IQDANY^MRO» i FS BALEARS

ü ; Revista de l'Associaciój Cultural Ariany.; Maig -- Juny 1993.j N. 185 PVP: 300 ptes

yPALNA

*

„2-

-'• Dia 2 de maig ens vadeijcar madò Francisca GenovardMestre (de Sa Figuereta), tenia82 anys i era fradina.

* Dia 3debar l'amoFerriol (Sandic),i era casat.

Descansin en pau.

de maig ens vaen Miquel Ribot

tenia 75 anys

ARIANYRevista Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telèf.: 56 12 87D.L.: IM 207-1971

Edita;Associació Cultural Ariany

Grup de Redacció;Gabriel Frontera MestreJaume Taberner RibotCatalina Pont JuliàTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner RibotJoan Molines Julià

Dibuixos;Jaune Capó Sansó

Imprimeix:Apóstol y Civilizador

* * * * *

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpresen l'opinió dels

seus autors.

* Dia 16 de maig varen combregar en José Maria Vallejo Morey,n'Antoni Frontera Negre, en Pedró Mestre Mestre, i na Magdalena RigoMestre.

Cançons dedicades a sa mevacosina Franciscà GenovardMestre.

Que Déu t'hagi recollida,Franciscà cosina meva,i que el Cel ja sigui ca teva,per tota una eterna vida.

Déu del Cel ho sap donar,si s'ho tenen merescut,i es temps que tu has viscut,bon exemple has sabut dar.

Déu del Cel quan et crida,ja et tenia preparat,un puesto ben reservat,que és es premi que sol donar.

Noitros que hi venim darrera,en tu mos poguem trobar,a n'el Cel per disfrutar,que és lo únic que mos queda.

* Dia 20 de juny vacombregar na Patrícia MariaMoneadas Oliver i Araren batejara na Raquel Maria MancadesOliver.

SOL·LUCIONSDéu del Cel t'hagi coronada,

amb una corona hermosa,ja que eres tan fervorosa,i llavors bona cristiana.

Joan Frontera.

TEST CULTURAL

1) PP

2) PP

3) PSOE

4) NO

5) Per l'any 1995

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) S.Cegar. D) Panades. E)F) Malifet. G) Ramar.

S\ A EE B D

¿£7^ 1 -í -..! J/'À/j o p T o i/fvì s

B) Sec. C)Sang. Amen .H) Rel. I)S

VERTICALS. - 1) S. 2) Pam.3) Cañar. 4) Senglar. 5) Sega.Imes. 6) Cadafal . 7) Remer. 8)Set. 9) N.

;N N 0C E IELL

E

<ä

(LìLUB

U,

AAD

S"

L

4

iii!

1

<

«taL

iAGL.

BSTf.,-

A/ K* s ^ —

¿l 0E lT>

D A / N - j OD A.. W j S

R,TJ

t Q hR

T

R ¡El

0 1U ¡T

p0uYU

T AÍ/ oP \PJ~ 0_ J_ N

u i R r

Coordinadora oi defensa de fes -3-

aigües de "SA MARINÉTA".Davant les confuses informacions de trasvassar

les aigües de SA MARINETA per part del Govern il'empresa EMAYA per a l'abastiment d'altrespoblacions, els lluhiners hem cregut oportú laconstitució d'una coordinadora encaminada apreservar l'ús del darrer aquifer verjo deMallorca.

Els objectius principals d'aquesta coordinadoratenen com a finalitat, entre d'altres elssegüents :

* Aconseguir promoure un FLa de recursoshidràulics seriós, pel conjunt de les Illes.* Que no s'estregui ni una sola gota d'aigua de

la darrera reserva natural "SA MARINETA", mentre

no s'hagin esgotats tots els recursosd'aprofitament d'aigües que aboquen a la mar id'estalvi del consum i de la revisió de xarxesdistribuidores.

Si entre tots aconseguim aquests objectius, lazona de "SA MARINETA" romandrà com a reservahidrológica per abastir la nostra Illa en un futuri en casos d'extrema necessitat.

Tenim nafres ben fresques i obertes produides,tan a les zones del PLA DE SANT JORDI, CAMPOS, SESSALINES, con a altres indrets de Palma, per mancade previsió i d'estudis seriosos. La salinitzaciód'aquestes zones és irreversible i, de moment,suministren miseri en forma d'aigua salada.

Deu raons per oposar-nos

al transvassament d'aigua1.- Els tècnics asseguren que hi ha unes

possibilitats bastants elevades de salinitzar1'aquifer ja que no hi ha prou informació delnostre subsòl. En primer lloc s'han de realitzarestudis que demostrin que efectivament hi ha unaccèdent i que les característiques hidràuliquesdel subsòl permeten la seva extracció sense unperill de salinització.

2.-- El nostre ja és el darrerr aquiferimportant connectat amb la mar que no estàsalinitzat. El del Pla de Sant Jordi i el deCampos, per mor d'una mala gestió, han sofert unprocés irreversible.

3.- La salinització és un procés irreversible,una vegada salinitzada una conca mai no esdessalinitza.

4.- La densitat de població de la nostracomarca és prou important. Els seus nuclis depoblació: Inca, Sa Pobla. Muro, Alcúdia, Sineu...necessiten tenir assegurat el subministramentd'aigua.

5.-L'agricultura intensiva de reguiu és unaimportant font de treball en la comarca estantarrelada tradicionalment en Sa Pobla i Muro.Aquest transvassament la perjudicarà notablement.

6.- La important ocupació turística del Port

d'Alcúdia i Can Picafort necessita mantenir-se jaque és una font de treball molt important. Elturisme de la nostra conarca té el mateix dret aexistir que el de Palma i Calvià.

7,- L'albufera és el parc natural més importantde les Balears i el transvassament pot suposar laseva dessecació i la conseqüent pèrdua d'aquestariquesa natural que atreu gent de tot el món.

8.~ L'aigua es transvassa a una empresa que.comercialitza amb ella com a producte especulatiu.El seu president assegura que els objectius sónobtenir aigua d'on sigui sense importar-li d'on veni, per tant, les conseqüències.

9.- La construcció de la canonada peltransvassament té un cost elevadissim, 900 milions,que es podrien invertir en reduir les pèrdues enla xarxa de distribució d'aigua de Palma que sóndel 25%. Aquest percentage suposa més aigua de laque es pot transvessar de la nostra conca.

10,- Aquesta no és la solució ja. que enhaver-se salinitzat la situació serà encara mésgreu que l'actual. La solució està en fer un úsracional d'aquest recurs i reciclar les aigüesresiduals com ho fan a zones amb la mateiïcaproblemàtica que la nostra: Israel, Aragó,Catalunya.

NOTA: A la redacció de la Revista tenim unesfulles per a les persones que vulguin firmar perprotestar i evitar que mos robin s'aigua de SAMARINETA. Esperam sa vostra col·laboració.

Final de CatequesiCon a cloenda del curs de

catequesi que s'ha duit a termea n'el nostre poble es vacelebrar una missa en la qualels grans protagonistes forenets al·lots que han assistitdurant tot l'any a n'es curseti es catequistes.

També dia 5 de juny varenfer una excursió per celebrarl'acabament des curs.

£1061Com tots sabeu, fa una

temporada que funciona aquestnúmero de telèfon per lesurgències mèdiques.

A través de la Premsa Foranade Mallorca, la direcció delsCentres d'atenció Primàriad'INSALDO, ens ha fet arribaruna comunicació referent al'escàs nombre de demandesrebudes dels particulars delspobles de Mallorca, i enssuggereixen la conveniència dedonar a conèixer l'existènciad'aquest servei.

Esperam que no hàgim detelefonar cap vegada al 061, jaque només és en cas d'urgència,però si vos veis estrets nodubteu en fer-ho.

Anada a LlucL'associació de la tercera

edat va anar a Lluch per adorara la Mare de Déu, aquestatrobada és una encontrada detotes les associacions de latercera edat de Mallorca que escelebra cada any, cadaassociació fa una ofrena deflors a la Mare de Déu i tambéa nivell particular lespersones hi duen un ram.

-4-Ekccions

Dia 6 de juny hi va havereleccions generals, elsresultats a nivell nacionalsegurament les coneixeu, elsresultats a Ariany foren elssegüents :N° d'electors censats 710N° d'electors que votaren 590Participació 83*09%

CONGRES DELS DIPUTATSPP 317UM 176PSOE 53PSM--ENE 19CDS 10EU bERC 3ARM 1EVIE lNuls 2En Blanc... 4SENATJosé Cañellas (PP)... 309Jaime Font (PP) 178Jeroni Alberti (UM).. 178Fernando Trujillo (UM) 161Antoni Garcias (PSOE). 58Miquel Riera (PSOE)... 48Joan Arbona (PSM) 18Pere Sampol (PSM) 1.6Miquel Artigues (CDS). 1.1Miquel Nadal (CDS).... 10Joan Mir (ERC) 5Magdalena Blanca (EVIE) 4Miquel A. Lladó (EVIE) 3Maria Bonnin (EU).... 3Miquel A. Cabeza (EU). 3Eduardo Vizcaino (ARM) 2Nuls 12En blanc 1

Aou&ata. fotogjiafia ¿A de.Jihona. de. pantin cap a Lluc..

Sa MarinetaSegurament ja sabreu el trui

que hi ha ant) lo de ses aigüesde Sa Marineta, el fet és ques'en volen dur s'aigua d'un pouque hi ha a Llubí cap a Palma iCalvià, aquesta aigua,juntament anfo un pou que hi haa Ariany, en principi havia deservir per regar es pagesosd'Ariany i Petra, hi ha hagutmoltes promeses que no s'hancomplit, s'ha de recordar que ales passades eleccions elConseller d'Agricultura, P.J.Morey vengué a Ariany i vaprometre que sa posaria enmarxa i ara mirau per on las'en volen dur a Palma.

La televisió de Balears enva fer un reportage que estavagravat a Ariany i que esprincipal protagonista va ésseren Miquel Mestre Sansó. Perevitar aquest transvassaments'ha format una Coordinadora,en trobareu més informació auna altre part d'aquestarevista, vos volem dir que a laredacció de la revista tenimunes llistes obertes per lespersones que vulguin firmar perevitar aquest expoli que fan alPla de Mallorca.

AniversariAquest mes de juny s'han

complit 25 anys de l'ordenaciósacerdotal de Don Nadal Trias,rector d'Ariany desde fa més omanco un any.

Tots es que feim feina a SaFulleta li volem donarl'enhorabona per aquest fet idesitjar-li que en puguicomplir molts més.

Donante de SangEl passat 9 de maig va tenir

lloc a Santa Margalida laTrobada anual de Donants deSang, l'acte va consistir ambuna missa, en que ca da pobleva fer unes ofrenes, llavonceses varen posar les diferentsmedalles, enguany a Ariany enposaren una de 25 donacions itres de 10 donacions.

També es va fer entrega alsdiferents mitjans decomunicació d'una placa per lacol·laboració que presten. AAriany n'entregaren una a laràdio parroquial i una a "Sa

Fulleta", la placa du lasegüent inscripció:

LA GERMANDAT DE DONANTSDE SANG DE MALLORCA

ASA HJLLETA D'ARIANY

PER LA SEVA COL·LABORACIÓ.

ConfirmadoEl proper 1.0 de juliol un

grup de jovesd'Ariany rebran ella confirmació deBisbe de Mallorca.

Aquest grup jad'anys que vapreparació, varenD. Mateu Buades,

i al·lotessagrament demans del Sr.

fa un grapatcomençar lacomençar ambseguiren amb

-5-es rector i frares de Petra ihan acabat amb D. Nadal, sensdubte una preparació un pocaccidentada.

Ampliació zones 5BA proposta de la Conselleria

d'Agricultura i Pesca, s'ha¡acordat instar al Govern de laNació que sol·liciti de la CEEll'ampliació de l'àmbitgeogràfic de l'actuació delPrograma Operatiu del "Pla deDesenvolupament de les ZonesRurals de les Illes Balears del'Objectiu 5B", a executardurant el període 1994 -- 1999,als municipis de laMancomunitat Pla de Mallorca.

Miqud Àngd Nadal amb "Sa Fulleta"El Barça ha guanyat una

altra vegada la lliga,felicitats a tots els "Culers"!

