Post on 29-Jun-2015
ROMANITZACIÓ DE LES
BALEARS I ANTIGUITAT
TARDANA
Unitat didàctica 3
1.1 Roma senyora del Mediterrani Occidental
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
1. La República conquesta les
Balears
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
La data de 123 dC és fonamental per a la historia del nostre arxipèlag per 1ª vegada les Balears perden la seva independència per integrar-se plenament dins l’engranatge d’una gran potència.
Balears estaven dins l’òrbita d’influència econòmica i política de Cartago Mallorca i Menorca = s’havien limitat a ser mercat i zones d’explotació econòmica.
Balears conquesta romana suposa ROMANITZACIÓ: pèrdua de la seva independència, l’annexió al territori romà
l’annexió al territori romà
la colonització i aculturació gradual de la població indígena porta a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
Crida l’atenció absència d’una immediata conquesta de les Balears al final de la segona guerra Púnica no hi ha indicis sòlids que ens puguin explicar aquest retard de ¾ de segle.
La República va decidir intervenir militarment a les Balears quan el Mediterrani occidental ja era possessió romana. Roma Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani
des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir.
133 aC Escipió Emilià va acabar amb la resistència de Numància domini romà arribava a Galícia.
Només zona cantàbrica no ocupada sotmesos a l’època d’August.
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
Roma Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir.
Romans organització Hispània per explotació econòmica dividida en 2 províncies:
Citerior
Ulterior
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
133 aC EscipióEmilià va acabar amb la resistència de Numància domini romà arribava a Galícia.
Només zona cantàbrica no ocupada sotmesos a l’època d’August.
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
Expansió Roma: Roma liquidà les restes dels dominis púnics amb la
conquesta de Cartago 146 aC actual Tunísia = província romana d’Àfrica.
Roma inicia durant s. II aC expansió cap a la Mediterrània oriental annexió de Grècia i bona part d’Àsia Menor assolí hegemonia sobre les potències hel·lenístiques que restaven independents.
125 aC comença l’ocupació de la ruta terrestre entre Itàlia i Hispània a través de la Gàl·lia Narbonense.
Conquesta Balears culminació d’un llarg procés per assolir el domini absolut del Mediterrani occidental.
1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
1.2 La conquesta del cònsol Cecili
Metel, el Baleàric
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Notícies dels autors clàssics sobre la conquesta romana no gaire extenses: S’ha perdut principal font d’informació sobre
conquesta de les Balears llibre XL d’Ab urbecondita Tit Livi narrava la conquesta de les Illes.
Estrabó (seguint a Posidoni i Artemiodor, escriu amb un segle de distància).
Relat de Luci A. Florus, segle II dC, però s’inspira en l’obra de Livi.
Pau Orosi, escriu a començaments del segle V, és molt més lacònic
TEXT 1:
“A causa de la fertilitat de les seves terres, els
habitants són també pacífics, com també els
d’Ebusus. Però perquè uns pocs malfactors
establiren relació amb pirates de la mar, tots
foren vists amb mal ull i Metel, anomenat el
Baleàric, vingué per mar contra ells, el qual
fundà també les ciutats”
Estrabó
TEXT 2:
“Per aquell temps les illes Balears havien infestat els mars amb un furor propi dels pirates. Era sorprenent com uns homes ferotges, s’atrevien a observar, si més no, els mars des dels seus penyals, a pujar, fins i tot, a unes naus mal construïdes; i atemorien, molt sovint, amb inesperats atacs els qui passaven navegant. Havent vist, però la flota romana que venia des d’alta mar, cobriren la flota d’un enorme núvol de pedres i macs [...] No s’espantaren, però, els romans durant molt de temps amb la pedregada, ja que quan [els balears] es varen acostar i varen tastar de prop els esperons i dardells que els queien damunt, amb gran cridòria, com si fos un ramat, es dirigien fugint cap a la costa i, escampats pels propers túmuls, els varen haver de caçar per vèncer-los”
Luci A. Florus, segle II dC
TEXT 3:
“...Metel va sotmetre amb la guerra les illes
Balears, després d’haver-los recorregudes
completament, i va sufocar l’atac dels pirates,
que aleshores sorgia d’aquestes mateixes
illes, amb una gran mortaldat d’habitants.”
Pau Orosi, inicis segle V dC
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Fonts clàssiques tres autors amb denominador comú argument de la pirateria com a única causa de la conquesta Causes conquesta romana:
Roma necessitava un pretext iniciar una guerra justa la pirateria amb base a les Balears incomodava al trànsit comercial romà.
Coincidència de la conquesta de les Illes amb una època de commoció social a Roma Senat impulsaria la conquesta de les Balears com a part de l’estratègia de pacificació del sud de la Gàl·lia i de Sardenya es consumà cap el 120 i 122 aC.
Balears haurien acabat annexionades als territoris romans més prest o més tard ja que les Illes restaven enmig del que ja era un llac romà i entraven de ple en l’àrea d’explotació comercial de la potència italiana, ubicades com estaven en el centre d’una de les rutes més importants de la Mediterrània occidental.
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Poca informació sobre el desenvolupament de la campanya de conquesta de les Balears:
Text de Florus (amb contradiccions) diu que illencs intentaren fer front a la flota romana a bord de les seves pròpies embarcacions i, un cop derrotats al mar, l’última resistència es realitzaria a terra ferma.
