Memoria Tecnica

-Sistemes de fitxers

FATUtilitza una taula a l’arrel del disc per a emmagatzemar la localització física dels fitxers o altres taules. Les carpetes son taules que contenen la localització física dels seus fitxers. Els fitxers estan dividits en clusters. Cada fitxer ocupa, com a minim, un cluster. Per tant, la mida del cluster és determinant emmagatzemant fitxers petits. Els clusters es llegeixen fins que es troba un EOF (End Of File).

– V E N T A T G E S : Permet recuperar fitxers eliminats si aquest es troven en una partició FAT i es

reinicia en el sistema MS-DOS És el més adequat per per a las unitats i/o particions de menys de 200MB ja que

s’inicien amb poca sobrecarrega– D E S A V E N T A T G E S : A mesura que augmenta la mida de la unitat o partició en disminueix el

rendiment.No és possible establir permisos en els fitxers que estiguin en particions FAT.

NTFSA diferencia de FAT, en comptes d’emmagatzemar una taula per cada directori, NTFS utilitza una taula anomenada MFT (Master File Table), que conté el nom del fitxer, la data de creació, els permisos d’accés, la mida i possiblement altres metadades. La taula MFT és redundant per seguretat. Al sector d’arranc del disc s’emmagatzema la localització de les dues taules. Molt ràpid per a busquedes.

- V E N T A T G E S : El rendiment no és degrada per la qual cosa és la millor poció per volums de

400MB o més. La recuperació està dissenyada de manera que l’usuari mai hagi d’executar cap

tipus d’utilitat de reparació de disc.– D E S A V E N T A T G E S : No és recomanable utilitzar-lo en volums de menys de 400MB degut a que és

sobrecàrrega. No integra cap chifrat de fitxers per la qual cosa qualsevol pot arrencar en un

altre sistema operatiu i utilitzar la edició de disc bàsica de baix nivell per veure els fitxers emmagatzemats.

No és possible de formatar un discamb sistema de fitxers NTFS degut a que la sobrecàrrega de l’espai no cap en el disc de windows.

EXTTé una estructura inspirada pel Unix File Sistem, inspirat en metadades. La primera versió tenia molts problemes al no permetre la mutabilitat d’inodes i fragmentació. L’espai es parteix en blocs. Els blocs s’agrupen en grups de blocs. Cada grup de bloc conté una copia del superbloc i de la taula descriptora del grup de bloc, un bitmap de blocs, un bitmap d’inodes, una taula d’inodes i finalment els blocs de dades. Els Inodes representen cada arxiu i directori. Dins de l’inode hi han 15 adreces, 12 dels primers blocs del fitxer, i tres de blocs indirectes. Els directoris son llistes d’entrades de directori. Cada entrada de directori consisteix d’un numero d’inode, la llargaria del nom i el nom del fitxer. EXT3 introdueix Journaling, un sistema mitjançant es registren les transaccions abans de realitzar-les, es recupera millor en cas de fallida.V E N T A T G E S :

Ext2:  Solidesa i fàcil actualització Ext3: Actualizació senzilla i molt fiable de Ext2, bona fiabilitat i millor rendiment. Ext4: Té un sistema de fitxers molt més gran, també te la capacitat per crear

subdirectoris molt més amplia i té funcio “undelete” per recuperar arxius borrats accidentalment.

D E S V E N T A T G E S :

No són tant ràpids com Reiser ni XFS. Utilitzen massa espai per guardar els i-nodes (en guardar 50,000 directoris buits ocupa només 200MB)  Osigui, per grans servidors no és la millor opció, pero pet ser-ho per un computador d’escriptori.

JFSSistema de fitxers creat per IBM. Només registra les transaccions de metadades, no les de dades. Les metadades seguiran consistents després d’una perdua de corrent, pero les dades d’usuari no. Funciona amb inodes igual que EXT.V E N T A T G E S :

Té molta eficiencia a l’hora de fer transaccions. És molt eficient a l’hora d’administrar directoris. Maneig i administració d’espais buits en forma de blocs mitjançant un arbre.D E S V E N T A T G E S :

És un sistema d’arxius força recent, (IBM el va lliberar a la comunitat fa poc), pel qual no disposa de gaire suport comparat amb la resta.