L'esforç de tots elsjugadors durant la temporada haarribat al seu fi i només unequip podia guanyar, aquest anyha tornat ésser el Barça, pertercera vegada consecutiva.

En Miquel Àngel Nadal és elmallorquí del Barça, aquestjovenet ira néùcer a PortoCristo el 28 de juliol de 1966,fa dues temporades que vesteixels colors Blaugrana i tarile haestat convocat en diversesocasions per la Seleccióespanyola.

El passat dia l de maig,ràrem tenir l'ocasió de parlaranto en Nadal al "Nou Camp", iira tenir l'amabilitat dededicar-mos un autògraf per "SaFulleta", i per cert va dir queun dia vendria a veurer-mos.

També cal recordar que elsseus companys d'equip, amb elsque vàrem parlar, \raren éssermolt simpàtics i amables.

Aquesta revista arribarà ales mans d'en Miquel ÀngelNadal, esperam que li hagiagradat aquest petit escritdedicat a ell, també li volemfer arribar la felicitació perésser Campions de la lliga 92 -93.

Margalida Taberner.

»«Ln fex

j sovc A

Un poc de totD'aquests dos mesos, teñí» po-

ques noticies interessants perdestacar referint-se al nostrepoble, ja que quasi bé, únicaments'ha parlat d'eleccions, governs,canvis de governs, etc., però sique n'hi ha haguda alguna i queressenyaré a continuació.

ELECCIONS GENERALS

Ço ja queda exposat a un altreapartat, el passat 6 de Juny,varen tenir lloc les eleccionsgenerals per elegir el Presidentde Govern pels propers quatreanys.

A Ariany va haver-hi unaassistència bastant nombrosa depoblació censada que va anar avotar, significant el 83 % delcens total.

Va sorprendre un poc, que UMtregües tan pocs vots, tenint encompte el carisma personal den'Antoni Pascual, batle d'Arianyi actual Secretari General delpartit, ara bé, jo crec que tam-poc s'han de tenir molt en compteaquests resultats ja que desde unprimer moment, més bé pareixia unenfrontament PSOE-PP, mentres elsaltres partits a nivell nacionaleren convidats de pedra, encaraque com s'està veient ara, elspartits regionalistes tenen unaimportància que pot ésser deci-siva i basta pensar en Convergèn-cia i Unie i en el Partit Nacio-nalista Basc.

També cal destacar quea les Balears, el partit guanya-dor va ésser el PP i a nivell na-cional, el PSOE, encara que noen majoria absoluta com a les 3darreres convocatòries

I ara, fessem el que diu. elrefranyer: Festes passades, co-ques menjades; deixem les gene-rals i ja podem començar a pre-parar-mos per les Regionals queno mos donarem compte i ja hi se-rem damunt ja que si no es can-vien les dates, seran pel 1995.

I a n'aquestes, si que segu-rament hi haurà més guerrai partits com PSH o DM que a lesdarreres generals no han conse-guii treure cap parlamentari, pu-guin tenir qualque cosa que dir,

peri, esperei aconteixements i jaho sabeu, socialistes per quatreanys «és, si això aguanta!

CANVIS AL GOVERN BALEAR

I ja que estai en política,aquest íes de Juny, hi ha hagutuna inesperada remodelació delGovern Balear, en l'entrada decares noves a una sèrie deconselleries.

Han desaparegut consellershistòrics i d'un gran pes espe-cífic coi Jaume Cladera, fins araConseller de Turisme, AlexandreForçades, Conseller d'Econoiiai Hisenda, Jeroni Saiz, Consellerd'Obres Públiques i Gabriel Oli-ver, Conseller de Sanitat, perdonar entrada a noves generacionscom Rosa Estaràs i Joan Flaqueren només 27 anys, Catalina Cireren 29 o Jaume Mates en 36.

La premsa, sindicats i patro-nal, no puc dir que haginacollit molt bé aquesta reiode-lació, sobretot, pel que respectaal nou Conseller de Turisme, jaque consideren que hem guanyat enjoventut però hem perdut en expe-riència i que a n'aquestes altu-res, no estam per fer proves,

-però crec que hem de donar unmarge de confiança i segur quemés d'un demostrarà que no s'hanequivocat amb ell.

Després de la remodelacio, elGovern Balear, queda de la se-güent manera:

- President: Gabriel Cañelles.- Vicepresitent: Rosa Estaràs.- Governació: Catalina Cirer.- Cultura: Bartomeu Rotger.- Turisme: Joan Flaquer.- Sanitat: Bartomeu Cabrer.- Industria i Comerç: Cristòfol

Triay.- Obres Públiques: Bartomeu Reus.- Agricultura: Pere J.Morey- Funció Pública: José Berastain- Economia i Hisenda: Jaume Matas

La Conselleria de Treball iTransports, desapareix com a con-selleria i es crea la de Governa-ció.

RIBOT RIERA, EL MILLOR DE TERCERA

Efectivament, En Miquel Ribot,

ha estat elegit coi a lillor àr-bitre de 3i divisió de les Ba-lears.

Aquesta classificació, estàfeta en base a unes puntuacionsd'uns i n f o r m a d o r s tècnics delColite Balear d'Arbitres que en-via periòdicament als partits quees disputen.

Posats en contacte aib ell,•'ha contestat a una sèrie depreguntes:

* Quants de partits has arbi-trat enguany?

Tretze

* Tu ets àrbitre de 3» divisióperò segons tene entès, coia linier ja has participata qualque partit aib equipsde la, es veritat?

Si, vaig anar aib Riera Mo-rro al partit de lliga dela temporada 91 al BarcelonaTenerife, i l'any 92, alpartit de Copa At.MadridAt. Bilbao.

* Va sortir publicat, que araet presentes a unes provesper ascendir de categoria,Com funciona això?

El Col·legi d'Arbitres mosproposa, després d'una pre-selecció a base de provesteòriques.Precisament ara, els dies3 i 4 de Juliol, vaig a Ma-drid a fer un curseti si l'aprov, pujaré a 2a B.

* Hi ha qualque àrbitre cone-gut entre els professors?

Els responsables del curs,són En Sanchez Arminio,N'Urízar Aspitarte i N'En-ríquez Negreira, però el meuprofessor, serà en CasajuanaRifà.

* Quan sabràs els resultats?

A finals de juliol.

* Sou molts els aspirants?

Mos presentara 145 per 45places.

* Com estàs de moral, creusque seràs un dels 45?

Jo en tene esperances, aixíi tot, si no va b< enguany,l'any que ve ni tornaré pre-sentar. Jo ara tene 28 anysi fins als 34 hi ha possibi-litats, ara si arribas an'aquesta edat i no has pu-jat, ja no hi ha res que ferde la mateixa Manera, que a28 A si ha de pujar abansdels 37 i a lì Divisió abansdel 41 si no és així, notens cap possibilitat.

Esperei que les proves vaginbé i prest peguen presumir de te-ñir un àrbitre de categoría na-cional. Segur que serà així, jaque segons noticies, es l'arbitreen mis projecció de les Balears.

PRESUPOST ARIANYER PEL 93

L'Ajuntament, va aprovar elspressuposts municipals per enguanypujant la quantitat a una xifra• oït propera als 33 milions de hi.

Dins l'apartat de les despesescal destacar la partida destinadaa inversions, 10 milions de hi,seguida de la destinada a benscorrents i serveis, que puja 9'8milions i la destinada a personalque suposen 8'6 milions més.

Per cert, i en lo referent apersonal, la plantilla orgànicadel Consistori, ha quedat fixadaen 5 places; tres funcionaris (unadministratiu, un secretari in-terventor i "es saig") i dos em-pleats en categoria de personallaboral (un auxiliar administra-tiu i un encarregat de neteja).

PLA. PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA

Tal com va projectar el GovernBalear i que va quedar exposat anúmeros anteriors d'aquesta "Fu-lleta", el Pla de Desenvolupa-ment del Pla de Mallorca,està en marxa.

Per enguany, diverses conse-lleries tenen previstes inver-sions al voltant del 200 milionsde fe per intentar reactivar elPla de Mallorca.

La Conselleria de Sanitat, hareservat una partida de 4'5 mi-l'i-ons per millores dels centressanitaris.

La Conselleria d'Agricultura,ja ha firmat un conveni pel qualsubvenciona el 60% per arreglarcamins rurals, suposant una par-tida superior als 85 milions.

La Conselleria de Cultura,destinarà 28 milions a un plad'extensió d'educació física.Així mateix, facilitarà 5 milionsper activitats culturals i 30milions pel pla de millora de fa-çanes.

Per altra part i encara que ahores d'ara no està pressupostat,la Conselleria de Comerç i Indús-tria, també té projectat la crea-ció d'un polígon industrial alterme de Petra a on el Govern jaha comprat terrenys per la crea-ció d'indústries.

A part d'aquestes partides,existeixen crèdits subvencionatsa baix interès pel desenvolupa-ment d'activitats econòmiques iel departament de vivendes d'O-bres Públiques, també concedeixsubvencions per rehabilitacióde vivendes.

Ja ho sabeu abans d'invertir,demanau informació a l'Ajuntamentque igual hi ha subvencions pervosaltres i no ho sabeu.

COMARCA D'ACCIÓ ESPECIAL

Per altra part, i seguint ambel mateix tema anterior, aprincipis de Juny, els directorsgenerals del Ministeri d'Adminis-tració Territorial, D.José PeñaRubio i D. Pedro de Eusebio, esvaren reunir amb representants dela Mancomunitat des Raiguer i desPla, per estudiar la possibilitatde declarar-les Comarques d'AccióEspecial.

Aquesta classificació, es con-cedeix a les comarques en proble-mes econòmics del pals, segonscriteris del Ministeri d'Adminis-tració Territorial, ja sia perproblemes de marginació històricageogràfics o estrangulament tem-poral de l'economia d'una zona.

D'aquesta manera, el GovernCentral, posa en marxa unprograma per donar recolzamentfinancer a projectes d'infraes-tructura econòmica que permetin

-'/-

sortir de la crisi.Peña, va assegurar que les

dues Mancomunitats pareix quetenen les característiques idò-nees per optar a dita classifi-cació i que hi ha moltes possibi-litats ja que les Balears mai hanrebut cap ajuda d'aquest tipus iaixò també es valora.

La reunió de la Mancomunitatdes Pla, va tenir lloc a Arianyi a la mateixa també hi va assis-tir Alexandre Forçades aleshoresconseller d'Economia i Hisenda iGerard Garcia, delegat del Governa les Balears.

El conseller Forçades,va explicar al secretari d'Estatque hi ha en marxa un projectede reactivació econòmica, que ésel que tractam a l'apartat ante-rior, i que s'hauria de tenir encompte a l'hora de posar en marxapossibles ajudes per la "Comarcad'Acció Especial", idea que perlo vist fou molt ben acollida pelsecretari d'Estat Francisco JoséPeña.

LA SEU, ENDAVANT

La Comissió Insular d'Urbanimeva aprovar la construcció de lanova seu de la Mancomunitat desPla.

L'edifici, com ja hem comentataltres vegades, està ubicat alcarrer Hospital de Petra i es vacomprar a darreries de l'any pas-sat per 30 milions.

L'adjudicació de les obres, esfarà mitjançant concurs al que hipodran optar totes les ofertespresentades.

Encara que de moment es desco-neix el cost global de les obres,la Mancomunitat ja té firmat urconveni amb el Govern Balear, pelqual rebrà ajudes econòmiques alvoltant dels 20 milions.

I per aquesta vegada, jano hi ha res més, que passeu unbon estiu i pensau que a finalsd'aquest mes, tenim sa festa desa Independència i pel més que veses de Sa Patrona.

Biel Tovell

1953 any d'En Miró

CONSELLERIA DE CULTURA,EDUCACIÓ I ESPORTS

GOVERN BALEAR

GDANY§

MIROILLES BALEARS

No és la nostra intenció, ferun estudi profund d'En Joan Mir6ja que per començar, únicamentsom uns simples admiradors delgran pintor català afincat a Ma-llorca desde l'any 1940, peròtampoc volem deixar passar aquestany, centenari del seu naixament,sense fer una petita exposició dela vida d'aquest pintor universalque ens ha il·luminat amb una ri-quesa plàstica difícilment supe-rable.

