Hezkuntza sisteman hizkuntza sustatzeak dituen

potentzialtasunak eta mugak. Kataluniako kasuaren

irakaspenak (estrapolagarriak?)

Xarxa CRUSCATConeixements, representacions i usos del català

F. Xavier Vila i MorenoXarxa CRUSCAT –IEC

Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB / PCB)Sociolinguistica Klusterraren I. Jardunaldia, 2008ko otsailaren 29a

Parents i amics

Eskolaren zeregina hizkuntzaren ikaskuntzan

Família

Educació

Feina

Consum cultural

Sociosanitari

Religió, associacionisme,, etc.

Comercial

Administració (usuaris)

Esferas de socialización lingüística de

niños y preadolescentes

1900-1950

Testuinguru berri bat eskolarentzat

Garrantzia galtzen dute

Garrantzia hartu

Telebista kontsumoa (Mataró 2007)

Fuente: alumnado 6º en Mataró, curso 2006-07, proyecto RESOL

17,737,9

50,8

50,7

43,230,8

25,916,2 12,2

3,6 1,3 2,40,9 0,4 0,91,2 1,1 2,9

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Setmana Cap de setmana Vacances d'estiu

més de 3h cada dia entre 1 i 3h cada diamenys d'1h cada dia Almenys un cop a la setmanaAlmenys un cop al mes Mai

94,3% 97,3%93,8%

Parents i amics

Haur eta nerabeen sozializazio linguistikoaren eremuak gaur egun

FamíliaEducació

Feina

Consum cultural

Sociosanitari

Associacionisme, religió, etc.

Comercial

Administració (usuaris)

Eskolaren zeregin berria

Papel fundamental en la socialización lingüística

La escuela no salvará ninguna lengua

Pero sin la escuela, difícilmente sobrevivirá una lengua al siglo XXI

Eskolako hizkuntza ereduak katalanaren lurraldeetan

Catalunya: modelo de conjunción en catalán País Valencià: líneas Illes: oscilaciones entre conjunción y trilingüismo Andorra: pluralidad de sistemas y Escola

Andorrana Catalunya Nord: brechas bilingües en el sistema

francés + la Bressola L’Alguer: enseñanza lengua y La Costura Franja: catalán asignatura optativa

Bilakaera makrosoziala: eskolaren emaitza Katalunian

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2-4 5-9 10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

?85

Edat

% q

ue p

arl

en

el

cata

là

1986 1991 1996 2001

Alderaketarako: ValentziaGràfic 8. Coneixement ampli i intermedi de català al País Valencià segons l'edat. 2004. Percentatges

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Parlar prou bé 24 16 14 17 16 17

Parlar perfectament 34 33 33 36 42 39

Escriure prou bé 35 22 12 9 6 5

Escriure perfectament 23 14 9 7 4 3

De 15 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys Més de 64 anys

Alegia

Conjunción en catalán, sin duda, mejor para aprendizaje generalizado

Pero... ¿Y el uso?

Erabilera lagunekin

Catalan (always/almost always) or Castilian (always/almost always) with best friends. Catalonia, secundary education. Sources: ESL 2006

39,9 39,1 37,3 39,3 37,3 35,3

46,3 46,7 46,9 47,3 48,1 48,2

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Best friendwithin school

Second bestfriend within

school

Third best friendwithin school

Best friend outof school

Second bestfriend out of

school

Third best friendout of school

Catalan (always or almost) Castilian (almostor always)

Font: Vila, Vial i Galindo

61%42%

39%58%

79,94%

20,06%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

cs1 bi ct1

català

castellà

Erabilera ikaslegoaren H1aren arabera

Font: Vila, Vial i Galindo

68,81%

18,21%

31,19%

81,79%93,90%

6,10%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

cat1 ≤ 30% 30% < cat1 ≤ 70% cat1 > 70%

català

castellà

Erabilera ikastetxean, etxetik katalana den ikasleen %aren arabera

Font: Vila, Vial i Galindo

92

75

31

80

46

20

31

24

2

8

25

69

20

55

80

69

76

98

0% 20% 40% 60% 80% 100%

català

castellà

parlant

ct1

bi

cs1

destinatari

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

Erabilera hiztunen H1aren arabera

Font: Vila, Vial i Galindo

50

8

5

8

50

3

7

4

50

92

95

92

50

97

93

96

100

0% 20% 40% 60% 80% 100%

català

castellà

parlant

ct1

bi

cs1

destinatari

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat H1 30%)

