LA COMUNICACIÓ (P5)Pilar Pieras Barrado

Per treballar el tema de la comunicació amb el infants de P5 d’una escola de Barcelona vaig triar el següent fil conductor:

Monkey (la mascota de la classe de Barcelona) rep notícies del seu cosí PEP (mascota d’una classe de Mallorca) i a partir d’aquest moment, els nins es veuen involucrats en mantenir el contacte entre els dos cosins, ja que, encara que un és de Mallorca i l’altre de Barcelona, hi ha moltes maneres de comunicar-se.

En aquesta unitat didàctica treballem tant la comunicació verbal, no verbal, oral i escrita i un petit apropament a la llengua de signes i l’escriptura braille.

També treballam mitjans de comunicació: fent un programa de ràdio, preparant i gravant un programa de televisió, confeccionant una revista i utilitzant les noves tecnologies per comunicar-nos (email o videoconferència amb la classe de Mallorca)

Tot això ho fem amb la finalitat de comunicar idees i experiències amb les dues mascotes de les diferents escoles. Veurem que hi ha un intercanvi de coneixements i de cultures com per exemple: intercanvi de pans de pagès amb sobrassada, per unes botifarres catalanes i coca de llardons per tastar. A partir d’aquest intercanvi comunicatiu es pot aprofitar per contar curiositats de cada lloc i aprendre els uns dels altres.

Les activitats que vàrem realitzar són les següents:

ACTIVITAT 1: REBEM UN PAQUET DES DE MALLORCA

Quan els nins varen arribar a la classe després del pati, varen veure un paquet, el varen agafar i el varen començar a llegir.

Varen llegir: el destinatari, l’adreça, el codi postal, etc. Varen veure que la direcció que posava al sobre era la de l’escola i el destinatari Monkey. Per això vàrem descobrir que la carta anava dirigida a la titella d’aquella escola: el Monkey.

Vàrem mirar al darrera i vàrem veure que la carta venia de Palma de Mallorca, de part d’en Pep, del col·legi La Salle.

Com que en Monkey no hi era a la classe, tothom el volia anar a avisar, ja que les cartes només les poden obrir les persones a les quals van adreçades.

En Monkey ens va dir que en Pep era el seu cosí, i que feia molt de temps que no es veien perquè un vivia a Mallorca i l’altre a Barcelona.

Ens vàrem asseure en rotllana i vàrem aprofitar per comentar les diferents parts del sobre: remitent, destinatari, segell, correu, carter (ja que varen fer les professions anteriorment). Es tractava d’anar escoltant tot el que sabien els infants sobre el tema.

Després, vàrem obrir el sobre i sense treure-ho tot, els hi vaig mostrat l’interior.

Primer vàrem treure la carta i els nins que sabien llegir millor varen llegir una frase cada un (ja que hi ha molts de nins que encara no sabien llegir i el temps total d’espera hauria romput la motivació del moment).

El Pep, a la carta, ens demanava ajuda per aprendre coses sobre les formes que tenim de comunicar-nos les persones. Els nens han dit el que pensaven que era comunicar-se i com ho podíem fer.

Les paraules textuals de la carta eren les següents:

Data

Estimat cosí, com estàs?

Jo estic genial a un col·legi de Mallorca que es diu La Salle.

Allà he après a escriure i per això t’he pogut enviar la carta. També t’he enviat un CD perquè posis a l’ordinador: és una sorpresa!

Necessito que els nens de la classe i tu m’ajudeu: necessito aprendre moltes coses sobre les formes que tenen per comunicar-se les persones.

Junts ens ho podem passar molt bé!

Ànims! Espero aprendre moltes coses amb vosaltres!

Una besada!

PEP

P.S: espero que em conteu tot el que hagueu après.

Quan vàrem llegir que ens enviava un CD, vaig demanar què era un CD i què hi havia a un CD. D’aquesta manera vaig poder observar els seus coneixements previs.

Després de llegir la carta vàrem posar el CD a l’ordinador i vàrem mirar el vídeo que en Pep ens havia enviat. Ens contava moltes coses i ens deia que miréssim el paquet que hi havia fotos seves.

Vàrem buscar al paquet i vàrem veure un sobre que posava “fotos”. El vàrem obrir i eren fotos d’en Pep a la seva escola, disfressat de moltes coses (festes populars) i les vaig mostrar una per una i vaig comentar aquelles típiques de Mallorca que allà desconeixien, com per exemple Sant Antoni (els vaig parlar dels foguerons, les torrades, els dimonis, les sobrassades...), la festa de les verges (de les serenates, els clavells i els bunyols), etc.

