Post on 12-Jun-2020
Àrea de Ciències
22 de desembre de 2015
Xavier Godoy Nieto Col·legi Immaculada Concepció
Tutora: Teresa Contreras Vega
Agraïments
A Xavier Santauefèmia i Ferran López, Técnics de la biodiversitat del Delta del
Llobregat per la seva implicació i ajuda en aquest treball, a tots els grans fotògrafs que
han participat amb les seves captures, i a la meva tutora del treball
No basta con hacer cosas buenas. Hay que hacerlas bien
San Agustín de Hipona
Venimos hace muchísimos años intentando llamar la atención a la humanidad, de que
no es posible la humanidad si no tenemos una nueva relación con la Madre Naturaleza
Rigoberta Menchú
Índex Introducció ................................................................................................................................... 6
1. Què és un Delta ........................................................................................................................ 7
1.1 Els cursos del riu ........................................................................................................... 7
1.2 Formació d'un delta ....................................................................................................... 7
2. El Delta del Llobregat ............................................................................................................. 8
2.1. ¿Què es el Delta del Llobregat? .......................................................................................... 8
2.1.1. Els estanys i les maresmes .................................................................................... 8
2.1.2. Les pinedes litorals ................................................................................................ 8
2.1.3. La platja ................................................................................................................. 9
2.1.4. El riu Llobregat ..................................................................................................... 9
2.1.5. Els camps de conreu .............................................................................................. 9
2.1.6. El mar .................................................................................................................... 9
2.2. Característiques hidrogràfiques i geogràfiques. .................................................................. 9
2.3. Espais protegits que trobem .............................................................................................. 11
2.3.1. Els “Espais Naturals del Riu”: Cal Tet y Ca l’Arana" .............................................. 11
2.3.2. El Remolar- Filipines: ............................................................................................... 12
2.3.3. Els reguerons ............................................................................................................. 13
2.4. Importància avifaunística.................................................................................................. 13
3. Espècies vulnerables o en perill ............................................................................................ 15
3.1. Charadriiformes (Limícoles) ............................................................................................ 15
3.2. Falconiformes (Aus rapinyaires) ...................................................................................... 17
3.3. Paseriformes ..................................................................................................................... 19
3.4. Anseriformes (Marines) .................................................................................................... 20
3.5. Podicipediformes .............................................................................................................. 21
3.6. Charadriiformes ............................................................................................................... 21
4. Infraestructures al Delta ....................................................................................................... 22
4.1. Port de Barcelona ........................................................................................................... 22
4.1.1. Desviament de la desembocadura del riu .................................................................. 23
4.1.2. Construcció dels nous molls i dics i ampliació de la ZAL ........................................ 24
4.2. Aeroport de Barcelona .................................................................................................... 25
4.2.1. Construcció de la tercera pista................................................................................... 26
4.2.2. Construcció Terminal Sud ......................................................................................... 26
5. Recopilació de dades de les espècies d'aus .......................................................................... 28
6. Correlacions entre les construccions dutes a terme i les poblacions d'aus ...................... 28
6.1. Desviament de la desembocadura del riu ......................................................................... 28
6.2. Ampliació de la Zona d'Activitats Logístiques ................................................................ 28
6.3. Construcció de nous dics o ampliació i construcció del moll Prat. .................................. 29
6.4. Construcció de la tercera pista ......................................................................................... 32
6.5. Construcció de la T-1 ....................................................................................................... 33
Conclusió .................................................................................................................................... 35
Bibliografia y Webgrafia .......................................................................................................... 38
Glossari....................................................................................................................................... 40
Annexos ...................................................................................................................................... 42
Annex 1.................................................................................................................................... 42
Annex 2.................................................................................................................................... 44
Annex 3.................................................................................................................................... 52
Annex 4.................................................................................................................................... 53
El valor de volar... i navegar
6
Introducció
Gràcies a la ciència l'ésser humà ha pogut arribar a descobrir racons de l'univers inimaginables.
Milions i milions destinats al coneixement de l'origen del cosmos, preguntes que ja, els filòsofs
presocràtics cercaven. Però, aquesta ambició de coneixement, ens ha obstaculitzat, ens ha
impedit, evolucionar en la cerca sobre la cura del planeta en el que vivim?
Si bé és cert que som capaços d'enviar a un planeta totalment desfavorable per a la vida un grup
de persones per a que hi visquin, no podem implantar estrictament mesures de reducció de
contaminació per poder viure al mateix planeta en un futur; volem conèixer fins a l'última
partícula que existeixi, quan encara, segurament, si fem una enquesta a l'escola, més del 80% de
les persones desconeixen de que es compon un ecosistema tan pròxim com pot ser la platja; i a
nivell social em quedo amb aquesta frase: "tú lo sabes y yo lo sé, que ponen los pies en la luna,
pero quedará una enfermedad a falta de vacuna" ; en el que sí que coincideixen el coneixement
del nostre planeta y de l'espai exterior, curiosament, és la gestió de la brossa, igual de
desastrosa. Però, a nivell local, també podem trobar una mala gestió ambiental. Una zona en la
que progrés econòmic i natura han xocat. Es podria haver gestionat millor? Tant impacte ha
tingut aquest fet?
Així, després d'aquesta reflexió, l'única manera amb la que puc ajudar actualment és donant a
conèixer tant els problemes, com l'entorn que ens envolta. La meva intenció és demostrar com
projectes tan ambiciosos com el port de Barcelona i l'ampliació de l'aeroport, han causat un greu
impacte, en aquest cas, en l'avifauna del Delta del Llobregat. Tot i ser una zona tan important a
nivell ambiental, en els últims deu anys, aquest delta, s'ha vist greument afectat per aquestes
infraestructures de gran envergadura.
Per fer-ho, els presentaré aquest treball sobre un del hàbitats naturals més rellevants de la
península en lo referent a la seva avifauna, l'anomenat anteriorment, el Delta del Llobregat. Els
hi mostraré com és aquest espai, explicant les característiques generals i de les zones aquàtiques
més importants.
En segon terme faré una breu descripció de les espècies que jo he considerat més vulnerables
(per el seguiment de les observacions personals i converses amb aficionats i ornitòlegs, des de
fa 5 anys) als canvis que ha patit el Delta del Llobregat, acompanyant les descripcions amb
imatges, per al coneixement general de cada una, relacionant posteriorment els hàbits
d'aquestes, amb el impacte causat per la pressió humana.
Un cop haguem remenat dades, faré una relació entre la reducció en el nombre de població de
les espècies que ja coneixerem i les diferents variables que trobarem, per demostrar, si,
finalment, el port i l'aeroport han estat tan maliciosos com sembla.
Amb tot, la meva intenció és demostrar la gran problemàtica en la qual s'estan veient immersos
aquests espais d'indubtable valor naturalístic, així com la fragilitat i el prescindibles que poden
arribar a ser. Espero que arran de tota la meva investigació pugui ser capaç de validar la meva
hipòtesi original alhora de fer una crítica a la manca de sensibilitat ambiental que de vegades
envolta les decisions polítiques que, mogudes per interessos concrets, s'obliden de l'enorme
riquesa i valor natural d'aquest paratge tan excepcional que és el Delta del Llobregat i, a més, fer
notar que el que succeeix al Delta del Llobregat és perfectament ampliable a tota la península.
El valor de volar... i navegar
7
1. Què és un Delta
Un delta és una formació geològica que originen alguns rius en arribar a la seva desembocadura.
El delta està format pels sediments que el riu va arrossegant al llarg del seu curs i que diposita
abans de fusionar-se amb el mar a causa de la pèrdua de força d'arrossegament dels sediments,
al arribar a una zona amb poc pendent on aquests deixen de s'acumulen al terra. A més, el mar
ha de ser tranquil com el Mediterrani, sense corrents forts que arrosseguin els sediments acabats
de dipositar i facin destruir la pròpia formació. L'origen i l'estructura dels deltes es deuen a la
interacció entre les aportacions de sediments per part del riu i les variacions del nivell del mar.
Així doncs, un delta té normalment forma triangular i està compost per diferents braços fluvials
que separen les illes en les que s’han anat dipositant els sediments acumulats al riu.
1.1 Els cursos del riu
El riu passa per tres fases:
1. Erosió: Donat al curs alt del riu, aquest
neix a les muntanyes, en aquestes zones
elevades, l’aigua flueix i baixa amb força
per les roques i provoca la seva erosió. Els
materials erosionats ja són transportats.
2. Transport: Donat al curs mitjà, el riu
avança lentament i transporta els sediments.
Generalment en les zones de planures
prèvies als deltes apareixen meandres1.
3. Sedimentació: Els sediments es dipositen formant un monticle a les desembocadures
dels rius. Seguidament els rius flueixen sobre aquests donant lloc a petits rius que flueixen
formant petites illes de sediments entre si. En aquest últim tram és on es forma el delta.
1.2 Formació d'un delta
El mecanisme de formació d'un delta marí com el del Llobregat és força complex. Els
factors que intervenen en la formació d'un delta són:
- La sedimentació dels materials erosionats i arrossegats pel riu.
- Els moviments del mar (més o menys tranquil) que varien la distribució d'aquests
sediments.
- Les diferents densitat de l'aigua dolça del riu i l'aigua salada del mar fa que la primera,
que arrossega els materials sòlids en suspensió, suri un temps sobre la segona abans de
barrejar-se.
Així quan l'aportació de materials del riu és elevada, a causa del cabal del riu i la seva
força erosiva, i l'acció erosiva del mar no és gaire significativa, el dipòsit de sediments va
creixent i forma, progressivament, un delta. És el cas de la formació del Delta del
Llobregat.
Però un delta no és un terreny consolidat, es modifica en funció de la força erosiva del
mar i del riu. L'evolució del delta dependrà de l'equilibri entre ambdós agents. Per exemple,
1 Veure Glossari
Exemple de Delta. Font: Google Imatges.
El valor de volar... i navegar
8
si l'aportació de sediments que fa el riu va disminuint, el delta acabarà reduint la seva
superfície i farà una regressió.
2. El Delta del Llobregat
2.1. ¿Què es el Delta del Llobregat?
El Delta del Llobregat és un enclavament natural format per una extensa plana que ocupa
98 km2. Se situa entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca
al nord.
El Delta del Llobregat va començar a formar-se fa, aproximadament, 18.000 anys. Uns
2.300 anys enrere el nivell del mar es va estabilitzar i va iniciar la formació del delta actual. El
delta sofreix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra,
i la naturalesa i l'ésser humà.
Actualment el delta és un espai transformat per l'acció humana. Les diferents etapes han
deixat empremta sobre el territori, que s'ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals,
conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com
el Port de Barcelona o l'Aeroport del Prat. Dins d'aquest mosaic de paisatges trobem zones de
gran interès natural. Hi predominen les zones humides, amb els estanys i les maresmes; però
també les pinedes litorals, els conreus, la platja, el riu i el mar. Així, si dividim el delta segons
els paisatges naturals que trobem podem gaudir de:
2.1.1. Els estanys i les maresmes
El Delta és una de les tres zones humides més importants de Catalunya. Els
estanys són l’element característic del paisatge deltaic i tenen un interès científic molt
elevat, atesa la seva riquesa ornitològica. Són també importants com a lloc de
reproducció de peixos litorals i altres de més rars, com el fartet. Els estanys més grans,
com la Ricarda i el Remolar, situats a la línia litoral, presenten un estat semblant al
natural; els altres més petits tenen orígens diversos. Tots són d’aigües dolces salobres,
amb un gradient en funció de la distància a la costa.
