II•

CU

LT

UR

A»

A V

U I

DE

19

97

com

pliq

uen

eno

rmem

ent

la tlibertat d

el pro

cés,A

terrant d

e no

u e

n la d

ob

lean

tolo

gía q

ue e

ns o

cup

a, creeq

ue P

auto

ritat deis missatg

ersés in

discu

tible, i si la fin

esa

de

Dolors O

ller com

a lecto

ra ésab

solu

tamen

t co

mp

ulsad

a,tam

bé

teñen

certificat d

e ga-

rantía

l'instin

t i

l'estirp de

po

eta qu

e hab

iten José A

gus-tín

Goytisolo. T

ot i aix

ó, n

oestic

segu

r q

ue e

l viru

s d'a

-q

uests facto

rs alien

s n

o h

agi

malejat. e

n alg

ún cas, la x

arxa

del

sistema

info

rmátic

de

latria g

eneral. U

n c

op

d'u

ll a la

do

ble llista p

ot aju

dar a fer d

efalca

d'alg

un

s in

terrog

ants.

'Deu

po

etes d

'ara' in

clou

, ab

and

a deis

sis

esmen

tats al

com

encam

ent d

'aqu

est p

aper

i qu

e son

coin

ciden

ts en

totes

du

es an

tolo

gies, els n

om

s de

Miquel M

artí i Pol, F

eliu For-

mo

sa, Miquel B

aucá i An

ton

iM

ari. Per la seva b

and

a, "Vein-

tiún p

oetas p

ara el siglo XX

I'afegeix, a la m

itja do

tzena d

el

con

sens, Jo

sep Carn

er, C

ariesR

iba, J.V. F

oix, Joan S

alvat-Pa-

passeit,

Mariá

Man

ent,

Pere

Qu

art, Barto

meu R

osselló-Pór-

cel, S

alvador E

spriu

, Joan V

i-n

yo

li, Gabriel F

errater, Vicen

tA

nd

rés i Estellés. M

árius S

am-

pere. P

ere Rovira, M

aria Mercé

Marcal i Á

lex Su

sann

a.B

en mirat, e

l pro

blem

a no

és qu

e ni so

bri n

ing

ú, to

t i lap

resencia d

e no

ms certam

ent

arriscats. Si hi h

a du

btes, d

iríaq

ue v

enen m

es aviat d

el costat

con

trari, en el fet q

ue s'h

i no-

tin m

assa els b

un

yo

ls d

e lesab

sénd

es. Em

costa

d'en

ten-

dre, p

oso p

er cas, q

ue T

anto-logia

go

ytiso

liana

ob

lidi S

a-

garra. B

rossa i Sarsan

edas, d

ela m

ateixa

man

era qu

e. la d

e

Sis p

oetes

|j

con

viaen

en

les du

es tries ,vu

it o d

eu só

t\els p

oem

esco

incid

ents

Dolors

Oiler,

am

b u

n pessic

mes d

e gen

erositat i allarg

ant

el marc cro

no

lóg

ic, no

hau

riah

agu

t de d

eixar a la in

temp

e-rie

do

s no

ms q

ue em

semb

lenim

prescin

dib

les, p

arlant

de

Poetes d'ara, co

m Jo

rdi

Sarsa-

ned

as, d

'un

co

stat, i

María

Mercé M

arcal, de l'altre. P

eroaq

uesta és l'av

entu

ra, la gracia

i la gran

desa d

e l'antó

leg: h

a-v

er de ju

gar sen

se caites mar-

cades, do

nar p

rioritat d

e pas au

ns n

om

s, deix

ar-ne u

ns al tres

a la

cun

eta i esp

erar q

ue

el

temp

s hi d

igu

i la seva.C

om a

coda fin

al, n

o mes

vo

ldria rep

un

tar la imp

ortan

-cia d

'un

a anto

log

ía com

la de

José A

gustín G

oytisolo q

ue,

sens d

ub

te, actuará d

e po

rta-veu

eficac d

'un

a poesía e

nm

arxa

i d'u

na

literatura q

ue

passa per u

n b

on

mo

men

t de

joc. Fent u

n p

arallelisme fácil

amb el B

arca, po

tser no h

i ha

sensació d

'equ

ip ni u

na direc-

ció clara, pero h

i brillea d

e fatem

ps

prim

ers es pas es d

'es-tricta q

ualitat.