Vagi des d'aquí la nostra ad-miració i aquest petit homenatgerealitzat en tota la bona inten-ció però *ancat lògicament d'unaprofunditat que. un crític d'artsegurament faria d'En Joan Mirói de la seva obra.

Joan Miró, va néixer a Barce-lona, l'any 1893.

Ja des d'infant, el món de lapintura el va atreure i així al'any 1907, al mateix temps quees matricula a l'Escola de Co-merç, comença les classes noctur-nes de dibuix a l'Escola de Be-lles Arts de Barcelona.

La decisió de dedicar-se defi-nitivament a la pintura, la vaprendre l'any 1911, durant laconvalescència d'unes febres ti-fóides. Per tal motiu, va anar adescansar a una massia que la fa-mília tenia a Montroig i aquí vaprendre la decisió.

L'any 1912, es va matricular al'escola d'art de Francesc Gali,aleshores, capdevanter de l'ano-menat moviment "Noucentista" iencara que no es va adaptar al'estil que allà s'estava creant,va servir-li com a experiènciaenriquidora.

Poc a poc, es va anar decan-tant cap a unes tendències avant-guardistes i és així, que a l'any1917, ja es poden veure obresseves com a Nord-Sud, Siurana o

Late;._feinde to

Prades que són una síntesi espon-tània i lliure entre la descompo-sició cubista de les formes i lallibertat "fauve" en el color.

L'any 1919, va viatjar a Parísi va conèixer a una sèrie de pin-tors avantguardistes entre elsquals hi estava Picasso. Fou unaèpoca de desorientació inicial,però que deixà marca en ell pertota l'obra posterior.Però la vertadera transformaciód'En Miró es va produir l'any1923 a Montroig en què la pintu-ra seva va assumir la concepcióque ja no abandonaria mai.

Influid per la poesia surrea-lista, va descobrir la possibi-litat d'un art tan fresc i direc-

"Autoretrat" d'Eh Joan Miró.

Una de les darreres obrescubistes, es titula "Bodegó ai*conill".

te com la poesia que s'estava es-;rivint. Segons paraules seves,îl descobriment va consistir enio anar al paisatge amb ideespreconcebudes per trobar-les enell, sinó deixar que el paisatgearribas a ell i el transformas ifou així que en el mateix paisat-ge que havia pintat la cèlebre"Massia" de tendències cubistes,pinta "Camp llaurat", en el qual,els arbres, animals, etc. sofrei-xen un procés de transformacióque es converteixen en signesambigus i agressius.

A partir d'aquest moment, lesseves obres són un festival decolors i formes en moviment d'unagran varietat i llibertat, trans-pirant per tot arreu vitalitati alegria.

L'any 1924, va firmar el ma-nifest surrealista juntament ambMax Ernst, Man Ray, Antonin Ar-taud, Francis Picabia, Marcel Dû-champ i André Masson entre al-tres, moviment artlstic-literarisorgit a França en repercussionsde gran trascendencia en l'evolu-ció espiritual del present segle.La definició de surrealisme, fetaper André Breton, fundador iprincipal promotor del surrealis-me, és: Automatisme psíquic purpel qual es proposava expressarel funcionament real del pensa-ment en absència de tot controlexercit per la raó, fora de qual-sevol preocupació estètica omoral.

Dins aquest ambient, la novapintura de signes va convèncerals amics poetes i obri un camínou a l'expressió, arribant Miró,segons paaraules del mateix AndréBreton, a esser el més surrealis-ta de tots els surréalistes.

La seva obra, es va anar sim-plificant poc a poc , fins arri-bar al rònec grafisme.

L'any 1929, romp amb el su-rrealisme i arriba a la radicalafirmació de que vol assessinarla pintura, a la qual, consideradecadent desde l'edat de les ca-vernes. Comença l'època dels "co-llages", preocupant-se per matè-ries com fusta, metalls o paper.

1993 any d'En Miró -9-

-10- _A l'any 1929, es casa anb la

mallorquina Pilar Juncosa.L'any 1930, fa la primera ex-

posició a Amèrica a la galeriaValentine de Nova York.

Al començar la Guerra Civil,Miró es trallada a París i la se-va obra, està marcada a n'aquestaèpoca per la violencia de la gue-rra. Són pintures de petit formatamb personatges deformats,ferotges i hostils. Es d'aquestaèpoca, el cèlebre cartell "Aidezl'Espagne".

L'any 1940, comença la sèriede les "Constelacions", conjuntde 23 "gouaches", consideratsper «oïts com el moment més in-tens de la trajectòria artísticade Joan Miró.

També per aquests anys,s'instal·la a Mallorca, quedantimpressionat pels cels estre-llats de l'illa i que pintarà amoltes de les seves obres.

L'any 1944, es va iniciar entraballs de ceràmica en col·l-abo-ració en Llorenç Artigas.

l'any 1956, Josep Lluís Sert,li construiex el taller de SonAbrines i s'instal·la definitiva-ment a Mallorca, desde on, va se-guir desenvolupant totes les teo-ries que al llarg de la seva vi-da havia anat aprenent i experi-mentant fins que arribà la sevamort, de manera discreta, el diade Nadal de 1983.

En la seva mort, va desapa-rèixer el més universal dels pin-tors espanyols del segle XX,juntament en Picasso.

Miró, va ésser un experimenta-dor nat; un pintor, que s'hauriapogut estancar en qualsevol deles etapes de la seva vida i noho va fer, sinó que va avan'çarde manera constant cercant semprenoves formes d'expressió.

Aparentment, l'expressió ar-tística de Miró, pot parèixersimple, irreflexiva, espontània,inmediata o falta d'imaginació,perb res més lluny d'aquestaapreciació, ja que Miró, vaésser un artista reflexiu quepensava fins a l'abast de totesles seves obres per insignifi-cants que poguessin parèixer.

1993any d'EnMiroTambé hi ha hagut sempre una

tendència a confondre la simpli-citat i puresa de la seva pintu-ra, amb un cert infantilisme i

superficilalitat, opinió total-ment equivocada si analitzam lesseves obres i ens endinsam dinsles seves idees i opinions.

Mai va ésser un artista des-preocupat ni molt manco que esdeixàs dur per la facilitat. Laseva obra, és extraordinàriamentradical i va saber avançar percamins totalment inèdits que des-prés es convertiren en tendènciesi moviments importants.

En el seu treball, no hicabia la improvisació, tot estavapensat en funció d'una idea ini-cial que podia sortir en un mo-ment determinat i que despréselaborava sense traicionar laidea principal, sinó que la enri-quia en el procés de realització.

L'origihalitat de Miró,és indubtable i incuestionable iaquesta originalitat, junt a labellesa plàstica de totes les se-ves obres, és lo que fa que elcontemplem en constant i renovadaadmiració i que ens fa pensar enaquelles paraules d'Albert Giaco-netti quan deia que Miró era tanvertaderament pintor, que li bas-tava -fer tres taques de color da-munt una tela perquè aquestaexistís, perquè fos un quadre.

Esperem que aquestes quatrereflexions sobre Joan Miró, vosajudin a descobrir un poc el seumón o almanco, despertin el vos-tre interés cap a la seva obra.Segur que no vos defraudarà.

ARIANY AMB MIRÓ

Joan Miró, com ha quedat re-flexat a n'aquestes pàgines, moríal Nadal de 1983.

Un grup d'arianyers, entusies-mats per la seva obra, varen vo-ler rendir-li un homenatge i fouaixí, que posaren fil a l'agullai per Sant Antoni de l'any 1984,varen orgarnitzar una carrossaen motius mironians.

Sense pensar-hi dues vegadesi en tota la il·l·lusió d'aquestmón, començaren a pintar llençolsi es feren uns vestits amb al·lu-sions al món mironià, quedant unacarrossa realment esplèndida comaixí ho va reconèixer el poblearianyer, encara que no acabasde veure molt clar que era aque-lla explosió de colors, taquesi estrelles.

Com que havia impactat a lagent, també es va pensar que po-dria ésser interessant pressen-tar-se a la Rua de Palma i així,taube ens trobant amb aquesta re-presentació de bon gust del po-ble arianyer, pels carrers dePalma amb una acollida extraordi-nària ja que el públic no s'aturàd'aplaudir en tot el trajecte.

Aquest, fou l'homenatge delpoble arianyer, representat perun parell de joves entusiastesi que ara, en motiu del centeraridel seu naixament, volem recor-dar aquí.

Autofínanciació de l'Església -]i-

MAHTBMIR LA MOSTRA ESGLÉSIA

' El passat diumenge dia 2~lde juliol presentàvem a la Nos-tra Parròquia la Campanya d'Au-tofinanciació de l'Esglésiamallorquina. Aquesta campanyaprete acconseguir que l'esglésiapugui ésser econòmicament sufi-cient per si mateixa.

L'Església necessita serindependent econòmicament pertenir més llibertat de dir elque troba que ha de dir alscristians, sense que la de-pendència econòmica en sia unestorb. I en aquest moment honecessita més que mai, ja quel'ajuda que reb de l'Estat nodurarà més que un o dos anys,segons es va firmar a l'acord de1979 de l'Església amb l'Estat.I llavors, ¿què? Llavors hauriemde córrer fort. De fet les pas-ses que s'han fet per arribar aaquesta independència econòmicano han començat ara, ja fa anysque l'Església espanyola ho vepreparant, i de fet a algunesprovíncies ja són autosufi-cients, però ara la feina haarribat fins abaix, o sia, a lesnostres parròquies, que és quann'hem parlat.

Una de les passes quel'Església mallorquina vapreveure, entre altres, va ésserla de promoure una Campanya deSuscripción» entre els cris-tians, que d'una manera periòdi-ca, ja sia cada mes, cadatrimestre, cada mig any, cadaany, es comprometin a pagar unadeterminada quantitat, ja siadirectament, ja sia a travésdels Bancs o Caixes d'Estalvis.

El que proposa l'Esglé-sia, o el que demana, és quefacem una ajuda proporcional méso manco a una de les coses quecada persona consumeix molts dedies, com per exemple, una capsade "ducados" cada dia, un cafècada dia, una canya de cervessacada dia, etc. etc. A alguns,encara que ho gastin o més moltencara en coses de segona im-portància, les pot parèixermolt donar això a l'església,altres ho trobaran raonable.

Una forma que l'Esglésiasuggereix està entorn de l'l%dels ingressos nets de cada per-sona, sense que això sigui fit-xe, és a dir, uns poden fer mésaltres més poc. Estam poc acos-tumats a pensar en mantenirl'església. Per exemple tenguemen compte que quan en fer laDeclaració de la Renta i posamuna creu al quadret (tots elscristians ho haurien de fer)l'Estat en retira el 0'52% afavor de l'Església espanyola.(Si no feim la creu l'Estat s'ho

queda tot). A Alemania, perexemple l'Estat en retira un 8%,o sia' 16 vegades més que aEspanya.

A vegades trobam que aaltres països ho tenen més benorganitzat, però és que les cir-cuntàncies les obligaren a fer-ho ja fa molt de temps. Ara mostoca a nosaltres.

Per això es repartiren ala Parròquia uns fulletons queexpliquen com fer aquesta ajudaaixi com també una darera planaque serveix per fer la suscrip-ció. Aqui vos n'hi possam unacòpia, que la podeu retallar, o

fer-ne una fotocòpia si no voleuespenyar la revista, presentar-la a la Parròquia, on podeudirigir-vos per a qualsevol con-sulta sobre el tema. Hi ha per-sones que no saben treure elcompte del que tocaria; els po-dem ajudar a aclarir tots elsdubtes, però sempre la dareraparaula la tendra cadascú.

La vostra Església esperaque li ajudeu a resoldre aquestproblema d'una forma que enshonri a tots els qui la formam.

Nadal Trias Orell,

rector d'Ariany

FULL DE SUBSCRIPCIÓ PERL'AUTOFINANÇAMENT DE L'ESGLÉSIA DE MALLORCA

Q Sí, vull col·laborar amb la parròquia de

Q O amb la diòcesi de Mallorca.