Els terrenys plans, sense relleu, deprimits i que pateixen inundacions temporals
al llarg de l’any s’anomenen maresmes. La profunditat de les zones inundades rares
vegades ultrapassa el metro i mig. La vegetació està formada per plantes herbàcies,
jonqueres i saladars, en funció de la salinitat. Les maresmes estan associades
indissolublement amb els estanys. Són, de fet, l’ambient més ric en fauna del Delta, lloc
de cria, repòs i alimentació de molts ocells migratoris, entre els quals destaquen els
ànecs i els limícoles. La seva riquesa queda palesa als topònims, amb noms com la
maresma de les “Filipines”, també anomenada "Coto Àfrica", evocadors de llocs
paradisíacs plens d’ocells.
2.1.2. Les pinedes litorals
A Delta hi Trobem d'algunes de les Pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben
conservades de tot el litoral català. Constitueixen un hàbitat escàs que ha Estat Declarat
de conservació Prioritària per la Unió Europea.
El valor de volar... i navegar
9
2.1.3. La platja
Les platges del Prat i de Viladecans tenen importants valors naturals, ja que
conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners i fan
compatible l’ús públic amb la conservació dels seus hàbitats.
2.1.4. El riu Llobregat
El riu és l’element vertebrador del territori, formador del Delta. Té un paper
molt important com a connector biològic entre el litoral i l’interior, i també és un eix de
comunicació natural entre els municipis de la comarca, amb un potencial lúdic molt
important.
2.1.5. Els camps de conreu
Al Delta es desenvolupa una agricultura intensiva molt rica, associada a l’aigua
del canal de la Dreta del Llobregat i a l’aigua de l’aqüífer profund. Els camps de conreu
estan protegits, la major part com a parc Agrari, i actuen com a àrea esmorteïdora entre
les àrees urbanitzades i els espais naturals.
2.1.6. El mar
Les àrees protegides del delta del Llobregat tenen gairebé sis quilòmetres de
zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques i en
peixos, sustenta una avifauna marina molt important, amb grans concentracions de
baldrigues balears alguns anys, i fins i tot hi ha cetacis, com els dofins mulars i els
dofins llistats. Les restes orgàniques que arriben a la costa serveixen d’aliment a una
comunitat d’invertebrats que després són consumits pels limícoles migratoris.
2.2. Característiques hidrogràfiques i geogràfiques.
El delta del Llobregat es desenvolupa al peu de la vessant mediterrània de la serralada
Litoral Catalana, que forma part del conjunt d’orientació NE-SW. Aquest conjunt és format per
tres grans unitats morfoestructurals2: la serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la serralada
Litoral. La serralada Litoral es troba travessada pel riu Llobregat a favor de la falla de
desplaçament horitzontal que coincideix amb la vall del riu Llobregat. La unitat més
septentrional correspon a la serra de Collserola, que en la seva part més meridional compren els
materials paleozoics3 de Santa Creu d’Olorde. Al Sud-oest de la vall del Llobregat es troba el
Massís del Garraf, on el Paleozoic4 desapareix suaument sota els materials mesozoics
5. La vall
del Riu Llobregat, que travessa les serralades Prelitoral i Litoral, forma un llarg i estret passadís
d’origen tectònic reblert per sediments pliocens i quaternaris. El límit del Delta al Nord-est és
Montjuïc, format per sediments miocènics6, el qual separa el delta del Llobregat del delta del
Besòs.
El delta del Llobregat en la seva part superficial està format per materials quaternaris7
d’origen fluvial i litoral, que presenta una cobertura de llims i rebliments de canals amb sorres i
graves de plana deltaica amb una potència de 6 m de permeabilitat baixa. Per sota i cap a la
2 Veure Glossari 3 Veure Glossari 4 Veure Glossari 5 Veure Glossari 6 Veure Glossari 7 Veure Glossari
El valor de volar... i navegar
10
costa apareixen sorres eòliques8 amb argiles i sorres fines de platja ben classificades d’uns 9 a
15 m de potència. A la base ja apareix el tascó9 de llims que diferencia l’aqüífer superficial del
profund. Per tot això es pot considerar tot el conjunt amb una potència entre 20 i 25 m que
forma l’aqüífer superficial lliure. Hidràulicament es pot distingir entre aqüífer superior format
per arenes mitjanes i fines i una part inferior de llims i sorres fines. A partir d’una profunditat de
25 m es troben llims i argiles de molt baixa permeabilitat10
.
L’aqüífer profund captiu està format bàsicament per graves i sorres, tot i que la
granulometria11
disminueix cap al mar coincidint amb un augment de la proporció de sorres.
Aquest aqüífer té una potència de fins a 10 m. Les graves descansen sobre argiles i/o gresos,
conglomerats i sorres. A l’igual que en el cas del tram central, sobre el marge esquerre es
localitza una formació permeable constituïda per graves i sorres, que és la continuació dels
dipòsits al·luvials enterrats (terrassa fluvial) per sota de l’actual planícia d’inundació del riu.
Amb gruixos d’entre 6 i 10 m, es troben a una profunditat mitjana de 40 a 50 m i són dipòsits
detrítics gruixuts, molt permeables, però que presenten intercalacions en forma de falca de
formacions detrítiques més fines (sorres, gravetes i llims). Aquestes intercalacions provenen de
les aportacions laterals, de peu de mont, que constitueixen d’alguna manera la base de la
complexa estructura deltaica, com són les graves i sorres gruixudes del Miocè12
(o Pliocè en
alguns casos) que formen Montjuïc. Per sota d’aquests nivells s’ubica una capa d’argiles blaves
o grogues amb conglomerats que en ocasions constitueixen petites unitats permeables, menys
explotades i conegudes. Els materials deltaics són d’edat pleistocena a holocena13
i estan
encaixats en materials que varien des del Paleozoic al Pliocè. S’ha detectat quatre deltes o
paleodeltes d’edat pleistocena a holocena en base a sísmica de reflexió realitzada en la
plataforma marina davant del delta del Llobregat. Els tres paleodeltes més antics es troben sota
del mar com les antigues línies de costa, a uns 30 km mar endins de la línia de costa actual. El
delta més modern és l’actual i és el més conegut. El delta actual és el resultat de l’última
transgressió holocena. A la base de l’aqüífer profund (clàssic) apareix el Complex Detrític
Inferior, que tenint en compte la seva litologia heterogènia pot jugar un paper important en el
funcionament de l’aqüífer profund.
Al nord, la massa d’aigua està en contacte directe amb la massa d’aigua 38 de la Cubeta de
Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat a l’alçada de Cornellà. Al nord-est limita amb la massa
36 del Baix Besòs i el Pla de Barcelona, a més de la muntanya de Montjuïc. Al sud limita amb
el mar Mediterrani, existint connexió hidràulica amb el mateix. A l'oest limita amb els materials
de baixa permeabilitat del massís del Garraf.
El principal curs d’aigua superficial correspon al riu Llobregat. Les relacions que
s’estableixen entre el riu i els aqüífers és, en molts casos, un terme difícil de quantificar. En el
balanç global s’estima que el riu Llobregat aporta aigua als aqüífers. S’observa que a partir de
Cornellà tant l’aqüífer únic com l’aqüífer superficial a la seva part alta reben aigua del riu (riu
influent14
). Existeix una diferència considerable entre la cota del riu i el nivell piezomètric15
. A
mesura que s’apropa al mar les cotes es van igualant i a partir del traçat de l’Autovia de
8 Veure Glossari 9 Veure Glossari 10 Veure Glossari 11 Veure Glossari 12 Veure Glossari 13 Veure Glossari 14 Veure Glossari 15 Veure Glossari
El valor de volar... i navegar
11
Castelldefels fins el mar, el riu passa a tenir un caràcter efluent16
. Òbviament, aquest terme és
sensible a l’explotació de l’aqüífer. La resta de les aigües superficials en el delta del Llobregat
corresponen a drenatges que recullen i canalitzen principalment les aigües pluvials, com la riera
de les Canyes i canals de reg agrícola com el “canal de la Dreta del Llobregat”. Al delta del
Llobregat, les llacunes litorals mantenen un actiu intercanvi d'aigües amb l'aqüífer
superficial.
Amb la massa d’aigua dels aqüífers superficials es troben relacionades tres ecosistemes
dependents, de forma parcial, dels seus recursos hídrics:
• Delta del Llobregat (espai PEIN y Xarxa Natura 2000).
• Reserva Natural parcial y Espai Natural de Protecció Especial (ENPE) de la Ricarda-Ca
l’Arana.
• Reserva Natural parcial y ENPE Remolar-Filipines
Al delta del Llobregat, les llacunes litorals mantenen un actiu intercanvi d'aigües amb
l'aqüífer superficial. Les zones humides mantenen també una interconnexió amb el riu a través
de la xarxa de canals de reg i de desguàs agrícola. Als aiguamolls, l'evaporació pot resultar
especialment important durant els mesos d'estiu.
Les corrents marines que influencien el Delta del Llobregat són les corrents del
Mediterrani amb sentit Sud.
2.3. Espais protegits que trobem
Un cop vistos els diferents ambients que formen el Delta del Llobregat, hem de tenir en
compte que aquests, no ocupen la totalitat de la superfície deltaica. Aquests espais, aquests
ecosistemes, conviuen amb la contínua transformació duta a terme per l'ésser humà. Per això,
entre les diferents infraestructures (pobles, vies de comunicació, camins destinats a l'oci,
conreus...) que trobem, hi ha espais protegits que són els que confeccionen els diferents
ecosistemes anomenats anteriorment. En veurem els que alberguen un valor ecològic més gran,
però, fins i tot, dins dels pobles de l'àrea metropolitana, podem trobar basses, que s'han generat
artificialment, similars als entorns més "salvatges".
2.3.1. Els “Espais Naturals del Riu”: Cal Tet y Ca l’Arana"
Situat al Prat de Llobregat.
anomenat així per ser la part de la reserva
natural amb total proximitat al riu. Una de
les zones més afectades per la creació de
la nova desembocadura d'aquest, són
utilitzats com a depuradora d'aigües tenint
dins la reserva dels anomenats "calaixos
de depuració".
La llacuna de Cal Tet, d'origen natural
però recrescuda artificialment, és una de les zones del delta amb més importància per a
l'avifauna.
16 Veure Glossari
Estany de Cal Tet. Font: Google Imatges
El valor de volar... i navegar
12
La llacuna de Ca l'Arana és un estany d'origen mixt, natural i entròpic, que
forma part de la platja amb el mateix nom que la llacuna. Mapes de l'any 1890 ja
assenyalaven la seva localització exactament en el mateix lloc que l'actual.
2.3.2. El Remolar- Filipines:
Situat a Viladecans, antic càmping Toro Bravo. L'estany del Remolar i les
maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta
del Llobregat. L'estany està format per aquestes maresmes i la platja de Viladecans.
Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com Pas de les
Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'Aeroport del Prat.
L'estany del Remolar data
del segle XI i era una antiga
desembocadura o gola del riu
Llobregat. El Braç de la Vidala,
també situat dins d'aquest espai, és
un braç del estany del Remolar, que
ja apareix en alguns mapes del
segle XIX. Aquest va ser ampliat,
entre els anys 50 i 60, mitjançant el
buidatge del terreny. Avui dia
aquest nou braç es troba del tot
naturalitzat, però el seu estat de
conservació es ressent de l'entrada
d'aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.
