01 El Saber FilosòFic

EL SABER FILOSÒFICEL SABER FILOSÒFIC 1127/09/0827/09/08

1.- 1.- QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 2.- 2.- ESPECIALITATS DE LA FILOSOFIAESPECIALITATS DE LA FILOSOFIA 3.- 3.- FILOSOFIA, CIÈNCIA I RELIGIÓFILOSOFIA, CIÈNCIA I RELIGIÓ 4.- 4.- LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTÒRIALA FILOSOFIA I LA SEVA HISTÒRIA 5.- 5.- ELS SENTITS DE LA FILOSOFIA, AVUIELS SENTITS DE LA FILOSOFIA, AVUI

Unitat 01 El saber filosòfic

Continguts que Continguts que tractaremtractarem


ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTSELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS

FilosofiaFilosofia CiènciaCiència ReligióReligió RacionalitatRacionalitat AnàlisiAnàlisi CríticaCrítica Metafísica Metafísica OntologiaOntologia EpistemologiaEpistemologia

GnoseologiaGnoseologia ÈticaÈtica EstèticaEstètica Antropologia filosòfica Antropologia filosòfica MiteMite LogosLogos Pensadors presocràticsPensadors presocràtics PhysisPhysis ArkhéArkhé

27/09/0827/09/08 EL SABER FILOSÒFICEL SABER FILOSÒFIC 33

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

AQUEST ÉS, PRECISAMENT, UN DELS AQUEST ÉS, PRECISAMENT, UN DELS PROBLEMES FILOSÒFICS.PROBLEMES FILOSÒFICS. PODEM COMENÇAR PER UNA PODEM COMENÇAR PER UNA APROXIMACIÓ ETIMOLÒGICA:APROXIMACIÓ ETIMOLÒGICA:

Philia (Philia (φιλίαφιλία)): afició, desig, amor.: afició, desig, amor. Sophia (Sophia (σοφίασοφία)): saber, coneixement.: saber, coneixement. Filo-sofós: aquell que té desig de saberFilo-sofós: aquell que té desig de saber


QUI TÉ DESIG DE SABER?QUI TÉ DESIG DE SABER?

Aquell que sap que no sap?Aquell que sap que no sap? Aquell que no sap que no sap?Aquell que no sap que no sap? Tan sols qui és conscient dels molts Tan sols qui és conscient dels molts

interrogants per als que no té resposta. interrogants per als que no té resposta. Aquell que no creu saber-ho tot.Aquell que no creu saber-ho tot. Qui no para d’interrogar-se sobre el que Qui no para d’interrogar-se sobre el que

d’altres consideren obvi.d’altres consideren obvi.


CONSCIÈNCIA DE LA INCERTESACONSCIÈNCIA DE LA INCERTESA

Aquest és el punt de partida de tota Aquest és el punt de partida de tota recerca.recerca.

Però, quin és el punt d’arribada?Però, quin és el punt d’arribada? L’actitud filosòfica és la d’aquell que viu L’actitud filosòfica és la d’aquell que viu

enmig de certeses sempre provisionals (enmig de certeses sempre provisionals (a a diferència de les ciències)diferència de les ciències)

Darrera de cada resposta hi ha una nova Darrera de cada resposta hi ha una nova pregunta. La recerca no té final.pregunta. La recerca no té final.


LA FILOSOFIA COM A ACTITUDLA FILOSOFIA COM A ACTITUD

No es defineix la filosofia pel seu objecte No es defineix la filosofia pel seu objecte d’estudi (d’estudi (a diferència de les ciènciesa diferència de les ciències) sinó ) sinó per la forma d’estudiar-lo, per l’enfoc.per la forma d’estudiar-lo, per l’enfoc. Es tracta doncs, d’una actitud enfront Es tracta doncs, d’una actitud enfront del saber i l’acció.del saber i l’acció. Aquesta actitud ve definida per la Aquesta actitud ve definida per la racionalitat, la crítica (racionalitat, la crítica (com en les com en les ciènciesciències).).


