01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf ·...

64
BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’AIQS BOLETÍN INFORMATIVO DE LA AIQS OCTUBRE 2005 OCTUBRE A 43 news ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROS DEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ PERE COLL, NOU CAP DEL DEPARTAMENT D’ENGINYERIA INDUSTRIAL DE L’IQS ENRIC JULIÀ, DIRECTOR GENERAL DE L’IQS: “L’IQS HA PORTAT EL NOM DE SARRIÀ ARREU DEL MÓN” JORDI ABELLÁ, NOU CAP DEL DEPARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA Medalla de Oro y Cruz de Sant Jordi para el IQS Medalla de Oro y Cruz de Sant Jordi para el IQS

Transcript of 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf ·...

Page 1: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

B U T L L E T Í I N F O R M AT I U D E L ’ A I Q S B O L E T Í N I N F O R M AT I V O D E L A A I Q S

OC

TU

BR

E 2

00

5O

CTU

BR

E A 43news

AS

OC

IAC

IÓN

DE

QU

ÍMIC

OS

E I

NG

EN

IER

OS

DE

L I

NS

TIT

UT

O Q

UÍM

ICO

DE

SA

RR

PERE COLL, NOU CAP DEL DEPARTAMENT D’ENGINYERIA INDUSTRIAL DE L’IQS

ENRIC JULIÀ, DIRECTOR GENERAL DE L’IQS: “L’IQS HA PORTAT EL NOM DE SARRIÀ ARREU DEL MÓN”

JORDI ABELLÁ, NOU CAP DEL DEPARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA

Medalla de Oro yCruz de Sant Jordi

para el IQS

Medalla de Oro yCruz de Sant Jordi

para el IQS

Page 2: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

2

Presiden

3

A-IQS es miembrode la FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE INGENIEROS QUÍMICOS

S U M A R I S U M A R I O

3. Editorial / Editorial

6. Entrevista amb Enric Julià/ Entrevista con Enric Julià

9. Entrevista amb el Dr. Pericàs / Entrevista con el Dr. Pericàs

12. Grups Professionals / Grupos Profesionales

25. Tardes Associació / Tardes Associació

32. Grups d’Experts / Grupos de Expertos

34. Notícies A-IQS / Noticias A-IQS

40. Notícies IQS / Noticias IQS

52. Premis P. Salvador Gil, S.I. / Premios P. Salvador Gil. S.I.

56. Aniversari especial /

Aniversario especial

62. Aniversaris Promocions /

Aniversarios Promociones

A-IQS es miembro dela EUROPEAN FEDERATION OF CHEMICAL ENGINEERING desde 1974

PresidentLluís Seguí i GarrigaVicepresidentJaume Árboles i MuntadasSecretariJosep Beumala i GriñoSots-secretariMáximo Hidalgo i VillarroyaTresorerÍñigo Babot i GutiérrezSotstresorerJordi Martí i Gascón

VocalsMagda Faijes i SimonaBorja Gibert i LasaosaNúria Guix i GalceranAlbert Palomer i BenetAlexis Pey i TorruellaJesús Santamaría i SernaRafael Queralt i Teixidó

A-IQSVia Augusta, 39008017 BarcelonaTel. 93 267 20 12 93 267 20 00Tel. i fax directe 93 280 42 76Web: http://www.aiqs.esE-mail: [email protected]

JUNTA DIRECTIVA ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS I ENGINYERS DE L’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

43

Secretari general tècnic: Anton M. SitjesCoordinació editorial i disseny: BPMO EdigrupDipòsit legal: B-37419-97

9

32

40

42

44

25

28

Page 3: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

2

Presiden

3

E D I T O R I A L E D I T O R I A L

Queridos amigos:No hay duda de que la noticia más im-

portante para nosotros es la celebración del centenario del IQS y su reconocimiento por parte de las instituciones, con las con-cesiones de la Medalla de Oro de la Ciudad y la Cruz de Sant Jordi. Por eso hemos que-rido que sea el propio Dr. Enric Julià, actual

director general del IQS, quien nos comente esta cele-bración con las nuevas perspectivas de futuro.

