delifeboscos.cime.es/documents/docs/LifeBoscos/E1X0068/REV...Elaboració d’un estudi sobre les...

Sistemes agrosilvopastorals, una eina sostenible de prevenció dels Grans Incendis Forestals Emili Dalmau Marta & Eva Marín Okrzeja 2010

1

Títol:

SISTEMES AGROSILVOPASTORALS, UNA EINA SOSTENIBLE DE PREVENCIÓ DELS

GRANS INCENDIS FORESTALS.

Autors:

Dalmau Marta, Emili

Marín Okrzeja, Eva

Sota la direcció i tutela dels professors ponents:

Tutor: Álvarez del Castillo, Lorenzo (ESAB)

Cotutora: Plaixats Boixadera, Josefina (UAB)

Novembre 2010

TEMA

Elaboració d’un estudi sobre les possibilitats de reducció de combustible forestal i la

viabilitat tècnica de la gestió d’una finca agroforestal al Parc Natural de St. Llorenç del

Munt i Serra de l’Obac, utilitzant eines naturals: Els herbívors i el foc.

RESUM

L’estudi tracta l’agricultura residual present en els Espais Naturals Protegits (PEIN) i el

fenomen dels grans incendis forestals (GIF) a l’arc de la mediterrània, a partir d’un

incendi històric ocorregut al Parc natural de St. Llorenç del Munt el mes d’Agost del

2003. Es proposen possibles solucions a les tendències actuals per un costat a

l’abandonament de l’agricultura per falta de rendibilitat i per les incompatibilitats amb

les normatives d’un PEIN i per l’altre costat la tendència a la generalització dels

incendis de conseqüències catastròfiques (Castellnou et al., 2007).

S'ha focalitzat el treball en una finca de 140 hectàrees que va quedar afectada en un

80% per l’ incendi esmentat. En aquesta finca s’havia deixat de fer gestió forestal feia


2

més de 15 anys per falta de rendibilitat. L’explotació agrícola consistia en 10 hectàrees

de conreu de cereal de secà i 1 hectàrea de cultius hortícoles per a consum propi.

S’ha estudiat la zona a nivell general amb tractament de dades extretes de l’Atles

Climàtic Digital de Catalunya. El treball de camp consisteix en el recull de dades de 3

parcel∙les representatives: No afectada per l’incendi, afectada per l’incendi cremant en

baixa intensitat (assimilable a una crema de gestió) i cremada amb alta intensitat.

A les 3 parcel∙les (assimilable a 3 tipus de tractament) s'han realitzat transectes lineals

per identificar‐ne les espècies vegetals s'ha estimat el valor nutritiu de la fitomassa

herbàcia present.

S'han tractat els resultats amb mètodes estadístics per saber la significació que tenen.

El projecte que es presenta valora la possibilitat de reduir i/o controlar la fitomassa

forestal convertint la superfície objecte d’aquest estudi en un sistema agro‐

silvopastoral combinat amb l’aplicació de cremes de gestió del combustible forestal

amb la finalitat de millorar l’oferta alimentària herbàcia de la forest.

OBJECTIUS

L’objectiu general del treball consisteix en assentar les bases d’un model de gestió i

producció integrada agro‐silvopastoral per millorar la protecció en front dels grans

incendis forestals i també la rendibilitat de la finca d’una forma sostenible, d’acord

amb els principis de regulació del PEIN.

Els objectius concrets són:

Estudiar la quantitat de fitomassa herbàcia, el seu valor nutritiu per remugants i la seva

composició botànica, en tres zones de la mateixa finca amb diferent grau d’afectació

per foc (nul, baixa i alta intensitat).

Establir quina de les tres situacions és més favorable a una dinàmica sostenible del

ecosistema i quina hauria de ser la gestió zootècnica.

PARAULES CLAU

Agrosilvopastoral, sostenible, pertorbació, incendi forestal, crema controlada,

biodiversitat.


3

Título:

SISTEMAS AGROSILVOPASTORALES, UNA HERRAMIENTA SOSTENIBLE DE

PREVENCIÓN DE LOS GRANDES INCENDIOS FORESTALES.

Autores:

Dalmau Marta, Emili

Marín Okrzeja, Eva

Bajo la dirección y tutela de los profesores ponentes:


Cotutora: Plaixats Boixadera, Josefina (UAB)

Noviembre 2010

TEMA:

Elaboración de un estudio sobre las posibilidades de reducción de combustible forestal

i la viabilidad técnica de la gestión de una finca agroforestal en el Parque Natural de

“St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac”, utilizando herramientas naturales: Los

herbívoros i el fuego.

RESUMEN:

El estudio trata la agricultura residual presente en los Espacios Naturales Protegidos

(PEIN) i el fenómeno de los grandes incendios forestales (GIF) el marco mediterráneo,

a partir de un incendio histórico ocurrido en el Parque natural de “St. Llorenç del

Munt” durante el mes de agosto del 2003 para proponer posibles soluciones a les

tendencias actuales de abandono de la agricultura por falta de rentabilidad y

incompatibilidades con las normativas de un PEIN y a la generalización de los incendios

de consecuencias catastróficas (Castellnou et al., 2007).

Se ha focalizado el trabajo en una finca de 140 hectáreas que quedó afectada en un

80% por el incendio, dónde se había dejado de hacer gestión forestal desde hacía más


4

de 15 años por falta de rentabilidad. La explotación agrícola consistía en 10 hectáreas

de cultivo de cereal de secano i 1 hectárea de cultivos hortícola para consumo propio.

Se ha estudiado la zona a nivel general con tratamiento de datos extraídos del “Atles

Climàtic Digital de Catalunya” y el trabajo de campo consiste en la toma de datos de 3

parcelas representativas: No afectada por el incendio, afectada por el incendio

quemada con baja intensidad (asimilable a una quema de gestión) y quemada con alta

intensidad.

De las 3 parcelas (asimilable a 3 tipos de tratamientos) se han extraído los valores

nutritivos de la masa herbácea presente y se han realizado transectos lineales para

identificar las especies vegetales presentes.

Se han tratado los resultados con métodos estadísticos para determinar su

significación.

En el proyecto se valora la posibilidad de introducir algún tipo de rebaño para

conseguir la reducción de la masa forestal mediante sistemas agro‐silvopastorales

combinados con quemas de gestión del combustible forestal para mejorar la oferta

alimentaria.

OBJETIVOS:

El objetivo general del trabajo consiste en establecer las bases de un modelo de

gestión i producción integrada agro‐silvopastoral para mejorar la protección frente a

los grandes incendios forestales y la rentabilidad de la finca de una forma sostenible,

de acuerdo con los principios de regulación del PEIN.

Los objectivos concretos son:

Estudiar la cantidad de fitomasa herbácea, y su valor nutritivo para rumiantes y su

composición botánica, en tres zonas de la misma finca con diferentes grados de

afectación por fuego (nulo, baja i alta intensidad).

Establecer qual de las tres situaciones es más favorable a una dinámica sostenible del

ecosistema i qual habria de ser la gestión zootécnica.

PALABRAS CLAVE:

Agrosilvopastoral, sostenible, perturbación, incendio forestal, quema controlada,

biodiversidad.


5

Title:

AGROSILVOPASTORAL SYSTEMS, A SUSTAINABLE TOOL FOR WILD FIRE PREVENTION.

Authors:

Dalmau Marta, Emili

Marín Okrzeja, Eva

Under the direction and supervision of:


Cotutor: Plaixats Boixadera, Josefina (UAB)

November 2010

SUBJECT:

Preparation of a study on the possibility to reduce forest fuels and on the technical

viability of an agro forest management in a farm sited in the St. Llorenç del Munt i

Serra de l'Obac Natural Park using natural tools: herbivores and fire.

ABSTRACT:

The present study deals with residual traditional agriculture in Nature Reserves (PEIN)

and the phenomenon of wild fires (GIF) in the Mediterranean arch using dates from an

historic fire: St. Llorenç de Munt, August 2003. The goal is to propose possible

solutions for the current trends of neglecting agriculture due to small profitability and

incompatibility with the regulations of a PEIN, as well for the dramatic increase of the

number of catastrophic fires (Castellnou et al ., 2007).

Our work has been focused on an estate of 140 hectares that was affected in an 80%

for the cited fire. In this state forest management had been stopped 15 years ago due

to this small profitability. The agricultural activity consists in 10 hectares of cereal dry


6

crops and 1 hectare of horticultural crops for own consumption.

We have studied the area in general level with the treatment of dates with The Digital

Climatic Atlas of Catalonia. The fieldwork data collection consists in 3 representative

plots: Not affected for fire, affected for low‐intensity fire (comparable to a prescribed

fire) and affected for high‐intensity fire.

In each case (our three plots are comparable to 3 types of treatment), nutritional

values of the herbaceous species are taken and line transects to identify the present

plant species are made.

Statistical treatment was performed to determine the significance of the results.

This project values the possibility of introducing some kind of herd to reduce forest

mass through the combination of agrosilvopastoral systems and prescribed forest fire

to improve the food supply of the forest.

OBJECTIVES:

The main objective of the work is to establish the basis for a model of integrated

agrosilvopastoral production management to improve protection in front of large

forest fires as well as profitability of the farm in a sustainable way, all that in

agreement with the principles of regulation in a PEIN.

KEYWORDS:

Agrosilvopastoral, sustainability, disturbance, wild fire, prescribed fire management,

biodiversity.


7


8

AGRAÏMENTS

Es fa difícil escriure els agraïments en el present treball. D’entrada som dos autors amb

bagatges i entorns molts diferents, allà on coincidim és en reconèixer en primer lloc als

nostres professors ponents: Lorenzo i Josefina pel seu bon guiatge en aquesta

aventura.

Voldríem agrair també a d’altres professors universitaris que ens han ajudat

desinteressadament, Na Mònica Blanco, en Miquel Ninyerola i Charlotte

Poschenrieder.

Per l’ajut inestimable durant el llarg trajecte que ens ha permès arribar fins aquí

voldríem destacar la qualitat humana del professorat de l’ESAB i dels bons amics que

ens envolten, recordo les llargues jornades que em feia en Josep Velasco per

aconseguir que les “mates” i jo ens reconciliéssim.

Per últim i no pas per això menys important vull destacar com autor el recolzament

inacabable de la meva esposa Roser Tolrà fent‐me entrar dins el magí els factors de

conversió de les dissolucions aquoses i la paciència, interès i ànims que he rebut d’ella i

els meus fills Cesc, Àlex i Ot.

Emili Dalmau Marta

Novembre 2010


9


10

ÍNDEX:

INTRODUCCIÓ 12 ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 16 METODOLOGIA 19

A. Plantejament del treball 19

B. Material i mètodes 19

1. Recollida de dades 19

2. Fonts d’informació per la confecció de mapes 20

3. Tractament de la informació continguda als mapes i a les seves bases de dades 20 2.1 Elaboració de la capa vectorial dels polígons

SIGPAC de la finca. 20

2.2 Capa vectorial dels límits de la finca 21 2.3 Descàrrega de les bases cartogràfiques d’interès 21

2.4 Generació dels mapes de les variables ambientals 22

2.5 Anàlisi quantitatiu de les variables ambientals 22

3. Anàlisi de la vegetació 23

4. Valoració de la Biodiversitat 23

5. Producció de l’estrat herbaci 24

6. Composició Química 24

6.1 Anàlisi de Wendee 24

6.2 Van Soest 25

7. Valor Nutricional 26

8. Valor Pastoral 27

9. Estimació de la Càrrega ramadera 27


11

10. Tractament de dades i Anàlisi Estadística 28

RESULTATS:

1. Resultats consultes mapes i recerca bibliogràfica 30

1.1. base geològica de la finca 30

1.2. dades climàtiques 32

1.3. dades d’hàbitats 40

2. Dades treball de camp 43

2.1. Inventari espècies 43

2.2. Gràfics de cobertura 43

2.3. Gràfics distribució espècies 49

3. Resultats anàlisis químics 53

3.1. Composició química de l’estrat herbaci 53

3.2. Composició química de l’estrat arbustiu 56

3.3. Valors nutritius i de producció 57

3.3.1. Gràfics de producció 62

3.3.2. Gràfics de valors nutritius 63

3.3.3. Gràfics del valor pastoral 64

3.3.4. Gràfic estimació de la capacitat de càrrega ramadera 65

ANÀLISI ESTADÍSTIC 67

1. Resultats estadístics 67

CONCLUSIONS 68

BIBLIOGRAFIA 69

GLOSSARI I CONCEPTES VARIS 74

ANNEX ESTADÍSTICA 77

ANNEX PREUS 83


12

INTRODUCCIÓ

La percepció humana del foc en el bosc generalment és el d’una gran tragèdia que cal

evitar, fruit dels interessos en l’obtenció de recursos fustaners, de l’apreciació del

fenomen com a catàstrofe ecològica i de la constatació de l’existència d’autèntiques

emergències integrals quan sumem incendis d’alta intensitat amb interfícies urbanes

que posen en risc importants quantitats de persones sobretot en les societats

benestants.

Aquesta percepció no és correspon del tot amb la realitat i és de cabdal importància

aclarir diversos conceptes per tenir una visió més ajustada:

1. Existeixen de forma genèrica dues causalitats de les ignicions que poden

esdevenir incendis forestals:

a. Causes antròpiques: Les causades per l’home intencionadament,

negligent i accidental.

b. Causes naturals: Ignicions per tempesta elèctrica i fenòmens de

vulcanisme.

