· ,

~ I'entorn de la sardana;'Els Gegants de Vilanovéin

uitor: Xavier Orriols i Sendra

El 21 de juny de 2013, en un acteorganitzat pels Amics de la Sar-dana i la Secció de Cultura deI'A.E. Talaia en el local d'aquestaentitat, en el marc d'una exposi-ció sobre els gegants de Vilano-va, promoguda per la Colla Ge-gantera local i amb la presenciadeis gegants petits a I'atri deI'entitat, es va produir oficial-ment la reunificació de la totalitatde les particel·les de la sardanade Joaquim Serra i Coromines,manuscrites pel seu autor, i que-daren definitivament dipositadesa I'arxiu de I'esmentada agrupa-ció. Es tancava així, felicrnent,un Ilarg període de dispersió delpreuat recull.

Una part d'aquest Ilegat eraguardat a I'arxiu deis Amics dela Sardana, provinent deis ma-terials cedits pels antics mem-bres de I'anomenada SeccióFolklórica de Vilanova i la Gel-trú, en actiu entre els anys 1944i 1955. Aixoplugats en algunesde les poques entitats locals

vete de presentació de la partitura a la sala d'actes de I'AE Talaia. Arxiu Talaia.

mero 305 . Talaia . Juliol 2015

que van sobreviure en la durapostguerra, van desplegar unacontinuada activitat en diversosarnbits de la nostra cultura i demanera especial en el sardanis-me, una de les activitats em-blematiques en la defensa dela identitat catalana en aquellsanys d'anorreament del nostreunivers cultural i sirnbólic.

De les onze particel·les que cor-responen als onze instrumentsde la cobla de sardanes, a I'arxiuIlegat per la Secció Folklóricasolament se'n conservaven set,inclosa la carpeta que, gene-ralment, es correspon a contra-portada amb el paper del con-trabaix. A la portada, a més dela indicació 'Contrabaix' hi ha eltítol de la sardana "Els Gegantsde Vilanova", amb I'afegit entrepareritesi Sardana sobre motiuspopulars vilanovins, i també unadedicatoria: Al Foment del BallPopular de Vilanova, I'Autor. Totplegat rematat per la seva sig-natura i el segell tintat amb lainicial de nom i el cognom delmúsico Ens entretenim en el de-tall perque no hi hagi dubte deI'autenticitat del manuscrit, és adir, que no es tracta d'una copia,que és el cas més freqüent. Lesquatre particel·les que faltaven,les corresponents als papers deTenor primer i segon i Tible pri-mer i segon, els va adquirir ja fauns anys qui aixó escriu, de mansd'un brocanter que les tenia ala venda enmig de molts altrespapers, en I'absoluta ignoranciadel seu origen pero amb la sos-pita que es podia tractar d'unoriginal.

Va ser una conversa casual ambla M. Carme Barceló que vapermetre Iligar caps i encertar-

Juliol 2015 . Talaia . Número 305 ,

,.

~, - :" L 1\

.,.át..i.....'.¡. ).1 ~.If e1., .. r. 17d.

.~.,;rY'"

te r \1

j\ '~.lj/l.:l)' (3P' l-lA. y- - .