ACTITUD RACIONAL:ACTITUD RACIONAL: Rebuig dels prejudicis.Rebuig dels prejudicis. Mentalitat oberta.Mentalitat oberta. Recerca de clarificació de les idees.Recerca de clarificació de les idees. Capacitat de diàleg.Capacitat de diàleg. Recerca de fonaments racionals de les Recerca de fonaments racionals de les

idees.idees. Predisposició a modificar les pròpies idees.Predisposició a modificar les pròpies idees. Rebuig dels sabers “ocults”.Rebuig dels sabers “ocults”.


ACTITUD CRÍTICA:ACTITUD CRÍTICA:ANÀLISI I REVISIÓANÀLISI I REVISIÓ

Del saber tradicional.Del saber tradicional. De les pròpies certeses.De les pròpies certeses. Dels resultats de les recerques dels altres, Dels resultats de les recerques dels altres,

però també però també Dels resultats de les pròpies recerques.Dels resultats de les pròpies recerques.


LA FILOSOFIA, DONCS,LA FILOSOFIA, DONCS,

És el desig de saber de qui sap que no És el desig de saber de qui sap que no sap.sap.

És recerca sempre insatisfeta.És recerca sempre insatisfeta. Implica una actitud RACIONAL i CRÍTICA.Implica una actitud RACIONAL i CRÍTICA. Pressuposa diàleg i confrontació d’idees Pressuposa diàleg i confrontació d’idees

pública i lliure.pública i lliure. Planteja més preguntes de les que resol (Planteja més preguntes de les que resol (a a

diferència de les ciènciesdiferència de les ciències).).


fer filosofia vol dir, doncsfer filosofia vol dir, doncs

Dubtar i criticar (cal malfiar!)Dubtar i criticar (cal malfiar!) Preguntar (sense límits. No hi ha fronteres) Preguntar (sense límits. No hi ha fronteres) Pensar (amb rigor)Pensar (amb rigor) Analitzar (el significat mateix de les preguntes)Analitzar (el significat mateix de les preguntes) Argumentar (correctament, és clar)Argumentar (correctament, és clar) Fonamentar (quines són les bases del Fonamentar (quines són les bases del

coneixement i de l’acció?)coneixement i de l’acció?) Decidir (què he de fer? Què és millor?)Decidir (què he de fer? Què és millor?) Actuar (després d’haver pensat, analitzat, Actuar (després d’haver pensat, analitzat,

fonamentat i decidit!)fonamentat i decidit!)


ESPECIALITATS DE LA FILOSOFIAESPECIALITATS DE LA FILOSOFIA

METAFÍSICAMETAFÍSICA o ontologia. Interrogants sobre la o ontologia. Interrogants sobre la totalitat de la realitat.totalitat de la realitat.

EPISTEMOLOGIAEPISTEMOLOGIA o gnoseologia. Interrogants o gnoseologia. Interrogants sobre el coneixement.sobre el coneixement.

ÈTICAÈTICA. Interrogants sobre els principis de la . Interrogants sobre els principis de la moral.moral.

FILOSOFIA POLÍTICAFILOSOFIA POLÍTICA. Interrogants sobre la . Interrogants sobre la convivència entre els humans.convivència entre els humans.

ESTÈTICAESTÈTICA. Interrogants sobre la bellesa.. Interrogants sobre la bellesa. ANTROPOLOGIA FILOSÒFICAANTROPOLOGIA FILOSÒFICA. Interrogants . Interrogants

sobre l’ésser humàsobre l’ésser humà


FILOSOFIA I CIÈNCIAFILOSOFIA I CIÈNCIA

SEMBLANCESSEMBLANCES Ambdues parteixen Ambdues parteixen

d’actituds racionals i d’actituds racionals i crítiquescrítiques

Ambdues estan Ambdues estan subjectes a canvi i subjectes a canvi i revisiórevisió

En ambdues els En ambdues els coneixements són coneixements són públics i estan públics i estan sotmesos a debatsotmesos a debat

DIFERÈNCIESDIFERÈNCIES Les ciències es Les ciències es

defineixen pel seu defineixen pel seu objecte d’estudi i la objecte d’estudi i la filosofia nofilosofia no

