UNITAT 1

Post on 30-Dec-2015

43 views 4 download

description

UNITAT 1. PER QUÈ ELS ÉSSERS VIUS SÓN COM SON? EVOLUCIÓ O CREACIÓ. ORIGEN DE LA VIDA. OBJECTIUS. Identificar els principals arguments que s’exposen en la controvèrsia sobre creacionisme/evolucionisme. Comprendre el valor cultural i científic de la teoria de l’evolució. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of UNITAT 1

UNITAT 1UNITAT 1

PER QUÈ ELS ÉSSERS VIUS SÓN PER QUÈ ELS ÉSSERS VIUS SÓN COM SON? COM SON?

EVOLUCIÓ O CREACIÓ. ORIGEN EVOLUCIÓ O CREACIÓ. ORIGEN DE LA VIDADE LA VIDA

OBJECTIUSOBJECTIUS

Identificar els principals arguments que s’exposen Identificar els principals arguments que s’exposen en la controvèrsia sobre en la controvèrsia sobre creacionisme/evolucionisme. creacionisme/evolucionisme.

Comprendre el valor cultural i científic de la teoria Comprendre el valor cultural i científic de la teoria de l’evolució.de l’evolució.

Conèixer les diverses interpretacions que s’han Conèixer les diverses interpretacions que s’han donat al llarg de la història sobre l’origen de la donat al llarg de la història sobre l’origen de la vida a la Terra.vida a la Terra.

Valorar el coneixement científic com a un Valorar el coneixement científic com a un coneixement en constant construcció.coneixement en constant construcció.

Valorar de forma crítica les relacions entre la Valorar de forma crítica les relacions entre la ciència i la religió.ciència i la religió.

Entendre l’avanç de la ciència com a un procés Entendre l’avanç de la ciència com a un procés basat en la controvèrsia i la resolució de basat en la controvèrsia i la resolució de problemes. problemes.

CONTINGUTSCONTINGUTSCONCEPTESCONCEPTES PROCEDIMENTSPROCEDIMENTS ACTITUDSACTITUDS

Teoria sintètica de Teoria sintètica de l’evolució.l’evolució.

CreacionismeCreacionisme

FixismeFixisme

Teoria del disseny Teoria del disseny intel·ligentintel·ligent

Transmissió dels Transmissió dels caràcters adquiritscaràcters adquirits

FòssilFòssil

Proves de l’evolucióProves de l’evolució

Teories sobre l’origen Teories sobre l’origen de la vidade la vida

Canvi científicCanvi científic

Vida artificialVida artificial

Lectura i Lectura i interpretació de interpretació de textostextos

Identificació de Identificació de problemes.problemes.

Formulació Formulació d’hipòtesis.d’hipòtesis.

Elaborar mapes Elaborar mapes conceptuals.conceptuals.

Interpretació de Interpretació de gràficsgràfics

- Valorar la importància - Valorar la importància de formar-se una opinió de formar-se una opinió fonamentada.fonamentada.

- Reconèixer la - Reconèixer la importància de la importància de la controvèrsia científica controvèrsia científica en el progrés de la en el progrés de la ciència.ciència.

- Reconèixer el valor de - Reconèixer el valor de la controvèrsia sobre la controvèrsia sobre l’origen de la vida, l’origen de la vida, l’evolució i l’origen de l’evolució i l’origen de l’espècie humana.l’espècie humana.

- Valoració de la - Valoració de la importància del treball importància del treball experimentalexperimental

Biodiversitat

Teoria fixista/creacionista Teoria de l’evolució

Teoria del disseny intel·ligent

Variabilitat

Selecció natural

Fòssils Origen de la vida

SEQÜENCIACIÓSEQÜENCIACIÓ

VALOR DE LA CONTROVÈRSIA SOBRE L’ORIGEN DELA VIDA….

CREACIONISME/EVOLUCIONISME

TEORIA DE L’EVOLUCIÓ

VARIABILITAT I SELECCIÓ NATURAL

CREACIONISME/EVOLUCIONISME

L’ORIGEN DE LA VIDA

VIDA ARTIFICIAL

FÒSSIL

CANVI CIENTÍFIC

PROVES DE L’EVOLUCIÓ

ApartatsApartats

Per què crea tanta controvèrsia parlar Per què crea tanta controvèrsia parlar de l’evolució o de l’origen de la vida?de l’evolució o de l’origen de la vida?

Evolucionisme o creacionisme, què Evolucionisme o creacionisme, què s’ha d’ensenyar a les escoles?s’ha d’ensenyar a les escoles?

Què diu la teoria creacionista (disseny Què diu la teoria creacionista (disseny intel·ligent)?intel·ligent)?

Què diu la teoria sintètica de Què diu la teoria sintètica de l’evolució?l’evolució?

Com es va originar el primer ésser viu?Com es va originar el primer ésser viu?

PRIMERA SESSIÓPRIMERA SESSIÓ

Plantejament del problemaPlantejament del problema

Una de les principals característiques dels Una de les principals característiques dels éssers vius és la diversitat. La vida es éssers vius és la diversitat. La vida es manifesta en multitud d’éssers vius:manifesta en multitud d’éssers vius: Que tenen dimensions diferents: microscòpics i Que tenen dimensions diferents: microscòpics i

macroscòpics.macroscòpics. Que viuen en ambients diferents: aigua i terra.Que viuen en ambients diferents: aigua i terra. Que tenen formes diferents: allargats, arrodonits, Que tenen formes diferents: allargats, arrodonits,

sense forma definida…sense forma definida… ……

MACROSCÒPICSMACROSCÒPICS

MICROSCÒPICSMICROSCÒPICS

MEDI AQUÀTICMEDI AQUÀTIC

MEDI TERRESTREMEDI TERRESTRE

FORMA ALLARGADAFORMA ALLARGADA

FORMA ARRODONIDAFORMA ARRODONIDA

ALTRES FORMESALTRES FORMES

Plantejament del problemaPlantejament del problema

Un dels problemes que ha preocupat a Un dels problemes que ha preocupat a molts científics al llarg de la història és molts científics al llarg de la història és saber per què els éssers vius són d’una saber per què els éssers vius són d’una manera i no d’una altra.manera i no d’una altra.

En resum: perquè els éssers vius són En resum: perquè els éssers vius són com són? com són?

Plantejament del problemaPlantejament del problema

En aquesta unitat tractarem de donar En aquesta unitat tractarem de donar resposta a aquesta preguntaresposta a aquesta pregunta..

Activitat 1Activitat 1

Al llarg de la història de la humanitat Al llarg de la història de la humanitat parlar sobre l’origen de la vida i de parlar sobre l’origen de la vida i de l’espècie humana sempre ha creat l’espècie humana sempre ha creat controvèrsia. Per què?controvèrsia. Per què?

Comentari Act. 1Comentari Act. 1

És una activitat d’iniciació.És una activitat d’iniciació.L’objectiu d’aquesta primera activitat L’objectiu d’aquesta primera activitat

és reflexionar sobre la importància és reflexionar sobre la importància científica, cultural, filosòfica i religiosa científica, cultural, filosòfica i religiosa de la pregunta sobre l’origen de la vida de la pregunta sobre l’origen de la vida i de l’espècie humana.i de l’espècie humana.

PROBLEMESPROBLEMES

El problema de l’origen i evolució El problema de l’origen i evolució de la vida és un problema difícil de de la vida és un problema difícil de resoldre i de gran rellevància resoldre i de gran rellevància CIENTÍFICACIENTÍFICAFILOSÒFICAFILOSÒFICARELIGIOSARELIGIOSA

PROBLEMESPROBLEMES Són fenòmens Són fenòmens HISTÒRICSHISTÒRICS: únics i irrepetibles.: únics i irrepetibles. Sobre l’origen de la vida Sobre l’origen de la vida NO HI HA CAP NO HI HA CAP

REGISTREREGISTRE: no hi ha cap testimoni.: no hi ha cap testimoni. L’origen de la vida és un fenomen molt L’origen de la vida és un fenomen molt

ALLUNYAT ALLUNYAT en el tempsen el temps Tant l’origen dels éssers vius com l’evolució Tant l’origen dels éssers vius com l’evolució

són fenòmens són fenòmens COMPLEXOSCOMPLEXOS: s’han de tractar a : s’han de tractar a partir de la biologia, geologia, física i química.partir de la biologia, geologia, física i química.

A més de la rellevància A més de la rellevància CIENTÍFICACIENTÍFICA de les de les preguntes, també tenen rellevància preguntes, també tenen rellevància RELIGIOSA RELIGIOSA I FILOSÒFICA.I FILOSÒFICA.

RELIGIÓ I FILOSOFIARELIGIÓ I FILOSOFIA

La pregunta sobre l’origen i la La pregunta sobre l’origen i la naturalesa de la vida i de l’home ha naturalesa de la vida i de l’home ha estat una de les preguntes que més ha estat una de les preguntes que més ha interessat als filòsofs i religiosos de interessat als filòsofs i religiosos de tots els temps.tots els temps.

EVOLUCIONISME O EVOLUCIONISME O CREACIONISME, QUÈ S’HA CREACIONISME, QUÈ S’HA

D’ENSENYAR A LES D’ENSENYAR A LES ESCOLES?ESCOLES?

Activitat 2Activitat 2 A la década dels vuitanta del segle passat el A la década dels vuitanta del segle passat el

parlament local de l’estat nordamericà d’Arkansas parlament local de l’estat nordamericà d’Arkansas va aprovar una llei segons la qual a les escoles de va aprovar una llei segons la qual a les escoles de l’estat s’havien d’ensenyar en igualtat de condicions l’estat s’havien d’ensenyar en igualtat de condicions la teoria creacionista i la teoria de l’evolució.la teoria creacionista i la teoria de l’evolució.

