000LECTURA-Drames Rurals 1

download 000LECTURA-Drames Rurals 1

of 39

Transcript of 000LECTURA-Drames Rurals 1

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    1/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    1

    Drames Rurals

    En Met de les Conques

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    Podem parlar de tres parts:

    Plantejament Ens expliquen els orgens del protagonista, en Met, durant aquesta pocasadona qui s ell i del rebuig que la gent t envers ell. Al plantejament en Met descobreix en la

    religi alguna cosa que fa que la seva vida prengui sentit. El plantejament es produiria des del

    comenament del conte fins poc temps abans de la process

    NusDurant el nus es quan es produeix la gran majoria dels esdeveniments. En Met que erarebutjat per tot el poble ja que la seva famlia era considerada de bruixes va trobar el consol a

    la religi. Va venir un predicador al poble a fer els sermons de Quaresma i va ser grcies a ell

    que en Met es veis atret per la religi ja que tot el que deia als seus sermons, en Met pensava

    que anava dirigit cap a ell. Quan van acabar els sermons de Quaresma van comenar les

    funcions de Setmana Santa, durant aquests dies en Met era gaireb a totes hores a lesglsia i

    va tenir una srie de disputes amb sa mare ja que no apareixia ni per menjar. En Met va anar a

    una process, va anar dhora per trobar un lloc que li agrads per va trigar tant que els

    carrers ja shavien omplert. Durant aquesta process el narrador ens dna detalls de com el

    rebutjaven i de com de malament ho passava en Met. Quan aquesta setmana va acabar, en

    Met estava trist ja que li faltava alguna cosa. Va anar a lesglsia i es va adonar que si no era el

    predicador no era el mateix, lesglsia semblava una altra. Cada dia en Met anava a lesglsia,

    seia a terra i meditava. Una nit mentre dormia va escoltar uns gemecs, era la seva mare

    queixant-se perqu havia menjat uns bolets al vespre i shavia intoxicat. En Met va anar abuscar al metge per no va voler anar al moment sin que va anar-hi a lendem quan la mare

    ja havia mort. A la mare no la van ficar a una capsa per enterrar-la sin que amb els mateixos

    llenols del llit la van ficar a la fossa. Els dies per en Met eren molt tristos per un dia se li va

    aparixer Jess dient-li que pugs a una muntanya a fer penitncia. Ell es va emocionar molt i

    va decidir fer-ho al moment, degut que estava plovent va decidir primer anar a casa assecar la

    seva roba per trigava molt de manera que va decidir continuar amb la roba mullada tot i que

    les calces li oprimissin les cames. Va comenar a pujar la muntanya per les seves cames ja no

    aguantaven, ell estava molt cansat. Quan hi era molt amunt va relliscar i va caure sobre el fang,

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    2/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    2

    al principi no podia moures per va poder continuar. Desprs de caminar molt sense menjar

    gaireb res va anar per una rampa on va caure dins duna cova. El nus comenaria a la

    Quaresma aproximadament fins el moment que cau a la cova.

    DesenllaUn cop all dins van caure pedres a sobre dell, sentia molt dolor i li van veniruna srie de records a la ment, com ara una baralla entre la seva mare i la seva via, o una

    escena on apareixia un cavall llaurant el terra, una dona i un home, on aquest ltim

    maltractava a la dona i al cavall. Mentre que ell estava a la cova Jess tamb hi era, i moments

    abans de la seva mort va veure com dos angelets sen portaven a Jess de la m, i per ms que

    ell crids no hi havia res ms a fer. Poc desprs de la seva mort uns caadors es van refugiar

    duna pluja en la mateixa cova on en Met va morir i van trobar les restes dels ssos del pobre

    noi. Els caadors van fugir de la cova com van poder i no van dir res del descobriment, per por

    a ser cridats per a futures declaracions. El desenlla inclouria el patiment den Met dins la

    cova, la seva mort i el moment en qu els caadors troben les seves restes.

    CARACTERSTIQUES

    La bellesa paisatgstica i humana que busquen alguns autors Vctor Catal les aboleix i dna la

    visi de la realitat ms lletja. Tots els personatges que utilitza sn personatges marginats.

    Noms hi ha un personatge i desprs tota la massa que funciona com un bloc, tret del

    predicador. De manera que el podem anomenar com persona ms bona tot i aix ell no actua

    de cap manera bona cap a ell. La massa de la gent, la societat, loprimeix a tots els nivells.

    Sembla que el b el reencarni el Met de les Conques i la gent (en bloc) reencarnen el mal. El

    fet que la resta formi un bloc fa que el Met sobresurti sobre la resta per aix no es cert ja que

    quan acabem de llegir el drama ens adonem que en Met est buit intellectualment. El

    dualisme en la construcci dels personatges est molt present, es creen anttesis

    Molts dels seus drames segueixen lestructura de la tragdia

    La idea del maligne s presentada ben al principi amb la idea de lncubus en Met s vist per la

    gent com el resultat de la relaci dun dimoni amb la conca. ncubusviolaci de la dona pel

    diable

    Vctor Catal vol deshumanitzar els personatges, sn insensibles. Tenen una dimensi oculta

    que fa que sembli gaireb animals. Lsser deixa de ser un sser, amb aix ens diu que de

    vegades actuen com a animals. El fet que es situ en un ambient rural fa que sigui ms fcil

    comparar-lo amb un animal.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    3/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    3

    La imatge de la infantesa fins ara havia estat idllica, era una etapa feli i per a recordar, en

    canvi Vctor Catal dna una visi contraria: el Met s una persona solitria, rebutjada per

    tothom i amb una infantesa de patiment. Els trets fsics de cadascuns dels personatges estan

    molt detallats i per tant aquests detalls sallunyen dels quadres costumistes. La ma nca de coix

    emotiu construeix un sser allat i amb una fesomia revinguda: tots els seus trets fsics sn una

    negaci de la vida.

    A partir de larribada del predicador es pot considerar que comena la segona part. Amb

    aquesta arribada el Met es centra en lesglsia i el narrador es concentra en les paraules del

    predicador.

    En Met opera un procs didentificaci amb la figura de Jess i descobreix el mn de

    lemocionalitat que li mancava per esdevenir un individu complet. Aquest descobriment el

    diferencia de la resta de la gent i, encerta mesura, lhumanitza.

    La buidor de la figura paterna s omplerta per en Met en la imatgeria de Jess i de les escenes

    del viacrucis. La process s la imatge certa del smbol de la penitncia del protagonista,

    parallela a la de Crist.

    El viatge existencial vers lesperit universal contrasta amb la manca dintelligncia den Met.

    Hi ha un flashback amb dues visions:

    Una visi duna dona amb un cavall que sn maltractats per un home La seva mare i la seva via barallant.

    Ell no s gaire conscient del que passava, aquests somnis que t es produeixen perqu totes

    les situacions que ha viscut a la seva vida han estat dramtiques.

    Finalment la mort simposa excepte en les narracions Ombres i Enveja.

    LLENGUATGE

    T un llenguatge molt complex. Tot i no tenir res a veure amb el llenguatge culte, t moltes

    paraules locals que ha sentit lautora i les ha emprat.

    s duna gran riquesa expressiva

    NARRADOR

    El narrador daquest conte s en tercera persona, narrador omniscient.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    4/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    4

    Tcniques descriptives Sutilitzen descripcions llargues i abundants en retrica amb pocs

    dilegs, fet caracterstic del realisme. Tamb sutilitza el paisatge per descriure lestat dnim

    dels personatges tal i com es fa en el naturalisme.

    TEMPS I ESPAI

    Es desenvolupa a la cova, a la zona rural on viu i tamb a lesglsia

    PERSONATGES

    Personatges principals

    Met En Met s el personatge principal del conte, s el protagonista, per tamb la vctimadel drama. s un noi introvertit, callat, pacient i observador, per malament vist per la gent.

    Un marginat social i rebutjat per la resta, fet que provoca la cristianitzaci, que la veu com un

    recolzament per continuar endavant fins la seva mort.

    Mare i via den Met Representen el mal cam, sn tractades com a bruixes i

    menyspreades, en Met, al contrari, representa el b i la fe.

    Capellsimbolitza lespiritualisme, el b i la guia cap a la seguretat per a en Met.

    Personatges secundaris

    La resta de la gent del poble actuen com a un nic bloc i tenen una visi completament

    negativa cap a en Met i la seva famlia, des de petit li fan la vida impossible a en Meti diuen

    que la seva mare i la seva difunta via eren bruixes.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    5/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    5

    Idilli xorc

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    En la introduccisens presenta un gran grup de captaires baixant per la carretera que porta

    al poble al qual van a demanar almoina. Aquesta massa de pidolaires est formada per vells

    malaltissos. En aquest introducci sens fa una descripci daquest grup, la qual ens permet

    fer-nos una idea de tots ells. Desprs de la descripci daquests, el grup de captaires interromp

    la seva marxa cap al poble perqu veuen en Tit i la Laia, que tamb sn captaires, que estan

    parlant sols. Aleshores el grup de captaires fan greca i burla den Tit i la Laia.