Les ciències Les ciències aconsegueixen respostes aconsegueixen respostes definitives i la filosofia definitives i la filosofia nono

En les ciències hi ha una En les ciències hi ha una certa una unanimitat certa una unanimitat tant en els mètodes com tant en els mètodes com en els resultatsen els resultats


FILOSOFIA I RELIGIÓFILOSOFIA I RELIGIÓ

SEMBLANCESSEMBLANCES Ambdues pretenen Ambdues pretenen

respondre interrogants respondre interrogants que estan més enllà de que estan més enllà de la ciènciala ciència

Tant les religions com Tant les religions com les filosofies són les filosofies són múltiples i diversesmúltiples i diverses

Ambdues estableixen Ambdues estableixen criteris que regulen la criteris que regulen la vida humanavida humana

DIFERÈNCIESDIFERÈNCIES El fonament de les El fonament de les

veritats filosòfiques és la veritats filosòfiques és la raó, el de les religioses la raó, el de les religioses la fefe

Les veritats religioses no Les veritats religioses no són discutibles ni canviensón discutibles ni canvien

Caràcter sobrehumà de Caràcter sobrehumà de la religió enfront de la la religió enfront de la humanitat de la filosofiahumanitat de la filosofia


ORÍGENS DE LA TRADICIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA: ORÍGENS DE LA TRADICIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA:

ELS FILÒSOFSELS FILÒSOFS

PRESOCRÀTICSPRESOCRÀTICS


DEL MITE AL LOGOSDEL MITE AL LOGOS

On i quan apareix la filosofia?On i quan apareix la filosofia? Circumstàncies històriques que afavoreixen l’aparició de la filosofiaCircumstàncies històriques que afavoreixen l’aparició de la filosofia

Límits en el nostre coneixement dels primers filòsofsLímits en el nostre coneixement dels primers filòsofs Què en sabem, en general, de tots ells?Què en sabem, en general, de tots ells?


ON I QUAN?ON I QUAN?

A A les pròspers ports - ciutats comercials les pròspers ports - ciutats comercials de la Jònia (costa occidental de la de la Jònia (costa occidental de la península d’Anatòlia i illes pròximes), i de península d’Anatòlia i illes pròximes), i de la Magna Grècia (sud de la península la Magna Grècia (sud de la península italiana i Sicília)italiana i Sicília)

A partir de la finals del segleA partir de la finals del segle VII i al llarg VII i al llarg del segle VI a.C.del segle VI a.C.


PER QUÈ?PER QUÈ?

FACTORSRELIGIOSOS

PENSAMENT RACIONAL

FACTORSCULTURALS

FACTORSECONÒMICS

FACTORSGEOPOLÍTICS


FACTORS ECONÒMICSFACTORS ECONÒMICS

Nascudes com a colònies amb una base Nascudes com a colònies amb una base agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el comerç passa a ser l’activitat econòmica comerç passa a ser l’activitat econòmica més rellevant.més rellevant.

L’intercanvi es produeix tant envers altres L’intercanvi es produeix tant envers altres ciutats gregues com envers pobles de ciutats gregues com envers pobles de parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, perses…)perses…)


FACTORS GEOPOLÍTICS FACTORS GEOPOLÍTICS

La filosofia neix a ciutats establertes als marges La filosofia neix a ciutats establertes als marges oriental i occidental del món grec.oriental i occidental del món grec.

Són, ciutats – frontera amb un estret contacte Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb cultures no gregues.amb cultures no gregues.

Són estats independents, no part d’un imperi.Són estats independents, no part d’un imperi. L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió

de la terra) és substituïda per nous governants de la terra) és substituïda per nous governants que basen el seu poder en la riquesa acumulada a que basen el seu poder en la riquesa acumulada a partir del comerçpartir del comerç..