La contaminació de l'aigua del braç, i anteriorment la del cor de l'estany, encara
que aquest estigui ara totalment depurat, és deguda als antics abocaments domèstics i
industrials, i l'actual rebuda de les aigües del sistema Bonyidor-Fonollar-Riera Roja. A
continuació la "Bassa de les Pollancres" (esquerra) i la "Maresma de les Filipines"
(dretaa), llacunes que formen el Remolar.
Llacuna de Ca l'Arana. Font: Google Imatges
Braç de la Vidala. Font: Google Imatges
El valor de volar... i navegar
13
2.3.3. Els reguerons
Els Reguerons són una zona de prats humits i jonqueres que formen part de la
zona ZEPA17
del delta.
Situats a Viladecans, el seu àmbit és gairebé de 29ha. La zona humida abasta
una superfície lleugerament menor, ja que s'han exclòs sectors de la zona ZEPA,
destinats a l'agricultura.
Es localitzen enmig d'una zona
de conreu. Hi ha tres captacions
d'aigua dins de l'espai, i altres en un
radi inferior a 100 m. L'espai rep aigua
de diversos canals de reg, per la qual
cosa està eutrofitzat. La presència de
ramats d'ovelles, ajuden a mantenir
oberta la vegetació, tot i que també
contribueix a l'augment de
contaminació del medi.
En ocasions s'efectuen abocaments incontrolats en l'espai. La proximitat de
l'aeroport genera un impacte sonor important.
Aquest espai pertany a l'anomenat "Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons".
Aquest Eix Verd ha estat en part destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació
de l'Aeroport.
2.4. Importància avifaunística
El Delta del Llobregat és molt important per a la avifauna, ja que és un punt estratègic dins
de la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. Al Delta s'han
citat més de 360 espècies d'aus, aquesta xifra és una de les més altes vistes a la Península
Ibèrica.
17 Veure Glossari
Maresma de les Filipines. Font: Google Imatges
Els Reguerons. Font: Google Imatges
Bassa de les Pollancres. Font: Google Imatges
El valor de volar... i navegar
14
El Delta és, per a les aus, zona de descans, de muda, d'alimentació, de nidificació o de
hivernada. Es considera una àrea d'importància global en els inventaris científics, ja que acull
espècies de conservació prioritària en el nostre continent. Per això va ser declarada zona
d'especial protecció per a les aus (ZEPA), perquè acull importants poblacions d'aus d'interès
comunitari prioritari.
Destaquen importants poblacions nidificants de Cames
llargues (Himantopus himantopus), Corriols
camanegres (Charadrius alexandrinus), Corriols grans
(Charadrius dubius) i Cabussons comuns (Tachybaptus
Podiceps ruficollis). També nidifiquen altres espècies de
distribució molt restringida a Catalunya, amb una o dues
úniques zones de cria en el territori, com ara la Gavina
Corsa (Larus audouinii),
el Bec d'alena
(Recurvirostra avosetta),
la Perdiu de Mar (Glareola pratincola), el Xatrac menut
(Sterna albifrons) i l'Ànec blanc (Tadorna tadorna). Les
poblacions d'aus hivernants també són de gran interès,
sobresurten els anàtids18
de diferents espècies.
El delta del Llobregat acull regularment 3 de les 15
espècies en perill crític d'extinció a Espanya: el Bitó comú
(Botaurus stellaris), la Baldriga balear (Puffinus
mauretanicus) i l'Àguila pescadora (Pandion haliaetus).
D'aquestes 15 espècies, 7 més han estat citades o són presents
en migració. A més a més de les espècies en perill crític,
es poden trobar taxons19
en perill, vulnerables i gairebé amenaçats.
18 Veure Glossari 19 Veure Glossari
Grup de diferents espècies de limícols en època de
migració al Remolar. Autor: Xavi Godoy Nieto
Corriols grans (Charadrius dubius). Foto:
Xavi Godoy Nieto
Femella i joves d'Ànec collverd (Anas
platyrhynchos). Foto: Xavi Godoy Nieto
El valor de volar... i navegar
15
3. Espècies vulnerables o en perill20
De totes les espècies d'aus que acull aquest paratge centrarem la nostra atenció en deu.
Aquestes deu, entre tantes altres, s'han vist afectades i han estat més vulnerables als canvis que
ha sofert el Delta del Llobregat. L'elecció s'ha realitzat a partir de l'experiència pròpia, és a dir,
amb el treball de camp que un realitza quan freqüenta un espai. En el moment en el que tu
mateix notes el declivi en una espècie et sobta, si a més, parlant amb gent que porta anys
observant les aus a la zona et parla de grans poblacions anys enrere és quan t'endinses.
En aquest apartat tractarem, només, com són aquestes espècies, una breu descripció de
cadascuna d'elles.
3.1. Charadriiformes (Limícoles)
Els limícoles són un gran grup d'aus de potes llargues, que solen viure a prop de l'aigua, al
costat de ribes, pantans i aiguamolls.; unes poques espècies s'han adaptat a hàbitats més secs.
S'alimenten bàsicament d'insectes, cucs, muscles i crustacis. A vegades també mengen matèria
vegetal, petits peixos...
Entre les famílies que componen aquest grup trobem dos de més extenses: La família
Charadriidae, on trobem 14 espècies a Europa i la regió mediterrània, i la família Scolopacidae
que comprèn 51 espècies a aquests territoris.
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Au limícola de la família Charadriidae de 15-17 cm de longitud.
Presenta dimorfisme sexual21
en el plomatge:
o Mascles amb plomatge nupcial: Dors
marró, cucurulla i clatell de color rovell o
vermellós, taques negres visibles al cap i
banda del pit i parts inferiors blanques.
o Femelles amb plomatge nupcial: Dors
marró, parts inferiors blanques, marques
marró-gris al cap i pit, i res, o molt poc, de
rovell a la coroneta.
o Jove: com la femella adulta, però més
20 Per a una millor comprensió veure Annex 1 21 Veure Glossari
Grup de Perdius de mar (Glareola pratincola). Autor:
Xavi Godoy Nieto
Au jove. Autor: Eio Ramon
El valor de volar... i navegar
16
pàl·lid al cap i banda del pit.
Hàbitat: Viu en aigües costaneres (llacunes, maresmes, platges) amb terrenys sorrencs
o amb còdols i en llacs salobres. En època de cria prefereix terrenys calbs, com
platges.
Alimentació: petits invertebrats del sòl.
Estatus22
: a Catalunya Preocupació menor; Europa, en declivi.
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Au limícola de la família Charadriidae de 28-31 cm de longitud i 67-72 d'envergadura.
Presenta dimorfisme sexual:
Au robusta, blanca i negra i de la mida d'un colom. Una
cresta única, llarga, fina i tènue, i de prop una iridescència
verda i porpra en plomes superiors fosques. En vol extrems
alars molt arrodonits i aleteig pausats, mostrant
alternativament el blanc de sota i el fosc de sobre, creant un
efecte parpellejant. L'única diferència entre mascle i
femella és que el mascle té la cresta més llarga i color negre
intens a la part anterior del coll i cara; en vol, aquest, té la
"mà" més ampla i rodona.
Hàbitat: àmplia zona de terrenys oberts costaners i de
l'interior, generalment en camps de conreu, pastures o prats
costaners o lacustres. A l'hivern forma, sovint, grans
bàndols en zones agrícoles i marjals.
Alimentació: cucs i insectes.
Estatus: Europa, Vulnerable;
Catalunya, no avaluada.
22 Veure Glossari
Femella. Font: Google Imatges
Plumatge nupcial. Foto: Xavi Godoy
Bàndol de Fredelugues. Foto: Xavi Godoy
Mascle. Font: Google Imatges
El valor de volar... i navegar
17
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Au limícola de la família Charadriidae de 25-28 cm de longitud, i 53-59cm
d'envergadura.
Presenta dimorfisme sexual, igual que la fredeluga, molt lleu.
Ales estretes i punxegudes i aleteig més ràpids. A distància sembla bru per sobre, però
de prop plomes superiors grises amb profuses "osques" groc verdoses o ocràcies i
blanques als marges de les plomes. En vol mostra banda alar blanquinosa, difusa i
bastant estreta, carpó fosc i llampants axil·lars i plomes inferiors de l'ala interna
blanques.
Hàbitat: al hivern, en camps o pastures de terres baixes, sovint amb merites
europees i localment en grans bàndols; també al litoral.
Alimentació: cucs, baies i llavors.
Estatus: Europa, segura.
3.2. Falconiformes (Aus rapinyaires)
Les aus rapinyaires diürnes amb una extensa varietat d'espècies, hàbitats, costums...
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Au rapinyaire de la família Accipitridae amb una longitud d'entre 49-56cm i una
envergadura entre 112-135cm.
El més gran dels esparvers, més esvelt, amb ales més estretes i cua més llarga que un
aligot. Es remunta amb les ales en V poc profunda, i planeja amb el braç aixecat i la mà
horitzontal.
Presenta polimorfisme sexual en el plomatge:
És difícil de determinar el sexe ja que fa poc que es va descobrir que els mascles poden
prendre el mateix aspecte del plomatge que les femelles. Així i tot podem dir que:
o Els mascles adults solen presentar: dors fosc. Cap blanquinós, una mica ocre
amb algunes estries fosques. Per sota marró amb taques fosques al pit i
Imatge esquerra: Exemplar hivernant. Foto: Eio Ramon; Imatge dreta: Bàndol de Daurades grosses. Foto: Xavi Godoy
El valor de volar... i navegar
18
castanyer al ventre. Cua gris platejada. Rèmiges primàries negres i rèmiges
secundàries grises blavoses.
o Femelles adultes: cap, mentó i clatell clars, amb una ampla i marró fosca banda
ocular. Dors semblant al del mascle, més xocolata, però amb les espatlles
blanques. No té tons blavosos en zones com ales i cua. Pit i ventre bru vermell
uniforme. Ull marró groguenc. Cera i potes, grogues en ambdós sexes.
o Joves: semblants a les femelles, però amb el cap menys clara. Nuca, gola i vora
anterior de l'ala més fosques que en les femelles. Color dominant en el cos,
marró xocolata.
Hàbitat: Viu associat a les masses d'aigua. L'únic condicionant per presentar-se en
un determinat lloc és que els canyissos i resta de vegetació siguin molt espessos i
estrets; caça en planes obertes, preferiblement prop de llacs i rius.
Alimentació: Petits ocells, ànecs, conills i altres mamífers petits, i granotes; també
menja carronya.
Estatus: Europa, Segura; Catalunya, Vulnerable.
Esmerla (Falco columbarius)
Petit ocell rapinyaire de la família Falconidae amb una longitud entre 26-34cm i
envergadura entre 56-69cm.
El més petit dels falcons. Silueta de vol semblant al
Falcó pelegrí, força ample de pit, amb la mà
punxeguda, el braç ample i la cua de longitud
mitjana. Vol actiu, amb aleteig més ràpids. Caça en
vol baix, rebotant suaument, tendint a
entremesclar les sèries de aleteig amb breus planatges
amb les ales tancades.