o•••••••••

n

~~~ ""'- J

. '-

' ..< •

Partitura de la sardana Els Gegants de Vilanova signada per Joaquim Serra. Arxiu Talaia.

la amb final felic. L'avinentesava encetar una recerca sobre lapropia sardana i també sobre lacircumstancia i actors de la dis-persió de les particel-les.

Joaquim Serra i Coramines (Pe-relada 1907 - Barcelona 1957)va compondre aquesta sardanaI'any 1925, quan comptava pertant uns divuit anys. S'havia es-trenat com a compositor de sar-

danes als catorze amb la sardana"Laprimera velada". avalat pelseu pare Josep Serra i Bonal (Pe-relada 1874 - Barcelona 1939),que l'any 1924 havia ingressata la Cobla Barcelona com a ins-trumentista i director. Aquestfet el portaria a ell i al seu fill aresidir a Barcelona, on va esta-blir un seguit de coneixences icontactes professionals que enspermeten construir el relat dela cornposició que comentem.D'una banda, Josep Serra, queIlavors tocaya el fiscorn (abanshavia tocat el tible) tingué coma company dé cobla, tocant deprimer tenora, e.l mític AlbertMartí, un instrurnentista virtuósi alhora difícil de tractar, D'altrabanda v~ 'establir amistat arnbel mestre Francesc Pujdl i Pons

(Barcelona 1878-1945), tota unainstitució respecte a la músicacoral, el moviment sardanista i larecerca com a director que foude l'Obra del Canconer Popularde Catalunya (1922-1936).

Tot va cornencar el 15 de maigde 1922, festivitat de Sant lsi-dre. En aquest any es comme-morav¡:¡ el tricentenari de la ca-nonització de I'esmentat sant,i l'Administració de l'altar deSant Isidre de l'Arxiprestal deSant Antoni Abat de Vilanova ila Geltrú va preparar una festaamb gran solemnitat, tot i caureen dilluns. En el dietari de l'obradel Canconer Popular hi consta:

15 maig 1922

Havent anat a cantar una missaa Sant Antoni de Vilanova

i la Geltrú la Capellade Sant Felip Neri,

el senyor Sans, organistad'aquella parroquia, ofereix en

préstec al Mtre. Pujolper a l'Obra del "Cencotier"

un interessant IIibre de cancorismanuscrites per son pare,

en Magí Sans.

.,) ,

Sardanes.

Una compravació rutinaria ensindica que no va anar exacta-ment així. Segons el setmanarivilanoví La Defensa del dissabte20 de maig de 1922:

A un quart d'onze comencél'Ofici de gran soiemnitet;cantat per una importanti nodrida secció d'homesi nois de l'Orfeó Catala,

de Barcelona, sots la direcciódel senyor Millet i secundatpels senyors Pujol i Comella.

La circumstancia que el mestreFrancesc Pujol compaginés ladirecció de la Capella de Músicade Sant Felip Neri de Barcelonaamb la sotsdirecció de l'OrfeóCatala, possiblement va induirl'error del redactor del dietaride l'Obra del Canconer Popular.

Sigui com sigui, el senyor ValentíSansi Alegret va prestar el volummanuscrit del seu pare al mestrePujol. Cal fer constar que no estracta d'un canconer (tot i ques'hi traba alguna canco) sinó unquadern d'organista destinat aI'execució del que s'anomena Ili-bertats d'orgue i també lIibertatsde desembre 1, que conté doscentenars de melodies recopi-lades per Magí Sans i Bartomeu(Vilanova i la Geltrú 1843-1918).

El mestre Francesc Pujol no elva copiar fins a I'agost de l'anysegüent a Tremp (Pallars Jussa),on estiuejava. Francesc Pujol vaanotar:

111. Plec de paper pautat,de 20 fulls numerats recent-ment (el darrer en blanc),titulat Cansons Populars yPastorils del País./ Escri-tas pels millors mestresy Organistas / Antichs yModerns / Coleccionadasy aumentadas / Por elMestra y Organista / de laCapella de S. Antoni Abadde Vilanova y Geltrú / D.Magí Sans/ en 1891.

Juliol 2015 . Talaia . Número 305

Sardanes

d'organista de Magí Sans va serel primer deis diversos que varecollir l'Obra i aviat va ser posaten valor per Pujol.

l.'etnocoreóqraf Manuel Cube-les i Solé (Barcelona 1920), enel seu treball "El meu record deJoaquim Serra" (1979), entre lessardanes que destaca del mes-tre cita "Els Gegants de Vilano-va" <on ja Serra proclama el seumestratge>. Certament, la sar-dana és molt bonica i balladora.Tingué un exit immediat que esperllongaria en els anys de lapostguerra.