Premio Narcís Monturiol

La Química está de enhorabuena por la concesión del Premio Narcís Monturiol al antiguo alumno y compañero nuestro Miquel Àngel Pericàs (Promoción 1973), que dirige el nuevo Instituto Catalán de Investigación Química. Desde estas páginas le hacemos extensiva nuestra felicitación.

Cambios y noticias IQS

En este número, dedicado a las actualizaciones del IQS, presentamos los cambios más destacados para este nuevo curso 2005-2006, con sus relevos generacionales de los jefes del departamento de Análisis e Ingeniería Industrial, y ampliamos la información con unos comentarios sobre Pei-nusa, el Laboratorio Mediamental y el Museo del IQS.

Beato Francesc Castelló

Habitualmente, en otoño hacemos una referencia al beato Francesc Castelló, que, como todos sabéis, fue alumno del IQS (Promoción 1930), ya que, cada año, el 28 de septiembre se celebra su festividad litúrgica.

Tardes Associació del Centenario

Este año, manteniendo el nivel habitual de las personali-dades invitadas, hay unas participaciones específicas sobre la problemática actual de la Química, tal como podéis com-probar en la presentación del programa para este curso.

Promoción 1965

Por otra parte, entre los aniversarios de promociones hay la novedad de incluir el 40º aniversario de la Promo-ción 1965, que, con el título de Elogio a dos Maestros, dirigido al P. Ferrer Pi S.I. y al P. Montagut S.I., nos des-cribe el desarrollo tecnológico desde la época de la regla de cálculo. Queremos recordaros que el viernes 16 de diciembre hemos convocado la Asamblea General, en la que el Dr. Lluís Victori nos presentará su libro del cente-nario del IQS. Esperamos que podáis acompañarnos.

Recibid nuestro cordial saludo.

Lluís Seguí

Presidente de la A-IQS

Benvolguts amics,No hi ha dubte que la notícia més im-

portant per nosaltres és la celebració del centenari de l’IQS i el seu reconeixement per part de les institucions, amb les con-cessions de la Medalla d’Or de la Ciutat i la Creu de Sant Jordi. Per això hem volgut que sigui el mateix Dr. Enric Julià, actual director general de l’IQS, qui ens comenti aquesta celebració amb les noves perspectives de futur.

Premi Narcís Monturiol

La Química està d’enhorabona per la concessió del Premi Narcís Monturiol a l’antic alumne i company nos-tre Miquel Àngel Pericàs (Promoció 1973), que dirigeix el nou Institut Català d’Investigació Química. Des d’aques-tes pàgines li fem extensiva la nostra felicitació.

Canvis i notícies IQS

En aquest número, dedicat a les actualitzacions de l’IQS, presentem els canvis més destacats per a aquest nou curs 2005-2006, amb els relleus generacionals dels caps del departament d’Anàlisi i d’Enginyeria Industri-al, i ampliem la informació amb uns comentaris sobre Peinusa,el Laboratori Mediambiental i el Museu de l’IQS.

Beat Francesc Castelló

Habitualment, a la tardor fem una referència al beat Francesc Castelló, que, com tots sabeu, va ser alum-ne de l’IQS (Promoció 1930), ja que, cada any, el 28 de setembre se celebra la seva festivitat litúrgica.

Tardes Associació del Centenari

Aquest any, mantenint el nivell habitual de les perso-nalitats invitades, hi ha unes participacions específiques sobre la problemàtica actual de la Química, tal com podeu veure a la presentació del programa d’aquest curs.

Promoció 1965

D’altra banda, entre els aniversaris de promocions hi ha la novetat d’incloure el 40è aniversari de la Promoció 1965, que, amb el títol d’Elogi de dos Mestres, dirigit al P. Ferrer Pi S.I. i al P. Montagut S.I., ens descriu el desenvolupament tecnològic des de l’època de la regla de càlcul. Volem recordar-vos que el divendres 16 de de-sembre hem convocat l’Assemblea General, en la qual el Dr. Lluís Victori ens presentarà el seu llibre del centenari de l’IQS. Esperem que ens hi pugueu acompanyar.

Rebeu la nostra salutació cordial.

