UNIVERS MÉMORAMONOGRÀFIC el Periódico

Consells i bones pràctiques per combatre els excessos nadalencs. Moderació i exercici físic

El respecte a les diferents confessions en el final de la vida ajuda l’equip sanitari, les famílies i el pacient

Electium permet deixar-ho tot solucionat abans de la defunció, cosa que tranquil·litza la família

Algunes propostes eficaces i saludables

Espiritualitat i atenció

plurireligiosa al final de la vida

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico 32 Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico

Leonard Cohen moria el 7 de no-vembre passat setmanes des-prés d’estrenar el seu últim disc You Want It Darker. En el single

homònim, el cantautor pronunciava “Hine-ni, hineni” dirigint-se a Déu. El significat d’aquesta expressió hebrea significa “Aquí estic” des d’un sentit espiritual. Cohen ja havia dit en les últimes entrevistes que estava preparat per morir, i així ho va fer: va marxar en pau. Però abans, va decidir versificar el seu sentiment de tranquil·litat

respecte a la mort, tornant als seus orígens jueus. D’aquesta manera, l’espiritualitat no va faltar al final de vida del cantant.

L’atenció espiritual i plurireligiosa al final de vida és el tema central d’aquest mo-nogràfic i Francesc Torradeflot, director de l’Associació Unesco per al Diàleg Inter-religiós, parla de la importància de cobrir aquestes necessitats per poder marxar en pau. A més a més, l’Univers Mémora compta amb una entrevista a Pedro Grau, supervisor de la Unitat de Cures Pal·liatives

de l’Hospital Pare Jofre de València, que explica la importància de les infermeres; també inclou uns consells per combatre els excessos nadalencs; s’aborda la soledat de les persones grans amb el taller d’Amics de la Gent Gran; i tres familiars parlen de l’experiència de planificar el funeral amb Electium.

Un número més de pedagogia al voltant de la mort perquè, arribat el moment, pu-guem imitar Cohen i acabar la cançó de la nostra vida amb un adéu tranquil.

EDITORIAL

Lluís Muñoz Pandiella II MONOGRÀFICS

BONES PRÀCTIQUES

CONSELLS

Moderar

Reduir la quantitat d’aliments a ingerir, escollir els preferits; menjar a poc a poc i mastegar bé

Evitar

No és aconsellable el consum de plats greixosos, fregits, salses i dolços. Sempre se’n pot limitar la quantitat

SaciarLa set s’ha de calmar amb aigua. S’han de limitar les copes de vi, cava i les begudes d’alta graduació

Retirar

Quan s’allarguin les sobretaules s’han d’amagar les postres i begudes alcohòliques pels greixos i calories

Exercici físic

Per Nadal s’ha de continuar fent activitat física. Si no es practica és un bon moment per començar

UN ÚLTIM MOMENT D’ESPIRITUALITAT

Abans de morir, Leonard Cohen va cantar estar preparat per marxar

Indicacions per a una cura responsable

Combatre els excessos nadalencs

Lluís Muñoz II MONOGRÀFICS

E l periodista Carles Capdevila va ser premiat recentment amb el premi Investén al millor profes-sional de premsa escrita per a

la difusió de la infermeria. L’article guar-donat portava per títol Cada nit és el Dia Mundial de la Infermeria i reivindicava el valor de la feina diària de les infermeres després de constatar la seva importàn-cia des que lluita contra un càncer. “Fan molt més que curar-me: em cuiden”, explicava Carles Capdevila en el text, exalçant la figura de la infermera i resu-mint de manera perfecta l’essència de la professió. Un valor que també reivin-dica Pedro Grau, supervisor de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital Pare Jofre de València, al qual entrevistem a continuació.

-¿Quin és el principal objectiu de les infermeres?

-La infermeria ha de ser entesa com una peça més de l’equip que formen els diferents professionals sanitaris. El seu objectiu fonamental és la cura, però a més a més ha de proporcionar el suport emocional que necessiti tant el malalt com també el seu entorn pròxim. És im-portant donar una informació adequa-da, participar en la presa de decisions, controlar els símptomes físics i garantir la continuïtat assistencial durant tot el procés. Em quedo amb les paraules de Daniel Callahan que defineixen la fun-ció de les infermeres: “Tan important és l’objectiu de curar i protegir la vida, com el d’ajudar a proporcionar una mort en pau”.

-¿En què consisteix la seva feina?-Les infermeres poden donar assis-

tència tant al domicili com al centre hos-pitalari o residencial. En qualsevol cas, el seu principi bàsic consisteix a cuidar i ajudar el malalt a fer front a les situa-cions presents i futures, fins i tot més enllà de tota possibilitat de curació. El seu objectiu ha de ser ajudar a fer que el pacient aconsegueixi l’autonomia més gran possible i conservi la seva dignitat fins a la mort.

-¿Per què són imprescindibles? -Les infermeres ocupen un lloc de pri-

vilegi dins de l’equip de salut. Són les que estan gran part del temps amb el pacient i la família. D’aquesta manera, exerceixen plenament el rol de cuida-dores i aquesta proximitat és fonamental tant a nivell sanitari com humà.

-¿Podria enumerar-me alguna qua-litat necessària per a la professió?

-Sí, moltes... Vocació cuidadora; al-truisme; empatia i comprensió; capaci-tat per escoltar; sinceritat, és preferible callar abans que mentir; habilitats co-municatives; equilibri i maduresa, tant personal com també professional; res-pecte i flexibilitat.

-Vostè supervisa la unitat de pal·liatius del seu hospital. ¿Quin ti-pus de pacients atenen?

-En un principi, les cures pal·liatives es van centrar en els malalts de càncer. En l’actualitat, la unitat engloba totes les malalties cròniques avançades amb pronòstic de vida limitat o aquelles en situació avançada terminal. Atenem malalties oncològiques, però també neu-rodegeneratives o d’òrgans: accidents amb lesions cerebrals o vasculars i tot tipus de comes.

-¿Quina atenció els ofereixen? -Cada pacient té unes necessitats que

depenen de l’evolució de la malaltia i la situació cognitiva en la qual es troba. No és el mateix una persona amb ple-na consciència que una altra amb una demència avançada.

A més a més de les òbvies necessitats físiques, molts pacients tenen necessi-tats emocionals, espirituals, socials o familiars. Les infermeres han de tenir en compte totes aquestes necessitats, però també les dels familiars, ja que la nostra feina moltes vegades continua més enllà de la mort amb l’atenció al dol.

-¿Com treballen la relació pacient-família-infermera?

-Com deia, el contacte de l’equip sa-nitari amb la família i el malalt és cons-tant: és el nostre nucli d’actuació. La nostra relació ha de ser de confiança i respecte, per això, és important desta-car que no només hem de ser bons en l’àmbit estrictament sanitari, sinó que hem de tenir una ment oberta i respec-tar en tot moment les voluntats dels

pacients i el seu entorn. Hem d’aportar la nostra experiència, sí, però mai, im-posar-la.

-¿Quines necessitats té una infer-mera?