La meva aportació periòdica serà:

Ooooooo

IMPORT

6.000 ptes.5.000 ptes.4.000 ptes.3.000 ptes.2.000 ptes.1.000 ptes.

ptes.PERIODICITAT

O Cada mesO Cada trimestreCD Cada semestreO Cada any

Nom i Llinatges:

Carrer

Telèfon C.P Població

DOMICILIACIÓ DE REBUTS EN BANC O CAIXA

Senyor Director li prec que atengui, amb càrrec al meu/meva compte / llibreta.els rebuts que presentarà la parròquia de ,

ô la diòcesi de Mallorca.

Banc/Caixa: „ Cod. Banc/Caixa: | i i i |Adreça de l'Oficina: ,Cod. Oficina: | i |....,..|..._...| Compte / Llibreta N° | i |...._i i i i i i i |Titular del Compte / Llibreta:

Data: Signatura del titular:

NOTES: 1) Si no vol fer suscripció bancària, ompli tan sols la part superior d'aquesta pàgina. 2)Aquest compromis quedarà extingit en el moment que el signant ho declari. 3) Pots fer arribaraquest fuH a la teva parròquia o a l'Administració de la diòcesi de Mallorca, carrer Seminari, 4;07001-Palma de Mallorca.

-12- Entrevista a ... Don Blai Darder GaldenteyMos trobam avui, davant un

personatge arianyer, del qual,molts dels que llegireu aquestaentrevista, segurament no n'ha-víeu sentit parlar mai, ja que famolts d'anys ens va deixar peranar a trescar món i servir alsdemés més enllà de les nostresfronteres. M'estic referint a D.Blai Darder Caldentey, condecoratel passat 24 de Juny de 1992 pelRei D.Joan Carles I, en "La Cruzde Caballero de la Orden del Mé-rito Civil" per la seva tasca alCanadà i que ara tona estar entrenosaltres a Mallorca, perquè volacabar a la seva diòcesi el seuministeri sacerdotal.

Ha sigut una entrevista moltemotiva. Hi han hagut llàgrimesrecordant temps passats i a miparticularment, m'ha donat a co-nèixer una autèntica personalitatcarregada d'amor als demés i queesper també descobrigueu al llargde l'entrevista.

D.Blai, no sé per on conençarper tant, li agrairia que e« fesuna mica de curriculum de la sevavida.

Vaig néixer ara fa 65 anys i vaigestar a Ariany fins a 11 anys.Després, vaig anar al SeminariDiocesà de Mallorca, a on vaigestar-hi 13 anys, fent la carrera(Humanitats, filosofia i teolo-gia).Durant les vacances, feia el Ma-gisteri a "Sa Norial" de Palia,especialment, la Metodologiad'ensenyança de la llengua caste-llana ja que a n'aquell «oient,s'estudiava el castellà i no elcatalà coi ara.

Els quatre anys darrers 'delSeiinari, vaig estar de "Prefectede disciplina" del Seminari Menordel qual, era rector D. MiquelMoncades, que després va ésserbisbe de Menorca i Solsona.

M'ordenaren prevere, al Con-grés Eucarístic Internacional deBarcelona l'any 1952 dins l'esta-di de futbol a on hi havia cape-llans de totes les regions d'Es-panya. N'havien d'ordenar 1000,però al final, vàrem ésser uns

800. També hi havia bisbes de totEspanya ordenant capellans.

Vaig cantar Missa Nova aAriany amb es refresc que s'acos-tumava i com a anècdota, el meugermà Jaume també va fer la Pri-mera Comunió, cosa que a ell, nova fer-li molta gràcia ja que joli llevava protagonisme. Es unfet, que amb ell ho hem comentatmoltes vegades.

D'aquí, em nombraren vicaricooperador de la Parròquia de Fe-lanitx, on vaig estar-hi 8 anysocupant una sèrie de càrrecs, coma professor de Religió al Insti-tut Laboral o professor d'humani-tats a un col·legi d'ensenyançamitjana que hi havia a Felanitx.

Els estius, anava a Porto Co-lom a on participava a un campa-ment de la Secció Femenina,- alqual, hi venien jovenetes de totEspanya a passar les vacances. El•eu treball allà era de consellermoral.

Taube vaig ésser consiliari dejoves i al·lotes d'Acció Catòlicade Felanitx.

L'any 60, e« nombraren Rectorde Binissalem i allà vaig es-tar-hi 11 anys a on, a part delservei pastoral, lo nés destacatfou projectar i construir un cen-tre social que encara funciona, aon hi havia una pista poliespor-tiva, un local per teatre, depen-dències per reunions d'apostolati una rectoria i vicaria.

L'obra, es va dur a temé,gràcies a l'ajuda dels feligresos

Per dur a terme aquestprojecte, vaig nombrar una juntaa on hi havia un President, unSecretari i un Tresorer. Vàreidividir el poble en quatre sec-tors i nombrare» un cap de cadasector, cada un dels quals, tenia"Representantes de la bondad" quecada un tenia un carrer. Aquests,anaven a cobrar les suscripcionsvoluntàries setmanals.Aquesta junta, s'encarregava de

tot, jo l'únic que feia, era ani-mar, però doblers, no en vaig to-car cap. Feia que tothom es sen-tís important i això va fer que

hi hagués una comunicació tot eltemps del projecte.Quan vaig partir, tot estava aca-bat i liquidat.

Com va sortir la idea d'anara treballar per els emigrants?

Estant a Binissalem, D. Ga-briel Real, missioner de Sant Vi-ceç de Paul que estava a Filadèl-fia i solia venir a passar un mesper l'estiu, em va demanar sim'agradaria fer una experiència aFiladèlfia durant un estiu. Vaigdir que sí, i l'estiu del 68vaig anar-hi durant 3 mesos. Allàfeia el servei pastoral per an-glesos i per hispano parlants.Vaig aprofitar aquest temps, perconèixer un parell d'estats pro-pers com Nova York, Mariland, etci abans de tornar, un companyjesuita, En Jaume Mairata, queestudiava a Chicago, em convidà aanar a Montreal a veure l'Exposi-ció Universal, que s'havia fetl'any anterior, però que encarafuncionava.

Una vegada aquí, vaig anar aveure al Bisbe D. Rafael AlvarezLara, per contar-li les experièn-cies viscudes i ell ei conentà lanecessitat que tenia l'esglésiad'enviar capellans voluntarisa treballar pe'r els emigrants i aveure si jo estaria disposat aanar-hi. Em va proposar dues op-cions, anar a la Secretaria Epis-copal d' Emigració de Madrid, o aun país estranger. Jo li vaig dirque si podia triar, preferia uncontacte directe aib els emi-grants i va acceptar.

I va ésser així, que dja 19d'agost de 1970, vaig partir capel Canadà amb una carta depresentació del cardenal Tabera,presentant-me a la Conferènciaepiscopal canadenca. Allà, ei varebre el cardenal Paul Grégoire iem va assignar la Missió Catòlicaespanyola que estava a Montreal.Era l'únic capellà espanyol pertreballar amb emigrants espanyolsa Canadà, a una parròquia perso-nal, lo que volia dir, que totsels individus que hi havia dins

Den Blai ai* el Consol d'Espanya a Montreal, aquesta fotografia esva fer en motiu del sopar de despedida.

les 300 parròquies de Montreal,podien venir a rebre els serveisreligiosos a la meva parròquia illavonces, essent l'únic capellàdedicat als hispano parlants, lesdiòcesis veinades, utilitzavenels neus serveis i les altresdel Canadà em telefonaven i joles ajudava a resoldre els seusproblemes.

Per identificar la parròquiaespanyola, li donare» co» a pa-trona a Sta. Teresa d'Àvila, queIs Doctora Universal de l'esglé-sia, abarcant així a tots elsemigrants espanyols i d'AmèricaLlatina.

Aquí, hi he servit durant 22anys. Quan vaig arribar-hi, es-tava tot sol i havia de fer decapellà, d'escolà, d'assistentsocial....un poc de tot.

A»b el temps, vaig cercarcol·laboradors i vaig conseguircapellans, religioses i seglarscompromesos, que m'ajudàssin.Així, formare» un equip de pas-toral, per poder atendre adequa-dament tots els seveis que neces-sitaven els immigrants.Quan vaig arribar a Montreal, hi

havia 10.000 espanyols i en tot

el Canadà uns 50.000 i d'AmèricaLlatina a lo millor n'hi havia5.000 en tot el Canadà. Aradeu haver-hi 16.000 espanyols aMontreal i 60.000 en tot el paísi d'Amèrica Llatina, uns 40.000a Montreal i 300.000 en tot elCanadà.

Amb els col·laboradors, vaigarribar a la conclusió de que peratendre d'una manera integral alsinmigrants, no bastaven les es-tructures de la parròquia que hihavia i que necessitàvem crearuna organització de caràcter so-cial que pogués canalitzar totesles ajudes hunanes i econòmiquesque feien falta i això vadonar lloc a. crear el "Centred'inforaació i orientació per in-migrants de llengua espanyola".Prepararem uns estatuts adequats,demanarem l'aprovació del Governespanyol i del canadenc provin-cial i federal i ens va permetreorganitzar cursos de llenguafrancesa i anglesa, així comd'adaptació a la vida canadenca,facilitant la integració harmo-niosa i sense traumes al paísd'acollita.

-1>

Els serveis que més demanaveneren els d'informació i orienta-ció, trobar feina, allotjament,cursos per infants i adults, tra-ducció de documents, equivalènciad'estudis, intèrprets i una refe-,rència de tots els serveis queexistien pels ciutadans.

Per fer tot això, feien faltapersones i necessitàvem salaris.Hi havia tres persones que treba-llaven de forma permanent, pagatspel Govern Canadenc Federal iProvincial i pel Govern Espanyola través del Ministeri de Treball

Aquest centre, era el primerlloc que visitaven els inmigrantetant d'Espanya com d'Amèrica Lla-tina, quan arribaven a Canadà.Teníem uns fullets que s'entrega-ven als inmigrants quan arribavena l'aeroport i això va permetrefacilitar la promoció econòmica,social i cultural de la nostracolònia al Canadà.

Gràcies a tot això, vaig poderviure una experiència humana ri-quíssima amb el contacte que vaigtenir en persones de totes lesregions d'Espanya i de 20països d'Amèrica Llatina.

M'havia oblidat dir, que quanvaig arribar, no dominava elsidiomes francès i anglès i vaigveure que lo primer que haviade fer, era aprendre el seu llen-guatge. Per conseguir-ho, vaiganar a la Universitat anglòfonade Mcgill de Montreal a on vaigestudiar anglès i francès i e«vaig especialitzar en lliteraturai religions comparades jaque allà hi ha moltes religions,(Catòlica, protestant, anglicana,metodista, evangèlica, baptista,ortodoxa, musulmana, judia, bu-dista, animista....etc.). Una ve-gada obtingut el títol, vaig pas-sar un exàmen al Ministeri d'Edu-cació per poder-me dedicar al'ensenyament i guanyar-me la vi-da sense ésser un gravamen pelsinmigrants i com diu Sant Pau,vaig guanyar el pa amb el meutreball personal.

Em vaig presentar a unaplaça a un High School anglès a

-14- Entrevista a ... Don Blai Darder Caldenteyon hi havia 1000 alumnes i vaigguanyar la plaça per ensenyamentde llengua i lliteratura espanyo-la.

L'any 1972, va sortir una pla-ça de treballador social del Mi-nisteri de Treball espanyol, perla comunitat espanyola a MontrealEra una plaça creada per concursde mèrits a la qual si podia pre-sentar qualsevol espanyol. Vaigpresentar el meu curriculum idesprés de passar les proves re-glamentàries, vaig obtenir laplaça. A partir d'aquest moment,

es va crear a Montreal una ofici-na de serveis socials que depeniade l'Embaixada d'Espanya.