Per últim ens vàrem col·locar en rotllana i vàrem passar les fotos una per una per veure-les millor. Estaven entusiasmats cada cop que els hi mostrava una nova. Com a curiositat he de dir que, en explicar la disfressa de dimoni, vaig parlar de la sobrassada i varen demanar que li demanessin al Pep que ens enviés una sobrassada.

ACTIVITAT 2. COMUNICACIÓ ORAL

Vàrem recordar què era comunicar-se i les maneres que hi havia per comunicar-se. També vaig demanar si era possible comunicar-nos amb qualsevol persona del món i em varen dir que si.

Per això, vaig posar els àudios dels diferents idiomes i els vaig demanar què havien dit. Vàrem arribar a la conclusió de què no ens podíem comunicar amb totes les persones perquè no les enteníem a totes.

Àudio per àudio, anava demanant si l’entenien i si podríem comunicar-nos amb aquella persona. Només em varen dir que es podrien comunicar amb els que parlaven amb català i castellà (amb el que parlava anglès es podrien comunicar poc amb nosaltres perquè sols sabien dir hola, adéu, i paraules concretes).

Quan varen sonar els diferents idiomes, ens vàrem fixar en com sonaven (uns més suaus, uns més forts, uns més fàcils d’aprendre...).

A continuació els vaig fer la següent pregunta: i les persones que no senten, que són sordes, es poden comunicar? Ens podem comunicar sense parlar? En general varen respondre que no.

Els vaig explicar algunes paraules en el llenguatge de signes (hola, adéu, plàtan, ou, gelat, xocolata, menjar, beure, gos, gat, peix, tren, avió, cotxe, bicicleta). Jo ho feia i ells ho repetien.

Després, vàrem fer el següent joc: una persona feia un signe, i els altres ho havien d’endevinar. Qui ho endevines, passava a fer-ho.

També ens vàrem intentar comunicar sense parlar. Per exemple: representar estats d’ànims sense parlar (que tens son, calor, tristesa... etc)

Per acabar els vaig mostrar per l’ordinador, una cançó en llenguatge de signes. Per a persones que no hi sentien. La vaig posar en silenci perquè es posessin en la seva pell.

En acabar l’activitat, vaig gravar als nins fent una paraula cada un per enviar-li a el Pep i que mirés els nostres progressos. Cada nen triava la paraula que volia fer, a no ser que faltessin paraules sense fer.

ACTIVITAT 3: LLENGUATGE ESCRIT

Primer vàrem recordar que les persones ens podíem comunicar parlant i que no ens podíem comunicar amb tot el món (ja que hi havia diferents idiomes) i no els enteníem. També vàrem recordar que les persones sordes es comuniquen mitjançant les mans. Totes aquestes idees les varen recordar els infants.

Vàrem introduir els signes d’escriptura a partir de l’exemple de la carta que ens va escriure en Pep. Ens vàrem poder comunicar amb ell perquè ell sabia escriure i els nens sabien llegir les lletres, ja que per comunicar-nos de manera escrita calia conèixer les lletres. Doncs així, vaig treure un alfabet àrab i vaig demanar si l’entenien (o no ens podríem comunicar), vaig fer el mateix amb el xinès i amb jeroglífics. A cada alfabet li vaig posar el nom, per que així el poguéssim llegir si s’oblidaven.

Quan vaig mostrar el nostre alfabet varen dir que aquest era el que feien servir. Vaig deixar un alfabet a cada taula perquè el miressin be tots. Aquests anaven rotant per cada nin.

Per treballar les lletres del nostre alfabet, vàrem fer el següent joc:

Vaig dividir als nins en 3 grups. Cada grup era un equip. Vaig repartir lletres a cada grup i es tractava per un costat, de formar paraules entre tots, i intentar fer la paraula més llarga. Cada volta que algú tenia una paraula, la posava a la pissarra.

Passat un temps determinat, vàrem aturar de buscar paraules i vàrem posar totes les lletres al centre de la taula per replegar.

Vàrem passar a fer recompte de paraules i de la paraula més llarga i vàrem proclamar un equip guanyador (per partida doble, amb 7 paraules i la més llarga: tisores)

Després vaig penjar l’alfabet del jeroglífic (a cada lletra de l’alfabet li corresponia un jeroglífic determinat) a la pissarra i un altre a l’altre costat de la classe per si s’havien d’aixecar a mirar-lo.

