- Llenguatge musical 1. Grau elemental - boileau-music.com · Grau elemental Editorial Boileau-7-...

Pentagrama - Llenguatge musical 1. Grau elemental

Editorial Boileau C. Amat - A. Casanova-6-

Funcionamentdel llibre

Teoria

• Les explicacions teòriques són clares i entenedores i serveixen de suport als altres apartats de la unitat i a tot el conjunt del llibre. L’aprenentatge és progressiu per tal que

es puguin assimilar tots els conceptes i continguts i està complementat amb exercicis.

Quadern d’exercicisHi trobaràs:

• Exercicis complementaris als continguts de cada unitat.

• Exercicis d’iniciació a la creativitat que serà convenient mostrar i treballar a classe amb la fi nalitat de fomentar el respecte i l’interès pel treball dels companys.

• Qüestionaris que ajuden a aprendre i memoritzar conceptes i continguts treballats.

Si cal, el professor haurà d’ampliar alguns exercicis específi cs segons les necessitats dels seus alumnes.

Ritme

• La base de l’ensenyament del ritme és la pulsació regular que sempre ha de ser present a l’hora de fer qualsevol exercici rítmic. A partir d’aquesta pulsació regular iniciem l’estudi i pràctica del ritme.

• En els exercicis rítmics hem incorporat la paraula per ajudar a la precisió rítmica i a la identifi cació del ritme.

• S’inicia la creativitat rítmica d’una manera natural, sense compàs, únicament seguint la pulsació regular.

• Els exercicis es poden percudir de diferents maneres, segons el criteri del professor: amb instruments de percussió, picant de mans, sobre la taula, combinant diferents sons, picant de peus...


• Exercicis que reforcen el que s’ha après en cada unitat.

Pastilla de color (sense fi let)

Pels exercicis que exemplifi quen el que s’ha explicat

Pastilla de color (amb fi let)

Per destacar continguts

En el llibre trobaràs 2 tipus de destacats:



Entonació

• Iniciem el treball d’entonació a partir de dues notes, el Sol i el Mi; i successivament afegim notes fi ns a completar l’escala de Do Major.

• S’introdueix la creativitat melòdica a partir de les notes que es van aprenent.

• A partir de la Unitat 3 les hi trobaràs melodies per solfejar que estan enregistrades amb so de vibràfon i acompanyament de piano. Es poden escoltar en 2 velocitats:

• Al fi nal del CD apareixen tots els acompanyaments sense melodia.

• En el llibre del mestre (Reg. B.3196a) hi ha els acompanyaments pianístics per treballar les melodies a la classe.

Conceptes / Repertori

• Format per dues parts:

1. Conceptes: Apartat on s’expliquen continguts relacionats amb la música en general.

2. Repertori: Recull de cançons relacionat amb els exercicis i melodies que s’han treballat en l’apartat d’entonació.

• La majoria de les cançons formen part del repertori tradicional català, però també n’hi ha d’altres països i d’autor.

• La melodia de les cançons es repeteix dues vegades en l’enregistrament. Els cànons ho fan tres vegades (x3).

• Els compassos d’introducció de cada cançó estan indicats a l’inici:


• Una cançó per analitzar a cada unitat, aplicar els coneixements teòrics que s’han après i desenvolupar la capacitat d’interpretació de la partitura.

• Preguntes sobre els conceptes.

09/10210 Velocitat fi nal

Tempo fi nal al qual cal arribar després del procés d’estudi

Acompanyament

sense melodia

Velocitat d’estudi

En un tempo més lent per facilitar l’estudi

El bon



Dictat

• L’entrenament de l’oïda està estretament relacionat amb l’entonació i el ritme. Així, els exercicis de dictat partiran sempre de les notes i els ritmes que s’han treballat.

• Les vegades que caldrà repetir un dictat serà a criteri del professor segons les necessitats d’aprenentatge dels seus alumnes, sempre amb la recomanació d’anar cap a una escolta i identifi cació ràpides per arribar a fer-ho amb les menys vegades possibles. Cal acostumar-se a escoltar, memoritzar i cantar interiorment per poder transcriure amb precisió.