Els serveis que solien recla-mar aquí, eren: Tot lo relacionatamb el treball de Canadà i Espa-nya; es tramitaven beques perel Canadà i Espanya per inmi-grants. També sol·licitaven placesper anar a campaments i colòniesde vacacions a Espanya. Tambéplaces per residències de 3*edat, gestionar les pensions devellesa, orfenesa i viudetat.També facilitàvem a través d'unasubvenció del Govern Espanyol, lallengua i cultura espanyola, alInstitut Espanyol de Montreal.Gestionàvem les subvencionsdel Govern Espanyol a tots elscentres regionals espanyols quehi havia al Canadà, que serviencom a lloc de reunió i punt demanteniment de les arrels i cos-tums espanyoles i tot això faci-litava promoure socialment i cul-turalment la nostra comunitat endiferentes conferències que te-níem periòdicament de formacióde pares i fills, donant ' cona resultat que la colònia espa-nyola va adquirir un cert presti-gi tant culturalment com profe-ssionalment.

Quina va ésser la seva primeraimpessió quan li comunicaren quehavia d'anar-se'n al Canadà?

Em va fer il·lusió acompanyarals emigrants per donar-los unamà ja que necessitaven una ajudai ja que no coneixien el idioma i

a vegades tampoc tenien moltacultura, necessitaven unamà i ja que l'església és univer-sal i missionera, per mi,significava una extensió del tre-ball fet a Mallorca.

S'havia plantejat mai anar demissions?

Quan era seminarista, haviapensat qualque vegada aquestapossibilitat, però, havia quedatel caliu baix les cendres....

Si hagués de definir aquestaexperiència seva en poques parau-les, com ho faria?

Coi una aventura espiritualguiada per la mà provident de Déuque al moment oportú ens fa veureels signes del t e m p s en les cir-cumstancies que es presenten alcamí de la vida.

Va pensar en qualque moment,a on m'he aficat?

Sí, quan m'en vaig donar comptede la problemàtica dels inmi-grants i de la tasca que hi haviaper dur aquest projecte a terme.Em va fer falta fer una reflexiói un acte de fe profunda en someu ministeri, recordant aquellesparaules de Sta.Teresa, patronade la nostra missió, "Mai el Se-nyor abandona, al que per ell ila seva causa s'aventuren".

Segurament té el cap ple derecords d'aquests anys, però enté algun d'especial?

Hi ha anècdotes de tot tipus,però especialment, haver sentitenmig del meu treball difícil iarriscat, l'estimació i calor hu-mà de tots aquells als que serviaen circumstàncies de totaclasse, com era, unir matrimonisque s'havien separat, acompanyar--los en la nostàlgia que tenien aun país estranger en sopars d'a-mistat que celebràveu, en cafès

JUAN CARLOS I. REY DE ESPAÑAJA. ~-t .^'- J.. — f-í. * **'•£•*• • ~

^^ía^^amctí2aCdcfitcy«M» . f át. ^ t A - _ • - _ • _ . * M **

«*C*4p«i• Ml/*l*~/i* .** '

/¿~j^Ky., tws. CVikL^A-iZ-ij 1 AV».!.«-, r-)x/»U. n

S~~VT:. j. u. o«cU. U U* «AJw Y" -S/ t—J»*-».

<%»„(&&&*& (fí^/U^^-.

.•*SUtfa.,\Sh\

Diploma que li varen donar en motiu d'haver-li otorgada la Creu deCavaller de l'Ordre del Mèrit Civil.

,rf-^

15-

d'amistat de cada diumenge, envisites a la presó, problemes dedroga i les vistes domiciliariesque celebràvem en motiu de naixe-ments, casaments o desgràcies,les graduacions dels fills

Perquè va tornar a Mallorca?

Els contractes qua firmava,eren per tres anys i com que jacompliria els 65 anys, quan vaigfirmar el darrer, ja vaig avisarde que seria el definitiu,ja que els 5 darrers anys del meuministeri les volia tornar fer ala diòcesi de Mallorca.

Quan allà ho varen saber, emvaren oferir un càrrec, père lesvaig expressar el neu desitg dededicar els meus darrers anys ala neva diòcesi i ho entengueren.

En iiotiu d'això, s'organitzàun sopar en gent representativade tots els estaments socials dela colònia espanyola i canadencapresidit per les autoritats ci-vils i religioses d"allà i con acolofó, varen sol·licitar a travisde l'Embaixada d'Espanya, la con-decoració de "La Cruz de Caballe-ro de la Orden del Mèrito Civil",que fou concedida per SM el ReiD. Joan Carles el 24 de Juny de1992.

La concessió, es va comunicara l'e»ba.lxador d'Espanya que re-sideix a Ottawa, el qual, en unarecepció davant tot el cos diplo-màtic e» va fer l'acte entregad'aquesta creu i el document res-pectiu.

Quina diferència faria entrela societat espanyola i la cana-denca?

La cultura, és la mateixa, oc-cidental, així mateix, hi ha di-ferències. Allà predomina la cul-tura anglòfona i la francófona,per tant, la diferència estariaen una sèrie de matissos propisde la cultura espanyola, francesai anglesa.

Des del punt de vista mate-rial, Canadà és un dels 7 primerspaïssos del món i té un nivell devida quasi el doble del d'Espanya

Des del punt de vista de cos-tums, allà és una cosa eclècticaja que hi ha gent de tot el món iaixò es reflexa en els restau-rants, que ofereixen cuina típicamolt variada, inclus, quan sentianostàlgia espanyola, podia anar arestaurants típics de les regionsd'Espanya.

A nivell d'educació, allà ésmolt elevat ja que l'ensenyançaés gratuïta a tots els nivells is'analfabetisme pràcticament ésinexistent.

En quant a l'església, predo-mina el catolicisme, però,ha de fer-se en vàries denomina-cions religioses protestants, ju-dia, ortodoxa, musulmana, animis-ta, i vàries religion orientals.També predomina el sentit de co-munitat, d'apertura i tolerànciaen els altres i estan acostumatsa autofinançar-se cada grup dereligions ja que hi ha separacióentre l'església i l'estat.

Coi va viure des d'allà la•ort de Franco i la transició po-lítica espanyola?

Coi que hi havia diferentestendències polítiques entre elsespanyols, els exiliats per *o-tius de guerra ho varen celebrara»b eufòria ja que pensaven queaixí tornarien recobrar la lli-bertat d'expressió, s'aboliriala censura i podrien tornar aEspanya en la cara alta. Els de-ies, ho visquéreu amb expectació.

Quan estava per allà, què éslo que nés anyorava de Mallorca?

La família, els amics,el clima, els menjars típics deNadal, Pasqua, de les festes pa-tronals. Aquest sentit de festaque tenim a Mallorca, contrastaen la flema britànica.

I ara que ja torna estar entrenosaltres, que és lo que mésanyora d'allà?

Hi ha tantes coses! Aquest ca-lor humà que et donaven els Emi-grants amb agraïment als serveisque rebien i que eren molt apre-ciats ja que es rebien a un paísestranger. Aquest apreci que vaig

sentir tant des del punt de vistahumà com sacerdotal.

També que allà els capellanstreballan en equip i viven en co-munitat lo qual, facilitala tasca a part d'ésser suport iajuda continua, cosa que a Ma-llorca not a faltar ja que degutal caràcter mallorquí treballamde manera més individualista.

Ja sab a on va destinat?

A partir de dia 1 de juny, somel rector de la parròquia de SantLlorenç de Palma Nova i hauré detreballar principalment amb elserveis pastorals a turistes, quel'experiència acumulada em faci-litarà molt aquest treball.

I ara ja per acabar, vol comu-nicar qualque cosa a través d'a-questes pàgines de "Sa Fulleta"?

Que agraesc a tot l'equip re-dactor aquesta oportunitat que•'heu donat de posar-me en con-tacte en tots els arianyers iaprofit l'ocasió per felicitar atots els que treballau de «añeradesinteressada i tenacitat ambaquesta revista que serveix devincle i comunicació en tots elsarianyers que viven a Mallorca ifora de Mallorca, subratllant queés tal vegada l'única manerad'estar al corrent de tots elsaconteixements que passen a A-riany i això mos fa sentir famí-lia i comunitat encara que esti-guem allunyats i mereixeu tambéun aplaudiment i recolzament dede tots noltros ja que gràcies avoltros, queda una constànciaescrita de tot lo que succeix aAriany i serveix d'estímul alquefer de cada dia i permetrà eldia de demà escriure la històriadel nostre poble d'una manera do-cumentada.

Per part meva, a part d'agraïraquestes paraules d'encoratgemt,li propos que e.is faci arribaralgunes col·laboracions, que desegur, enriquiran aquestarevista i ja per anticipat,gràcies.

Biel Tovel.l

-16- L'aventura de la vidaPresentació:Quan una es seu davant la taula de treball --

element inseparable i fortament lligat a la me\raÀrida - i, col·loca davant d'un mateix un paperinmaculat, a punt d'estrenar, el qual esperapacientment que damunt la seva textura impecablees plasmin tot tipus d'idees i d'opinions, submíssempre a la voluntat i a les estimacions del'autor, poden ocurrir •- al meu punt d'entendre --tres coses:

a) que la ment quedi confosa amb el blanc delpaper i per tant, no tengui res a dir,

b) al contrari que en l'apartat anterior, quees tenguin tantes coses dins el cap quel'aglomeració de totes elles dificulti el seuordenament i per això es faci difícil centrar,sintetitzar i concretar un tema determinat,

c) que les idees surtin •- beneït i desitjat dosuau i ordenadament, precises i clares,

construint d'aquesta manera, al fil d'un pensamentnítid i preciar, el cos d'un texte coherent,ubicat en el contexte d'una lògica, conseqüentd'una estreta relació entre treball e intel·lecte.

Probablement, en aquests moments inicials delmeu treball, hagi de situar-me en el segon apartat- per allò de les aglomeracions mentals -- tant perel que es refereix a idees con a temes i en seuenfocament. Està clar que s'ha de començar, però¿per on?, o dit d'una altre manera ¿quin sentittendrán les meves col·laboracions en aquestaRevista? ¿ccm organitzo i estructuro aqueststreballs per que, periòdicament surtin a la llumtemes o comentaris que me sïtuin real i 'efectivament dins l'apartat c) i tengui "raód'ésser" el fet de col·laborar i mantenir unasecció?

Es obvi, que això me col·loca davant un altresupost no menys important i per tant a tenir enconte: la pròpia capacitat o el fet de saberarribar als objectius proposats. Però això essupera, diguem-lo, •- com tot en la vida - ambtreball, amb il·lusió i amb l'esforç que siguinecessari aplicar per avantatjar a les possiblesdificultats trobades; trinomi, per una altra part,treball il·lusió i esforç, que, quan menys, ensposa en el camí que condueix a la meta u objectiufinal.

De tot el dit, i en un intent de donar forma icoherència a les publicacions que seguiran, esdedueix que ens hem de situar dins un contextdeterminat a través del qual anirem ArLsualitzant ianalitzant temes concrets, tot dins de la mésextensa pluralitat temàtica que dona títol a lanostra secció i a la que hem denominat "L'aArenturade la vida".

Perquè... ¿quina cosa és sino la Arida més queuna constant aventura?. Una hermosa i trepitantaventura •- i sols baix d'aquest prisma

l'enfocarem, donant-li un autèntic sentit positiuencara dins de les possibles dificultats reals iobjectives -- connatural e intrínseca lligada al'existència humana, ja que en ella hi ha molt decamí per fer i recórrer, molts d'obstacles perArèncer, molts reptes a on arribar i un llarg etc.per aprendre, juntat tot ell, també -- no podemoblidar-lo -- a les secuències, aparentementmonòtones i repetitives que el mateix existiralleujarà.

D'aquí que els temes que tractarem siguinplurals, ceri plural e incident és la Arida i lasocietat en la que ens movem: temes socials,polítics, religiosos, culturals i qualsevolsaltres que incidesquin en la nostra Àrida, seranels que tractarem, cercant per una altra part,col·laboracions d'altres persones que, per la seArareleAfància o coneixement els puguin tractar ambautèntica profunditat, objectivitat i sentitpositiu.

El nostre desig, no és altre que el decontribuir, en tot el que estigui en el nostreabast, per promoure accions i actuacionsencaminades, fonamentalment, a aconseguir unamajor formació e informació en el si de la nostrasocietat i enriquir-la individual icol·lectiArament.

La secció, per una altra part, queda oberta aqualsevol suggerència que contribuesqui aaconseguir l'objectiu descrit.

