Els estereotips de les formes

Els estereotips són un conjunt d'imatges mentals i de construccions lingüístiques fruit de l'herència cultural i d'un conjunt de prejudicis i d'actituds adquirits. Simplifiquen la realitat esdevenint eines que ens la fan més comprensible.Per això quan dibuixem un cosa estereotipada sorgeix un dibuix simple sense tenir en conte la gran varietat de formes que pot tenir aquest mateix concepte.

A partir d’ara, quan ens disposem a dibuixar un objecte, cal que recordem quants tipus diferents en coneixem i la varietat de formes que pot tenir.

1.LA PERCEPCIÓ DE LA FORMA

“...el meu ideal és agafar un grapat de pintura i llançar-la a sobre de la tela amb l’esperança que el retrat hi aparegui.”

“intento captar l’aparença amb el conjunt de sensacions que aquesta aparença concreta fa sorgir en mi”

Francis Bacon

PERCEPCIÓ PRÀCTICA

Exercici de memoria visual

La nostra percepció és selectiva i només capta la informació que ens és útil a cada moment.

Amb els anys hem construït, a la nostra memòria, un esquema mental de les coses que coneixem: sabem com és una cadira, un cotxe... La nostra percepció pràctica relaciona els objectes que veiem amb l’esquema mental que tenim, i això ens permet reconèixer-los i els associem amb un ús: això és un semàfor, ens avisa quan poden passar els vehicles i els vianants.

PERCEPCIÓ ESTÈTICA

Van Orley, Verge de Carondete,S.XVI. Oli sobre tela.

Pablo Picasso, Maternitat1905. Oli sobre tela.

Pablo Picasso, Mare i fill.1905. Oli sobre tela.

Quins elements en comú reconeixem en aquestes pintures?Quina interpretació fa l’artista?

Quina és la diferència entre la percepció pràctica i la percepció estètica?

La percepció pràctica només es fixa en les coses per identificar-les i lligar-les a un nom i una utilitat.

Quan la percepció és estètica, però, ens adonem de les qualitats visibles de les coses: les formes, les mides, els colors i les textures recuperen tota la seva importància. La percepció estètica ignora el nom de les coses, reconeix els elements que configuren el llenguatge visual i ens permet trobar altres valors que no es poden descriure amb noms, sinó amb adjectius.Ens descobreixen els valors expressius de les coses, que provoquen sensacions, idees, sentiments...

Activitat: “Els adjectius: els valors expressius”

Ple / BuitCàlid / FredClar / FoscEnèrgic / delicatSimple / ComplexRealista / FantasiósModern / AnticVulgar / ElegantDivertit / SeriósVibrant / SerèPla/ProfundEstètic/dinàmicEquilibri / Inestabilitat Henry Matisse, La dansa, 1910

Ple / Buit

Càlid / Fred

Clar / Fosc

Enèrgic / delicat

Simple / Complex

Realista / Fantasiós

Modern / Antic

Vulgar / Elegant

Divertit / Seriós

Vibrant / Serè

Pla/Profund

Estètic/dinàmic

Equilibri / Inestabilitat

Vincent Van Gogh, Nit estrellada

Ple / Buit

Càlid / Fred

Clar / Fosc

Enèrgic / delicat

Simple / Complex

Realista / Fantasiós

Modern / Antic

Vulgar / Elegant

Divertit / Seriós

Vibrant / Serè

Pla / Profund

Estètic/dinàmic

Equilibri / Inestabilitat

Salvador Dalí, La temptació de St Antoni

Ple / Buit

Càlid / Fred

Clar / Fosc

Enèrgic / delicat

Simple / Complex

Realista / Fantasiós

Modern / Antic

Vulgar / Elegant

Divertit / Seriós

Vibrant / Serè

Pla / Profund

Estètic/dinàmic

Equilibri / InestabilitatMark Rothko, Composició en vermell

2. UN MÓN DE FORMES

Hi ha gran quantitat de formes per una mateix tipus de cosa.La forma és una de les qualitats visibles de les coses i, al mateix temps, és un dels elements fonamentals del llenguatge visual i plàstic amb què es pot treballar i del qual es pot gaudir.