Es tractava de, en una quadricula de paper, escriure primer el nom de cada nin amb la lletra normal i anar a mirant el símbol jeroglífic de cada lletra i posar-lo davall, per tal d’obtenir el seu nom en aquest alfabet.

Els vaig fer a la pissarra un exemple amb el meu nom, deixant espais entre les lletres per que no quedés brut.

Quan havien acabat, els vaig donar a cada grup una paraula en jeroglífic per descobrir (era el nom de les 3 professores que tenen) i havien d’anar mirant l’alfabet i posant davall les lletres que corresponien.

El grup que descobria la paraula, venia a mostrar-me-la i si era correcta els donava un premi, els deia “Les persones que no hi veuen i no poden veure les lletres, poden llegir? Com ho fan?” I els donava un fulletó on hi havia les lletres en braille. Els deia que s’anessin a seure i toquessin els puntets amb els ulls tancats. També havien de buscar la primera lletra del seu nom per veure com era.

Al final, els vaig donar un pòster de braille que, juntament amb els altres alfabets, els vàrem penjar a un racó de la classe, devora la biblioteca.

ACTIVITAT 4: LA RÀDIO

Per començar vàrem fer una rotllana. Vaig treure la ràdio i vaig demanar què era, vaig treure l’antena i vaig fer el mateix. El vaig connectar i la vaig posar en marxa.

Vaig anar canviant l’emissora per veure els diferents tipus de programes que hi havia a la ràdio i els anàvem comentant.

De vegades trobàvem interferències, però continuàvem buscant emissores.

Vaig demanar que qui eren aquelles persones que parlaven per la ràdio i a on eren. Per això vàrem simular un estudi de ràdio de la següent forma:

Vàrem posar dues taules per als locutors. Els vaig demanar què necessitàvem per parlar per la ràdio i vaig treure un micròfon.

De 2 en 2 sortien els nins a fer de locutors de ràdio. Ells triaven si volien fer noticies, esports, programes musicals... (recordant els tipus de programes que havíem escoltat).

Mentrestant, anava fent preguntes als oients per comprovar que escoltaven ja que es tractava d’escoltar la ràdio atentament.

Després vàrem tancar tots els ulls i a qui jo tocava havia de dir alguna cosa pel micròfon i els altres havien de reconèixer la veu del nen. Acte seguit, vàrem fer el mateix però vaig fer girar-se als nins, així havien d’escoltar amb més atenció i no tenien la temptació de fer trampes i mirar.

Més tard, vàrem simular que teníem un programa de radio musical i disposàvem de 3 cançons (una tecno, una relaxant i una alegre). Els hi vaig posar les 3 perquè les escoltessin amb molta atenció. Després vaig simular que 3 persones ens trucaven a la ràdio i ens demanaven una cançó:

-Vull una cançó per relaxar-me. En aquest cas li van recomanar la cançó número dos.

-Vull una cançó per ballar a la discoteca. En aquest cas van dubtat entre la alegre i la tecno. Al final han triat la tecno.

-Vull una cançó molt alegre per posar-me contenta. Li van recomanat la tercera.

Després els vaig posar una altra volta la cançó alegre perquè l’escoltin amb atenció. El cantant ens volia comunicar coses, ens parlava dels colors. Pot ser que un dia aquell cantant pensés totes aquelles coses tan maques i va voler transmetre-ho a tot el mon... Després d’escoltar-la vàrem fer preguntes sobre la cançó per veure qui havia prestat atenció.

Per acabar vaig demanar un parell de coses (assenyalant) per recordar vocabulari: ràdio, antena, emissora, interferències, locutor, estudi de ràdio, micròfon, altaveus.

També vaig demanar qui tenia una ràdio a casa o al cotxe, i si l’escoltaven.

Per acabar, vaig triar a la nina que més atenció havia prestat i va poder utilitzar el micròfon per acomiadar el programa.

Per una altra banda, com vàren fer els oficis anteriorment, vaig demanar com es deia la persona que treballava a la ràdio.

ACTIVITAT 5: PROGRAMA DE TELEVISIÓ

El dia anterior vàrem parlar de la televisió. Començant amb la pregunta: què surt per la tele? Vaig demanar: on son les persones que surten per la tele? Una nena em va respondre que a un estudi (com la ràdio) i li vaig dir que era com un estudi, però que es deia plató de televisió.

Els vaig proposar fer un programa de televisió. Constava de: noticies, esports, anunci, actuació musical i el temps. Vàrem repartir els seus papers segons el que s’estimava més cada

un. Després, grup per grup ens vàrem reunir (mentre els altres ja feien una altra feina) i vàrem parlar de com ho faríem.