Dolors O

llerP

RO

FE

SS

OR

A

DE

TE

OR

ÍA D

E L

A L

ITE

RA

TU

RA

I D

E L

ITE

RA

TU

RA

C

OM

PA

RA

DA

Podrien

ser un

squants m

es, peroson

deu

. 'Deu

poetes

d'ara' (Editions 62|

és una antología

d'autors catalansn

ascuts entre 1926 i

1945 que van triar

l'opd

ó de la llibertatindividual per feruna p

oesía queconvida al d

iálegsobre el m

ón.

MA

RT

A C

IÉR

CO

LE

S "Ningú es pren

seriosament

els poetes"l£ ¿La tria respon a raons estrictosde qualitat?U

L É

s un

a selecció. Deu poetes

son mo

lt pocs. De fet,

l'encárrec va ser q

uejo fes u

na

anto

log

ía d'aq

uesta g

enerad

od

e po

etes. Hi vam

po

sar Martí i

Pol i B

lai Bonet p

erqu

é Blai

Bonet m

'agrad

a mo

lt i, comque n

o estava recollit a

l'anterio

r anto

log

ía, l'hi vaig

inclo

ure. L

a idea e

ra fer un

aantología d

e poetes qu

e vanco

men

car la seva vida activa el68, 69 i 70.

M

¿Diña que V

aníologia ésafectiva?U

E

ls he co

neg

ut gairebe to

ts.V

aig estud

iar amb M

iquelB

aucá, pero després n

o T

he vistm

es. A F

eliu Fo

nn

osa T

heco

neg

ut m

es tard. N

o tots son

amics, pero son co

ntem

po

ranis

meu

s, i po

tser sí qu

e aqu

est ha

estat un

parad

igm

a de tria.

Efe NTii podría haver indos

d'altres, pero no ho ha fetU

La v

eritat és qu

e m'h

e fixaten u

n tip

us d

e poesía qu

eto

tho

m h

a anat p

osan

t en el

sac de la poesúí de l'experiénría,

perq

ué és u

na poesia q

ue

s'entén

. Son g

ent q

ue h

a fetpoesia form

alista recu

peran

tform

es classiques. pero q

ue

tamb

é han

inv

estigat i h

an

jug

at amb la llen

gu

a.U

¿C

om ha evóluáonat cadascun

deis poetes?

U

N'hí h

a qu

e exp

liqu

enex

perien

des m

es surreais, m

esam

agad

es darrere d

e lafigurado,

com fa G

imférrer.

D'altres, com

Co

mad

ira,ex

pliq

uen experiéncies m

es

metafisiques. N

'hi h

a qu

etracten ex

perien

des m

esm

oráis, e

n el sen

tit de m

ores, de

costu

ms, com

, per ex

emp

le,Jo

an Marg

an t, Francesc

Parcerisas o

Marta

Pessarrodona. S

on gen

t qu

eh

an ting

ut u

na ed

ucad

o mo

ltin

teressant. A

l com

encam

ent

ha estat m

olt co

nv

end

on

al im

olt trav

ada, pero després van

passar peí xoc deis seixan

ta, onto

t es va po

sar en qü

estió. A

quíh

i hav

ia un

a barreja de coses.

Per u

na b

and

a, la mo

dern

itatm

es abso

luta, am

b lain

tegrad

o de la cu

ltura

american

a deis audiovisuals.P

er l'altra, hi havia to

ta lab

ranca francesa d

el'estru

cturalism

e, la refiexiócritica sobre el co

mu

nism

e il'explosió d

el 68. Van estar

mo

lt entretin

gu

ts en la seva

form

ado d

'adu

lts i aixó es no

taen u

na poesia m

olt co

nfo

rtable

i acollidora, amb diverses

possibilitats i gens do

gm

ática.E

n relarió amb els m

es joves,deis q

uals tam

bé m

'agrad

aria

fer un

a anto

log

ía, aqu

ests esqueixaven m

es. Tlnc la sen

sadó

qu

e els mes joves, q

uan fan

poesia, semb

len gran

s. En

canvi, qu

an aqu

ests van

sortir

eren del tot n

ou

s. Tenien g

anes

de conéixer u

na altra cosa q

ue

no fos C

atalunya i Espanya, A

mes, n

o h

an

com

breg

at mai

amb gaires rodes d

e molí. L

aprova és q

ue n

o so

n figures

instítu

do

nals.