I per començar, a rel d'una publicacióapareguda a un diari d'àmbit nacional, baix eltítol "d'Ètica cristiana y ètica laica" totreferint-se a unes declaracions d'en Joan Pau II,en el seu recient Ariatge a Espanya, m'agradariafer unes puntualitzacions i aclaracions al'esmentat article.

En primer lloc, confessar que me Ara produïrdesconcert el títol, ja que un cristià i un laicsón una mateixa cosa, es a dir, un cristià sempreés laic, excepte si ha decidit Arincular la seAraÀrida a una ordre religiosa o clerical. Per tant,de cap manera es poden fer distincions entre un il'altre i molt menys establir diferències entrel'ètica cristiana i l'ètica laica. El que suposamArolia dir l'autor era "Etica para los creyentes yética para los no creyentes", i precisament ad'amunt aquest tema Aroldria centrar lespuntualitzacions.

Seguint sempre l'esquema de l'article, al'autor li "resulta inquietant la insistència queposa el Papa en afirmar que no hi ha èticapossible al marge de la religió", fonamentantaquesta inquietut en unes paraules de Joan Pau IIal identificar " l'allunyament de Déu" amb"L'eclipse dels Aralors morals" arribant a afirmar-- el Papa - que, "només Déu pot ésser fonamentdels Aralors morals".

En el nostre made d'entendre no podria serd'altre manera, i lluny de resultar-nos unaafirmació inquietant resulta més bé tot elcontrari ja que suposa permanència del ValorAbsolut, referència constant a un Déu que éssempre el mateix no subjecte als canvis i altranscórrer de la història ni als "capritxos" delshomes en ses formes més o menys interessadesd'interpretar aquests valors.

No ob\riam malgrat això, que hi pugui haverpersones - i de fet hi són -- que sense ésserteistes es moven dins uns còdigs ètics admirables,dignes de tot elogi i admiració, però si aquestsno es circunscribeixen dins un marc referencialúnic i absolut, agafant com a punt de referènciaun valor superior, ens quedam en uns plantejamentsi còdigs merament humans i per tant susceptiblesde camri. al ser canviant l'ésser humà sempresubjecte a multitut d'aconteixaments queincideixen directament damunt el propi existir.

Els valors, per tant, no poden ésser mutablesja que el fi darrer de la persona és sempre elmateix. Que creguem o no, siguem ateus o teistesno canvia per res aquest principi. I per a que elsvalors no siguin mutables, és obvi que hi ha

-17-d'haver un Valor Etern al que anomenarem Déu i quesols Ell com afirma el Papa "pot ésser fonament detots els valors".

El que les societats en les que les Esglésieshan tengut un pes més decissiu •- com apuntal'article -- no s'hagin caracteritzat per

l'abolició de les injustícies socials i no haginprivat els valors de que venim parlant, no rebaixaen absolut el que fins ara venim dient.

Finalment l'Església està formada per homes iel fet de pertanèixer a ella no irmiunitza a ningú.Aquí està, precisament, la nostra responsabilitatcom a cristians, i la nostra coherència amb el quesón i signifiquen les nostres creències: la nosepanció de la ètica \risquent una per éssercristians i l'altre per ésser laics, encara que,com he dit en el començament d'aquest escrit lesdues coses són el mateix. De totes formes, el diaque sabrem ajuntar aquests dos conceptes en unahermosa i apassionant unitat de vida, haurem donatuna passa de gegant cap aquests objectius delluita per la pau i benestar per a tots.

Les paraules de Joan Pau II, per tant, entenemque són d'una qualitat i actualitat fora de totdubte i lluny de tota negativa inquietut.

Maria Caldentey Frontera.

Ariany temps enrera

D'esquerra a dreta començant per alt:1.-- Joan Mascaró (Potdí)2.» Guillem Ribot (Digon)3,- Nadal Caldentey (Cabrer)4.-- Miquel Mestre (Rovat)5.- Sebastià Rigo (Barreres)6.-- Tomeu Morey (Morey)7.- Joan Riera (Ribes)8.- Jaume Costa (de Sa Farinera;

9.-- Pedró Alzamora (Burgués)1C).-- Jaume Mayol (Botó)11.- Guillem Mascaró (Potdí)12.- Joan Riera (Pipo)13.-- Joan Genovard (de Ses Cases Noves)14.-- Mateu Mestre (Monjo)15.-- Antoni Mestre (de Sa Posada)16.- Bernat Saloni (Mio)17.- Llorenç Mestre (Pavaneta)

-18- EsportsHola amics, com vos va?, esper que bé.Per començar vos vull demanar disculpes als qui

llegiu aquest apartat per no haver aparescut elpassat número, però és que el temps va passar mésaviat del que jo feia contes i quan me vaig donarconte ja havia passat el plac per entregarl'escrit, així i tot no és que passaàs res del'altre món, l'únic destacable és que se va acabarsa Copa President de futbol i es nostro equipd'Ariany, va quedar el segon, empatat a punts ambel primer que va ésser el Mariense.

Seguint amb el futbol s'ha de dir que desprésde quasi dos mesos de tenir exposat un cartelldins els bars d'Ariany demanant que surtis unadirectiva nova per fer-se càrrec de s'equip, i comque no va sortir ningú es va prendre s'acord deseguir amb els mateixos integrants de sa passadadirectiva, tal vegada canviaran alguns llocs, peròés un encert el que segueixin els mateixos; tambéi com cada any es va celebrar en es restaurant EsCruce de Vilafranca es sopar de tancament de satemporada per es jugadors i socis, es sopar comcada any va esser un èxit, després es varenentregar els trofeus de sa temporada en elsjugadors més destacats; el de màxim goletjador aen Joan Antoni Sanxo, el de jugador més regularper en Toni Sales, el de companyerisme per enTemeu Barceló, i el de reconeixament al jugadormés veterà per en Biel Frontera, el moment mésemotiu va ésser quan tots els jugadors varen ferentrega al President en Miquel Frontera d'un balófirmat per tots es jugadors i una placad'agraïment a la seva tasca, -després es vaentregar un ram de flors a sa dona des President iun a na Franciscà "Tovella", per sa seva ajudasobre tot en els sopars, i per acabar es vaentregar una placa a n'en Guillem d'es Crucesobretot per donar-li les gràcies per el seupatrocini i per el sopar tan bo que ens \ra oferir.

Com podreu veure en els bars i botigues delpoble, hi ha un escrit d'un torneig de futbet imini-bàsket que se jugarà possiblement el mesd'agost, la particularitat més nova és que estorneig serà mixte, es a dir, per homes i donesmesclats, el dia 3 de juliol es farà una reunióper decidir els calendaris i les regles, esper ideman si és possible la màxima participació altorneig ja que s'ha preparat per passar una bonaestona i treure rendiment a les instal·lacionsesportives d'Ariany.

També he de recordar que s'ha creat un equip deciclisme, gràcies a la inicitiva d'una sèrie dejoves del nostre poble als qui agrada molt aquestsacrificat esport, esper al pròxim númeropoder-vos oferir més detalls i alguna fotografiad'aquests intrèpits arianyers, molta de sort ienhorabona.

Adéu amics i fins una altre.Tomeu Bauçà Frontera.

dosâtAra tornam començar,

una altra excursió,ja voldria que en tornar,no n'hi hagués cap de falló.

Salve Regina vàrem cantar,con ja és tradició,que en començar una excursió,a la Verge mos hem d'encomanar.

A Binissalem mos vàrem aturar,con a primera "parada",al restaurant "Sa Vinya" férem sa picada,de xocolate i coca hen preparada.

Després d'aquesta picada,ja tornàrem arrancar,a sa "Coral Balear" mos vàrem aturar,que tot és una monada,tot és cosa elahorada,de lo que es "bussos" treven de la mar.

Aquí hi ha de tot per comprar,si un té molta comprerà,un pot huidar sa cartera,i senyal no li farà.

D'aquí tornàrem partir,sa Via de Cintura tornàrem agafar,es Passeig Marítim vàrem travessar,fins a arribar a Porto Pi.

Però ja no férem cap parada,i abaix de Sant Carlos mos vàrem aturar,que sa fàbrica de farines hi ha,que hi ha una grandiosa explanada.

A n'aquest corter hi ha exposat,es canons que primer hi havia,lo que empleava s'artilleria,quan entraven en combat.

Cinc naves ararem mirar,a on es soldats primer hi havia,a sa primera hi ha s'armeria,i tota classe d'armament hi ha.

Després tornam devallar,per allà on havíem pujat,que s'autocar estava aparcat,abaix a sa vorera de la mar,allà un transanlàntic hi havia amarrat,i molts el pogérem mirar.

S'autopista Ararem deixar,a s'altura d'es Figueral de Marratxí,sa carretera d'es Pont d'Inca vàrem seguir,fins a n'ets hivemeros vàrem arribar.

Flors i ramells de tota classe,de tot ina gran varietat,ses dones que per allà han passat,qui més qui menys ha comprat,perquè mai en tenen massa.

D'aquí ja vàrem arrancar,i tornam agafar carretera,sa gent ja no tenia xerrera,perquè era hora de dinar.

A n'es restaurant Serna vàrem arribar,i sa taula ja estava preparada,allà tots férem s'entrada,.a un local molt gran que hi ha.

-19-

Després de ja haver dinat,mos posàrem a ballar,que això és sa costum que hi ha,per aquests jovenets de sa 3 edat.

Aquí tot ja s'acabà,i a s'autocar altra vegada,que ara ani) aquesta tirada,a Ariany ja vam arribar.

Joan Frontera.

Els gegants de la SalaMolts de vosaltres haureu vist per les festes

de Nadal i altres dies assenyalats dues figuresenormes, mascle i femella, vestits de pagesos ales portes de l'Ajuntament de Palma. Són elsgegants de la Sala. I ara veurem que hi fan allà.

Això dels gegants ve de molt lluny. Els primersque se feren varen ésser per anar a lesprocessons del Corpus al segle XIV. Ja vàremveure en altre ocasió la gran importància que fasegles tenia aquesta processó, a ella hiconcorrien ademes de molta gent, capellans,escolans i músics, una sèrie d'elements moltcuriosos que acompanyaven al Santíssim en el seupasseig anyal pels carrers de les poblacions.Aquets elements eren els anomenats "entremessos",que és una paraula que vol dir representar ambfigures algunes de les parts més importants de laHistòria Sagrada o de la vida dels sants. N'hihavia que representaven el Paradís Terrenal, Adáni Eva, Noè, Abraham, etc i la gent que elsescenificava anava vestida d'acord amb elpersonatge que volia fer veure que era; així SantJoan duia un xot, Santa Margalida un drac gros ide cartró, Santa Bàrbara una torre, i nolts mésd'altres.

Ja en el Corpus de Barcelona de 1.380 ¡quasires! sortia un home que feia de Rei David,acompanyat d'un gegantot que volia ésser Goliat; obé un Sant Cristòfol enorme airb un Bonjesusetdamunt. Com podeu imaginar aquests gegants erenfets de fusta, un buc buit i àrab uns vestits perdamunt, que a vegades eren molt hermosos i rics, ieren manejáis per davall per un o dos portadorsamagats sota la vesta.

La cosa va anar deformant-se, i amb el temps sesuprimiren de les processons tots aquells sants igegants, però a la gent li agradava molt veuretotes aquelles figures colosals i s'aconseguí quesortissen, si no con a sants, sí con a reis ireines per donar explandor a les cel·lebracionsreligioses o sobretot, cíviques.

I així trobam que els ajuntaments s'en anarenfent càrrec del manteniment dels gegants de laciutat, i les parròquies dels seus. Eren famososels gegants de les esglésies barcelonines quelluïen vistosos vestits i tenien fama de moltalts; allà encara es mantenen i són pocs elspobles de Catalunya que no en tenen una colla odues.

L'any 1.734 l'Ajuntament de Palma en va ferconstruir uns que simbolitzaven el món d'aquelltemps: Europa, Africà, Assia i Amèrica. La gentels mirava passar amb la boca badada.

A Palma desaparegueren l'any 1.780 i fins al'any 1.904 no en vestiren de nous.