El dia de la gravació vaig començar explicant que per fer un programa ho havíem de gravar passa per passa. Mentre un grup gravava, els altres farien de públic i havien de fer cas al moderador (si demanava silenci havien de callar, si feia aplaudir havien d’aplaudir) ja que ell comanava (la moderadora era la mestra). Necessitàvem silenci per gravar i que no es sentissin veus.

Abans de gravar vàrem fer un exercici de concentració: imaginem que anem a sortir a la televisió, respirem profundament, movem els músculs des de la cara fins als dits dels peus. Ens auto-animem dient a l’hora: ho farem molt bé, comunicarem moltes notícies, ho farem tan bé com sabem, si ens esforçam ho farem genial.

Després d’aquesta auto-motivació de grup, ja estàvem preparats per començar.

Vaig demanar què necessitàvem per fer un programa de televisió. Em van dir un plató, llavors vàrem muntar a un racó una taula amb un paper continu de fons. Entre tots vàrem decidir com es deia el nom del nostre canal: canal balenes (ja que és la classe de les balenes)

Vàrem anar passant grup per grup. Abans de gravar, parlava amb el grup posterior a l’actual per tal de que s’anés preparant.

ACTIVITAT 6: VOCABULARI

Primer vàrem repassar els membres que formaven part del programa de televisió que vàrem fer. Fèiem memòria de les coses que havien sortit al programa. Membre per membre anàvem dient quins nens ho havien representat. Per exemple: els presentadors eren Jan i Laura, els que feien les entrevistes eren Joan i Aina, etc.

Així, vam posar a la pissarra un exemple del que havien de fer.

Desprès de posar el títol de “vocabulari”: vàrem treballar les paraules següent que representaven accions: presentar, entrevistar, actuar e informar (sobre noticies d’esports, sobre el temps...)

Es tractava d’escriure aquestes paraules i dibuixar el que significava per a ells.

ACTIVITAT 7: REVISTA

El dia anterior: vàrem recordar que un dia anterior haviem fet un programa de televisió, i que ara faríem una revista. Vaig agafar una revista i la vaig mostrar als nins. Vaig demanar si servia per comunicar-nos o no? Un nen em va dir que no i un altre el va corregir i va dir que si, perquè contava coses a la gent.

Per això, amb una revista davant, vam anar comentant un poc les seves parts: hi ha noticies (els periodistes ens comuniquen coses que passen al mon), consells (els metges, com saben molt, ens volen comunicar coses com què em de fer per no sentir dolor a l’esquena), etc. Vàrem arribar a la conclusió de que sí servia per comunicar coses.

Els vaig demanar triar un títol per la revista. Si algú tenia un nom, alçava la ma i el posàvem a la pissarra. Després fèiem una votació: tots aixecaven la ma amb el nom que els hi agradava més i després comptàvem els vots. El nom escollit va ser colònies.

Després vaig comentar els apartats que tindria la nostra revista: portada amb el nom, noticies, consells, noticies de cine i moda.

A cada taula els hi vaig assignar un apartat.

Grup per grup vaig anar a explicar als nins el seu apartat:

1-Noticies:

Havien de mirar per la tele o pel diari alguna noticia i portar una foto (si la trobaven). Després cada nin hauria de contar una noticia. La única condició és que hauria de ser una noticia interessant. Així la comunicarien a tots els altres nens.

2- Consells de salut (relacionats amb la utilització dels mitjans de comunicació):

Primer els vaig mostrar un exemple d’una revista on hi havia consells i fotos sobre un altre tema per tal de que es quedessin amb l’esquema. Els vaig dir que ells serien els experts i haurien de comunicar als altres nens consells de salut per cuidar els ulls (mirant la pantalla des de una distància prudent, il·luminant bé el que llegim), cuidar l’esquena (seure bé) i les condicions necessàries per concentrar-nos millor (silenci, bon ambient, ...).

3-Moda:

Els he mostrat un apartat de moda, on, els dissenyadors ens volen mostrar els seus dissenys. Per això, en aquest cas, ells seran els dissenyadors i hauran de crear vestits a partir de retalls de revistes de roba.

4-Notícies de Cine:

Primer els he mostrat les cares de 3 personatges importants en el món del cinema (Chaplin, Walt Disney i Penélope Cruz). Els he dit el seu nom, i què feien o havien fet cada un amb una frase. Després triava un a l’atzar i feia algunes preguntes. Quan estava tot clar, vaig fer 3 parelles i van triar de qui volien parlar cada un.