Els indígenes balears lluitaren tal com els seus avantpassats ho havien fet durant el segle anterior contra les legions romanes: amb la fona, però sense cap mena d’organització; “com un ramat”, ens diu Florus.
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Desconeixement de: Lloc on desembarcà l’exèrcit romà.
Detalls de les operacions de conquesta:
Sembla que hi havia a Balears un sector proromà que hauria pogut auxiliar a Metelen la seva empresa i que, en contrapartida, s’hauria beneficiat d’un estatut favorable podria ser el cas de Bocchor apareix més tard com civitas federada.
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Metel trobà resistència va haver de romandre a les Illes durant dos anys (123-122 aC): Culminació de la pacificació Illes
Va posar els fonaments de l’administració romana Mallorca i Menorca. Orosi parla de matança entre els indígenes no tan sols una
batalla, sinó que Metel va recórrer les Balears per sotmetre-les i va fer gran mortaldat entre els seus habitants.
Poca informació arqueològica del període però es constata a Mallorca abandonament, sovint violent, dels santuaris de Son Favar, Son Carrió i Roca Roja relacionat amb fets de la conquesta romana?
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Quint Cecili Metel premiat pel Senat el 121 aC amb un triomf i amb la concessió del nom triomfal de “Baleàric”.
Honors del triomf sols eren concedits als generals que havien vençut en un enfrontament important era requisit haver causat almenys, cinc mil morts a l’enemic.
Tota seguretat altres reduïts a l’esclavatge era pràctica habitual en el curs de les conquestes de Roma.
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric
Exemples d’Arc de Triomf de
Titus
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric
Segons Antoni Arribas plausible extrapolar a les Balears la mateixa lògica bèl·lica que els generals romans aplicaren a Hispànica durant el segle II aC lògica comportava: Conquesta d’una àrea base
Establiment d’una zona que actuaria com a matalàs amortidor
Conquesta final de l’àrea davant de l’anterior
Utilització intel·ligent de guarnicions + ciutats indígenes + assentaments militars permanents assegurava les zones ja conquerides serien la base de noves penetracions.
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la República
2.2 Repercussions de la conquesta a les Pitiüsses
2.3 El lent avanç de la romanització
2. Indigenisme i Romanisme
2.1 Organització de les Balears
Romanes durant la República
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Pacificades Mallorca i Menorca s’esqueia:organització de l’arxipèlag
integració dins la complexa maquinària colonial de Roma
Contradiccions:Text Orosi parla de matances i
destruccions
Evidències arqueològiques ni els indígenes ni la seva cultura foren eliminats
Balears durant la República:
COEXISTÈNCIA
NOVES PAUTES CULTURALS ROMANES
INDÍGENES I LA SEVA CULTURA
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Conquesta no degué afectar l’estructura social existent perquè: Se continuen habitant els vells poblats talaiòtics
Pautes culturals dels indígenes no experimenten variacions significatives en els anys immediats a la conquesta.
Però indígenes talaiòtics receptius al canvi cultural: estaven acostumats a la presència de comerciants
púnics i itàlics havien passat per un procés d’aculturació durant els segles
precedents
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Pacificat el territori romans = atreure’s la
col·laboració de les elits indígenes
aprofitar estructura social precedent
beneficiava a ambdues parts Caps
indígenes:
Manteniment de part del seu poder a canvi de la
col·laboració amb els nous dominadors.
Garanteixen el control de la població sotmesa, a la
vegada que es converteixen en les capes socials més
permeables a les formes de vida romana.
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Conquesta romana també implica:Establiment d’un nou contingent de població colons.
Transcendental implantació del fenomen urbà inexistent aleshores a l’arxipèlag fora d’Eivissa.
Segons Estrabó després de la conquesta Metel establí 3000 colons d’entre els romans d’Ibèria i fundà les ciutats de Palma i Pollentia, a Mallorca.
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Dubte establiment colònies romanes en aquesta època
si eren:
coloniae = ciutats on els seus habitants gaudien de la plenitud de drets públics i privats
municipia = poblacions amb habitants que no gaudien de la totalitat dels drets polítics
castella = posicions militars
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Probablement Metel:
va fundar castella a les Balears emplaçaments
de caràcter militar
va constituir comunitats indígenes com a
autèntiques ciutats
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Localització nuclis urbans:
MALLORCA:
Nuclis principals
Palma romana zona del barri de l’Almudaina de Ciutat
Pollentia immediacions del nucli urbà d’Alcúdia
Ubicació estratègica d’ambdues ciutats vora la mar,
dominant les dues badies de l’illa.
Altres nuclis a Mallorca Plini ens parla de:
Bocchor ciutat federada (com Eivissa) ubicada vora del
port de Pollença (encara existeix el topònim de Bóquer).
Guium i Tucis desconeixement de l’emplaçament.
Tableta romana
(Bocchor, 10 aC)
Texte:
[Iullo Ant]onio Fabio Africano | a(nte)
d(iem) XVII k(alendas) Apriles |
Civitas Bochoritana ex | insula
Baliarum Maiorum | patronum
cooptavit M. | Crassum Frugi
leiberos | posterosque eius. | M.
Crassus Frugi eos in | suam
suorumque | clientelam recepit.
Egerunt C. Coelius C. F. et | C.
Caecilius T. F. legati
Transcripció:
La ciutat bocchoritana de l’illa major
de les Balears adopta com a patró
Marcus Crassus Fragi i els seus fills
i descendents, i Marcus Crassus
Frugi la rep en la seva clientela i la
dels seus.