Aquests nous anaven vestits de pagesos, sortiena totes les festes populars per fer bulla i grescai era molt curiós veurer-los ballar, saltar i fergiravolts al só de xeremia, tamborino i flabiol

que uns bons músics els tocaven.Duraren fins l'any 1.936; aquell any

s'organitzà a Barcelona l'Olimpíada Popular i cadaciutat hi envià alguna cosa que la representas. DePalma embarcaren en "Tòfol" i na "Francina", jaque aquets eren els seus noms populars, amb tantamala sort que aquells dies començà la guerracivil, no hi va haver Olimpíada i els nostrespaisans gegants es perderen dins aquell trui.L'any 1.961 s'en feren uns altres que no ballen,ni corren ni fan bulla, però que són els que podemveure awi en dia.

Francesc Vallcaneras.

-20- D. Martí Truyofe, 50 anys de la seva mort (darrer capítol)CAPITOLO xm"In Maipriam"

De este capitulo reseñaremoslos hechos que considero másimportantes "para que sirvan detestimonio y sean, diríamos elcompendio de toda obrapostuma..."

D. Martin intuyendo supróximo fallecimiento autorizóa D. Guillermo Genovart Ferrer(S'escolà) para que deposite10.000 ptas. en la cajaDiocesana para manda pia.

El 28 de diciembre cede sucasa y muebles por una cantidadmás bien simbólica "al seuestiamt escolà", siendotestigos: D. Fernando Fluxà yD. Juan Tugores.

D. Juan Truyols (hermano deD. Martín) suscribió el 6 deoctubre de 1942 un documento,del cual destacamos: "Herecibido de D. GuillermoGenovart Ferrer... todo cuantome estaba adeudando mi hermanoMartín ... así cono también eldinero que tenía depositado enla caja de la Iglesia estandoconforme al mismo tiempo ccnlos donativos de toda especiepor el Genovart realizados y eldinero invertido comocumplimiento de la obra piaordenada por mi hermano, ensufragio de su alma, quedándoleagradecido por elcomportamiento con que harealizado todo lo referente alos sufragios e inversiones pormi hermano ordenados.

Y al mismo tiempo renuncio acuantos derechos pudierancorresponderme sobre suherencia, (D. Juan Truyols erael último vastago de la familiay aunque residiera en Capdeperasiempre compartió muyfraternalmente con D. Martín)

El Rdo. D. GuillermoPuigserver fue enviado por elRdmo. Sr. Obispo Miralles paraenterarse de la salud de D.Martín Truyols... advirtió as'escolà, Sr. Genovart, queusara de prudencia en larepartición de los bienes a lospobres.

Su fallecimiento, el primerode enero de 1.9*2, causó granconsternación, en especial enAriany, que "en masa va adespedir a su Buen Pastor. Elacto es emocionante. El llantoen la iglesia es del todoimponente, ante su cadáverexpuesto durante el día en laiglesia por él edificada. Porla noche después de rezado elsanto rosario por su alma, seentona el Responsorio".Levantaron el féretro: D.Francisco Garau Alzina,abogado, notario de Petra; D.Guillermo Genovart ... D.Miguel Genovart, médico deAriany y un ahijado natural deManacor.

La banda municipal de Muro,a voluntad de D. Guillernx)Genovart, asistió a tanimpresionante despedida yvistió de duelo extraordinariolas calles del lugar.

Como prueba del aprecio queera tenido entre los sacerdotesy religioso (en general, todoslos que se dedicaban a la

predicación, más de una vezfueron invitados porMn.Truyols), indicaremos losque participaron en suconducción: El ecónomo de SantaMargarita, D. Pedro Santandreu;D. Matías Noguera, ecónomo deMaría; D. Francisco Ramis y D.Antonio Grimait de Sta.Margarita; D. Pedro Gelabert,Vicario de María; D. AntonioRubí, el P. Ginart C.O. y losP. franciscanos: Salon y Rigo.

Los funerales se celebraronel día 3 después de cantar elprimer Nocturno de Maitines.

Participaron además de todala feligresía y de otraspersonas procedentes, sobretodo de Manacor y de Palma: elí lan.

Actuó la capilla de cantoresdel Convento Dominicano teManacor, interpretando la MisaRéquiem de Perosi, "resultandotodo un esplendor insuperable".

El coste de la banda demúsica de Muro fue de 700ptas., e igual cantidad para la

Aquesta fotografia és de quan es traslladaren les despulles de Don•Martí, del cementiri a la Parròquia d'Ariany, es pot veurà la caixetaque conté les despulles i que està enterrada dins la nostra Església.

exarai de Manacor (no consta queD. Martín indicara que lededicaran tan solemnescelebraciones, parece que fueespontánea expresión de afectofilial de Ariany).

A algunos sacerdotes yreligiosos se les entregódiferentes limosnas, en total7.950, para que celebraranmisas para su eterno descanso.

A diferentes instituciones ya personas relacionadas con D.Martín fueron dedicadas 22.000ptas. Las más agraciadas fueronlas R. Franciscanas y sus dosahijados. A diferentes familiasnecesitadas se les donódiversos objetos y 3.248 ptas.

Su deseo de cambiar lasvidrieras de los ventanales fuerealizado. La prestigiosaempresa Marc Dietrich losrealizó, su coste fue de 10.000ptas procedentes del patrimonioheredado de D. Martín.

"En sufragio de su alma y desu familia D. Martín cuidó quesu administrador D. GuillermoGenovart invirtiera la cantidadde TI .000 ptas, para laCuaresma perpetua (sobre todopara costear los gastos delpredicador).

Esta cantidad fue depositadaal 4% anual en el PalacioEpiscopal..."

A los quince días de sumuerte se repartieron 2.50recordatorios entre lasfamilias de Ariany, cuyoimporte fue de 200 ptas. Nosconsta que, al menos, seampliaron en tamaño grande dosfotografías suyas, una de lascuales está en la sacristía deAriany y la otra en el SantoCristo de Manacor, del cual eradevotísimo.

En la festividad de Ntra.Sra. de Atocha del mismo äffe dela muerte de D. Martín secolocó una lápida.

Está colocada bajo lospórticos que también él hizoconstruir con la finalidad,sobre todo de que los

feligreses procedentes delcampo pudieran guardarse de lasinclemencias del tiempo.

Por la tarde de dichafestividad se celebró unemocionante acto paradescubrirla, intervino en Rdo.P. Juan Coll, misionero dePaul.

El Rdo. D. GuillermoPuigserver se encargó de lainscripción.

La hizo la marmolería de D.Antonio Guillem, su coste fuede 42.0 ptas.

Sus abundosos muebles yotros objetos, entre ellos unagran cantidad de sábanas fueronpara la parroquia y para elconvento "para que se emplearanpara días de ejercicios yretiros, además se les dieron200 sillas, una cama, uncolchón, una mesa y demásutensilios para el servicio delpredicador en tiempo deejercicios" (cada año al menosse celebraba una tanda deejercicios, y cada mes unretiro espiritual).

"Se repartieron entre lagente más necesitada delpueblo: 4 camas, 4 colchones,50 sillas, 4 guardarropas,, ydemás ropa que era en muchacantidad y que seríamoscansados si tuviéramos querecordar".

¿Por qué si durante toda suvida fue tan generoso con laparroquia y con los necesitadostodavía heredó tan considerablepatrimonio? debido simplementea su cuantioso patrimonio y asu vivir sumamente austero.

_'_' '_'_'-T_._._._l,

Consider que he d'acabar lameva sezilla aportació, amaradad'afecte agraint a D. Martí i atots els que l'ajudaren arealitzar l'obra gegantina del'ampliació del temple i laseva dotació amb nombrosos ivaluosos elements, amb unesconsideracions que surgeixendel contacte personal, al llargde molts d'anys, amb els fruits

-21-

de 1' inconmensurable feina quefer Mn. truyols:

a) Com un home dotat degrans qualitats i sobretot dezel apostòlic i d'afany pelprogrés integral d'Ariany.

b) La seva vida esdesenrotllar dins un àmbitfamiliar i eclesial propici alseu caràcter generós.

c) L'oració era la font queenardia el seu esperitcontemplatiu de la naturalesa(és sabut l'atractiu que laplaça i els seus voltants, perell tenien i l'esforç permillorar-la) i sobretot delshomes a través dels qualsevidenciava el seu autènticamor cristià.

d) Fou sumament piados, peròtambé sumament preocupat perels problemes socials, tant ésaixí que, inelús per afavorirl'àrdua labor dels pagesos,inicia un sindicat i unaescola, també com a mitjàd'entreteniment i de formaciómusical funda una t>anda decornetes i de tambors pelsnins.

e) El pas del temps engendramés admiració i agraïment perles nombroses obres querealitzà en tots els aspectes,sols en l'aspecte cultural mosqueda l'hermós retaule majorprocedent de la Parròquia vellade Manacor i l'orgue que Mn.Nadal Trias amb il·lusió haemprès la difícil tasca de laseva restauració.

f) L'admiració per D. Martí,n'escluesc que tingués lessews deficiències, perquè eraun home normal.

g) El més exquisit homenatgeque Ariany li ha rendit haestat ni olvidar les sevesensenyances i conservar lesobres (restauració fa poc de lateulada) que en el seu temps serealitzaren, no obstantennobliria Ariany dedicar-litots els honors que sobradamentse mereix.

Mateu Amorós, Pvre.

-22- PassatempsTrobareu ses solucions a sa

pagina 2 d'aquesta revista.

TEST CULTURAL

Ja que hem estat en tempsd'eleccions, el test d'aquest nú-mero estarà dedicat a les matei-xes a veure si les heu seguidesamb atenció i coneixeu els re-sultats.

1) A Ariany, quin partit ha estatel les votat?

- PSOE- PSM- UN- PP

2) I a nivell de la ComunitatAutònoia?

- PP- PSM- UH- PSOE

3) I a nivell de tot l'Estat?

- IU- PSOE

- PP- CDS

4) A nivell nacional, hi ha hagutqualque partit que hagi obtin-gut majoria absoluta?

- Si, el PP- Si, el PSOE- No- Han quedat empatats.

5) I ara, ja deixen les eleccionsgenerals i comencem a pensaren les regionals, que no ensdonarem compte i també ja hiestarem abocats. Saps per quanestan previstes?

- Per finals de 1993- Per l'any 1994

- Per l 'any 1995

- No s 'en faran mai m é s .

WDANYSMIROILI

MDANY^MIROILLES BALEARS

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS. A) Símbol quíiicdel sofre. B) Mancat d'humitat.C) Privar de la vista. D)Pasta cuita de farina en formad'una capsa rodona farcida decarn peix o verdura.(PI). E) Lí-quid que circula pel sistema vas-cular principal dels animals. Pa-raula hebrea que significa "aixísia" i que s'usa a la fi de mol-tes pregàries de la litúrgiacristiana. F) Mala acció. G)Treure rama, criar branques elsarbres. H) Part inferior delvegetal, que serveix per fixarla planta en la terra. I) La Ma-teixa que A.

VERTICALS. 1) La mateixa que A.2) Distància que hi ha entre eldit polze i el del dit petit, te-nint la mà oberta i els dits es-tesos. 3) Midar una extensió deterra. 4) Porc salvatge. 5) Acci6de segar. Prefix llatí que signi-fica "«ig" i que s'empra per aformar composts.(Rev). 6) Plata-forma de taulons elevada en unlloc públic per estar-hi els per-sonatges principals d'un acte so-lemne. 7) Remador. 8) Sis més un.9) Consonant.

1 2 3 ^ 4 5 6 7 8 9

PENSAMENTS

- Lo important, no és tenir ideessinó creure en elles.

(José MÎ. Martin Patino)

- No val el vaig esser, sinoel som.

(Tirso de Molina)- No giris l'espatla als futurs

possibles, abans d'estar segurde que no tens res per apren-dre d'ells.

(Richard Bach)

- Arribarà un dia en que els re-cords seran la nostra únicariquesa.

(Paul Geraldy)- Viure dins el cor dels que dei-

xam, no és morir.(T. Cambell)

LLETRES BARREJADES

Com que iiagin estaràs empapatde tot lo que afecta a la Manco-munitat del Pla, no tendrás capproblema per resoldre aquesta ba-rreja de lletres ja que lo quehas de trobar, és el nom de 10dels 13 pobles que la integren.