-Les nostres necessitats, igual que les d’altres professionals de la sanitat, pas-sen per aconseguir un reconeixement social per la feina feta. Quan succeeix és totalment reconfortant.

Però si parlem de la unitat que super-viso, en cures pal·liatives necessitem una formació adequada tant en el tractament i les cures, com en els aspectes de co-municació que tan importants resulten en el treball de les necessitats espirituals i emocionals del pacient. Encara que en els últims anys s’entreveu un canvi, el sistema sanitari espanyol encara no con-templa totes les necessitats.

-¿Com afronta la mort el personal d’una unitat de pal·liatius?

-La por de la mort és raonable en qualsevol persona. No per estar-hi diàriament en contacte directe se’ns crea una cuirassa, però sí que ens por-ta a plantejar-nos la nostra pròpia mort i les circumstàncies que l’envolten. En unitats en constant relació amb la mort és important el treball en equip i el su-port mutu per poder conviure-hi sense problema. Si tots remem en la mateixa direcció, obtindrem la satisfacció d’estar

fent una feina de qualitat i possibilitant que el final de la vida sigui tan poc traumàtic com sigui possible.

-¿És possible desconnectar ?-És impossib le no separar-se

d’alguns casos. L’important és que els sentiments viscuts no interfereixin en la vida personal. No obstant, sí que és positiu formar una motxilla on acu-mular moments i experiències de vida. Cada vivència deixa una empremta, i l’essencial, és gestionar els casos traumàtics en positiu. Per exemple, quedar-se amb la satisfacció de la feina ben feta, o aprofitar la mort per donar valor a la vida.

-¿La mort és un fracàs per a una infermera?

-En moltes sèries de televisió veiem com la mort és un drama terrible per al personal d’un hospital. No obstant, mai pot ser un fracàs perquè la mort és inevitable i tots ens hi enfrontem al llarg de la nostra vida. El que sí que és un fracàs és una mort amb dolor i sense les necessitats bàsiques del pacient ateses. La derrota és no reconfortar la família i no permetre un comiat amb serenitat en un ambient de confiança i respecte. Per això, rebre una adequada atenció mèdi-ca al final de la vida ha de ser considerat un autèntic dret, en lloc d’un privilegi com succeeix en algunes ocasions.M

PEDRO GRAU SANTANASUPERVISOR DE LA UNITAT DE CURES PAL·LIATIVES DE L’HOSPITAL PARE JOFRE DE VALÈNCIA”

Mémora reflexiona sobre l’important paper que tenen les infermeres

“Una bona atenció no és un privilegi: és un dret”

Cuidar. Pedro Grau destaca que la infermeria té cura tant del malalt com del seu entorn pròxim.

1 2 3 4 5

Les festes són un moment de trobada amb la família, els amics i altres persones pròximes, que acostumem a celebrar al voltant d’una taula plena d’exquisides propostes culinàries preparades per a l’ocasió. Plats més copiosos de l’habitual, d’alt contingut calòric i acompanyats d’un excés

d’alcohol es converteixen en un risc per a la salut. Mantenir una dieta equilibrada, variada i moderada ens permetrà disfrutar dels sabors d’aquesta època de l’any sense comprometre la nostra salut. Les propostes següents ens ajudaran a aconseguir-ho.

www.segg.es

dMémora posa en marxa el projecte Aula Mémora. Una ini-ciativa que consisteix en la ce-lebració de cicles de xerrades divulgatives i tallers gratuïts di-rigits a tota la població, en ge-neral, i a les persones grans, especialment.

Aquestes conferències bus-quen fer pedagogia mitjançant la promoció d’hàbits saluda-bles amb els quals aconseguir un envelliment de qualitat. A més a més, es tracten diversos temes com l’enfrontament als processos fi nals de vida, així com refl exions al voltant de la mort.

És l’exemple perfecte del compromís de Mémora amb la societat i les famílies i, tam-bé, una mostra d’un clar com-promís amb la vida des de l’aprenentatge.

El projecte Aula Mémora

SABER +

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico 32 Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico

Leonard Cohen moria el 7 de no-vembre passat setmanes des-prés d’estrenar el seu últim disc You Want It Darker. En el single

homònim, el cantautor pronunciava “Hine-ni, hineni” dirigint-se a Déu. El significat d’aquesta expressió hebrea significa “Aquí estic” des d’un sentit espiritual. Cohen ja havia dit en les últimes entrevistes que estava preparat per morir, i així ho va fer: va marxar en pau. Però abans, va decidir versificar el seu sentiment de tranquil·litat

respecte a la mort, tornant als seus orígens jueus. D’aquesta manera, l’espiritualitat no va faltar al final de vida del cantant.

L’atenció espiritual i plurireligiosa al final de vida és el tema central d’aquest mo-nogràfic i Francesc Torradeflot, director de l’Associació Unesco per al Diàleg Inter-religiós, parla de la importància de cobrir aquestes necessitats per poder marxar en pau. A més a més, l’Univers Mémora compta amb una entrevista a Pedro Grau, supervisor de la Unitat de Cures Pal·liatives

de l’Hospital Pare Jofre de València, que explica la importància de les infermeres; també inclou uns consells per combatre els excessos nadalencs; s’aborda la soledat de les persones grans amb el taller d’Amics de la Gent Gran; i tres familiars parlen de l’experiència de planificar el funeral amb Electium.

Un número més de pedagogia al voltant de la mort perquè, arribat el moment, pu-guem imitar Cohen i acabar la cançó de la nostra vida amb un adéu tranquil.

EDITORIAL

Lluís Muñoz Pandiella II MONOGRÀFICS

BONES PRÀCTIQUES

CONSELLS

Moderar

Reduir la quantitat d’aliments a ingerir, escollir els preferits; menjar a poc a poc i mastegar bé

Evitar

No és aconsellable el consum de plats greixosos, fregits, salses i dolços. Sempre se’n pot limitar la quantitat

SaciarLa set s’ha de calmar amb aigua. S’han de limitar les copes de vi, cava i les begudes d’alta graduació

Retirar

Quan s’allarguin les sobretaules s’han d’amagar les postres i begudes alcohòliques pels greixos i calories

Exercici físic

Per Nadal s’ha de continuar fent activitat física. Si no es practica és un bon moment per començar

UN ÚLTIM MOMENT D’ESPIRITUALITAT

Abans de morir, Leonard Cohen va cantar estar preparat per marxar

Indicacions per a una cura responsable

Combatre els excessos nadalencs

Lluís Muñoz II MONOGRÀFICS

E l periodista Carles Capdevila va ser premiat recentment amb el premi Investén al millor profes-sional de premsa escrita per a

la difusió de la infermeria. L’article guar-donat portava per títol Cada nit és el Dia Mundial de la Infermeria i reivindicava el valor de la feina diària de les infermeres després de constatar la seva importàn-cia des que lluita contra un càncer. “Fan molt més que curar-me: em cuiden”, explicava Carles Capdevila en el text, exalçant la figura de la infermera i resu-mint de manera perfecta l’essència de la professió. Un valor que també reivin-dica Pedro Grau, supervisor de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital Pare Jofre de València, al qual entrevistem a continuació.