2. Els boscos són en la historia geològica del nostre planeta molt anteriors a

l’aparició de l’home i han perdurat al llarg del temps sense la necessitat de

bombers ni de gestors forestals.

El bosc com ecosistema doncs, té els seus mecanismes per integrar la presència del

foc, ja que les ignicions per causes naturals sempre han existit. Aquests mecanismes

els podem englobar en dos grans termes: Resistència i resiliència.

Aquests mecanismes han evolucionat a partir de les interaccions inherents al foc per

intervenir en un ecosistema com a pertorbació afavorint o dificultant l’establiment i

permanència de determinades espècies, sobretot quan parlem del regne vegetal.

Bàsicament es tracta de la intensitat, el temps de residència, la recurrència i la

superfície afectada.

Els resultats observables en el paisatge en forma de pertorbació de fons o pertorbació

de renovació ens conduirà a una determinada biodiversitat que de forma col∙loquial

l’anomenem “pirodiversitat”.

Cal acceptar doncs, que el foc és un element més de l’ecosistema.

L’acció humana provoca també pertorbacions en els ecosistemes que a curt termini ens poden ésser favorables però a llarg termini en molts casos ho desconeixem totalment.


13

Podem posar aquí com exemple les ignicions que generen incendis forestals per accions humanes. Aquestes ignicions sumades a les naturals en una determinada zona fan que augmenti la recurrència de l’incendi forestal essent fatal per la supervivència de determinades espècies en canvi està afavorint la colonització i/o domini d’altres espècies. Així doncs som víctimes de nosaltres mateixos, de la falta de perspectiva (els processos naturals se succeeixen normalment a escala geològica i no humana) i del desconeixement del funcionament dels ecosistemes. (GRAF‐DGPEIS, 2009).

Centrant la qüestió, el problema a la zona d’estudi i comú a molts llocs del Món, radica

en l’evolució que han tingut al llarg del temps les masses forestals nascudes a partir de

l’abandó d’antics conreus i d’altres mes o menys primitives, on en ambdós casos el foc

n’ha estat exclòs.

De la mateixa manera la presència d’herbívors salvatges és mínima pel trencament del

seu nínxol ecològic, degut a la forta pressió antròpica.

Mentre hi ha hagut aquesta pressió d’aprofitament de recursos de la biomassa

forestal, fins i tot arribant a la sobreexplotació, (carboneig, pastura, aprofitaments

fustaners, feixos de llenya com energia primària per activitats industrials) en

determinats moments en aquestes masses la tipologia d’incendis possible era de focs

de superfície amb propagacions lineals on els sistemes d’extinció eren altament

eficients.

Durant aquest període d’alta desforestació, l’agricultura, la gestió forestal i la

ramaderia, amb més o menys encert han fet la feina que tenen encomanada els

herbívors i el foc en un ecosistema natural i han mantingut un estadi en equilibri,

alhora també favorable als interessos de l’espècie humana.

Actualment la situació és força diferent: L’abandó de la majoria d’aquestes activitats per baixa o nul∙la rendibilitat econòmica i l’alta eficiència del sistema d’extinció d’incendis amb una visió antropogènica urbana ha provocat un progressiu augment de la fitomassa i de la continuïtat forestal que afavoreix al gran incendi forestal (GIF). Aquesta selecció negativa es coneix com a “Paradoxa de l’Extinció”. Definida per

Minnich (Minnich R.A., 1983).

La crua realitat es va poder copsar a la zona d’estudi el passat estiu 2003 amb la mort

de 5 veïns i prop de 4800 hectàrees arrasades a conseqüència d’un GIF.

El comportament més o menys agressiu d’un incendi forestal depèn bàsicament de

tres factors i la seva interacció: la topografia, la meteorologia i el material combustible

present (Campbell D., 1995) És fàcil deduir que la topografia i la meteorologia son

factors de difícil o impossible control a escala humana, en canvi els materials


14

combustibles (fitomassa) els podem manipular tot i que pot ésser una feina titànica

depenent de quina eina vulguem utilitzar.

Revertir la situació i minimitzar la possibilitat de GIF contextualitzant la realitat de que

només podem manipular la quantitat de càrrega de fitomassa en un bosc té dos grans

vessants:

1. La primera consisteix en un estudi tècnic dels moviments dels incendis històrics

ocorreguts en una zona i categoritzar‐los en diferents incendis de disseny. En base

aquests incendis de disseny detectarem llocs del territori que són clau per

l’expansió de l’incendi anomenats punts crítics. Si gestionem el combustible

d’aquests punts obrim un ventall d’oportunitats d’extinció, i sobretot de

confinament del GIF. (Castellnou M et al., 2000).

2. L’altre vessant és el tractament extensiu en tot el territori per rebaixar la càrrega

de combustible i que el GIF no sigui possible.

La base del nostre treball es fonamenta en la resposta a dues preguntes que

conseqüentment ens hauríem de fer:

Amb quins actors?

I amb quines eines?

Si volem treballar la gestió dels punts crítics d’un territori, segurament els actors més

adequats siguin els que tenen encomanada la gestió per un costat i els que tenen

encomanada l’extinció per un altre treballant de forma coordinada. A partir d’aquí

apareix un tercer actor que serà del tot imprescindible si ens plantegem tractaments

extensius que no és altre que el pagès propietari de la zona. Si aconseguim un

tractament econòmicament viable, com ja ho havia estat, aquest tercer actor tindrà el

paper de protagonista.

Podem deduir a través de les evidències que hi ha a tot el Món que les eines naturals

per modelar les càrregues de combustible forestal en una zona són el foc i els grans

herbívors majoritàriament.

Aquí ens cal demostrar de manera objectiva que aquestes eines són efectives donat el

punt de partida actual tan condicionat a l’acció humana passada i que amb la seva

utilització aconseguim o bé una reducció de costos important respecte dels

tractaments de silvicultura tradicional o un guany significatiu en el respecte pels

processos naturals dels ecosistemes.

Exemples sostenibles de com reproduir l’esquema natural no en falten: Les deveses

extremenyes i les zones de pastures d’alta muntanya on encara són activitats

econòmicament viables i molts d’altres sistemes a nivell mundial.


15

Així doncs només ens cal trobar el correcte maneig del foc i quines espècies ramaderes

són les indicades pel territori en que ens movem i adequar els objectius de gestió

forestal i/o producció ramadera.


16

ANTECEDENTS I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

1. Àrea d’estudi

La finca objecte del treball de nom: Les Oliveres, es troba situada al municipi de St.

Llorenç Savall, província de Barcelona en una vall anomenada Vall d’Horta,

tributària del riu Ripoll situada al sector Nord Oriental del massís de St. Llorenç de

Munt i Serra de l’Obac, dins la serralada prelitoral catalana.

Aquest massís ha estat objecte de vàries figures de protecció ambiental que daten

de principis dels anys 70 fins a l’actualitat en que forma part del PEIN amb la

condició de Parc Natural a l’empara de la Llei 12/1985 de 13 de juny d’Espais

Naturals i que amb l’última ampliació abasta aproximadament unes 15000ha.

Figura 1: Localització finca en estudi

Font: Elaboració pròpia a partir de ICC i ed. Alpina


17

La vall d’Horta té un eix d’orientació NW‐SE i la finca queda distribuïda en

parcel∙les a cada vessant amb força varietat d’orientacions i graus d’insolació, la

qual cosa és força interessant ja que ens permet suposar una vegetació com a

oferta alimentària esglaonada pel possible aprofitament pastoral degut als diversos

graus de maduració de les diverses espècies herbàcies i arbustives, resultat

d’aquesta variabilitat.

Històricament la zona ha estat fortament humanitzada i conreada, amb zones

d’horta i cereals al fons de vall i conreus de vinya enfilant‐se per les vessants fins a

cotes properes als 800m. snm. en el moment de màxim esplendor del conreu de la

vinya, abans de l’arribada de la plaga de la fil∙loxera (Phylloxera vastatrix). Aquest

territori ha estat heretat majoritàriament pels boscos i brolles de pi blanc (Pinus

halepensis). En les cotes superiors, la tipologia de bosc predominant és l’alzinar de

rebrot (Quercus ilex), producte de les campanyes de carboneig efectuades a la

primera meitat del S XX.

Es pot considerar doncs, que de les estructures forestals primigènies gairebé no en

queda res.

En el mes d’Agost de l’any 2003 tota la zona va resultar afectada per un gran

incendi forestal (GIF) que va remoure totes aquestes estructures actuant com a

pertorbació de fons o de renovació, segons vessants, insolacions i pendents. Va

ésser una forma de posar el marcador a zero després de tants anys de

pertorbacions de caire antròpic.

La zona afectada es troba en procés de recuperació i és cabdal pels interessos de la

finca en estudi, definir quines estructures són les desitjables a llarg termini i quin és

l’itinerari a seguir, per evitar l’aparició d’un nou GIF i al mateix temps rendibilitzar–

la, procurant que les intervencions funcionin com a pertorbacions similars als

processos naturals.


18

Figura 2: Perímetre finca Les Oliveres i afectació incendi agost 2003

Font: Elaboració pròpia amb Miramon a partir de ICC, SIGPAC


19

METODOLOGIA

PLANTEJAMENT DEL TREBALL

El treball consta de dues parts diferenciades:

A. Recollida de dades generals numèriques i gràfiques referents a les característiques

climàtiques segons l’emplaçament geogràfic de la finca, en base a l’Atles Climàtic

Digital de Catalunya. (departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat

de Catalunya) http://opengis.uab.es/wms/acdc/index.htm

B. Treball experimental: Treball de camp consistent en l’estudi ecològic de la finca per

poder valorar la seva biodiversitat i determinar la composició botànica, producció

d’espècies herbàcies i posterior anàlisi de la qualitat farratgera en el moment de

màxima producció, en els 3 escenaris produïts post‐incendi i que aquí es

consideren tractaments:

1. Zona no afectada per l’incendi i per tant no cremada. Sense gestió forestal

en els últims 25 anys.

2. Zona on el foc va actuar amb baixa intensitat, deixant arbres i arbustos

supervivents.

3. Zona cremada amb alta intensitat amb mortalitat total de la vegetació

superficial.

MATERIAL I MÈTODES

A. Recollida de dades climàtiques i geogràfiques

El recull de dades generals s'ha fet pensant en la seva aparença final en format mapa

per això s'ha utilitzat el programari informàtic de cartografia digital (SIG) MiraMon® v6

consultant diverses fonts d'informació.


20

1. Fonts d’informació per a la confecció de mapes:

1.1. SIGPAC: Definició literal de la web “Sistema d’Informació Geogràfica de

parcel∙les agrícoles (SIGPAC), que permet identificar geogràficament les

parcel∙les declarades pels agricultors i ramaders, en qualsevol règim d’ajuts

relacionat amb la superfície cultivada o aprofitada pel bestiar. Concebut

inicialment amb el propòsit de facilitar als agricultors la presentació de

sol∙licituds, amb suport gràfic, tanmateix per a facilitar els controls

administratius i sobre el terreny, el SIGPAC s’ha convertit en una eina

d’enorme utilitat en camps diferents del agrari (geologia, infraestructures,

urbanisme...), el que obeeix a la seva concepció i desenvolupament, en el que

es fa ús continu i permanent de les tecnologies més avançades en informació

geogràfica automatitzada.”

1.2. ICC: Descàrrega en format MiraMon de mapes comprimits (MMZ) des del

departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/

1.3. Atles Climàtic Digital de Catalunya des del departament de Medi Ambient i

habitatge de la Generalitat de Catalunya.

http://opengis.uab.es/wms/acdc/index.htm

2. Tractament de la informació continguda als mapes i a les seves bases de dades:

El programari informàtic utilitzat pel tractament de mapes és el MiraMon® v6.

2.1. Elaboració de la capa vectorial dels polígons SIGPAC de la finca.

S'ha confeccionat un mosaic de les capes del SIGPAC corresponents a la zona:

La finca treballada es troba a cavall de dos fulls 1:50000 del MTNE (Mapa

Topografico Nacional de España)que són els mateixos talls de mapa que utilitza

el SIGPAC, concretament els fulls: 363‐2‐2 ‐ Sant Llorenç Savall; 392‐2‐1 ‐

Castellar del Vallès. Per aquesta raó cal unir els dos fulls per poder veure tota la

finca comportant les següents tasques a realitzar:


21

2.1.1. Reciclat selectiu dels arcs per eliminar les línies corresponents als talls

cartogràfics i deixar els polígons amb continuïtat natural sense aquesta

divisòria artificial.

2.1.2. Selecció per atribut de les parcel∙les SIGPAC corresponents a la finca.

2.1.3. Reconstrucció de la topologia de les capes vectorials: execució del

programa CICLAR per convertir les línies (ARCS) en polígons.

2.1.4. Etiquetatge dels polígons:

Creació de les etiquetes a partir de la capa original : Programa ETIQUETA

per extreure els atributs (en el nostre cas el tipus d’ús del sòl).

Programa ATRIPOL (MM v6) per transferir els atributs de les etiquetes

(entitats de tipus punt) als polígons .

2.2. Capa vectorial dels límits de la finca

A partir de la capa vectorial creada en l’apartat (2.1), creació dels límits de la finca a

partir d’una selecció d’objectes (arcs) interactiva i un posterior reciclatge dels arcs a

polígons.