Tableta romana
(Bocchor, 6 dC)
Texte:
M. Aemilio Lepido, L. Arruntio |
co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex
insula Baliarum Maiore senatus |
populusque Bocchoritanus M.
Atilium M. F. Gal(eria) Vernum
patronum coopata|verunt | M. Atilius
M. F. Gal(eria) Vernus senatum |
populusque Bochoritanum in fidem |
clientelamque suam suorumque
recepit. | Egerunt Q. Caecilius
Quintus | C. Valerius Icesta
praetores
Transcripció:
El Senat i el poble bocchorità de
l’illa major de les Balears adoptà per
patró Marcus Atilius Vernus
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
MENORCA els romans utilitzaren el que pogueren ser
antics assentaments d’origen púnic:
Iamo actual Ciutadella
Mago Maó
Foren convertits també en castella
Estaven situats un a cada extrem de l'illa: l’un dominava la
badia de Ciutadella i l’altre el gran port natural de Maó.
Sanicera Sanitja fou campament d’època
republicana.
Bocchor
Pollentia
Palma
Iamo Sanicera
Mago
Ebussus
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Organització ciutats:Primers funcionaris instal·lats als castella,
però no se sap l’organització.
Des del moment de la conquesta Illes depenen de la província Citerior (aleshores amb capital a Cartago Nova) IMPORTANT:per 1a vegada vinculació política i administrativa de l’arxipèlag amb la península Ibèrica.
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Període immediat a la conquesta romana
coexistència d’indigenisme i
romanisme:
Empremta romana inicialment era feble:
Pollentia + Mago aixecats sobre assentaments
talaiòtics
En els inicis ciutats de Palma i Pollèntia no
eren gaire cosa més que posicions militars.
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Pollentia entre 123 i 100 aC modestes dimensions i només a partir de 100 aC hi ha sèries ceràmiques (principalment campanianes) indiquen una vida activa.
Pollèntia abandonada en època tardana i el seu solar no té continuïtat d’ocupació autèntica fundació ciutat: 75-50 aC:
Disseny de la nova ciutat:
Planificació urbanística ortogonal de carrers
Aplicació d’un sistema regulador mitjançant un mòdul a partir del fòrum: El mòdul determinava la dimensió dels vials, la proporció de les illes
de cases, etc.
Fòrum, reconstrucció
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Bocchor i el seu estatut de federació
demostra la convivència d’almenys una
part de les comunitats baleàriques amb
els romans.
Desconeixement de la data de concessió de
l’estatut segurament en els primers temps
del domini romà a Mallorca.
2.1 Organització de les Balears Romanes
durant la República
Hàbitats rurals igual que els nuclis
urbans, no hi ha massa canvis en els
nuclis rurals:
Poblats talaiòtics + Santuaris + Necròpolis de
Mallorca i Menorca se seguiren utilitzant-se
durant aquest període sense massa canvis.
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Amb la conquesta romana foners illencs = altra vegada mercenaris com auxiliars de les legions romanes. Campament romà de Sanitja convivència entre
legionaris romans + foners indígenes han aparegut: Bales de plom i de pedra
Campaments assegurar control del territori en els moments inicials de la conquesta + varen servir per reclutar indígenes i ensinistrar-los en les tècniques militars romanes abans d’enviar-los als teatres d’operacions.
Vista aèria del campamentomilitar
romà i el port de Sanitja (Menorca)
projectil de plom amb marca
epigràfica de Q. Cecili Metel
trobat a Azuaga
(Badajoz)
2.2 Repercussions de la conquesta a
les Pitiüsses
2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Pitiüsses no directament afectades per la conquesta de les Balears ebusitans = tractat de federació amb Roma: Ebusitans continuaven mantenint el seu
sistema de vida, les seves institucions i la seva cultura emparats pel tractat de federació, però sotmesos a tributs onerosos.
Autos grecollatins que es refereixen a Balears cap fa esment a un atac contra les Pitiüsses.
2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Eivissa patí les conseqüències de la campanya de Metel seqüeles econòmiques: A partir del darrer ¼ s. II aC retrocés economia ebusitana
contraposat a l’expansió que havia gaudit durant la resta de segle.
Forta crisi al camp abandonament diversos assentaments.
Sector terrissaire de la ciutat baixada de l’activitat interrupció producció àmfores de vi.
Abandonament de les factories ebusitanes establertes a Mallorca Na Guardis, es Trenc.
Interrupció de les emissions de la seca eivissenca en un moment indeterminat entre el 125-75 aC.
Fora de l’arxipèlag baixada significa dels materials d’importació eivissencs als jaciments peninsulars sobretot per la creixent competència dels comerciants itàlics.
2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Trasbals del comerç exterior eivissenc pèrdua del seu principal mercat illes de Mallorca i Menorca + repercussió per l’economia interior de l’illa.
Competència dels mercaders itàlics s’accentuà una vegada pacificat l’àmbit del Mediterrani occidental, quan Roma començava a fer rendibles les seves noves conquestes mitjançant l’explotació directa de llurs territoris. Establiment colons romans a les antigues Gimnèsies va
provocar un augment de la demanda de productes itàlics en detriment dels ebusitans.
Crisi eivissenca s’inscriu en un context més ampli de crisi que afecta els centres púnics d’Occident (Sexi, Malaka).
2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Després del segle I aC economia
eivissenca experimenta una certa represa:
recuperació del comerç
noves encunyacions de la seca ebussitana
això implicaria una reforma del sistema monetari
ebusità que només es podia realitzar amb
l’autorització expressa del poder romà.