De com va anar a parar l'oriqinalde Joaquim Serra al Fomentdel Ball Popular de Vilanova,amb la dedicatoria de I'autor,enceta una altra línia de recer-ca. Aquest nom de Foment delBall Popular és la traducció es-pontania de Fomento del BailePopular, que és la denominacióque va haver d'adoptar el Cen-tre Catala de Vilanova arran dela dictadura de Primo de Rivera,

El quadern va ser retornat al seupropietari per missatger el se-tembre de 1923.

El mestre Pujol va mantenir unaestreta relació amb la Cobla Bar-celona com a mestre assessor.L'historiador de la sardana JosepMainar i Pons (Barcelona 1899-1996), comentant la trajectóriad'aquesta cobla en el períodequan va ser rellevat I'esmentatAlbert Martí (1929), escrivia:<Des d'aleshores la cobla gau-dí del considerable suport quesignificava I'assessorament delmestre Pujol, que ja existia através de Josep Serra, pero araamb més constancia i efectivitat;a ell es deuria el grau de perfec-ció i fusió que havia d'aconseguiri caracteritzat la cobla>.

Aquesta relació entre el mestreFrancesc Pujol i la família deisSerra és important perque elstemes o motius populars vilano-vins, com anomenava l'autor dela sardana "Els Gegants de Vila-nova", provenen de I'esmentatquadern d'organista de MagíSans, avui en parador descone-gut i que coneixem solament perla copia de l'Obra del CanconerPopular. El tema principal i quedóna nom a la sardana apareixal quadern com a "Gegants dela ciutat", mentre que l'entrada

Gegants de la Ciutat.

deis lIargs els trobem en el ma-teix quadern amb el títol "Ballde la Moixiganga", melodia queparadoxalment es toca com acoda del ball de la Moixigangade Sitges, mentre els balladorspiquen de mans com a cloendade la manifestació.

La ciutat a que es refereix el qua-dern deduim que podria ser la deReus, perque és de les poquesdel país que ostentaven aques-ta titularitat de principi del segleXVIII. A més, aquesta melodia ésla més antiga recollida pels reus-encs (anterior a 1860) vinculadaa I'acompanyament deis seus ge-gants, coneguda allá com "So-nata deis Gegants". Tanmateix,Joan Amades, en I'apreciable vo-lum "Gegants, Nans i altres en-tremesos" (1934), i Albert Ferreri Soler en el "Llibre deis Gegantsi demés entremesos populars deVilanova i la Geltrú", editat perJoan Rius i Vila (1964), publiquenel tema com a tradicional deisgegants vilanovins.

Ara per ara és un enigma comJoaquim Serra va accedir a lesmelodies del quadern, si va sersobre I'original o bé la copia deFrancesc Pujol, tot i que aquestdarrer suposit sigui el més pro-bable pels antecedents expres-sats. En tot cas, el quadern

1 Uns divertiments de música profana ques'intercalaven en la litúrgia de determina-des festivitats del cic1enadalenc i també a

les festes majors. Aquesta manifestació vaquedar suprimida en la reforma de la mú-sica sagrada establerta en un motu propiodel Sant Pare Pius X, promu/gat el 22 denovembre de 1903.

Ball de la Moixiganga.

~,}I+ª:U~¡gij§lllJlllijfm~drlH!it~J tUJ: f ti ¡ti' tIEHWi J n 1 ¡ ~~~ ~~~~~~~~~

Número 305 . Talaia . Juliol 2015

societat lIavors ubicada al localdel Teatre Principal i conegudapopularment com "El Catala".A redós d'aquesta entitat, en laseva dedicació de promocionardiverses manifestacions pro-pies de la nostra cultura, entreelles les ballades de sardanes,I'any 1923 es va constituir unacobla-orquestra que prengué elnom de Cobla Orquestrina Vi-lanova. Aquesta agrupació mu-sical era liderada pels germansLleonard -'Nardu' - (1897-1966) iIsidre Salvat i Soler (1899-1962).A l'lsidre Salvat el recordem afinals deis anys cinquanta, enI'esparteria del carrer de Mer-caders cantonada amb Montser-rat, regentada per la seva ger-mana gran Antónia, ben plantat,

amb armilla, les maniques de lacamisa mig arremangades i ambla pipa a la boca, feinejant ambles persianes que arranjava.

Ja fa uns anys -vers el 1980-un deis membres més jovesd'aquella cobla, Alfons Terési Montiu (1902-1982), ens co-mentava que molts deis com-ponents que es disposaren afundar la cobla-orquestra havienestat formats a l'Ateneu de Vi-lanova, on s'impartien llicons demúsica, entre d'altres rnateries(alfabetització, tenidoria de lIi-bres, etc.). La dificultat de la co-bla la constituien els instrumentsque ara anomenem tradicionals-Tenora, Tible, Flabiol- que nos'ensenyaven a l'Ateneu, i els