• Un dictat a cada unitat per realitzar-lo després de treballar i practicar els corresponents de cada unitat del llibre. Aquest dictat pot servir al professor per avaluar l’alumne. Cada dictat està gravat amb

2 instruments diferents:

• Cada dictat està dividit en diferents pistes per facilitar-ne l’execució a classe. A continuació hi ha una pista amb el dictat complet.

• Cada pista es repeteix dues vegades:

Instrument / Audició

• A cada unitat del llibre es presenta un instrument amb l’explicació de les seves característiques bàsiques, una fotografi a del mateix i el nom i situació de les parts que el formen.

• Una audició de l’instrument amb una ressenya biogràfi ca del compositor de l’obra que s’escolta. Aquestes audicions estan enregistrades en el CD que acompanya el llibre.

• El professor complementarà aquest treball amb altres audicions que cregui adients pels seus alumnes. El llibre del mestre conté una guia d’audició amb algunes propostes.


• Un exercici d’audició amb unes preguntes referents a l’obra escoltada, i un qüestionari sobre l’instrument.

Amb l’instrument* que

es treballa en l’apartat

d’audició de cada unitat

Amb piano 168-170171-173

• La primera vegada hi ha una claqueta que marca el compàs. La claqueta continua marcant la pulsació.

• La segona, només hi ha la claqueta a l’inici.

*Enregistrament amb sons digitals (d’ordenador).



Qu

adre

sin

òpti

c

Ritme:· Exercicis rítmics· Diàleg rítmic· Creativitat

Ritme:· Exercicis rítmics· Cadena rítmica· Diàleg rítmic· Creativitat

Ritme: / compàs· Exercicis rítmics amb instruments de

percussió· Respostes rítmiques

Ritme: / compàs· Exercicis rítmics amb instruments de

percussió· Polirítmia en dos grups· Creativitat

· Entonació de les notes: Sol i Mi· Motius melòdics de quatre i sis notes· Creativitat

· Entonació de les notes: Sol, Mi i La· Motius melòdics de quatre i sis notes· Creativitat

· Entonació de les notes: Sol, Mi, La i Do· Motius melòdics de quatre notes· Melodies per solfejar en compàs· Ritme:· Creativitat

· Entonació de les notes: Sol, Mi, La, Do i Re· Motius melòdics de quatre notes· Melodies per solfejar en compàs /

Ritme:· Creativitat

Ritme: / compàs i · Exercicis rítmics· Polirítmia en dos grups· Alternança rítmica entre les dues mans · Creativitat

· Entonació de les notes: Sol, Mi, La, Do, Re i Fa· Motius melòdics de sis notes· Melodies per solfejar en compàs , i /

Ritme:· Creativitat

Ritme: . / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia en dos grups / individual· Alternança rítmica entre les dues mans· Creativitat

· Entonació de l’escala de Do Major (ascendent i descendent)

· Lligadura d’expressió / Coma de respiració

· Melodies per solfejar en compàs , i / Indicacions d’intensitat (f, F i p)

· Ritme: .

Ritme: . / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Cànon rítmic · Cadena rítmica· Melodia amb acompanyament rítmic

· Entonació de l’escala, l’acord i l’arpegi de Do Major

· Melodies per solfejar en compàs , i / Ritme nou / Melodia a 2 veus / Indicacions de moviment

· Polifonia

Ritme: / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Cànon rítmic

· Moviment / Calderó· Melodies per solfejar en compàs , i /

Ritme nou / Clau de Sol i clau de Fa / Ritardando i rallentando ( ) /Melodia a 2 veus.

Ritme: / compàs , i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Creativitat· Obstinat

· Entonació de les notes: Si (greu) i Re (agut)· Motius melòdics· Melodies per solfejar en compàs , i /· Reguladors / Clau de Sol i clau de Fa /

Melodia a 2 veus

Ritme: . / compàs i· Exercicis rítmics· Polirítmia individual· Diàleg rítmic· Creativitat

· Entonació del sostingut ( # ) i del bemoll ( b )· Entonació de l’escala cromàtica· Melodies per solfejar en compàs , i / Ritme nou / Clau de Sol i clau de