2.3 El lent avanç de la romanització
2.3 El lent avanç de la romanització
Romanització indígenes anava progressant lentament.
Assentaments urbans amb presència de colons romans o hispans eren molt romanitzats eren focus d’irradiació de les noves formes de vida. Però el món talaiòtic no va desaparèixer de
forma sobtada. Indígenes durant època republicana seguir
mantenint els seus trets culturals tot i que el procés de romanització (paral·lel a la decadència de la cultura talaiòtica), era un procés inevitable.
Romanització
No desapariciódel món talaiòtic
de forma sobtada
Colons hispans: focus d’irradació
de les noves formes culturals
Progressivaabsorsió dels
talaiòtics dins les noves pautes de
vida romana
2.3 El lent avanç de la romanització
Mallorca i Menorca època republicana continuïtat a: hàbitats talaiòtics (exemple: Son Oms)
necròpolis (exemple: Calascoves –Menorca-, sa Carrotja –Mallorca)
santuaris
Perquè si han trobat peces ibèriques, gobelets de parets fines, ceràmica ebusitana, àmfores itàliques, ceràmica de vernís negre i de vernís vermell, ceràmiques prearetines, monedes romanes i ibèriques...
2.3 El lent avanç de la romanització
Conquesta romana i el subsegüent procés
de romanització situació de continuïtat
respecte de l’època preromana al camp
de Mallorca i Menorca.
El patró d’assentament als espais rurals no
canvià de manera substancial al llarg de
l’antiguitat, ni tan sols durant el Baix Imperi.
2.3 El lent avanç de la romanització
Eivissa romanització també avançà lentament, sobretot al camp: Població immergida en la cultura púnica però
experimentà transformacions: Assentaments rurals incorporació innovacions tècniques:
molins de moldre olives.
Rituals funeraris adquireixen trets de la cultura romana.
Terrissers copien models ceràmics romans (sigil·lada de vernís vermell).
Davall canvis continua substrat fenici i púnic per exemple monedes encunyades en l’època julioclàudia: Revers: llegenda YBSM en caràcter neopúnics i el déu Bes.
Anvers: bust de l’emperador.
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
3.2 Els nuclis urbans
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
3.4 La vida urbana
3.5 El món rural
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
3.7 Una economia puixant
3. Les Balears durant l’Alt Imperi
3.1 El Principat. Les Balears dins
l’Imperi
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Victòria d’Octavi (August) a la guerra amb Marc Antoni inaugura: Llarga etapa de pau a la Mediterrània
Nou forma de govern: l’Imperi o Principat
August concentra en la seva persona els principals poders de la República.
Durant l’Imperi s’intensificà la romanització de tot l’Occident: S’inaugura un llarg període de pau i estabilitat a la Mediterrània
Províncies assoleixen elevades cotes de prosperitat
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Balears durant l’Alt Imperi període que es caracteritza per:L’estabilitat
Bona evolució de l’economia
Impulsa decisiu de la romanització
Tot plegat porta a: Important desenvolupament urbà
Dissolució de les particularitats de la cultura talaiòtica quedà reduïda a nivells residuals a final d’aquest període
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Any 13 aC August reorganitza l’estructura provincial de l’Imperi:
Hispània dividida en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense
Illes Balears vinculades a Tárraco(capital de la Tarraconense)
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Autoritat civil unitària sobre les Illes no existia, sinó que estava repartida entre els diversos municipis.Hi havia autoritat (caire militar) amb jurisdicció
sobre tot l’arxipèlag: el prefecte. No se sap quan es va crear aquest càrrec.
Estava subordinat al governador de la Tarraconense.
No hi ha unanimitat pel que fa a les atribucions i competències que tenia, però sembla que era un càrrec militar: Control dels ports i de la navegació per les aigües Balears.
Residia a les ciutats amb major rang jurídic de les Balears: Pollentia i Palma no se sap quina en concret.
3.2 Els nuclis urbans
Alt Imperi (segles II i III dC) època daurada de les ciutats romanes i de la vida urbana.
Roma utilitzà la ciutat com a instrument per implantar l’organització territorial a les províncies i per impulsar el mode de vida romà.
Balears (excepte Eivissa) inexistència de ciutats.
Balears dins òrbita romana impuls urbanització mitjançant fundació de noves ciutats algunes potser a partir de nuclis indígenes o púnics preexistents.
3.2 Els nuclis urbans
Pollentia ciutat romana que millor
coneixem... Però la coneixerem a la:
SORTIDA 22/12/2010
3.2 Els nuclis urbans
Palma no es tenen gaire vestigis perquè s’han perpetuat l’ocupació fins els nostres dies. Testimonis epigràfics i arquitectònic situen Palma
romana al barri de l’Almudaina, a uns 4 metres de profunditat respecte la superfície actual.
Límits de la ciutat (hipòtesi) entre els carrers Conquistador, Morey, Miramar i Portella.
Traçat urbà ortogonal a partir de dos eixos: cardus i decumanus, amb un sistema modular.
Extensió 6 ha (actualment se pensa que pot ser superior)
Fòrum estaria situar al creuer dels carrers Estudi General i Sant Roc.
Teatre romà a les proximitats dels Born
Un campament militar
segons la descripció
de Polibi.