En el camp de l’art la forma pot ser

vista, interpretada i sentida de manera

diferents pels artistes. Això explica

el per què una mateixa forma pot

ser representada de maneres molt

diverses, segons el temperament de

l’artista.

Quan s’està davant d’objectes la primera cosa que es veu es un conjunt de formes. Aquest conjunt s’identifica immediatament segons el seu contorn, figura, o perfil extern. D’aquesta manera se li diu forma a l’aspecte extern y propi que defineix a primera vista, cada un dels éssers o coses percebudes.

Eduardo Chillida.Gravitacions. 1988. Paper

Tom Carr, Origens

2.1 Recursos per representar formes

Silueta

És la representació d’una forma mitjançant un sol color. Es fan siluetes per destacar l’essència d’una forma o per imitar un efecte de contrallum. Henri Matisse: La cabellera

1952

El contorn és la línia que voreja el perfil d’una figura. En el món real les formes no tenen una línia de contorn; estem parlant d’un efecte visual que serveix per donar simplicitat i claredat a allò que volem representar.

Esbós de Picasso

Anomenem dintorn totes les línies, els colors i les textures que configuren la superfície d’una forma. Triem aquest recurs per destacar l ’interior de la figura respecte al perfil.

ACTIVITAT: Composició amb contorn, silueta i dintorn

Primer de tot escull una fotografia teva en una posició particular.1- el contorn extern : dibuixa el contorn de la figura amb llapis, després busca una frase o una paraula relacionada amb la imatge i escriu-la per la part exterior de la figura. Esborra el llapis i acoloreix les formes tancades de les lletres.2- Silueta: la figura tota pintada d'un color i entesa com un únic volum/forma

3- Dintorn: copia novament la figura i dibuixa nomes el seu interior amb formes abstractes o amb altres que tinguessin relació amb la imatge.

MATERIAL

. Una foto teva tamany DIN-A5

. Làmina DIN-A3

. Llapis i goma

. Rotuladors, ceres o aquarel·les

2.2 La Línia en el dibuix

La línia és un element del dibuix que permet representar la forma dels objectes de la realitat que hem observat. També permet fer visibles, damunt del paper, les idees de cossos i espais que ens imaginem o que estem dissenyant.

La línia de contorn descriu la forma característica de les coses i les separa visualment del fons.

Els dissenyadors, els arquitectes, els

pintors... fan esbossos de les seves idees amb

línies que, a poc a poc, concreten els cossos i els espais

Torre de Collserola.Norman Foster. 1992

L’apunt del natural

L’apunt del natural és un dibuix simplificat d’un model que observem. Els apunts es prenen de manera ràpida, amb unes quantes línies que sintetitzen el contorn de les formes més característiques.Quan prenen apunts, la mà s’ha de moure de manera segura i decidida.

Material tècnic: El llapis de grafit

Les mines del llapis estan fetes amb grafit, una varietat de carboni i argila, mesclats i premsats a altes temperatures.

. Les mines amb més argila son més durs, traços fins, vores nítides, to gris clar i no s’esborrallen ni taquen el paper.

. Les mines amb menys argila son més tous, traç gruixut, vores amples, tons més foscos i taquen el paper.

Efecte d’ombrejat

ALERTA!

Quan dibuixes, procura marcar poc les línies fines que no siguin definitives.

Evita esborrar, però si ho has de fer, fes-ho suaument per no malmetre el paper.

Consisteix en enfosquir gradualment algunes zones, del dibuix o tot el dibuix per aconseguir efectes de clarobscur o volum. S’aconsegueix combinant llapis durs i tous.