Fa / Signes de repetició / Intensitats / Calderó / Moviment / Melodia a 2 veus

2

4

2

4

2

4

2

4

2

4

2

4

2

4

2

4

2

4

3

4

3

4

3

4

3

4

3

4

3

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

4

2

4

3

4

3

4

2

4

2

4

2

4

4

4

4

4

4

4

4

4

3

4

2

4

4

4

4

4

w

Teoria EntonacióRitme

œ œ

œ œw œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ

· Pentagrama· Clau de Sol· Les notes· Notes en les línies del pentagrama· Figures de les notes: / / /

· Figures de les notes (cont.):· Pauses· Notes en els espais del pentagrama· Pulsació· Compàs / compàs

· Compàs (cont.)· Divisòries · Línies addicionals superiors i

inferiors

· Durada de les fi gures: / / / / sdds

· Pauses· Escriptura correcta de les notes

· Compassos i· Escriptura correcta de les notes

(cont.)

· Fusa i semifusa· Equivalència de les fi gures (de la

rodona a la semifusa)· Punt

· Interval· Interval melòdic ascendent i

descendent / interval harmònic· Designació numèrica de l’interval· Lligadura de prolongació

· To i semitò · Clau de Fa en 4a línia· Notes en les línies del pentagrama

en clau de Fa en 4a línia

· Notes en els espais del pentagrama en clau de Fa en 4a línia

· Alteracions: sostingut ( # ), bemoll ( b ), becaire ( n ) · Línies addicionals superiors i

inferiors en clau de Sol

· Frase musical: suspensiva / conclusiva

· Línies addicionals superiors i inferiors en clau de Fa en 4a línia

2

4

2

4

3

4

4

4

Unitat

Pàg.

15 a 20

1

Unitat

Pàg.

21 a 26

2

Unitat

Pàg.

27 a 32

3

Unitat

Pàg.

33 a 38

4

Unitat

Pàg.

39 a 44

5

Unitat

Pàg.

45 a 50

6

Unitat

Pàg.

51 a 56

7

Unitat

Pàg.

57 a 62

8

Unitat

Pàg.

63 a 68

9

Unitat

Pàg.

69 a 74

10

w

w

œ œ œ œ

w



Conceptes/Repertori· Qualitats del so: altura (greu i agut)

· El bon pa· Qui s’ha mort· Quin és el teu nom?

· Qualitats del so: durada (llarg i curt)

· Roda, roda, baldirona· Tres triques· Aquell cargolet

· Qualitats del so: timbre

· Les campanes de Salom· L’escura-xemeneies· Aprenem música

· Qualitats del so: intensitat (forte (f) / mezzo forte ( F) / piano (p) )

· La sardana de l’avellana· Oh, Susanna!· Miquel, Miquel

· Identifi cació de les notes Sol i Mi· Dictat melòdic· Dictat rítmic:

· Identifi cació de les notes Sol, Mi i La· Dictat melòdic· Dictat rítmic:

· Identifi cació de les notes Sol, Mi, La i Do (greu)

· Dictat melòdic en compàs· Dictat rítmic en compàs :

· Identifi cació de les notes Sol, Mi, La, Do i Re (greu)

· Dictat melòdic en compàs· Dictat rítmic en compàs :

Violí· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Sonata per a violí i piano núm. 5 en

Fa Major Op. 24 “Primavera” de Ludwig Van Beethoven

· Ressenya biogràfi ca de l’autor

Piano· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Sonata en La Major KV 331 de

Wolfgang Amadeus Mozart· Ressenya biogràfi ca de l’autor

Trompeta· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Concert per a trompeta i orquestra en

Mi bemoll Major de Franz Joseph Haydn· Ressenya biogràfi ca de l’autor

Guitarra· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Maria (Gavota) de Francisco Tárrega· Ressenya biogràfi ca de l’autor

Saxòfon· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: Suite per a saxòfon alt i orquestra

“Scaramouche” de Darius Milhaud· Ressenya biogràfi ca de l’autor

Veus humanes (femenines i masculines)Audicions: · “Ave Maria” de Franz Schubert (soprano)· “L’amour est un oiseau rebelle” de Georges

Bizet (mezzosoprano)· “La donna è mobile” de Giuseppe Verdi (tenor)· “La calunnia” de Gioachino Rossini (baix)