Il.lustració de L
.Benevolo.Disseny de
la Ciutat
A la imatge els recintes inicials de Palma, segons Alcántara Peña
Una primera imatge de la Palma romana, amb el seu recinte
emmurallat. A l'esquerra, al costat del llit de la Riera,
l'emplaçament del teatre. Reconstrucció segons Carlos García-
Delgado
3.2 Els nuclis urbans
Guium i Tucis no se coneix l’emplaçament,
se sap per les informacions que proporciona
Plini.
Bocchor se situa a les immediacions de la
badia de Pollença no pareix una ciutat
pròpiament dita, no s’hi ha localitzat
estructures urbanes.
3.2 Els nuclis urbans
EBUSUS continuava essent l’únic nucli urbà de les Pitiüsses Ebusus romana era la mateixa ciutat púnica, amb algunes transformacions durant el període romà: Muralles continuaven sent les púniques.
En època imperial s’hi van construir obres públiques de consideració: Tres conduccions d’aigua que canalitzaven l’aigua a la ciutat.
Circ o un lloc habilitats per jocs ja que un ciutadà deixà 6000 sestercis a la ciutat amb els quals s’havien de sufragar uns jocs nocturns, cada any, el dia del naixement del mecenes no hi ha indicis de l’emplaçament.
Necròpoli del Puig des Molins se continua utilitzant durant l’època altimperial.
3.2 Els nuclis urbans
MENORCA:
S’han localitzat els emplaçaments de les tres
ciutats citades per Plini:
Nucli urbà de Mago ubicat al barri es Pont des
Castell a Maó
Estructura rectangular, amb una xarxa viària ortogonal.
Iamo Ciutadella
Sanicera (Sanitja) campament militar aixecat
arran de la conquesta romana
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Procés urbanitzador de Romà no se
limita a la creació d’infinitat de ciutats,
sinó que comprèn també la seva regulació
jurídica i organització administrativa.
Ciutat romana integrada per:
Nucli urbà urbs
Cinturó agrícola circumdant territorium o
ager
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Ciutat unitat politicodministrativa, econòmica, cultural i religiosa regida per una lex municipalis o coloniae.
Balears existència de pluralitat d’estatuts jurídics:Ciutats amb estatut privilegiat coloniae i
municipia d’estat romà o llatí
Ciutats no privilegiades o peregrines entre aquestes s’hi trobes les federades
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Segons les informacions de Plini el Vell: Pollentia + Palma úniques ciutats de Balears que
gaudiren de l’estatut de colònia de ciutadans romans (colonia civium romanorum).
Guium + Tucis estatut privilegiat, però de dret llatí es tractava de nuclis peregrins promoguts per Roma al rang de municipi significa la pevivència de formes jurídiques i culturals locals, així com certs nivells d’autonomia.
Ebusus + Bocchor ciutats federades mantenien les institucions pròpies.
Mago + Iamo + Sanicera en principi eren ciutats peregrines, estipendiàries (ciutats sotmeses a l’autoritat del governador de la província i subjectes a tribut, stipendium).
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Organització dels municipis de forma similar a la capital de l’Imperi: Un consell (sovint denominat senat) i diversos
magistrats.
Duumvirs exercien l’autoritat suprema al municipi a imitació dels cònsols de Roma i esdevenien caps de l’administració local.
Edils eren de categoria inferior als duumvirs i es dedicaven a la supervisió dels mercats i dels llocs públics, i també de la xarxa viària.
Flamines i Pontifices càrrecs de tipus religiós.
Les magistratures duraven un any, però hi havia possibilitat de reelecció.
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Habitants de l’Imperi gaudien de diverses condicions jurídiques moltes vegades determinades per l’estatut de cada ciutat. A les Balears: Ciutadans romans (cives romani) estaven en possessió
de la plenitud de llurs drets. Els habitants de Palma i Pollentia pertanyien a aquesta categoria.
Els beneficiaris de dret llatí (ius latii) habitants dels nuclis de Guium i Tucis. Els magistrats dels municipis de dret llatí rebien, després
d’exercir el seu càrrec, la ciutadania romana fet decisiu per estendre la ciutadania romana, ja que juntament al magistrat la rebia la seva família.
La resta d’habitants de l’arxipèlag condició de peregrini.
3.4 La vida urbana
Vida ciutadana molta d’importància
dins la civilització romana és
essencialment urbana.
Ciutat assumia importants funcions i
era una peça fonamental de l’articulació
de l’administració imperial:
Recaptació tributària
Reclutament miliar
3.4 La vida urbana
Ciutats eren centres econòmics i els
principals focus d’irradiació de la cultura i
de la civilització romana:
Pollentia Teatre / Ebussus jocs
El que fins ara no s’ha localitzat termes
3.4 La vida urbana
Existència de municipis balears presència
de burgesia urbana (mercantil i propietària):
Per accedir a les magistratures imprescindible
disposar d’una bona posició econòmica (sufragar
la campanya electoral, realitzar contribucions
voluntàries...)
Elits urbanes amb els seus propis diners
contribuïen a l’embelliment de les ciutats o el
pagament de festivals i divertiments ho sabem
per inscripcions.
3.4 La vida urbana
Estrats socials més desfavorits petits comerciants, artesans, jornalers i esclaus. Epigrafia no parla d’aquestes persones i
l’esclavatge no apareix mencionat de forma explícita (però imperi romà era esclavista).
Promoció social era possible, sobretot durant l’Alt Imperi. Els lliberts podien assolir posicions destacades.