S A E A R I A N Y A

E B D D T E O I C S

N N O I B D A N O P

C E I A S D A W S O

E L A G T R A Q T UL L A L F T R O I Y

L U D A K J T U T U

E B L L O R E T X D

S I N E U P P O I N

V A M O N T U I R IR E F R A N Y E R POPULAR

- Quart creixent, serà diferent;quart minvant, serà semblant.

Juny, comença s'estiu: totriu i tot viu.

- Juny, juliol i agost, ni donani col ni most.

- Per un clau, es perd una ferra-dura; per una ferradura, un ca-vall; per un cavall, un ca-valler.

- Pecat amagat, és mig perdonat.

- Per banc, es de sa cuina.

Ses coses atropellades,no surten encertades.

Coses rares... però que passen -23-

Al llarg de la \rida si una persona anotas totesles coses rares vistes, escoltades o llegides empareix que al final en sortiria un bon catàleg;cosa molt instructiva i digna d'admiració. Hepensat escriure una llista així com em \renen a lamemòria. Les coses rares o que criden moltl'atenció deixen so;rLnt un record inesborrablemalgrat el pas del temps. Comecem amb allò del'esclatasang que fa devers trenta anys que vaig\reure darall un feix de pinassa a un coster del'ermita de Betlem (Artà). Es tractava d'unesclatasang de dos pisos, si així s'ha de dir: undamunt l'altre. L'ermità Onofre felanitxer el meira mostrar. Una fotografia d'aquest exemplar aratendría gran valor.

I ara parlem d'un gran dinar i... quin dinar!Un caçador arianyer, trescant a la recerca dequalque peça --conill o perdiu-- passant per la Covades Rm a Montblanc ra veure en aquest lloc decarnatge pudent, ocellots rapaços, eriçons illebres tots pegant una bona panxada. Sa Cova desFum és o era un lloc a on els pagesos tiraven elsanimals morts: un cementeri de vaques, bísties,ovelles, etc. De manera que una llebre tant li éspasturar a l'herbei de la garriga com afartar-sede carn amb una olor que tira d'esquena. Això m'hocontà el meu pare que ho havia escoltat a labarberia mentre tallara cabells o afeitara barbescamperoles d'una setmana. En aquell temps nomiraven prim.

Un dia a Binissalem a una casa que per mal nom

les deien de Can Real, vaig veure l'amo quetruiant per dins ca seva era seguit per unamèl·lera domesticada i que no fugia mai.

Parlant d'ocells un altre dia en un corrald'Ariany vaig veure una cadernera vella, unmiracle d'or i de vermell imitant la piuladissadels pollets que trescaven amb la lleca. No direuque no sigui ber estrany que una cadernera aní) elseu cant encisador vulgui imitar uns pobrespollets.

Un dels més bells records de la mera vida foudevers l'any 1948, la mera estada de quasi unasetmana a l'illa de Cabrera. Era una maravella dellum, de paisatge i de solitud. A la platja s'hiveien sargantanes de molts colors com mai n'hevistes i això just ran de l'aigua marina. Era unaabundància fora mida.

Una wgada remenant pedres d'un claper percarregar-les al carro, de sobte sortí una serp ques'havia engolit un dragó. Al rèptil encara limancava empassar-se la coa que guaitava...

T per acabar. Estava pastant farina integral enuna vella pastera mallorquina. A la pasta al'estiu sovintegen les mosques. En un moment derepent una vespa davalla del sòtil furiosaagafant una mosca i desapareix rabent en qüestióde segons. La vespa caigué sobre la mosca com unfalcó. Les vespes tenen fama de carniceres.

I basta per avui.Llorenç Julià, Monjo de Montserrat.

PlenariResum de l'acta de la sessió ordinària de dia

17 de maig de 1993.Contracte manteniment ABSIS.Examinat el contracte presentat per ABSIS

INFORMÀTICA, SL, pel manteniment de lesaplicacions informàtiques que té instal·lades enaquesta Corporació, import del qual és de 19.814ptes/anuals, es va acordar per unanimitat delspresents la seva aprovació.

Escrits i sol·licitutsVist l'escrit presentat per l'associació de la

tercera edat d'Ariany, per la qual sol·licital'incloure en el pressupost general de laCorporació una subvenció amb destinació al'esmentada associació, es va acordar perunanimitat dels presents el no accedir a lasol·licitud descrita que té marcada l'Ajuntament ique consisteix en no otorgar subvencions fixes operiòdiques, sinó més bé finançar, en lo possible,activitats puntuals que puguin realitzar lesassociacions i entitats d'Ariany.

Vist l'escrit tramès per la Manconrunitat Pla deMallorca pel qual es sol·licita la rectificació ono de les obres a realitzar per l'escola demargers, es va acordar per unanimitat dels

presents el ratificar-se en el projecte presentaten el seu dia i que consistia en forrar de pedrala paret de tancament de les instal·lacionsesportives.

Pel Secretari s'informà que mitjançant escrit,de data 19 de març de 1993, del Centre de GestióCadastral d'Ariany, es procedirà a la rarisió delCadastre d'Urbana, durant els exercicis de 1993 i]994, el qual surtirá efecte I'l de gener de 1995.

Da\rant l'escrit tramès per la Coordinadora enDefensa de les Aigües de Sa Marineta, mitjançantel qual es presentarà la coordinadora i sol·licitala difusió i recollida de firmes en contra deltransvassament de les aigües de Sa Marineta cap aPalma, es ira acordar per unanimitat dels presentsdonar difusió de l'escrit mitjançant un edicte enel qual s'informa de l'existència d'un plec per ala recollida de firmes en contra de l'esmentattransvassament.

Torn obert de preguntesObert el torn de paraules, el Sr. Batle va

informar de la situació en la que es troben lesobres d'abastament d'aigua i sanejament, unavegada adjudicada pel Consorci d'Aigües el concursper a la explotació i manteniment de les xarxes.

-24-

-ßon dia,•I

x., anón fana, AonavuU

-Ana él nona de. Aon, ani) ¿a-toAca que. tene, ¿o de. ¿levan.po¿í.

- ¿Je/WA que. eÍA ¿'exagerada,d'una paila en. fai un pallen.

- SapA que. n'hi fotenen de.anava pen. aqui eÍA de. ABAAÍquÍA, hi devien tenuicanÍAAÍó.

- Idb haaueAAÍA ¿eí canqualcú, Que. eA pn.i/nen. aia -ia va°~ ' « / / '. » . ftn.eun.e- AenaUa c cavee L ¿a vaanneplegan tatá.

- I que te. penAeA que. vaig,fen, però cada vedada que. pJ.auen davalla, i aní Aã cotxadaque va cap a 4a piccinaaixequen una puta polaaouenaque A.'hamo eAtà hen ateoacatd'eA bnonauioA. I això que vaig,poAon plÒAticA a ARA. penAÍoneApenque AL no hi haunia polifim aUà on no dic..

- Ido poAot-hi plàitic.també.

- Samoa/f!- Ala ido, tu voldnieA tenui

i'eitopa i eA cul caient, queno vaneA enxulan Aa manauena tu

/ • r • j 9pen. ompiui Aa CLAtennaf- 1 tú can ho AODA?- Quananta mil ¿¿ampi, eA

matón tota Aa nit va funcionan,pen. omplin. eÍA depaiiti quebuidàneu.

- Ido, ¿o im. pensava que j.ahavien amollat.

- De pándala! penò ena pen.omplin. Aa pÍAcina, no ena penomplin. ABA ciitennei.

- Que té méA, jo tanmateixno empiei Aa pÍAcina.

- lú na ho AapA AÍ l'haunoAd'emplean, amb aquesta colon, auefa. flie paneix que moA eApena -uneAÍiu ben Aoneni, no moAquedam méA nemei que anon, a

. poAon eA cul en nsnvli.- $eAÚA que eÍA de mal

panlada, no i ona que han fetCA veAtuanii nouA no fona tanta.pneAa.

- $o encana no leA he. VÍAÍA.- I ¿o hi vaia pecan, una

ullada eA dia que vaig, anon, avotan., penà no ¿é AÍ encana leAhan eA-tnenatA.

- Deven eipenan pen. ASA¿eiteA que tonni venin, enCanellei.

- No ho Aé//f SeA CUABA hancanviat, ja no ¿on tan cu^ ¿menda can onteA.

- I ana que volí din amb• ~9aixa!.

- O no ho AapA?, eA W i ifliona AÓn can eA ca i ea. moix.

Can que no A'hauniend'haven, annepleaat mai. CadaAcúa ca Aeva i Déu a coAa de tabi.SapA que hi anaven eti d'ifl deconfiatí pen. AHA eleccionA, ellja AS. penAoven aovennan añadnid i tot.

- fen. ventuna naauéi anatmillón, adernei a n'eA d'eA Wtampoc leA va anan tan bé.

- $eAÚA, aaueAta politica nom'entuíiavne, a jo Aa quem 'inteneAAa eA Aa d'eA poble, idannenament A'han fet molteA deCOAeA.

- Si, i amb aqueít AU1 entennam.

- A n'eA que entennanem.Aenan a n'eA madn.iliA.teA,A 'altne. dia vaia. Aentin. que ¿eAmollaven tnanA, leA donavenplàtanoA, jo no Aé que leApoAAava.

- Calla que d'aaueAta eA meu_hano d'eA dÍAguAÍ que. té nom'ha ni eAcaneAa, menoA mal que.també li aanaden AeA cann.en.eAde bic.icleteA i ona que ha.començat eA /oun. tonnanà a.cob nan.

- No n'hi deu haven, cap d'eA.club ciclista d'Anianu que hiconni?.

- Ca! aquetí en tenen benaboAtament amb Aa volta d'eAfia.

- I que AÓn molti?- Ca!, devenA una dotzena,

peno hi duen molta d'alició.' M ' j /- no, AL t oAAegun. que anàtot eA depont, cicliiteA,natació, judo, futbito... AapAaue Aon això? pandalejiieA,f oten eA tempi i elA doblenA,en eA noAtno tempA no hi haviatot això.

- No pot Aufnin neA, AL pen.tú foA eÍA oltneA ni menjan.ien.

- O menjajíien ben poc!.- Ido jo Aon ben difenent

que tu, m'ho lievania de Aa

boca pen donoji-ho a n'eÍA.altneA.

- A jo ningú m'ha donat /tea,tot m ho ne hagut de. guanuan.

- Idb eA Aegun que no te.AUAcniunoA a n aaueta campanuade 1 'eAaleAÍa .

- Això AÓn altneA iemeA, orbAeA CUABA de 1'eAolèAÍa no hinie, vaia. eAAen Aa pnimena aueme. vaig, apuntan.

- $a ei molt aue nonepicaAAÍn ABA campaneA.

- $a nepicanan quant venguiel Biibe, que vendna pne&t.

n L i ° - o '- L/ ha de venm/.- f-otne, hon de confinman i

AupÒA que vendnà.-Ido aniñé a ¿en. Aa

AUAcnipció, convé que eA BiAbei j - i"A en duouL una bona unpneAuo

d'eA pob¿e, no Ata coAa que mûAtonni fotne eA capellà.

NarÉA moA faltaniaaaueAta!, en lo que moA vacoAtan aconAeguin-lo.

- Ido AL ve. eA BiAÒe, lipudniem tonnan moune lo d'eALocai.

- Piino! amb una coAa eAteimd acond, penque éi una HàAturaque aquell buc A'haai d'abulin.

- I ant can va coAtan! No, ino enee que Ae. tonni a obnin.

- ¿A que encana no Aé quinaidea tenen de tenin-lo tancat.

- hoAca no hi deu havenningú que acepti AeAcondicioní.

- LA que. ja ne. dinoA, a n eApoble AenAe local paneix que hifa falta qualca coAa.

- Ida que. Ae. mogui qualcajunta!. Don Nadal ja va din. queeAteia diApoAat a escoltan,peno AÍ tothom calla davant ixenna dannena. poti efdanAeauna que no A 'annealanà AacoAa.

- No, i hem d'eAAen noltnoAAeA doneA, penque AÍ hemd'eApenan que eÍA harnsA facinnei, A'oAe Aena mont denialleA.

- f\eA, m'en vaig. a caminanun poc que. hauné fotut Aa mevahona xennant, eApen que entonnan-moA veune ja poauemquedan pan anan a fen un gelâta n'eA local.