Flauta travessera i flautí· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: “Suite núm. 2 en Si menor de Johann

Sebastian Bach· Ressenya biogràfi ca de l’autor

La percussió: Timbala i Xilòfon· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audicions: “Així parlà Zaratustra” de Richard

Strauss (timbala)· “El carnaval dels animals” de Camille Saint-

Saëns (xilòfon)

· El matís o dinàmica: crescendo / diminuendo / reguladors

· Cascavells de Nadal· Les pometes

· Identifi cació de les notes Sol, Mi, La, Do, Re i Fa

· Dictat melòdic en compàs· Dictat rítmic en compàs :· Dictat / Anàlisi d’una melodia

· El moviment: Lento / Moderato / Allegro

· El ball de la civada· El Noi de la Mare

· Identifi cació de les notes que formen l’escala de Do Major

· Dictat melòdic en compàs i · Dictat rítmic en compàs :· Identifi cació de cançons

· Cànon

· Frère Jacques (cànon a 4 veus)· Els ocells han arribat· Cançó de bressol

· Identifi cació de l’arpegi de Do Major· Dictat melodicorítmic en compàs· Dictat rítmic en compàs :· Dictat melòdic en compàs i basat en

l’arpegi de Do Major· Dictat / Anàlisi d’una melodia

· Anacrusi

· Virolet Sant Pere· Ai, mare, aneu a missa· El cucut (cànon a 2 veus)

· Identifi cació d’intervals harmònics consonants i dissonants

· Identifi cació de motius melòdics en clau de Sol i clau de Fa

· Dictat rítmic en compàs :· Dictat melòdic en compàs

Violoncel · Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: “El cant dels ocells”, cançó

tradicional catalana· Ressenya biogràfi ca de Pau Casals

· Legato – staccato

· Summ, summ, summ· L’ase i el cucut· Les nenes maques

· Dictat rítmic en compàs : / Clau de Fa

· Dictat harmònic: intervals consonants i dissonants

· Dictat rítmic en compàs :· Identifi cació de notes del Si (greu) al Re (agut)

Clarinet· Presentació, explicació i parts de l’instrument· Audició: “Concertino per a clarinet i orquestra

en Mi bemoll Major Op. 26” de Carl Maria von Weber

· Ressenya biogràfi ca de l’autor

· Signes de repetició: caselles de 1a, 2a / Da capo (D.C.) / Al segno (Al %)

· Fum, fum, fum· Tin, ton (cànon a 3 veus)

· Dictat rítmic d’una melodia en clau de Sol i clau de Fa

· Dictat harmònic, intervals consonants i dissonants

· Identifi cació de notes alterades· Dictat melòdic en compàs· Dictat melodicorítmic

Dictat Audició/Instrument

2

4

2

4

2

4

4

4

4

4

4

4

3

4

3

4

3

4

4

4

4

44

4

4

4

3

4

4

4

2

4

4

4

2

4

œ œ

œ œ

œ œ œ œ œ œ



Teor

iaUnitat 53

4

4

4

El compàs té tres pulsacions o temps de negra. És un compàs ternari.

El compàs té quatre pulsacions o temps de negra. És un compàs quaternari.

Aquest compàs es pot indicar també amb una c .

Jœ Jœ œ œ= jjœ jjœ jjœ jjœ œ œ œ œ= Jœ JJœ JJœ œ œ œ=

Si el pal va cap avall el corxet va a la dreta i cap amunt.

Si el pal va cap amunt el corxet va a la dreta i cap avall.

3

4

4

4

1

2

1. Compassos i

2. Escriptura correcta de les notes (continuació)

Les fi gures de corxera i semicorxera, i les de fusa i semifusa (que aprendràs més endavant) porten corxets que dibuixarem de la manera següent:

Encercla totes les notes que estan mal escrites i escriu-les correctament al pentagrama que tens a sota.

Quan trobem dues o més notes seguides que porten corxets i formen un temps, aquests corxets se substitueixen per una barra que uneix les notes. El nombre de barres ha de ser igual al nombre de corxets que s’estan substituint.

Escriu el nom de les notes, la seva durada i traça les línies divisòries.