Presenta dimorfisme sexual en el plomatge:
o Mascle adult: Dors gris blavós, igual que la
part superior del cap. Bigotera mal definida, gola
blanca i bisbetó clar. Cola com el dors, amb una
ampla banda negra subterminal i una fina banda
blanca terminal. Per sota, vermellós pàl·lid o
Femella d'Arpella vulgar. Foto: Xavi Godoy Mascle d'Arpella vulgar. Foto: Xavi Godoy
Mascle d'Esmerla. Font: Google Imatges
El valor de volar... i navegar
19
groc òxid amb moltes taques marrons i fosques longitudinals. Iris fosc. Potes, cera i
anell orbital grocs.
o Femella adulta: una mica més gran que el mascle. Part superior del cap marró
fosca, i al clatell tenen una banda blanquinosa. Dors marró fosc, amb algunes
taques mal definides. Cola també marró fosca. Per sota clares amb taques fosques,
més denses al pit i flancs, i menys al ventre.
o Jove: molt similar a la femella adulta. Cera i anell orbital blavós en comptes de
groguenc, potes més clares que els adults.
Hàbitat: Hiverna en prats i camps.
Alimentació: Petits ocells caçats al vol; també varietat d'insectes aeris.
Estatus: Europa, segura.
3.3. Paseriformes
Aus a les que determinem ocells, caracteritzats sobretot pels seus cants melòdics. Ordre en
el que trobem un important nombre d'espècies.
Alosa vulgar (Alauda arvensis)
Au de la família Alaudidae de 16-18 cm de
longitud.
Marró grisenca estriada per sobre i en el pit; les
llistes del pit ocre acaben bastant abruptament
per sobre del ventre blanc i sense marques. El
mascle pot alçar una cresta roma en la coroneta.
Hàbitat: al hivern roman en terrenys erms.
Alimentació: llavors, brots, grans i insectes.
Estatus: Europa, reduïda; Catalunya, preocupació
menor.
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
Au de la família Alaudidae de 14-16 cm de
longitud.
Bastant petita i pàl·lida, marró grisenca i
blanquinosa. Plomes inferiors de l'adult
pràcticament sense marques, amb només una
taca fosca al costat del pit. Cobertores mitjanes
fosques amb amples puntes pàl·lides. Ampla
cella blanquinosa i galta marró grisenca, en gran
part sense llistes i vorejada de pàl·lid. Bec
punxegut i bastant pàl·lid.
Alosa vulgar. Font: Google Imatges
Terrerola vulgar. Font: Google imágenes
El valor de volar... i navegar
20
Hàbitat: cria en zones obertes i seques, en cultius o en planes més àrides, estepes
sorrenques, pedregosos o de fang sec, amb vegetació baixa, dispersa i poc pendent.
Alimentació: Similar a l'Alosa comuna.
Estatus: Europa, en Declivi; Catalunya, en Perill Crític d'Extinció.
3.4. Anseriformes (Marines)
Ordre dels ànecs. Espècies aquàtiques, en les que podem distingir entre marines, lacustres...
Amb una alimentació molt variada, des de peixos fins a algues.
Ànec negre (Melanitta nigra)
Au anseriforme de la família Anatidae d'entre 44-54 cm de longitud i d'entre 70-84cm
d'envergadura.
Mitjà, grassonet. Pic bastant petit. Cua llarga, sovint ben visible quan res. Plomatge
completament fosc, sense blanc alar. Sol capbussar amb un petit salt, amb les ales ben
atapeïdes contra el cos. En volar, aleteig puntuats amb un ràpid impuls cap sota del cap.
Presenta dimorfisme sexual:
o Mascle adult: Plomatge negre. En vol les primàries són contrastadament més
pàl·lides. Culmen groc, però amb un petit bony vista lateral.
o Femella adulta: Marró fuliginosa amb galtes més pàl·lides i front i coroneta
marrons foscos.
o Jove: com la femella adulta però amb el ventre més pàl·lid, marró blanquinós i
no gris bru mig; plomatge més bru, menys gris.
Hàbitat: Hiverna al mar, sovint allunyat de la costa.
Alimentació: Es capbussa per pescar mol·luscs, crustacis i cucs.
Estatus: Europa, segura.
Femella d'Ànec negre. Font: Google
Imatges
Macho de Negrón común. Fuente: Google
imágenes
El valor de volar... i navegar
21
3.5. Podicipediformes
Pertanyent a tots els cabussons existents, a Europa trobem fins a set espècies. Grans
bussejadors, es capbussen per pescar el seu aliment.
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Au podicipediforme de la família Podicipedidae d'entre 46-51 cm de longitud, i 59-
73cm d'envergadura.
El més gran dels cabussons en gran part d'Europa. Forma distintiva: cos llarg i baix, i
coll llarg i fi, el porta dret o bé sota, amb el cap descansant sobre la meitat del dors; bec
llarg, fi i més extensament pàl·lid que altres. En vol, perfil molt llarg i prim amb aleteig
parpellejant, una mica pesat de popa i amb els peus negrosos excel·lents i corbats cap
amunt.
Plomatge:
Adult: a l'estiu, inconfusible; plomes del cap
comprimides si està alerta, o aixecades, en ventall i
agitant vigorosament en les parades de festeig, en
què culminen en una dansa de pingüí. Pic rosa
vermellós.
Al hivern, cap, part anterior del coll i flancs
més extensament blancs que en altres espècies, amb
blanc sobre de l'ull i brida negra de l'ull al pic.
Jove: plomes del cap incompletes o absents, i
en les primeres etapes de vida mostra en els flancs
del cap ratlles fosques.
Hàbitat: al hivern al mar, llacs i embassaments.
Alimentació: Peixos, larves i amfibis
Estatus: Europa, segura; Catalunya, Propera a l'amenaça.
3.6. Charadriiformes
Emparentats amb els Charadriiformes tractats anteriorment, però essent un grup molt
nombrós i variat. El tractat en aquest cas s'assimila als pingüins tot i no estar emparentats.
Gavot (Alca torda)
Au Charadriiforme de la família Alcidae d'entre 38-43 cm de longitud, i 60-69cm
d'envergadura.
Pic alt, rom, aplanat lateralment i negre amb línies blanques; plomes superiors negroses;
coll gruixut; cua llarga i punxeguda. El bec, quan vola a certa distància és la
característica principal s plomes superiors més negres, dors més recte, part inferior de
l'ala i "aixella" més blanques, i costats blancs del bisbetó més netament definits. La
llarga cua cobreix els peus.
Adults en corteig. Foto: Xavi Godoy
El valor de volar... i navegar
22
Plomatge:
Adult: a l'estiu línia blanca a través del pic; brida blanca. Al
hivern sol conservar la línia blanca del pic, però no té brida.
Jove: manca de línia blanca del bec, i té el bec
considerablement més fi i punxegut. Com a mínim té una petita
taca blanca darrere de l'ull, en les auriculars.
Hàbitat: Hiverna al mar, normalment allunyat de la costa.
Alimentació: pesca peixos a profunditat.
Estatus: Europa, segura.
4. Infraestructures al Delta
Com ja hem esmentat abans, el Delta del Llobregat esta sotmès a una pressió per part de
l'ésser humà contínua. Però dins d'aquest paratge podem destacar dues construccions que poden
haver marcat un abans i un després en la història del territori. En primer lloc trobem l'ampliació
del port de Barcelona, i la posterior ampliació de les pistes de l'aeroport i la construcció de la
nova terminal del mateix.
4.1. Port de Barcelona
Actualment, el Port de Barcelona, té una superfície terrestre de 829 hectàrees i 20
quilòmetres de molls i atracadors i està dividit entre el port comercial, el port logístic (la Zona
d’Activitats Logístiques) i el port urbà.
Va néixer amb el desenvolupament de la ciutat i ha tingut tres grans ampliacions al llarg
de la història: el 1860 (en direcció a la Barceloneta), el 1900 (vers Montjuïc) i el 1965 (fins
arribar a la desembocadura del Llobregat). El creixement del comerç marítim internacional va
fer que el 1989 el Pla director del port de Barcelona es plantegés realitzar la quarta gran
ampliació d’aquesta infraestructura per tal de crear nous espais portuaris i millorar les
connexions viàries i ferroviàries. El 1994 es va aprovar el Pla d’infraestructures i medi ambient
del delta del riu Llobregat, que, entre altres actuacions, contemplava el desviament de la
desembocadura d’aquest riu dos quilòmetres al sud per permetre el creixement del port. El 2001
es van iniciar les obres de desviament que es van acabar el 2004 i a partir de llavors va
començar l’ampliació de la infraestructura portuària.
El projecte suposava doblar la superfície terrestre del port, des de les 558 hectàrees (a
finals dels 90) fins a les 1.300 hectàrees i la superfície marítima des de les 374 fins a les 786.
Per fer-ho possible es creava el nou dic Sud, de 4,8 quilòmetres, i s’allargava el dic Est en 2,2
quilòmetres. Això havia de permetre ampliar amb 416 hectàrees la superfície de molls, el primer
dels quals seria el moll Prat, de 93 hectàrees, que s’havia d’inaugurar el 2012. També
s’expandia, en direcció sud, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que passava de les 66
hectàrees fins a les 209 amb la creació del nou sector ZAL Prat.
Així, el conjunt del Pla Director contemplà les següents actuacions:
Au adulta. Font: Google Imatges
El valor de volar... i navegar
23
• Obra 1: Desviament del riu Llobregat
• Obra 2: Ampliació zona d'inflamables
• Obra 3: Moll a nou contradic
• Obra 4: Pont entre moll de ponent i moll
adossat
• Obra 5: Ampliació del moll adossat (1a
fase)
• Obra 6: Nova bocana
• Obra 7: Dic d'abric sud-est
• Obra 8: Dic d'abric est (prolongació de
l'actual)
• Obra 9: Dragatge
• Obra 10: Ampliació del moll sud
• Obra 11: Ampliació del moll adossat (2a
fase)
• Obra 12: dàrsena pesquera
• Obra 13: Terminal de contenidors en àrea
d'expansió
• Obra 14: Terminal polivalent en àrea de
expansió
• Obra 15: Connexions intermodals
• Obra 16: Adquisició de terrenys (resta
2a
fase ZAL)
• Obra 17: Inversió en ZAL
• Obra 18: previsió noves obres
4.1.1. Desviament de la desembocadura del riu
Les obres del desviament del Llobregat es van iniciar el juliol de 2001.
Aquest projecte va implicar l'obertura d'una nova llera de 3,5 km de longitud,
des del pont de Mercabarna (a prop del nucli del Prat de Llobregat) fins al mar,
de manera que la desembocadura es desplaçava 2,5 km cap al sud. A més,
l'amplada del riu s'incrementava de 70 metres a 250 metres. El desviament tenia
com a principal objectiu proporcionar espai per a l'ampliació del port de
Barcelona i de la seva zona d'activitats logístiques (ZAL).
L'obra portava associades diverses actuacions de millora ambiental per
a compensar els impactes ambientals i les pèrdues d'espais naturals al futur parc
Projecte d'ampliació del Port. Font: http://www.elbaixllobregat.net/analisi/butlleti/img/fotos/GFoto_Port_Barcelona.jpg
El valor de volar... i navegar
24
natural del Delta del Llobregat derivats del desviament. Al marge dret de la
nova llera del riu, es va projectar la llacuna de Cal Tet. Les millores ambientals
es completaven amb una nova platja al costat de la nova desembocadura.
4.1.2. Construcció dels nous molls i dics i ampliació de la ZAL
Dic d'abric sud-est: El dic arrenca del marge esquerre de la nova
desembocadura del riu Llobregat i avança perpendicularment a la costa uns
1.500 m. ia continuació gira en direcció nord-est amb una longitud aproximada
de 4.800 m.