-¿Quin és el principal objectiu de les infermeres?

-La infermeria ha de ser entesa com una peça més de l’equip que formen els diferents professionals sanitaris. El seu objectiu fonamental és la cura, però a més a més ha de proporcionar el suport emocional que necessiti tant el malalt com també el seu entorn pròxim. És im-portant donar una informació adequa-da, participar en la presa de decisions, controlar els símptomes físics i garantir la continuïtat assistencial durant tot el procés. Em quedo amb les paraules de Daniel Callahan que defineixen la fun-ció de les infermeres: “Tan important és l’objectiu de curar i protegir la vida, com el d’ajudar a proporcionar una mort en pau”.

-¿En què consisteix la seva feina?-Les infermeres poden donar assis-

tència tant al domicili com al centre hos-pitalari o residencial. En qualsevol cas, el seu principi bàsic consisteix a cuidar i ajudar el malalt a fer front a les situa-cions presents i futures, fins i tot més enllà de tota possibilitat de curació. El seu objectiu ha de ser ajudar a fer que el pacient aconsegueixi l’autonomia més gran possible i conservi la seva dignitat fins a la mort.

-¿Per què són imprescindibles? -Les infermeres ocupen un lloc de pri-

vilegi dins de l’equip de salut. Són les que estan gran part del temps amb el pacient i la família. D’aquesta manera, exerceixen plenament el rol de cuida-dores i aquesta proximitat és fonamental tant a nivell sanitari com humà.

-¿Podria enumerar-me alguna qua-litat necessària per a la professió?

-Sí, moltes... Vocació cuidadora; al-truisme; empatia i comprensió; capaci-tat per escoltar; sinceritat, és preferible callar abans que mentir; habilitats co-municatives; equilibri i maduresa, tant personal com també professional; res-pecte i flexibilitat.

-Vostè supervisa la unitat de pal·liatius del seu hospital. ¿Quin ti-pus de pacients atenen?

-En un principi, les cures pal·liatives es van centrar en els malalts de càncer. En l’actualitat, la unitat engloba totes les malalties cròniques avançades amb pronòstic de vida limitat o aquelles en situació avançada terminal. Atenem malalties oncològiques, però també neu-rodegeneratives o d’òrgans: accidents amb lesions cerebrals o vasculars i tot tipus de comes.

-¿Quina atenció els ofereixen? -Cada pacient té unes necessitats que

depenen de l’evolució de la malaltia i la situació cognitiva en la qual es troba. No és el mateix una persona amb ple-na consciència que una altra amb una demència avançada.

A més a més de les òbvies necessitats físiques, molts pacients tenen necessi-tats emocionals, espirituals, socials o familiars. Les infermeres han de tenir en compte totes aquestes necessitats, però també les dels familiars, ja que la nostra feina moltes vegades continua més enllà de la mort amb l’atenció al dol.

-¿Com treballen la relació pacient-família-infermera?

-Com deia, el contacte de l’equip sa-nitari amb la família i el malalt és cons-tant: és el nostre nucli d’actuació. La nostra relació ha de ser de confiança i respecte, per això, és important desta-car que no només hem de ser bons en l’àmbit estrictament sanitari, sinó que hem de tenir una ment oberta i respec-tar en tot moment les voluntats dels

pacients i el seu entorn. Hem d’aportar la nostra experiència, sí, però mai, im-posar-la.

-¿Quines necessitats té una infer-mera?

-Les nostres necessitats, igual que les d’altres professionals de la sanitat, pas-sen per aconseguir un reconeixement social per la feina feta. Quan succeeix és totalment reconfortant.

Però si parlem de la unitat que super-viso, en cures pal·liatives necessitem una formació adequada tant en el tractament i les cures, com en els aspectes de co-municació que tan importants resulten en el treball de les necessitats espirituals i emocionals del pacient. Encara que en els últims anys s’entreveu un canvi, el sistema sanitari espanyol encara no con-templa totes les necessitats.

-¿Com afronta la mort el personal d’una unitat de pal·liatius?

-La por de la mort és raonable en qualsevol persona. No per estar-hi diàriament en contacte directe se’ns crea una cuirassa, però sí que ens por-ta a plantejar-nos la nostra pròpia mort i les circumstàncies que l’envolten. En unitats en constant relació amb la mort és important el treball en equip i el su-port mutu per poder conviure-hi sense problema. Si tots remem en la mateixa direcció, obtindrem la satisfacció d’estar

fent una feina de qualitat i possibilitant que el final de la vida sigui tan poc traumàtic com sigui possible.

-¿És possible desconnectar ?-És impossib le no separar-se

d’alguns casos. L’important és que els sentiments viscuts no interfereixin en la vida personal. No obstant, sí que és positiu formar una motxilla on acu-mular moments i experiències de vida. Cada vivència deixa una empremta, i l’essencial, és gestionar els casos traumàtics en positiu. Per exemple, quedar-se amb la satisfacció de la feina ben feta, o aprofitar la mort per donar valor a la vida.

-¿La mort és un fracàs per a una infermera?

-En moltes sèries de televisió veiem com la mort és un drama terrible per al personal d’un hospital. No obstant, mai pot ser un fracàs perquè la mort és inevitable i tots ens hi enfrontem al llarg de la nostra vida. El que sí que és un fracàs és una mort amb dolor i sense les necessitats bàsiques del pacient ateses. La derrota és no reconfortar la família i no permetre un comiat amb serenitat en un ambient de confiança i respecte. Per això, rebre una adequada atenció mèdi-ca al final de la vida ha de ser considerat un autèntic dret, en lloc d’un privilegi com succeeix en algunes ocasions.M

PEDRO GRAU SANTANASUPERVISOR DE LA UNITAT DE CURES PAL·LIATIVES DE L’HOSPITAL PARE JOFRE DE VALÈNCIA”

Mémora reflexiona sobre l’important paper que tenen les infermeres

“Una bona atenció no és un privilegi: és un dret”

Cuidar. Pedro Grau destaca que la infermeria té cura tant del malalt com del seu entorn pròxim.

1 2 3 4 5

Les festes són un moment de trobada amb la família, els amics i altres persones pròximes, que acostumem a celebrar al voltant d’una taula plena d’exquisides propostes culinàries preparades per a l’ocasió. Plats més copiosos de l’habitual, d’alt contingut calòric i acompanyats d’un excés

d’alcohol es converteixen en un risc per a la salut. Mantenir una dieta equilibrada, variada i moderada ens permetrà disfrutar dels sabors d’aquesta època de l’any sense comprometre la nostra salut. Les propostes següents ens ajudaran a aconseguir-ho.

www.segg.es

dMémora posa en marxa el projecte Aula Mémora. Una ini-ciativa que consisteix en la ce-lebració de cicles de xerrades divulgatives i tallers gratuïts di-rigits a tota la població, en ge-neral, i a les persones grans, especialment.

Aquestes conferències bus-quen fer pedagogia mitjançant la promoció d’hàbits saluda-bles amb els quals aconseguir un envelliment de qualitat. A més a més, es tracten diversos temes com l’enfrontament als processos fi nals de vida, així com refl exions al voltant de la mort.