Després, per la tarda, anava cridant als nins per a que peguessin cada un la noticia que havia fet, mentre feien altres coses, també els anava passant lletres per pintar i la portada.

Els cercles de la portada estan pintats amb ceres de colors, tapats amb cera negra i rascats amb un punxó.

ACTIVITAT 8: EL TELÈFON

Primer vaig penjar a la pissarra totes les fotos de distints models de telèfons. Mentre, sentia a nins que deien : que és això? (quan posava els més antics). Quan vaig acabar, anava demanat als nins què era allò que assenyalava. Es varen anar adonant de que tots eren telèfons.

Vaig demanar per a què servien els telèfons i em varen dir “per trucar a la gent”. Vaig demanar si ens podíem comunicar amb el telèfon i varen dir que si.

Doncs així, vaig anar posant els àudios i vàrem anar preguntant quin so era cada un.

Àudio 1: Quan aixeques el telèfon. Vàrem imitar quan aixequem el telèfon mentre sonava la línea. Volia dir que podíem ficar els números.

Àudio 2: Vaig demanar què era. Un nen va dir que era quan ficaves els números a la roda, per trucar a algú. Així, vàrem imitar com fiquem els números (ens hem de saber els números de la gent a la que volem trucar, perquè a cada casa hi ha un número diferent).

Àudio 3: marcador automàtic. Un nen va dir: “surt quan vas a trucar a algú”.

Àudio 4: so de telèfon quan crides però no l’han despenjat. Una nena va dir que significa que havíem d’esperar.

Àudio 5: so de trucada. Tots els nins varen dir que ens trucaven al telèfon.

Per repassar aquests 5 sons, 2 nins van recreat una escena telefònica, seguint els sons.

Després, vaig posar l’àudio 6 (to de telèfon ocupat) i no sabien que era. Així, vaig fer que volia trucar a la Carmen (abans els he donat un corró que feia de telèfon a la Carmen i al Jon i varen fer que parlaven). Vaig posar els sons per representar que telefonava a la Carmen, i en lloc de posar el so d’espera , he posat el de comunicar. Tots varen veure per què passava. Com que la línea estava ocupada, no podíem contactar amb ella. Havíem de tornar a trucar d’aquí una estona.

Per últim, vaig posar el so número 7. Vàrem recordar que la ràdio de vegades feia aquest so. Els vaig demanar si s’enrecordaven de què era. Una nena ha dit que eren “inferències”. Eren interferències, simulant que no teníem una bona senyal.

Després vaig demanar què passava si telefonàvem a algú i no hi era. Una nena va dir que tornéssim a trucar després. Li vaig demanar que si era urgent què podíem fer.

Vaig posar un exemple de contestador. Vaig explicar que tu el gravaves i així et poden deixar un missatge quan no hi ets.

Dues nines es varen inventat un contestador. Les dues varen fer gairabé el mateix.

A continuació, vàrem tornar als dibuixos aferrats a la pissarra i els vàrem comentar. Fèiem referència a si eren de casa (endollats) o mòbils (es podien portar al carrer), si portaven pantalla i com era, botons o roda per marcar els números, si portaven antena, etc.

Després, vàrem fer el següent joc: sortia un nen, mirava un telèfon i havia de descriure-ho i els companys havien d’esbrinar quin era. Per això vaig posar números damunt cada telèfon. Van anar sortint un parell de nins. La primera vegada jo havia de donar ajudes, però després els nins ja ho feien sols, perque havien vist més exemples.

El darrer nin, va dir una sèrie de característiques que podien ser 2 telèfons. Els nins deien el 3 i alguns el 8. Vaig demanar: quina pregunta podem fer per saber quin és? Després de moltes preguntes sense importància, una nena va demanar a veure si portava tapa, i així van saber quin era.

Quan parlàvem de la pantalla, un nen va dir que allà sortia el nom de qui et trucava. Vàrem comentar que, si tenien pantalla podem saber qui ens truca i si no tenia no ho podem saber fins que contestem.

D’aquesta manera, si veiem que ens truquen persones per fer-nos publicitat, podrem no agafar-lo. Així, com a tema transversal, hem tocat una mica la publicitat dels teleoperadors, que volen captar clients i convèncer a la gent per a que compri coses que no sempre necessita.

ACTIVITAT 9: JOCS MATEMÀTICS

A l’entrar a l’aula, els jocs estaven col·locats a una taula. Els nens ho van veure de seguida i van anar a veure de què es tractava.