Font: Vila, Vial i Galindo

70

79

24

79

23

17

15

6

30

21

76

21

100

77

83

85

94

0% 20% 40% 60% 80% 100%

català

castellà

parlant

ct1

bi

cs1

destinatari

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean %30<cat1 %70)

Font: Vila, Vial i Galindo

99

99

92

100

100

94

90

97

9

8

6

10

3

91

1

1

0% 20% 40% 60% 80% 100%

català

castellà

parlant

ct1

bi

cs1

destinatari

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

ct1

bi

cs1

Erabilera hiztunen H1aren arabera (ikastetxean cat1>%70)

Laburtuz

Más castellano que catalán Peso fundamental de la demolingüística

del centro i del área Normas de uso flexibles, pero todavía

favorables al castellano La lengua de la docencia (catalán vs.

catalán y castellano) implica pocos cambios

Auzi ideologiko bat?

Años 80: promoción del conocimiento Años 90: promoción del uso Resultado: en términos generales, en

Catalunya, más conflictividad, deslegitimación de normalización, desarme discursivo de los sectors proNL (“cansancio”,

“desencanto”, “desorientación”, “desmobilización”...) El ultranacionalismo español impulsado Nuevas inmigraciones plantean un reto

Krisian lagundu egin du...

Conjuntura política Hegemonia dels mitjans hispanocastellans Crisi -i reforçament- dels Estats nacionals en el

marc de la UE i la mundialització Repercussió dels conflictes als Balcans Etc.

Baina... Ez al dugu batere akatsik egin? El segle XX ha dissolt el «jo responsable»: sempre

actuem moguts per factors exteriors (publicitat, moda, inconscient, determinació social...)

El segle XX ha entronitzat la «llibertat individual» per damunt de la col·lectivitat, la responsabilitat, la tradició...

Sáez Mateu, Ferran (2003) Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l'era de la simulació, Barcelona: Proa

Azpimarra ezagutzan (edo ezagutza faltan)

El desconeixement del català era atribuïble a «algú altre»: dictadura, societat, etc.

El coneixement és un capital, i és (pot ser) additiu L’escola té per funció essencial la distribució de coneixements Resultat:

Menys espai per a la conflictivitat Més destinataris sensibles

Azpimarra erabileraren hazkundean

L’ús lingüístic és un comportament suposadament individual i lliure

La llibertat individual és un dels valors centrals de la societat contemporània

L’escola rebutja modificar comportaments (com a molt, transmet valors)

Resultat: obertura d’un flanc ideològic Més espai per a la conflictivitat Més destinataris reticents

Adibide bat?

«El segon principi de la [nostra] política lingüística és el de lliure opció de llengua, segons el qual cada individu té total llibertat per decidir quina llengua vol utilitzar en les seves relacions amb els altres individus i amb els poders públics.

El tercer gran principi estableix que tota llengua minoritària —i el català, òbviament, ho és— ha de rebre un tracte especial, consistent en mesures de protecció i foment de les seves expressions culturals. El límit d’aquestes mesures ha de ser, però, el dret a la lliure opció lingüística dels individus. En el cas de Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.» (Fòrum Babel, 1998)

Ezagutzaren hazkundeari buruzko ñabardurak Capacitat de parlar el català entre no catalanoparlants o bilingües català-castellà inicials i pes d'aquests

sobre el seu grup d'edat. Catalunya 2003. Percentatges

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Entre 5 i 7 35,5 33,1 31,0 35,2 38,3 35,4 34,5 29,5 34,7 27,2 27,4 23,0 16,2 17,0 0,0

Entre 8 i 10 59,1 59,7 55,2 49,3 45,8 41,8 35,7 35,9 25,8 27,2 31,5 35,1 41,0 22,6 18,8

% no cat o cat/cast 52,0 53,5 61,9 63,1 64,2 57,1 59,5 61,2 61,6 56,4 55,8 47,3 44,0 36,5 32,0

De 15 a 19 anys

De 20 a 24 anys

De 25 a 29 anys

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

De 45 a 49 anys

De 50 a 54 anys

De 55 a 59 anys

De 60 a 64 anys

De 65 a 69 anys

De 70 a 74 anys

De 75 a 79 anys

De 80 a 84 anys

De 85 anys i més

CASTELLÀ (L1) CATALÀ (L2)