    El nusde la histria sens presenta a la conversa que en Tit i la Laia tenen, conversa que va

    sser tallada per les burles dels captaires. Aquesta conversa es dna perqu ambds van sortir

    dhora per captar pel poble i es varen trobar. En la conversa sexpliquen les penes de cadasc:

    la situaci de les seves vides, la situaci a casa, les seves malalties,... Aleshores van arribar a la

    conclusi que si es casaven es podrien complementar entre ells i aix els seus problemes els

    podrien solucionar junts. Aleshores, amb tota la naturalitat del mn van decidir casar-se.

    Finalment, el nus de la histria es comena a convertir en un final idllic, com de pellcula.

    Ambds estan disposats a estalviar per a casar-se, per com que fan fora de casa a en Tit, la

    Laia decideix que shan de casar ja si el vol acollir a la seva casa. Aleshores, el casament tant

    esperat es produeix, tot i que primerament el capell no els volia casar, per per estalviar-se

    un escndol pblic, va accedir-hi. All noms hi estaven presents el rector, en Tit i la Laia i els

    dos testimonis, el cec del poble i el campaner, que varen estar disposats a ajudar-los perqu es

    poguessin casar, ja que sense cap testimoni no ho haguessin pogut fer. Aleshores, un cop

    casats, varen sortir de l esglsia, per una pluja de pedres va obligar a tothom que tornessin a

    entrar-hi. Aleshores, quan tots els van preguntar entre ells si estaven b es van adonar que en

    Tit no hi era, que shavia quedat fora. El van veure ests al terra enmig de la plaa, envoltat per

    un enorme bassal de sang. El poble havia mort en Tit.

    CARACTERSTIQUES

    - s de dialectalismes i vulgarismes, catal rural.- Crtica clara a la violncia de les tradicions.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    6/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    6

    - La mort es relaciona amb un espai tancat ( una plaa) i lamor en un espai obert ( elsbancs, la llibertat).

    - La mort apareix al costat de lesglsia, encara que aquesta no tingui un paperimportant en lobra com ho va fer En Met de les Conques.

    - Hi ha una collisi clara de contraris, lesglsia (el b) i la mort al costat (el mal). - Lantagonisme a lobra apareix com un personatge collectiu, els captaires i el poble

    acaben amb la vida den Tit.

    - No li dna importncia al temps.- La pobresa s constantment relacionada amb la brutcia i la pudor.- Crtica als protagonistes, la Laia no hi s tota i en Tit s ben lleig.- Falta de la figura familiar, la Laia no en t, la den Tit el maltracta.- Retrocs i avan en el temps.- Davant daquesta isolaci que afronten els protagonistes, troben lajuda de Du ( a

    travs del rector ) que els ajuda, com tamb ho fa el cec.

    - La figura del cec que s el que realment ms hi veu.NARRADOR

    La histria est en 3a persona, escrit narrativament i descriptivament. El narrador s

    omniscient i amb una focalitzaci externa.

    TEMPS I ESPAI

    Els fets se situen a la rampa de la carretera on es troben conversant el Tit i la Laia, a la Plaa

    del poble i, finalment, a l'Esglsia.

    No sens concreta el temps en qu es desenvolupa lacci, tanmateix, sabem que la histria

    sinicia durant la matinada, moment en qu els dos protagonistes es coneixen.De lnic quesens informa s que den que decideixen casar-se fins que la Laia parla amb el rector

    transcorre un dia, per com que aquest en un principi no els vol casar, fins que la Laia ho

    aconsegueix nhan passats varis, per no ens els diu amb exactitud.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    7/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    7

    VOCABULARI

    - Veu gargaixosa: Que fa soroll de mucositat.-

    Jaquiu-los estar: Deixeu-los estar.

    - Absolta: Versets i oracions que hom canta o diu per als difunts desprs de la missa defuneral

    - Lluert: Llangardaix.- Bossoga: Bony- Garbinada: Vent fort de garb- Borrango: boig, pertorbat.- Escamot: Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats,

    policies, etc.

    - Flastomies: blasfmia.- Rastelleres: Conjunt de coses posades en fila l'una al costat de l'altra- Femsa: femta, excrement.- Pellofes: Nom donat a la pela de certes fruites i a la tavella dels llegums.- Pellingotes : parrac, tros de roba mig separat per un esrip de la resta duna pea de

    vestit;peda mal cosit.

    - Quera: Guixots, polseguera i altres fragments petits d'un edifici aterrat- Basarda: Feredat, sentiment de depressi que s'empara d'alg en presncia de

    quelcom que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que evoca

    idees de perills, damnatges, mals, etc.

    - Carcanyol: Zona compresa entre l'extrads d'un arc i l'horitzontal tangent al seu puntms alt, especialment en els arcs que formen els revoltons.

    - Gec: Pea de vestir que cobreix el tronc, amb mnigues i sense faldons.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    8/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    8

    - Gip: Pea de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida iajustada al cos, amb mnigues.

    - Escurons: Nom donat a qualsevol rptil ofidi de la famlia dels viprids , i en especialals dels gneres Bitis, Causus, Cerastes.

    - Gatzara:Cridria, brogit, amb qu una colla de gent manifesta la seva alegria.- Bergant: Fusta proveda de pues a l'un costat i a l'altre fixada transversalment al cap

    d'un mnec, que serveix per a separar la palla del gra assolat a l'era.

    - Boixet: Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per a fer puntes al coix- Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a prendre xocolata desfeta.- Bardisses: cap o vorada desbarzers, aros i altres plantes incultes, especialment

    espinoses.

    PERSONATGES

    Personatges principals

    Tit o Josep t seixanta anys. Era petit, rabassut, amb un cap grosss, amb la pelussera mal

    llevada amb dos ullets grisos amagats sota la garba de les celles, un nas boterut, vermell, ple

    de pls testos com les punxes dun eri i un morro fluix i penjant que regalimava sempre.

    Amb prou feines podia caminar, ajudant-se amb dos bastons, ja que de petit li havia passat pel

    cim un carro ple de grava que lhavia aixafat tot.

    Grcies a ls de comparatius que ha utilitzat lautora a ms a ms de la detallada descripci

    fsica, ens podem crear una perfecte imatge de com podria ser en Tit. Tamb podem dir dell

    que s un personatge que viu sota lombra de la misria social i econmica, essent aix un

    personatge marginat socialment el qual ha estat maltractat. En Tit tenia com a ofici guardar els

    garrins de tot en poble en un clos com.

    Laiat cinquanta tres anys. s alta i primeta, tota enrampada, semblava que tingus rovell ales frontisses: els tumors freds, arrapats a sa persona com sties a roca, se la menjaven viva.

    De joveneta tenia la cara escaienta, i algun beneit va fer-li entendre: daleshores li venia

    lentonament i lafany de presumir. Tots els dinerots que arreplegava els esmerava en

    mocadors de pita i en virolats que es lligava al coll.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    9/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    9

    Ella, igual que en Tit, vivia de captar pel poble per a ms a ms criava conills a casa seva. La

    Laia, per tant, tamb s un personatge que vivia sota lombra de la misria social i econmica.

    Personatges secundaris

    Captaires La Xica Llosca sempre anava rondinant entre les dents i sempre tirant del seucistells de canya, al que anava arrapat En Quel. Ell tenia vint-i-cinc anys, era barbamec, com

    una noia. El Nen del Becera un homenasss de nou pams dossamenta amb sos vuitanta anys.

    Era fort com un roure i dret com un pi. El ceguet Pla de Juli era poca cosa i denerit com una

    palla. Llcia i Conilla eren dues velletes remenudes i bufones i molt treballadores.

    Aquests personatges sn un grup de captaires que tamb viuen en la misria i, per tant,

    grcies a la caritat del poble poden seguir endavant.

    Pobleel campaner (testimoni del casament) , el cec del poble (testimoni del casament) i elcapell (qui casa la Laia i en Tit, i qui trobar el cos sense vida daquest. Maleir tot el poble pel

    que han fet).

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    10/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    10

    Parricidi

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    PlantejamentEn Felet marxa al bar i quan sest acomiadant del seu fill, en Titet, la Lena

    sent limpuls de dir-li que es quedi, que no la deixi sola, per finalment marxa.

    Per tal de relaxar-se, la Lena comena a recollir casa seva i porta el seu fill al bressol. El infant

    porta un ganivet lligat amb una veta i el passeja per la casa, i a lhora danar a dormir, sel

    porta al seu llit, que est just al costat del de la seva mare, i sense voler, deixa caure el ganivet

    sota el llit gran.

    Nus Passada una estona, arriba un dels amants de la Lena, en Pau. Mentre la besa, li

    pregunta sobre un altre amant que ell havia vist sortir de casa seva el dia anterior, per ella,

    espantada, no respon. Aix fa que en Pau perdi els nervis i acabi ofegant-la amb les seves

    mans, i tot seguit, per por a que es recupers, agafi el ganivet que havia portat en Titet i li

    clavi.