Van comentar entre ells què podia ser. Alguns deien que en Pep estaria a dins de la caixa, alguns deien que podia ser un regal del Pep (varen veure que la carta anava de part d’en Pep). Un altre nin va dir que podia ser una pilota, ja que la capsa era rodona.

Vàrem esperar a que tots els nins arribessin i vàrem seure al terra tots a terra per mirar els regals. Primer un nen va obrir la carta, i cada nin que volia participar va llegir una frase, aixecant la ma.

La carta deia el següent:

Hola amics,

La Pilar m’ha contat tot el que hem fet. Heu treballat molt!

Com a premi, us regalo aquests jocs. Espero que us agradin!

PEP

P.S: M’han encantat els vostres dibuixos

A continuació, vàrem obrir la capsa i vaig anar traient peces.

Primer vaig treure les folrades del joc de relacionar. Una nena las va mostrar una per una i els nens havien de dir què era (de totes maneres estava escrit per si no ho sabien).

També vaig mostrar els cartells d’antic i modern. Tothom estava d’acord que antic era de feia molt de temps i modern era nou. De què podria ser el joc? Varen arribar a la conclusió que haurien de separar els antics i els moderns.

Després ens vàrem fixar que totes les peces portaven beta adherent. Vaig demanar per a què serviria i un nen em va dir que a la cartolina hi havia beta també.

Així doncs, vàrem treure la cartolina (sense les peces), la vàrem posar a la paret i vam intentar saber com es feia. Vaig proposar posar primer els cartells. Vaig demanar a on i em van dir que a dalt.

Després, un a un, anaven col·locant peces. El primer nen sols s’havia de fixar en si era antic o si era modern. Si sortia alguna parella, havien de seguir el camí que ajuntava a la seva parella. Quan ja hi havia més col·locats i sortia un nou, havien de cercar un caminet lliure per poder posar la peça sense parella.

Era un joc que els hi feia pensar, ja que havien de discriminar entre antic, modern, emparellar, buscar un camí lliure per a una peça nova.

Primer mostrava una fixa i havien de dir què era i si era antic o modern. Després els demanava com ho havien sabut . Un nen el sortia a col·locar-lo on trobava i tots els nens li deien si estava bé o malament.

El joc següent era el memory. Els vaig demanar si sabien com es juga i un nen va dir que s’havia de fer parelles, perquè ell a casa seva tenia un. Vam fer una demostració.

El darrer joc era el dels blocs lògics. Primer els vaig ensenyar les targetes per treure els atributs: forma (rodona, rectangle, triangle), mida (gran, petit), dibuix (Walt Disney, Chaplin, Penélope Cruz) i estampat (diari, revista).

Per introduir aquest joc vaig repartir una peça a cada un. Ensenyava una targeta (rodona, per exemple) i els que la tenien amb el mateix atribut havien d’aixecar-la; així ho vaig fer amb un parell d’atributs. Després amb 2 i 3 atributs a la vegada.

Quan havia 3 atributs i dos nins amb la peça aixecada, vaig dir el 4t atribut per desempatar, vaig dir “revista” i els dos nens varen comparar la seva peça per veure qui complia els 4 atributs. Després, qui “guanyava”, havia de dir els atributs de la seva peça.

Un cop presentats els jocs. Vaig fer 3 grups (un per joc) i varen jugar lliurement. Jo em passejava per donar pautes com per exemple: l’ordre de col·locar les peces en el plafó, l’ordre per jugar al memory (primer varen jugar amb 3 parelles i cada vegada anaven afegint més).

El dilluns següent, per repassar els blocs lògics, vaig fer la següent activitat: repartia una peça als nins i aquests, amb els ulls tancats, havien de tocar la peça i endevinar si la figura i la mida coincidien. Després obrien els ulls i comprovaven si era la correcta. L’havien de mirar molt bé.

A continuació vaig repartir un full on, segons la seva peça, havien d’arribar a un camí diferent que representava la seva peça. D’aquesta manera havien de discriminar la figura geomètrica, la mida, el dibuix i l’estampat.

En haver acabat, vaig agafar totes les fitxes fetes (tenien el nom darrera per que no es veies de qui era) i les vaig repartir a nins diferents. Havien de buscar la peça que descrivia la fitxa que ells tenien. D’aquesta manera es treballa també la forma inversa.

ACTIVITAT 10: VIDEOCONFERÈNCIA

Al matí vàrem rebre un “correu electrònic” del Pep, vaig anar taula per taula a ensenyar-ho i després el vàrem llegir plegats. Ens citava per fer una videoconferència aquella tarda.