Unitat 5

1. Percut l’exercici rítmic següent. Assenyala les pulsacions ( ).

2. Formeu dos grups per percudir la polirítmia següent.

3. Alternança rítmica entre les dues mans: percut sobre la taula el ritme següent alternant les dues mans, segons t’indiquen les lletres d (dreta) i e (esquerra).

4. Llegeix i percut els següents ritmes amb les mans.

5. Memoritza i percut el motiu rítmic següent.

6. Inventa una resposta per les preguntes rítmiques següents. Assenyala les pulsacions ( ) i percudeix-lo.

Rit

me

d e d e d d e e e d e d d e e d e d e d e

He men jat uns ro ve llons més que bons.- - - Sem pre que puc faig el ver mut.- -

La pi lo ta sem pre bo ta.- - - - Va el tram vi a per la se va vi a.- - - -

1

3

2

4

1

2

1

2



Unitat 5

Entona la nota Fa, que s’escriu en el primer espai del pentagrama.

1. Entona els següents motius de sis notes.

2. Inventa una melodia amb les notes Do, Re, Mi, Fa, Sol i La, amb fi gures de negra i dues corxeres. Després canta-la.

3. Recita i solfeja aquestes melodies. Fixa’t bé en el compàs, perquè hem inclòs els dos nous compassos apresos: i Para atenció al professor quan t’indiqui com s’han de marcar aquests compassos.

Entre aquestes melodies n’hi ha una que és el principi d’una obra coneguda. Saps dir quina és, quin títol té i qui la va compondre?

En

ton

ació

1 2

3 4

Vaig a la plat ja amb el pa ra sol.- - -

3

4

4

4

Fa

47/48

49/50

51/52

1

2

4

3

5

6

41/42222

43/44223

45/46224

225

226

227



Unitat 5

Cascavells de Nadal

Les pometes

Con

cep

tes/

Rep

erto

ri

El matís o dinàmica

Recorda aquest tres termes: f (fort) F (mig fort), p (piano). Coneixeràs ara dos termes nous: crescendo i diminuendo.

Crescendo indica que la intensitat del so ha d’augmentar gradualment i diminuendo que ha de disminuir gradualment. Quan en una obra musical trobem un d’aquests termes, normalment és de forma abreujada (cresc. i dim.). També poden ser representats per uns signes que s’anomenen reguladors ( ).

Canta els següents motius melòdics amb el matís que t’indiquen els reguladors.

–Tradicional catalana–

–Tradicional anglesa–

p pF f F

53

1 2

Ding, dang, dong! Ding, dang, dong! Drin - guen sens pa - rar, 'nar en tri - neu ésDing, dang, dong! Ding, dang, dong! Drin guen sens pa rar, nar en tri neu és

di - ver - tit, tant de di - a com de nit. Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!di ver tit, tant de di a com de nit. Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!

Drin - guen sens pa - rar, 'nar en tri - neu és di - ver - tit, tant de di - a com de nit.

54

Nou po - me tes hi ha alpo - mer, de nou, u - na, de nou u - na; nou po -Nou po - me tes hi ha alpo - mer, de nou, u - na, de nou u - na; nou po -

me - tes hi ha al po - mer, de nou, u - na se'n cai - gué. Si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu

me - tes hi ha al po - mer, de nou, u - na se'n cai - gué. Si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu

el po - mer com dan - sa; si mi - reu el vent d'on ve, veu - reu com dan - sa el po - mer.



Unitat 5

1. Identifi ca quin d’aquests motius has escoltat.

2. Escolta els motius melòdics següents i escriu la nota que falta en els llocs indicats ( ).

3. Dictat melòdic: escolta i escriu les notes que corresponen al ritme següent (Do, Re, Mi, Fa, Sol i La).

4. Escolta aquesta coneguda melodia diverses vegades i escriu el ritme i la nota que falta en cada compàs.

Has descobert que aquesta melodia és una cançó popular? Numera els compassos i respon aquestes preguntes:

1. Quin és el títol d’aquesta cançó?

2. De quin país és popular?

3. Quins compassos són iguals?

4. Quantes corxeres hi ha?

5. Quantes vegades escoltem la nota Do?

Quan hagis completat i revisat la melodia anterior, solfeja-la i canta-la amb la lletra.