Dic d'abric est: L'actuació consisteix a perllongar el dic d'abric aquest
en 2.150 m., Creant una bocana, al sud de la qual disposava el port, amb una
amplada de 400 m. i un calat mínim de 20 m.
Zona d'Activitats Logístiques: Es tracta de proporcionar una
superfície per a la zona d'activitats logístiques de 200 Has (a més de les 69 de la
primera fase) i realitzar les obres d'urbanització del conjunt, la construcció de
naus i la urbanització interior de les diferents parcel·les. A més trobem la
construcció del moll prat, situat a l'est d'aquesta.
La formació de dics comporta una sèrie d'accions resultants de les
actuacions de dragatges de sanejament per al seu assentament i del fet de
l'abocament de materials per a la formació del nucli i la posteriors fases de
protecció del dic.
Desviament del riu. Font: http://territori.scot.cat/cat/img2/2010/02/181_desv.jpg
El valor de volar... i navegar
25
4.2. Aeroport de Barcelona
L’ octubre del 1999 el Ministeri de Foment va aprovar el Pla director de l’aeroport de
Barcelona (també conegut com Plan Barcelona) que preveia l’ordenació de les activitats en el
recinte aeroportuari i la concreció de les noves terminals de passatgers, de càrrega i de
conjunt. Les obres d’ampliació permetrien atendre la demanda de trànsit a l’aeroport fins al
2020 i consolidar-lo com a hub internacional amb una capacitat de més de noranta operacions
en hora punta i de quatre-centes mil operacions l'any.
L’ ampliació de l’aeroport també estava previst que afectés la xarxa viària. L’ actuació
implicava la modificació de les vies d’accés a la terminal actual, el desviament de la C-32 i la
construcció de noves vies que interconnectarien les terminals actuals amb la futura terminal sud.
Ampliació Port de Barcelona. Font: http://territori.scot.cat/cat/img2/2012/10/esquema_port_de_barcelona.jpg
Abans i després del Delta del Llobregat. Font: https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/09/infografia_temps.png?w=750
El valor de volar... i navegar
26
El Pla Barcelona preveia entre les grans obres construir la tercera pista de l'aeroport, la
nova torre de control i la terminal Sud, o terminal entre pistes.
4.2.1. Construcció de la tercera pista
Després de vint mesos d'obres, inclosos dos de retard, el 28 de setembre de
2004 es va inaugurar la tercera pista de l'aeroport del Prat. La ubicació d'aquesta fou
objecte d'anys de discussions. Un cop descartades diverses opcions, es va optar per
situar-la entre dues llacunes naturals, la de la Ricarda i la del Remolar, a uns 1.350 m
de la pista principal, a la qual és paral·lela. La tercera pista té 2.660 metres de llarg i
és sensiblement més curta que la pista principal per no afectar aquestes dues zones
humides.
A més del tram asfaltat, als dos extrems de la rampa i al costat més pròxim al
mar comença una zona de seguretat on no hi pot haver cap element que pugui
dificultar ni la visibilitat ni l'operativitat dels vols. Per aquest motiu, els arbres de la
pineda litoral més pròxims van ser retallats o talats i van ser substituïts per espècies
arbustives de menor altura. Aquesta actuació va afectar una superfície de més de 22
hectàrees de pineda, en especial del paratge de la Ricarda.
4.2.2. Construcció Terminal Sud
Amb aquest nou edifici, l’Aeroport de Barcelona podria atendre uns vuit mil
cinc-cents passatgers per hora, més de 25 milions l'any.
L'any 2004 van començar els treballs d'aplanament del terreny per a la
construcció de la terminal Sud. La nova terminal, que es preveia que s'inaugurés a la
darreria de 2007, s'ubicaria entre les dues pistes paral·leles i els aiguamolls de
Filipines, pròxims a la llacuna del Remolar.
Les obres d’ampliació de l’aeroport, amb la construcció de la tercera pista i la
terminal sud, estaven afectant àrees d’interès natural. Per aquest motiu, l’agrupació
ecologista DEPANA va presentar el 2 de desembre de 2003, davant la Fiscalia de
Medi Ambient, una denúncia contra AENA. Segons l’agrupació ecologista, s’havien
fet moviments de terra en dos paratges protegits pel catàleg de zones humides de la
Generalitat: La volateria i El pas de les vaques.
Una altra de les actuacions que va comportar el Pla Barcelona va ser el
desviament de l’autovia de Castelldefels (C-31), per poder construir la terminal Sud de
l'aeroport. El tram desviat seria el comprès entre la connexió amb la pota sud de la
Ronda de Dalt i el camí de les Filipines, a Viladecans, i tindria 5,3 quilòmetres de
longitud. La nova calçada disposaria de tres enllaços, un que permetria la connexió del
nucli urbà de Viladecans amb la platja, un altre per on s’accediria directament a la
zona de càrrega de l’aeroport i una tercera sortida que seria la porta de la futura
terminal.
El valor de volar... i navegar
27
Projecte d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona. Font: http://territori.scot.cat/cat/img2/2010/02/05gf_005_aeroportbcn.jpg
El valor de volar... i navegar
28
5. Recopilació de dades de les espècies d'aus
(Veure Annex 2 per comprovar taules d'espècies afectades)
6. Correlacions entre les construccions dutes a terme i les poblacions d'aus
6.1. Desviament de la desembocadura del riu
Zona afectada: La Podrida (actualment no existeix)
Anys d'inici i finalització: 2001-2004
Possibles espècies destacable: Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Si analitzem les variables que tenim cronològicament, el primer punt on hem de fixar-nos és el
desviament de la desembocadura del riu Llobregat. Les obres d'aquest projecte es van iniciar al
juliol del 2001 i van finalitzar al 2004. L'obra va consistir en obrir un nou canal pel qual pogués
passar l'aigua del riu i tancar l'inicial. La zona on es va dur a terme era una zona de maresmes i
platges molt preuades i destacades sobretot per la presència en època de cria del Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus), l'anomenat estany de La Podrida, aparegut de forma
natural el segle XIX, però sense modificar-la directament. Si ens fixem en les dades de l'espècie
més destacada de la zona obtenim el següent:
En si, aquesta obra no va causar un impacte directe tan gran per a les aus, com a mínim els
primers anys. Tot i que la població pateix una caiguda important a l'any 2003, les obres que
ocuparien l'estany de la Podrida no s'inicien fins a finals del 2004, amb la qual cosa la podríem
relacionar amb la pressió humana a causa de les obres que es realitzaven.
6.2. Ampliació de la Zona d'Activitats Logístiques
Zona afectada: La Podrida (actualment no existeix)
Anys d'inici i finalització: 2001-2004
Possibles espècies destacable: Corriol camanegre (Charadrius
alexandrinus)
Si observem el gràfic anterior, tot i que les obres s'iniciaren al 2004, i van fer desaparèixer el
principal nucli reproductor de l'espècie, durant uns anys la població es manté, ja sigui degut a
l'adaptabilitat en altres hàbitats, per exemple.
0
20
40
60
80
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Parelles Nidificants
El valor de volar... i navegar
29
6.3. Construcció de nous dics o ampliació i construcció del moll Prat.
Zona afectada per l'obra: costa del Baix Llobregat
Any inici i finalització: la construcció de dics s'inicià amb el desviament del riu i va
permetre la realització del projecte del moll Prat.
Possibles espècies afectades destacables: Ànec negre (Melanitta nigra), Gavot (Alca
torda) i Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), les poblacions hivernants, i Corriol
camanegre (Charadrius alexandrinus), la població nidificant.
La construcció del nou moll i el desviament del riu obligaven la construcció de dics de
contenció. El impacte directe més significant que causaren aquest fets fou els resultants a partir
del dragatge necessari per a la obra dels dics ja que com bé es reconeix al Pla Director del Port
de Barcelona de l'any 1999, "el dragatge no és una acció innòcua sobre el medi ja que,
independentment de la profunditat a la que es realitzi, sempre suposarà la extracció d'una part
del substrat de les comunitats biològiques que ocupen el fons marí". Tot i això el gran problema
no va ser aquest dragatge realitzat al inici de les obres, que, segurament, molestarien a la fauna,
i aquestes buscarien altres refugis més tranquils, però on es podrien adaptar. Si tenim en compte
la direcció de les corrents marines a la zona, recordem que gran part dels sediments de les
platges són dipositats per aquestes, i la disposició dels dics podem observar i representar com
aquests actuen com a dics de contenció del procés natural anomenat sedimentació23
. En absència
de sedimentació a les platges, aquestes pateixen una regressió constant (fet que ja es va
contemplar en la DIA realitzada pel Ministeri de Medi ambient). Davant aquesta situació, una
de les mesures per compensar aquest fet, ha sigut retornar sorra a les platges, una transferència
anual d’uns 150.000 metres cúbics, sorra provinent del fons marí. Això planteja dos greus
problemes per a la biodiversitat:
1er. Si cada any s'aboca sorra nova sobre l'antiga, els microorganismes i organismes que viuen
en l'antiga moren, i així cada any sense donar temps a la regeneració de les seves poblacions.
Tenint en compte que aquests animals són la base de xarxes tròfiques24
de l'ecosistema, els
organismes que són consumidors primaris o secundaris25
pateixen per trobar aliment. Recordant
les espècies tractades amb anterioritat, qui compleix les característiques de romandre en terrenys
calbs com platges (sobretot en època de cria) i alimentar-se dels microorganismes que hi habiten
en aquests, és el Corriol camanegre.
23 Veure Glossari 24 Veure Glossari 25 Veure Glossari
0
20
40
60
80
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Parelles Nidificants
El valor de volar... i navegar
30
Podem observar com la regressió de l'espècie no és brusca i en cosa de poc temps, és constant
fins arribar a un punt insostenible. Si bé és cert que amb la desaparició de la Podrida l'espècie va
patir un descens important, aconsegueix adaptar-se en les zones aptes de la resta del Delta del
Llobregat. Però la regeneració de platges ha acabat amb el seu hàbitat i, pràcticament, amb la
població nidificant de l'espècie. Així, aquest impacte és indirecte, i causat per un mal estudi
d'AIA.
2on. Com bé hem dit, del fons marí s'extreuen cada any 150.000 metres cúbics de sorra. Si
recordem el que ens deia el Pla Director del Port de Barcelona de 1999 sobre el dragatge,
aquesta acció es podria considerar com un dragatge abusiu. Així, cada any, l'ecosistema marí
veu reduïda la seva biodiversitat, les poblacions d'organismes que, com passa a les platges, es
troben a la base de les xarxes tròfiques. El resultat és la desaparició d'espècies que s'alimentin de
peixos, crustacis, algues... i a la costa, com el cas del Gavot, l'Ànec negre, espècies que han vist
reduïdes les seves poblacions hivernants fins a l'extinció havent-hi, únicament citacions
esporàdiques, i el Cabussó emplomallat que, qui sap si per adaptació a les llacunes i el tram
final del riu o la falta de competència26
de les espècies anomenades anteriorment, no s'ha vist
tant afectat com les altres dues.