Una bona posició econòmica era la millor base per a la promoció social.
3.4 La vida urbana
Paper de les dones subordinades als
homes, és el més desconegut hi ha
referències sobre dones de famílies riques
que arribaven a desenvolupar càrrecs
honorífics o religiosos.
3.5 El món rural
La majoria de la població balear seguia residint al camp.
Ciutats romanes tenien el seu propi territori (ager o territorium) s’estructurava d’acord amb el sistema de propietat romà. Part del territori distribuït entre els seus
ciutadans conformava un sistema agrari de forma reticular.
La resta pertanyia a la propietat pública (ager publicus).
3.5 El món rural
Estudi de la centuriació és la distribució de la propietat agrària:
Centúria era un mòdul de terreny, en principi quadrat, que tenia uns 710 metres de costat.
El conjunt tenia com a resultat una retícula ortogonal composta per parcel·les i delimitada per les corresponents vies d’accés.
Realització d’un cadastre (a càrrec dels agrimensors) implica una valoració de les terres i l’establiment d’una jurisdicció sobre les mateixes.
Centuriació també és un pla estratègic i colonial que afecta tant a les zones on es planifica com les que hi estan relacionades directament.
Procés de centuriació sovint comportava una modificació del paisatge i una empremta notable sobre el territori avui encara detectables (Ses Salines, Santanyí, Calonge, Inca, Sencelles).
La cessió de parcel·les es devia efectuar als colons establerts a Mallorca en el segle I aC i serien precisament la base de la seva subsistència.
3.5 El món rural
L’ocupació rural durant l’Alt Imperi:
Reutilització dels hàbitats talaiòtics.
Assentaments rurals de nova planta (per
exemple Sant Joan Jaume a Manacor o Can
Maiol a Felanitx).
3.5 El món rural
Necròpolis fet similar als hàbitats rurals:Reutilització de les necròpolis rurals
Noves àrees d’enterrament que no guarden connexió amb les del període anterior, i sovint mesclen materials indígenes (pectorals de plom, ceràmiques, bronzes) amb els romans (ceràmica fina, ungüentaris –de fang o de vidre-, anells i arracades, llumets...).
Medi rural introducció de diversos rituals funeraris des de la inhumació a la incineració necròpolis rurals són molt abundoses: s’Albufera i can Corró (Alcúdia), Son Julià (Llucmajor), Sa Carrotja (Ses Salines), Son Orfila (Sant Lluís)...
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Adopció de les divinitats i dels cultes romans ben documentada en les ciutats on s’havia de practicar el culte oficial se coneix per les inscripcions.
Culte a les divinitats romanes ben documentat estatuetes votives que representen els déus del panteó romà.
Ciutats de Balears amb rang de municipi hi havia un temple al fòrum dedicat al culte a l’emperador: Pollentia Temple dedicat a les divinitats capitolines Júpiter, Juno i Minerva.
TRÍADA CAPITOLINA (Júpiter, Juno i Minerva)
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Existència de magistrats dedicats a la religió oficial pontifices, flamines i augures càrrecs que desenvolupaven persones que havien assolit les màximes magistratures polítiques.
Religió romana purament formalista i es limitava a la pràctica dels rituals.
Divinització i culte als emperadors era una manera de lligar els habitants de l’imperi amb el cèsar i la seva família una forma de cohesió política.
Culte a l’emperador lligat també a la religió familiar de gran difusió als àmbits urbans i rurals retien culte als avantpassats, Lars, Penats i al Geni de la Casa.
ARA PACIS
Relleu que representa la solemne processó de les escoles
sacerdotals romanse (flamines, àugurs, pontífexs) que es dirigeixen
a l'altar a començar els sacrificis
August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i velat (Pontifex Maximus)
Claudi divinitzat
Religió domèstica: Lars, Manses i Penats
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Religió romana adaptada generalment a les tradicions indígenes procés de sincretisme religiós, d’adaptació dels déus romans a les divinitats indígenes. Entre el s. I i II dC els santuaris talaiòtics se van abandonant
progressivament.
El caràcter purament extern de la religió oficial romana no responia a les necessitats espirituals de la gent explica l’èxit que tengueren les religions orientals que presentaven cultes mistèrics i experiències místiques que prometien la salvació als seus iniciats. Isis han aparegut figuretes de bronze.
Cova dels Jurats de Calascoves inscripcions que fan pensar en un santuari dedicat a Isis.
Maó temple dedicat a Cibeles i Atis.
ATIS fou una deïtat
grega paredra de la
deessa Cíbele, fill
deNana. Déu de la
vegetació perduda i
retrobada, personifica
la primavera efímera i
rediviva. Atisrepresent
a la natura, que mor a
la tardor i que torna a
ressuscitar a la
primavera.
Isis és la deessa de la maternitat i
la fertilitat
Cíbele era la
principal deessa frígia.
Fou una deessa
tel·lúrica i, com a tal,
representava
la fertilitat de la natura,
especialment en el seu
aspecte més salvatge.
Simbolitzava la
renovació anyal de la
natura, i més endavant
la mort i la resurrecció
mística dels fidels.
Representava, doncs,
la terra fèrtil, les coves,
les muntanyes, les
fortaleses, la natura i
als animals. Per això
també se'n deia la Mare
Terra o la Gran Deessa
Mare.
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Eivissa en un primer moment continuen
vigents les divinitats púniques, que anaren
assimilant-se a poc a poc a les romanes:
Astarté o Tanit s’assimila a Juno romana.