2.3. Descàrrega de les bases cartogràfiques d’interès ambiental que es van

considerar útils: Dades climàtiques, hàbitats, geologia i usos del sòl.

2.3.1. Descàrrega en format MiraMon de mapes comprimits (MMZ) des del

departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/

2.3.2. Atles Climàtic Digital de Catalunya: descàrregues des del departament de

Medi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya.

http://opengis.uab.es/wms/acdc/index.htm

2.3.3. De forma similar al procés (2.1):

2.3.3.1. Mosaic de les capes corresponents a la finca.

2.3.3.2. Reciclat selectiu dels arcs per eliminar les línies corresponents als

talls cartogràfics i deixar els polígons amb continuïtat natural sense

aquesta divisòria artificial.


22

2.3.3.3. En els casos de les capes vectorials (hàbitats, geologia...) es

procedeix a retallar les capes vectorials (programa RETALLA)

utilitzant la capa (2.1) i cadascuna de les bases cartogràfiques

ambientals (habitats, geologia, etc). D’aquesta manera podem

analitzar numèricament les tipologies que tenim exclusivament dins

els límits de la finca i relacionar‐los si es vol amb els tipus d’usos.

2.3.3.4. En els casos de les capes ràster (capes majoritàriament

corresponents al ACDC) es considera que no és d’interès realitzar un

retall de capes ja que la resolució dels mapes (180m) és massa

general per a l’àmbit de la finca. Es prefereix l’anàlisi visual i la

consulta puntual interactiva per tal de saber els valors existents dins

la finca.

2.4. Generació dels mapes de les variables ambientals dins de la finca:

Generació de mapes de MiraMon (MMM) per a cada variable ambiental tot combinant

cadascuna de les variables obtingudes a (2.3) amb la capa SIGPAC obtinguda a (2.1).

Tractament de les propietats de visualització (gruix línies, paleta de colors, etc) per tal

d’obtenir una visualització adequada en cada cas.

2.5. Anàlisi quantitatiu de les distintes variables ambientals.

S’ha importat a un full de càlcul (Microsoft windows® Excel del paquet Office 2007) la

base de dades associada de cada una de les bases de polígons (i.e.

habitats_oliveresP.dbf) i procedit a ordenar les dades pel camp d’interès (i.e.

NOM_LLEGEN en el cas de la capa d’hàbitats) per tal d’agrupar totes les tipologies.

D’aquesta manera es poden calcular dades i/o confeccionar gràfics de freqüències de

les propietats topològiques (àrees i/o perímetres), etc...


23

B. Treball experimental

3. Anàlisi de la vegetació.

La composició botànica i recobriment s'ha determinat pel mètode de transectes lineals

(Canfield, 1941) obtenint un inventari de la vegetació herbàcia i arbustiva de

cadascuna de les zones per tal d’evidenciar les possibles diferències entre els tres

escenaris definits.

Concretament, s'han realitzat tres transectes de 100m, un per cadascun dels escenaris

anotant les espècies presents cada 20cm de recorregut, obtenint un mínim de 500

dades per cada transecte.

Per valorar el recobriment en cada escenari estudiat de cadascuna de les espècies s’ha

fet de forma proporcional al nombre de contactes observats en cada transecte inclosos

els casos en que el contacte era tan sols fullaraca o sòl nu, establint aquesta

proporcionalitat respecte el total d’observacions anotades.

4. Valoració de la biodiversitat.

A partir de l’inventari de vegetació s'ha calculat l’Índex de Shannon‐Weaver (Shannon i

Weaver, 1949) a cadascun dels escenaris.

H' = ‐∑pilnpi

On:

H' = Índex de diversitat de Shannon‐Weaver

pi = ni/N proporció d’individus de l’enèsima espècie.

ni= Nombre d’individus de l’enèsima espècie.

N= ∑ni total d’individus de totes les espècies presents.


24

5. Producció de l’estrat herbaci.

La determinació de la producció s’ha fet per sega i recol∙lecció de tot l’estrat herbaci

de l’interior de parcel∙les (0,50 m x 0,50 m= 0,25m2) distribuïdes de forma aleatòria als

costats dels transectes de cada escenari. L'herba s'ha segat manualment amb una falç

imitant l'acció natural de pastura d'un animal; les mostres s'han introduït in situ dins

de bosses plàstiques hermètiques i s'ha procedit a l’obtenció dels pesos fresc i sec a

laboratori per gravimetria i assecatge a 70 °C unes 48 hores fins arribar a pes constant.

Posteriorment les mostres es van homogeneïtzar en un molí Cyclotec (Tecator) fins a

passar 1mm de diàmetre de malla per procedir a la seva anàlisi química.

Posteriorment s'han obtingut els valors de MS (matèria seca) a 105°C i MM a 550°C

(matèria mineral o cendres) també per gravimetria i tractament tèrmic amb estufa i

forn mufla.

Aquestes dades de MS corregides pel valor de la MS a 105°C s’han expressat per unitat

de superfície (hectàrea).

6. Composició química.

S’ha determinat la composició química de les mostres obtingudes de l’estrat herbaci i

les obtingudes de les principals espècies arbustives susceptibles de ser consumides

pels animals. Les anàlisis han estat realitzades seguint els mètodes de Weende,

(AOAC, 2003) i de Van Soest (Goering i Van Soest, 1970; Van Soest et al., 1991).

6.1. Anàlisi de Wendee:

MS: Contingut de matèria seca: per gravimetria assecant les mostres en una estufa a

105 Cº durant 48 h.

MO i MM: Matèria orgànica i cendres: per gravimetria calcinant les mostres a 550 Cº,

en un forn de mufla durant 4 h.

PB: Contingut de Proteïna bruta: En primer lloc el nitrogen de la mostra es mineralitza

mitjançant H2SO4 mitjançant un catalitzador i calor a fi de transformar tot el N en

(NH4)2SO4


25

N orgànic + H2SO4+ calor+ catalitzador ↔ (NH4)2SO4 + Catalitzador

Posteriorment la mostra s’alcalinitza amb l’adició de NaOH (40%) a fi d’alliberar

l’amoníac en forma de gas que és arrossegat per un corrent de vapor d’aigua, destil∙lat

i recollit en una solució d’àcid bòric.

(NH4)2SO4 + 2NaOH ↔ SO4Na2 + 2NH3 + 2H2O

L’amoníac recollit (NH3) es valora amb àcid clorhídric (HCl) 0,1 N i es calcula la

quantitat de proteïna present a la mostra estimant que la proporció mitjana de

nitrogen a les proteïnes és del 16% (PB= N total x 6.25).

FB: Contingut de fibra Bruta: Aquesta determinació s'ha dut a terme amb el mateix

procediment i equip descrit en l’anàlisi de Van Soest però consistint en un tractament

amb àcid sulfúric (H2SO4) 0,25 N seguit d’un tractament amb NaOH 0,31 N.

6.2. Anàlisi de Van Soest:

Fibra neutra detergent: Segons el mètode de (Van Soest et al., 1991).

Fibra àcid detergent i lignina àcid detergent: seguint el mètode de (Goering and Van

Soest, 1970).

Les diferents fraccions de fibra es van determinar mitjançant l'analitzador de fibra

ANKOM. Aquest procediment es fonamenta en la diferència màssica que s’obté

després de cascun dels tractaments donats a la mostra. La mostra inicial de massa

coneguda és atacada primer amb una solució neutre detergent que contè: SDS

(Docedil Sulfat Sódic), EDTA (àcid etilendiaminotetraacetic), tetraborat sódic 10‐

hidrat, fosfat sòdic dibàsic anidro i trietilenglicol. En segon lloc, un cop avaluada la

diferència màssica, per la determinació de la fibra àcida detergent la mostra es

submergeix en la solució àcida detergent que conte: àcid sulfúric 1 N i CTAB (bromur

de cetil trimetilamoni). Per últim un cop coneguda la pèrdua de massa produïda,

es mesura la lignina àcida detergent, atacant novament la mostra amb una solució

d'àcid sulfúric al 72%; el residu obtingut un cop assecat a 105 °C es sotmet a calcinació

a 550 °C amb forn mufla per expressar els resultats lliures de cendres.


26

7. Valor nutricional.

L’estimació del valor nutritiu s’ha dut a terme aplicant les equacions de predicció del

sistema INRA (Andrieu et al., 1981). Els resultats s’expressen com oferta alimentària en

kg/ha corregida pels valors del percentatge de recobriment de les herbàcies de

l’escenari en qüestió.

7.1. Equacions de predicció del sistema INRA:

A partir de l'anàlisi de composició química, s’ha estimat per a cada mostra el contingut

de matèria orgànica digestible (MOD) i el valor energètic expressat en UFL/kg MS

(unitat farratgera de llet/kg de matèria seca) mitjançant les equacions de predicció del

sistema INRA (Andrieu et al., 1981).

L'oferta alimentària de cada zona s'ha calculat amb els valors de producció i contingut

de cada component nutritiu i s'han expressat en kg/ha.

Per a que un animal trobi apetible una determinada pastura, generalment s'estima,

que aquesta ha de tenir un valor proteic superior al 6%. Això vol dir que el conjunt de

gramínies i lleguminoses cal que superi el 75‐80 % del total d'espècies que

constitueixen la pastura. La composició ideal d'una pradera ha d’estar dins els

paràmetres que queden reflectits en el gràfic adjunt següent: (Ramírez Juidias, Emilio.

Mejora de Pastizales.Agricultura: Revista Agropecuaria. Nº: 814. pag: 292‐294, 2000)

Figura 3: proporcions ideals families herbàcies d’una pastura

Font: Elaboració pròpia amb excel a partir de (Ramirez Juidias 2000)


27

8. Valor pastoral.

El valor pastoral (VP), s’estima seguint la metodologia descrita per Gómez‐García

(Gómez‐García et al., 2002).

8.1. Valor Pastoral:

(Pr×(N+P)×DMS×(1+IJ))/10000=VP

On:

Pr= La producció en g/m2

N= Concentració de nitrogen total (Kjeldhal en %MS).

P= Concentració de fòsfor (en %MS). En el present treball no s’ha determinat a

l’anàlisi química,per aquesta raó s’ha atorgat un valor mitja comú de 0.25.

DMS= Digestibilitat de la matèria seca (%). Calculada segons la fórmula de Van

Soest (Van Soest, 1994).

IJ= índex de Jacobs de selecció de l’aliment per part de l’animal. S’ha prescindit

d’aquest terme, perquè no es disposa de l'anàlisi de la dieta del futur

ramat.

9. Estimació de la càrrega ramadera.

Amb les dades obtingudes en els apartats anteriors s'ha estimat la capacitat de

càrrega ramadera (Holecheck et al., 2001; Andrieu et al., 1981) i s'ha valorat quines

espècies animals es poden adaptar millor a l'entorn, tenint en compte cada escenari de

la finca objecte d’estudi en funció de les seves característiques i els seus requeriments

nutritius.

La càrrega ramadera ve donada per la quantitat de bestiar UBM (unitats de bestiar

major) per unitat de superfície farratgera que existeix en una determinada àrea

(Paladines, 1992), o en un moment o en un temps determinat (Ohlenbusch, 1994).


28

Equivalències: bovins i equins adults= 1 UBM; Bovins i equins menys de 2 anys edat=

0,6UBM; oví i cabrum=0,15UBM.

9.1. Capacitat de càrrega:

És la quantitat de UBM per unitat de superfície que un territori és capaç de suportar

sense que es deteriori l'ecosistema o comenci a degradar‐se (Boza, 1996). La càrrega

ramadera present en els sistemes silvo‐pastorals mediterranis es situa entre 1 i 3 caps

de bestiar menor (ovella o cabra) per ha i any es a dir, entre 0,15 i 0,45)UBM/ha∙any.

La relació animal‐planta és una interacció dinàmica que depèn de l'estadi vegetatiu i

de les necessitats nutricionals concretes de l'animal, per tant caldria calcular la

capacitat de càrrega en períodes curts de 3 ò 4 setmanes però a la pràctica es

determina amb la vegetació en màxima producció.

La capacitat de càrrega ramadera té diverses maneres de calcular‐se: a partir de dades

de producció vegetal, del valor pastoral o bé a partir de l'oferta alimentària

expressada en unitats d'energia com les UFL del sistema INRA (Andrieu et al., 1981).

S’ha considerat oportú utilitzar aquest últim mètode i s’ha fet un càlcul purament

estimatiu a partir d’una ovella tipus amb uns requeriments energètics de 0,55UFL/dia

(Taules INRA i Madico Brugueras, 2009), ja que el tipus concret d’animal a utilitzar en

el present estudi forma part de les conclusions del mateix.

S’ha considerat també un criteri d’elevada restricció de la disponibilitat de la pastura

per assegurar la viabilitat del possible ramat i de la permanència de la pastura fixat en

un aprofitament global del 75% de la producció. Aquest criteri ja fou emprat en

treballs anteriors en indrets propers a la zona d’estudi: “UFL/ha/any: a partir de la

producció i valoració nutritiva en el punt màxim de vegetació, considerant que per

conservar l’estrat herbaci només se’n aprofita el 50% (criteri d’elevada restricció) però

tenint en compte el valor nutritiu de les espècies acompanyants finalment s’ha

considerat un aprofitament de la vegetació del 75%.”(Madico Brugueras, 2009)

10. Tractament de dades i anàlisi estadística.

Totes les dades obtingudes dels transectes, dels anàlisis de laboratori i de les bases de

dades dels mapes han estat tractades i analitzades mitjançant full de càlcul de

Microsoft windows® Excel del paquet Office 2007 i el programari estadístic Statistica 7

de Statsoft.