Activitat: “Apunts del natural a la classe i a la ciutat”

1. Observa tots els elements que i ha a la classe (els teus companys/es també conten).

Escull un objecte o persona i dibuixa-ho fent us dels diversos tipus de llapis durs i tous.

2. Observa amb atenció aquells objectes o persones de l’entorn de la ciutat.

Escull un objecte o persona i dibuixa-ho fent us dels diversos tipus de llapis durs i tous. IMPORTANT!

.Poseu en pràctica les tècniques d’ombrejat que heu après..No us conformeu amb un sol apunt, practiqueu el dibuix..NO TINGUEU POR D’EQUIVOCAR-VOS!

MATERIAL: . Llapis H3, HB i B3

. llibreta DIN-A4 per fer esbossos o fulls DIN-A4

3. ELEMENTS BÀSICS DE L’EXPRESSIÓ PLÀSTICA

Pots identificar els elements plàstics bàsics d’aquesta obra de Miró?

“Xifres i constel·lacions enamorats d’una dona”. Joan Miró

Wassily Kandinsky: “Un quants cercles, 1926”

1. El punt

. Quina sensació us dona aquesta obra?

. Que predomina el cercle o el punt? Em saps dir la causa?

. Per què sembla que estan a diferents distàncies de

l’observador?

El punt és l’element d’expressió plàstica més simple i més petit. La finalitat primera és indicar una posició en l’espai.

El punt es considera habitualment rodó, però es pot representar de diverses formes segons la funció. Per exemple, el punt gramatical es quadrat i petit per no distreure l’atenció.

Tan mateix, el punt gràfic emprat a plàstica pot tenir la superfície i els contorns irregular

Es considera que una forma és un punt quan ocupa un espai petit sobre la superfície.

Si sobre passa una certa grandària, en comparació a les altres formes que el rodegen es considera que és un pla.

Capacitat expressiva del punt

Quina efecte visual suggereix aquesta composició?

El punt expressa:

• Efecte de concentració• Efecte de dispersió• Efecte d’ordre i repetició• Efecte de profunditat i espai

La línia

Com ha aconseguit l’artista la sensació de moviment?

Vincent Van Gogh.

Nit estrellada

http://www.youtube.com/watch

?v=1MEAuYwAcuo

Si a partir d’un punt movem el llapis en qualsevol direcció, resulta una línia. La línia es defineix com un punt en moviment.

La línia té posició i direcció en l’espai; i una de les principals funcions és delimitar el contorn de les formes.

Te la capacitat expressiva per descriure formes de la realitat, idees i emocions.

Tipus de línies segons l’estructura:

. Línies simples

. Línies compostes

Segons la forma poden ser:

. Línies trencades

. Ondulades

. Mixtes

Capacitat expressiva de la línia:

Línies horitzontals

. Sensació d’estabilitat

. Calma

. Pot resultar monòton

Línia vertical

. Moviment ascendent o descendent

. Sensació de creixement, elevació i equilibri

Línies obliqües o inclinades

. Inestabilitat

. Moviment

. Dinamisme

El pla

El pla és una superfície de dues dimensions, alçaria i amplada i té posició i direcció en l’espai. Teòricament el pla és infinit, però per poder descriure’l visualment se li posa límits i això dona lloc a les formes planes.

El Pla Bàsic és la superfície material que rebrà la obra.

Hi ha diverses maneres de descriure el pla:

Delimitat per línia de contorn

Definit per la textura interior de punts

Definit per tintes planes

Classificació de les formes planes

Formes planes

geomètriques

Formes planes

orgàniques

Capacitat d’expressió i de tridimensionalitat

. Una de les funcions és crear volum en unir-se diverses formes planes en diferents direccions.

El volum té 3 dimensions: alçada, amplada i profunditat, i es pot representar sobre una supefície plana (2D) combinant el element plàstics adequats i diversos recursos gràfics.