1. Descriu l'estructura de directoris del sistema operatiu.

Unix/ -> Arrel del sistema de fitxers/bin -> Binaris, conté les utilitats fundamentals necessaries per a montar /usr./boot -> Conté els fitxers necessaris per a la correcta arrancada del sistema operatiu. Abans era un sol fitxer./dev -> Devices, conté representacions en fitxers dels dispositius perifèrics i pseudo-dispositius./etc -> Conté Arxius de configuració que afecten a tot el sistema i bases de dades del sistema./lib -> Llibreries essencials./media -> Punt de montatge per a medis extraibles/mnt -> Punt de montatge per a sistemes de fitxers temporals/opt -> Directori per a paquets de software/sbin -> Binaris de sistema/srv -> Dades per a servidors/tmp -> Lloc per a arxius temporals que no han de sobreviure un reinici./usr -> User File System, directori que originalment contenia carpetes d’usuari, però també es va fer servir per a separar els programes en dos discs./usr/bin -> comandes d’usuari/usr/include -> Emmagatzema arxius de desenvolupament, headers./usr/lib -> Emmagatzema les llibreries que necessiten els programes emmagatzemats en /usr/usr/local -> estructura local/usr/sbin -> Binaris de sistema no vitals/usr/share -> Dades no dependents d’arquitectura/usr/src -> Codi font/var -> Dades variables

Linux

Estructura Unix amb els següents canvis:/home -> Conté els directoris d’usuari./proc -> procfs, informació de processos com a fitxers/sys -> sysfs, informació del hardware i el sistema operatiu

BSDEstructura Unix amb els següents canvis:/sys -> symlink al codi font del nucli, a /usr/src/sys./u -> Conté els directoris d’usuaris.

FreeBSDEstructura BSD amb els següents canvis:/usr/home -> Reemplaça /u.

macOSEstructura Unix amb els següents canvis:/Applications -> Directori on es guarden les aplicacions/Library -> Directori per a emmagatzemar llibreries compartides, substitueix /lib./Network -> Dispositius de xarxa, servidors/System -> Arxius relacionats amb el sistema, llibreries, preferencies/Users -> Conté els directoris d’usuaris./Volumes -> Substitueix /mnt i /media/cores -> Dumps del nucli, utilitzats per diagnostics/etc -> Symlink a /private/etc/private -> Directori on s’ha mogut algunes de les carpetes de l’estructura UNIX, per a després crear symlinks cap a aquestes./tmp -> Symlink a /private/tmp/var -> Symlink a /private/var

Windows 10

C:\ <- Arrel del primer disc dur, normalment el bootejable.C:\Program Files\ <- Directori que conté el programari instal·lat, així com la seva configuració.C:\ProgramData\ <- Arxius que poden ser accedits per programari independentment de l’usuari.C:\Users\ <- Conté els directoris d’usuaris.C:\Windows\ <- Carpeta que conté els arxius del sistema operatiu

-Directoris contenidors dels fitxers de configuració del sistema (binaris, ordres i   llibreries) Windows: A l’arrel hi ha la carpeta Windows que es divideix en un munt de carpetes que composen la configuració i la instal·lació de Windows. Per exemple tenim System32 que conté un munt de llibreries. També hi ha els arxius de programa que contenen tots els programes instal·lats per defecte i per l’usuari, classificats en

arquitetura de 32 bits o 64 bits. ProgramData, que es on emmagatzema tota la informació dels programes que te l’usuari, es una carpeta oculta que no està a la vista per defecte. També tenim la MSOCache que guarda registres i restes dels programes.

Linux: 

Aquestes són les carpetes de configuració que porta Linux per defecte.