És l’exemple perfecte del compromís de Mémora amb la societat i les famílies i, tam-bé, una mostra d’un clar com-promís amb la vida des de l’aprenentatge.

El projecte Aula Mémora

SABER +

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico 54 Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico

Diàleg. Francesc Torradeflot, director de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir).

L’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir) fa molts anys que treballa amb temes de mediació

interreligiosa en els quals es conside-ra el diàleg com la millor eina per a la gestió de la diver sitat.

L’objectiu d’Audir és que a través del diàleg es conegui la pluralitat religio-sa des d’una perspectiva d’empatia, reconeixement i tenint en compte les dimensions positives que la diversitat pot aportar a la cohesió i la convivèn-cia. Per a molta gent l’alteritat és una amenaça a la convivència i pensen que només s’ha de practicar en privat. No obstant, va contra els drets humans, ja que la llibertat de pensament, de consciència i de religió tenen dret a expressar-se en públic, de forma indi-vidual, però també col·lectiva. Per tant, la perspectiva d’Audir és garantir que, per exemple, en l’àmbit de la sanitat es respecti aquest dret, però també que es pugui crear una sinergia entre salut i llibertat religiosa, de manera que la diversitat no sigui un obstacle sinó una ajuda per facilitar una millor atenció als pacients.

OBJECTIUS. Una de les missions d’Audir consisteix a assessorar en temes de diversitat els professionals que treballen en l’acompanyament de persones en processos finals de vida. El 2013, es va elaborar una publica-ció sobre l’atenció religiosa al final de la vida, que ha servit com a guia per poder tractar l’atenció plurireligiosa en els pacients terminals. Va ser el punt d’inflexió i des d’aleshores el nombre de cursos en hospitals de Catalunya s’ha multiplicat, cosa que demostra l’èxit d’aquestes formacions: tant pro-fessionals com directius estan molt interessats en la temàtica perquè en alguna ocasió s’han trobat amb difi-cultats que no han sabut gestionar o interpretar. És sorprenent veure com el personal sanitari que ha rebut cursos

en l’àmbit de l’atenció plurireligiosa, tots, sense excepció, independentment de la creença, ho reben en positiu i ho agraeixen.

És important destacar que en al-guns hospitals ja s’estan començant a plantejar la creació de protocols que tinguin en compte la diversitat religio-sa en l’acompanyament al final de la vida. Però l’àmbit sanitari no és l’únic interessat, els professionals del sector funerari també participen en l’atenció plurireligiosa al final de la vida. Per aquest motiu, els últims anys, institu-cions com Afers Religiosos de la Ge-neralitat de Catalunya i Mémora han col·laborat en l’elaboració d’una Guia per al respecte a la diversitat religiosa en l’àmbit funerari i, recentment, a una Guia sobre celebracions funeràries de creences i conviccions. Precisament la cerimònia funerària és l’acte en el qual s’institucionalitza el comiat i en el qual, d’alguna manera, es visualitzen les creences i sentiments de la persona morta i la seva família.

PLURALITAT. El respecte a les creences religioses és essencial per-què les cosmovisions es fan més visi-bles en els moments finals de la vida. Enfrontar-se a una situació terminal també és enfrontar-se al sentit de la vida. Per tant, la cosmovisió, les creen-ces i les emocions acaben jugant un paper imprescindible. Hi ha casos de persones que s’aferren a la religió quan s’acosta la mort, fins i tot més que al llarg de la vida. A més de la mort, les creences religioses serveixen per abor-dar el patiment.

Cada religió ho fa des d’una perspec-tiva i pot ajudar tant al final de vida com a les relacions amb la família i amb la pròpia història personal. La religió pot exercir un paper guaridor quan en els últims moments es recorden les vi-vències personals que han comportat dolor. La religió viscuda de forma hu-manitzadora és positiva.

Cada religió encara de forma molt diferent la mort. Per això és important que els professionals de la salut cone-guin i sàpiguen encarar les diferents religions que poden practicar els pa-cients. Les tradicions abrahàmiques com la jueva, la cristiana o la musulma-na, gairebé majoritàriament conceben que a l’arribar la mort hi ha una altra vida. És a dir, que la vida a la Terra és única: vivim una vegada, morim i resucitem. Es tracta d’una perspectiva lineal de la vida, amb un cert drama-tisme, ja que només tens una opor-tunitat. Per la seva part, les religions asiàtiques creuen en el renaixement i en la reencarnació. S’acaba una vida: però per malament que ho hagis fet en podràs tenir moltes més. Arribarà un moment en el qual després d’haver tingut una vida sense errors, estaràs preparat per desaparèixer. D’aquesta manera, no existeix l’excepcionalitat de viure només una vida.

També hi ha altres religions que no creuen en la vida més enllà de la mort, igual que ho creuen els ateus. En aquests casos, Audir acompanya el pacient amb materials, publicacions i referents que els ajudin a viure el final

de la vida amb sentit i serenitat. En-cara que la concepció sigui d’un final absolut es busquen pràctiques per dignificar la vida més que per trobar-hi un sentit.

El respecte per les altres religions, no impedeix viure la pròpia fe a fons. Es pensava que l’alteritat era una ame-naça a la identitat pròpia, però s’ha demostrat que no, que respectar la identitat de l’altre permet que es res-pecti la pròpia.

MÉS VALOR. L’atenció plurireligiosa al final de la vida és una manera de millorar el fet de morir, però també de donar valor a la vida dels que estem aquí. Els pacients viuen millor els últims moments, els professionals de la salut se senten més a gust amb la seva fei-na, al respectar els desitjos de l’altra persona i els familiars es mostren sa-tisfets que es respectin les conviccions del pacient. Tothom hi guanya. I llavors sorgeix una pregunta: ¿Per què no ho hem fet abans?M

Francesc TorradeflotDirector de l’Associació Unesco per

al Diàleg Interreligiós (Audir)

bAudir garanteix que en l’àmbit de la sanitat es respecti la pluralitat religiosa dels pacients

LES CLAUS

bLa diversitat ha passat d’estar reservada a l’àmbit privat a ser respectada i valorada

bAmb l’atenció plurireligiosa, es millora la mort però també la vida dels que segueixen aquí

UN DRET UNIVERSAL

En un món globalitzat, el contacte entre diferents religions és habitual. Malgrat els prejudicis, s’ha demostrat que el respecte per la diversitat és beneficiós per a les minories religioses i la societat

L’atenció plurireligiosa al final de la vida ajuda a tothom

d“Els budistes tenen una vivèn-cia diferent de la mort. L’entenen com una cosa natural, una expe-riència per la qual tard o d’hora tots els éssers humans hem de passar. No la temen i, natural-ment, la recorden constantment; així, arribat el moment, estan fa-miliaritzats amb el procés de la mort i obtenen un progrés es-piritual considerable; fi ns i tot en alguns casos, són capaços d’obtenir l’alliberament complet del patiment, despertant la seva ment a la plenitud completa, la pau duradora i a la felicitat es-table.