Dic

tat

1 2 3 4

1 2 3

1

2

3

6

4

5

Saxòfon contralt



Unitat 5

Inst

rum

ent/

Au

dic

ió

El saxòfon

• Escoltem la Brazileira (tercer moviment) de la Suite per a

saxòfon alt i orquestra “Scaramouche” de Darius Milhaud (1892-1974).

• Milhaud fou un compositor francès. Estudià al Conservatori de París i el 1916 marxà al Brasil per treballar com a secretari del cònsol francès Paul Claudel a Rio de Janeiro. Fou en aquest país on va néixer el seu interès pels ritmes llatinoamericans que ha sabut plasmar amb gran habilitat en moltes de les seves obres.

• En aquesta etapa va compondre obres com Saudades

do Brasil, Le boeuf sur le toit, La création du monde i Scaramouche. Aquesta última obra consta de tres moviments: Vif – Modéré – Brazileira. El moviment que escoltem és una samba brasilera en la qual el saxòfon i l’orquestra sembla que estiguin ballant al Carnaval de Rio.

• El saxòfon és un instrument de vent, que tot i ser construït amb metall pertany a la família del vent-fusta. Això es deu al fet que la tècnica de produir el so és semblant a la dels altres instruments d’aquesta família, que són el clarinet, el fagot, l’oboè i el corn anglès.

• Fou inventat el 1840 pel constructor d’instruments belga Adolf Sax.

• És un instrument transpositor, és a dir, que està afi nat en una tonalitat diferent a la que realment sona. La música per a saxòfon s’escriu en clau de Sol.

• Hi ha diferents tipus de saxòfon. Tot i que la família consta de 12 tipus diferents, els més utilitzats són el soprano (que juntament amb el sopranino són els únics de forma recta, igual que el clarinet), el contralt, el tenor i el baríton, que acaben amb un ampli pavelló.

• Està format per tres parts: l’embocadura, el tudell i el cos. El saxòfon és un instrument extraordinàriament apropiat per ser utilitzat com a solista.

• El saxòfon no forma part de la plantilla estàndard de l’orquestra simfònica perquè la seva sonoritat no sempre empasta bé amb la dels altres instruments. Tot i així, compositors com Debussy, Ravel o Bizet el van incorporar a les seves obres.

• És en el jazz on el saxòfon ha obtingut un paper important, i posterioment en el pop i el rock.

• Habitualment se l’anomena saxo.

1. Embocadura 2. Abraçadora metàl·lica 3. Tudell 4. Cos 5. Claus 6. Pavelló

Darius Milhaud

55



Exe

rcic

is

Unitat 5Teoria

1. Encercla totes les notes que estan mal escrites i dibuixa-les correctament en el pentagrama que tens a sota.

2. Escriu correctament el fragment següent substituint els corxets per barres quan correspongui.

3. Escriu en el fragment següent el nom de les notes, la seva durada i traça les línies divisòries.

4. Respon les preguntes següents.

Escriu el nom de la fi gura que omple un compàs

Quantes corxeres entren en un compàs ?

Dibuixa la pausa de negra

Dibuixa les tres notes en les línies addicionals superiors que coneixes

Com s’anomena la ratlla que separa els compassos?

Explica el compàs

34

4

4

3

4

3

4

1

2

3

4

5

6

Do

1

& Jœjœ œ jœ œ ˙ œ JJœ

jœ jjœ ˙ Jœ œ jœ ˙



Exe

rcic

is Unitat 5

Dibuixa les tres notes en les línies addicionals inferiors que coneixes

Dibuixa la pausa de blanca

Quantes semicorxeres entren en un compàs ?

Explica el compàs

5. Completa els temps que falten de la melodia següent (*) amb els ritmes: Fixa’t en seguir la línia melòdica donada perquè sigui cantable.

6. Copia la melodia de la cançó Les pometes que trobaràs a la pàgina 42 des del començament fi ns la primera nota del compàs 8.

