[ Juliol '06 - Núm. 12 ] [ Butlletí informatiu ] · 2015-12-30 · regidor de Mobilitat de...

3
L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha presentat el seu 3r informe de seguiment del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 (PDI). Aquest informe passa revista a l’estat actual de les inversions ja executades, les que estan en curs així com l’estat dels projectes i estudis contemplats en el PDI. Pel que fa a l’àmbit d’interès de l’AMTU, la 2a coro- na metropolitana, estan finalitzades l’ampliació de la xarxa de l’aeri Olesa-Esparreguera, l’intercanviador de Quatre Camins i la primera part de la xarxa estat- al El Papiol-Mollet (línia 7). Actualment estan en execució l’ampliació de la xarxa de FGC Terrassa Rambla-Can Roca, el semisoterrament a Pallejà, i els desdoblaments al Palau-Martorell, Martorell- Olesa. Cal remarcar, però, que a meitat del PDI, encara resten pendents els estu- dis de viabilitat de la nova línia Montcada-Sabadell, el desplaçament de la línia L. Maresme a l’interior i del desdoblament La Garriga- Vic. Actualment s’ha iniciat l’estudi de la nova línia Tibidabo-UAB i està pen- dent de projecte la Línia Ferroviària Orbital. Des de l’AMTU volem instar a que aquests estudis entrin aviat en la fase resolutiva, atès que el present PDI acaba el 2010. Es presenta l’informe de seguiment de les obres del Pla Director d'Infraestructures [ Butlletí informatiu ] [ Juliol '06 - Núm. 12 ] El traçat de la línia ferroviària orbital El passat 23 de juny es va reunir el Comitè Executiu de l’AMTU, amb 9 punts a l’ordre del dia. Entre els punts més destacats, cal fer esment a l’aprovació d’altes de nous municipis, que són Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Eulàlia de Ronçana i el Papiol. A més a més, actualment hi ha 7 ajuntaments més que estan en tràmits per adherir-se a l’AMTU. Un altre dels punts que es van tractar van ser les observacions al Projecte de Directrius Nacionals de Mobilitat. La principal esmena recau en el fet de la necessitat de distingir entre la 1a Corona Metropolitana i la 2a, ja que no fer-ho comporta con- clusions generalistes i no prou ajustades a la reali- tat de l'oferta i la demanda d'aquests dos àmbits. D’altra banda, però, el document recull diverses consideracions que des de l’AMTU es van aportar en el moment de la seva redacció. Altres temes dels quals es va parlar durant la reunió van ser els informes sobre l’Ordre d’Ajuts de la DPTOP 2006 i el Conveni entre la Generalitat, l’ATM i l’AMTU, que explicarem amb més detall un cop es facin oficials. De la resta de punts que es van tractar en el Comitè Executiu en fem referència en aquesta revista, com l’enquesta de satisfacció de la 2a jor- nada, el domini .cat, el seguiment del PDI i l’estudi de Barcelona Regional. Reunió del Comitè Executiu de l'AMTU

Transcript of [ Juliol '06 - Núm. 12 ] [ Butlletí informatiu ] · 2015-12-30 · regidor de Mobilitat de...

Page 1: [ Juliol '06 - Núm. 12 ] [ Butlletí informatiu ] · 2015-12-30 · regidor de Mobilitat de Granollers, i d’Antoni Prunés, director de l’AMTU. El primer tema que es va tractar

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha presentat el seu 3r informe de seguiment del Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 (PDI).

Aquest informe passa revista a l’estat actual de les inversions ja executades, les que estan en curs així com l’estat dels projectes i estudis contemplats en el PDI. Pel que fa a l’àmbit d’interès de l’AMTU, la 2a coro-

na metropolitana, estan finalitzades l’ampliació de la xarxa de l’aeri Olesa-Esparreguera, l’intercanviador de Quatre Camins i la primera part de la xarxa estat-al El Papiol-Mollet (línia 7). Actualment estan en execució l’ampliació de la xarxa de FGC Terrassa Rambla-Can Roca, el semisoterrament a Pallejà, i els desdoblaments al Palau-Martorell, Martorell-Olesa. Cal remarcar, però, que a meitat del PDI, encara

resten pendents els estu-dis de viabilitat de la nova línia Montcada-Sabadell, el desplaçament de la línia L. Maresme a l’interior i del desdoblament La Garriga-Vic. Actualment s’ha iniciat l’estudi de la nova línia Tibidabo-UAB i està pen-dent de projecte la Línia Ferroviària Orbital. Des de l’AMTU volem instar a que aquests estudis entrin aviat en la fase resolutiva, atès que el present PDI acaba el 2010.