Les configuracions estan a bin, boot, etc. Les llibreries les trobarem a lib. La resta es el que indica la carpeta  boot es la carpeta que controla l’inici del sistema operatiu.

-Estructura   de directoris SO Linux:

Estructura de directoris Windows:

Característiques importants sobre els directoris:

Constitueixen una estructura jeràrquica en arbre. Es pot accedir a un directori de dues formes diferents, utilitzant una

ruta absoluta o una ruta relativa. Cada directori conté uns atributs, entre ells trobem l’atribut H

(Hidden), R (Read Only), S (System), A (Atribut d’arxiu), data i hora. En altres sistemes operatius es pot indicar si en cada directori els

arxius estaran comprimits o xifrats.10.Saber que són les variables d’entornUna variable d’entorn és, perquè tots puguem entendre-ho, una paraula, un text fàcilment recordable que ens permetrà accedir a rutes més complexes de forma molt més senzilla.

Perquè puguem fer-nos una idea, el meu equip disposa d’una variable d’entorn anomenada Path que fa referència a la ruta C:/ProgramData/Oracle/Java/javapath;%SystemRoot%/system32;%SystemRoot% ;%SystemRoot%/System32/Wbem;%SYSTEMROOT%/System32/WindowsPowerShell/v1.0/ ;C:/Program Files (x86)/ATI Technologies/ATI.ACE/Core-StaticPel que és fàcilment comprensible que és preferible treballar amb una única paraula que no amb aquesta enorme ruta.

A més de simplificar l’ús de rutes enormes, aquestes variables són molt útils en sistemes operatiu multi usuari, ja que ens permetran arribar a tots els usuaris de la mateixa manera, oblidant-nos del nom d’usuari concret de cada persona, per exemple, la variable %USERNAME% recollirà com és el nom d’usuari que està actiu en aquest moment, per la qual cosa a alguna aplicació que necessiti

aquesta dada, ja ho té aquí recollit i a més canviarà en funció de quin usuari estigui treballant en aquest moment.

Un altre exemple és la variable %TMP%, que mostrarà la ruta completa d’arxius temporals de l’usuari en qüestió.

11.Saber com cercar informació del sistema mitjançant comandes i eines gràfiques, com ara informació del maquinari o dels drivers.WindowsMitjançant eines gràfiques:Per veure informació sobre els drivers, accedim a Administración de equiposper veure informació del drivers :

Executem msinfo32 per veure la informació del maquinari:

Mitjançant comandes:Per veure informació del drivers  executem la comanda driverquery|more.

Per veure la informació del sistema desde la consola, anem a c:/ i teclejem systeminfo.

UbuntuMitjançant eines gràfiques:Per veure el la informació sobre el hardware del sistema entrem a detalles:

Mitjançant comandes:Per veure el la informació sobre el hardware del sistema fem servir la comandasudo lshw.

12.Nocions de mesurament del rendiment d’un sistema informàtic, i de les estadístiques de rendiment del sistema.UbuntuMesurament del rendiment estadistiques de rendiment:Entrem al monitor del sistema:

Dintre podem mirar les diferents estadistiques de rendiment tant de la CPU, Discos durs, xarxa, RAM etc.

WindowsMesurament del rendiment i estadistiques de rendiment:Windows té un administrador de tasques natiu que ens ajudarà a saber què aplicacions tenim en funcionament i quant consumeixen. Per accedir a ell només haureu d’escriure Administrador de tasques en Cortana o triar-ho en el menú que us apareixerà després d’utilitzar la clàssica combinació de tecles Ctrl + Alt + Supr o simplement premeu Ctrl + Shift + Esc per anar allí directament.

Aquest administrador ens mostrarà informació en diverses pestanyes. La principal és la de processos en execució, la qual ens indica el percentatge de CPU, memòria RAM, disc dur i xarxa que està utilitzant cadascuna de les aplicacions en execució, podent ordenar-les a tot moment segons aquests paràmetres.

Podem entrar al monitor de recursos  per tenir una vista molt més complerta.