Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva…

AUTORS Durant el segle XVI Cristòfor d’Espuig va fer

una defensa a ultrança de l’ús culte de la llengua catalana.

POETES Joan Pujol, Pere Serafí (va suposar una certa

renovació de la poesia amb influència italiana) i Joan Timoneda (flor d’enamorats, copil·lació de poesia).

CARACTERÍSTIQUES La severitat, l’exageració, el pessimisme

i el tenebrisme substitueixen la vitalitat, l’harmonia, l’optimisme i la lluminositat de l’època anterior.

Retorn al teocentisme medieval. La vida terrenal no val res, l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví.

No hi ha més realitat que la mort, i la vida és una mentida, un somni.

TEMÀTICA La vida, entesa com a lloc de proves

que cal superar. La brevetat de la vida i l’obsessió pel

pas del temps. La vida entesa com una preparació per

a la mort. La visió distorsionada de les realitats,

com si foren miratges o il·lusions.

AUTORS Francesc Vicenç García, rector de

Vallfogona. Imitador de la’autor castellà Francisco de Quevedo, va conrear els gèneres poètics dels autors castellans

Francesc Fontanella, poeta que es va inspirar en Garcilaso de la Vega. Va escriure també dues obres de teatre, Amor, fermesa i porfia i Lo desengany.

CARACTERÍSTIQUES Dominen les idees racionalistes, avanç

de les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la felicitat.

Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador.

Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en defensa de la llengua, etc.

POESIA Goig (poesia religiosa) Nadales (a l’entorn del naixement de

crist) Cançons dels bandolers ( robatoria

coneguts dels bandolers de l’època) Romanços (poemes narratius) Canço de pandero (motiu d’una

festivitat per demanar diners)