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Impacte de la romanització es manifesta també en la penetració gradual de la llengua llatina entre els camperols indígenes. Llatí anà contaminant el llenguatge dels
indígenes balears i dels púnics eivissencs aviat el llatí es degué convertir en la llengua hegemònica als nuclis urbans.
No hi ha cap notícia de creació cultural llatina a les Balears durant l’Alt Imperi i tampoc no tenim cap referència a illencs que haguessin destacat en alguns dels camps de la cultura.
3.7 Una economia puixant
Estabilitat política de l’Alt Imperi afavorí
l’economia.
Fonament de l’agricultura balear
agricultura.
Agricultura de secà en gran part seguia les
pràctiques indígenes.
Colons romans introduïren innovacions
tècniques.
3.7 Una economia puixant
Autors clàssics parlen de la fertilitat de les
Balears segons Plini:
Lloa de manera explícita el blat que es collia a
les Illes com un producte de gran qualitat i pes
cereals = eren el principal conreu de Mallorca i
Menorca.
Vi de les Balears tenia reputació de ser de bona
qualitat i comparable amb els millots d’Itàlia.
Figues eren assecades i guardades en caixes,
i comercialitzada.
3.7 Una economia puixant
Segons Estrabó en temps preromans
el vi no es fabricava a les Balears la
seva introducció pot ser atribuïda als
colons.
Pitiüsses vinya i olivera tenien molta
tradició principals productes d’exportació.
Estacions
3.7 Una economia puixant
Ramaderia era un recurs important:Espècies ramaderes són les clàssiques:
ovelles, cabres, porcs, bestiar boví.
Diodor alaba la riquesa ramadera de Menorca i fa especial menció als muls.
Punt de concordança dels autors clàssics proliferació de conills a les Illes sembla que foren introduïts a l’època romana, excepte Eivissa.Estrabó ens diu que eren caçats amb mostels.
3.7 Una economia puixant
Pesca i recol·lecció (mel, mol·luscs,
bolets, etc) devien ser un complement
de la dieta.
Plini cita les salpes d’Eivisssa.
3.7 Una economia puixant
Activitats extractives més importants se concentraren a les salines especialment a les Pitiüsses i al sud de Mallorca.No era una activitat nova ja s’havien explotat
durant el període colonial.
Segurament tenien un règim similar a les altres salines de l’època eren un monopoli de l’Estat de característiques semblants a les explotacions mineres. Vitrubi informa sobre una terra vermellosa que s’extreia
a les Balears, molt útil com a material de la construcció i que era escassa a la Mediterrània.
3.7 Una economia puixant
Manufactura no devia ser gaire important fora del proveïment local és una activitat econòmica que ha deixat poques traces. Eivissa indústria tèxtil de la llana: Sector manufacturer potent, d’acord amb la tradició púnica,
que podia utilitzar tints procedents del múrex.
Època altimperial ciutat Ebussus té una represa de l’activitat de les terrisseries.
Fonts clàssiques no citen cap producte manufacturat a la resta de l’arxipèlag. Segurament hi havia artesania que devia cobrir una part de la
demanda local: teixits, objectes de cuir... situada segurament a les ciutats de Palma i Pollentia.
MÚREX:
Murex és un gènere de gasteròpodes marins
depredadors. Són carnívors i viuen en mars
tropicals.
Els antics fenicis en feien tints purpuris molt
apreciats i valuosos, per a fer-los feien servir el
moc de la glàndula hipobranquial dels murex de
dues espècies Murex brandaris i Murex trunculus,
que són els noms antics de les espècies que ara
es coneixen com Haustellum brandaris i Hexaplex
trunculus.
La porpra obtinguda d'aquests cargols es feia
servir en els vestits de la reialesa o els
cerimonials.
3.7 Una economia puixant
Un dels sectors econòmics més importants comerç:Unificació + Pacificació de la Mediterrània
impuls els intercanvis comercials a llarga distància:Roma absorbia gran quantitat de matèries primeres
i aliments i exportava manufactures.
Hispània fou un dels principals centres proveïdors de Roma aquest comerç d’anada i tornada passava en gran mesura per les costes balears: En son mostra els jaciments submarins de les Illes.
3.7 Una economia puixant
Illes Balears cap de creus de la
Mediterrània occidental veien passar el
trànsit mercantil en els seus eixos
tradicionals:
D’Hispània a Itàlia
De la Gàl·lia a Àfrica
3.7 Una economia puixant
Els mercaders deixaven sovint part dels articles que noliejaven a les Illes: Ceràmiques de tota mena: de taula, comunes i de
luxe, sigil·lades aretines, sudgàl·liques, hispàniques...
Metalls, joies, objectes manufacturats
Objectes artístics: marbre, estàtues de marbre (Pollentia, Ebussus), etc.
Aquestes importacions documentades als nuclis urbans com rurals.
Exportacions són difícils de determinar segurament consistien en sal, productes agrícoles i ramaders, i també algunes manufactures.
3.7 Una economia puixant
Circulació monetària és un exponent de l’etapa de prosperitat que travessaven les Balears:Única seca en funcionament a les Illes seguia
sent la d’Eivissa: Feu tres emissions durant el segle I dC durant els
regnats de Tiberi, Cal·lígula i Claudi bust dels tres emperadors respectius i la imatge del déu Bes.
Són encunyacions reduïdes, de poca circulació i aparentment destinades a satisfer les necessitats internes de l’illa.