29

Amb l’anàlisi estadístic s’han volgut detectar si existeixen diferències significatives a

nivell de composició química i valor nutritiu entre els tres escenaris diferents objectes

d’estudi: la zona no cremada, la cremada amb baixa intensitat i la cremada amb alta

intensitat.

El full de càlcul Excel ha estat utilitzat per confeccionar els estadístics descriptius de les

mostres realitzades a laboratori, el tractament gràfic dels resultats d’aquestes mostres

i el tractament gràfic de les dades de camp corresponents a l’estudi ecològic.

L’anàlisi estadística dels resultats de laboratori corresponents als tres escenaris: Zona

no cremada, zona cremada amb baixa intensitat i zona cremada amb alta intensitat;

per les variables Proteïna bruta (PB), fibra neutro detergent (FND), matèria orgànica

digestible (MOD) i Unitats farratgeres de llet (UFL); s’ha obtingut pel mètode d’anàlisi

de variança ANOVA del programari estadístic Statistica 7 de Statsoft i en els casos on

s’han detectat diferències significatives entre escenaris s’ha aplicat la separació de

mitjanes (mètode Tukey) per detectar on es donen les diferències. Per a totes les

proves s’ha considerat α=0,05.


30

RESULTATS CONSULTES MAPES I RECERCA BIBLIOGRÀFICA

BASE GEOLÒGICA GENERAL DE LA FINCA

Figura 4: Perímetre finca Les Oliveres i base geològica

Font: Elaboració pròpia amb Miramon a partir de SIGPAC i Atles climàtic digital Catalunya

Dades addicionals

Pea: Argiles, gresos i limolites vermelles. Les argiles presenten gran proporció de

carbonats. Els gresos són llim‐ argilosos, amb ciment esparític. Poden contenir

feldspats i com a accessoris contenen òxids de ferro. Corresponen a les parts distals de

la unitat PEcg. La potència és de 200 a 500 metres. Fàcies fluvio‐ lacustres. Edat: Eocè.

argiles


31

Aquesta unitat a la zona de Sabadell inclou la unitat PPa diferenciada a la zona

d'Igualada. Edat: Paleocè superior‐ Eocè.

Pecg: Conglomerats heteromètrics de color vermell. Ambient sedimentari al∙luvial‐

fluvial. Edat: Eocè.A la zona de Montserrat dominen els carbonats, tant pel que fa al

ciment, com pels seus elements. Potència entre 350‐ 1000 metres. A la zona de Sant

Llorenç de Munt tenen caràcter poligènic, amb predomini dels materials paleozoics

entre els còdols, i els tons vermells entre la matriu. Potència entre 350‐ 1000 metres.

Disminueixen de potència cap al nord de la vall del Llobregat. Els majors gruixos

s'acumulen a Montserrat i Sant Llorenç de Munt (300 a 1000 metres).

Pem: Margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. Les margues tenen un

aspecte característic i són més sorrenques cap a l'est. Dins d'aquesta unitat

cartogràfica s'intercalen nivells calcaris cartografiats com a PEc i nivells de gresos

bioclàstics cartografiats com a PEg. Aquesta unitat engloba la "formació margues

d'Igualada" i "formació margues de Collbàs". La potència és aproximadament de 240

metres. Ambient sedimentari plataforma marina. Edat: Bartonià. A la zona de Vic (fulls

295, 332) aquesta unitat constitueix la "formació margues de Vic" on les margues, a

diferència de la zona d'Igualada, són pobres en fauna i formen seqüències

granocreixents i estratocreixents amb gresos i limolites, sobre d'una de les seqüències

granocreixents es desenvolupa la unitat cartogràfica PEc. El contacte amb les unitats

PEcgm i PEl és transicional. Ambient sedimentari de prodelta. Edat: Bartonià.

Qr: Graves, sorres, llims i localment blocs, que formen els dipòsits de les lleres actuals

de les rieres i dels torrents. Inclou els possibles dipòsits de vessant no cartografiables

amb els quals s'indenten lateralment. No es coneix la potència mitja de la unitat. És

equivalent a la Qt0‐1, però té menys entitat. S'atribueix a l'Holocè.A la zona de

Portbou s'han inclòs en aquesta unitat cartogràfica dipòsits de poca entitat

cartogràfica més antics atribuïbles al Plistocè i formats per grans blocs, graves, sorres i

llims.

De les dades geològiques podem remarcar l’origen sedimentari al∙luvial de tota la zona

amb la conseqüent variabilitat de roca mare el que dona unes bones característiques

de fertilitat del sòl. Per altre banda la presència de ciments calcaris afavoreix un carst

ben desenvolupat amb circulació d’aigües subterrànies.

conglomerats

margues

graves


32

Aquestes característiques confereixen la propietat a la zona de que les aigües

superficials només estiguin presents a les parts baixes i que en alçada el massís sigui

molt pobre en aigua, fàcilment comprovable per l’absència de fonts de raig continu.

Per aquesta raó la majoria d’establiments humans han estat en els fons de vall i la

posició de la masia de la finca estudiada corrobora aquesta teoria.

DADES CLIMÀTIQUES

Dèficit hídric

Figura 5: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya dèficit hídric



33

Evapotranspiració potencial

Figura 6: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya evapotranspiració potencial



34

Amplitud tèrmica

Figura 7: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya amplitud tèrmica


Amb els tres mapes anteriors de dèficit hídric, evapotranspiració potencial i amplitud

tèrmica podem observar que la finca queda enclavada en una illa amb valors

relativament suaus per la seva posició geogràfica dins del conjunt de la Serralada

prelitoral catalana, concretament a St. Llorenç del Munt i l’Obac.


35

Règim pluviomètric estacional

Figura 8: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya règim pluviomètric estacional


Es pot observar que a la zona d’estudi la major quantitat de precipitacions cauen a la

tardor i primavera, essent l’hivern l’estació mes minsa en precipitacions.

(TPEH= tardor, primavera, estiu, hivern)


36

Això ens indica clarament que tindrem dos pics de producció d’herba coincidint amb la

primavera que serà el màxim i en un segon rebrot a la tardor. La calor estival i la falta

d’aigua farà entrar en parada vegetativa l’estrat herbaci i l’hivern també tindrà la

parada vegetativa pròpia purament fisiològica gairebé independent de l’índex de

sequera que pugui haver‐hi.

Precipitació mitjana anual

Figura 9: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya precipitació mitjana anual



37

Temperatures mitjanes de les màximes estivals

Figura 10: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya temperatures mitjanes màximes estiu


Els factors limitants a nivell climàtic per l’establiment de pastures i espècies ramaderes

els podem observar en els mapes de precipitació anual i de temperatures màximes

estivals.

Les temperatures altes a l’estiu i la poca disponibilitat d’aigua com ja s’ha comentat

influeixen negativament en l’estrat herbaci de la forest i aquí també cal comentar que

els animals remugants veuen limitada la seva capacitat de dissipar calor metabòlic,

provocant‐los malestar, amb el conseqüent descens de la producció.


38

Tipologia de clima segons Thornthwaite

Figura 11: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya tipologia clima Thornthwaite


Nota:

Tipus de clima segons l'Índex d'humitat de Thornthwaite (actualitzat a 23‐12‐1996

formant part de la base de dades de l'Atles Climàtic de Catalunya).

Digitalització del mapa analògic de l’Atles climàtic de Catalunya corresponent.

Representació del tipus de clima en funció de l’índex hídric anual. Aquest índex ve

definit, segons Thornthwaite, per la diferència entre l’índex d’humitat (relació

percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals


39

d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex

d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels

dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua). Thornthwaite definí 9 tipus de clima o

regions d’humitat, vuit de les quals es troben representades a Catalunya.

El mapa que es genera amb l’índex d’humitat de Thornthwaite pot interpretar‐se com

un resum de totes les dades climàtiques que ens interessen per determinar si la finca

objecte del projecte recull unes condicions inicials favorables pel compliment dels

objectius marcats.


40

DADES D’HÀBITATS

Mapa d’hàbitats generals i distribució percentual de tots els hàbitats superposats dins

la finca

Figura 12: Perímetre finca Les Oliveres i base Catalunya hàbitats


Nom

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa

Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa

Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides

Conreus herbacis extensius de secà

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues

200 0 1000 m

habitatsEscala 1:25000X mín: 418500; X màx: 420600Y mín: 4612500; Y màx: 4615500ED 1950 FUS 31NFonts: Atles Climàtic Digital Catalunya,SIGPAC Cadastre


41

Figures 13a i 13b: Gràfics percentuals hàbitats dins la finca Les Oliveres

Font: Elaboració pròpia amb excel a partir base dades hàbitats del Atles climàtic digital Catalunya

Bardisses amb roldor; 0,45%

Bosquines dominades per matabou; 2,21%

Brolles de romaní i timonedes; 16,01%

Fenassars (prats de Brachypodium

phoenicoides); 6,13%

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum); 0,20%

Pinedes de Pinus halepensis amb

sotabosc de màquies o garrigues; 46,61%

Pinedes de Pinus halepensis amb

sotabosc de brolles calcícoles; 0,07%

Alzinars o màquies de Quercus ilex de terra

baixa; 2,21%

Alzinars O màquies de Quercus ilex

muntanyencs; 12,82%

Cingles i penyals

calcaris; 9,17%

Codines amb caragoles; 0,71%

Conreus herbacis extensius de secà;

2,38%

Àrees urbanes i vegetació ruderal associada; 0,01%

Conreus abandonats; 1,02%

0,45% 2,21%

16,01%

6,13%

0,20%

46,61%

0,07%2,21%

12,82%9,17%

0,71% 2,38%0,01% 1,02%

0%5%10%15%20%25%30%35%40%45%50%

%SUPERFÍCIE TOTAL FINCA


42

Amb el mapa d’hàbitats s’ha pogut detectar que la majoria de la finca està formada

per comunitats vegetals de caire arbustiu ja que hi ha una part important cremada i

que a la zona no cremada, el bosc dominant és de pi blanc (Pinus halepensis). Aquests

fets permeten que també existeixi un estrat herbaci força ric, exceptuant les zones on

els afloraments rocosos evidencien falta de sòl. Els resultats del treball de camp i dels

posteriors anàlisis a laboratori han donat la informació de la qualitat i valor nutritiu

d’aquest estrat herbaci com a possible farratge.


43

DADES TREBALL DE CAMP

Inventari d’espècies

Taula 1: Inventari espècies transecte no cremat (Les Oliveres maig 2010)

espècie Nº contactes % recobriment

Cistus albidus 1 0,15% Coriaria myrtifolia 1 0,15% Erica arborea 4 0,61% Hedera helix 17 2,58% Juniperus oxycedrus ssp. oxycedrus var. Microcarpa 57 8,65% Lonicera implexa 31 4,70% Phillyrea latifolia 1 0,15% Pistacia lentiscus 3 0,46% Rhamnus alaternus 1 0,15% Rosa sp 2 0,30% Rosmarinus officinalis 1 0,15% Rubus ulmifolius 42 6,37% Ruscus aculeatus 1 0,15% Smilax aspera 7 1,06% Viburnum tinus 58 8,80% Aphyllanthes monspeliensis 38 5,77% Brachypodium retusum, phoeinicoides 103 15,63% Bupleurum fruticescens 11 1,67% Euphorbia characias 1 0,15% Molsa curta 8 0,00% Pseudoscleropodium purum 189 28,68% Rubia peregrina 54 8,19% Viola alba 4 0,61% P.halepensis 8 1,21% P.pinea 4 0,61% Quercus ilex 12 1,82% sòl sense vegetació 101 15,33% Subtotal espècies 659 100,00% Total espècies+sòl descobert 760 Arbustiva 227 29,87% Herbàcia 408 53,68% descobert o fullaraca 101 13,29% Arbòria 24 3,16%

Índex de diversitat de Shanon ∑pi*Ln pi 2,36

Font: Elaboració pròpia amb excel


44

Taula 2: Inventari espècies transecte cremat en baixa intensitat (Les Oliveres maig 2010)

Espècies Nº contactes % recobriment

Bupleurum fruticosum 23 3,34% Buxus sempervirens 89 12,94% Cistus albidus 35 5,09% Coriaria myrtifolia 12 1,74% Cornus sanguinea 1 0,15% Daphne laureola 1 0,15% Dorycnium pentaphyllum 5 0,73% Hedera helix 76 11,05% Rosmarinus officinalis 2 0,29% Rubus ulmifolius 68 9,88% Ruscus aculeatus 20 2,91% Smilax aspera 49 7,12% Viburnum tinus 6 0,87% Anemone hepatica 7 1,02% Brachypodium retusum, phoeinicoides 80 11,63% Bupleurum fruticescens 1 0,15% Helianthemum marifolium 1 0,15% Lotus corniculatus 1 0,15% Molsa curta 22 3,20% Picris echioides 1 0,15% Polypodium sp.; Polystichum sp 2 0,29% Pseudoscleropodium purum 138 20,06% Rubia peregrina 19 2,76% Verbascum sp 2 0,29% Viola alba 2 0,29% P.halepensis 3 0,44% P.nigra 1 0,15% Quercus humilis 1 0,15% Quercus ilex 20 2,91% sòl sense vegetació 78 11,34% Subtotal espècies 688 100,00% Total espècies+sòl descobert 766 Arbustiva 387 50,52% Herbàcia 276 36,03% descobert o fullaraca 78 10,18% Arbòria 25 3,26%