26
Veure Glossari
0 5
10 15 20 25 30 35
Ànec negre (Melanitta nigra)
Exemplars hivernants
El valor de volar... i navegar
31
Així, podríem il·lustrar aquestes problemàtiques amb el següent sistema causal27
:
27 Veure Glossari
0
50
100
150
200
250
Gavot (Alca torda)
Exemplars hivernants
0 5
10 15 20 25 30 35
Cabussó emplomallat (Podiceps auritus)
Número Total d'exemplars
Exemplars hivernants
Construcció
de dics
Sedimentació Abocaments
de sorra
Regeneració
biodiversitat
platges
Alimentació
organismes
superiors
Descens
població aus
tractades
Destrucció
fons marí
Alimentació
organismes
superiors
Descens
població aus
tractades
- -
-
- -
-
+
+
El valor de volar... i navegar
32
6.4. Construcció de la tercera pista
Zona afectada: Prats interiors de l'aeroport (prats naturals amb gran valor ecològic)
Any inici i finalització de l'obra: 2003-2004
Espècies afectades destacables: Poblacions hivernants d'Esmerla (Falco columbarius),
Daurada grossa (Pluvialis apricaria), Fredeluga (Vanellus vanellus) i Alosa vulgar
(Alauda arvensis), i població estival de Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
L'ampliació de l'aeroport s'inicià amb l'ampliació de la pista principal i la construcció d'una
tercera pista, paral·lela a l'anterior, als prats que estaven situats al costat de l'aeroport. La
desaparició d'aquests terrenys erms, plens de cucs i insectes (base d'alimentació de moltes aus
aquàtiques) va comportar una reducció molt marcada d'espècies que tenen per hàbitats
predilectes aquests tipus de prats i zones on al hivern el menjar no escasseja. Si relacionem les
característiques de diferents espècies d'aus de les més afectades podem identificar les següents:
0 100 200 300 400 500 600 700
Alosa vulgar (Alauda arvensis)
Número Total d'Exemplars
0 0,5
1 1,5
2 2,5
3 3,5
4 4,5
Esmerla (Falco columbarius)
Número Total d'exemplars
Exemplars hivernants
El valor de volar... i navegar
33
En els diferents gràfics podem identificar dos tipus de descensos: el primer, que afecta a Alosa
vulgar i Esmerla, en quant desapareix el seu hàbitat, pràcticament desapareix l'espècie, sent el
cas de l'Esmerla de passar d'hivernant regular a espècie esporàdica. El segon, on trobem la
Fredeluga i la Daurada grossa, les poblacions van patint certs pics negatius, però l'adaptació a
camps de conreu i maresmes afavoreix l'estabilitat, tot i que la tendència no deixa de ser
negativa.
Per les mateixes situacions esmentades anteriorment aquest problema es pot extrapolar a
espècies estivals com és el cas de la Terrerola vulgar.
6.5. Construcció de la T-1
Zona afectada: Pas de les Vaques (antic canyissar del Delta del Llobregat, el més gran
de tots)
Any inici i finalització de les obres: 2004-2005
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Número Total d'exemplars
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Número Total d'exemplars
El valor de volar... i navegar
34
Espècies afectades: Arpella vulgar (Circus aeroginosus)
La Terminal sud de l'aeroport es construí sobre el canyissar més gran de tot el Delta, l'anomenat
Pas de les Vaques. Aquest canyissar era un hàbitat apte per a l'Arpella vulgar ja que les
dimensions li oferien una protecció que no trobava en cap altre lloc del Delta. La construcció de
la nova terminal comportava la destrucció d'aquesta zona. Així, quan aquesta espècie es va
veure sense el seu lloc de cria habitual, va intentar adaptar-se en altres zones en les quals la
nidificació fracassar i perdent com a espècie nidificant aquesta rapinyaire. Tot hi haver-hi
exemplars hivernants, per la reproducció busquen zones on trobin les condicions favorables com
pot ser al Delta de l'Ebre.
El valor de volar... i navegar
35
Conclusió
El treball exposat anteriorment és una mostra d'una realitat ignorada i poc coneguda per part de
la població. Encara que cada cop més gent coneix el Delta del Llobregat i gaudeix de passejades
per les zones habilitades, aquesta problemàtica no es coneix. La gent que s'incorpora a aficions
com l'ornitologia va descobrint la situació viscuda al Delta i el pessimisme els envaeix veient, ja
des dels observatoris, la cada cop més gran escassetat de biodiversitat.
La primera intenció en aquest treball, concretament a la part pràctica, era obtenir, com a mínim,
tres variables més: estudi del clima, poblacions internacionals de les aus tractades i evolució de
la població de porc senglar al Delta. Les dos primeres era per contrastar si el canvi climàtic
(demostrat en l'afectació a les aus amb la primera nidificació d'Abellerol (Merops apiaster) a
Anglaterra a la primavera de 2015, per exemple) estava implicat en el descens d'individus d'aus
ja que els darrers anys és notable l'absència de grans nombres de segons quines espècies. La
tercera variable era per veure quina afectació tenien els porcs senglars en l'avifauna del Delta
del Llobregat ja que la seva població està aconseguint nombres molt elevats28
. Davant la
impossibilitat de l'obtenció d'aquestes dades, les variables que em quedaven eren les mostrades.
A partir d'aquestes podem determinar les següent correlacions entre infraestructures-hàbitats-
espècies29
:
Primerament, el desviament del riu, tot i que el meu pensament era que la construcció havia
sigut el pitjor fet al Delta en la seva història, a partir de les dades que hem obtingut, ens ho
descarta. Les poblacions de Corriol camanegre van caient i la problemàtica més greu la tenim a
partir de 2007 aproximadament, fet que no coincideix amb l'obra de la desembocadura. La
posterior construcció de la ZAL va tenir un impacte més gran: eliminació del principal nucli
reproductor del Corriol camanegre, que es tradueix en un refugi menys per a l'espècie, i la
supressió d'una de les zones del Delta que contenia més biodiversitat, tot i això les diferents
espècies encara troben diferents llocs on adaptar-se. El principal problema del port ve amb la
construcció dels dics, tal com hem explicat al seu respectiu apartat, amb l'exemplificació del
sistema causal. El seu impacte és progressiu, a causa del deteriorament de les platges que
ocasiona, i la solució que es cerca, contemplada com una de les mesures compensatòries
exposades al Pla Delta, causa l'empitjorament de la situació fins a l'extinció, pràcticament, de les
espècies exposades, a la zona. En aquest cas, l'impacte en l'avifauna es confirma.
En segon terme, trobem l'ampliació que comprèn l'aeroport del Prat amb la tercera pista, la
construcció de la qual destruí els camps i prats més importants del Delta i afectà de forma
directa des del començament de les obres, com es pot veure clarament a les dades recopilades de
les poblacions d'Alosa vulgar, Fredeluga, Daurada grossa, Esmerla i Terrerola vulgar, amb el
descens d'aquestes i de manera molt significativa. Després, amb la construcció de la nova
terminal es va aconseguir l'extermini de l'Arpella vulgar com a espècie nidificant, eliminant
l'únic territori de la zona on es donaven les condicions aptes èr la seva reproducció. Per tant,
l'impacte en aquest cas també es confirma.
A partir de les conclusions empíriques exposo les següents preocupacions personals referents al
tema tractat:
Durant anys el Delta del Llobregat ha estat sotmès per la necessitat d'expansió, diners, i
desenvolupament de la societat. A aquest factor se li ha de sumar la passivitat que mostren les
28 Veure Annex 3 29 Veure Annex 4
El valor de volar... i navegar
36
autoritats respectives en aquest tema davant la greu situació, i la poca voluntat que mostren en
trobar l'equilibri entre conservacionisme i desenvolupament. Els exemples mostrats en el treball
són una mínima part de tot el que està afectat. Com observem, i com observa qualsevol persona
que visita aquests espais de valor incalculable, sorprèn la capacitat d'adaptabilitat dels
organismes a la zona, sobretot, per la contínua molèstia del soroll dels avions, sense que afecti a
la seva capacitat de distinció entre l'aproximació d'un depredador o la simple passada d'un avió
que es repeteix cada minut i mig. Però tot té un límit. Són éssers viu que necessiten unes
condicions per poder efectuar les seves funcions vitals, i quan se'ls hi treu l'aliment, això ja no
es possible; quan se'ls hi treu la protecció, ja no és possible; quan se'ls hi treu la seva residència,
ja no és possible. I la sensació que tenim les persones que freqüentem aquests paratges és de no
deixar descans als animals i a les plantes. La imminent construcció d'una estació de tren en la
desembocadura antiga del riu, on encara està el principal dormidor de corb marí gros hivernant
del Delta, suposarà segurament la quasi desaparició d'aquesta espècie com a hivernant, aquest
n'és un exemple. El tècnic de biodiversitat del Delta del Llobregat Xavier Santaeufèmia ens diu
el següent: "Les rapinyaires nocturnes han estat altres de les gran perjudicades. L'ampliació
del Port i de l'Aeroport ha suposat la desaparició de moltes hectàrees de terreny de camps de
conreu i de prats, i de moltes masies. Moltes parelles de mussols i d'òlibes han desaparegut.
S'estima que actualment al terme municipal del Prat queda només una tercera part de les
poblacions que hi havia a l'any 2000. L'ampliació de l'Aeroport i la construcció de la tercera
pista va suposar l'eliminació de gairebé 30 hectàrees de pineda litoral. En aquesta pineda hi
havia una important població de rapinyaires nocturnes, com el Xot, i unes quantes parelles de
Xixella. La pineda ha quedat reduïda a la meitat de la seva superfície, i amb això la població de
Xots també ha baixat considerablement. En el cas de la Xixella, l'afectació ha estat doble, ja
que s'ha quedat sense zona de nidificació i sense zona d'alimentació (els prats de l'aeroport),
amb lo que la seva població nidificant quasi ha desaparegut. Dintre de la pineda litoral hi
havia també una gran població d'orquídies, amb molts peus de gran nombre d'espècies. Amb la
desaparició de les 30 h de pineda amb desaparegut centenars o milers de peus d'orquídies.
L'ampliació de l'aeroport també va significar la construcció de nombrosos pàrkings a sobre de
zones naturals, en la seva major part salicornars a can Sabadell. Amb la desaparició de més de
la meitat d'aquests salicornars es van perdre zones d'alimentació d'aus aquàtiques, com d'ànecs
collverds, de becadells, de daurades i fredelugues. Això ha incidit també en la disminució de les
poblacions hivernants d'aquestes aus."
Els perills són constants pel poc valor que es dóna a la zona, i la preocupació augmenta amb
l'elevada població de porc senglar30
i el canvi climàtic. A tot això hem de sumar la cada cop més
encaixonada situació d'espais naturals, és a dir, els hàbitats naturals estan envoltats d'edificis,
carreteres, pàrquings... que aïllen completament les comunitats, com a mínim, animals. Factor
que influeix en el deteriorament del medi físic i biòtic.
I el Delta del Llobregat és únicament un exemple dintre del territori espanyol. La situació del
llop a Astúries, la utilització de verins per caçar, el "fracking" a Doñana, el possible
transvasament del riu Ebre... són situacions que demostren la poca cultura mediambiental que es
té a Espanya. Un país ple de recursos naturals, els quals es podrien explotar mitjançant el
turisme, i, precisament, aquest recursos són els que destruïm per obtenir diners i aconseguir el
nostre benestar. I el problema resideix, tal com hem dit, en la cultura mediambiental. Ja pots
preguntar a un nen de deu anys o un home de quaranta-cinc anys què és un tòtil, i no ho sabran
respondre; ja pots preguntar-los-hi alguna característica del bosc mediterrani, i no ho sabran
30 Veure Annex 3
El valor de volar... i navegar
37
respondre. L'evolució de la societat està comportant aquest desconeixement, arribant en algunes
persones a sentir-se incòmodes a la muntanya, i la conseqüent poca importància que es dóna a la
pèrdua d'un hàbitat natural per construir un centre comercial.