    Quan el marit arriba ebri a casa, el Pau ja ha marxat, i sestira al llit al costat del cos de la seva

    dona. Al mat segent, el petit de la parella surt a fora quan la seva mare no li contesta. Una

    dona que el coneix el recull i arriba a casa per a trobar-se a la Lena morta i al seu marit sobre

    ella dormint.

    Desenlla Rpidament lhabitaci somple de gent. La dona que havia recollit al petit delcarrer el deixa al terra, i aquest comena a dibuixar amb la sang de la seva mare. Un cop han

    despertat a en Felet i ell assumeix la situaci, sintenta abraar al cos immbil de la seva dona,

    per alg el ret. Quan el fan fora de casa, sense donar-li opci a que es defensi, una dona

    recull al petit del terra que tenia una pea de roba de lassass de la seva mare.

    En menys de vint-i-quatre hores, en Felet s arrestat i portat davant la justcia, i com que havia

    begut la nit anterior i no recorda res, acaba per creure que en realitat s que la va matar.

    Finalment, el Titet crida al seu pare, per uns gurdies se lemporten abans que pugui dir res.

    CARACTERSTIQUES

    - Ritme rpid- Progressiu increment de la intensitat narrativa

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    11/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    11

    - Enumeraci de fets- Descripcions abundants- Narracions- Dilegs- Titet (nen petit)- Ganivet- Parla textual del nen: Vull upeta...- Aband den Titet- Justcia i evidncia

    NARRADOR

    La obra est escrita en 3a persona amb un narrador omniscient encara que apareixen alguns

    dilegs.

    TEMPS I ESPAI

    Tot succeeix en menys de 48 hores.

    Lescenari principal de la histria s la casa de la Lena i en Felet, per tamb sesmenta la part

    davantera de la casa quan en Titet surt de casa i el recull una dona.

    VOCABULARI

    Espinguet: So o crit molt agut. Esbullar: Destriar, escampar, especialment els cabells. Masegar: Sotmetre alguna cosa a pressions, cops, fregaments, etc, que la malmeten. Abim: Abisme. Petge: En els mobles i altres objectes que en llur part inferior acaben en tres o ms

    barres amb qu recolzen al soler, barra daquestes.

    Consirs: Absorbit per un pensament que preocupa. Bleix: Respiraci cansada.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    12/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    12

    PERSONATGES

    Personatges principals

    Lenas una dona adltera i frgil que acaba sent assassinada pel seu amant just abans queel seu marit arribi a casa.

    Segons la breu descripci fsica feta per lautora, tenia el cabell ris, tot afluixat, els llavis

    encesos, el coll blanc i gras, i lample pit inflant-se sota el llen de la camisa; fresca, atractvola,

    en plena joventut...

    Paus lamant de la Lena. s un home violent i gels que, en un atac de ira acaba amb la

    vida de la seva amant de forma violenta.

    En Pau s una persona forta i impulsiva, que lestimava com un boig i que la matava a fora

    destimar-la.Lautora noms ens diu una caracterstica fsica, els ulls verds.

    Felets un home que viu una vida humil i despreocupat. s un alcohlic que acostuma anar

    al bar i passar-se llargues hores embriagant-se, deixant a la seva dona i el seu fill a casa. Quan

    la Lena s assassinada ell s al bar, i arriba a casa seva just quan en Pau escapa per la finestra.

    Per la reacci que t al descobrir el cos de la seva dona, podem deduir que veritablement

    lestimava.

    TitetRepresenta la innocncia. s el fill de la Lena i en Felet, i tamb s el que provoca queles dones pugin a veure perqu la seva mare no es lleva. Tot i que no es fa una descripci fsica

    detallada del personatge, podem deduir pels pocs detalls que proporciona lautora i la seva

    manera infantvola de parlar, que s un nen grassonet que ronda els tres anys. Finalment s

    jutjat i portat davant de la justcia sense cap prova veritable de la seva culpabilitat.

    Personatges secundaris

    Hortelana Troba a en Titet donant voltes en camisola i quan el porta a casa seva, troba elcadver de la Lena.

    Metge s qui diu que de les 14 ganivetades que va rebre la Lena, 9 van ser mortals.

    El poble Al moment en que sassabenten de lassassinat, una multitud es congrega alescena del crim, nicament per jutjar al presumpte assass. Condemnen a en Felet sense cap

    prova i es neguen a escoltar el que vulgui dir.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    13/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    13

    Daltabaix

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    Plantejament descripci paisatgstica detallada del poble (Barri de Baix i Barri de Dalt) i delTorrent. Presentaci de la famlia Palau i casament de la Doloretes i el Ver.

    Nus descripci de la vida de la famlia Palau, degeneraci de la Doloretes i naixement d'enLlombric. Inici del conflicte: el Ver es compra una mula que resulta ser un frau i, desprs de

    posar-la a prova, la maltracta durament i pren foc sota d'ella. La mula comena a crrer boja

    de dolor arrossegant al Ver.

    Desenlla la mula, que corre sense orientaci, atropella al Llombric (que mor a l'instant) i al'avi Palau (que morir als 20 dies). El Ver tamb mor. En Quim fa fora a la Doloretes, que perd

    la ra i viu de la caritat.

    CARACTERSTIQUES

    Descripci abundant Narraci Dileg poc abundant Enumeraci de fets JUSTIFICACI DEL TTOL:

    o Un daltabaix s un esdeveniment calamits que capgira totalment l'ordre deles coses, que produeix la runa d'una fortuna, d'un afer, d'un establiment.

    o T relaci amb l'espai on transcorre el relat (Barri de Baix i Barri de Dalt). OBJECTIU:

    o Crtica de la situaci femenina davant l'explotaci masculina i el dominiesclavista (violncia de gnere).

    LLENGUATGE

    Dialectielismes, vulgarismes, colloquialismes Figures retriques

    NARRADOR

    Narrador en tercera persona omniscient

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    14/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    14

    TEMPS I ESPAI

    El relat transcorre aproximadament en 4 anys.

    s de retrospeccions: - Pobreta! Ha de fer la mateixa fi que l'altra mrtira (volia dir la donadel vell), que ella mateixa se va escopir les sangs per anar-se'n ms aviat del mn!(pg 153).

    s d'anticipacions: Ai, infeli! No saps pas on t'has ficat...Que n'hi trobars poques, d'alegries,

    en aquesta casa...! D'aqu un any, qui t'haur vist i et vegi...!

    L'espai en qu se situa el relat s un poble dividit en el Barri de Dalt i el Barri de Baix, barris

    separats per un riu (el Torrent no s el locus amoenus romntic sin una claveguera que

    amuntega deixalles).

    Ms concretament, els fets transcorren als carrers o a les cases del poble (que no segueixen un

    ordre, estan tirades a grapats).

    Hi ha una descripci molt minuciosa dels paisatges que pretenen caracteritzar als habitants de

    cada barri.

    VOCABULARI

    Gatinada: conjunt de gats Corregada: barranc Esvoranc: Forat, buit, produt en alguna cosa a causa d'haver-se'n desprs un tros. Goja: Figura mtica femenina de la tradici popular de la Catalunya Vella, sobretot a la

    zona pirinenca. s anomenada tamb aloja, dona d'aigua i, alguns cops, fada.

    Llenca: Roca plana i llargaruda Vianda: Nom genric de tot all que hom menja.

    PERSONATGES

    Personatges principals

    Avi palaus el pare d'en Quim i del Ver. s presentat com un personatge mandrs,panxut i vell. T un carcter introvertit i no sent compassi per ning, controla a

    tothom. Es passa els dies assegut al pedrs llegint Les faules d'Isop i fumant rap.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    15/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    15

    Ver s un dels fills de l'avi Palau (el futur hereu). T 22 anys i s presentat com unpersonatge violent, agressiu i intractable. Es casar amb la Doloretes i acabar sent

    responsable de la mort de l'avi Palau i del seu fill.

    Doloretes s una forastera que, en un principi, s presentada com una noia prima,simptica i de posat vergonys. A mesura que avana el relat, es redefinir com una

    dona amb la cara xuclada, els ulls mstics i gest adolorit.

    Personatges secundaris

    Quim s un dels fills de l'avi Palau i, posteriorment, cunyat de la Doloretes. T 18anys i un carcter molt similar al del seu pare i germ gran.

    via pastora s vena de la famlia Palau. Es converteix en un personatge moltinteressant ja que ens avana els fets que succeiran al relat amb les seves profecies

    com, per exemple, - Ai, infeli! No saps pas on t'has ficat...Que n'hi trobars poques,

    d'alegries, en aquesta casa...! D'aqu un any, qui t'haur vist i et vegi...!(pg 151).

    Llombric s el fill de la Doloretes i el Ver. La Doloretes l'estimar amb bogeria perser menyspreat per l'avi Palau i els dos germans. Llombric s sinnim de cuc, repaquest nom pel fstic que els tres homes senten.