Contesta a les següents preguntes:Contesta a les següents preguntes: Saps què diu la teoria creacionista?Saps què diu la teoria creacionista? Saps què diu la teoria de l’evolució?Saps què diu la teoria de l’evolució? Amb els teus coneixements actuals podries donar una opinió Amb els teus coneixements actuals podries donar una opinió

fonamentada de si és millor ensenyar la teoria creacionista o la fonamentada de si és millor ensenyar la teoria creacionista o la de l’evolució? de l’evolució?

El País, 15 de El País, 15 de setembresetembre

Comentari Act. 2Comentari Act. 2

És una activitat d’iniciació.És una activitat d’iniciació.Aquesta activitat pretén que els Aquesta activitat pretén que els

alumnes explicitin les seves idees alumnes explicitin les seves idees sobre el debat sobre el debat creacionisme/evolucionisme així com creacionisme/evolucionisme així com que reconeguin la importància del que reconeguin la importància del coneixement científic per tenir una coneixement científic per tenir una opinió fonamentada sobre el tema.opinió fonamentada sobre el tema.

Comentari Act 2Comentari Act 2

Conceptes:Conceptes:CreacionismeCreacionismeEvolucionismeEvolucionisme

Procediments:Procediments:LecturaLectura

Valors:Valors:Reconeixement de la importància de la Reconeixement de la importància de la

formació d’una opinió fonamentada.formació d’una opinió fonamentada.

QUÈ DIU LA TEORIA QUÈ DIU LA TEORIA CREACIONISTA CREACIONISTA

(DISSENY (DISSENY INTEL·LIGENT)?INTEL·LIGENT)?

Activitat 3Activitat 3

Llegeix els textos que hi ha continuació i Llegeix els textos que hi ha continuació i contesta a les següents preguntes:contesta a les següents preguntes: 3.1. Quina és la font fonamental on es fonamenta la 3.1. Quina és la font fonamental on es fonamenta la

teoria creacionista?teoria creacionista? 3.2. Quines són les principals característiques de la 3.2. Quines són les principals característiques de la

teoria creacionista?teoria creacionista? 3.3. La teoria del disseny intel·ligent, què afegeix de 3.3. La teoria del disseny intel·ligent, què afegeix de

nou a la tradicional teoria creacionista?nou a la tradicional teoria creacionista? 3.4. Creus que una teoria científica ho ha d’explicar 3.4. Creus que una teoria científica ho ha d’explicar

tot? Raona la resposta.tot? Raona la resposta.

LA GÈNESILA GÈNESI

““En el principio Dios creó el cielo y la En el principio Dios creó el cielo y la tierra. La tierra estaba sin forma y tierra. La tierra estaba sin forma y vacía, y la tiniebla estaba sobre la faz vacía, y la tiniebla estaba sobre la faz del abismo; y el espíritu Santo se del abismo; y el espíritu Santo se cernía sobre la faz de las aguas”.cernía sobre la faz de las aguas”.

Natural TheologyNatural Theology

Supongamos que, al cruzar un brezal, me golpeo en Supongamos que, al cruzar un brezal, me golpeo en el pie contra una piedra y alguien me pregunta el pie contra una piedra y alguien me pregunta cómo pudo haber llegado hasta allí... Podría cómo pudo haber llegado hasta allí... Podría responder que se hallaba en aquel lugar desde responder que se hallaba en aquel lugar desde siempre... Pero supongamos que encuentro un reloj siempre... Pero supongamos que encuentro un reloj en el suelo... Difícilmente podría pensar en la misma en el suelo... Difícilmente podría pensar en la misma respuesta, pues si nos ponemos a examinar el reloj, respuesta, pues si nos ponemos a examinar el reloj, advertimos que sus diversas partes están montadas advertimos que sus diversas partes están montadas para señalar la hora del día... La deducción para señalar la hora del día... La deducción inevitable es, pienso yo, que el reloj ha debido tener inevitable es, pienso yo, que el reloj ha debido tener un relojero; que en algún momento y en uno u otro un relojero; que en algún momento y en uno u otro lugar ha tenido que existir un artífice... Que lo formó lugar ha tenido que existir un artífice... Que lo formó con ese fin... E ideó su utilización.con ese fin... E ideó su utilización.

DISSENY INTEL·LIGENTDISSENY INTEL·LIGENT

Diseño Inteligente: una explicación más que razonable al origen de la vidaDiseño Inteligente: una explicación más que razonable al origen de la vida Una de las ventajas del Una de las ventajas del método científicométodo científico es que en virtud de nuevos experimentos es que en virtud de nuevos experimentos

y observaciones es posible formular nuevas teorías que mejoren o sustituyan a y observaciones es posible formular nuevas teorías que mejoren o sustituyan a las anteriores, como viene sucediendo en el campo de la biología con el las anteriores, como viene sucediendo en el campo de la biología con el Diseño InteligenteDiseño Inteligente frente a la frente a la teoría de la evoluciónteoría de la evolución..

La teoría del diseño inteligente, frente a la multitud de hechos que la evolución no La teoría del diseño inteligente, frente a la multitud de hechos que la evolución no puede explicar de ningún modo, argumenta que el modelo científico de la puede explicar de ningún modo, argumenta que el modelo científico de la evolución por selección natural es insuficiente para explicar el origen, la evolución por selección natural es insuficiente para explicar el origen, la complejidad y la diversidad de la vida, y que el universo está demasiado bien complejidad y la diversidad de la vida, y que el universo está demasiado bien adaptado para las criaturas vivientes como para pensar que es así por pura adaptado para las criaturas vivientes como para pensar que es así por pura casualidad, con lo cual casualidad, con lo cual se deduce con toda lógicase deduce con toda lógica que la vida en la Tierra y el que la vida en la Tierra y el origen del hombre son el resultado de acciones racionales emprendidas de forma origen del hombre son el resultado de acciones racionales emprendidas de forma deliberada por uno o más agentes inteligentes.deliberada por uno o más agentes inteligentes.

Esta teoría goza de tal aceptación que incluso Esta teoría goza de tal aceptación que incluso está siendo enseñadaestá siendo enseñada en colegios e en colegios e institutos de los Estados Unidos, y por si esto fuera poco cuenta con el apoyo institutos de los Estados Unidos, y por si esto fuera poco cuenta con el apoyo explícito del presidente George W. Bush.explícito del presidente George W. Bush.

Desde luego, conviene no perder de vista ni a esta teoría ni a sus defensores.Desde luego, conviene no perder de vista ni a esta teoría ni a sus defensores.

httphttp://://www.microsiervos.comwww.microsiervos.com//archivoarchivo//cienciaciencia//diseno-inteligente-mas-que-razonable.htmldiseno-inteligente-mas-que-razonable.html

Comentari Act 3.Comentari Act 3.

L’objectiu d’aquesta activitat és L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les principals característiques conèixer les principals característiques de la teoria creacionista i del disseny de la teoria creacionista i del disseny intel·ligent a través de la lectura de intel·ligent a través de la lectura de textos.textos.

Comentari Act. 3Comentari Act. 3

Conceptes:Conceptes: CreacionismeCreacionisme FixismeFixisme Disseny intel·ligentDisseny intel·ligent

Procediments:Procediments: Lectura de textosLectura de textos Exposició oralExposició oral

Valors:Valors: Valoració crítica de la relació entre ciència i Valoració crítica de la relació entre ciència i

religió.religió.

TEORIA CREACIONISTATEORIA CREACIONISTA

- Immutabilitat dels - Immutabilitat dels éssers viuséssers vius

- Disseny- Disseny

- Antropocentrisme- Antropocentrisme

CREACIONISMECREACIONISME

El creacionisme defensa la El creacionisme defensa la idea quidea quee els éssers vius els éssers vius varen ser creats per Déu en varen ser creats per Déu en un únic acte creador i per un únic acte creador i per separatseparat

LA BÍBLIALA BÍBLIA

SET DIES DE LA CREACIÓSET DIES DE LA CREACIÓ

El primer dia es va crear la llum.El primer dia es va crear la llum. Durant el segon dia va crear el firmament.Durant el segon dia va crear el firmament. El tercer dia va separar les aigües de la El tercer dia va separar les aigües de la

terra i van aparèixer les plantes.terra i van aparèixer les plantes. El quart dia va crear les estacions.El quart dia va crear les estacions. El cinquè va crear les ciatures del mar i El cinquè va crear les ciatures del mar i

les aus.les aus. El sisé va crear els animals i l’home.El sisé va crear els animals i l’home. El setè va descansar.El setè va descansar.

IMMUTABILITAT DE LES IMMUTABILITAT DE LES ESPÈCIESESPÈCIES

Els organismes no han Els organismes no han canviat al llarg del canviat al llarg del temps.temps.

Els organismes són Els organismes són talment com varen ser talment com varen ser creatscreats

DISSENY DELS DISSENY DELS ORGANISMESORGANISMES

Déu va crear tots els Déu va crear tots els organismes amb la forma i organismes amb la forma i estructura més adequada estructura més adequada per poder viure en un per poder viure en un determinat medideterminat medi

DISSENYDISSENY

WILLIAM PALEYWILLIAM PALEY(1743 Peterborough - Lincoln (1743 Peterborough - Lincoln

1805)1805)

TEORIA DEL DISSENY TEORIA DEL DISSENY INTEL·LIGENTINTEL·LIGENT

Aquesta teoria defensa la idea de canvi Aquesta teoria defensa la idea de canvi però orientat.però orientat.

Segons aquesta teoria l’evolució té una Segons aquesta teoria l’evolució té una finalitat.finalitat.

Aquesta finalitat li és donada per un Aquesta finalitat li és donada per un ésser omnipotent.ésser omnipotent.

LA TEORIA DEL DISSENY LA TEORIA DEL DISSENY INTEL·LIGENTINTEL·LIGENT

La teoria del disseny intel·ligent no està en La teoria del disseny intel·ligent no està en contra de la idea de canvi.contra de la idea de canvi.