Es presenta l’informe de seguiment de les obres del Pla Director d'Infraestructures

[ Butlletí informatiu ][ Juliol '06 - Núm. 12 ]

El traçat de la línia ferroviària orbital

El passat 23 de juny es va reunir el Comitè Executiu de l’AMTU, amb 9 punts a l’ordre del dia. Entre els punts més destacats, cal fer esment

a l’aprovació d’altes de nous municipis, que són Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Eulàlia de Ronçana i el Papiol. A més a més, actualment hi ha 7 ajuntaments més que estan en tràmits per adherir-se a l’AMTU.Un altre dels punts que es van tractar van ser les observacions al Projecte de Directrius Nacionals de Mobilitat. La principal esmena recau en el fet de la necessitat de distingir entre la 1a Corona Metropolitana i la 2a, ja que no fer-ho comporta con-

clusions generalistes i no prou ajustades a la reali-tat de l'oferta i la demanda d'aquests dos àmbits. D’altra banda, però, el document recull diverses consideracions que des de l’AMTU es van aportar en el moment de la seva redacció. Altres temes dels quals es va parlar durant la reunió van ser els informes sobre l’Ordre d’Ajuts de la DPTOP 2006 i el Conveni entre la Generalitat, l’ATM i l’AMTU, que explicarem amb més detall un cop es facin oficials. De la resta de punts que es van tractar en el Comitè Executiu en fem referència en aquesta revista, com l’enquesta de satisfacció de la 2a jor-nada, el domini .cat, el seguiment del PDI i l’estudi de Barcelona Regional.

Reunió del Comitè Executiu de l'AMTU

Page 2: [ Juliol '06 - Núm. 12 ] [ Butlletí informatiu ] · 2015-12-30 · regidor de Mobilitat de Granollers, i d’Antoni Prunés, director de l’AMTU. El primer tema que es va tractar

En el decurs de 2005, l’AMTU va encarregar a Barcelona Regional, en col•laboració amb la Diputació de Barcelona, la realització d’un estudi per

tal de concretar una “Proposta de millora del sistema de transport de la segona corona metropolitana”.El resultat d’aquest treball, en base a una diagnosi inicial dels sistemes i infraestructures vigents, es pot resumir en una sèrie d’actuacions proposades agrupades en dos eixos: millores a la xarxa de fer-rocarril de rodalies; i millores del transport públic per carretera.En funció d’aquestes millores s’ha calculat una captació del cotxe del 8’2% per part del sistema de transport públic, el que representa 144.000 nous viatgers per mobilitat obligada (120.000 cotxes) entre cada origen i destí, al 2015.Algunes de les millores proposades en els dos àmbits són:En el ferrocarrilAugmentar la capacitat operativa del siste-ma de rodalies; augmentant les freqüèn-cies de pas, millorant i desdoblant alguns traçats, construint variants, noves esta-cions, intercanviadors i perllongament de línies, entre d’altres mesures. Algunes de les propostes de configuració a la xarxa són la nova línia Orbital Mataró–Granollers–Sabadell–Terrassa–Martorell–Vilafranca- Vilanova; el nou túnel de FGC de Connexió Vallès i la línia transversal Martorell–El Papiol–Granollers.En la xarxa d’autobúsPer donar un servei en xarxa cal comple-mentar tren i autobús, creant una política unitària, amb una visió global del conjunt de xarxes. Aquesta xarxa es veu condicionada per l’estat del trànsit i es podria resoldre

amb la creació de carrils d’autobús segregats del trànsit en les principals vies de comunicació metro-politanes.Les actuacions passen per potenciar el diàleg entre els diferents operadors, reconfigurar línies i millorar freqüències, construir noves estacions d’intercanvi en punts importants de la xarxa, millorar l’accessibilitat de l’usuari a la informació i crear nous carrils bus dins l’àmbit interurbà. Més concretament, es proposa la creació de carrils d’alta ocupació, els BUS-VAO, en les principals vies d’entrada a Barcelona, així com la configuració de corredors preferents de transport públic per carretera en la xarxa viària metropolitana. També es proposen cor-redors metropolitans de transport públic per super-fície, com la Via Interpolar, l’Eix de Caldes i al Quart Cinturó.