EC

¿Els nous poetes continúen peí

com

í de \a individualitat?U

E

m sem

bla qu

e con

tinú

ensen

t forca ind

ivid

ualistes. L

ag

ent q

ue pensa s'estim

a mes

construir-se les coses un

a mica

dares. cosa q

ue ja és p

rou

difíd

l, i ser poeta h

o és mo

lt, de

difid

l. Alguns poetes fins i to

th

an arribat a teñ

ir vergonya de

ser-ho. Ais p

oetes, n

ing

ú se'lsp

ren seriosam

ent.

Goytisolo resum

eix un segle 'JO

RD

I L

LA

VIN

A

deis p

oe

• l'ed

at:o

llits.

LA

an

tolo

gía

del

y g

ran deis G

oytiso-lo co

nstitu

eix un

aexcel-lent

apro

xi-

ma

do

a u

na p

artco

nsid

erable d

e la p

oesia ca-

talana d

'aqu

est segle p

er a tot

el m

ón d

e p

arla castellan

a.U

n vo

lum

de q

uasi sis-centes

pag

ines

qu

e apleg

a e! g

ruix

del q

ue el p

oeta i trad

ucto

r ha

qu

alificat, a

mb u

na ro

tun

di-

tat ab

solu

tamen

t d

iscutib

le,co

m la

poesia en

cátala d'a-

qu

est segle qu

e quedará.V

eintiún poetas catalanes pa-ra

el siglo X

XI co

nsta

d'u

np

refaci lleu

ger

qu

e p

reténem

marcar el p

eríod

e de l'a

n-

tolo

gia

i desfer

algu

ns

deis

preju

dicis

mes d

ivu

lgats so

-b

re la

lleng

ua

i la cu

ltura

catalanes.

L'obra

-pe

r ven

-tu

ra, bilin

gü

e, i inu

sualm

ent

rigo

rosa

peí q

ue fa

a la

cor-

recció deis tex

tos

orig

inals-

es d

ivid

eix en

qu

atre p

arts.

EL

S P

RIH

ER

SL

a prim

era part a tren

-ca am

b Carn

er 1 aplegatam

bé

Riba,

Foix, S

al-vat-P

apasseit (al qu

al lid

esapareix

arreu del

llibre el g

uio

net

entre

els cognoms) i M

anen

t.É

s, com es p

ot su

po

sar,la

part

mes difícil d

etrad

uir:

Cam

er, sobre-

tot, ja q

ue R

iba resulta

en castellá tan

eixarreit

com en

cátala. El sin

-g

ular

artifid lín

gü

ísticd

e F

oix q

ued

a absolu-

tamen

t d

issimu

lat en

tradu

ccion

s de G

oy-p

erfectamen

tp

er altra ban

da, to

t i

mica. C

ada p

ortad

ellan

om

del p

oeta trad

uit

qu iolo,fel

amb

con

té ,ográfica i, al co

stat, un

a plan

aam

b la

corresp

on

eni

biblio-grafía p

oética: per cert, en la d

e

JOS

É A

GU

ST

ÍN G

OY

TISO

LO

J.V. F

oix es prescin

deix deis dos

prim

ers títols (Gertrudis i K

RTU

),p

otser p

erqu

é l'antó

leg no els

atribu

eix carta

de

natu

ralesap

oética. T

ot i aixó, les versions

foixianes co

men

cen am

b e

lso

net inicial d

e KR

W. C

uriosap

arado

xa.

A p

art d

'aixó

, con-

fesso q

ue m

'ha

desco

ncertat

l'elecció deis

poemes

carneri-

ans, q

ue d

ina

qu

e po

t oferiru

na

imatg

e mes aviat p

oc re-

presen

tativa

de

l'o

bra

del

prín

cep. N

o hi h

a lapsu

s o im

-p

redsío

ns d

e tradu

cció: co

m a

mo

lt, aq

uell

"qu

e l'emp

edrat

recolza" del p

oem

a N

adal, d

eS

alvat-Papasseit. q

ue q

ued

a queel em

pedrado realza. L

a resta,

d'u

na

gran

rectitud

i literali-tat.E

n aqu

esta prim

era part h

ítro

bo a faltar el p

oeta q

ue, p

eí

meu

gu

st. h

a d

om

inat

am

bm

es perfecció la lleng

ua cata-

lana

aqu

est segle:

Sag

arra.E

nten

c qu

e sigu

i un

perso

nat-

ge p

oc am

able

per a

algu

ns;

un

po

eta p

oc ex

qu

isit, p

er a

d'altres. P

ero ling

üísticam

ent

és, sense

discu

ssíó.

un

deism

es do

tats, si no el q

ue m

es.