Voldria aprofi tar aquesta re-

“Per a Buda, no desapareix la ment, sinó el cos” PER Ricard Rotllan

REFLEXIONS

fl exió per mencionar les paraules de Buda:

El món, els éssers, tot és tran-sitori. Particularment la vida dels éssers és fràgil com una bombo-lla d’aigua. Cert és que hem de morir, incert és el moment de la mort. Una vegada morts no se-rem més que cadàvers. Ja que en aquest moment, la pràctica espiritual és el nostre únic re-curs, en vida dedica’t a la pràc-tica espiritual perseverantment. Aquesta meditació emfatitza el fet que en el moment de morir, el que es deixa enrere és sim-plement el cos físic, però que la ment, al no ser un ens material,

no mor, i segueix existint porta-da per l’acumulació d’accions realitzades durant la vida. Si això és així, tal com Buda en-senya, el practicant budista tracta d’ensinistrar completa-ment la seva ment, per acumu-lar una gran riquesa en virtut que transcendeixi el procés de la mort; cosa que no succeeix amb l’acumulació de béns ma-terials que s’ha de deixar enrere arribat l’instant decisiu”.

Ricard Rotllan és Bikshu Thub-ten Phuntsog, monjo de tradició budista i màster en ioga.

...hi ha un funeral anual... d...per a pallassos? Cada mes de febrer, desenes de pallassos s’ajunten a la Holy Trinity Church d’Hackney (Londres), coneguda com l’Església dels Clowns, per commemorar la mort de Joseph Grimaldi, el pare del pallasso modern, que va morir el febrer del 1837. Durant el funeral també es fa un memorial en record de tots els pallassos que han mort durant l’any anterior. La commemoració ja acumula 70 edicions i en el funeral és habitual veure tota mena de clowns caracteritzats per les seves robes i maquillatges. A més a més, és habitual durant el sepeli, que algú llegeixi The Life of Grimaldi escrita per Laurence Senelock.

d Mémora disposa a la seva web d’una àrea professional especialitzada en el procés final de vida dirigida als professionals de la salut.

...hi ha un cementiri...d...a Viena per als sense nom? Es tracta del cementiri on hi ha enterrats els cossos de les persones que van morir ofegades al Danubi entre el 1840 i el 1940 sense ser identificades. Malgrat que el cementiri original va quedar cobert pel Danubi, hi ha una creu que recorda els 478 ofegats que hi va haver en aquest període. Després, el cementiri es va traslladar a un lloc més sec, fins al 1940 quan els cadàvers van passar al cementiri principal de Viena.

d Mémora disposa d’una fàbrica de fèretres caracteritzada per una producció de taüts d’alta qualitat, innovació i sostenibilitat.

¿Sabies que...?

...un funeral a Egipte...d...va tenir més d’un milió d’assistents? Inte Omri és una cançó de 57 minuts molt popular al món àrab. El seu cantant va ser Umm Kulthum, que va morir l’any 1975, als 76 anys, a causa d’una hemorràgia cerebral. S’estima que un milió de persones van seguir l’acte fúnebre pels carrers del Caire; Caps d’Estat de tot el món van enviar cartes de condol a la família, i fins i tot línies aèries i altres transports van haver d’oferir serveis addicionals per a la gran quantitat de persones que volien donar l’últim adéu al seu ídol. Anys després segueix sent una de les veus més escoltades al món àrab.

dL’exposició itinerant d’art i cultura funerària, L’Altra Cara de la Vida, ha recorregut 21 ciutats i suma 51.000 visites

...hi ha una medalla d’or...d...de l’Exposició de París del 1900 al Cementiri de Montjuïc? En el panteó de la família Vial i Solsona al Cementiri de Montjuïc, s’hi troba una escultura de marbre d’Enric Clarasó que li va valer la medalla d’or a l’Exposició de París de l’any 1900. La figura evoca un jove seminu que agafa amb els braços alçats un pic. A la part inferior de l’escultura es pot llegir la següent inscripció: “Memento Homo... recorda, home, que véns de la terra i que a la terra tornaràs”.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico 54 Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico

Diàleg. Francesc Torradeflot, director de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir).

L’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir) fa molts anys que treballa amb temes de mediació

interreligiosa en els quals es conside-ra el diàleg com la millor eina per a la gestió de la diver sitat.

L’objectiu d’Audir és que a través del diàleg es conegui la pluralitat religio-sa des d’una perspectiva d’empatia, reconeixement i tenint en compte les dimensions positives que la diversitat pot aportar a la cohesió i la convivèn-cia. Per a molta gent l’alteritat és una amenaça a la convivència i pensen que només s’ha de practicar en privat. No obstant, va contra els drets humans, ja que la llibertat de pensament, de consciència i de religió tenen dret a expressar-se en públic, de forma indi-vidual, però també col·lectiva. Per tant, la perspectiva d’Audir és garantir que, per exemple, en l’àmbit de la sanitat es respecti aquest dret, però també que es pugui crear una sinergia entre salut i llibertat religiosa, de manera que la diversitat no sigui un obstacle sinó una ajuda per facilitar una millor atenció als pacients.

OBJECTIUS. Una de les missions d’Audir consisteix a assessorar en temes de diversitat els professionals que treballen en l’acompanyament de persones en processos finals de vida. El 2013, es va elaborar una publica-ció sobre l’atenció religiosa al final de la vida, que ha servit com a guia per poder tractar l’atenció plurireligiosa en els pacients terminals. Va ser el punt d’inflexió i des d’aleshores el nombre de cursos en hospitals de Catalunya s’ha multiplicat, cosa que demostra l’èxit d’aquestes formacions: tant pro-fessionals com directius estan molt interessats en la temàtica perquè en alguna ocasió s’han trobat amb difi-cultats que no han sabut gestionar o interpretar. És sorprenent veure com el personal sanitari que ha rebut cursos

en l’àmbit de l’atenció plurireligiosa, tots, sense excepció, independentment de la creença, ho reben en positiu i ho agraeixen.

És important destacar que en al-guns hospitals ja s’estan començant a plantejar la creació de protocols que tinguin en compte la diversitat religio-sa en l’acompanyament al final de la vida. Però l’àmbit sanitari no és l’únic interessat, els professionals del sector funerari també participen en l’atenció plurireligiosa al final de la vida. Per aquest motiu, els últims anys, institu-cions com Afers Religiosos de la Ge-neralitat de Catalunya i Mémora han col·laborat en l’elaboració d’una Guia per al respecte a la diversitat religiosa en l’àmbit funerari i, recentment, a una Guia sobre celebracions funeràries de creences i conviccions. Precisament la cerimònia funerària és l’acte en el qual s’institucionalitza el comiat i en el qual, d’alguna manera, es visualitzen les creences i sentiments de la persona morta i la seva família.

PLURALITAT. El respecte a les creences religioses és essencial per-què les cosmovisions es fan més visi-bles en els moments finals de la vida. Enfrontar-se a una situació terminal també és enfrontar-se al sentit de la vida. Per tant, la cosmovisió, les creen-ces i les emocions acaben jugant un paper imprescindible. Hi ha casos de persones que s’aferren a la religió quan s’acosta la mort, fins i tot més que al llarg de la vida. A més de la mort, les creences religioses serveixen per abor-dar el patiment.