Estudi de Barcelona Regional per millorar el sistema de transport públic

Proposta d'intercanviadors de Bus-Tren i Bus-Bus

El Comitè Executiu de l’AMTU ha apro-vat la utilització de l’adreça web www.amtu.cat, que estarà operativa a finals d’aquest mes de juliol. Amb aquest .cat es completen els dominis propietat de

l’AMTU: amtu.org, amtu.es i amtu.cat.Així, l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà s’afegeix a la llarga llista d’entitats i administracions que incorporen el domini .cat, que actualment és el domini de primer nivell d’Internet per a la llengua

i cultura catalanes. Els criteris perquè una pàgina web tingui el domini .cat són que estigui feta en català o que estigui relacionada amb alguna ves-sant de la cultura catalana.Actualment, també s’està treballant en una remodel-ació de la pàgina web de l’AMTU. L’objectiu és que aquesta sigui dinàmica i que permeti la comunicació entre els membres de l’Agrupació, alhora que faciliti informació relacionada amb el transport públic.

L'AMTU adquireix el domini .cat

Page 3: [ Juliol '06 - Núm. 12 ] [ Butlletí informatiu ] · 2015-12-30 · regidor de Mobilitat de Granollers, i d’Antoni Prunés, director de l’AMTU. El primer tema que es va tractar

Dades bàsiques de l’AMTU: Municipis adherits: 45 Abrera, Barberà del Vallès, Blanes, Caldes de Montbui, Calella, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, El Papiol, Esparreguera, Granollers, Igualada, La Pobla de Claramunt, la Roca del Vallès, l’Ametlla del Vallès, Lliçà d’Amunt, Manresa, Martorell, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Rubí, Sabadell, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Terrassa, Vacarisses, Valldoreix, Vallirana, Vic, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de MarPoblació servida 2005: 1.440.625 habitants (Padró 01/01/2005) - Viatgers transportats 2005: 37 M Cost total del servei 2004: 34,5 M€ Recaptació per ingressos 2004: 17,5 M€ Cobertura per ingressos: 51%President: Josep Mayoral, alcalde de Granollers - Seu: Plaça de la Porxada, 30. Granollers. Tel. 93 861 39 76

Aquest mes de maig ha tingut lloc, al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, la primera reunió de l’any de tècnics de l’AMTU. La inauguració

de la sessió va anar a càrrec de Jaume Vernet, regidor de Mobilitat de Granollers, i d’Antoni Prunés,

director de l’AMTU. El primer tema que es va tractar va ser la pre-sentació dels resultats de l’estudi sobre l’impacte de la integració tarifària. Els tècnics van rebre els resultats obtinguts en els seus municipis i van poder opinar sobre les dades que s’havien recollit. A continuació, es va obrir el debat sobre l’atorgament dels ajuts al TP l’any 2005 per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Alguns dels assistents van manifes tar que consideren poc ajustats els criteris que s’utilitzen per atorgar les subvencions, i van criticar el retard amb què es reben aquests per part de la DPTOP. També es va fer referència a la nova con-cessió d’ajuts que es preveu per a aquest any 2006.Un altre dels temes que es van tractar va ser el de la prorrata de l’IVA.Per finalitzar la sessió, Josep Lluís Castell, tècnic de l’AMTU i cap de l’àrea de Serveis i Via Pública de l’Ajuntament de Granollers, va emplaçar tots els tècnics a continuar treballant units.

Primera reunió de tècnics de l'any 2006

La 2a Jornada AMTU sobre “El finança-ment i les infraestructures del transport urbà i interurbà de les corones metro-politanes” que va tenir lloc a Mataró el passat mes de maig ha rebut una

bona valoració per part dels assistents. La nota mitja total de valoració de les ponències ha estat de 7,2. Els temes més valorats han estat l’estudi de Barcelona Regional sobre el Pla d’Infraestructures del Transport i els projectes europeus. Entre els suggeriments recollits hi ha la petició que en la propera jornada hi hagi menys ponències, però que durin més i generin més debat entre els ponents. Recordem que la 2a Jornada AMTU ha tingut un total de 188 assistents, una xifra que representa un 15% més respecte l’any passat. Destaca el fet que enguany hi hagut presència no només de tècnics de mobilitat sinó també d’altres perfils professionals i estudiants.

Bons resultats en l'enquesta de satisfacció de la 2a jornada

Els assistents, durant una de les ponències

Un instant de la trobada de tècnics