Està en contra de la idea de canvi a l’atzar.Està en contra de la idea de canvi a l’atzar. Defensen la idea d’una evolució dirigida.Defensen la idea d’una evolució dirigida. Es basen en els problemes que té la teoria de Es basen en els problemes que té la teoria de

l’evolució. Quins són?l’evolució. Quins són?

ACTIVITAT A CASAACTIVITAT A CASA

Cercau a Internet dos articles on es Cercau a Internet dos articles on es defensi la teoria del disseny intel·ligent.defensi la teoria del disseny intel·ligent.

SEGONA SESSIÓSEGONA SESSIÓ

QUÈ DIU LA TEORIA DE QUÈ DIU LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ?L’EVOLUCIÓ?

El terme evolució vol dir canvi. Vol dir que El terme evolució vol dir canvi. Vol dir que els éssers vius han sofert canvis al llarg de els éssers vius han sofert canvis al llarg de la història de la Terra. la història de la Terra.

Fins el segle XVIII la teoria més acceptada Fins el segle XVIII la teoria més acceptada era la teoria creacionista.era la teoria creacionista.

Poc a poc els científics se n’adonaren que Poc a poc els científics se n’adonaren que alguns fets nous (fòssils i extinció d’éssers alguns fets nous (fòssils i extinció d’éssers vius) no es podien explicar a partir de la vius) no es podien explicar a partir de la teoria creacionista.teoria creacionista.

Segons la teoria creacionista la Bíblia era la Segons la teoria creacionista la Bíblia era la principal font per explicar la història de la principal font per explicar la història de la Terra i dels éssers vius.Terra i dels éssers vius.

Com ja hem vist la Terra i tots els éssers Com ja hem vist la Terra i tots els éssers vius, segons la Bíblia, varen ser creats per vius, segons la Bíblia, varen ser creats per Déu. Déu. Des d’aquest moment tot s’havia Des d’aquest moment tot s’havia mantingut igual. mantingut igual.

La Bíblia només accepta un canvi, el La Bíblia només accepta un canvi, el produït pel diluvi universal. produït pel diluvi universal.

La història de la Terra, per tant, està La història de la Terra, per tant, està dividida en dues parts separades per un fet dividida en dues parts separades per un fet catastròfic, el diluvi universal. catastròfic, el diluvi universal.

QUÈ SÓN ELS FÒSSILS?QUÈ SÓN ELS FÒSSILS?

Fins el segle XVIII els fòssils Fins el segle XVIII els fòssils eren considerats com a eren considerats com a “capricis de la naturalesa”“capricis de la naturalesa”

En general els fòssils no eren En general els fòssils no eren considerats com a restes considerats com a restes d’éssers vius.d’éssers vius.

QUÈ SÓN ELS FÒSSILS?QUÈ SÓN ELS FÒSSILS?

El terme fòssil vé de la paraula El terme fòssil vé de la paraula llatina llatina foderefodere que vol dir que vol dir excavar.excavar.

Amb el terme fòssil es designava Amb el terme fòssil es designava qualsevol cosa que s’extreia de qualsevol cosa que s’extreia de la terra i que presentava una la terra i que presentava una forma curiosa.forma curiosa.

QUÈ SON ELS FÒSSILS?QUÈ SON ELS FÒSSILS?

S’anomena fòssil als restes de plantes o animals, o als S’anomena fòssil als restes de plantes o animals, o als restes de la seva activitat (pistes, galeries, excrements) restes de la seva activitat (pistes, galeries, excrements) que s’ han conservat en els sediments.que s’ han conservat en els sediments.

PER QUÉ SÓN RARS ELS PER QUÉ SÓN RARS ELS FÓSSILS ?FÓSSILS ?

Només ha pogut ocórrer això quan tots Només ha pogut ocórrer això quan tots els procesos de destrucció que poseeix la els procesos de destrucció que poseeix la naturalesa (depredació, descomposició, naturalesa (depredació, descomposició, arrossegament mecànic, dissolució arrossegament mecànic, dissolució química, etc…) hagin fracasat. química, etc…) hagin fracasat.

És tan rar que que es produeixi això, que És tan rar que que es produeixi això, que qualsevol fòssil és, en si mateix, un qualsevol fòssil és, en si mateix, un ''miracle'', i només aquesta diferència li ''miracle'', i només aquesta diferència li confereix ja un caràcter “preciós'' i molt confereix ja un caràcter “preciós'' i molt apreciat. apreciat. 

PROBLEMESPROBLEMES

FÒSSILS

QUÈ SÓN?

COM ES FORMEN?

PROVENEN D’ÉSSERS VIUS

EXTINGITS?

ON ES TROBEN?

QUÈ SÓN ELS FÒSSILS?QUÈ SÓN ELS FÒSSILS?

Etimologia i Evolució dels fóssilsEtimologia i Evolució dels fóssils

L'home primitiu les atribuïa un significat màgic. Els L'home primitiu les atribuïa un significat màgic. Els autors de l'autors de l'AntiguitatAntiguitat clàssicaclàssica els havien observat i en els havien observat i en general, interpretat correctament. general, interpretat correctament.

El terme fòssil ja l'utilitzava El terme fòssil ja l'utilitzava PliniPlini el Vell el Vell en el en el seglesegle I I, , i el seu ús va ser recuperat en el i el seu ús va ser recuperat en el seglesegle XVI XVI per per GeorgiusGeorgius AgricolaAgricola, , i eludeix al seu caràcter del cos i eludeix al seu caràcter del cos enterrat (com a derivat de enterrat (com a derivat de fossafossa) i inclou tant les ) i inclou tant les restes de l'restes de l'organismeorganisme com els seus cossos minerals com els seus cossos minerals integrats en els materials de l'integrats en els materials de l'escorçaescorça terrestre terrestre. .

Aquesta curiosa situació es va mantenir fins a Aquesta curiosa situació es va mantenir fins a principis del segle passat, si bé la veritat que els principis del segle passat, si bé la veritat que els autèntics fòssils solien diferenciar-se amb fòssils autèntics fòssils solien diferenciar-se amb fòssils organitzats. organitzats.

Charles LyellCharles Lyell, geòleg escocés va definir els fòssils , geòleg escocés va definir els fòssils com a restes d'organismes que van viure en altres com a restes d'organismes que van viure en altres èpoques i que actualment estaven integrats al mig de èpoques i que actualment estaven integrats al mig de les les roques roques sedimentàriessedimentàries. .

Aquesta definició conserva la seva validesa, encara Aquesta definició conserva la seva validesa, encara que actualment solen donar-se en major ampliat al que actualment solen donar-se en major ampliat al terme incloent les manifestacions de l'activitat de terme incloent les manifestacions de l'activitat de l'organisme com excrements (l'organisme com excrements (CopròlitsCopròlits) i restes de ) i restes de construccions orgàniques, petjades, impressions de construccions orgàniques, petjades, impressions de parts del cos (parts del cos (IcnofòssilsIcnofòssils) o fins a marques de dents, ) o fins a marques de dents, esquelets o troncs, etc. esquelets o troncs, etc.

ACTIVITAT 4ACTIVITAT 4 Llegeix el següent text:Llegeix el següent text:

Els fòssils incrustats a les roques varen ser les primeres Els fòssils incrustats a les roques varen ser les primeres proves que posaren en qüestió la cronologia cristiana. Ara proves que posaren en qüestió la cronologia cristiana. Ara bé, comprendre el significat dels fòssils va ser difícil. La bé, comprendre el significat dels fòssils va ser difícil. La interpretació dominant fins el segle XV era que els fòssils interpretació dominant fins el segle XV era que els fòssils eren jocs de la naturalesa que imitaven formes d’éssers eren jocs de la naturalesa que imitaven formes d’éssers vius. Però eren restes d’éssers vius?vius. Però eren restes d’éssers vius?

Un dels primers científics que va interessar el tema va ser Un dels primers científics que va interessar el tema va ser Robert HookeRobert Hooke (XVII- XVIII). (XVII- XVIII). Va observar que l’estructura microscòpica de la fusta fòssil Va observar que l’estructura microscòpica de la fusta fòssil s’assemblava molt al carbó o a la fusta podrida. Va pensar s’assemblava molt al carbó o a la fusta podrida. Va pensar que el fòssil provenia d’un arbre que en el seu moment va que el fòssil provenia d’un arbre que en el seu moment va ser viu. Va suposar que la naturalesa de pedra del fòssil es ser viu. Va suposar que la naturalesa de pedra del fòssil es devia a “haver caigut en algun lloc on es va amarar devia a “haver caigut en algun lloc on es va amarar perfectament d’aigua petrífica” que l’hauria impregnat amb perfectament d’aigua petrífica” que l’hauria impregnat amb “partícules pètries i tèrries”. Hooke estava convençut que els “partícules pètries i tèrries”. Hooke estava convençut que els fòssils eren restes petrificats d’organismes que havien estat fòssils eren restes petrificats d’organismes que havien estat vius:vius:

ROBERT HOOKEROBERT HOOKE(1635- 1703)(1635- 1703)

ROBERT HOOKEROBERT HOOKE

ContinuacióContinuació ACTIVITAT 4 ACTIVITAT 4

Observació . XVII De la madera petrificada y otros cuerposObservació . XVII De la madera petrificada y otros cuerpospetrificados.petrificados.