7. Escriu la melodia anterior una octava alta. Fixa’t en el començament que ja et donem.

8. Dibuixa les notes indicades amb la fi gura corresponent i després traça les línies divisòries.

4

4

2

4

7

8

9

10

DoCorxeres Negra NegraSemicorxeres Corxeres CorxeresBlanca BlancaPausa de

negraPausa de

negra

Do Mi Sol Sol MiFaLa Sol Fa Mi Re ReSi

œ œ



Exe

rcic

isUnitat 5

9. Escriu el nom de les notes següents en les línies addicionals inferiors i superiors.

Unitat 5

Ritme

10. Escriu un ritme de quatre pulsacions per a les següents frases.

Sóc petit i eixerit

Tinc una casa nova

Menjo un gelat

Unitat 5

Repertori (anàlisi) / Conceptes

11. Fixa’t en la cançó Cascavells de Nadal i respon les preguntes que tens a continuació.

& œ œ ˙ œ œ ˙ œ œ œ œ w œ œ .œ jœ& œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ œ œ ˙ œ œ ˙& œ œ œ œ w œ œ .œ jœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ w

1

5

3

7

9

2

6

4

8

10

Escriu al principi de la cançó el compàs que hi correspon

Quantes vegades apareix aquest ritme ?

Numera els compassos

Escriu el número dels 4 compassos que no es repeteixen

Encercla les cinc notes seguides que formen part de l’escala de Do

Assenyala ( ) les dues frases que té la cançó

Quants compassos té cada frase?

Quantes vegades surt la nota Re?

La nota més greu és i la més aguda és

Compara les dues frases i digues quins compassos són iguals

q . e

÷ 44÷ 44÷ 44



Exe

rcic

is Unitat 5

12. Què signifi ca el terme crescendo? I com s’abreuja?

12.

Què signifi ca el terme diminuendo? I com s’abreuja?

13. Dibuixa els reguladors que representen el crescendo i el diminuendo.

Unitat 5

Dictat

14. Dictat melodicorítmic de quatre compassos en . Escolta i escriu la següent melodia basada en les notes de l’escala de Do i els ritmes de

Unitat 5


15. Respon les preguntes següents referents al saxòfon.

A quina família pertany?

Qui va inventar el saxòfon?

En quin any es va inventar?

Escriu els tipus de saxòfon més utilitzats

Escriu el nom de les tres parts que formen el saxòfon

16. Audició: Escolta la Brazileira (tercer moviment) de la Suite per a saxòfon alt i orquestra “Scaramouche”.

Escriu el nom del compositor

S’escolten instruments de percussió en aquesta obra?

Escriu el nom d’altres instruments que identifi quis a l’obra

Subratlla el caràcter de l’obra: Animat Trist Melanconiós

4

4

œ œ

1

3

2

4

5

1

2

3

4

174-176177-179

& 44



001002003004

005006007008

009010011012013014015016017018019020021022023024

025026027028029030031032033034035036037038039040

041042043 0 044 0 045 0 046047048049050051

El bon pa

Qui s’ha mort?

Quin és el teu nom?

Allegro (primer moviment) de la Sonata per a violí

i piano núm. 5 en Fa Major Op. 24 “Primavera” de Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Roda, roda, baldirona

Tres triques

Aquell cargolet

Alla turca (tercer moviment) de la Sonata en

La Major KV 331 de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)Les campanes de Salom

L’escura-xemeneies

Aprenem música

Finale-Allegro (tercer moviment) del Concert per a

trompeta i orquestra en Mi bemoll Major de Franz

Joseph Haydn (1732-1809)

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)La sardana de l’avellana

Oh, Susanna!

Miquel, Miquel

Maria, peça en forma de gavota per a guitarra de Francisco Tárrega (1852-1909)

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)









Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació





Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació





Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

18181820

24242426

29292929292929292929292930303032

35353535353535353535353536363638

4141414141414141414141

Apartat PàginaPista Denominació

Un

itat

1U

nit

at 2

Un

itat

3U

nit

at 4

Un

itat

5Contingut del CD



052053054055

056057058059060061062063064065066067068069070

071

072

073

074075076077078079080081082083084085086087

088089090091092093094095096097098099100101102103104

Melodia 6 (velocitat fi nal)Cascavells de Nadal

Les pometes

Brazileira (tercer moviment) de la Suite per a

saxòfon alt i orquestra “Scaramouche” de Darius

Milhaud (1892-1974)