El pla és l’element plàstic que rep l’acció de tots els elements, perquè és pot treballar sobre amb punts, línies, colors i textures. Per això reuneix un gran poder d’expressió

Pot transmetre, volum, clarobscur i profunditat. Per això és un element fonamental.

Francis Bacon,

Estudi d’Isabel Rawsthorne

Activitat 4: “Composició lliure collage amb punts línies i pla”

Crea una composició lliure jugant amb els elements bàsics d’expressió.

Per fer-ho comença escollint un Pla bàsic del color que vulguis.

Després introdueix altres figures planes utilitzant altres materials o papers de colors.

Per crear punts i línies utilitza materials com revistes o cartolines, fil de llana, cordills...etc

7. LA TEXTURA

El concepte de textura

Si parem atenció a les coses de l’entorn, ens adonem que, tant si són naturals com artificials, tenen qualitats superficials molt variades: un autèntic espectacle visual de rugositats, ratllades, esquerdes, porus,etc.La textura és l’aspecte de les superfícies provocada per la repetició múltiple d’algun tret o patró.

Tipus de textura

.Segons el seu origen: seran naturals si procedeixen directament de la naturalesa, o bé artificials si han estat creades per l’ésser humà.

. Segons el sentit amb el qual els percebem: pot ser tàctil si percebem el relleu amb els dits. Gràfic si el distingim només amb la vista, de manera que pot ser dibuixada, estampada, fotografiada...

. Segons la distribució dels signes que es repeteixen o patró: pot ser regular si estan ordenats o, si estan distribuïts a l’atzar són textures irregulars o lliures.

TIPUS DE

TEXTURES

ORIGEN

PERCEPCIÓ

PATRÓ

NATURAL

ARTIFICIAL

TÀCTIL

GRÀFIC

REGULAR

LLIURE

Quin tipus de textura és?

Aplicació de les textures

La utilització de textures en la creació

de superfícies pot respondre a una utilitat

pràctica, com la textura de les superfície d’un

pneumàtic que vol assegurar l’adherència

a la carretera o la textura del vidre

translúcid que deixa passar la llum, però no

permet veure els objectes amb nitidesa.

Però també poden tenir una aplicació estètica i decorativa. Si volem

crear una imatge d’una cosa, haurem de

representar convenientment l’acabat

superficial. No representem de la

mateixa manera un meló que una pilota.

De la mateixa manera que passa amb els colors de la realitat, cada cosa

té una textura pròpia que es pot alterar quan

creem una imatge amb intensions expressives i comunicatives. Canviar textures habituals de les superfícies dels cossos fa

possible obtenir una representació

subjectivada, o sigui, una imatge de fantasia.

Alguns artistes realitzen obres amb la textura com a màxima protagonista. Com es pot comprovar en l’obra de Meret Oppenheim.

Meret Oppenheim, Dinar de pell, 1936. Objectes múltiples

Miquel Barceló

Miquel Barceló. Biblioteca. 1983.Tècnica mixta

Antoni Tapies. “Creu i terra”

Activitat: “Objecte i sensació”

Crea una composició a partir d’un objecte a l’atzar i una sensació. S’ha de representar la superfície de l’objecte de manera que transmeti la sensació. La idea es representar associacions dispars entre objecte i sensació, per això s’han de trobar les textures tàctils o gràfiques més adequades.

Un bon exemple és aquesta obra: “Dinar de pell” de Meret Oppenheim juga amb textures contrastant la suavitat de la pell i la superfície habitual de

la tassa i collera

ACTIVITAT: “Composició lliure amb textures”

Utilitzant gran varietat de materials, s’ha de crear una composició on les textures sigui el protagonista. El tema és lliure

Material:- Suport de paper o cartró tamany DINA-3- Cola d’enganxar i cola de fusta.- Tisores o cutter.- Pintures témpera, pinzell, espàtula- Trossos de roba estampada o llisa- Sorra - Plat per fer barreges- Bosses de plàstic- Got