FACTORS RELIGIOSOSFACTORS RELIGIOSOS

La religiositat d’un poble agricultor i La religiositat d’un poble agricultor i ramader no encaixa en les necessitats ramader no encaixa en les necessitats explicatives d’una societat comercialexplicatives d’una societat comercial

Les formes de la religiositat grega es Les formes de la religiositat grega es basen en una tradició oral: basen en una tradició oral: no hi ha llibres no hi ha llibres sagratssagrats

Els encarregats del culte són el cap de Els encarregats del culte són el cap de família o el cap de l’estat: família o el cap de l’estat: no hi ha una no hi ha una classe sacerdotalclasse sacerdotal


FACTORS CULTURALSFACTORS CULTURALS

Poc abans dels primers filòsofs apareixen les Poc abans dels primers filòsofs apareixen les primeres grans manifestacions de la Literatura primeres grans manifestacions de la Literatura Grega: Grega: Homer i HesíodeHomer i Hesíode..

En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi ha un esforç per donar ha un esforç per donar unitat, racionalitat i unitat, racionalitat i lògicalògica a la diversitat i atomització de la mitologia a la diversitat i atomització de la mitologia grega.grega.

Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.


LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFSLÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFS

Dels anomenats presocràtics en Dels anomenats presocràtics en conservem referències molt fragmentàries conservem referències molt fragmentàries en textos d’autors posteriors.en textos d’autors posteriors.

No podem pretendre reconstruir la seva No podem pretendre reconstruir la seva manera de pensar.manera de pensar.

És més el que desconeixem d’ells que el És més el que desconeixem d’ells que el que en sabem.que en sabem.

Què en sabem?... Què en sabem?...


QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS?QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS? VolienVolien comprendre comprendre els fenòmens els fenòmens naturalsnaturals No els satisfeienNo els satisfeien les explicacions que tenien a mà les explicacions que tenien a mà Veien problemesVeien problemes on les persones “normals” no n’hi on les persones “normals” no n’hi

veien, i hi veien, i hi buscaven respostesbuscaven respostes Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven

explicacions racionalsexplicacions racionals InventavenInventaven maneres d’entendre les coses diferents maneres d’entendre les coses diferents

de les creences tradicionalsde les creences tradicionals Confiaven més en la Confiaven més en la raóraó que no pas en la tradició que no pas en la tradició Inauguraren el costum de Inauguraren el costum de criticarcriticar les idees dels les idees dels

altresaltres La tradició que fundaren donà lloc a la La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a filosofia i a

la ciència actualsla ciència actuals


EL NAIXEMENT DE LA FÍSICAEL NAIXEMENT DE LA FÍSICA

La recerca dels primersLa recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants gira entorn d’interrogants sobre la sobre la natura (natura (φύσις)φύσις)

De la natura, en cerquen el De la natura, en cerquen el principi (α̉ρχή)principi (α̉ρχή) Tres Tres significats bàsicssignificats bàsics d’α̉ρχή: d’α̉ρχή:

Origen, inici, començamentOrigen, inici, començament Fonament, base, elementFonament, base, element Poder, autoritat, governPoder, autoritat, govern

En cercar un principi, volen saber:En cercar un principi, volen saber: Quina és la realitat Quina és la realitat materialmaterial que ha generat tota la natura? que ha generat tota la natura? Quin és Quin és l’elementl’element de què estan fetes totes les coses naturals? de què estan fetes totes les coses naturals? Quina és la Quina és la lleillei que governa la natura? que governa la natura?

No estan d’acord sobre quina és la No estan d’acord sobre quina és la naturalesanaturalesa o la o la quantitatquantitat d’aquest principi d’aquest principi


ELS SENTITS DE LA FILOSOFIA, AVUI

ANÀLISI DE CONCEPTES (funció clarificadora)

REVISIÓ DE CREENCES (funció depuradora)

COMPLEMENT DE LA CIÈNCIA (funció sistematitzadora)

ANÀLISI DE NORMES I VALORS

FUNCIONS TEÒRIQUES

FUNCIONS PRÀCTIQUES

TERÀPIA (felicitat)

REVISIÓ DE CONDUCTES I ACTITUDS

01 El Saber FilosòFic

Documents

Transcript of 01 El Saber FilosòFic