Sardanes.

instrumentistes havien d' anar aaprendre a Barcelona.

Com a instrumentista de teno-ra que era, recordava molt béque anava a Barcelona junta-ment amb els germans Salvati també Blai Garrigó a prendrellicons del mític tenora AlbertMartí, de la Cobla Barcelona, ise suposa que del primer tible,Benvingut Tapís, que també era,com Martí, fundador de la Co-bla Barcelona i membre de laBanda Municipal de la mateixaciutat. La relació deis músics vi-lanovins vinculats al Cata la ambla Cobla Barcelona seguramentseria continuada, ja que la cobladel Cata la, a més de Vilanova,va fer moltes audicions a la ciu-

Drets, d'esquerra a dreta: Josep Mayné (cornetí), Heribert Masana (cornetí), Joan Bruna (fiscorn), Joan Saburit (fiscorn),Salvador Rovirosa (trombó) i Josep Albet (contrabaix). Asseguts, d'esquerra a dreta: Miquel Ballester (flabiol i tarnbori).

Blai Garrigó (tible), Isidre Salvat (tible), Lleonard Salvat (tenora) i Alfons Terés (tenora).

Juliol2015 . Talaia . Número 305

Sardanes

mon Sabatés i Soldevila (Valen-cia 1907-Vilanova 19~7), el ve-tera component de I'esbart delCata la que, ben aviat, va pren-dre la direcció de l'Esbart de laSecció Folklórica I'any 1946 i finsa l'any 1951, quan Manuel Pratsi Bayo (Vilanova 1927-2009) elsubstituí en la direcció.

Encara que hi ha altres possibili-tats, tot apunta que l'lsidre Sal-vat, que morí solter com la sevagermana, separés les quatreparticel·les per fer algun assaigen la torea complicada secció decanyes. Tanmateix, no podemdescartar que aquesta situacióes produís abans, en el seu peri-pie a la Cobla Vilanova deis anysvint, la qual també dirigí, i quela sardana entrés ja incompletaa l'arxiu de la Secció Folklórica.

Sigui com sigui, les particel-les,

que s'extraviaren juntes, no re-tornarien al plec primigeni delque sortiren, casual i afortuna-dament, fins passat més de migsegle, o qui sap si passats tresquarts del mateix.

tat comtal, on hi tenien repre-sentant. Alfons Terés recordavaque, a causa del cop d'estat delgeneral Primo de Rivera (13 desetembre de 1923), haguerende suspendre l'audició que ana-ven a fer davant del Bar Medite-rráneo de Barcelona. Sigui comsigui, I'any 1925 Joaquim Serra iCoromines lliura la seva sardanaa la gent del Catala, on passariaa ser interpretada per la CoblaVilanova en les seves audicions.

No sabem quant de temps es-tigué activa la Cobla Vilanova,pero una part deis seus com-ponents es retrobaren I'any1946 com a membres de laCobla Principal del Penedes,constituida sota els auspicis deI'esmentada Secció Folklórica.Hi trobem Miquel Ballester (fla-biol), que aviat seria substituit,Isidre Salvat (tible) i Josep Albet(contrabaix), tots ells de la Co-bla Vilanova, juntament amb al-guns músics de I'antiga cobla lo-cal coetania Els Atletes, i tambénous instrumentistes. Amb nom-brases substitucions, La Princi-pal del Penedes, que prengué el

Cobla Principal del Penedes (18.04.1948).

Número 305 . Talaia . Juliol 2015

nom de PRINDES quan adoptala disposició d'orquestra de ball,es mantindria fins a I'any 1952.

Isidre Salvat n'era el represen-tant i el músic que dirigia tambéaquesta darrera cobla, integratcom a primer tible en la seccióde les canyes. En aquesta secciós'hi havien integrat músics mésjaves. Jordi Torrents i Codina,que en la fundació de la coblaocupa la placa de segon tenoraa I'edat de dinou anys, recordaque Albert Martí vingué a Vi-lanova a ajudar en la posada apunt de la cobla en els dies de laseva constitució i, precisament,s'allotja a casa seva al barri delPalmerar.

Desaparegut el Centre Catalaa causa del nou ordre establerten la postguerra, la sardana"Els Gegants de Vilanova", jun-tament amb altres papers demúsica referits a danses i ballstradicionals utilitzats per l'esbartd'aquella entitat, i també sarda-nes, continuarien servint a la Sec-ció Folklórica, a l'arxiu de la qualquedaren dipositats. L'artífex deltraspas havia de ser Josep Ra-