¿Batalles perdudes?, segurament, i la guerra?, no depèn de mi.
Fins que la població no es conscienciï i els governs no facin res per conservar, no només les
espècies sinó també zones amb certa importància biològica, sabem quina és la línia de tendència
dels gràfics anteriors a nivell global, sabem el futur que espera a la major part del territori rural.
Busquem la forma d'explotar el turisme amb els diferents recursos que ens ofereix la natura.
Perquè es pot perdre el Delta del Llobregat i per a la gent no passarà res; es podrà perdre el
Delta de l'Ebre i per a la gent no passarà res; es podrà extingir el Llop ibèric (Canis lupus) i per
a la gent, no passarà res, però haurem perdut una part del territori, una "marca humana" amb
greus conseqüències.
No obstant això hem de nomenar associacions conservacionistes que lluiten pel canvi que ara
demano, com per exemple, SOS Delta Llobregat o Seo BirdLife.
I l'últim incís. Davant possibles amenaces, si tant important és l'alimentació de les llacunes i
maresmes a partir dels aqüífers i els modelem i explotem segons les nostres necessitats,
acabarem provocant l'assecament del Delta al no permetre la sortida d'aigua? Serà un futur
desert?
El valor de volar... i navegar
38
Bibliografia y Webgrafia
http://www20.gencat.cat/docs/DAR/MN_Medi_natural/MN14_Inventari_zones_humides/
Documents
http://www.deltallobregat.cat/actualitat.php?tipus=4
http://www.deltallobregat.cat/
https://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6280/12/11.pdf
http://www.gavamar.com/ES/index1.php?ruta=http://www.gavamar.com/ES/
http://www.portdebarcelona.cat/
http://www.324.cat/noticia/336710/catalunya/La-nova-terminal-de-laeroport-del-Prat-es-
dira-T-1-en-lloc-de-T-Sud
http://www.324.cat/noticia/287575/economia/Un-grup-dempresaris-planteja-ampliar-
laeroport-del-Prat-guanyant-terreny-al-mar
http://www.324.cat/noticia/275909/barcelonaciutat/El-port-de-Barcelona-guanyara-terreny-
al-mar-per-ampliar-el-moll-de-contenidors
http://www.324.cat/noticia/260468/economia/El-port-de-Barcelona-vol-continuar-liderant-
el-Mediterrani-amb-la-seva-transformacio
http://www.324.cat/noticia/74809/baixllobregat/El-Llobregat-estrena-desembocadura-un-
cop-completat-el-desviament-del-tram-final-del-riu
http://www.seo.org/ave/
http://www.vertebradosibericos.org/aves/chaale.html
http://ornitho.cat/
http://www.sioc.cat
http://territori.scot.cat/cat/notices/aeroport_de_barcelona_el_prat_2003_388.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/aeroport_de_barcelona_el_prat_de_llobregat_15
37.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/aeroport_de_barcelona_el_prat_513.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/port_de_barcelona_3151.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/port_de_barcelona_674.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/port_de_barcelona_871.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/port_de_barcelona_1072.php
http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/11/port_de_barcelona_2011_3022.php
http://www.elpratllibertari.cat/?p=976
https://aca-
web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_39_def.pdf
www.elbaixllobregat.net
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Acord-dactuacions-en-infraestructures-
estrategiques
http://www.mcrit.com/euram/documents/docsEnginyersIndustrialsCat/MONOGRAFIA%2
0AMPLIACIO%20DEL%20PORT.pdf
Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, i
Francesc Xavier Santaeufèmia. Tècnic de Preservació de la Biodiversitat.
Elphick, Jonathan. Guías de Bolsillo. Aves. Editorial Omega, 2009.
Dierschke, Volker. Aves de Europa. Nueva Generación de Guías de Campo. Editorial
Omega, 2008.
Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterström. Guía de Aves, España, Europa y región
mediterránea. Editorial Omega, 2010
El valor de volar... i navegar
39
Manzanares, Antonio. Guía de Campo de las Aves Rapaces de España. Editorial Omega,
1991.
El valor de volar... i navegar
40
Glossari
Meandre: m 1 GEOMORF Corba o sinuositat molt pronunciada d'un corrent fluvial.
Unitat morfoestructural: Fa referència a la forma i estructura interna del relleu.
Materials Paleozoics: Materials pertanyents al Paleozoic.
Materials Mesozoics: Materials pertanyents al Mesozoic.
Paleozoic: Primera era del fanerozoic, situada entre el precambrià i el mesozoic. El Paleozoic
va des del temps de la primera aparició en abundància de fòssils de closca dura fins al temps en
què els continents començaven a ser dominats per rèptils grans i relativament sofisticats, així
com per vegetals relativament moderns.
Mesozoic: El Mesozoic inclou tres períodes geològics: del més antic al més recent, són
el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. El Mesozoic inclou el període durant el qual
els ecosistemes terrestres eren dominats per grans rèptils, cosa que ha donat peu al nom popular
d'«edat dels dinosaures». L'era també veié l'evolució dels primers ocells i mamífers, així com de
les primeres plantes amb flors, les angiospermes. Al final del Mesozoic ja havien aparegut tots
els plans corporals importants de la vida moderna, tot i que en alguns casos (particularment els
mamífers) les formes existents al final del Cretaci eren relativament primitives.
Sorres eòliques: Sorres modificades per l'acció del vent.
Tascó: Peça de fusta, de ferro, etc., dues cares de la qual formen un angle díedre molt agut, que
serveix per a esberlar pedra, fusta, etc., per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un
interstici, etc.
Permeabilitat: propietat per la qual es deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus.
Granulometria: Tècnica per a la mesura de les dimensions i la determinació de la forma dels
grans o partícules que constitueixen una substància granulosa.
Riu influent: El riu que alimenta l'aqüífer
Nivell piezomètric: Alçada de la superfície lliure d'aigua sobre el nivell del mar als aqüífers.
Riu efluent: Rius on els aqüífers de la conca hi descarreguen les seves aigües
ZEPA: Zona d'Especial Protecció per a les Aus
Anàtids:
Taxons: Cada una de les subdivisions de la classificació biològica.
Dimorfisme sexual: Diferències fenotípiques entre els sexes d'una espècie.
Estatus: Estat d'una espècie en quant a quantitat es refereix.
Sedimentació: procés de dipositar els fragments de roca o material de qualsevol mida.
El valor de volar... i navegar
41
Xarxes tròfiques: és la representació de totes les relacions alimentàries entre les diverses
espècies d'un ecosistema.
Consumidors primaris: S'alimenten d'organismes productors, hi pertanyen tots els herbívors.
Consumidors secundaris: S'alimenten de consumidors primaris.
Competència: Lluita de diferents espècies pels mateixos recursos.
Sistema Causal: Relacions causa-efecte entre els elements variables d'un sistema.
El valor de volar... i navegar
42
Annexos
Annex 1
Morfologia d'un au. Font: Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterström. Guía de Aves,
España, Europa y región mediterránea. Editorial Omega, 2010
Morfologia d'un au. Font: Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterström. Guía de Aves,
España, Europa y región mediterránea. Editorial Omega, 2010
El valor de volar... i navegar
43
Morfologia d'un au rapinyaire. Fuente: Manzanares, Antonio. Guía de Campo de las Aves
Rapaces de España. Editorial Omega, 1991.
Morfologia d'un au rapinyaire. Fuente: Manzanares, Antonio. Guía de Campo de las Aves
Rapaces de España. Editorial Omega, 1991.
El valor de volar... i navegar
44
Annex 2
Recopilació de dades
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus):
Mes Parejas Nidificantes
Mayo-Junio 2001 76
Mayo-Junio 2002 73
Mayo-Junio 2003 45
Mayo-Junio 2004 47
Mayo-Junio 2005 43
Mayo-Junio 2006 42
Mayo-Junio 2007 49
Mayo-Junio 2008 40
Mayo-Junio 2009 18
Mayo-Junio 2010 7
Mayo-Junio 2011 5
Mayo-Junio 2012 6
Mayo-Junio 2013 7
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Mes Número Total de Ejemplares
Enero-Febrero 2001 1119
Noviembre-Diciembre 2001 1000
Enero-Febrero 2002 2609
Noviembre-Diciembre 2002 800
Enero-Febrero 2003 1153
Noviembre-Diciembre 2003 50
Enero-Febrero 2004 863
Noviembre-Diciembre 2004 989
Enero-Febrero 2005 778
Noviembre-Diciembre 2005 500
Enero-Febrero 2006 600
Noviembre-Diciembre 2006 50
Enero-Febrero 2007 845
Noviembre-Diciembre 2007 350
Enero-Febrero 2008 765
Noviembre-Diciembre 2008 353
Enero-Febrero 2009 1250
Noviembre-Diciembre 2009 972
Enero-Febrero 2010 970
Noviembre-Diciembre 2010 500
Enero-Febrero 2011 844
El valor de volar... i navegar
45
Noviembre-Diciembre 2011 107
Enero-Febrero 2012 325
Noviembre-Diciembre 2012 200
Enero-Febrero 2013 250
Noviembre-Diciembre 2013 280
Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
Mes Número Total de Ejemplares
Enero-Febrero 2001 459
Noviembre-Diciembre 2001 300
Enero-Febrero 2002 789
Noviembre-Diciembre 2002 500
Enero-Febrero 2003 430
Noviembre-Diciembre 2003 75
Enero-Febrero 2004 343
Noviembre-Diciembre 2004 200
Enero-Febrero 2005 645