45

Taula 3: Inventari espècies transecte cremat en alta intensitat (Les Oliveres maig 2010)


Espècie Nº contactes % recobriment

Bupleurum fruticosum 22 3,27% Cistus albidus 46 6,85% Clematis vitalba 2 0,30% Coriaria myrtifolia 34 5,06% Cornus sanguinea 3 0,45% Daphne gnidium 2 0,30% Dorycnium pentaphyllum 18 2,68% Hedera helix 2 0,30% Pistacia lentiscus 8 1,19% Quercus coccifera 1 0,15% Rhamnus alaternus 4 0,60% Rosa sp. 1 0,15% Rosmarinus officinalis 32 4,76% Rubus ulmifolius 32 4,76% Ruscus aculeatus 2 0,30% Smilax aspera 18 2,68% Anemone hepatica 2 0,30% Aphyllanthes monspeliensis 3 0,45% Brachypodium retusum; phoeinicoides 282 41,96% Bupleurum fruticescens 11 1,64% Euphorbia characias 3 0,45% Foto 404,405 1 0,15% Galium mollugo 1 0,15% Helianthemum marifolium 1 0,15% Hieracium o Crepìs 1 0,15% Lotus corniculatus 4 0,60% Molsa curta 5 0,74% Picris echioides 2 0,30% Polypodium sp.; Polystichum sp 0 0,00% Pseudoscleropodium purum 32 4,76% Rubia peregrina 26 3,87% Sanguisorba minor 2 0,30% Thymus vulgaris 1 0,15% P.halepensis 1 0,15% quercus humilis 2 0,30% Quercus ilex 65 9,67% sòl sense vegetació 66 9,82% Subtotal espècies 672 100,00% Total espècies+sòl descobert 738 Arbustiva 227 30,76% Herbàcia 377 51,08% descobert o fullaraca 66 8,94% Arbòria 68 9,21%



46

Taula 4: Riquesa d’espècies (Nombre total d’espècies presents) en els diversos transectes (Les Oliveres maig 2010)

R transecte no cremat= 26

R transecte cremat baixa intensitat= 29

R transecte cremat alta intensitat= 35


Gràfics de cobertura

Figura 14: Gràfic Nº contactes per transectes i tipologia plantes (herbàcia, arbustiva, arbòria o sól nu) dins la finca Les Oliveres

Font: Elaboració pròpia amb excel a partir dades camp


47

Figures 15a, 15b i 15c: Gràfics percentuals cobertures vegetals diferents escenaris post‐incendi (finca Les Oliveres)

Font: Elaboració pròpia amb excel a partir dades de camp

Arbustiva30%

Herbàcia54%

descobert o fullaraca13%

Arbòria3%

No cremat % cobertura

Arbustiva51%

Herbàcia36%

descobert o fullaraca10%

Arbòria3%

Cremat baixa intensitat % cobertura

Arbustiva31%

Herbàcia51%

descobert o fullaraca

9%

Arbòria9%

Cremat alta intensitat % cobertura


48

Podem constatar en els gràfics anteriors de percentatges de contactes l’efecte del foc

en la redistribució de dominàncies de les diferents espècies i la seva competència per

establir‐se en el paisatge.

En el cremat de baixa intensitat es pot intuir que hi ha una activació més contundent

del banc de llavors i de les estratègies de rebrot de les espècies arbustives i que les

herbàcies fan un petit retrocés, tot i així és l’escenari que presenta un Índex de

Shannon‐Weaver (Shannon & Weaver, 1949) més alt (2,54).

Existeix un augment del 3% de cobertura del sòl que en el cas del cremat de baixa

intensitat i del 4% en el cremat d’alta intensitat.

En quant a les espècies arbòries el percentatge de contactes en el cremat de baixa

intensitat és idèntic al no cremat, ja que hi ha molt supervivents adults, en canvi en el

cas del cremat d’alta intensitat hi ha un augment espectacular passant del 3% de

contactes al 9% de contactes fruit de l’activació del banc de llavors del P.halepensis i

de l’estratègia de rebrotar de les diferents espècies de Quercus.

Cal fer esment del percentatge important d’herbàcies que es recuperen en el cremat

d’alta intensitat del 54% inicial del no cremat al 51% en el cremat d’alta intensitat,

probablement per ésser les espècies que es troben en el primer lloc en l’escala de

successió de dominàncies en un entorn forestal. (Bascompte, Jordi et Al., 1995)

A la taula 4 podem observar que l’obertura provocada pel foc d’alta intensitat dóna

una oportunitat a l’aparició i/o activació de més espècies que en els casos de baixa

intensitat o sense cremar.


49

Gràfics distribució espècies

Figures 16a i 16b: Gràfics comparatius distribució espècies arbustives en els transectes



50

Figura 17: Gràfic comparatiu distribució famílies d’espècies arbustives en els transectes


Si comparem els tres escenaris en quant a les espècies arbustives concretes podem

observar que ambdós tractaments cremat d’alta i baixa intensitat produeixen efectes

positius augmentant la biodiversitat probablement per l’activació del banc de llavors.

El cremat de baixa intensitat manté un nombre alt d’individus i el cremat d’alta

intensitat obre més el ventall d’espècies.


51

Figures 18a i 18b: Gràfics comparatius distribució espècies herbàcies en els transectes



52

Figura 19: Gràfic comparatiu distribució famílies d’espècies herbàcies en els transectes


La comparativa d’escenaris en quant a les espècies herbàcies, sorprèn per la seva

monotonia. Existeixen bàsicament dos grans grups d’herbàcies en els tres escenaris:

Les molses (Pseudoscleropodium purum) i el fenàs (Brachypudium sp.).

Les diferències més evidents són en el cas del cremat d’alta intensitat amb un fort

augment de la presència de Brachypodium sp. Degut a la anihilació provisional de la

molsa i la capa d’humus per l’elevada temperatura i temps de residència del foc d’alta

intensitat.


53

RESULTATS ANÀLISIS QUÍMICS

1. Composició química de l’estrat herbàci.

Taula 5: Resultats anàlisi química a nivell de composició en nutrients de les mostres recollides a camp dels tres escenaris post‐

incendi (Les Oliveres maig 2010)

g/kg MS MM MO PB FB FND FAD LAD MOD UFL/ kgMS

No cremat M1 70,09 929,91 75,20 349,70 575,49 437,62 127,85 520,62 0,65

No cremat M2 70,44 929,56 74,88 363,35 575,14 437,87 131,52 514,03 0,64

No cremat M3 83,78 916,22 56,42 374,11 652,85 450,04 117,63 495,57 0,61

No cremat M4 78,50 921,50 55,90 379,75 658,06 452,18 116,52 496,64 0,61

No cremat M5 70,69 929,31 68,79 322,10 619,34 405,85 83,18 531,47 0,67

No cremat M6 71,68 928,32 66,87 325,40 627,95 411,60 81,78 528,83 0,66

No cremat M7 69,11 930,89 67,51 351,41 598,22 419,34 113,89 518,87 0,65

No cremat M8 68,07 931,93 64,41 345,34 589,30 417,73 120,24 521,73 0,65

mitjana 72,79 927,21 66,25 351,40 612,05 429,03 111,58 515,97 0,64

desviació std 5,45 5,45 7,27 20,83 32,72 17,70 18,89 13,43 0,02

Semicremat M1 72,82 927,18 58,53 318,61 628,01 390,95 92,22 529,33 0,67

Semicremat M2 72,46 927,54 58,96 315,22 639,90 403,17 89,99 531,24 0,67

Semicremat M3 61,80 938,20 58,88 320,97 661,58 412,54 84,14 536,21 0,67

Semicremat M4 62,28 937,72 58,33 313,80 654,62 406,40 80,17 539,03 0,68

Semicremat M5 39,54 960,46 65,78 379,36 707,86 501,71 169,27 526,81 0,65

Semicremat M6 40,45 959,55 67,41 380,34 681,09 470,08 161,70 526,06 0,65

Semicremat M7 67,56 932,44 57,78 320,20 653,20 405,76 127,67 532,20 0,67

Semicremat M8 65,84 934,16 58,02 328,60 673,71 422,61 130,97 529,63 0,66

mitjana 60,34 939,66 60,46 334,64 662,50 426,65 117,01 531,31 0,67

desviació std 13,20 13,20 3,83 28,25 25,01 38,56 35,49 4,46 0,01

Cremat M1 71,68 928,32 57,07 356,33 686,50 437,42 107,92 512,52 0,64

Cremat M2 72,61 927,39 58,89 362,04 700,10 442,78 108,30 509,63 0,63

Cremat M3 64,57 935,43 54,85 352,31 715,56 434,15 88,14 518,97 0,63

Cremat M4 66,54 933,46 51,94 354,61 713,14 428,42 85,14 515,88 0,61

Cremat M5 73,88 926,12 61,03 326,39 706,68 383,60 53,76 525,55 0,62

Cremat M6 85,96 914,04 60,57 319,51 710,90 387,15 53,52 519,96 0,60

Cremat M7 68,14 931,86 94,39 328,49 615,82 400,60 106,64 535,89 0,61

Cremat M8 68,97 931,03 95,07 340,46 617,61 400,94 108,91 529,95 0,58

mitjana 71,54 928,46 66,73 342,52 683,29 414,38 89,04 521,04 0,61

desviació std 6,61 6,61 17,54 16,06 42,09 23,86 23,77 8,91 0,02



54

Figures 20a i 20b: Diagràmes de barres comparatius de les mitjanes dels tres escenaris post‐incendi de composició química en PB

(proteina bruta) i FND (fibra neutro‐detergent) respectivament. Valor +/‐ DS (desviació standard)

Font: Elaboració pròpia amb excel a partir dades de laboratori

66 60 67

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

No cremat Cremat baixa intensitat Cremat alta intensitat

g/kgMS

Escenaris post‐incendi

Composició química mitjana PB

612 662 683

0

100

200

300

400

500

600

700

800


g/kgMS


Composició química mitjana FND


55

Figures 21a i 21b: Diagràmes de barres comparatius de les mitjanes dels tres escenaris post‐incendi de composició química en

MOD (matèria orgànica digestible) i UFL (unitats farratgeres de llet) respectivament. Valor +/‐ DS (desviació standard)


516

531521

480

490

500

510

520

530

540


g/kgMS


Composició química mitjana MOD

0,640,67

0,61

0,54

0,56

0,58

0,60

0,62

0,64

0,66

0,68

0,70


UFL/kgM

S


Composició química mitjana UFL


56

En els gràfics anteriors podem observar que en els dos escenaris on hi ha intervingut el

foc la qualitat de les pastures expressades com a UFL és major que l’escenari no

cremat, oferint una quantitat i qualitat major d’aliment per un possible ramat. La

vegetació de l’escenari cremat en baixa intensitat és la que presenta un valor

energètic més elevat (UFL), degut al menor contingut en paret cel∙lular expressat com

a fibra bruta (FB). Quan aquest mateix valor de UFL s’expressa per unitat de superfície

en funció de la producció de matèria seca (apartat 3), és l’escenari cremat en alta

intensitat el que presenta una millor oferta alimentària, tal i com queda reflectit en el

Valor pastoral (VP). És per aquesta raó que l’estimació de la càrrega ramadera ens

indica que la superfície de crema en alta intensitat pot admetre una càrrega ramadera

més elevada.

2. Composició química de l’estrat arbustiu.

A la Taula 6 s’hi detallen la composició química i valor nutritiu de les principals

espècies arbustives acompanyants, la majoria d’elles amb un valor nutritiu apreciable i

amb la certesa prèvia de que són consumides pels petits remugants (Madico, 2009).

Taula 6: Resultats anàlisi química a nivell de contingut sobre MS a 105°C de nutrients de les espècies arbustives i alguna herbàcia

lignificada presents a la zona d’estudi més apetibles al bestiar oví i cabrum.