Cada religió ho fa des d’una perspec-tiva i pot ajudar tant al final de vida com a les relacions amb la família i amb la pròpia història personal. La religió pot exercir un paper guaridor quan en els últims moments es recorden les vi-vències personals que han comportat dolor. La religió viscuda de forma hu-manitzadora és positiva.

Cada religió encara de forma molt diferent la mort. Per això és important que els professionals de la salut cone-guin i sàpiguen encarar les diferents religions que poden practicar els pa-cients. Les tradicions abrahàmiques com la jueva, la cristiana o la musulma-na, gairebé majoritàriament conceben que a l’arribar la mort hi ha una altra vida. És a dir, que la vida a la Terra és única: vivim una vegada, morim i resucitem. Es tracta d’una perspectiva lineal de la vida, amb un cert drama-tisme, ja que només tens una opor-tunitat. Per la seva part, les religions asiàtiques creuen en el renaixement i en la reencarnació. S’acaba una vida: però per malament que ho hagis fet en podràs tenir moltes més. Arribarà un moment en el qual després d’haver tingut una vida sense errors, estaràs preparat per desaparèixer. D’aquesta manera, no existeix l’excepcionalitat de viure només una vida.

També hi ha altres religions que no creuen en la vida més enllà de la mort, igual que ho creuen els ateus. En aquests casos, Audir acompanya el pacient amb materials, publicacions i referents que els ajudin a viure el final

de la vida amb sentit i serenitat. En-cara que la concepció sigui d’un final absolut es busquen pràctiques per dignificar la vida més que per trobar-hi un sentit.

El respecte per les altres religions, no impedeix viure la pròpia fe a fons. Es pensava que l’alteritat era una ame-naça a la identitat pròpia, però s’ha demostrat que no, que respectar la identitat de l’altre permet que es res-pecti la pròpia.

MÉS VALOR. L’atenció plurireligiosa al final de la vida és una manera de millorar el fet de morir, però també de donar valor a la vida dels que estem aquí. Els pacients viuen millor els últims moments, els professionals de la salut se senten més a gust amb la seva fei-na, al respectar els desitjos de l’altra persona i els familiars es mostren sa-tisfets que es respectin les conviccions del pacient. Tothom hi guanya. I llavors sorgeix una pregunta: ¿Per què no ho hem fet abans?M

Francesc TorradeflotDirector de l’Associació Unesco per

al Diàleg Interreligiós (Audir)

bAudir garanteix que en l’àmbit de la sanitat es respecti la pluralitat religiosa dels pacients

LES CLAUS

bLa diversitat ha passat d’estar reservada a l’àmbit privat a ser respectada i valorada

bAmb l’atenció plurireligiosa, es millora la mort però també la vida dels que segueixen aquí

UN DRET UNIVERSAL

En un món globalitzat, el contacte entre diferents religions és habitual. Malgrat els prejudicis, s’ha demostrat que el respecte per la diversitat és beneficiós per a les minories religioses i la societat

L’atenció plurireligiosa al final de la vida ajuda a tothom

d“Els budistes tenen una vivèn-cia diferent de la mort. L’entenen com una cosa natural, una expe-riència per la qual tard o d’hora tots els éssers humans hem de passar. No la temen i, natural-ment, la recorden constantment; així, arribat el moment, estan fa-miliaritzats amb el procés de la mort i obtenen un progrés es-piritual considerable; fi ns i tot en alguns casos, són capaços d’obtenir l’alliberament complet del patiment, despertant la seva ment a la plenitud completa, la pau duradora i a la felicitat es-table.

Voldria aprofi tar aquesta re-

“Per a Buda, no desapareix la ment, sinó el cos” PER Ricard Rotllan

REFLEXIONS

fl exió per mencionar les paraules de Buda:

El món, els éssers, tot és tran-sitori. Particularment la vida dels éssers és fràgil com una bombo-lla d’aigua. Cert és que hem de morir, incert és el moment de la mort. Una vegada morts no se-rem més que cadàvers. Ja que en aquest moment, la pràctica espiritual és el nostre únic re-curs, en vida dedica’t a la pràc-tica espiritual perseverantment. Aquesta meditació emfatitza el fet que en el moment de morir, el que es deixa enrere és sim-plement el cos físic, però que la ment, al no ser un ens material,

no mor, i segueix existint porta-da per l’acumulació d’accions realitzades durant la vida. Si això és així, tal com Buda en-senya, el practicant budista tracta d’ensinistrar completa-ment la seva ment, per acumu-lar una gran riquesa en virtut que transcendeixi el procés de la mort; cosa que no succeeix amb l’acumulació de béns ma-terials que s’ha de deixar enrere arribat l’instant decisiu”.

Ricard Rotllan és Bikshu Thub-ten Phuntsog, monjo de tradició budista i màster en ioga.

...hi ha un funeral anual... d...per a pallassos? Cada mes de febrer, desenes de pallassos s’ajunten a la Holy Trinity Church d’Hackney (Londres), coneguda com l’Església dels Clowns, per commemorar la mort de Joseph Grimaldi, el pare del pallasso modern, que va morir el febrer del 1837. Durant el funeral també es fa un memorial en record de tots els pallassos que han mort durant l’any anterior. La commemoració ja acumula 70 edicions i en el funeral és habitual veure tota mena de clowns caracteritzats per les seves robes i maquillatges. A més a més, és habitual durant el sepeli, que algú llegeixi The Life of Grimaldi escrita per Laurence Senelock.

d Mémora disposa a la seva web d’una àrea professional especialitzada en el procés final de vida dirigida als professionals de la salut.

...hi ha un cementiri...d...a Viena per als sense nom? Es tracta del cementiri on hi ha enterrats els cossos de les persones que van morir ofegades al Danubi entre el 1840 i el 1940 sense ser identificades. Malgrat que el cementiri original va quedar cobert pel Danubi, hi ha una creu que recorda els 478 ofegats que hi va haver en aquest període. Després, el cementiri es va traslladar a un lloc més sec, fins al 1940 quan els cadàvers van passar al cementiri principal de Viena.

d Mémora disposa d’una fàbrica de fèretres caracteritzada per una producció de taüts d’alta qualitat, innovació i sostenibilitat.

¿Sabies que...?