Goytisolo e

n p

arla -com

tam

-b

é d

e G

uerau

de

Liost, F

ol-

gu

era, López-P

icó i Garcés- e

nel b

reu resu

m q

ue en

capcala

cada p

art. En

qu

alsevo

l cas, elg

ust

seiectiu és e

l del p

oeta

castellá, i aixó és in

con

trov

ertib

ie (un

servid

or v

a teñir, fa

>•>

•>

•

•C

UL

TU

RA

•III

Dolors O

llerE T

EO

RIA

'DE

LA LITER

ATU

RA

I DE LITER

ATU

RA

C

OM

PAR

AD

A

•A En quin sentit?

DA Per exem

ple, aquestaantología está m

olt bé. l'hefeta am

b molt de gust i suposo

que tots ells están mes o

menys contents de ser a les

Millors O

bres de la LiteraturaC

atalana. Pero han d'anar dtdeu en deu. I cadascun d'ellsdigne de teñir un llibre enaquesta collecció. La m

ajoride novel-listes hi teñen unanovel-la. ¿Per qué no agafar •tres últitns llíbres d'aquestsautors i posar-los a lacollecció?&

£. S'atrevirá amb els m

ésjoves?DA

És que aquesta és unacollecció m

olt convencional,en el bon sentit, perqué fa latradició. Les M

iHors Obres de la

Literatura Catalana vol dir aixó.

Per tant, s'entén que, dem

oment, no pensin a recollir

gent mes jove. Pero gent que

ha arribat ais cinquanta anysja poden com

encar a sercalibráis d'una m

aneracanónica. Sí que m

'interessenm

olt els poetes joves, i elsllegeixo am

b molt d'interés.

1A ¿Els poetes antologáis son

importants m

es enlla de Vámbit

cátala?DA

Sí, jo diría que formen part

de la cultura catalana i també

de la no catalana, sobretot, sino hi hagués el problem

a dela llengua, que sem

pre fafxonteres. Son im

portantsdins del balan9 d'una culturaeuropea. Si U

egeixes autorsitalians, francesos o anglesosd'aquesta edat. veus que sonm

olt inter pares. És curios quela idea de la Segona G

uerraM

undial, que va provocar una

crisi i un canvi de paradigma

en el pensament. els va influir

a tots de manera m

oltsem

blant. Per exemple, hi ha

molta sem

blanca amb les

reflexions que fa PeterH

andke sobre la llengua isobre la vida. Son unagenerado que sí poguessin

teñir una llengua comuna,

serien molt fraterns. D

e fet,les circum

táncies históriquesno son perqué sí. H

an viscutm

es o menys el m

ateix tipusdincitació, de reflexió i dedesastres. Els espanyols, asobre, tenim

la Guerra C

ivil,pero cree que no és el m

es

important en el seu

imaginan.

MA

¿El desastre de la

SegonaG

uerra Mundial els pesa m

es quela G

uerra Civil?

BA C

ree que sí. Potser peí fetque tots ells se'n van anar forade joves, O

potser perqué totel que eslava passant eram

assa angoixant iaclaparador... S'havia de serm

assa d'una peca. Un artista

potser considera que tot aixoés una m

ica castrant. Cree que

la Segona Guerra M

undial vaser m

es important per la seva

superestructura mental. Per

aixo dic que son und rmea

postexpressionistes. Després

hi havia el vessant polític, eldeis escriptors politítzats odoctnnaris, dit siguí senseánim

pejoratiu, pero tampoc

va ser el seu cas. Ells fan unareflexió sobre Europa desprésdel desastre de la SegonaG

uerra Mundial. I el fet de ser

catalans els ha ajudat a veurela dificultat de la diferencia.Escriure en cátala a Espanyavol dir no nom