Espècie MM

g/kgMS FNDg/kgMS FADg/kgMS LADg/kgMS PBg/kgMS UFL/kgMS

MODg/kgMS

Erica arborea 31,05 417,73 315,37 188,51 108,98 0,74 577,73

Lonicera

implexa 74,45 478,04 328,51 80,25 60,76 0,67 530,47

Coriaria

myrtifolia 72,24 350,29 159,02 39,94 117,01 0,83 619,17

Bupleurum

fruticescens 61,95 593,92 328,67 100,76 71,16 0,68 541,59

Bupleurum

fruticosum 91,09 436,35 193,88 52,80 79,54 0,77 582,18

Font: Madico Brugueras,( 2009)


57

3. Valors nutritius i de producció

Taula 7: Resultats anàlisi química a nivell de contingut sobre MS a 105°C de nutrients de les mostres recollides a camp dels tres

escenaris post‐incendi (Les Oliveres maig 2010)

MOSTRA EB/kgMO dMO MOD g/ kgMS MOD % UFL/ kgMS

No cremat M1 4660,32 0,56 520,62 52,06 0,65

No cremat M2 4659,77 0,55 514,03 51,40 0,64

No cremat M3 4626,83 0,54 495,57 49,56 0,61

No cremat M4 4625,24 0,54 496,64 49,66 0,61

No cremat M5 4648,43 0,57 531,47 53,15 0,67

No cremat M6 4644,98 0,57 528,83 52,88 0,66

No cremat M7 4645,82 0,56 518,87 51,89 0,65

No cremat M8 4639,91 0,56 521,73 52,17 0,65

mitjana 4643,91 0,56 515,97 51,60 0,64

desviació std 13,10 0,01 13,43 1,34 0,02

Standart Error 4,63 0,00 4,75 0,47 0,01

Semicremat M1 4629,52 0,57 529,33 52,93 0,67

Semicremat M2 4630,30 0,57 531,24 53,12 0,67

Semicremat M3 4628,88 0,57 536,21 53,62 0,67

Semicremat M4 4627,92 0,57 539,03 53,90 0,68

Semicremat M5 4638,84 0,55 526,81 52,68 0,65

Semicremat M6 4641,88 0,55 526,06 52,61 0,65

Semicremat M7 4627,51 0,57 532,20 53,22 0,67

Semicremat M8 4627,77 0,57 529,63 52,96 0,66

mitjana 4631,57 0,57 531,31 53,13 0,67

desviació std 5,56 0,01 4,46 0,45 0,01

Standart Error 1,97 0,00 1,58 0,16 0,00

Cremat M1 4626,65 0,55 512,52 51,25 0,64

Cremat M2 4630,18 0,55 509,63 50,96 0,63

Cremat M3 4621,73 0,55 518,97 51,90 0,63

Cremat M4 4616,54 0,55 515,88 51,59 0,61

Cremat M5 4634,33 0,57 525,55 52,55 0,62

Cremat M6 4634,96 0,57 519,96 52,00 0,60

Cremat M7 4695,74 0,58 535,89 53,59 0,61

Cremat M8 4697,17 0,57 529,95 53,00 0,58

mitjana 4644,66 0,56 521,04 52,10 0,61

desviació std 32,55 0,01 8,91 0,89 0,02

Standart Error 11,51 0,00 3,15 0,31 0,01



58

Taula 8: Resultats anàlisi química a nivell de producció de nutrients teòrica suposant un 100% de cobertura del sòl per herbàcies

als tres escenaris post‐incendi (Les Oliveres maig 2010)

MOSTRA kg MS/ha UFL/ha MOD kg/ha

No cremat M1 3966,71 2576,82 2065,13

No cremat M2 3971,98 2536,17 2041,71

No cremat M3 1757,63 1073,05 871,02

No cremat M4 1756,63 1073,39 872,42

No cremat M5 299,53 200,17 159,19

No cremat M6 300,65 199,63 158,99

No cremat M7 818,33 528,89 424,61

No cremat M8 818,92 533,00 427,26

mitjana 1711,30 1090,14 877,54

desviació std 1501,36 964,53 775,15

Standart Error 530,81 341,01 274,06

Semicremat M1 2102,68 1398,38 1113,02

Semicremat M2 2097,36 1401,55 1114,20

Semicremat M3 1522,50 1026,09 816,37

Semicremat M4 1524,09 1034,80 821,54

Semicremat M5 2838,87 1851,89 1495,54

Semicremat M6 2839,27 1849,27 1493,63

Semicremat M7 6834,96 4569,67 3637,58

Semicremat M8 6831,56 4534,08 3618,21

mitjana 3323,91 2208,22 1763,76

desviació std 2222,66 1479,52 1178,73

Standart Error 785,83 523,09 416,74

Cremat M1 4754,56 3024,11 2436,82

Cremat M2 4755,35 3002,61 2423,45

Cremat M3 2991,40 1888,05 1552,45

Cremat M4 2994,56 1834,42 1544,83

Cremat M5 4476,10 2762,08 2352,40

Cremat M6 4451,56 2660,08 2314,65

Cremat M7 6481,93 3924,49 3473,60

Cremat M8 6472,74 3768,23 3430,23

mitjana 4672,28 2858,01 2441,05

desviació std 1323,28 760,76 723,25

Standart Error 467,85 268,97 255,71



59

Taula 9: Resultats anàlisi química a nivell de producció de nutrients suposant la cobertura del sòl per herbàcies real calculada

proporcionalment al nombre de contactes positius trobats en la realització de transectes lineals de 100m. als tres escenaris post‐

incendi (Les Oliveres maig 2010)

MOSTRA kg MS/ha UFL/ha MOD kg/ha

No cremat M1 2129,50 1383,35 1108,65

No cremat M2 2132,32 1361,52 1096,08

No cremat M3 943,57 576,06 467,60

No cremat M4 943,03 576,24 468,35

No cremat M5 160,80 107,46 85,46

No cremat M6 161,40 107,17 85,35

No cremat M7 439,32 283,93 227,95

No cremat M8 439,63 286,14 229,37

mitjana 918,70 585,23 471,10

desviació std 805,99 517,80 416,13

Standart Error 284,96 183,07 147,13

Semicremat M1 757,62 503,85 401,03

Semicremat M2 755,71 505,00 401,46

Semicremat M3 548,58 369,71 294,15

Semicremat M4 549,15 372,85 296,01

Semicremat M5 1022,88 667,26 538,86

Semicremat M6 1023,03 666,32 538,18

Semicremat M7 2462,73 1646,51 1310,67

Semicremat M8 2461,50 1633,69 1303,69

mitjana 1197,65 795,65 635,51

desviació std 800,85 533,09 424,71

Standart Error 283,14 188,48 150,16

Cremat M1 2428,82 1544,84 1244,83

Cremat M2 2429,22 1533,85 1238,00

Cremat M3 1528,13 964,49 793,05

Cremat M4 1529,74 937,09 789,16

Cremat M5 2286,57 1410,98 1201,70

Cremat M6 2274,03 1358,88 1182,42

Cremat M7 3311,23 2004,79 1774,45

Cremat M8 3306,54 1924,96 1752,30

mitjana 2386,79 1459,99 1246,99

desviació std 675,98 388,63 369,46

Standart Error 239,00 137,40 130,63



60

Taula 10: Resultats càlcul del Valor Pastoral segons mètode Gomez‐Garcia et al. (2002) suposant la cobertura del sòl per herbàcies

real calculada proporcionalment al nombre de contactes positius trobats en la realització de transectes lineals de 100m. als tres


MOSTRA g/m2 PBg/kg MS N% VP

No cremat M1 212,95 75,20 1,20 1,61

No cremat M2 213,23 74,88 1,20 1,59

No cremat M3 94,36 56,42 0,90 0,54

No cremat M4 94,30 55,90 0,89 0,54

No cremat M5 16,08 68,79 1,10 0,12

No cremat M6 16,14 66,87 1,07 0,11

No cremat M7 43,93 67,51 1,08 0,30

No cremat M8 43,96 64,41 1,03 0,29

mitjana 91,87 66,25 1,06 0,64

desviació std 80,60 7,27 0,12 0,62

Standart Error 28,50 2,57 0,04 0,22

Semicremat M1 75,76 58,53 0,94 0,48

Semicremat M2 75,57 58,96 0,94 0,48

Semicremat M3 54,86 58,88 0,94 0,35

Semicremat M4 54,92 58,33 0,93 0,35

Semicremat M5 102,29 65,78 1,05 0,70

Semicremat M6 102,30 67,41 1,08 0,71

Semicremat M7 246,27 57,78 0,92 1,54

Semicremat M8 246,15 58,02 0,93 1,54

mitjana 119,76 60,46 0,97 0,77

desviació std 80,09 3,83 0,06 0,49

Standart Error 28,31 1,35 0,02 0,17

Cremat M1 242,88 57,07 0,91 1,45

Cremat M2 242,92 58,89 0,94 1,48

Cremat M3 152,81 54,85 0,88 0,89

Cremat M4 152,97 51,94 0,83 0,85

Cremat M5 228,66 61,03 0,98 1,47

Cremat M6 227,40 60,57 0,97 1,44

Cremat M7 331,12 94,39 1,51 3,12

Cremat M8 330,65 95,07 1,52 3,10

mitjana 238,68 66,73 1,07 1,73

desviació std 67,60 17,54 0,28 0,89

Standart Error 23,90 6,20 0,10 0,32



61

Taula 11: Resultats càlcul de la CCR (capacitat de càrrega ramadera) a partir de la productivitat de la zona en unitats energètiques

UFL (unitats farratgeres de llet) utilitzant una restricció del 75% de la disponibilitat del total en màxima producció, per assegurar la

permanència de la pastura. Per obtenir les necessitats energètiques del bestiar s’ha suposat una ovella tipus amb uns

requeriments energètics de 0,55UFL/dia (INRA i Madico Brugueras,2009). Suposant la cobertura del sòl per herbàcies real

calculada proporcionalment al nombre de contactes positius trobats en la realització de transectes lineals de 100m. als tres


MOSTRA UFL/ha any restricció 75% CCR (Nºcaps bestiar menor)

No cremat M1 1037,51 5,17

No cremat M2 1021,14 5,09

No cremat M3 432,04 2,15

No cremat M4 432,18 2,15

No cremat M5 80,60 0,40

No cremat M6 80,38 0,40

No cremat M7 212,95 1,06

No cremat M8 214,60 1,07

mitjana 438,93 2,19

desviació std 388,35 1,93

Standart Error 137,30 0,68

Semicremat M1 377,89 1,88








mitjana 596,74 2,97



Cremat M1 1158,63 5,77

Cremat M2 1150,39 5,73

Cremat M3 723,37 3,60

Cremat M4 702,82 3,50

Cremat M5 1058,24 5,27

Cremat M6 1019,16 5,08

Cremat M7 1503,59 7,49

Cremat M8 1443,72 7,19

mitjana 1094,99 5,45





62

3.1. Gràfics de Producció.

Figura 22: Diagrama de barres comparatiu de les mitjanes de producció de MS (matèria seca) dels tres escenaris post‐incendi.

Valor +/‐ SE n=8 (standard error per una mostra de 8 repeticions)


9191.198

2.387

0

500

1000

1500

2000

2500

3000


kgMS/ha


Mitjanes producció herbàcies


63

3.2. Gràfics de valors nutritius.

Figures 23 i 24: Diagrames de barres comparatius de les mitjanes de valors nutritius de MOD (matèria orgànica digestible) i de UFL

(unitats farratgeres de llet) respectivament, dels tres escenaris post‐incendi. Valor +/‐ SE n=8 (standard error per una mostra de 8

repeticions)


471636

1.247

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600


kg/ha


Mitjanes MO Digestible

585796

1.460

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800


UFL/ha


Mitjanes valor energètic


64

3.3. Gràfic del valor pastoral.

Figura 25: Diagrama de barres comparatiu de les mitjanes del valor pastoral segons Gomez‐Garcia et al. (2002) dels tres escenaris

post‐incendi. Valor +/‐ SE n=8 (standard error per una mostra de 8 repeticions)


0,64 0,77

1,73

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50



Valor pastoral (Gómez‐Garcia et al. 2002)


65

3.4. Gràfic de l’estimació de capacitat de càrrega ramadera.

Figura 26: Diagrama de barres comparatiu de les mitjanes de la capacitat de càrrega dels tres escenaris post‐incendi. Valor +/‐ SE

n=8 (standard error per una mostra de 8 repeticions)


En els gràfics anteriors podem observar que en els dos escenaris on hi ha intervingut el

foc la qualitat de les pastures és major que l’escenari no cremat, oferint una quantitat i

qualitat major d’aliment per un possible ramat, de fet tothom sap que els inicis de

l’agricultura van anar estretament lligats a la crema de boscos intencionada per part de

l’home on s’hi establien desprès els conreus i les pastures. Actualment en països sud‐

africans encara es practiquen algunes d’aquestes tècniques com la de: “slash and

burn”

El valor nutritiu és més bo, com ja s’ha dit anteriorment, en l’escenari cremat en baixa

intensitat, però en termes d’oferta alimentària és molt superior l’escenari cremat en

alta intensitat. Això és degut a una major presència d’herbàcies joves en creixement,

caracteritzada per una elevada síntesi de proteïna i menor contingut en lignina (veure

Taula 5).

L’obertura d’espais provocada pel foc afavoreix l’explosió del banc de llavors i la

dominància en un primer estadi post‐incendi de la vegetació herbàcia front la llenyosa.

2,192,97

5,45

0

1

2

3

4

5

6

7


Nº caps ovella

tipus 0,55UFL/dia


Mitjanes capacitat de càrrega ramadera


66

Lògicament els valors de CCR (capacitat de càrrega ramadera) són clarament superiors

a la zona cremada amb alta intensitat. En segon lloc se situa la zona cremada en baixa

intensitat i per últim la zona no cremada. Podem interpretar‐ho en clau ecològica

entenent que l’estrat arbustiu i l’arbori mantenen segrestats els nutrients de la zona a

diferència de l’estrat herbaci que és més dinàmic i el seu cicle de retorn és més curt,

per tant si hi ha disponibilitat de nutrients l’estrat herbaci produirà molt més.