...un funeral a Egipte...d...va tenir més d’un milió d’assistents? Inte Omri és una cançó de 57 minuts molt popular al món àrab. El seu cantant va ser Umm Kulthum, que va morir l’any 1975, als 76 anys, a causa d’una hemorràgia cerebral. S’estima que un milió de persones van seguir l’acte fúnebre pels carrers del Caire; Caps d’Estat de tot el món van enviar cartes de condol a la família, i fins i tot línies aèries i altres transports van haver d’oferir serveis addicionals per a la gran quantitat de persones que volien donar l’últim adéu al seu ídol. Anys després segueix sent una de les veus més escoltades al món àrab.

dL’exposició itinerant d’art i cultura funerària, L’Altra Cara de la Vida, ha recorregut 21 ciutats i suma 51.000 visites

...hi ha una medalla d’or...d...de l’Exposició de París del 1900 al Cementiri de Montjuïc? En el panteó de la família Vial i Solsona al Cementiri de Montjuïc, s’hi troba una escultura de marbre d’Enric Clarasó que li va valer la medalla d’or a l’Exposició de París de l’any 1900. La figura evoca un jove seminu que agafa amb els braços alçats un pic. A la part inferior de l’escultura es pot llegir la següent inscripció: “Memento Homo... recorda, home, que véns de la terra i que a la terra tornaràs”.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6 Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico

Lluís Muñoz II MONOGRÀFICS

L a societat mediterrània s’ha caracteritzat per una arrelada i sòlida estructura familiar. No obstant, sembla que les rela-

cions de parentiu estan virant. Els més afectats per aquest canvi de paradigma són les persones grans, que cada ve-gada es troben més soles.

En el seu compromís amb la societat, Mémora treballa amb Amics de la Gent Gran (Amics de la gent gran) en el taller La soledat en les persones grans im-partit als seus Espais de Suport, en els quals es consciencia sobre una proble-màtica cada vegada més estesa. Albert Quiles és el director gerent de la funda-ció i avisa: “Falta prendre consciència de la situació en la qual viuen molts dels nostres avis”.

Per a Quiles, els vincles no s’han perdut sinó que s’han reformulat pel context: “La situació econòmica ha modificat les dinàmiques de mol-tes famílies, amb feines precàries, de moltes hores o lluny de la ciutat. Per tant, hi ha moltes persones a les quals se’ls fa difícil relacionar-se amb els seus parents grans. A més a més, és la primera vegada que a occident es viu tants anys i és una situació nova tant per a ells com per a les seves famílies”.

Aquesta nova situació ha permès que es pugui arribar a una edat avançada amb un perfecte estat de salut. “Des d’Amics de la Gent Gran treballem per posar en valor el que les per-

sones grans poden aportar a la so-cietat, tinguin l’edat que tinguin. La dificultat resideix a fer que la resta de la societat ho integri amb natu-ralitat i en vegi les conseqüències positives”.

Des de l’organització acompanyen persones d’una mitjana de 85 anys, la majoria dones que viuen amb una pensió escassa i se senten malament per estar en una situació de soledat que no han escollit. “Sempre diferen-ciem l’opció buscada de viure sol de la situació no desitjada d’una persona que se sent sola. És aquí on intervenim, ja que la situació de soledat no desitjada es viu des de la invisibilitat i el patiment”, apun-ta Quiles, que adverteix de la difícil situació que viuen molts avis ara que s’acosten les festes de Nadal: “A mol-tes persones grans, el pensament els va cap a temps passats en els quals eren feliços. Les absències fan mal, en especial, quan no hi ha ningú amb qui compartir sentiments i pensaments”. Amics de la Gent Gran organitza 14 àpats de Nadal per tot Catalunya perquè les persones grans se sentin acompanyades.

No obstant, Albert Quiles recomana passar a l’acció: “Es importante que siguin els familiars i tot l’entorn els que tinguin la iniciativa i contactin amb els seus parents més grans. El poder de com partir dilueix el dolor de la soledat i permet generar nous moments significatius en les seves vides”.M

En el seu compromís, Mémora ofereix xerrades als seus Espais de Suport en les quals fa pedagogia sobre la soledat de les persones més edat

Per una societat més amiga de la gent gran

Amics de la Gent Gran és una or-ganització de voluntariat en la qual treballen per millorar la qualitat de vida de les persones grans. La seva missió és lluitar contra la soledat i la marginació social, mitjançant l’acció de voluntàries i voluntaris que els acompanyen i la sensibilit-zació de la societat. Tenen tres mis-sions: l’acompanyament emocional dels avis, la dinamització social i la sensibilització de la societat sobre la realitat en la qual viuen les perso-nes grans.

“Des de la fundació acompa-nyem les persones grans de ma-nera regular, i també, quan la si-tuació de salut s’agreuja, ajudem a fer que puguin morir acom-panyades en pau. Són accions que es concreten en programes d’acompanyament setmanal en domicilis i residències. A més a més, realitzem activitats amb les quals enfortir xarxes socials com trobades entre persones grans, així com quedades entre gent gran i voluntàries”, explica Albert Quiles.

Al costat de la gent gran

VOLUNTARIAT

dQuan els metges no curen, sempre poden cuidar. Rebre cures pal·liatives és un dret. Quan els metges ja no poden curar i s’ha d’acceptar el que és inevitable, el final de la vida, encara hi ha molt per fer: cuidar i ajudar a viure amb dignitat fins a l’últim minut. L’autor d’aquest llibre, que sapel que és ser pare, sap el que significa perdre un fill, sap el que és ser metge, sap el que és estar malalt, comparteix amb els professionals de la medicina i els cuidadors com passar aquesta etapa de la vida amb serenitat, esperança, agraïment i confortabilitat, de manera que sigui menys dolorosa i el més digna possible.

dFiona (Julie Christie) i Grant (Gordon Pinsent) són un vell matrimoni que, després d’haver superat junts moments molt difícils, disfruten d’una vida còmoda i tranquil·la. No obstant, aquest benestar es trenca quan Fiona comença a patir pèrdues de memòria; els seus freqüents i perillosos descuits fan que ella mateixa insisteixi a ingressar en una residència. A partir d’aquest moment, l’univers de Grant també es desestabilitza i la seva vida pateix un canvi important. L’opera prima de Sarah Polley va aconseguir dues nominacions als Oscars i el Globus d’Or a la millor actriu (Julie Christie) en aquesta adaptació d’Alice Munro.

dPoc abans de morir, Elisabeth Kübler-Ross completava amb l’ajuda de David Kessler, aquesta obra que destquem, el seu últim llibre. Sobre el dol i el dolor aplica les cinc fases del dolor –negació, ira, negociació, depressió i acceptació– al procés del dol i barreja teoria, inspiració i consells pràctics, tot basat en les experiències personals i professionals de Kübler-Ross i de David Kessler. Inclou històries curtes i il·lustratives sobre temes diversos i també capítols sobre la tristesa, els records, els somnis, el procés d’acceptació i l’aïllament durant el procés del dol que s’estigui acabant. El llegat final de l’autora.