    Pobleapareixen alguns personatges que formen part del poble com la Samaruga ola de can Perdiu: *+ i veg la Samaruga, dalt de son terrat, donant una cassolada de

    trits als pollets, que corrien d'ac d'all, escotorits, com embulls de seda groga; i a la de

    can Perdiu, muntant a rossegons, per l'estreta escala que donava al pati, feixassos de

    llenya per a encendre el forn *+(pg 156).

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    16/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    16

    El pastor

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    IntroducciDurant la introducci Victor Catal ens fa una introducci al concepte de pastorempordans i fa tamb una descripci del personatge den Ton, de la seva famlia, de lestil de

    vida den Ton i dels seus camps, que resulten ser la seva vida. El lector sadona de lobsessi

    per al conreu den Ton grcies a fets com la petici al capell del poble denterrar la seva dona,

    quan estava a punt de morir de tifus, sota un pruner per tal que les prunes fossin ms frtils.

    (...) En Ton, se narrib a cal senyor rector per a fer-li una consulta. (...)

    NusDurant el nus del relat lautor ens presenta un altre personatge, un pastor anomenat

    Nasi. En Nasi irromp i destrossa el tros de terra ms preuat per en Ton, el Camp de les Saules.

    Com a venjana en Ton prepara uns hams ocults dins dunes figues seques per tal que les

    ovelles den Nasi se les mengin i sels hi enganxin a les parets de la gola fins que es morin. En

    aquest mateix fragment sintrodueix un altre personatge, el de la Torrentera. s el pastor ms

    dolent de tota la zona i est enfrontat amb en Nasi, que sabent que no hi t res a fer amb el de

    la Torrentera cau en la negligncia i deixa que laltre en faci mofa.

    Son pas era ms viu que de costum: entre dents barbotejava alguna paraula fosca, i, a

    ms del parpre i la galta, comenava a tremolar-li el llavi.

    Desenlla Desprs de la trobada den Nasi amb el de la Torrentera, en Nasi enfurismatnecessitava desfogar la seva ira amb alg altre ms dbil, aprofitant la venjana den Ton en

    Nasi es disposa a anar a trobar-lo al Camp de les Saules on en Ton comprova si les ove lles shan

    menjat les figues seques o no. Un cop es troben i es barallen en Nasi li clava un ganivet entre

    les costelles a en Ton i el mata. A ms a ms arrossega el seu cos fins al riu i finalment all el

    llena fent desaparixer tot rastre den Ton.

    (...) son un reec! Aspre, rellu un llampec en laire, i lample fulla del ganivet sendins

    tota sota les costelles den Ton. Un gemec, una contorsi i una gran batzegada i... En Ton ja no

    breg ms; tot plegat havia sigut cosa dun segon.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    17/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    17

    PERSONATGES

    Personatges principals

    TonNo encaixa amb la definici de pastor empordans, tot i que s molt tossut i t mal genino es defineix com una mala persona. T un carcter peculiar aix com unes preferncies

    extravagants que posen la seva feina per damunt de la seva famlia. s un personatge solitari

    que tot i viure amb la seva dona i la seva neboda no s comunicatiu i viu al marge de la vida

    familiar i sabst dexplicar la veritat a la seva famlia.

    Victor Catal ens el defineix com un personatge grass ,alt i actiu tot i ser un home de

    mitjana edat i fatigat per la feina.

    (...) En Ton era alt i gros, per estava esclafat del treball i tenia anys i anava a sota. (...)

    Nasi En Nasi encaixa amb el perfil de pastor empordans, capa de tot i dolent de raa.

    Lautor el defineix com una persona rabiosa i emmurriada constantment, com un personatge

    fcil dalterar i de fer enfadar, impulsiu com una bstia.

    Fsicament s un pastor jove, alt i prim.

    (...) En laltre (en Nasi) hi havia poca pea, per era jove, anava al cim i tenia males

    manyes. (...)

    Personatges secundaris

    El de la Torrenteras el pastor ms dolent de la zona. A ms a ms s el ms fort i simposa sobre els altres

    pastors, que se senten intimidats per ell. Viu amb la seva dona , suposadament a la Torrentera

    i Victor Catal el defineix com un pastor reboig.

    JepetPastor empresonat per haver tingut disputa amb el de la Torrentera

    Rosas la dona den Ton. Va estar a punt de morir de tifus per finalment va aco nseguir

    sobreviure, fruit de la seva malaltia, en Ton es va disputar amb el capell del poble i des

    daleshores no ha tornat mai a lesglsia.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    18/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    18

    La Rosa normalment es queda a casa amb la seva neboda cosint, jugant a cartes o b

    es llevava dhora per anar afer la bugada. En el relat tamb sesmenta que la Rosa cull psols

    del Camp de les Saules.

    NebodaNo sen sap res della a part que viu amb la Rosa i en Ton i ajuda a la Rosa a fer feines.

    El Moros el gos den Nasi i t el mateix carcter que lamo, s dolent per alhora se sent

    subjugat per un gos ms fort, la gossa del de la Torreta, exactament igual que en Nasi.

    Ferriol carreterSuposadament s un comprador de faves.

    PobleNo apareix el poble com a un conjunt de personatges influents en el relat per si ms

    no influeixen i aporten significat a la definici de pastor empordans

    ESPAI

    LEmpord com a espai global.Poble desconegut -> On se situa lesglsia del poble aix com la casa den Ton.

    Camp de les saules -> camp de conreu del Ton i escena del crim on en Nasi mata en Ton

    Torre-roja -> Casa den Nasi.

    Camps i camins -> Espai on es troben en Nasi i el de la Torreta mentre passejaven les ovelles i

    on es disputen els gossos.

    Rius -> on saprofita laigua per al reg i on Nasi llena el cos den Ton.

    TEMPS

    Victor Catal utilitza un temps indefinit per tal de descriure la rutina den Ton, per

    lacci principal del relat; s a dir, la baralla den Nasi i en Ton que acaba amb lassassinat den

    Ton transcrre amb menys de quaranta-vuit hores des que en Ton descobreix que han entratal Camp de les Saules fins que en Nasi el mata.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    19/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    19

    VOCABULARI

    Heretgia: Dins del llenguatge eclesistic s una acci que disconforme amb les lleis

    eclesistiques.

    Vessana: Tros de terra de conreu, tamb una mesura agrria.

    Farratge: Verd que es dna com a aliment al bestiar.

    Punt de dall: a punt de recollectar/tallar lherba.

    Catxassudament: ajupit i inclinat cap a terra.

    Lloctinent: LUll dret dun cap que pot ocupar el seu lloc en cas dabsncia.

    Xardors: Sinnim de calors

    Manyaga: Carcia

    Prur: Causar picors o b ganes vehements de fer alguna cosa. Causar pruja.

    Mesell: insensible al dolor i als cops.

    Basarda: por o sentiment de depressi envers als possibles perills que comporten una situaci

    determinada.

    Nadiu: Lloc de naixena duna persona

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    20/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    20

    La vella

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    Plantejament A linici del conte, Vctor Catal descriu la situaci actual de la vella, laprotagonista daquesta histria, la padrina de Cal Manyo. Lautora explica breument com, a

    poc a poc, tota la famlia amb qui viu va marxant deixant-la sola, com cada dia, immbil al

    porxo. s en aquest fragment en el qual Vctor Catal presenta la major pena de la

    protagonista: la seva paraplegia. A partir daquesta presentaci, tornem cinc anys enrere en el

    temps per a descobrir quin va ser laccident de la vella. Aquesta caminava cap al poble per a

    visitar un predicador quan va caure enmig del carrer. Un home que condua un carro va topar

    amb ella i desprs de reconixer-la com a humana, la va portar al poble. A partir daquell

    moment, la vella es converteix en una crrega per a la famlia.

    NusA partir de laccident, es planteja la nova vida de la pobra vella. En aquest fragment es

    mostra la seva veritable misria i solitud. La jove la treu la porxo cada dia,per a no tenir-la al llit

    i deixar que faci malb la mrfega, i la nena gran sen fa crrec, fins que sen cansa i la deixa

    sola tot el dia, immbil i mirant el paisatge davant els seus ulls.

    DesenllaFinalment, un dia, un foc sinicia a causa de la palla seca en la part del darrere de

    la casa. La vella intenta cridar i demanar ajuda per no aconsegueix res. Els animals comencen

    a posar-se nerviosos encomanant-li la por del moment. Tot i la seva immobilitat, la vella

    saixeca sobre les dues cames sense aguantar lequilibri i caient a terra. La pobra vella mor

    trgicament cremada. En arribar el Manyo, tothom lacompanya en el dol de la prdua dels

    animals i les seves pertinences de la casa, sense mencionar la vella morta

    PERSONATGES

    La vellaVa tenir un accident i va quedar hemiplgica. Tan sols es descriuen la seva vellesa iels seus ulls grisos impressionats pel paisatge: immbil i muda, de cara a lhoritz, amb el cap

    ert i els ullets grisos. La vella s menyspreada i oblidada per la seva famlia, considerada com

    una nosa: llavors la jove record que encara mailhavia feta orinar.

    La jove dona de lhereu, dona de la casa.