He observado varios trozos de este tipo de sustancia de muy He observado varios trozos de este tipo de sustancia de muy diversos tipos por lo que respecta a su forma externa, color, grano, diversos tipos por lo que respecta a su forma externa, color, grano, textura, dureza, siendo algunos marrones y rojizos, otros grises textura, dureza, siendo algunos marrones y rojizos, otros grises como una piedra de afilar, otros negros y con aspecto de pedernal, como una piedra de afilar, otros negros y con aspecto de pedernal, algunos blandos como una pizarra o amoladera, otros tan duros algunos blandos como una pizarra o amoladera, otros tan duros como el perdenal y tan frágiles. El que examiné con más atención fue como el perdenal y tan frágiles. El que examiné con más atención fue un pedazo del tamaño aproximadamente de una mano humana que un pedazo del tamaño aproximadamente de una mano humana que parecía haber formado parte de algún árbol grande del que se parecía haber formado parte de algún árbol grande del que se hubiese desprendido por putrefacción antes de comenzar a hubiese desprendido por putrefacción antes de comenzar a petrificarse.petrificarse.

Robert Hooke. Micrographia Segle XVIIRobert Hooke. Micrographia Segle XVII

ROBERT HOOKEROBERT HOOKE

En 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscòpiques i telescòpiques amb dibuixos detallats. Asquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula on s’apunta una explicació possible sobre els fòssils.Hooke va descobrir les cèl·lules observant amb el microscopio una llàmina de suro.

ROBERT HOOKEROBERT HOOKE

AMMONITES (Ammonis cornu, banyes) AMMONITES (Ammonis cornu, banyes)

ACTIVITAT 4ACTIVITAT 4HookeHooke,, per altra banda, va estudiar un conjunt de per altra banda, va estudiar un conjunt de

copinyes fòssils conegudes com copinyes fòssils conegudes com ammonites. Un segle Un segle abans havien rebut el nom, Ammonis cornu (en llatí, banyes abans havien rebut el nom, Ammonis cornu (en llatí, banyes de moltó) per la seva forma en espiral. Hooke va poder de moltó) per la seva forma en espiral. Hooke va poder classificar els ammonites i va poder comprovar que classificar els ammonites i va poder comprovar que formaven part del mateix grup d’éssers vius. formaven part del mateix grup d’éssers vius.

Ara bé, una vegada establert que aquests fòssils eren Ara bé, una vegada establert que aquests fòssils eren restes d’organismes vius, es va planteja una pregunta...restes d’organismes vius, es va planteja una pregunta...

Com es podia explicar que aquests Com es podia explicar que aquests es trobàssin fora de l’aigua inclús a es trobàssin fora de l’aigua inclús a

altes muntanyes?altes muntanyes?

Segons Hooke això només es podia explicar Segons Hooke això només es podia explicar suposant que la superfície de la Terra havia suposant que la superfície de la Terra havia canviat des de la creació. canviat des de la creació.

La seva conclusió era “ que zones que han La seva conclusió era “ que zones que han estar mar ara són terra, les muntanyes s’han estar mar ara són terra, les muntanyes s’han transformat en planes, i les planes en transformat en planes, i les planes en muntanyes”.muntanyes”.

ROBERT HOOKEROBERT HOOKE

De l’estudi dels fòssils va De l’estudi dels fòssils va concluir que eren restes concluir que eren restes d’éssers vius que havien d’éssers vius que havien viscut temps enreraviscut temps enrera. .

Els fòssils eren restes Els fòssils eren restes petrificats d’organismes petrificats d’organismes vius.vius.

ROBERT HOOKEROBERT HOOKE

Hooke es va plantejar el següent Hooke es va plantejar el següent problema:problema:

““Si els ammonites són restes Si els ammonites són restes d’animals marins com és que es d’animals marins com és que es troben terra endins i fins i tot a les troben terra endins i fins i tot a les muntanyes, dins les roques?”muntanyes, dins les roques?”

La resposta que va donar Hooke va La resposta que va donar Hooke va ser: “La Terra ha sofert canvis des ser: “La Terra ha sofert canvis des de la seva creació”de la seva creació”

ACTIVITAT 4ACTIVITAT 4

Un altre científic Un altre científic Nicolás Esteno (Stenon)Nicolás Esteno (Stenon) (1638- 86) també estava interessat en el problema i va (1638- 86) també estava interessat en el problema i va proposar que proposar que els fòssils s’havien format en l’aigua on s’havien dipositat com a sediments.. L’estructura L’estructura estratificada de les roques que contenen fòssils estratificada de les roques que contenen fòssils implicava que la sedimentació s’havia produït en implicava que la sedimentació s’havia produït en determinats períodes i que les capes o estrats no determinats períodes i que les capes o estrats no s’havien format al mateix temps i que les capes inferiors s’havien format al mateix temps i que les capes inferiors s’havien format abans que les capes superiors. Per altra s’havien format abans que les capes superiors. Per altra banda aquestes capes es formaven horitzontalment. banda aquestes capes es formaven horitzontalment.

Com es pot explicar que es trobin fora de l’aigua on Com es pot explicar que es trobin fora de l’aigua on s’han format i deformades (inclinades)?s’han format i deformades (inclinades)?

NIELS STENSEN “STENO”NIELS STENSEN “STENO”(1638-86)(1638-86)

Mentres que examinava les dents del tauró Steno es va sorprendre de la similitud amb certs objetes de pedra anomenats glossopetrae o llengues de pedra que se trobaven en certes roques.

STENOSTENO

Carcharodon megalodon

Les dents són en molts aspectes semblants als del tauró blanc actual (Carcharodon carcharias),

ACTIVITAT 4ACTIVITAT 4 Segons Steno l’estudi de les capes (roques Segons Steno l’estudi de les capes (roques

sedimentàries) d’una zona pot ser utilitzada per sedimentàries) d’una zona pot ser utilitzada per reconstruir la seva història, és a dir, els processos que reconstruir la seva història, és a dir, els processos que han tengut lloc en ella.han tengut lloc en ella.

Si els fòssils eren els restes petrificats d’éssers vius, Si els fòssils eren els restes petrificats d’éssers vius, per què s’havien extingits? Durant els segles XVII i per què s’havien extingits? Durant els segles XVII i XVIII es va explicar l’extinció a partir del diluvi XVIII es va explicar l’extinció a partir del diluvi universal. L’història de la Terra estava dividida en universal. L’història de la Terra estava dividida en dues grans etapes: abans i després del diluvi dues grans etapes: abans i després del diluvi universal. Els fòssils eren restes d’éssers vius que universal. Els fòssils eren restes d’éssers vius que havien mort durant el diluvi.havien mort durant el diluvi.

STENOSTENO Va veure que uns objectes molt Va veure que uns objectes molt populars “pedres linguals” eren molt populars “pedres linguals” eren molt semblants a les dents de tauró.semblants a les dents de tauró.

Els fòssils es troben entre sediments Els fòssils es troben entre sediments que es formen dins l’aiguaque es formen dins l’aigua

Els sediments es troben estratificatsEls sediments es troben estratificats

Els estrats no es formen a la vegada Els estrats no es formen a la vegada sinó successivament.sinó successivament.

Els estrats que estan més amunt Els estrats que estan més amunt s’han format després que el de s’han format després que el de davalldavall

La Terra té una històriaLa Terra té una història

ESTRATIFICACIÓESTRATIFICACIÓLa LLEI de SUPERPOSICIÓ DE STENO diu que les capes de les roques s’ordenen en una seqüència temporal amb la més antigua en el fons i la més jove a la superfície excepte que per procesos posteriors s’alteri aquest ordre. Aquest és la contribució més important a la Geologia de Steno.

ESTRATIFICACIÓESTRATIFICACIÓ

FÒSSILSFÒSSILS

FÒSSILSFÒSSILS

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ 1 1

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ 2 2

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ 3 3

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ 44

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ 5 5

FOSSILITZACIÓFOSSILITZACIÓ 6 6

FÒSSILSFÒSSILS

UUna estructura original, na estructura original, per exemple un osper exemple un os, en el , en el que lque lees parts poross parts porosees han s han estat omplides ambestat omplides amb minerals, com carbonat de calci o sílice. minerals, com carbonat de calci o sílice.

UUna suna subbststàància , comncia , com a a la la fustafusta, , les molècules de les molècules de la qual han estat substituïdes perla qual han estat substituïdes per mat matèèria ria mineral.mineral.

Els motlles Els motlles naturals formanaturals formats després de lats després de la disdisssolució polució peer lr l’aigua’aigua de l de lees parts durs parts durees ds d’’alguns alguns organismorganismees ; ls ; lees cavis cavitats tats resultants sresultants s’omplen’omplen mméés tard de sediments tard de sedimentss endur endurits its que formque formeen n réplirépliquesques de de ll’’original. original.

FÒSSILSFÒSSILS Altres tipus inclouen:Altres tipus inclouen:

petjadespetjades restrestees intacts intactees conservas conservatts en terrens en terrenyys s

congelacongelatsts, en l, en llacs...lacs... insectinsectees atrapas atrapatts en la resina endurs en la resina enduriida de da de

antigantiguesues con conííferfereess (àmbar) (àmbar).. excrements fosexcrements fosssiliilittzazatts cons conegutseguts com com a a

coprcopròòlits, que slits, que soolen len inloureinloure esca escatetes de pes de peixosixos ii alaltrtrees parts durs parts durees ds d’’animals devoraanimals devoratts.s.

........

ACTIVITAT 4ACTIVITAT 4 Contesta a les següents preguntes:Contesta a les següents preguntes:

4.1. Per què va ser tan difícil de reconèixer que els fòssils 4.1. Per què va ser tan difícil de reconèixer que els fòssils eren restes d’éssers vius extingits?eren restes d’éssers vius extingits?

4.2. Què implicava el fet que es trobassin fòssils fora de 4.2. Què implicava el fet que es trobassin fòssils fora de l’aigua on s’havien format?l’aigua on s’havien format?

4.3. Què implica que les capes que incialment eren 4.3. Què implica que les capes que incialment eren horitzontals, es trobim deformades?horitzontals, es trobim deformades?

4.4. Fes uns esquemes que representin les idees de Stenon 4.4. Fes uns esquemes que representin les idees de Stenon sobre com es formen les capes o estrats.sobre com es formen les capes o estrats.