A partir d’aquesta reflexió es pot deduir que l’escenari desitjable seria el d’un estrat

herbaci ric coexistint amb un estrat arbori adult i força alt com a protector de la

irradiació excessiva de l’estiu i un estrat arbustiu a poder ser inexistent.

Aquest model encaixa a la perfecció amb l’altre gran vessant del tema que s’està

estudiant que és la prevenció dels grans incendis forestals. L’absència d’estrat arbustiu

facilita enormement l’extinció d’incendis.

En un altre ordre de coses la tipologia de paisatge que es proposa encaixaria

perfectament en un entorn com el de la finca en qüestió donada la seva figura de

protecció de Parc Natural i que cal potenciar tal com descriu (GARCÍA et al.,1989):

“Encara que en l’actualitat les comunitats naturals de les pastures de muntanya estan

desaprofitades degut bàsicament a factors socioeconòmics, existeix una creixent

preocupació per el manteniment d’aquests aprofitaments pastorals que permetrien

conservar en el futur uns paisatges mil∙lenaris de gran bellesa i diversitat.”


67

ANÀLISI ESTADÍSTIC

Resultats estadístics.

Un cop aplicat el test ANOVA del paquet estadístic Statsoft Statistica 7, s’obtenen els

valors de probabilitat expressats en la taula 12 que indiquen l’existència de diferències

significatives estadísticament per a les variables FND, MOD i UFL entre els tres

tractaments estudiats: zona no cremada, zona cremada amb baixa intensitat i cremada

amb alta intensitat; en canvi no es detecten diferències significatives en el cas de la PB

entre les tres zones. S`ha considerat una α= 0.05.

Taula 12: Resultats de significació de hipòtesis certa del test ANOVA amb programari Statistica 7 de Statsoft, introduint com a

variables les dades de composició química de nutrients obtingudes a laboratori de les mostres dels tres escenaris post‐incendi (Les

Oliveres maig 2010). Suposem α= 0.05. (*) vol dir que hi ha diferències estadísticament significatives entre escenaris per la variable

resaltada amb l’asterisc.

Variables P Valor PB 0,472 FND 0,001* MOD 0,014* UFL 0,000*

Font: Elaboració pròpia amb excel a partir dades de sortida del test ANOVA programari Statistica 7 de Statsoft

En els casos en que hi ha diferències significatives, un cop aplicada la separació de

mitjanes (Mètode Tukey), s’ha comprovat que les diferències en el cas de Fibra neutro

detergent corresponen a les diferències existents entre NC (no cremat) i la resta;

concretament NC és diferent de SC (cremat baixa intensitat o semicremat) i C (cremat

alta intensitat); SC i C no són diferents de forma estadísticament significativa.

En el cas de la MOD (matèria orgànica digestible) existeixen diferències

estadísticament significatives, concretament NC és diferent de SC i a l’inrevés; C no

difereix de NC ni de SC.

En referència a les Unitats Farratgeres de Llet, existeixen diferències estadísticament

significatives entre qualsevol de les combinacions, és a dir els tres escenaris post‐

incendi difereixen en quant a la quantitat de UFL/kg MS.


68

CONCLUSIONS

Els resultats extrets en el present estudi ajuden a objectivar diverses hipòtesis que

hom intueix de partida:

1. El foc no sempre té efectes negatius en un ecosistema, en els escenaris estudiats la

biodiversitat ha augmentat.

2. Els efectes del foc en una forest són positius pels animals herbívors per que

augmenta la qualitat i producció de les herbàcies.

3. A les parcel∙les estudiades hi ha un estrat arbustiu important, respecte del herbaci

la qual cosa és un factor limitant alhora d’utilitzar animals que no siguin

desbrossadors per un futur ramat, apuntant cap a un ramat mixt de cabra i ovella

com a millor opció.

4. La combinació de tractaments de pastura continuada i cremes de baixa intensitat

s’apunta en forma d’hipòtesi com a l’eina adequada per reduir l’estrat arbustiu

afavorint a l’estrat herbaci i aconseguir la millora de la zona estudiada en quant a

capacitat de càrrega ramadera i prevenció de GIF.

5. Les dades de caràcter climàtic corroboren que la zona és subhumida el que ens

dona una oportunitat d’establir un sistema agro‐silvopastoral com alternativa de

futur per a la rendibilització de la finca.


69

BIBLIOGRAFIA

Aguilera Sánchez, José F. eds., (1993) Nutrición de rumiantes en zonas áridas y de

montaña y su relación con la conservación del medio natural. Sevilla: Junta de

Andalucía Consejería de Agricultura y Pesca.

Alabart,J.L. et Al.,(2007) Producción de ovino de carne en medio semiarido. gobierno de

aragón.‐ grupo consolidado de investigación aplicada: mejora de la producción ovina.

2ª edición 2007.

Alonso;Bermúdez F.F. et Al., (1993) Estudio de las comunidades de interes pascicola en

un puerto de montaña: i. estructura y valor pastoral. P¡rineos, 141‐142:3 a 1 I, JacA;

Estación Agrícola Experimental de León (C.S.l.C.). León.

A.O.A.C. : Official Methods of Analysis. Association of Official Agricultural Chemistry.

Washington D.C., 1984, 152‐164.

Arnaldos Viger J. Et al., (2004) Manual de ingeniería básica para la prevención y

extinción de incendios forestales. Mundi‐Prensa Libros. ISBN: 8484761207,

9788484761204.

Bascompte, Jordi et Al., (1995) Ordre i Caos en ecologia.Publicacions UB ISBN:84‐475‐

1104‐9

Benítez, S. C., F. M. V. Pardo, E. T. Álvarez, and R. R. Ramírez. Relación entre la curva de

phillips y el teorema de la telaraña desde una perspectiva holística de la economía

ecológica.

Canfield, RH. 1941. Application of the line interception method in sampling range

vegetation. Journal of Forestry 39 (4): 388‐94.

Casals, Pere et Al., (2009) Caracterització de la ramaderia extensiva a l’espai natural

guilleries –savassona. CTFC Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Castellnou, M., M. Bosch Serch, L. Rodriguez Velimelis, and DX Viegas., (2002)

Rethinking firefighting for the XXI century: A new firefighter model, fires of design, and

fire ecology.

Castellnou, M., A. Larrañaga, M. Miralles, O. Vilalta, and D. Molina. Wildfire scenarios:

Learning from experience. Towards Integrated Fire Management Outcomes of the

European Project Fire Paradox: 121.


70

Castellnou, M., E. Nebot, and M. Miralles., (2007) El papel del fuego en la gestión del

paisaje. Paper presented at Actas de la 4ª Conferencia Internacional sobre Incendios

Forestales. Wildfire, .

DE DEHESAS, T. T. D. Las dehesas. de España, D. B. Diversidad y funcionalidad de los

paisajes agrarios tradicionales.

De Miguel, J. M., (1999) Naturaleza y configuración del paisaje agrosilvopastoral en la

conservación de la diversidad biológica en españa. Revista Chilena De Historia Natural.

72 : 547‐57.

de Muslera Pardo, Enrique, Clemente Ratera Garcia, and Agencia de Desarrollo

Ganadero., (1979) La mejora de pastos y el desarrollo de la ganaderia extensiva en el

suroeste español. Madrid: Agencia de desarrollo ganadero.

Fernández‐Olalla, M., C. Rodríguez Vigal, A. San Miguel Ayanz, J. Muñoz Igualada, and

M. Martínez Jáuregui., (2006) Selección de especies y efecto del ciervo (" cervus

elephus" L.) sobre arbustedos y matorrales de los montes de toledo, españa central.

Investigación Agraria.Sistemas y Recursos Forestales 15 (3): 329.

Fily, Marc, and Gerard Balent, eds., (1991) Les interactions entre la vegetation

herbacée et les grands vertebres herbivores : La pasturage considere comme un facteur

evolutif pour les plantes. Paris: INRA.

FORESTALES, T. D. E. F. Pirodiversidad y Piroecología.

Galán, M., M. Castellnou, E. Arilla, E. Martínez, S. Lleonart, A. Larrañaga, M. López, and

DX Viegas. 2002. Fire events on the NE mediterranean coast of the iberian peninsula

and lightning fires in catalonia: Is there a significant fire regime?.

Galtié, J. F. El riesgo de grandes incendios de vegetación en los pirineos mediterráneos

franceses: caracterización, evaluación y gestión preventiva del combustible.

González Eguren, V., A. Prieto Guijarro, and J. Fernández Revuelta. Análisis técnico‐

económico de la alimentación del ganado vacuno en la dehesa salmantina.

(GRAF‐DGPEIS, 2009). Conclusions de les 1eres Jornades Tècniques del Cos de Bombers. Capacitat de gestió dels incendis forestals. Girona, 18 i 19 de novembre. URL: http://www.jornadesbombers.ctfc.cat/cat/) Huntsinger, L., and JW Bartolome., (1992) Ecological dynamics of quercus dominated

woodlands in california and southern spain: A state‐transition model. Plant Ecology 99

(1): 299‐305.

I. Perearnau, C. G., (2006) Ecosistemes mediterranis.


71

Izquierdo, G. G., I. Cañellas, R. Calama, M. M. S. Martín, and G. Montero. Influencia de

la encina sobre la producción y la composición del pasto: consecuencias sobre el

manejo silvopastoral.

Journées du Grenier de Theix, Robert Jarrige, and Gilbert Molenet, eds., (1979)

Utilisation par les rumiants des pasturages d'altitude et parcours mediterranees. Paris:

Inra.

J.K. Brown and S.F. Arno, The paradox of wildland fire, Western Wildlands (1991), pp.

40–46.

Leco Berrocal, Felipe, Antonio Pérez Díaz, Eduardo José Alvarado Corrales, and Ana

Beatriz Mateos Rodríguez. 2008a. La dehesa extremeña: De la multifuncionalidad a la

dependencia ganadera.

———. 2008b. La dehesa extremeña: De la multifuncionalidad a la dependencia

ganadera.

López Donate J.A., (1999) Efectos del acotamiento al pastoreo en pastizales de

montaña de la sierra del segura (albacete). Invest. Agr. Sist. Recur. For. Fuera Serie n° 1

López Gelats, Feliu et Al, Importància de la ramaderia extensiva de muntanya en la

conservació de la biodiversitat: avaluació ambiental integrada de la ramaderia a

l’entorn del parc natural de l’alt pirineu (Pallars sobirà). Grup de Recerca en Remugants

Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Facultat de Veterinària, Universitat

Autònoma de Barcelona.

Madico Brugueras, (2009) Ramaderia extensiva com a eina de prevenció i gestió del

paisatge a Matadepera (Vallès Occidental) PFC. Ciències ambientals UAB.

Martí, J. S., (1995) Aprovechamientos y funciones del bosque en ocho siglos de historia

forestal en els ports (castellò) Millars: 79.

MEDITERRÁNEA, E. E. D. E. L. A. C., (2003) La problemática del monte mediterráneo.

Investigaciones Geográficas 31 : 121‐37.

Miguel, J. M., (2002) Ecología, diversidad y desarrollo sostenible en sistemas

agroforestales tradicionales en españa. Cuadernos De La Sociedad Española De

Ciencias Forestales(14): 23.

Molina, D., M. Castellnou, D. García‐Marco, and A. Salgueiro., (2009) Improving fire

management success through fire behaviour specialists. Towards Integrated Fire

Management Outcomes of the European Project Fire Paradox: 105.


72

Molina, DM, M. Bardají, and M. Castellnou., (1998) [Ignition probability, large fires and

suppression difficulty]; Probabilidad de ignicion, grandes incendios y dificultad de

extincion. Ecologia (Espana).

Montoya Oliver, José Miguel, and Espanya., eds., (1999). El árbol y el pasto. Madrid:

Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación Secretaría General Técnica.

Plieninger, T., J. Modolell y Mainou, and W. Konold., (2004) Land manager attitudes

toward management, regeneration, and conservation of spanish holm oak savannas

(dehesas). Landscape and Urban Planning 66 (3): 185‐98.

Regato, P., M. Castejón, G. Tella, S. GIMÉNEZ, I. Barrera, and R. ELENA‐ROSSELLÓ.

(1999). Cambios recientes en los paisajes de los sistemas forestales mediterráneos de

españa. Invest.Agr.: Sist.Recur.for: 383‐98.

Richard A. Minnich.(1983) Fire Mosaics in Southern California and Northern Baja

California Science 18 March 1983:Vol. 219. no. 4590, pp. 1287 ‐ 1294

DOI: 10.1126/science.219.4590.1287

Rifà, A., and M. Castellnou. 2007. El modelo de extinción de incendios forestales

catalán. Paper presented at Proceedings of the IV International Wildfire Conference.

Seville. Spain, .

Shannon, C. E., and W. Weaver. 1949. The mathematical theory of information.

Urbana: University of Illinois Press 97 .

Solórzano, E. R. G. Monitoreo de efectos ecológicos del fuego y quemas prescritas:

Vacíos en el manejo forestal y de áreas naturales protegidas en guatemala,

Centroamérica1.

Tello, E., (1999). La formación histórica de los paisajes agrarios mediterráneos: Una

aproximación coevolutiva. Historia Agraria 19 : 195‐211.

Úbeda, X., M. Lorca, L. R. Outeiro, S. Bernia, and M. Castellnou. 2005. Effects of

prescribed fire on soil quality in mediterranean grassland (prades mountains, north‐

east spain). International Journal of Wildland Fire 14 (4): 379‐84.