    Lhereu treballador

    La mossa gran

    La nena que vigila lvia

    El bordegassot

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    21/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    21

    Baldiri: pags que troba la vella i la porta al

    poble.

    La dona del poble: dona del poble que

    troba el Baldiri amb la vella i sent pena

    pensant que estaria millor morta.

    ESPAI

    Lacci transcorre en una poblaci rural de forma que lautora generalitza lespai per a poder

    transmetre la idea que pretn donar: la crua situaci de les persones davanada edat a les

    zones rurals en aquella poca. El fragment de laccident de la vella es dna a un cam de les

    afores del poble i la major part de la histria, on es troba la vella, es dna a Cal Manyo.

    TEMPS

    La histria succeeix en un perode de temps indefinit. En el conte sindica que en el mes de

    juliol la nena la vigilava tot el dia fins el dia en qu sen cansa, indicant el procs

    dabandonament i finalment el fet que aquest permet que ocorri el incendi. A ms a ms, a

    linici, lautora explica la causa de la paraplegia de la protagonista remuntant -se a cinc anys

    enrere.

    ELEMENTS SIMBLICS

    Dins la histria trobem molts elements simblics. El primer i ms evident s el que forma part

    de la idea que vol transmetre lautora a partir daquest conte: el tracte que reben les persones

    grans a les zones rurals en aquella poca, que respon a la visi amarga del mn rural que

    acompanya lautora durant gaireb tota la seva carrera literria.

    Com a altres elements del ruralisme trobem la importncia dels animals, el paisatge i lambient

    que envolta la vella en les seves llargues estones al porxo.

    GLOSSARI

    Batuda: treball de camp, feina del pags de

    fer tot el procs per a separar el gra de la

    palla de les garbes.

    Fesola: mongeta.

    Balandrejar: oscillar.

    Bruelar: bramular, fer el crit dels bous.

    Volva: partcula petita que est en

    suspensi en laire i que aquest semporta

    fcilment.

    Fogaina: foguera.

    Alenada: cop de vent.

    Xacrs: alg que pateix mals.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    22/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    22

    Lempelt

    s el ttol de la histria. Durant la narraci veiem que el pare del protagonista, lavi Ordis, era

    empeltador, s a dir, persona dedicada a inserir plantes noves en una de ja desenvolupada per

    tal de que aquestes germinin i donin fruit abans. Lempelt salimenta de la planta on sinsereix.

    La paraula empelt noms surt explcitament en la conversa que mantenen en Pau i el venedor

    de blat de Moro al principi de la histria:

    -Tens raI que, per a ser tan bell empeltador, lavi Ordis shi va ben lluir amb aqueix empelt!

    Tenia gnere de bona mena i va encastar-hi brotall de la ms bacona

    Aquest fragment ens revela el veritable significat del ttol al fer referncia al fill de lavi, en

    Petit, fruit duna relaci amorosa duna nit amb una dona de mal veure. En Petit ser una

    vergonya i un gran error per a lavi Ordis que ser implantat a la seva vida i lacabar

    consumint (com fa en el cas de lempelt la planta inserida). Per com el significat continua

    desprs de la mort del pare ja que en Petit passar a ser lempelt del seu germ gran, fill de

    lavi Ordis i la seva primera dona. Una crrega imposada que ser una font dinfelicitat i

    problemes per a aquest.

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL Plantejament: La histria sinicia amb la conversa entre en Pau i el Noi quan en Pau

    ladverteix que ha vist a alg rondant a les seves gallines per la nit. A continuaci sens

    presenten els personatges principals quan el Noi va al mercat i es troba al seu germ,

    descrivint els sentiments adversos que t el primer per a aquest ltim. Aquell mateix

    instant tamb t lloc la conversa entre en Pau i lamo del Blat de Moro, que narren el

    passat de lavi Ordis i ens situen en el context de la histria i dels esdeveniments. En

    Petit li demanar al Noi si li pot prestar llenya i aquest assentir pel sentiment de

    responsabilitat i crrec del seu germ.

    Nus: Aquella nit, a causa de lavs den Pau, el Noi decideix anar a la caseta del pati onhi t les gallines. Tot sembla estar tranquil i normal fins que descobreix que els pestells

    de la finestra han estat trets i decideix romandre amagat amb les gallines i lescopeta

    a laguait del lladre.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    23/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    23

    El noi est molt cansat i acluca ms dun cop els ulls, fins que acaba apareixent el

    lladre. Al principi aconsegueix escapar-se per finalment el Noi el tomba trepitjant-li el

    pit i apuntant-lo amb lescopeta.

    Desenlla: Un cop el Noi lapunta amb lescopeta i descobreix que s el seu germ,aquest li prega que el mati i que acabi amb aix duna vegada per totes, per el Noi no

    tindr suficient valor per a fer-ho, s fill del seu pare. Finalment el deixar escapar,

    prolongant la seva agonia i infelicitat

    PERSONATGES

    El Noi dOrdis: s el fill gran de lavi Ordis i germ per part depare den Petit. La psicologia

    daquest personatge ens ve descrita en els dilegs de forma molt superficial com un noi

    treballador, bo, seris i intelligent tot i que lacci t lloc quan ja s un home. s el personatge

    principal de la histria.

    Lavi dOrdis: s el pare del Noi i den Petit. s empeltador i va quedar viudo amb quaranta

    anys. Va ser aleshores quan es va embolicar amb la pitjor dona del poble, tal i com es descriu

    en el llibre. La seva histria es narra al principi del llibre al ser l inici del problema actual del

    Noi. s descrit com un home entenimentat, treballador, benvist i amb possibles i conscincia.

    Sacaba casant amb la mare den Petit per a no caure en pecat.

    En Petit: En petit s per a la seva famlia un individu indesitjat i problemtic. Un mal brot. s

    descrit amb mirada felina i daire perillosa, sarcstic i malvat.

    Pau: En Pau s anomenat el sereno del poble, s a dir, la persona que antigament encenia els

    fanals i vigilava els carrers de nit. Lautora lutilitzar, juntament amb lamo del blat de moro

    per a narrar el passat de lavi Ordis i descriure als altres personatges.

    Lamo del blat de moro: s amb qui mant la conversa anteriorment esmentada amb en Pau.

    Lautora li dedica unes lnies amb la segent descripci: dentasses grogues i genives de color

    de vi, com un cavall quan sena.

    La mare den Petit: Lautora perfila la imatge daquest personatge en el fragment on es narra

    el passat de lavi Ordis:

    shavia embolicat damagatotis amb la dona pitjor del poble, una mossa vella, lletja, bruta,

    duna juventut ms negra i rebregada que un drap de llit de morts, i amb tal dalera per

    laiguardent, que a mitja tarda sadormia dreta en qualsevol rac

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    24/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    24

    TEMPS:

    La histria fa un salt en el temps poc desprs del seu inici per tal dexplicar la histria de lavi

    Ordis i posteriorment continua en el mateix punt en que va deixar lacci . Tot i aix direm que

    den que en Pau avisa a el Noi fins la nit que topa amb el lladre passa tot un dia, ja que en

    Pau lavisa pel mat i la histria finalitza a altes hores de la matinada del dia segent.

    ESPAI:

    Aquesta narraci transcorre en dos espais principals, a casa del Noi, concretament a la caseta

    del pati on hi t les gallines i al mercat, al principi de lacci.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    25/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    25

    Agonia

    Nov drama de Drames rurals (1902) de VctorCatal Un drama centrat en el penediment i el perd. Torna a aparixer la figura de la dona infeli i adltera El matrimoni rural es mostra com quelcom fals i interessat Les descripcions tornen a ser crues s un drama angoixant, barreja la respiraci dificultosa de la malalta amb la intriga de

    la trama, provocant escenes de mxima tensi.

    Es reflexa la desesperaciduna persona que ha sabut estimar i plena de bondat, alveure que aix no s suficient.

    El desengany, el fet dadonar-se que la seva vida anterior no era vertadera.PERSONATGES

    Personatges principals

    En Minguet: marit de la Bel. s un home que estima a la seva muller com a ning, i ara,

    lacompanya en els seus ltims dies de vida sense perdre lesperana. s 15 anys major que

    ella i tenen 2 fills.

    La Bel: s la dona den Minguet. Es troba molt malalta, a punt de morir, i decideix confessar al

    seu marit el seu major secret.

    Personatges secundaris

    Senyor Ramon: Metge del poble. Pare del primer fill de la Bel i qui la obligar a casar-se amb

    en Minguet. Apareix sempre com una ombra al fons de la sala.

    Lhereu: s el fill gran de la Bel i en Minguet, en realitat fill del senyor Ramon.

    En Janet: fill petit de la Bel i en Minguet. Est com menyspreat i enviat a terres llunyanes a

    lluitar.

    La Mort: Smbol que apareix en tot el relat personificat.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    26/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    26

    ARGUMENT

    La Bel, una dona malalta, es veu obligada a confessar al seu marit Minguet, a les portes de la

    mort, que lhereu s fill del Sr. Ramon, el metge. Aquesta ja estava embarassada quan es va

    casar amb en Minguet. El marit, demostrant la seva bondat i amor cap a la seva dona, un cop

    controlada la rbia, s capa de perdonar-los.