L’ email deia el següent:

Hola nins!

He pensat que podríem parlar per la web cam.

Us va bé avui per la tarda?

Petons.

PEP.

Així, doncs, varen interessar-se pel tema i vaig aprofitar per ensenyar les parts de l’ordinador assenyalant-les a l’ordinador de la classe. Primer sempre demanava si algú sabia com es deia. El vocabulari que vam fer va ser: pantalla, ratolí, teclat, torre, impressora, altaveus, auriculars.

Ens vàrem fixar amb el teclat i vaig contar que per escriure havíem de picar una per una les lletres, però, quan volíem deixar un espai com ho fèiem? I si ens equivocàvem? Els vaig mostrar aquestes tecles, les vaig dibuixar a la pissarra i després van passar un per un a escriure el seu nom i la inicial del cognom a l’ordinador (així localitzaven la barra d’espai; si s’equivocaven de tecla podien borrar i utilitzàven l’ intro per deixar preparat l’ordinador al següent nen).

Com que l’ordinador de la classe no tenia webcam, vaig treure el meu portàtil. Es van fixar que no tenia ratolí, i els vaig mostrar com es movia la fletxa amb el dit.

Donat que la webcam era petita no tenien molt clar per a què servia. Quan van demanar què era una videoconferència, els vaig explicar que era com una trucada però que ens veien per una càmera (la webcam) i per que quedes més clar la vaig posar i anava passant un per un per que es veiessin a l’ordinador. Vaig explicar que per la tarda, el Pep ens veuria a nosaltres i nosaltres al Pep i podríem parlar. Seria una videoconferència.

Per això, vàrem contestar a l’email del Pep, i li vàrem dir que sí, que ens veuríem aquella tarda.

Per la tarda, a les 15.25 ens vàrem preparar tots al terra davant l’ordinador i ens va trucar el Pep. Vam parlar una mica; jo feia de moderadora per si algú volia dir alguna cosa, ja que aleshores passava davant.

Havíem quedat amb el Pep a les 15.30 i just al entrar un nen va venir i em va demanar : li podré dir al Pep que ens van agradar molt els seus jocs?. Li vaig dir que si. Uns 10 minuts després el mateix nen em va dir que estava molt nerviós perquè no sabia si li sortirien les paraules, li vaig dir que no passava res, que el Pep estaria content de veure’l perquè jo li havia contat moltes coses bones de tots. Se’ls veia molt il·lusionats a tots amb aquesta “cita”.

A la videoconferència vàrem parlar de com es deien les professores, que ens van agradar la sobrassada i els jocs; una nena li va demanar com es deien els seus amics. Ens varen demanar (amb mutu acord) que si sabien fer com es deia plàtan sense parlar, ja que al Monkey i al Pep els hi agradaven molt. Així una nena va sortir a fer el plàtan. Després ens vàrem acomiadar i ens vam convidar mútuament a venir a fer una visita. Després tots em demanaven quan anirien a Mallorca.

Un nen em va dir que amb els altaveus podíem escoltar la musica més alta. Li vaig demanar: imagina que tu i jo estem a una taula treballant amb l’ordinador, tu vols escoltar música i jo no em puc concentrar i vull silenci, com ho faríem? Va estar pensant i va dir: doncs la posaria fluixeta.

Li vaig dir que amb la musica fluixeta jo no podia concentrar-me tampoc. Així, hi havia nins que aixecaven la mà i deien : jo ho se! I el nin els deia que li deixessin pensar. Al final m’ha dit que no ho sabia i un company li ha ajudat i li ha dit que amb els auriculars només escoltes tu la música.

ACTIVITAT 11: PARTS DE L’ORDINADOR

Primer vam repassar les parts de l’ordinador. Després vaig mostrar un dibuix que havia fet d’un ordinador amb retxes per escriure les paraules. Primer les vàrem dir i després vaig fer una llista a la pissarra.

Amb el full davant, havien de llegir les paraules de la pissarra i escriure-les a l’espai que corresponia.

A qui acabava li donava una sopa de lletres on havien de buscar les paraules que anteriorment havien escrit. D’aquesta manera les reforçàvem de forma lúdica. Havien de colorar cada paraula d’un color diferent.

ACTIVITAT 12: PER COMUNICAR-SE AMB MÍ

El darrer dia, vaig contar que al dia següent me n’anava cap a Mallorca amb la meva família i amb el Pep. Els vaig dir que volia seguir comunicant-me amb ells i els vaig demanar com ho podíem fer. Alguns em van dir: amb l’ordinador, amb cartes, amb la webcam, amb el correu electrònic, telèfon...