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)El ball de la civada

El Noi de la Mare

Ave Maria de Franz Schubert (1797-1828) interpretada per una veu de sopranoL’amour est un oiseau rebelle (habanera) de l’òpera Carmen de Georges Bizet (1838-1875) interpretada per una veu de mezzosopranoLa donna è mobile de l’òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi (1813-1901) interpretada per una veu de tenorLa calunnia d’Il barbiere di Siviglia de Gioachino

Rossini (1792-1868) interpretada per una veu de baix

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Frère Jacques

Els ocells han arribat

Cançó de bressol

Badinerie de la Suite núm. 2 en Si menor BWV

1067 per a fl auta i corda de Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)Melodia 7 (velocitat estudi)Melodia 7 (velocitat fi nal)Virolet Sant Pere

Ai, mare, aneu a missa

El cucut

Entonació




Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació







Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació





Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació




41424244

474747474747474747474747484850

50

50

50

5353535353535353535354545456

5959595959595959595959595959606060

Un

itat

5U

nit

at 6

Un

itat

7U

nit

at 8



105

106

107108109110111112113114115116117118119120121122123124

125126127128129130131132133134135136137

138-142143-147148-152153-157158-162163-167168-170171-173174-176177-179180-182183-185186-188189-191192-194195-197198-200201-203204-206207-209

Introducció del poema simfònic Així parlà

Zaratustra Op. 30 de Richard Strauss (1864-1949)Fòssils d’El carnaval dels animals de Camille

Saint-Saëns (1835-1921)

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Melodia 6 (velocitat estudi)Melodia 6 (velocitat fi nal)Melodia 7 (velocitat estudi)Melodia 7 (velocitat fi nal)Summ, summ, summ

L’ase i el cucut

Les nenes maques

El cant dels ocells interpretada per Pau Casals amb el violoncel i amb acompanyament de piano

Melodia 1 (velocitat estudi)Melodia 1 (velocitat fi nal)Melodia 2 (velocitat estudi)Melodia 2 (velocitat fi nal)Melodia 3 (velocitat estudi)Melodia 3 (velocitat fi nal)Melodia 4 (velocitat estudi)Melodia 4 (velocitat fi nal)Melodia 5 (velocitat estudi)Melodia 5 (velocitat fi nal)Fum, fum, fum

Tin, ton

Allegro (tercer moviment) del Concertino per a

clarinet i orquestra en Mi bemoll Major Op. 26 de

Carl Maria von Weber (1786-1826)

Dictat (piano) - Unitat 1Dictat (violí) - Unitat 1Dictat (piano) - Unitat 2Dictat (fl auta dolça) - Unitat 2Dictat (piano) - Unitat 3Dictat (trompeta) - Unitat 3Dictat (piano) - Unitat 4Dictat (guitarra) - Unitat 4Dictat (piano) - Unitat 5Dictat (saxòfon) - Unitat 5Dictat (piano) - Unitat 6Dictat (veu) - Unitat 6Dictat (piano) - Unitat 7Dictat (fl auta travessera) - Unitat 7Dictat (piano) - Unitat 8Dictat (vibràfon) - Unitat 8Dictat (piano) - Unitat 9Dictat (violoncel) - Unitat 9Dictat (piano) - Unitat 10Dictat (clarinet) - Unitat 10



Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació





Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació

Entonació




Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

Dictat

62

62

656565656565656565656565656566666668

71717171717171717171727274

787882828686909094949898

103103107107112112117117

Un

itat

8U

nit

at 9

Un

itat

10

Qu

ader

n d

’exe

rcic

is

Acompanyaments de l’entonació (sense melodia)

210-215216-221

Unitat 3Unitat 4

222-227228-233

Unitat 5Unitat 6

234-238239-245

Unitat 7Unitat 8

246-252253-257

Unitat 9Unitat 10

- Llenguatge musical 1. Grau elemental - boileau-music.com · Grau elemental Editorial Boileau-7-...

Documents

Transcript of - Llenguatge musical 1. Grau elemental - boileau-music.com · Grau elemental Editorial Boileau-7-...