és ser diferent,sino tam

bé que no entres enels circuits organitzatius am

bqué un Estat dona sortida a lesteves obres. És una actituduna m

ica metafísica. És una fe

en la perdurabilitat de laparaula.1A

Aixo dem

ostró que no pos perfer servir una llengua m

inoritarias'han de tractar tem

es iocalistes.Aixo s'ha fet m

es en novelia?DA

Sí, i cree que aquest és undeis errors de la novel-lacatalana. La tradició de lapoesía es pot anar aprenent através de m

olts autors d'altresllengües, fins i tot traduits. És

un ofici on reconeixes els de lateva tradició. C

om que és una

cosa sintética i molt

elaborada fonnalment, les

formes perduren per sota deis

significats de cadascuna de lesllengües i les idiosincrásies.En novella és m

es difícilperqué es necessita un coixíextern contextual que tinguim

olts registres de llenguatge.N

o vull entrar en aquest tema,

pero em pregunto si no será

cada vegada mes difícil fer

novella en cátala, perqué, sil'ús está en retrocés, ¿com

esfaran les novel-íes? D

'altrabanda, els narradors hanhagut d'agafar un eos m

oltextens, s'han preocupa! perveure la tradició i han llegitm

olta noveMa catalana,

potser massa. Ja hi ha coses

molt bones, pero, en general,

pensó que no hi ha tantaqualitat com

en poesia.1A

Deis prem

is, qué en pensa?DA

Hi ha m

olts premis

literaris que de vegades esdonen sense saber ben bé perqué. Son diners que es donen,i está m

olt bé, pero no hanpensat en una cosa m

olt mes

eficac: fer una tria deis deu odotze llibres im

portants quehan sortit cada any i fer uncontráete am

b editorialsestrangeres perqué elstradueixin. A

ixo sí que seriaun prem

i.H

t Veíg que el preocupa Jorcaaixo de traspassar fronteres.DA

A m

i sí. Tinc un costat molt

contemporani i pensó que el

que no surt a la llum potser

ho trobará enterrat algúnsavi, pero és m

olt probableque no es desentem

mai m

es.

uns anys, el desencert de pu-blicar una

antología am

b elque aleshores eren els seus po-etes catalans preferits: donesbé, al cap del

temps nom

éssalvaría, entre els antologáis,dos nom

s —Cornadira i Parce-

risas- i prescindiría

gairebéintegram

ent de tots els altres).Sí que se m

'acut, en canvi, unretret m

es objectiu: no entencper qué s'ha escollit un nom

-bre idéntic de poem

es per acada poeta, quinze. la im

pres-sió que rebrá el lector és queM

anent és

homoiogable

-quant a importancia, quant a

repercussió o influencia poste-riors- a C

arner o Foix, o. en-cara pitjor, que Rovira o Su-sanna son equiparables a V

i-nyoli, Ferrater o Estellés. D

i-guem

-ho, com Ferrater, a l'ín-

revés: per

a una

eventualantología de poesia castellana,Luis A

lberto de Cuenca o A

n-drés Trapiello no poden estarrepresentats -perdó: pensó joque no haurien d'estar repre-sentats- am

b el mateix nom

-bre de poem

es que Cernuda o

Salinas, posem per cas.

ELB D

E LA C

U ER

RA

La segona part

compren

elssegüents

poetes: Pere Q

uart,Rosselló-Pórcel, Espriu, V

inyoli

i Ferrater; la

generació m

esfondam

ent ferida per la guer-ra. En la nota

introductoria,G

oytisolo parla

deis absents

mes notoris (una banqueta de

luxe): Torres. Teíxidor, Palau iFabre, Brossa i Sarsanedas. Peíque fa a R

osselló-Pórcel. una deverda i una de m

adura. La se-gona és haver-lo tingut presentd'una m

anera predominant en

aquesta obra; la verda, haverdonat un sintagm

a equivocat,precísam

ent en un deis versosdel seu poem

a mes célebre, A

Mallorca, durant la guerra civil. La

carena ciara d'on ve la pluja blavaha quedat m

inimitzada,

tanten cátala com

en castellá. tanten cursiva com

en rodona, enuna inintelligible cadena ciara.