    Narrador 3a persona del singular, extern i omniscient Apareix tant descripci, com narraci, com dileg. Vol crear una sensaci dintriga i tensi contnua, pel que es tracta duna lectura

    rpida.

    La Bel porta una doble vida, amaga al marit que el seu primer fill no s realment seu.(igual que el marit de la Maleneta a Ombres, identitat que el poble coneix i la que la

    Maleneta descubreix.)

    Final obert: En Minguet perdona a en Ramon ? CARACTERSTIQUES DEL RURALISME:

    s de mots colloquials propis dels pobles. Mostra de la realitat crua Personatges amb psicologies i comportaments elaborats i complexos. Personatges no poden lluitar contra el dest, la fatalitat. Tots sn vctimes.

    VOCABULARI

    Torb: Desordre.

    Recs: Separaci, allunyament.

    Amarres: Nom genric de tota mena

    de caps, cadenes i cables metllics

    usats per a amarrar un vaixell.

    Cdols: Fragment de roca dura, de

    dimensions variables, allisat i arrodonit

    per l'acci de les aiges i el

    rodolament.

    Ranera: Respiraci fatigosa, ronca i

    sorollosa que solen tenir elsmoribunds.

    Alhaja: Cosa de molt valor.

    Escabellats: Que no t orientaci

    lgica.

    Revinclant: Retrcer.

    Ferstecs: Que fa por.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    27/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    27

    Caliu: El que resta d'un foc quan,

    apagada la flama, s una barreja de

    brases incandescents i de cendra.

    Estertors: Matria molt seca

    disposada perqu s'encengui fcilment

    amb una espurna.

    Alenada: Aire que s'escapa dels

    pulmons en una expiraci.

    Estrafeu: Canviar quelcom d'un mateix

    a fi de no sser reconegut, de semblar

    una altra persona.

    Esca: Matria molt seca disposada

    perqu s'encengui fcilment amb una

    espurna.

    Amortallada: Embolicar un difunt en

    un llenol per enterrar-lo.

    vidament: Desig immoderat d'alguna

    cosa.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    28/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    28

    Ombres

    Significat dombra en el diccionari: Absncia de claror. Es relaciona aquesta descripci dombra

    referent a lenigma del drama. Vctor Catal ens mostra el misteri de la bogeria que adopta un

    dels personatges.

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    PrlegA linici del drama trobem el prleg. En el qual sens presenta a dalt dun tur unavaca que pasturava i una dona pagesa amb una vestimenta poc polida. Semblava alegre, no

    parava de ballar, saltar i de crrer dun costat cap a un altre. Apareix la imatge dun altre

    personatge que s qui ens explica el que est passant. De sobte escolt la rialla dun noi a qui

    va preguntar si sabia qui era aquella dona. Aquest, li respongu que era la Maleneta i

    rpidament se nan per no haver de contestar ms preguntes.

    PlantejamentLa Maleneta i la Rita eren dues cosines que van crixer juntes. Es fan grans i

    cadascuna es casa amb un home. La Maleneta es cas amb un hereu, en Sagrist, s per aix

    que marxa de casa amb el seu marit. La Rita es cas amb un noi treballador, en Geniset, s per

    aix que es queden visquen a casa de la Rita. Totes dues tenen un fill ms endavant. Entre

    feines de casa i altres coses la Maleneta comen a no anar a veure a la seva cosina al poble.

    Un dia la Rita li pregunt a la Maleneta que si li passava quelcom, ja que no tenia una bona

    cara. Tot i aix la Maleneta va amagar la seva tristor i va respondre que no li passava res.

    Va passar un mes des de lltima trobada entre les cosines. Anaven perdent el contacte. Per

    un bon dia, mentre que en Geniset esmorzava, es present la Maleneta a casa seva. Es pos a

    plorar i demana que lacullin, per no explica el perqu.

    NusEn Geniset es qued preocupat i decideix anar a veure al seu cos, en Sagrist. A la

    porta de casa seva es trob amb lvia que li pregunt on parava lhereu. An cap a lestable,

    all el trob i li pregunt si havia passat alguna cosa amb la seva dona, ja que estava a casa

    seva plorant. Atrafegat lhereu li digu que no havia passat res. Quan en Geniset torn a casa li

    digu a la seva dona que el seu cos no li va dir res tampoc, tot i aix li va manar que la seva

    dona torns a casa. La parella conven a la Maleneta perqu torni cap a casa seva. Li van dir

    que el seu fill necessitaria estar al seu costat. A ms a ms, pel b de la Maleneta havia de

    tornar a casa, ja que una dona fora de casa seva s malmirada per tothom. A la fi la Maleneta

    va tornar.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    29/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    29

    DesenllaPer no va passar molts dies ms, que la Maleneta va torn cap a les dues de la

    matinada del dimecres. Aquesta vegada la Maleneta anava molt ms empitjorada, shavia

    tornat boja. No deixava de dir paraules com Me locar o s un bandoler. El fill daquesta es

    qued amb el pare i lvia ja que la Maleneta shi queda a viure a casa de se cosina. Al veure

    que no era la mateixa, en Geniset va voler portar el metge. Aquest tot i que va dir que res era

    del cert, no va negar que la Maleneta estava boja.

    La decisi den Geniset i la Rita al veure que lhereu no venia a visitar-la va ser en anar a veurel

    a ell. Tot i aix en Geniset no va treuren res de la visita al seu cos. Altre vegada va venir el

    metge que desprs duna llarga xerrada al pati li digu que finalment la Maleneta estava boja i

    que possiblement no sarribaria a curar mai. En Gens va haver danar a casa del seu cos per

    emportar-se la roba de la Maleneta que es quedaria a viure a casa de la Rita.

    Amb el temps la Maleneta es troba feli amb tothom ja que ensenya a cosir i pentinar a les

    minyones grans, ja que sempre havia estat una dona neta i endreada que donava gust veure-

    la. A ms a ms, tamb visita al seu fill regularment fins que ell perd lamor per la seva mare.

    Des de aleshores la vida de la Maleneta dona un tomb, ms boja que mai decideix fugir de tant

    en tant a la muntanya, on ms endavant acab amb una vaca passejant-la i anant-la a guardar.

    En Sagrist cau en runa ja que lherncia de la seva mare al morir anaren a lencant i no li

    deixaren res. Tant ell com el seu fill marxen cap a lArgentina.

    EplegLepleg s la part final de certes obres literries en la qual t lloc la conclusi de latrama. En aquest cas la reflexi de Madame Severine. Reflexions que parlen sobre els enigmes

    que hi ha en el mn.

    PERSONATGES

    Personatges principals

    Maleneta Una noia de vint anys.Era blanca com un glop de llet, amb els ulls i cabells mateix

    que mres, sagnada de cos i molt airoseta.Un dia es presenta a casa de la seva cosina molt

    espantada, ning sap perqu. Acabar boja i sola.

    Rita Una noia de vint anys. Cosina de la Maleneta, acabar cuidant-la. Tenia la cara de color

    de forment, els ulls verdosos i els cabells rossencs, per era tan bona xicota que mai va saber lo

    que fos gelosia. ... era una galant pubilleta....

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    30/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    30

    Personatges secundaris

    Geniset: El marit de la Rita i cos de lhereu.

    Era un home treballador i sense possibles.

    Lhereu Sagrist : El marit de la Maleneta

    i cos den Geniset.

    Lvia: La mare de lhereu.

    Metge, Fill de la Maleneta, Fill de la Rita

    Vaca clapada: La Maleneta la troba a la

    muntanya.

    El poble: No t un paper important, tot i

    aix tamb apareix en determinats punts

    del drama, fent referncia a les minyones o

    les altres dones. Tamb se li dona

    importncia quan es fa referncia a la runa

    de lhereu i la bogeria de la Maleneta.

    ESPAI I TEMPS

    Lespai en aquest drama s totalment rural. Diferenciem la casa de pags (mas) que est

    envoltada de terres de conreu on van a viure la Maleneta i lhereu. Tamb trobem el poble que

    s on viu la Rita i en Geniset. Durant el drama trobem dues marques de temps. La primera ens

    diu que des de que tenen 20 anys les noies, es casen i passen tres anys. Desprs cinc o sis anys

    ms. Per tan podrem dir que transcorre en un perode de vuit o nou anys. Vctor Catal no fa

    referncia a linfantesa ja que s una etapa de la vida duna persona agradable.

    CARACTERSTIQUES

    PRLEG Narrador en primera persona ( s com un testimoni dall que est veient).

    HISTRIA Narrador en tercera persona. EPLEG Narrador en primera persona.

    VOCABULARI

    Virior: Vigor

    Forment: Blat blancal (Blat de gra tou,

    esblanquet o rogenc)

    Gasiveria: de gasiu, que va amb un compte

    excessiu de les despeses.

    Gip: Pea de vestir que cobreix el tronc

    des dels muscles fins a la cintura, cenyida i

    ajustada al cos, amb mnigues.