LITERATURA

CINE

LITERATURA

Dignificar el final de la vida

Quan la vida s’ensorra

El llegat de Kübler-Ross

Cuidar siempre es posible Julio GómezEDITORIAL PLATAFORMA (2011)18 €

LLUNY D’ELLASarah PolleyJulie Christie, Gordon Pinsent, Olympia Dukakis110 min. 2006

Sobre el duelo y el dolorElisabeth Kübler-Rossi David KesslerEDITORIAL LUCIÉRNAGA (2016) 20 €

RECOMANACIONSPER Lluís Muñoz

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Pàgines especialsDIMARTS

20 DE DESEMBRE DEL 2016 el Periódico 7

“ Abans que el meu oncle es posés malalt, vam decidir fer un Electium perquè, arribat el mo-ment, estigués tot arreglat. Vam fer bé perquè fa uns quants anys, al morir la meva mare no

vam tenir les mateixes facilitats que hem disfrutat ara amb aquest servei. Llavors, vam haver d’encarregar-nos de tot i, en aquesta ocasió, no hem hagut d’encarregar-nos ni de la làpida gràcies al fet que tot estava concertat. Així que després d’aquesta experiència no en tinc cap dubte: arribat el moment jo m’ho faré també. No t’has de preocupar de res perquè tenen uns professionals que brinden una atenció genial. T’ho expliquen tot amb claredat i fan la seva feina perfectament.

En la meva opinió, tenen una filosofia molt bona: ofereixen una atenció excepcional, t’escolten i t’assessoren en tots els teus dubtes. Els dono un 10 de puntuació, sense cap dubte, perquè vam poder donar al meu oncle el millor comiat que pot tenir una gran persona com va ser ell. Hem tingut una tranquil·litat molt gran ja que en un moment tan dur com és la mort d’un ésser estimat, no ens hem encarregat de cap tràmit burocràtic. L’únic que hem hagut de fer és homenatjar la memòria del meu oncle.

Estem molt contents per la confiança i l’empatia que vam rebre en tot moment dels professionals d’Electium. El cert és que no deixo de recomanar-lo i que tots aquells que han hagut d’utilitzar el servei em comenten les mateixes meravelles”.

“Fa més d’un any, el meu pare va descobrir Electium i, tant ell com la meva mare, van decidir contractar-lo. La meva mare va morir l’abril passat a causa d’una leucèmia. Ells no

havien tingut mai cap assegurança de vida, però al veure que es feien grans vam començar a consultar l’assumpte. Després d’analitzar diverses opcions, ens vam decidir per Electium. L’assessora ens va tractar amb tanta sensibilitat i els serveis que ens van oferir eren tan bons que no vam dubtar sobre quin era la millor opció.

La meva mare va decidir com volia que fos el seu funeral. I arribat el moment, així va ser. Ella no volia res religiós i es va complir: va tenir un enterrament laic i fins i tot es va portar a terme la seva voluntat que jo supervisés el seu maquillatge i el seu vestuari. El servei que van brindar durant el funeral de la meva mare va ser fantàstic, ens vam sentir tractats amb molt respecte i calidesa en totes les fases del procés: abans, durant i després. No deixo de recomanar-lo, perquè ofereixen una gran flexibilitat perquè ho puguis escollir tot al teu gust. Ho tenen tot molt obert, cosa que atorga moltes facilitats i una gran capacitat d’adaptació. Tant la meva mare com nosaltres, els seus fills i marit, ens vam quedar amb una gran tranquil·litat: arribat el moment tan sols vam haver de fer una trucada sense preocupar-nos de res més que no fos homenatjar el seu record. Com he dit al principi, el meu pare ja té contractat el servei i arribat el moment, jo també el contractaré”.

“ Vam conèixer Electium a través d’un familiar que havia comptat amb el servei, dos anys abans, amb la defunció del seu pare. Me’l va recoma-nar perquè havien estat molt ben atesos i tot

havia sortit perfectament. Durant un temps vam estar donant voltes a la complicació que seria afrontar tot el procés el dia que arribés el moment. Però gràcies a Electium i la seva proximitat, aquells moments durs van ser d’una gran senzille-sa. Ens van atorgar l’atenció justa: ni en excés ni en defecte. Ens van escoltar, ens van comprendre, i això és satisfactori perquè et fa estar a gust en un procés complex de viure.

Després de la nostra experiència, estic recomanant Elec-tium a altres amics i familiars. Les dic que sort que ho vam fer, perquè tot va anar rodat: el funeral del meu pare va sortir tal com l’havíem planejat amb anterioritat. Saber que has encertat amb la decisió et dóna una gran tranquil·litat. Des-prés del funeral, la meva mare em va dir: ‘Sort que ho hem fet amb Electium’. La contractació prèvia t’aporta seguretat al no tenir cap pressió, s’estableix una relació de confiança i quan es desencadena tot l’execució del servei és perfecta. No has de preocupar-te de res, i en moments complicats això és el millor que et pot passar, perquè és molt difícil tenir una ment amb capacitat de resolució quan has perdut a un ésser estimat.

Ho reafirmo. Vam prendre una gran decisió. Ara ja no no-més plantejo Electium per als meus familiars, sinó per a mi mateix”.

En la vida, és habitual planejar-ho tot: l’aniversari, les vacances, la jubilació… No obstant, les persones solen no voler pensar en la mort i, per tant, tampoc en el funeral. Electium consisteix a planificar el servei funerari i deixar-ho tot solucionat, i així oferir tranquil·litat i evitar que la

família hagi de prendre decisions en un moment tan dur com és la pèrdua d’un familiar. Tres familiars expliquen com va ser el comiat del seu ésser estimat amb Electium.

L’adéu més tranquil

PER Lluís Muñoz Pandiella II MONOGRÀFICS

Planificar. Tenir-ho tot decidit permet que la família només s’ocupi dels seus i evita preocupar-se per decisions i tràmits.

Nebot. Osca

Avançar-se dóna pauFill. Tarragona

La millor decisió

JOSÉ JULIÁN LABARTA GLORIA MORENO JOSEP DUROFilla. Guadalajara

Calidesa i respecte

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Pots accedir i descarregarles anteriors edicions d’Univers Mémora a:

www.elperiodico.com/monografi cos

el Periódico

©2016 El Periódico de Catalunya, S.L. Tots els drets reservatsPDF generat el 27/04/2016 17:16:08 per al subscriptor amb correu fernando.sanchez@memora.esAquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping

UNIVERS MÉMORAMONOGRÀFIC el Periódico

Consells i bones pràctiques per combatre la calor de l’estiu. La cura diària és essencial

L’atenció pal·liativa és vital per alleujar el dolor. El bon morir contribueix a posar en valor la vida

Una persona no mor mentre és recordada. Una biografia amb fotos o joies poden ser de gran ajuda

Algunes propostes eficaces i saludablesCures pal·liatives

UNIVERS MÉMORAMONOGRÀFIC el Periódico

Consells i bones pràctiques per mantenir la dignitat de les persones grans. Una atenció òptima

La vida i la mort van de la mà: és indispensable disfrutar d’una bona existència per tenir un bon final

Les cerimònies laiques estan adquirint cada vegada més protagonisme en l’últim adéu

Algunes propostes eficaces i saludables

La mort com a part de la vida

UNIVERS MÉMORAMONOGRÀFIC el Periódico

Consells i bones pràctiques per protegir la intimitat. El respecte per la privacitat dels més grans és clau

El dol perinatal està pendent de ser reconegut. L’Espai de Paraula és una iniciativa pionera

Els professionals funeraris viuen en constant contacte amb la mort. Ells també tenen el seu propi dol

Algunes propostes eficaces i saludables

El dol

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.