4.5. Com es podia explicar que es trobassin fòssils d’éssers 4.5. Com es podia explicar que es trobassin fòssils d’éssers vius extingits a capes de sediments diferents?vius extingits a capes de sediments diferents?

Comentari Act. 4Comentari Act. 4

És una activitat de construcció de És una activitat de construcció de coneixement.coneixement.

La introducció del concepte de fòssil permet La introducció del concepte de fòssil permet plantejar el problema de canvi científic. plantejar el problema de canvi científic.

La teoria creacionista comença a tenir La teoria creacionista comença a tenir problemes per explicar determinats problemes per explicar determinats fenòmens.fenòmens.

En el segle XVII apareix la idea de canvi.En el segle XVII apareix la idea de canvi.

Comentari Act. 4Comentari Act. 4

Conceptes:Conceptes: FòssilFòssil EstratEstrat CanviCanvi Controvèrsia científicaControvèrsia científica

Procediments:Procediments: Lectura de textosLectura de textos Debat d’ideesDebat d’idees

Valors:Valors: Reconèixer la importància de la controvèrsia Reconèixer la importància de la controvèrsia

científica en el progrés de la ciència.científica en el progrés de la ciència.

PROBLEMES DEL PROBLEMES DEL CREACIONISMECREACIONISME

Fòssils d’éssers vius extingits.Fòssils d’éssers vius extingits.La Terra té una històriaLa Terra té una història

QUÈ DIU LA BÍBLIA?

DILUVI UNIVERSALDILUVI UNIVERSAL

Arca de Noé segons Arca de Noé segons Athanasius Kircher (1675)Athanasius Kircher (1675)

EL DILUVI UNIVERSALEL DILUVI UNIVERSAL

Segons la Gènesi a l’Arca de Noé Segons la Gènesi a l’Arca de Noé s’havien ficat una parella de cada tipus s’havien ficat una parella de cada tipus d’animal.d’animal.

Una vegada el nivell de l’aigua hagués Una vegada el nivell de l’aigua hagués baixat, els animals retonaren al seu baixat, els animals retonaren al seu lloc.lloc.

QUÈ DIU LA TEORIA DE QUÈ DIU LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE

DARWIN -WALLACE?DARWIN -WALLACE?

ACTIVITAT 5ACTIVITAT 5

A partir del segle XVII es va començar a estendre’s la idea A partir del segle XVII es va començar a estendre’s la idea de canvi, és a dir, que la Terra i els éssers vius tenien una de canvi, és a dir, que la Terra i els éssers vius tenien una història amb un passat diferent del present. història amb un passat diferent del present.

Aquesta idea, però, contrastava amb la que seguia Aquesta idea, però, contrastava amb la que seguia predominant. L’existència de fòssils d’éssers vius predominant. L’existència de fòssils d’éssers vius extingits no estava previst a la Bíblia. A finals del segle extingits no estava previst a la Bíblia. A finals del segle XVIII i principis del XIX varen aparèixer les primeres XVIII i principis del XIX varen aparèixer les primeres teories evolucionistes. teories evolucionistes.

Al començament del segle XIX Al començament del segle XIX LamarckLamarck va proposar la va proposar la Teoria evolucionista “Là herència dels caràcters adquirits” que duu el seu nom. que duu el seu nom.

CERCA INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA TEORIA AL CERCA INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA TEORIA AL LLIBRE DE TEXT (Pàg. 44) o en altres fonts d’informació.LLIBRE DE TEXT (Pàg. 44) o en altres fonts d’informació.

La principal La principal teoria de l’evolució és la de SELECCIÓ NATURAL de Darwin-Wallace que teniu resumida en el text que que teniu resumida en el text que hi ha a continuació:hi ha a continuació:

I també, trobareu els principals punts I també, trobareu els principals punts d’aquesta teoria al llibre de text d’aquesta teoria al llibre de text

(Pàg. 45)(Pàg. 45)

ACTIVITAT 6ACTIVITAT 6

ACTIVITAT 6ACTIVITAT 6

1. Les formes de vida no són estàtiques sinó que 1. Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.s'originen i altres s'extingeixen.

2. El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, 2. El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats.sense salts discontinus o canvis sobtats.

3. Els organismes semblants estan emparentats i 3. Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.únic de la vida.

ACTIVITAT 6ACTIVITAT 6 4. La selecció natural és la clau per entendre l’evolució i 4. La selecció natural és la clau per entendre l’evolució i

actua en dues fases: actua en dues fases:

La primera fase és la producció de variabilitat: la la generació de modificacions espontànies en els generació de modificacions espontànies en els individus. individus.

La segona, la selecció natural selecciona els selecciona els individus més ben dotats. Els que han nascut amb individus més ben dotats. Els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.seves avantatges.

Quines diferències fonamentals hi ha entre la teoria de Quines diferències fonamentals hi ha entre la teoria de l’evolució i la teoria creacionista? l’evolució i la teoria creacionista?

Comentaris Act. 6Comentaris Act. 6

És una activitat de construcció de És una activitat de construcció de coneixement.coneixement.

Els alumnes han de comparar les dues Els alumnes han de comparar les dues teories i identificar les diferències teories i identificar les diferències fonamentals entre ambdues.fonamentals entre ambdues.

Es repasarà de forma breu la història Es repasarà de forma breu la història de les teories evolucionistes.de les teories evolucionistes.

Comentari Act. 6Comentari Act. 6

La principal diferència entre la La principal diferència entre la teoria creacionista i del disseny intel·ligent, i la teoria de l’evolució i la teoria de l’evolució és que les primeres expliquen l’origen i el canvi a és que les primeres expliquen l’origen i el canvi a partir de la intervenció de forces sobrenaturals.partir de la intervenció de forces sobrenaturals.

La La teoria de l’evolució explica el canvi a partir de explica el canvi a partir de causes naturals.causes naturals.

COMENTARI Act 5COMENTARI Act 5 ConceptesConceptes

EvolucióEvolució CanviCanvi AtzarAtzar Selección naturalSelección natural VariabilitatVariabilitat

ProcedimentsProcediments Lectura de textosLectura de textos Identificació de les principals diferènciesIdentificació de les principals diferències

ValorsValors Valoració crítica de la relació entre ciència i religió.Valoració crítica de la relació entre ciència i religió.

ORIGEN SEPARAT ORIGEN COMÚ

IMMUTABILITAT CANVI

DISSENY ADAPTACIÓ

ANTROPOCENTRISME UNA ESPÈCIE MÉS

TEORIES EVOLUCIONISTESTEORIES EVOLUCIONISTES

LAMARCK DARWIN WALLACE

George Louis Leclerc, George Louis Leclerc, COMTE DE BUFFON COMTE DE BUFFON

(1707- 1788)(1707- 1788)

CANVICANVI (...) una vez admitido que existen familias en los (...) una vez admitido que existen familias en los

vegetales y en los animales, que el asno pertenece a vegetales y en los animales, que el asno pertenece a la familia del caballo y que sólo se diferencia de él en la familia del caballo y que sólo se diferencia de él en que es una degeneración suya, podremos que es una degeneración suya, podremos igualmente decir que el mono pertenece a la familia igualmente decir que el mono pertenece a la familia del hombre y que es un hombre degenerado. del hombre y que es un hombre degenerado. Podremos también decir que el hombre y mono, Podremos también decir que el hombre y mono, como caballo y asno, tienen un origen común; que como caballo y asno, tienen un origen común; que en toda familia, tanto animal como vegetal, hay un en toda familia, tanto animal como vegetal, hay un único tronco, e incluso que todos los animales único tronco, e incluso que todos los animales proceden de uno solo que con el paso del tiempo, al proceden de uno solo que con el paso del tiempo, al ir perfeccionándose o degenerando, ha dado origen ir perfeccionándose o degenerando, ha dado origen a todas las demás razas animales.a todas las demás razas animales.

Historia NaturalHistoria Natural

Jean-Baptiste Antoine de MonetJean-Baptiste Antoine de MonetCavaller de LAMARCKCavaller de LAMARCK

(1744- 1829)(1744- 1829)

L’EVOLUCIÓ SEGONS L’EVOLUCIÓ SEGONS LAMARCKLAMARCK

Les espècies no són fixes sinó que Les espècies no són fixes sinó que procedeixen unes de les altres per procedeixen unes de les altres per transformació.transformació.

La transformació es produeix com a La transformació es produeix com a resposta adaptativa als canvis resposta adaptativa als canvis ambientalsambientals. .

L’EVOLUCIÓ SEGONS L’EVOLUCIÓ SEGONS LAMARCK LAMARCK 1.- Canvis al medi

ambient

2.- Els individus d’una espècie s’esforcen

en adaptar-se

3.- Alguns òrgans es transformen poc a poc

4.- Les noves característiques

s’hereden

DARWIN (1809- 1882)DARWIN (1809- 1882)

Biòleg britànic va donar les bases de la moderna teoria de l’ evolución, al plantejar el concepte d’evolució de les espècies através d’un lent i continu procés de SELECCIÓ NATURAL.1831, Darwin va embarcar com naturalista (sense sou), als 22 anys, al vaixell HMS Beagle, per emprendre una expedició científica al voltant del món i que va durar 5 anys. Després, al tornar a Anglaterrra va dedicar 20 anys a elaborar LA TEORIA SELECCIÓ NATURAL

ALFRED RUSSEL WALLACEALFRED RUSSEL WALLACE(1823- 1913)(1823- 1913)

Era Era explorador i zoòleg.explorador i zoòleg.Va descobrir mils d’espècies Va descobrir mils d’espècies tropicals.tropicals.Autor de llibres de viatges.Autor de llibres de viatges.Va ser el primer que va estudiar Va ser el primer que va estudiar els simis en llibertat.els simis en llibertat.Al 1858 va escriure un article Al 1858 va escriure un article “Sobre la tendència de les “Sobre la tendència de les varietats a divergir varietats a divergir indefinidament del tipus indefinidament del tipus original” en el que formulava la original” en el que formulava la teoria de l’evolucióteoria de l’evolució

DARWIN i WALLACEDARWIN i WALLACE Al Al 18581858, Darwin va rebre una carta , Darwin va rebre una carta

del seu compatriota del seu compatriota Alfred WallaceAlfred Wallace, , el qual havia desenvolupat d’una el qual havia desenvolupat d’una manera independient, la mateixa manera independient, la mateixa teoria que ell de la teoria que ell de la SELECCIÓ SELECCIÓ NATURAL. NATURAL.