    Crespa: Fer-ne una de molt grossa.

    Basarda: Sentiment de depressi que

    sempara dalg en presncia de quelcom

    que el fa pensar en possibles perills contra

    els quals se sent indefens.

    Ventijol: vent suau.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    31/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    31

    Lexplosi

    CONTEXT

    En LExplosi Vctor Catal deixa per uns instants el mn rural i desplaa la seva obra cap al

    mn urb, cap a la Barcelona del segle XIX industrialitzada i regnada per la burgesia. Els seus

    personatges, de totes maneres, continuaran sent iguals, remetent a uns mateixos esquemes

    prefixats en tots els drames. Seran la classe marginal i ms desafavorida dun entorn diferent,

    en aquest cas la ciutat.

    Barcelona, la ciutat de les bombes, m acollidora de lobrer provinent del camp en busca de

    millors condicions de vida, veu com treballadors i propietaris es distancien cada cop ms,

    apareixen noves idees revolucionries en lentorn proletari, i aix doncs , reivindicacions i

    manifestacions que la portaran a ser una de les ciutats ms conflictives dEuropa en el segle

    XIX.

    Barcelona per tant s lespai fsic, ja que aix ho indica Vctor Catal en el breu comentari que

    ens deixa o tamb perqu apareixen barris com Grcia. Hem dentendre que la histria

    succeeix en unes 24 hores.

    PERSONATGES

    Personatges principals

    En Perets un home jove, orgulls i duna profunda arrogncia. Lacomiadament de la feina el

    fa caure en idees anrquiques. Aquestes juntament amb la gran insensatesa del personatge

    ocasionaran la mort de la seva esposa. En Peret, tot i aix, sembla tenir escletxes en el seu

    pensament rgid i revolucionari, de totes formes manipulat en els mtings als quals

    assisteix.

    ...sentia que no tenia ra i que era injust mantenir aquella actitud agressiva; per tornava a

    ficar-se en aquell caf i a sentir laplecde gent esparverada que predicava lodi i la destrucci

    irreflexiva.

    La Quimeta s la dona den Peret, duna edat molt propera a ell, que destaca per la seva

    feblesa i inseguretat en el relat. Ella desitja simplement poder mantenir les seves vides. Veu les

    ideologies radicals del seu marit per sota daquesta necessitat. s per aix que anir a veure a

    Don Eladi per mirar de recuperar la feina del seu marit.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    32/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    32

    Personatges secundaris

    Don Eladis el propietari dun taller mobiliari , per tant el personatge burgs i antagnic dels

    nostres protagonistes. Sembla ser un home bo, almenys aix pensa realment en Peret en el

    seu interior.

    En Palmella s un personatge que apareix a la histria com el predicador didees anarquistes i

    radicals de la classe treballadora. Fins i tot sembla ser un referent per a en Peret.

    ... Lo que s (en Palmella) ms espavilat que tots nosaltres i que no es deixar pas xuclar la

    sang pels burgesos, pels enemics dels pobres treballadors.

    ARGUMENT

    Peret i Quimeta sn un matrimoni jove, recentment casats, que viu a la Barcelona urbana i

    industrialitzada del segle XIX. En Peret ha perdut la seva feina degut bsicament a la seva

    arrogncia , a la seva falta dhumilitat, per la qual cosa ell i la seva dona es veuen en un terrible

    embolic. No tenen diners per subsistir i han de viure de la bona fe. Peret un cop perd la feina

    al taller de Don Eladi comena a inundar la seva ment didees anrquiques promulgades per

    en Palmella, un jove espavilat que vol reivindicar els drets de lobrer de forma violenta. La

    Quimeta no veur amb bons ulls aquesta posici tan radical del seu marit, que el porten a

    vaguejar molt sovint. Arribar un moment que les idees anrquiques den Peret senfortiran i

    el portaran a pensar en latemptat per tal de lluitar per les diferncies de classes. Quimeta

    veur diferent al seu marit , i arribar a pensar en la infidelitat. Tot i aix voldr restablir la seva

    situaci i anir a parlar amb Don Eladi perqu tot torni a ser com abans. En Peret , vctima de

    la seva insensatesa acabar amb la fbrica de Don Eladi dinamitant-la per tamb matar a la

    seva dona.

    ESTRUCTURA ARGUMENTAL

    Lobra consta de tres parts fora ben diferenciades:

    - Plantejament: Sens presenta el conflicte i els personatges de la histria, el problemaque estan patint els nostres protagonistes grcies a una discussi entre Peret i

    Quimeta.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    33/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    33

    - Nus: Apareixen detalls sobre la vida dels nostres protagonistes per , especialment, esvol destacar el projecte que t en ment en Peret (amb els fets de la nit dels paquets i

    la capsa).

    - Desenlla: En Peret acaba amb la histria fent esclatar una bomba a la porta del tallerde Don Eladi, acabant tamb amb la vida de la seva dona.

    VOCABULARI

    Bestreta : Diners anticipats

    Ingrinyador : Provocador ,instigador.

    Tempanell : Paret prima formada per maons posats de cantell i que no suporta cap pes.

    Deixondida : Desperta, eixerida.

    Trmul : tremols

    Nochebuena

    Justificaci del ttol

    El ttol fa referncia a la nit en qu succeeix lacci, la nit de Nadal.

    PERSONATGES

    - Mxima: 79 anys. Personatge principal. Tres anys den la relaci que va tenir amben Piu, es cas amb en Miquel, amb vint-i-cinc anys dedat. Dona lleugera i bellugosa.

    La Mxima mai no tingu fills i, des de la mort del seu marit sis anys enrere, vivia sola

    en una caseta menuda, amb el seu gat i quatre gallines. Tenia mal geni. La seva casa

    donava goig ja que era una dona molt neta i polida. Era considerada per la gent del

    poble una dona bona i rica.

    Tal com ens explica el narrador, cada setmana realitza la mateix rutina:

    o El dilluns: Amb la muda de setmana dins del covenet, tirava cap al rec apassar-la per aigua i desprs la desava fins a laltra setmana, que tocava de

    posar-la al cassi.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    34/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    34

    o El dimarts: passava la farina bo i refilant canonerament, a laire del seds,follies i corrandes del temps vell.

    o El dimecres:pastava, a lestiu per a vuit dies i a lhivern per a quinze.o El dijous:feia menudncies delicades ara un serrell de tovallola, ara una vora

    de mocador de pita, ara un potet de confitura.

    o El divendres: dissabte dels alts.o El dissabte:dissabte dels baixos.o El diumenge: santificava la festa, mudant-se de bon mat anant a missa de set,

    i a la tarda jugant encegadament a cartes fins que fosquejava.

    - Marcona: 81 anys. Sap comptar una mica ja que quan va estar malalta la seva cunyada,lany dels carlins, va haver de fer-se crrec de la botiga.

    - Mariagneta de can Piu: s ms jove que les altres dues dones.- Piu: Esps de la Mariagneta. Va deixar la Mxima ja que era massa gran per a ell.- Pep: Home molt alegre amb ullets pipejants de color cendra, les genives nues i una

    trista dent, llarga i groguenca. s conco, s a dir, fadr, i est enamorat de la Mxima.

    - Pere Anton: Ve de dalt del carrer de la Mxima. s un cap roig, un gandul quemalbarata els diners de la famlia en apostes. Apareix en dos moments de lobra. A

    linici del conte es troba amb la Mxima, que va cap a casa de la Marcona i que es

    sobta en veurel, car habitualment a aquelles alades del vespre es dedicava a

    malbaratar els diners de la famlia.

    La Mxima, la Marcona i la Mariagneta eren tres ancianes que vivien al mateix carrer i eren

    companyes de la jovenesa. Cada diumenge jugaven a cartes a casa la Marcona i sacostumaven

    a disputar sovint. No obstant aix, com ms es barallaven ms amigues eren.

    TEMPS

    - Temps intern: La histria comena a mitja tarda, quan la Marcona convida la Mximaa la festa, fins que passades les dotze de la nit, torna a casa seva, lloc on s assassinada

    amb brutalitat.

    - Temps extern: Podrem situar la histria durant la primer meitat del segle XIX ja que esmencionen les revoltes dels carlins, quan ambdues protagonistes eren ms joves, i les

    revoltes dels francesos.

    ESPAI

    - Intern

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    35/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    35

    o Casa de la Mxima. Lloc on s assassinada brutalment.o Cam cap a casa la Marcona: Lloc on es troba amb en Pere Anton.o Casa de la Marcona. Lloc on es celebra la festa de Nochebuena i on es troba

    amb en Pep.

    - Extern : No es concreta a quina comarca es desenvolupa el conte.ARGUMENT I ESTRUCTURA DEL CONTE

    Introducci

    La histria sinicia amb el dileg que mantenen la Marcona i la Mxima, que parlen de ledat de

    cadascuna i comencen a fer comptes, tot sumant ledat dambdues interlocutores. Aleshores

    discuteixen i, mitjanant una retrospecci, parlen dels seus anys de jovenesa, quan en Piudeix la Mxima perqu era massa gran per a ell. La Marcona intenta convncer la seva amiga

    perqu vagi a jugar a cartes al vespre. La Mxima es compadeix del seu gat, que lenyorar ja

    que no est acostumat a la solitud. No obstant aix, accepta la invitaci i marxa cap a casa

    seva, tot allisant-se el davantal i tapant-se la boca amb el bec del mocador del cap.