Vallejo, R., J. Aronson, J. G. Pausas, and J. Cortina. 2005. Restoration of mediterranean

woodlands. Restoration Ecology. the New Frontier: 193‐207.

Van Soest, P. J. 1994. Nutritional ecology of the ruminant Cornell Univ Pr.

———. 1963. Use of detergents in the analysis of fibrous feeds. A rapid method for the

determination of fiber and lignin. J.Assoc.Off.Agric.Chem 46 : 829‐35.


73

Varela‐redondo, E., J. Calatrava‐Requena, et Al. El pastoreo en la prevención de

incendios foresta‐les: Análisis comparado de costes evitados frente a medios mecánicos

de desbroce de la vegetación.

Vélez (Coord) (2.000). La defensa contra incendios forestales. Fundamentos y experiencias. Ed. McGraw‐Hill, Madrid. Willian C.Teie.(1994).Manual del bombero en la extinción de incendios forestales. Ed.

5125 Deer Valley Road Rescue, California 95672. Traducció Juan J. Espadas (2001).

Zea Salgueiro, Jaime, and Mª Dolores Díaz Díaz, eds. 1990. Producción de carne con

pastos y forrajes. Madrid: Mundi‐Prensa.


74

GLOSSARI DE CONCEPTES

Beneficis del pastoreig: El pastoreig del ramat permet evitar l’acumulació de biomassa

herbàcia morta a les pastures, que en absència de ramat queda sense consumir ni

incorporar al sòl mitjançant trepitja, amb els riscos d’inflamabilitat que aquest fet

comporta. Per el contrari, el pastoreig permet mantenir la producció herbàcia en uns

nivells de disponibilitat suficients per als ramats, i a més d’una qualitat superior, donat

que el constant rebrot genera una major proporció de material Jove, menys fibrós i

més proteic. (“Evolución Reciente de los sistemas de explotación de rumiantes en

zonas de montaña: Factores de sostenibilidad. Conferència III producció animal.

Alberto Bernués, CITA (Aragón).

Link:http://www.neiker.net/neiker/seep07/Datos/Libro%20Actas/P%20Animal/PRODU

CCION%20ANIMAL.pdf)

Deveses: Els aprofitaments es donen alhora en un mateix espai físic. (Fundamentos de

agricultura Ecológica: Realidad actual y perspectivas. Colección Ciencia y Técnica, 41.

Jorge de Las Heras, concepción Fabeiro, Ramón Meco.2003. Pàg.91).

Diversitat ecològica: Te en compte la importància de cada espècie en el sí de la

comunitat. Combina riquesa específica i la contribució de cada espècie. (Apunts

Ecología, Tema 10. Curs 2005‐2006. Escola Superior D’Agricultura de Barcelona.

Montse Gallart, Maria T. Mas, AMClaret Verdú.)

La diversitat d’espècies és un dels aspectes més rellevants en l’estudi de la

biodiversitat, no obstant, en estudiar la diversitat estructural d’una massa forestal

adquireix més rellevància el nivell de barreja, ja que amb freqüència l’estrat arbori dels

sistemes forestals no sól presentar un nombre elevat d’espècies. (Revisión: Índices de

diversidad estructural en masas forestales. Investigaciones agrárias: Sist. Agrar. For.

(2003), 12 (1), 159‐176. M. Del Río, F.Montes, I. Cañellas, y G. Montero)

Hi ha nombrosos índex per mesurar la diversitat d’espècies en un determinat

ecosistema essent els més comuns la riquesa, índex de Shannon, l’índex de Simpson, i

l’índex d’uniformitat. Aquests índex es basen en la presència i proporció de les

diferents espècies en l’ecosistema.

Foc de superfície: Referent al foc forestal és aquell foc que crema com a màxim l’estrat

del sòl(Humus,fullaraca), el de superfície (herbaci) i l’arbustiu (matolls); deixant l’estrat

arbori sense cremar amb més o menys afectació tèrmica.


75

Incendis de disseny: Terme descrit per M. Castellnou et al (2000). Els incendis forestals

es mouen d’una forma determinada en un determinat paisatge i situació

meteorològica, la qual cosa fa que tinguin un patró de moviment previsible i es puguin

determinar llocs i moments on l’incendi serà fàcilment atacable i d’altres on serà

impossible el seu control.

Intensitat: Referent al foc forestal és la quantitat d’energia alliberada per unitat de

superfície i temps al consumir‐se la biomassa forestal. La mesura estimativa a camp és

la longitud de flama.

Interfície urbana: Paratge on es barregen els assentaments humans i la forest sense

una separació clara amb el conseqüent alt risc per les persones quan hi ha un incendi

de vegetació i per l’altra banda l’alt risc d’ignició per causes antròpiques. Un exemple

són les típiques urbanitzacions.

Paradoxa de l’extinció: Terme descrit per Richard A. Minnich (1983) referint‐se a

l’eficiència dels sistemes d’extinció d’incendis forestals. Com més bons siguem apagant

incendis els que se’ns escapin seran cada vegada més i més grans.

Pastura: Una pastura és el conjunt de plantes, part de les quals poden ser utilitzades en l'alimentació del bestiar. Segons el tipus de plantes, la pastura es pot denominar:

Pastura: artificial que s'estableix en preparar el sòl i sembrar determinades espècies. Segons el temps que romanin instal∙lades, la pastura serà anual, bianual o plurianual.

Pradera: Pastura natural, no ha estat establerta per l'home. De vegades es sembren algunes llavors sense llaurar el sòl o es fertilitza la pastura i llavors se’n diu pradera millorada.

Restes de rostoll: Són les restes de collita diverses(palla, fulles i restes de remolatxa, rostoll de cereal, de gira‐sol, faves, etc...)

La productivitat de les praderes naturals és molt inferior a les sembrades artificialment amb espècies adequades, i depèn de factors com el clima, sòl, composició botànica i condicions de maneig. No obstant la pastura natural sota condicions favorables i sòls profunds aconsegueix produccions bones i de gran qualitat.

Pertorbació de fons: Pertorbació en un ecosistema que obra oportunitats a espècies

noves o provoca petits canvis de domini d’espècies, però que manté la seva estructura.

Exemples: Arbres abatuts pel vent, parcel∙la afectada per una plaga, etc.

Pertorbació de renovació: Pertorbació en un ecosistema d’alta incidència, normalment

amb gran mortalitat dels individus de les espècies presents, obligant a dites espècies a

recórrer a totes les seves estratègies de supervivència.


76

Propagació lineal: Referent al foc forestal és la propagació de l’incendi de forma lineal

i contínua sense l’aparició de fronts que propaguen per focus secundaris.

Recurrència: Referent al foc forestal és la quantitat de vegades per unitat de temps

que torna a cremar un determinat paisatge.

Resiliència: Capacitat plàstica a pertorbacions. Capacitat d’un ecosistema de tornar al

seu lloc de partida després d’una pertorbació. Amplitud de les toleràncies ambientals

en un ecosistema, que li permet assimilar pertorbacions sense deteriorar‐se

definitivament. (Fox i Fox, 1986; Pimm, 1984; Keeley, 1986).

Resistència: Capacitat d’un ecosistema de resistir una pertorbació sense canvis. Capacitat del sistema de suportar la pertorbació sense canviar l’estructura o el

funcionament del sistema.

Sistemes Agrosilvopastorals: Es refereixen al maneig integrat del conjunt de

processos productius, al interior de la unitat de producció, Aixa com a les pràctiques de

conservació relacionades amb l’aprofitament dels recursos naturals. Alhora han de ser

sostenibles; per tant l’objectiu dels sitemes agrosilvopastorals és millorar la producció

mitjançant l’ús integrat i sostenible dels recursos de la unitat productiva, icloent

principalment components agrícola, pecuari forestal/agroforestal i familiar. (Manejo

de Sistemas agrosilvopastoriles. Salvador Hernández y Miguel Angel Gutiérrez. Pàg.1.

Link: http://www.dfid.gov.uk/r4d/PDF/Outputs/R6606q.pdf)

Superfície afectada: Referent al foc forestal és el forat de superfície que afecta a un

determinat paisatge, creant multitud d’ecotons o al contrari creant uniformitat.

Temps de residència: Referent al foc forestal és el temps en que es manté la ignició en

flames i la posterior incandescència de les brases en una determinada superfície.

Unitat bestiar major: Una UBM correspon a la quantitat de unitats farratgeres de llet

(UFL) que consumeix diàriament una vaca seca de 455 kg de pes viu i que es troba en

condicions òptimes (Holecheck, et al. 2001).UBM es fa servir per als bovins de més de

dos anys d'edat i equins de més de 6 mesos d'edat. Bovins de menys de dos anys i

equins de menys de sis mesos d'edat equivalen a 0,6 UBM. Per expressar la càrrega

ramadera en cas d'oví o cabrum, una ovella/cabra equival a 0,15 UBM (Holecheck, et

al. 2001).

Unitat farratgera de llet: Una unitat farratgera de llet= UFL, és la quantitat d’energia

neta necessària per a la producció de llet continguda en 1 kg d’ordi de referència (870

g MS i 2.700 Kcal de EM); 1UFL = 1.700 Kcal.


77

ANNEX ESTADÍSTICA

Estadístics descriptius Excel

PB FND MOD UFL

Media 64,48 652,61 522,78 0,64 Error típico 2,26 9,10 2,31 0,01 Mediana 59,77 653,91 525,80 0,65 Moda #N/A #N/A #N/A #N/A Desviación estándar 11,08 44,60 11,30 0,03 Varianza de la muestra 122,67 1989,05 127,58 0,00 Curtosis 3,16 ‐1,05 0,81 ‐0,78 Coeficiente de asimetría 1,81 ‐0,17 ‐0,99 ‐0,50 Rango 43,13 140,42 43,47 0,10 Mínimo 51,94 575,14 495,57 0,58 Máximo 95,07 715,56 539,03 0,68 Suma 1547,46 15662,65 12546,63 15,37 Cuenta 24,00 24,00 24,00 24,00 Mayor (1) 95,07 715,56 539,03 0,68 Menor(1) 51,94 575,14 495,57 0,58 Nivel de confianza(95,0%) 4,68 18,83 4,77 0,01

Análisis de varianza de un factor

PB (proteina bruta)

RESUMEN

Grupos Cuenta Suma Promedio Varianza

NC 8 529,976 66,247 52,920

SC 8 483,685 60,461 14,681

C 8 533,804 66,725 307,655

ANÁLISIS DE VARIANZA

Origen de las variaciones

Suma de cuadrados

Grados de libertad

Entre grupos 194,5586828 2 Dentro de los grupos 2626,795798 21

Total 2821,35448 23

Promedio de los cuadrados F Probabilidad

Valor crítico para F

97,27934141 0,777702694 0,472248846 3,466800112


78

125,0855142

Análisis de varianza de un factor FND (fibra neutro detergent)

RESUMEN


NC 8 4896,365 612,046 1070,738 SC 8 5299,979 662,497 625,479

C 8 5466,306 683,288 1771,367



Suma de cuadrados

Grados de libertad


Total 45748,157 23



10737,5346 9,289639188 0,001287923 3,466800112

1155,8613

Análisis de varianza de un factor MOD (matèria orgànica digestible)

RESUMEN


NC 8 4127,758 515,970 180,350 SC 8 4250,517 531,315 19,850

C 8 4168,350 521,044 79,299



Suma de cuadrados

Grados de libertad


Total 2934,366186 23




79

488,9355385 5,247979542 0,014178386 3,466800112

93,16643377

Análisis de varianza de un factor UFL (unitats farratgeres de llet)

RESUMEN


NC 8 5,1391 0,6424 0,00047011SC 8 5,3221 0,6653 0,00009242

C 8 4,9135 0,6142 0,00035018



Suma de cuadrados

Grados de libertad


Total 0,01687 23



0,005238045 17,21684263 3,74695E‐05 3,466800112

0,00030424


80

Resultats en pantalla programari estadístic : STATISTICA 7

Introducció de variables:

NC: escenari no cremat.

SC: escenari cremat en baixa intensitat o semicremat.

C: escenari cremat en alta intensitat.

Resultats ANOVA significació Tractaments versus PB (Proteina bruta)

No hi ha diferències significatives atribuïbles als diferents escenaris


81

Resultats ANOVA significació Tractaments versus FND(Fibra neutrodetergent)

Test HSD Tukey

Existeixen diferències estadísticament significatives, concretament NC és diferent de

SC i C; SC i C no són diferents de forma estadísticament significativa.

Resultats ANOVA significació Tractaments versus MOD(Matèria orgànica digestible)

Test HSD Tukey

Existeixen diferències estadísticament significatives, concretament NC és diferent de

SC i a l’inrevés, C no difereix de NC ni de SC.


82

Resultats ANOVA significació tractaments versus UFL(Unitats farratgeres de llet)

Test HSD Tukey

Existeixen diferències estadísticament significatives, els tres escenaris post‐incendi

difereixen en quan a la quantitat de UFL/kg MS.


83

ANNEX PREUS:

Pressupostos orientatius de pastors elèctrics


84

delifeboscos.cime.es/documents/docs/LifeBoscos/E1X0068/REV...Elaboració d’un estudi sobre les...

Documents

Transcript of delifeboscos.cime.es/documents/docs/LifeBoscos/E1X0068/REV...Elaboració d’un estudi sobre les...