Serien les últimes emissions de la seca ebussitana.
Tiberi (14-16 dC)
Claudi (42-54 dC)
4.1 L’anarquia militar
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les Balears
4. L’Imperi en crisi: el segle III
4.1 L’anarquia militar
4.1 L’anarquia militar
Pau + prosperitat durant els s. I i III dC començaren a trontollar a finals del segle II dC. Durant el regnat de Marc Aureli (161-180) indicis
preocupants: pressió dels pobles germànics sobre les fronteres de l’Imperi
epidèmia de pesta que delmà la població
invasió transitòria de la Bètica per les tribus nord-africanes
Paral·lelament les tensions socials que des de feia molt anaven congriant-se a l’interior de l’Imperi esclaten de forma violenta a Hispània i la Gàl·lia punt àlgid en temps de Còmmode (fill de Marc Aureli).
No saben si aquestes lluites socials tengueren alguna mena de ressonància a les Balears.
4.1 L’anarquia militar
Dinastia dels Severs (193-235) accentuació de la crisi econòmica Menorca circulació monetària és més precària i la moneda ja no arriba amb la regularitat de les dècades anteriors. Emperador Caracal·la concedí la ciutadania
romana a tots els habitants de l’Imperi (212) amb finalitats d’unificació fiscals més que per altres motivacions.
A les Illes aquesta concessió es va rebre amb algunes mostres oficials d’agraïment erecció de làpides commemoratives.
4.1 L’anarquia militar
Trasbals de l’Imperi començà amb l’assassinat d’Alexandre Sever (235):Crisi Imperi (assassinat d’emperadors,
revoltes militars, usurpacions) es desfermà entre el 235 i 268 (Anarquia militar).
Inestabilitat política s’ha d’afegir la pressió de: l’imperi persa a Orient
tribus germàniques a les fronteres del Rim i del Danubi
4.1 L’anarquia militar
Aquests dos factors:
Accentuaran la crisi econòmica
Fomentaran la conflictivitat social dominada pels
moviments camperols
Generaran tensions centrífugues que provocaran la
fragmentació territorial de l’Imperi:
Diversos usurpadors controlaran durant períodes de
temps més o manco llargs certes províncies, tant a
l’Orient com a l’Occident.
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a
les Balears
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Època poc coneguda a les Illes mutisme de les fonts escrites és total.
Testimonis arqueològics se dedueix que fou un període dramàtic per a les Balears romanes.
Recessió econòmics fou colpidora per al comerç mediterrani reaparició de la pirateria.
Accentuació del perill pobles germànics amenaçava les zones mediterrànies. 258 francs i alamans penetraren la frontera del Rin i,
havent travessat la Gàl·lia, arribaren fins a Hispània.
No sabem si les Balears es van veure afectades per aquestes invasions.
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Destruccions documentades a Pollentia (segona meitat del segle III) indiquen que les Illes no s’alliberaren de les turbulències d’aquesta època:
Un tresoret de monedes fou ocultat durant aquesta època a l’anomenada casa dels Dos Tresors.
Finca de Can Vivier un establiment industrial acaba l’activitat i un complex d’hàbitat fou abandonat.
Arrasament total d’un temple al fòrum pollentí, i s’han detectat traces d’incendis i l’abandonament d’una part considerable de la ciutat.
Fòrum de Pollèntia saquejat i destruït a finals del segle III un gran incendi destruí parcialment la ciutat.
Teatre de Pollentia també perdé valor a finals del segle III i passà més tard a ser utilitzat com a necròpoli.
Els materials documentats a les excavacions permeten situar aquesta destrucció violenta entre els anys 270-280.
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Palma indicis de destruccions a la mateixa època: A Can Oleo amortització d’estructures
altimperials a finals del s. III
Subsòl de la Seu s’han documentat clars nivells d’incendis i destrucció de la mateixa època.
Altres tresorets trobats a Mallorca (Llucmajori Artà) indicatius de la inseguretat que vivia les Illes en aquesta època.
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Desfeta de bona part de l’aparell productiu
d’Hispània, on moltes ciutats foren destruïdes
reordenació del comerç mediterrani oli i
salaons d’Andalusia són reemplaçats per les
produccions nord-africanes.
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Es deuen les destruccions observades a les Balears, sobretot a Pollentia, a atacs exteriors? Qüestió no clara perquè també se pot atribuir a l’esclat de tensions socials internes. De tota manera indiscutible l’existència d’una crisi
profunda que te també la seva traducció en l’economia.
Durant segle III disminució alarmant de la circulació monetària indici de decadència de l’economia.
Altra prova de la crisi reducció de l’entitat dels nuclis urbans Pollentia i Sanicera entren en decadència.
Tot pot ser indici de: Un descens demogràfic (pesta?)
Reubicació de la població, amb un retorn cap al camp
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
284 Dioclecià era aclamat emperador per
l’exèrcit Dioclecià era un bon militar i
un bon polític tenia un ambiciós
projecte de restauració de l’Estat
endegà un seguit de mesures per salvar
l’Imperi de la ruïna total:
Seus esforços portaren a una etapa de
relativa estabilitat
Començava ara el Baix Imperi
5.1 Restauratio Imperii. El Dominat
5.2 La província Baliarica
5.3 Canvis en les ciutats i en l’administració municipal
5.4 Les transformacions socials: honestiores i humiliores
5.5 Els espais agraris. La reactivació de l’economia
5. Les transformacions del Baix Imperi