Noviembre-Diciembre 2005 400
Enero-Febrero 2006 200
Noviembre-Diciembre 2006 150
Enero-Febrero 2007 272
Noviembre-Diciembre 2007 220
Enero-Febrero 2008 220
Noviembre-Diciembre 2008 124
Enero-Febrero 2009 262
Noviembre-Diciembre 2009 210
Enero-Febrero 2010 250
Noviembre-Diciembre 2010 2
Enero-Febrero 2011 210
Noviembre-Diciembre 2011 0
Enero-Febrero 2012 170
Noviembre-Diciembre 2012 80
Enero-Febrero 2013 75
Noviembre-Diciembre 2013 80
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Mes Parejas Nidificantes Número Total de
Ejemplares
Parejas Fracaso
Nidificación
Enero-Febrero 2001 - 10
Marzo-Abril 2001 - 8
El valor de volar... i navegar
46
Mayo-Junio 2001 1 5 0
Julio-Agosto 2001 0 4 0
Septiembre-Octubre 2001 - 10
Noviembre-Diciembre 2001 - 9
Enero-Febrero 2002 - 10
Marzo-Abril 2002 1 8
Mayo-Junio 2002 1 2 0
Julio-Agosto 2002 0 4 0
Septiembre-Octubre 2002 - 8
Noviembre-Diciembre 2002 - 9
Enero-Febrero 2003 9
Marzo-Abril 2003 1 7
Mayo-Junio 2003 1 4 0
Julio-Agosto 2003 0 3 0
Septiembre-Octubre 2003 - 10
Noviembre-Diciembre 2003 - 8
Enero-Febrero 2004 - 11
Marzo-Abril 2004 1 6
Mayo-Junio 2004 1 2 1
Julio-Agosto 2004 0 1 0
Septiembre-Octubre 2004 - 7
Noviembre-Diciembre 2004 - 8
Enero-Febrero 2005 - 7
Marzo-Abril 2005 2 11
Mayo-Junio 2005 0 3 0
Julio-Agosto 2005 0 5 0
Septiembre-Octubre 2005 - 11
Noviembre-Diciembre 2005 - 4
Enero-Febrero 2006 - 12
Marzo-Abril 2006 - 12
Mayo-Junio 2006 1 2 0
Julio-Agosto 2006 0 2 0
Septiembre-Octubre 2006 - 6
Noviembre-Diciembre 2006 - 4
Enero-Febrero 2007 - 5
Marzo-Abril 2007 - 5
Mayo-Junio 2007 0 2 0
Julio-Agosto 2007 0 2 0
Septiembre-Octubre 2007 - 5
Noviembre-Diciembre 2007 - 8
Enero-Febrero 2008 - 7
Marzo-Abril 2008 - 0
Mayo-Junio 2008 0 1 0
Julio-Agosto 2008 0 1 0
Septiembre-Octubre 2008 - 1
El valor de volar... i navegar
47
Noviembre-Diciembre 2008 - 1
Enero-Febrero 2009 - 11
Marzo-Abril 2009 - 0
Mayo-Junio 2009 0 1 0
Julio-Agosto 2009 0 1 0
Septiembre-Octubre 2009 - 0
Noviembre-Diciembre 2009 - 4
Enero-Febrero 2010 - 6
Marzo-Abril 2010 - 3
Mayo-Junio 2010 0 0 0
Julio-Agosto 2010 0 1 0
Septiembre-Octubre 2010 - 6
Noviembre-Diciembre 2010 - 1
Enero-Febrero 2011 - 6
Marzo-Abril 2011 - 1
Mayo-Junio 2011 0 0 0
Julio-Agosto 2011 0 1 0
Septiembre-Octubre 2011 - 5
Noviembre-Diciembre 2011 - 3
Enero-Febrero 2012 - 3
Marzo-Abril 2012 - -
Mayo-Junio 2012 0 1 0
Julio-Agosto 2012 0 2 0
Septiembre-Octubre 2012
Noviembre-Diciembre 2012 - 3
Enero-Febrero 2013 - 4
Marzo-Abril 2013
Mayo-Junio 2013 0 2 0
Julio-Agosto 2013 0 2 0
Septiembre-Octubre 2013
Noviembre-Diciembre 2013 - 3
Esmerla (Falco columbarius)
Mes Número Total de Ejemplares Ejemplares invernantes
Enero-Febrero 2001 4 4
Noviembre-Diciembre 2001 1 1
Enero-Febrero 2002 2 1
Noviembre-Diciembre 2002 0 0
Enero-Febrero 2003 3 3
Noviembre-Diciembre 2003 1 1
Enero-Febrero 2004 2 2
Noviembre-Diciembre 2004 0 0
Enero-Febrero 2005 0 0
El valor de volar... i navegar
48
Noviembre-Diciembre 2005 1 1
Enero-Febrero 2006 0 0
Noviembre-Diciembre 2006 1 1
Enero-Febrero 2007 2 2
Noviembre-Diciembre 2007 1 0
Enero-Febrero 2008 1 0
Noviembre-Diciembre 2008 1 1
Enero-Febrero 2009 1 0
Noviembre-Diciembre 2009 1 0
Enero-Febrero 2010 1 0
Noviembre-Diciembre 2010 1 0
Enero-Febrero 2011 0 0
Noviembre-Diciembre 2011 1 0
Enero-Febrero 2012 0 0
Noviembre-Diciembre 2012 1 0
Enero-Febrero 2013 0 0
Noviembre-Diciembre 2013 0 0
Alosa vulgar (Alauda arvensis)
Mes Número Total de Ejemplares
Enero-Febrero 2001 603
Noviembre-Diciembre 2001 200
Enero-Febrero 2002 277
Noviembre-Diciembre 2002 87
Enero-Febrero 2003 601
Noviembre-Diciembre 2003 0
Enero-Febrero 2004 324
Noviembre-Diciembre 2004 30
Enero-Febrero 2005 50
Noviembre-Diciembre 2005 100
Enero-Febrero 2006 0
Noviembre-Diciembre 2006 48
Enero-Febrero 2007 100
Noviembre-Diciembre 2007 100
Enero-Febrero 2008 90
Noviembre-Diciembre 2008 50
Enero-Febrero 2009 55
Noviembre-Diciembre 2009 110
Enero-Febrero 2010 40
Noviembre-Diciembre 2010 20
Enero-Febrero 2011 100
Noviembre-Diciembre 2011 80
El valor de volar... i navegar
49
Enero-Febrero 2012 87
Noviembre-Diciembre 2012 69
Enero-Febrero 2013 50
Noviembre-Diciembre 2013 40
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
Mes Parejas Nidificantes Número Total de Ejemplares
Marzo-Abril 2001 0 18
Mayo-Junio 2001 0 10
Marzo-Abril 2002 0 5
Mayo-Junio 2002 0 8
Marzo-Abril 2003 0 4
Mayo-Junio 2003 1 2
Marzo-Abril 2004 0 1
Mayo-Junio 2004 2 6
Marzo-Abril 2005 0 3
Mayo-Junio 2005 0 0
Marzo-Abril 2006 0 6
Mayo-Junio 2006 0 6
Marzo-Abril 2007 0 1
Mayo-Junio 2007 0 3
Marzo-Abril 2008 0 0
Mayo-Junio 2008 0 3
Marzo-Abril 2009 3 6
Mayo-Junio 2009 3 15
Marzo-Abril 2010 0 8
Mayo-Junio 2010 0 0
Marzo-Abril 2011 0 1
Mayo-Junio 2011 0 1
Marzo-Abril 2012 - 0
Mayo-Junio 2012 - 1
Marzo-Abril 2013 1 2
Mayo-Junio 2013 1 2
Ànec negre (Melanitta nigra)
Mes Número Total de Ejemplares Ejemplares invernantes
Enero-Febrero 2001 0 0
Noviembre-Diciembre 2001 28 28
Enero-Febrero 2002 30 30
Noviembre-Diciembre 2002 5 3
El valor de volar... i navegar
50
Enero-Febrero 2003 0 0
Noviembre-Diciembre 2003 5 5
Enero-Febrero 2004 2 2
Noviembre-Diciembre 2004 8 0
Enero-Febrero 2005 2 2
Noviembre-Diciembre 2005 0 0
Enero-Febrero 2006 0 0
Noviembre-Diciembre 2006 0 0
Enero-Febrero 2007 2 0
Noviembre-Diciembre 2007 3 0
Enero-Febrero 2008 2 0
Noviembre-Diciembre 2008 0 0
Enero-Febrero 2009 1 1
Noviembre-Diciembre 2009 4 4
Enero-Febrero 2010 8 0
Noviembre-Diciembre 2010 15 1
Enero-Febrero 2011 0 0
Noviembre-Diciembre 2011 0 0
Enero-Febrero 2012 0 0
Noviembre-Diciembre 2012 2 1
Enero-Febrero 2012 15 1
Noviembre-Diciembre 2012 6 2
Enero-Febrero 2013 16 1
Noviembre-Diciembre 2013 2 1
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Mes Número Total de Ejemplares Ejemplares invernantes
Enero-Febrero 2001 6 6
Noviembre-Diciembre 2001 2 2
Enero-Febrero 2002 24 24
Noviembre-Diciembre 2002 1 0
Enero-Febrero 2003 11 11
Noviembre-Diciembre 2003 0 0
Enero-Febrero 2004 19 19
Noviembre-Diciembre 2004 5 5
Enero-Febrero 2005 33 33
Noviembre-Diciembre 2005 24 7
Enero-Febrero 2006 19 19
Noviembre-Diciembre 2006 2 2
Enero-Febrero 2007 13 13
Noviembre-Diciembre 2007 0 0
Enero-Febrero 2008 16 16
Noviembre-Diciembre 2008 12 7
El valor de volar... i navegar
51
Enero-Febrero 2009 15 10
Noviembre-Diciembre 2009 27 27
Enero-Febrero 2010 33 33
Noviembre-Diciembre 2010 19 0
Enero-Febrero 2011 24 24
Noviembre-Diciembre 2011 14 14
Enero-Febrero 2012 25 10
Noviembre-Diciembre 2012 19 19
Enero-Febrero 2013 30 20
Noviembre-Diciembre 2013 15 10
Gavot (Alca torda)
Mes Número Total de Ejemplares Ejemplares invernantes
Enero-Febrero 2001 192 192
Noviembre-Diciembre 2001 10 10
Enero-Febrero 2002 28 28
Noviembre-Diciembre 2002 27 27
Enero-Febrero 2003 69 69
Noviembre-Diciembre 2003 4 1
Enero-Febrero 2004 48 48
Noviembre-Diciembre 2004 23 6
Enero-Febrero 2005 19 19
Noviembre-Diciembre 2005 70 70
Enero-Febrero 2006 34 10
Noviembre-Diciembre 2006 50 28
Enero-Febrero 2007 59 59
Noviembre-Diciembre 2007 3 0
Enero-Febrero 2008 5 0
Noviembre-Diciembre 2008 2 0
Enero-Febrero 2009 1 0
Noviembre-Diciembre 2009 14 0
Enero-Febrero 2010 3 3
Noviembre-Diciembre 2010 1 0
Enero-Febrero 2011 0 0
Noviembre-Diciembre 2011 9 9
Enero-Febrero 2012 3 0
Noviembre-Diciembre 2012 1 0
Enero-Febrero 2013 1 0
Noviembre-Diciembre 2013 3 1
El valor de volar... i navegar
52
Annex 3
Imatge cada cop més freqüent al Delta:
Ferran Lòpez Sanz, ornitòleg i ajudant del Tècnic de Biodiversitat del Delta del Llobregat ens
comenta el següent:
"Les seves arribades són relativament recents. No recordo amb exactitud però potser farà uns
10 anys que ens arriben, sobre tot per la super població resident a Collserola. La part més
occidental d'aquesta serra toca el riu Llobregat, i com aquests animals nedan perfectament, es
troben amb una"autopista" cap al delta del Llobregat. Des de que el senglar va suposar un
problema al delta, com passa amb les depredacions a nius on ens hem trobat, anualment, nius
de bernat pescaire "volcats" per culpa del senglar, fins el puc de fer fracassar alguna de les
colònies com la de la maresma del Remolar. Ara, part d'aquesta colònia, s'ha traslladat a la
riera de St. Climent, fent niu als oms alts, allà on no poden arribar els senglars. També ens
matxaquen milers de peus d'orquidees, menjant-se únicament l'arrel de la planta. Per tant, és
un veritable problema per a nosaltres."
Senglars a la Maresma de les Filipines. Foto: Xavi Godoy
El valor de volar... i navegar
53
Annex 4
Hàbitats de les principals espècies i edificacions:
Direcció de
les corrents
marines
Prats d'hivernada de
Fredeluga, Daurada grossa,
Alosa vulgar, Esmerla i
zona de reproducció de
Terrerola vulgar.
Blau: zona d'hivernada de
Gavot, Ànec negre i
Cabussó collnegre, d'on
s'extreu sorra per la
regeneració de platges.
Taronja: Platges on s'aboca
la sorra i possible hàbitat de
Corriol camanegre.
Pas de les Vaques: zona de
nidificació de l'Arpella
vulgar, on es construeix la
nova terminal de l'aeroport.
La Podrida: nucli reproductor
del Corriol camanegre