Per evitar la polèmica, varen Per evitar la polèmica, varen decidir publicar conjuntament un decidir publicar conjuntament un artícle a la Societat Linneana titulat artícle a la Societat Linneana titulat

““Sobre la tendencia de las especies Sobre la tendencia de las especies a crear variedadesa crear variedades; y sobre la ; y sobre la

perpetuación de las variedades y de perpetuación de las variedades y de las especies por medio de la las especies por medio de la

selección natural.”selección natural.”

TEORIA DE L’EVOLUCIÓTEORIA DE L’EVOLUCIÓ La La teoria de l’evolució o darwinismeteoria de l’evolució o darwinisme

es concreta en els següents punts o es concreta en els següents punts o postulats:postulats:

1. Les 1. Les formes de vidaformes de vida no són estàtiques no són estàtiques sinó que sinó que evolucionenevolucionen; les espècies ; les espècies canvien contínuament, unes canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.s'originen i altres s'extingeixen.

2. El procés de l'evolució és2. El procés de l'evolució és gradual,gradual, lent i continu, sense salts discontinus lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats.o canvis sobtats.

DARWIN i WALLACEDARWIN i WALLACE

TEORIA DE L’EVOLUCIÓTEORIA DE L’EVOLUCIÓ

3. Els organismes semblants estan 3. Els organismes semblants estan emparentatsemparentats i descendeixen d'un i descendeixen d'un avantpassat comúavantpassat comú. Tots els organismes . Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.únic de la vida.

4. La 4. La selecció naturalselecció natural és la clau, en dues és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema. fases, que explica tot el sistema. La primera fase és la La primera fase és la producció de producció de variabilitatvariabilitat: la generació de modificacions : la generació de modificacions espontànies en els individus. espontànies en els individus. La segona, la La segona, la selecció naturalselecció natural selecciona selecciona els individus més ben dotats. Els que han els individus més ben dotats. Els que han nascut amb modificacions espontànies nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar reproduir-se i de deixar

TEORIA DE L’EVOLUCIÓTEORIA DE L’EVOLUCIÓ

VARIABILITAT

HERÈNCIA

SELECCIÓ

COM S’ORIGINA LA COM S’ORIGINA LA VARIABILITAT?VARIABILITAT?

ACTIVITAT 8ACTIVITAT 8

La transformació lenta i gradual dels éssers La transformació lenta i gradual dels éssers vius es produeix segons la teoria de Darwin- vius es produeix segons la teoria de Darwin- Wallace a través d’una combinació entre :Wallace a través d’una combinació entre :variabilitatvariabilitat:: aparició d’individus de la mateixa aparició d’individus de la mateixa

espècie que no són exactament iguals, amb espècie que no són exactament iguals, amb algunes característiques diferentsalgunes característiques diferents

selecció naturalselecció natural: les condicions ambientals : les condicions ambientals seleccionen aquells individus que tenen en cada seleccionen aquells individus que tenen en cada moment les característiques més adequades per moment les característiques més adequades per poder-se reproduir i viure.poder-se reproduir i viure.

ACTIVITAT 8ACTIVITAT 8 Com es produeix aquesta variabilitat?Com es produeix aquesta variabilitat?

Quan Darwin va publicar la seva obra “Quan Darwin va publicar la seva obra “L’origen de les L’origen de les espècies per selecció naturalespècies per selecció natural” no sabia quin era el ” no sabia quin era el mecanisme que produeix la variabilitat. mecanisme que produeix la variabilitat. Sabia que existia però no sabia com explicar-ho. Sabia que existia però no sabia com explicar-ho. Una de les teories més acceptada era la dels Una de les teories més acceptada era la dels caràcters adquirits i la seva transmissió (teoria lligada a un científic francès anomenat Lamarck) : : la variabilitat entre els individus seria deguda a la la variabilitat entre els individus seria deguda a la necessitat que tenen els individus d’adaptar-se al necessitat que tenen els individus d’adaptar-se al medi la qual cosa fa que s’utilitzin més uns òrgans medi la qual cosa fa que s’utilitzin més uns òrgans que uns altres i a la transmissió hereditària d’aquests que uns altres i a la transmissió hereditària d’aquests canvis.canvis.

Llegeix el següents text que exposa l’experiment que va realitzar un Llegeix el següents text que exposa l’experiment que va realitzar un científic alemany que es deia August Weismann:científic alemany que es deia August Weismann: ““He de reconèixer, amb tota sinceritat, que he afrontat aquests He de reconèixer, amb tota sinceritat, que he afrontat aquests

experiments en contra del meu sentiment, ja que esper uns experiments en contra del meu sentiment, ja que esper uns resultats negatius. Però aquests resultats, tot i ser negatius, no em resultats negatius. Però aquests resultats, tot i ser negatius, no em semblen desaprofitats per a la solució del problema pendent. A semblen desaprofitats per a la solució del problema pendent. A més a més, com que els nombrosos defensors de l’herència dels més a més, com que els nombrosos defensors de l’herència dels caràcters adquirits no semblen disposats a demostrar la seva caràcters adquirits no semblen disposats a demostrar la seva opinió mitjançant l’experimentació, m’he imposat aquest petit opinió mitjançant l’experimentació, m’he imposat aquest petit treball.treball.

Els experiments es van realitzar amb ratolins blancs i començaren Els experiments es van realitzar amb ratolins blancs i començaren el mes d’octubre de l’any anterior. Es van utilitzar 12 ratolins, 7 el mes d’octubre de l’any anterior. Es van utilitzar 12 ratolins, 7 femelles i 5 mascles, se’ls va tallar la cua a tots i se’ls va permetre femelles i 5 mascles, se’ls va tallar la cua a tots i se’ls va permetre la reproducció. Aquests ratolins van ser anomenats els la reproducció. Aquests ratolins van ser anomenats els progenitors.progenitors.

La primera generació de fills es va compondre inicialment de 18 La primera generació de fills es va compondre inicialment de 18 cries totes en cua absolutament normal de naixement, d’11 a 12 cries totes en cua absolutament normal de naixement, d’11 a 12 mil·límetres. Aquestes cries es van utilitzar per a continuar mil·límetres. Aquestes cries es van utilitzar per a continuar l’experiment. Es va tallar la cua de tots els exemplars molt l’experiment. Es va tallar la cua de tots els exemplars molt prematurament i després de criar-los se’ls va deixar reproduir per prematurament i després de criar-los se’ls va deixar reproduir per obtenir la segona generació de fills (els néts dels progenitors).obtenir la segona generació de fills (els néts dels progenitors).

Aquesta mateixa operació es va realitzar fins a completar 5 Aquesta mateixa operació es va realitzar fins a completar 5 generacions”generacions”

ACTIVITAT 8ACTIVITAT 8

Contesta a les següents preguntes:Contesta a les següents preguntes: 6.1. Quin problema intentava estudiar Weismann?6.1. Quin problema intentava estudiar Weismann? 6.2. Quina creus que era la seva hipòtesi?6.2. Quina creus que era la seva hipòtesi? 6.3. Descriu les experiències que va realitzar.6.3. Descriu les experiències que va realitzar. 6.4. Quins resultats creus que s’obtingueren? Els 6.4. Quins resultats creus que s’obtingueren? Els

ratolins de la cinquena generació tenien cua?ratolins de la cinquena generació tenien cua? 6.5. Quina va ser la conclusió?6.5. Quina va ser la conclusió?

Comentari Act. 8Comentari Act. 8

És una activitat de construcció de És una activitat de construcció de coneixement a la vegada que serveix coneixement a la vegada que serveix per comprovar que la teoria de la per comprovar que la teoria de la transmissió dels caràcters adquirits és transmissió dels caràcters adquirits és falsa.falsa.

Comentari Act. 8Comentari Act. 8 Conceptes:Conceptes:

VariabilitatVariabilitat Transmissió dels caràctersTransmissió dels caràcters HerènciaHerència

Procediments:Procediments: Lectura de textos.Lectura de textos. Identificació del problema, de l’hipòtesi, dels resultats Identificació del problema, de l’hipòtesi, dels resultats

i conclusió.i conclusió. Descripció d’experiències.Descripció d’experiències.

Valors:Valors: Reconeixement del valor de l’experimentació en la Reconeixement del valor de l’experimentació en la

ciència.ciència.

COM ES S’ORIGINA LA COM ES S’ORIGINA LA VARIABILITAT?VARIABILITAT?

Darwin no coneixia els Darwin no coneixia els mecanismes pels quals es mecanismes pels quals es produïa la variabilitat.produïa la variabilitat.

Des de principis del segle XX es Des de principis del segle XX es sap que la variabilitat és sap que la variabilitat és causada per les mutacions.causada per les mutacions.

Les mutacions són canvis a Les mutacions són canvis a l’atzar del material genètic d’un l’atzar del material genètic d’un individuindividu

VARIABILITATVARIABILITAT

TEORIA SINTÈTICA DE TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓL’EVOLUCIÓ

Una espècie es pot definir com a un Una espècie es pot definir com a un conjunt de gens.conjunt de gens.

En les poblacions es produeixen En les poblacions es produeixen constantment canvis accidentals en el constantment canvis accidentals en el material genètic, és a dir, mutacions.material genètic, és a dir, mutacions.