S1NT14SS C2NT14SS

1 MP: se trata de un niño\ 1 MP: doncs hi ha: un nen_

2 (.) y su perro\ 2 i_

3 tienen una ranita (??) en:_ 3 el seu gosset_

4 (.) en un:_ 4 que: tenen a la seva habitació_

5 (.) f- en un:_ 5 una: granota_

6 frasco de vidrio_ 6 (.) a un: envàs de vidri_

7 EE: mhm:_

8 MP: (.) y::_ 7 (.) i::_

9 se van a dormir_ 8 bueno se’n van a dormir_

10 (.) e::_

11 bueno el perro está--

12 te lo explico detalladamente/

13 o:\

14 {P puedo continuar/}

15 (.) y::_

16 bueno\

17 se van a dormir_

18 y la:_

19 la ranita se escapa\ 9 (.) i la granota: desapareix\

20 EE: mhm:_

21 MP: (.) entonce:s_ 10 (.) e:_

22 el niño (cop de porta) y el perro de despiertan_

11 total\

23 (.) y no:_ 12 que e:l gosset_

24 no la encuentran\ 13 e:s lleva_

25 y se ponen a mirar en la_ 14 i:_

26 (.) en la zapato:s_ 15 després el nen_

27 en el frasco:_ 16 (.) i comencen a buscar pe:r les botes_

28 debajo de la cama_ 17 (.) pe:r l’envàs de vidri_

29 (.) y::_ 18 per tot\

30 (.) y total\ 19 (INH)

31 que se van_ 20 i::_

32 se-- 21 bueno\

33 bueno\ 22 e:_

34 se asoman a la ventana_ 23 s’assomen a: la finestra_

35 se caen_ 24 (.) i el gosset es cau\

36 (.) e::_ 25 {(P) i es fa una mica de mal\

37 s- primero se cae el perro_ 26 pel que sembla\}

38 (.) y como llevaba el:_

39 frasco de vidrio en la cabeza_

40 se--

41 (.) se ve como el perro_

42 m se cae_

43 EE: mhm_

44 MP: y se le rompe_

Beste hizkuntzen hiztun (aloglota) direnen erabilerak Matarón (n =114)

3,8 7,318,1

24,1

41,5

10,6 7,5

65,4

6,37,7

13,8

19,3

25,1

30,2

3,5 11,8

11,1

3,1

15,4

27,5

42,1

46,6

20,8

24,7

27,3

19,8

21,9

13,5

17,4

4,2

1,51,9

14,1

8,6

0,0

12,5

59,6

33,9

16,2

2,7 5,7

47,1 44,9

3,7

56,3

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Català Català i Castellà Castellà Combinacions altres llengües Altres llengües

Amazig hiztunen erabilerakUsages oraux des amazigophones initiaux. Vic. Pourcentages

50,0 54,2

100,0

41,7

0,04,2

20,84,2

8,3 4,216,7

12,5

29,220,8

0,00,0

8,3

0,0

25,0

0,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Germans/germanes Millor amic/-iga Persones grans de l'escola Persones grans fora escola icasa

Català sol o predominant Tant català com castellà Castellà sol o predominant Amazic Altres llengües i combinacions

Sintesia

Importancia de los aprendizajes verticales y horizontales

Dimensiones diferentes pero entrelazadas: conocimiento, usos, actitudes y sistema

Diferenciación de situaciones comunicativas Escuela esfera compleja, necesaria pero

insuficiente

Hizkuntzaren piramidea

Sistema

Uso

Representaciones Competencia/ Adquisición

Komunikazio motak edo hizkuntza erabilerak eskolaren eremuan

+ Institucionalizadas

Interpersonales

- Institucionalitzadas(individualitzadas, privadas)

Comunicacions del Departament d’Educació

Usos vehiculars a l’aula

Conversa íntima entre alumnes

Claustre

Tutoria

Debat a classe

Activitat en petit grup

Primera entrevista amb els pares

Iradokizun batzuk erronkei aurre egiteko 1. Ponderad bien los recursos y los apoyos

disponibles – siempre harán falta más2. Identificad bien las prioridades:

Ex.: alfabetización? Mantenimiento? Integración?

3. Sed pragmáticos antes que dogmáticosEx.: dilema público vs. privado

4. Combinad la extensión con la intensidad5. Adaptaos a las circunstancias del entorno6. Revalorizad la lengua fuera de la escuela

Qui no s’arrisca, no pisca!

Mila esker zuen arretagatik!

¡Moltes gracies!