Els vaig demanar quines coses necessitàvem si em volien escriure una carta. Vaig fer una llista: paper, sobre i segell. Al costat de cada cosa vaig escriure un preu. Ara havíem de veure quants diners ens costaria i tots ho vàrem fer a un full.

Un cop feta la suma vàrem continuar. Ara ja teníem un paper, un sobre i un segell. Que havia de fer? Van contestar que escriure la carta i la firma.

Després es ficava al sobre i s’aferrava el segell.

Així doncs, vaig demanar si ja la podia enviar. Alguns em van dir que si, alguns van dir que havia de posar el meu nom (el vaig escriure). Vaig demanar si calia el cognom i em van dir que no, que el carter ja em coneix i me la donarà.

Els hi vaig dir que jo no coneixia al carter i que ell no sabria qui és la Pilar. Un nen em va demanar a veure si a Mallorca hi havia més Pilars. Els vaig posar l’exemple de la classe, que hi havia 2 Lauras, doncs a Mallorca hi havia moltíssimes Pilars i que per exemple la meva àvia i la meva tia també es deien Pilar.

Decidit doncs que sí que havíem de posar el cognom, vaig demanar si ja estava llesta i em van dir que si. Vaig demanar que si per exemple, l’Arnau fos el carter, on duria la carta si no coneix a la persona que posa el sobre.

-Se la porta a la seva casa

-I si no sap on viu?

-Ha de portar apuntat on viu

Una nena va dir el carrer on vivia ella. Així, vam veure que havíem de posar el meu carrer. El vaig posar. Continuant amb l’exemple anterior, el carter Arnau veu el nom del carrer, hi arriba i veu moltes cases, comença a veure números i no sap quina casa és.

-Doncs apuntem el número.

Ja ha trobat el número i es troba en un pis, entra i veu que hi ha moltes plantes, no sap quina és.

-Escric 2on.

L’Arnau puja al 2on i veu 2portes, la A i la B. Jo els hi dic que és la A.

Ja els havia contat que Mallorca era una illa, doncs, vaig afegir que devora Mallorca hi havia unes illetes més petites. Totes aquestes illes es deien Balears i la més gran es deia Mallorca.

Per últim els vaig dir que han de posar Palma de Mallorca, Balears. D’aquesta manera, el carter no s’equivoca perquè ja sap on ha de deixar la carta.

INTERCANVI D’INFORMACIÓ ENTRE MONKEY I PEP:

Un dia vàrem rebre un paquet del Pep des de Mallorca (això ja va suposar buscar Mallorca a la bolla del món i parlar un poc sobre aquell lloc) amb una carta, fotos seves i un vídeo (amb les fotos, els vaig contar coses sobre les festes populars mallorquines)

Nosaltres li vàrem respondre i li vàrem enviar un vídeo sobre les paraules en llenguatge de signes que vàrem aprendre.També li vàrem enviar un quadern de dibuixos on cada nin es pintava a ell mateix amb el Pep (de les fotos que ens va enviar, triaven una i la pintaven) i d’aquesta manera es presentaven.

Un altre dia el Pep ens va enviar una sobrassada de Mallorca perquè la tastéssim. D’aquesta manera varen aprendre que la sobrassada era un aliment típic de Mallorca, i així la varen ensumar, tocar i tastar.

Dies més tard ens va enviar jocs matemàtics com a premi per l’esforç que estaven fent.

Un altre dia, quan el Pep es va adonar de que treballàvem l’ordinador, vàrem rebre un email seu on ens proposava fer una videoconferència. D’aquesta manera ens podríem comunicar amb ell parlant i veient-nos.

Al final de tot, quan em vaig anar, em van donar dues coques de pinyons i 2 botifarres catalanes perquè li portés al Pep. Així, ell també podria tastar aliments típics de Barcelona.

D’una altra banda, també varen conèixer curiositats sobre la pesca a Mallorca, ja que va sortir la paraula “canya” a una activitat i vaig aprofitar per explicar tot el que sabia sobre la pesca.

*Els nens de Barcelona tastant la sobrassada de Mallorca.

*El Pep (Mallorca) tastant els productes de Barcelona.

*El Pep, mirant el regal rebut des de Barcelona.

Per acabar, els vaig passar un power point amb activitats interactives per repassar el tema i tenir una idea dels seus coneixements actuals.