En aquesta secció s'hi

re-troba la poesia clarivident deV

inyoli -que s'aguanta forca

bé en la traducció, i fins re-corda una m

ica la poesia deB

arral- i la mes innovadora

de Ferrater, de dicció tan afí ala deis seus com

panys de ge-neració barcelonina i, en es-pecial, a la del seu am

ic Gil de

Biedm

a. Espriu, en

castellá,conserva prou bé la seva con-tundencia

original. D

e Pere

Quart s'ha glossat m

olt mes la

vena trágica, esqueixada, queno pas la cínica. La tria vinyo-liana és encertada, tot i que

una antología sempre será un

forma c m

assa estret per con-tenir el seu esperit

creador.Ferrater és deis que en castellásonen m

es bé.

ELS ÚLTIM

SLa tercera part recull aquestspoetes: Estellés. B

onet, Sam-

pere, Margarit i Pessarrodona.

Per edat, aquests dos últims

potser arribarien a escaure enaquest replá, pero no pas pergrup o generació. que caldriaallistar-los am

b els poetes dela quarta part. El gran descar-tat és M

artí i Pol. i no s'enténgaire per qué (en la vasta pro-ducció del de Roda sem

pre hiha algún llibre, alguna

líniaform

al, que acostuma a agra-

dar). Siguí com siguí, es tracta

de l'abséncia mes significativa

del llibre. Per contra, el granguany d'aquesta antología éshaver-hi inclós Sam

pere. Dis-

crepo amb G

oytisolo (discre-pancia, com

s'ha insinuat ja,perfectam

ent iH

egítima

per-qué concem

eix el gust de ca-dascú) peí que fa a la seleccióde

composicions

d'Estellés:llibres

tan im

portants com

L'fíote! París o Uibre de m

eravellesno

hi están

representats.Tam

poc els destaca la biblio-grafía de 1'autor, que inclou.per contra, algunes obres m

e-

nors de! de Burjassot. Blai Bo-

net deu haver estat deis mes

enrevessats de

traduir, per

mor del seu ideo léete poétic i

de la bella variant lingüísticabaleárica em

prada (a la qual,val a dir-ho, s'ha escam

otejatun rellevant som

: "Jo som el

vostre ca que bava" del poema

Déu com

pany, en favor de la

forma

equivalent per a l'es-

tándard central). De Pessarro-

dona es diu que "manifestó un

equilibrio forma-fondo casi anglo-

sajón": francament, em

costa

d'apreciar-lo. aquest equilibri.M

argarit resisteix molt bé la

traducció: de mes a m

es, l'an-tóleg ha tingut la sensibilitatd'incloure

aquí dos

poemes

indispensables de l'autor: Pri-m

er amor 1, sobretot, L'oracle.

La quarta part presenta Co-m

adira, Parcerisas, Gím

ferrer,R

ovira. M

arca! i

Susanna.M

alauradament, la tria s'atu-

ra aquí, i no recull noms im

-portants com

, a cavall entreels poetes de la tercera part iels d'aquesta, B

aucá, o, ja ple-nam

ent en

el període

d'a-questa. els de Puigverd, Pla-nella o A

ndreu Vidal. El m

esdestacable H

'aqüestes darrerespagines

és la selecció, m

oltrepresentativa,

deis poem

esdeis dos prim

ers antologats.

En canvi, és una llástima

-i

ara parlo peí conjunt de ro-bra- que no s'hagin donat lesrefe rene íes

bibliográfiquesdeis poem

es col-leccionats enel llibre, oblit que es podríam

irar d'esmenar en edicions

successives.Si el tem

ps i les condicionspolítiques

haguessin confír-

mat la convicció unam

uniana(que

tot habitant

de l'Estat

hauria de dominar les quatre

llengües que s'hi parlen), lla-vors aquest tipus d'obres nopassarien

de ser

inventarisanotats m

es aviat circumstan-

cials. Malauradam

ent, pero, eldesig

del pensador

base és

allunyat com una utopia de la

realitat, amb la qual cosa an-

tologies com

aquesta

adqui-reixen un sígnificat m

olt mes

crucial: el de donar a conéixeral sord exterior els gestos d'u-na cultura petita, pero vital iindustriosa,

diguem-ho

així.La gran sort per a la poesiacatalana d'aquest segle és quequi ha em

prés i realitzat el

compendi

deis seus

autorsm

es notables ha estat, justa-m

ent, un illustre coneixedorde la m

ateria com José A

gus-tín G

ooytisolo, que l'ha publi-cat dins aquelles tapes de co-lor

de paper

d'estrassa que

han guardat. també de sem

-pre, .1 seva propia producció.