La majoria de mutacions són letals o La majoria de mutacions són letals o desfavorablesdesfavorables

TEORIA SINTÈTICA DE TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓL’EVOLUCIÓ

Els individus amb mutacions desfavorables Els individus amb mutacions desfavorables tindran una descendència menys nombrosa tindran una descendència menys nombrosa al llarg de les generacions i, fins i tot poden al llarg de les generacions i, fins i tot poden desaparèixer.desaparèixer.

En canvi, les mutacions favorables En canvi, les mutacions favorables permetran al portador viure millor i deixar permetran al portador viure millor i deixar més descendència que heredarà les més descendència que heredarà les característiques favorables.característiques favorables.

Amb el temps les poblacions estaran Amb el temps les poblacions estaran formades per individus que presenten les formades per individus que presenten les característiques més favorables.característiques més favorables.

Biston betulariaBiston betularia

La papallona s’alimenta durant la nit i descansa La papallona s’alimenta durant la nit i descansa sobre els troncs dels bedolls de dia.sobre els troncs dels bedolls de dia.

El tronc del bedolls té un color clarEl tronc del bedolls té un color clar

1.1. Biston betulariaBiston betularia te dues formes; una, te dues formes; una, typicatypica, és blanca amb puntets negres, , és blanca amb puntets negres, l’altra, l’altra, carbonariacarbonaria, és quasi completament , és quasi completament negra. negra.

2.2. Les dues formes de Les dues formes de B. betulariaB. betularia estan estan genèticament controlades per un sol gen genèticament controlades per un sol gen amb dos al·lels, l’al·lelo amb dos al·lels, l’al·lelo carbonariacarbonaria és és dominant sobre l’al·lel dominant sobre l’al·lel typicatypica. .

3.3. Les aus troben a Les aus troben a B. betulariaB. betularia sobre els sobre els troncs i les mengen. troncs i les mengen.

5.5. La facilitat amb que les aus troben a La facilitat amb que les aus troben a B. B. betulariabetularia sobre els troncs depèn del grau sobre els troncs depèn del grau de camuflatge de les papallones.de camuflatge de les papallones.

Biston betulariaBiston betularia

La forma typica de B. betularia està més camuflada que carbonaria sobre els troncs coberts de líquens a les regions no contaminades, mentre que carbonaria està més camuflada a les regions industrials en les que els troncs han perdut els líquens i s’han ennegrit per la contaminació atmosfèrica.

COM ACTUA LA COM ACTUA LA SELECCIÓ NATURAL?SELECCIÓ NATURAL?ACTIVITAT PRÀCTICAACTIVITAT PRÀCTICA

ACTIVITAT 9ACTIVITAT 9

Els biòlegs consideren que la selecció natural és Els biòlegs consideren que la selecció natural és el mecanisme que explica el canvi evolutiu i el el mecanisme que explica el canvi evolutiu i el procés que determina la biodiversitat. La següent procés que determina la biodiversitat. La següent activitat intenta ilactivitat intenta illustrar com la selecció natural lustrar com la selecció natural actua.actua.

Per portar a terme l’activitat es necessita el Per portar a terme l’activitat es necessita el següent material per cada equip (4- 5 alumnes):següent material per cada equip (4- 5 alumnes):

1 tela de color i dibuixos (1m x 2m)1 tela de color i dibuixos (1m x 2m) 100 fitxes de diferents colors en una bossa de 100 fitxes de diferents colors en una bossa de

plàsticplàstic Un petit recipientUn petit recipient Un paquet de llapis o rotuladors dels mateixos Un paquet de llapis o rotuladors dels mateixos

colors que les fitxescolors que les fitxes 5 fulls de paper mil5 fulls de paper millimetratlimetrat

Per a realitzar l’activitat s’han de seguir Per a realitzar l’activitat s’han de seguir les següents regles:les següents regles: 1.- S’esten una de les teles sobre la taula.1.- S’esten una de les teles sobre la taula. 2.- Un dels membres de cada equip serà 2.- Un dels membres de cada equip serà

anomenat responsable de la bossa de les anomenat responsable de la bossa de les fitxes. La resta de membres actuaran com a fitxes. La resta de membres actuaran com a depredadors les preses dels quals seran les depredadors les preses dels quals seran les fitxes. El responsable controlarà que es fitxes. El responsable controlarà que es mantengui el torn dels depredadors així com mantengui el torn dels depredadors així com del nombre de preses que quedin.del nombre de preses que quedin.

3.- El responsable estendrà uniformement 3.- El responsable estendrà uniformement les fitxes sobre la tela evitant que quedin les fitxes sobre la tela evitant que quedin agrupades.agrupades.

4.- Els membres de l’equip són els depredadors, 4.- Els membres de l’equip són els depredadors, les fitxes són les preses i la tela representa les fitxes són les preses i la tela representa l’hàbitat. Per torns, cada depredador seleccionarà l’hàbitat. Per torns, cada depredador seleccionarà una fitxa amb els ulls, l’agafarà i la posarà dins el una fitxa amb els ulls, l’agafarà i la posarà dins el recipient. Això es repetirà fins que quedin unes recipient. Això es repetirà fins que quedin unes 25 fitxes. En aquest moment, el responsable 25 fitxes. En aquest moment, el responsable aturarà l’activitat.aturarà l’activitat.

5.- A continuació s’agruparan les fitxes 5.- A continuació s’agruparan les fitxes supervivents per colors. Es comptaran les fitxes supervivents per colors. Es comptaran les fitxes de cada color i s’anotaran el nombre.de cada color i s’anotaran el nombre.

6.- Es suposarà que cada supervivent produeix 3 6.- Es suposarà que cada supervivent produeix 3 descendents. Es posaran tres fitxes sobre cada descendents. Es posaran tres fitxes sobre cada un dels supervivents.un dels supervivents.

7.- Es mesclaran els supervivents i la seva 7.- Es mesclaran els supervivents i la seva descendència i s’estendran uniformement sobre descendència i s’estendran uniformement sobre la tela.la tela.

8.- Es repetiran els passos 4, 5, 6 i 7, durant 8.- Es repetiran els passos 4, 5, 6 i 7, durant quatre o cinc generacions.quatre o cinc generacions.

Contesta al següent:Contesta al següent: 7.1. Elabora un histograma per a cada 7.1. Elabora un histograma per a cada

generació de superviventsgeneració de supervivents 7.2. Quin color predomina a la primera 7.2. Quin color predomina a la primera

generació de supervivents?generació de supervivents? 7.3. Per què sobreviuen?7.3. Per què sobreviuen? 7.4. Quins canvis tenen lloc entre la primera 7.4. Quins canvis tenen lloc entre la primera

i la segona generació.i la segona generació. 7.5. I entre la primera i la cinquena?7.5. I entre la primera i la cinquena? 7.6. Compara la població original amb 7.6. Compara la població original amb

l’última població de supervivents. Quins l’última població de supervivents. Quins canvis s’han produït?canvis s’han produït?

7.7. Compara els colors de les fitxes de la 7.7. Compara els colors de les fitxes de la cinquena generació amb els colors de la tela. cinquena generació amb els colors de la tela. Què pots deduir?Què pots deduir?

7.8. Es poden relacionar els resultats amb la 7.8. Es poden relacionar els resultats amb la selecció natural?selecció natural?

7.9. Al llarg del temps com evolucionarà la 7.9. Al llarg del temps com evolucionarà la població?població?

7.10. Si en comptes d’utilitzar aquesta tela, 7.10. Si en comptes d’utilitzar aquesta tela, s’hagués utilitzat una altra de color i dibuixos s’hagués utilitzat una altra de color i dibuixos diferent, què hagués passat?diferent, què hagués passat?

7.11. Un organisme està adaptat al seu medi si 7.11. Un organisme està adaptat al seu medi si es pot desenvolupar i reproduir-se en ell. Quin es pot desenvolupar i reproduir-se en ell. Quin dels colors està més adaptat? Quin és el dels colors està més adaptat? Quin és el menys adaptat?menys adaptat?

Comentari Act 9Comentari Act 9

És una activitat de construcció del És una activitat de construcció del concepte de selecció natural.concepte de selecció natural.

És una activitat de simulació.És una activitat de simulació.

Comentari Act. 9Comentari Act. 9

ConceptesConceptes:: VariabilitatVariabilitat Selecció naturalSelecció natural Característiques del mediCaracterístiques del medi DepradedorDepradedor PresaPresa

Procediments:Procediments: Recull de dadesRecull de dades Elaboració de gràficsElaboració de gràfics Elaboració d’un informeElaboració d’un informe

Valors:Valors: Valoració de la importància de ser rigorosos l’hora Valoració de la importància de ser rigorosos l’hora

de recollir dades, d’organitzar-les…de recollir dades, d’organitzar-les…

ESTÀ PROVADA LA ESTÀ PROVADA LA TEORIA DE TEORIA DE

L’EVOLUCIÓ?L’EVOLUCIÓ?

PROVESPROVES

No hi ha cap teoria científica que estigui provada No hi ha cap teoria científica que estigui provada del tot. del tot.

Ara bé, hi ha teories més provades que altres. Ara bé, hi ha teories més provades que altres.

És el cas de la teoria de l’evolució i la teoria És el cas de la teoria de l’evolució i la teoria creacionista. creacionista.

Hi ha molts fets que s’expliquen millor des d’una Hi ha molts fets que s’expliquen millor des d’una òptica evolucionista que des de la creacionista.òptica evolucionista que des de la creacionista.

EVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓEVIDÈNCIES DE L’EVOLUCIÓ Morfològiques i anatòmiques: Morfològiques i anatòmiques: individus emparentats individus emparentats

comparteixen semblances anatòmiquescomparteixen semblances anatòmiques

Organització cel·lular: Organització cel·lular: tots els éssers vius estan formats per tots els éssers vius estan formats per cèl·lules (procariotes o eucariotes)cèl·lules (procariotes o eucariotes)

Biogeogràfiques:Biogeogràfiques:

Paleontologiques:Paleontologiques: estudi dels fòssils estudi dels fòssils

Embriologiques: Embriologiques: la semblança dels embrions durant les primeres la semblança dels embrions durant les primeres fases permet suposar l’existència d’avantpassat comú.fases permet suposar l’existència d’avantpassat comú.

BioquímiquesBioquímiques

1. ANATOMIA COMPARADA1. ANATOMIA COMPARADA

La La comparaciócomparació de la forma corporal i de la forma corporal i l’anatomia interna dels organismesl’anatomia interna dels organismes ha ha permès establir relacions entre permès establir relacions entre diferents espècies a partir de la diferents espècies a partir de la suposició que provenen d’una altra suposició que provenen d’una altra espècie ancestral respecte a la qual espècie ancestral respecte a la qual han anat variant a mesura que s’anaven han anat variant a mesura que s’anaven adaptant a diferents condicions. adaptant a diferents condicions.

PROVES DE ANATOMIA PROVES DE ANATOMIA COMPARADACOMPARADA

ÒRGANS HOMÒLEGS I ANÀLEGS

HúmerHúmer

CúbitCúbit

RadiRadi

Humà

Tòrtora Mosca

ÒRGANS ÒRGANS HOMÒLEGSHOMÒLEGS

Les potes i les ales dels vertebrats, Les potes i les ales dels vertebrats, són òrgans homòlegs , és a dir, òrgans són òrgans homòlegs , és a dir, òrgans amb funcions diferents però amb una amb funcions diferents però amb una estructura anatòmica que denota un estructura anatòmica que denota un

origen comú. origen comú.

L’avantpassat L’avantpassat EUSTHENOPTERON EUSTHENOPTERON (peix que va viure fa 385 milions (peix que va viure fa 385 milions

d’anys)d’anys)HúmerHúmer

CúbitCúbit

RadiRadi

Órgans anàlegs són els òrgans Órgans anàlegs són els òrgans que fan una mateixa funció, que fan una mateixa funció, però presenten estructures però presenten estructures diferents, per això no diferents, per això no presenten un alt grau de presenten un alt grau de parentesc.parentesc.

En realitat, aquests dos En realitat, aquests dos animals, segons la teoria de animals, segons la teoria de l’evolució, provenen l’evolució, provenen d’avanpasstas molts distints. d’avanpasstas molts distints. El parescut es degut a que els El parescut es degut a que els dos s’ han adaptat al vol i per dos s’ han adaptat al vol i per això, desenvoluparan ales en el això, desenvoluparan ales en el seu procés evolutiu.seu procés evolutiu.

En casos com aquest es parla En casos com aquest es parla d’EVOLUCIÓ CONVERGENT.d’EVOLUCIÓ CONVERGENT.

ÒRGANS ANÀLEGSÒRGANS ANÀLEGS

Ex. Les ales d’una mosca i ales Ex. Les ales d’una mosca i ales d’una tòrtora.d’una tòrtora.

2. ORGANITZACIÓ CEL·LULAR2. ORGANITZACIÓ CEL·LULAR

3. PROVES BIOGEOGRÀFIQUES3. PROVES BIOGEOGRÀFIQUES

La distribució d’espècies animals i vegetals a la La distribució d’espècies animals i vegetals a la Terra proporciona nombroses proves a favor de Terra proporciona nombroses proves a favor de l’evolució.l’evolució.

Per exemple, s’ha observat que quan més Per exemple, s’ha observat que quan més allunyades es troben dues zones geogràfiques, allunyades es troben dues zones geogràfiques, més diferències presenten la seva flora i la seva més diferències presenten la seva flora i la seva fauna.fauna.

4. PROVES PALEONTOLÒGIQUES4. PROVES PALEONTOLÒGIQUES

Es basen en l’estudi dels fòssils. Es basen en l’estudi dels fòssils. S’han trobat sèries completes que S’han trobat sèries completes que

demostren el pas de formes senzilles a demostren el pas de formes senzilles a formes actuals, més complexes i adaptades formes actuals, més complexes i adaptades al seu medi (filogènia del cavall). al seu medi (filogènia del cavall).

FILOGÈNIAFILOGÈNIA

                                                             

PROVES PROVES PALEONTOLÒGIQUESPALEONTOLÒGIQUES

PROVES PROVES PALEONTOLÒGIQUESPALEONTOLÒGIQUES

6. PROVES EMBRIOLÒGIQUES6. PROVES EMBRIOLÒGIQUESEn els vertebrats, sobretot, s’ha observat En els vertebrats, sobretot, s’ha observat

que al llarg del desenvolupament que al llarg del desenvolupament embrionari es produeixen fases amb embrionari es produeixen fases amb notables semblances morfològiques entre notables semblances morfològiques entre grups d’animals diferents.grups d’animals diferents.

PROVES EMBRIOLÒGIQUESPROVES EMBRIOLÒGIQUES

7. PROVES BIOQUÍMIQUES7. PROVES BIOQUÍMIQUESLes proves més recents i les que majors Les proves més recents i les que majors

possibilitats presenten, consisteixen en possibilitats presenten, consisteixen en comparar certes molècules (proteïnes i ADN) comparar certes molècules (proteïnes i ADN) que apareixen en tots els éssers vius de tal que apareixen en tots els éssers vius de tal manera que aquestes molècules són tanmanera que aquestes molècules són tan

més parescudes quant menors diferències més parescudes quant menors diferències evolutives hi ha entre els seus portadors. evolutives hi ha entre els seus portadors.

Tots els organismes estam compostos pels mateix tipus de substàncies químiques.Tots els organismes tenim ADN com a material genètic.

QUINS PROBLEMES TÉ QUINS PROBLEMES TÉ LA TEORIA DE LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ?L’EVOLUCIÓ?

PROBLEMESPROBLEMESNo hi ha cap teoria científica que ho expliqui No hi ha cap teoria científica que ho expliqui

tot. Per tant la teoria de l’evolució presenta tot. Per tant la teoria de l’evolució presenta alguns problemesalguns problemes::L’evolució és un procés lent i gradual: s’haurien de L’evolució és un procés lent i gradual: s’haurien de

trobar fòssils de formes intermèdies que rarament trobar fòssils de formes intermèdies que rarament es troben.es troben.

El procés de formació d’una espècie a partir d’una El procés de formació d’una espècie a partir d’una altra és un procés que s’ha explicat i comprovat. altra és un procés que s’ha explicat i comprovat. Ara bé, l’aparició dels grans grups és més difícil Ara bé, l’aparició dels grans grups és més difícil d’explicar ja que es necessiten molts canvis.d’explicar ja que es necessiten molts canvis.

EL JUTGE OVERTONEL JUTGE OVERTON

ACTIVITAT 10ACTIVITAT 10

La llei que va aprovar l’estat d’Arkansas va La llei que va aprovar l’estat d’Arkansas va arribar als tribunals. El jutge William Overton arribar als tribunals. El jutge William Overton se’n va fer càrrec. Aquest jutge va basar la se’n va fer càrrec. Aquest jutge va basar la seva sentència en un criteri de demarcació seva sentència en un criteri de demarcació entre ciència i pseudociència. entre ciència i pseudociència.

Segons Overton la teoria creacionista no es Segons Overton la teoria creacionista no es podia ensenyar a les escoles perquè no era podia ensenyar a les escoles perquè no era una ciència. Contesta a les següents una ciència. Contesta a les següents preguntes:preguntes: 8.1. Saps quins són els criteris que ens permeten 8.1. Saps quins són els criteris que ens permeten

distingir el què és una ciència del que no ho és?distingir el què és una ciència del que no ho és? 8.2. Una teoria científica ho ha d’explicar tot?8.2. Una teoria científica ho ha d’explicar tot?

Comentari Act. 10Comentari Act. 10 És una activitat de síntesi.És una activitat de síntesi. Al llarg de l’unitat s’han exposat criteris que Al llarg de l’unitat s’han exposat criteris que

serveixen per distingir el que és ciència i el serveixen per distingir el que és ciència i el que no ho és.que no ho és.

Un dels criteris és que la teoria creacionista Un dels criteris és que la teoria creacionista fa intervenir forces sobrenaturals per fa intervenir forces sobrenaturals per explicar la naturalesa de vida sobre la Terra.explicar la naturalesa de vida sobre la Terra.

La intervenció d’aquestes forces queda fora La intervenció d’aquestes forces queda fora de l’àmbit científic ja que no és demostrable de l’àmbit científic ja que no és demostrable ni sembla que ho serà en el futur.ni sembla que ho serà en el futur.

Comentari Act. 10Comentari Act. 10

Per definició una teoria científic no Per definició una teoria científic no es demostrable completament.es demostrable completament.

Per tant qualsevol, teoria pel Per tant qualsevol, teoria pel simple fet de ser científica simple fet de ser científica És incompletaÉs incompletaPresenta problemesPresenta problemesEstà destinada a ser abandonada i Està destinada a ser abandonada i

substituïdasubstituïdaÉs provisionalÉs provisional

Comentari Act. 10Comentari Act. 10

Conceptes:Conceptes: Teoria científicaTeoria científica Canvi Canvi Criteris per distingir entre ciència i no ciència.Criteris per distingir entre ciència i no ciència.

ProcedimentsProcediments:: ArgumentacióArgumentació DebatDebat

Valors:Valors: Reconeixement de la importància de saber Reconeixement de la importància de saber

organitzar els propis pensaments i exposar-los.organitzar els propis pensaments i exposar-los.

ACTIVITAT DE REGULACIÓACTIVITAT DE REGULACIÓ

Escriu un breu resum del que has vist Escriu un breu resum del que has vist fins ara.fins ara.