    El narrador realitza una descripci de la Mxima, la Marcona i la Mariagneta. Les tres venes

    eren amigues des de la seva jovenesa i cada diumenge jugaven a cartes a casa la Marcona i es

    disputaven amb esma. No obstant aix, les seves baralles creixien directament proporcionals a

    lestima que sentien. La Mxima mai no havia tingut fills, vivia en una casa menuda amb el seu

    gat i quatre gallines. Tenia mal geni a causa de la seva solitud. Aix mateix, era neta i polida. Es

    passava tot el dia fregant, regant lalfbrega i la menta, plegant la roba i mai no acostumava a

    sortir de la rutina. Malgrat totes les tasques que realitzava, encara tenia temps per a anar a

    tots els enterraments del poble, per ajudar el venat i anar a les cases on hi havia treball. Era

    coneguda com una bona dona que, fins i tot, donava pa als ancians que saturaven a la porta

    de la seva casa i cinc cntims a missa.

    Nus

    Desprs dhaver sopat, la Mxima es vest per anar a jugar a cartes. A priori, per, atip el gat i

    esper a qu sadorms dins del cabs situat a la vora del foc. Finalment, es decid i marx de

    puntetes. Pos els mistos al costat del llum per a trobar-los amb facilitat quan torns a casa.

    De cam, es trob amb en Pere Anton i es sorprengu: Miracle, que en tal hora com aquesta no

    sigues a malmetre els diners de la famlia...

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    36/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    36

    En arribar a la festa, es trob amb una gran gresca ja que hi havia assistit mig barri. Els

    convidats planejaren de realitzar una castanyada si pagava cadasc vint cntims. Sassegu a la

    rodona, al costat den Pep, un pretendent: un conco molt alegre, amb ullets pipejants de color

    de cendra, i amb les genives nues, sense ms estadant que una trista dent, llarga i groguenca.

    En Pep sadre a la Mxima amb mots que desvetllaven la seva estima : Ai, prendeta del meu

    cor! La vetllada la passaren menjant castanyes i bevent del porr, que lan a cercar a la

    taverna el ms menut de la colla. En arribar el porr cap a en Pep, aquest feu beure un glop a

    la Mxima. En acabar-se la castanyada els joves volien continuar la festa. No obstant aix, els

    ms ancians protestaren i mitjanant Fins a un altre any donaren per finalitzada la vetllada.

    Desenlla

    Quan la Mxima torn cap a casa seva, no es veia ning pel voltant. En arribar-hi i en intentar

    obrir la porta amb la clau, descobr que estava oberta. Entr a la casa, tanc i barr les

    palpentes i es dirig cap a la cuina amb la finalitat dencendre el llum. El gatet, en veure la seva

    mestressa, saixec del cabs i la comen a seguir per tot arreu. Abans danar a dormir, begu

    una mica daigua del cntir i sort a fer una feina al pati. Desprs puj les escales de la cas a

    amb el gat.

    En arribar deix el llum a la cantonada de rajola a la vora del llit i, en girar-se, va veure el llit tot

    desfet. La Mxima sespant pensant que li havien robat el seu sarronet amb diners per es

    relax en veure que encara hi era.

    Amagat darrera de la porta de la cambra hi havia en Pere Anton, test, immbil, com si fos de

    fusta, i se la mirava fixament amb uns ulls que relluen verdosament en la foscor. El gat intent

    defensar-se i comen a miolar amb feredat. En intentar fugir cap a la sala, en Pere Anton

    tanc la porta i el gat qued encaixat entre el batent i el galze de la paret.

    En Pere Anton assassin brutalment la pobre Mxima, que mor ofegada per la pana de llana.

    Abans de marxar, rob el sarronet de riqueses. El llum illumin lescena fins que sacab loli.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    37/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    37

    Enveja

    Justificaci del ttol.

    La vida idllica dels protagonistes fa brotar enveja als vens del poble, que en veure que no

    poden tenir fills intenten ridiculitzar-los mitjanant el malnom de : Forros.

    Narrador

    Narrador omniscient que narra els fets en tercera persona. s coneixedor dels pensaments, els

    anhels i les accions de cadascun dels personatges.

    PERSONATGES

    - Muller: Sota el gip shi endevinava el pit dret i sencer com un portent divori, mentre alentorn del rostre, blanc i masss, a tall dametlla tendra, la cabellera rossa, ros

    despiga madura. Tenia el malnom de Forra ja que feia deu anys que era casada i

    encara no havia tingut cap infant. Malgrat tenir dibuixat sempre un somriure al rostre,

    sent melangia i tristesa en no poder sser mare.

    - Marit: Sestimava moltssino tem la seva esposa i era tanta la passi que sentia que nohavia pensat mai en tenir un fill.

    - Poble: Enveja els dos enamorats i, a ms a ms dobservar -los quan sabracen o esbesen, els hi posen el malnom de: Farros, a causa dsser possiblement estrils.

    TEMPS

    - Temps intern:o Quan el narrador realitza una retrospecci: Explica que el matrimoni va estar

    deu anys casats sense tenir cap fill i, posteriorment, varen intentar sser pares

    durant ms de dos anys.

    o Durant el cam de tornada cap a casa, cap al vespre , sens descriu com la postadel sol reflecteix els magraners. Per tant, la histria transcorre

    aproximadament en unes quantes hores.

    o s primavera.-

    Temps extern: No es concreta.

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    38/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    38

    ESPAI

    - Interno Hort, lloc on lesposa ve de collir la fruita primerenca.o Camde tornada a casa. Passa per davant duns magraners.o La llar, lloc on parla amb el seu esps.

    - Extern : La histria succeeix a Olot i el narrador ho desvetlla al final del conte: Sobreaquell llit dOlot, amb flors i ngels en la capalera, la dona, mig ajaguda*+.

    ARGUMENT I ESTRUCTURA DEL CONTE

    Introducci

    La histria comena amb la descripci duna dona amb una panera al cap on hi porta primcies

    de la fruita novella. La protagonista torna dun hortet de collir-hi la fruita primerenca. La noia

    camina serena i desposada, sabent que li espera la pau duna agradable companyia. Tot el

    paisatge est compost per una varietat de colors i se lhauria pogut confondre perfectament

    amb una flor.

    El narrador omniscient fa una retrospecci cap al passat: Al poble tothom lanomenava Forra ja

    que feia deus anys que estava casada i encara no havia tingut cap infant. El seu esps i ella

    sestimaven enormement i delejaven tant sser lun al costat de laltre que mai no havien

    pensat en tenir fills. Un bon dia, aparegu lescalf dun nou desig: sser pares. No obstant aix,

    van passar ms de dos anys sense aconseguir-ho. Fou aix com la illusi es convert en una

    idea fixa. Els vens del poble els comenaren a anomenar Forros, insinuant la seva esterilitat.

    Ell comen a impregnar-se duna immensa ira i lesposa tenia melangia i desvetllava reflexes

    de tristesa. Malgrat aix, no van perdre lesperana: Mes encar lesperana persistia, puix sos

    cossos sencers, gentils i joves, los hi semblaven bona prometena i la millor penyora

    desperana. A mesura que passaven els mesos, varen comenar a perdre la illusi. No obstant

    aix, es continuaven estimant: Son afecte profund, inalterable, era el de dos companys que

    van plegats per la mateixa via i estan predestinats a una comuna sort o desventura.

    Nus

    El narrador torna al present, moment en el qual lesposa, coronada de fruita primerenca, va

    cap a casa, delejant mostrar la fruita al seu esps. En arribar als magraners nota una frisana,

  • 7/28/2019 000LECTURA-Drames Rurals 1

    39/39

    Alejandro Gmez BlascoCatal

    un desfici que la va fer defallir. Compara les noves flors del magraner amb nadons: Les

    magranetes noves, mateix que caparrons de reis de nines, tots amb sa coroneta retallada. Pel

    cam se li ompliren els ulls de llgrimes i comen a crrer amb la panera feta de llenques dor

    entreteixides.

    En tornar a casa, el seu marit lespera amb el sopar fet i, quan mengen la sopa, lesposa torna

    a recordar les magranes i lenyor del fill que no poden tenir. Aleshores, aparta el menjar amb

    cara de fstic i fuig corrents escales amunt.

    Desenlla

    El seu marit la segueix i, plorant, labraa i la comenar a besar ( Den que era home

    nicament havia plorat quan mor la seva mare). Comena a despullar-la amorosament, li besa

    els peus descalos, i marxa escales avall : No et moguis pas, que torno de seguida.

    Un quart dhora ms tard, el marit puja les escales alegrement amb magranes i lesposa

    comena a menjar-se-les, verdes i cides.