Post on 23-Jul-2015
10 dites pratenques: una mostra del patrimoni lingüístic local
per Joan Puigmalet
19 de maig de 2011
1. Microhistòria: escollir l’escenari d’una sola localitat o contrada en un temps determinat
2. Intrahistòria: endinsar-nos en les mentalitats i les intencions
Resultat: “Història quotidiana, ran de terra. Història de gentvulgar, de gent del poble”.
Citació de la introducció de l’Aiguabarreig del microcosmos. Sant Boi de Llobregat a mitjan segle XVI i XVIII (1998).
Al pròleg de l’obra El cant coral al Prat (1873-1985)d’Alícia Company, Jaume Codina es refereix a la importància dels treballs de recuperació de memòria històrica com a eina d’aprofundiment en la pròpia identitat:
“Penso, per exemple, en un estudi sobre la llengua, capítol tan transcendent –vital- per a nosaltres” (p. 9)
Són documents antics, que van néixer al costat de la necessitat de socialitzar-se. Són un vehicle condensat de transmissió de coneixement (manera de pensar i de fer) alsdescendents.
Diversitat temàtica: observacions de la naturalesa, experiència, costums, creències, caràcter propi i del veí, enginy, humor, jocs lingüístics…
Llenguatge oral, breu, sovint rimat (o amb ritme), per ser ben recordat. Refrany ve de refringere (repetir).
9. A l’Hospitalet són maques, a Cornellà no tant,
a Sant Boi hi ha les gitanes, i al Prat, la flor del ram
El patrimoni lingüístic local ens permet acostar-nos al pensament dels nostres avantpassats, als costumsd’altres èpoques.
Els nostres fills no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional i als nostres néts potser ja no els arribarà res.
Com qualsevol altre patrimoni, cal conservar-lo: recollir-lo i dotar-lo d’un context interpretatiu.