Lluís Seguí

President de l’A-IQS

Page 4: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

4 5

ANY DE RECONEIXEMENTS PER A L’IQS

El novembre de 2005 serà, per a l’IQS, un mes digne de recordar dins de la seva història, ja que el dia 2 d’aquest mes, el Químic va rebre de mans del Molt Honorable Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, en un acte que es va celebrar al Palau de la Música Catalana de Barcelona, mentre que el dia 23 és distingit amb la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans de l’alcalde, Joan Clos.

El significat de la Creu de Sant Jordi

La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, i es defineix la seva finalitat com la de “distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural”. Des que es va instaurar, el 1981, ja l’han rebut més de 800 perso-nes i prop de 300 entitats.

El discurs que va fer el Molt Hble. Sr. Pasqual Ma-ragall amb motiu del lliurament de les Creus de Sant Jordi 2005 ja és prou revelador sobre l’envergadura i el significat d’aquesta distinció: “Aquest acte és el reconeixement que Catalunya es fa a si mateixa. (···) Estem distingint la vir tut cívica, més que l’èxit enlluernador. Estem assenyalant i distingit els vir tu-osos. I vet aquí que aquests vir tuosos conformen, si m’ho deixeu dir així, una mena d’aristocràcia dels mèrits i les vir tuts cíviques. (···) Les creus de Sant Jordi, essent la màxima distinció civil que el govern de la Generalitat concedeix, no fan distinció entre homes, dones, artistes, científics, lluitadors sindi-cals, pedagogs o investigadors. Els vol tots. (···) No prioritzen ni distingeixen entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit cívic, és l’aportació als diversos registres de la complexa respiració del nostre país, allò que premiem (···).”

AÑO DE RECONOCIMIENTOS PARA EL IQS

Noviembre de 2005 será, para el IQS, un mes digno de recordar dentro de su historia, ya que el día 2 de es-te mes, el Químico recibió de manos del Muy Honorable Sr. Pasqual Maragall, presidente de la Generalitat de Catalunya, la Cruz de Sant Jordi, en un acto que se ce-lebró en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, mientras que el día 23 es distinguido con la Medalla de Oro de la ciudad de Barcelona, concedida en el Ayunta-miento de manos del alcalde, Joan Clos.

El significado de la Cruz de Sant Jordi

La Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya fue creada por el Decreto 457/1981, de 18 de diciembre, y se define su finalidad como la de “dis-tinguir a las personas naturales o jurídicas que, por sus méritos, hayan prestado servicios destacados a Catalunya en la defensa de su identidad o, más ge-neralmente, en el plano cívico y cultural”. Desde que se instauró, en 1981, ya la han recibido más de 800 personas y cerca de 300 entidades.

El discurso que hizo el Muy Honorable Sr. Pasqual Maragall en motivo de la entrega de las Cruces de Sant Jordi 2005 ya es revelador sobre la envergadura y el significado de esta distinción: “Este acto es el reconocimiento que Catalunya se hace a sí misma. (···) Estamos distinguiendo la virtud cívica, más que el éxito deslumbrante. Estamos señalando y distingui-endo a los virtuosos. Y he aquí que estos virtuosos conforman, si me lo dejáis decir así, un tipo de aris-tocracia de los méritos y las virtudes cívicas. (···) Las cruces de Sant Jordi, siendo la máxima distinción civil que el gobierno de la Generalitat concede, no hace distinción entre hombres, mujeres, artistas, científi-cos, luchadores sindicales, pedagogos o investigado-res. Los quiere a todos. (···) No priorizan ni distinguen entre universitarios y obreros, entre cosmopolitismo y localismo, entre excelencia científica y lucha vecinal, entre investigación y difusión. Es el mérito cívico, es la aportación a los varios registros de la compleja respi-ración de nuestro país, lo que premiamos (···).”

EL IQS SERÁ DISTINGUIDO ESTE AÑO CON DOS DE LOS

GALARDONES MÁS IMPOR TANTES DEL PAÍS: LA CRUZ DE

SANT JORDI, DE LA GENERALITAT, Y LA MEDALLA DE ORO

DE LA CIUDAD DE BARCELONA, DEL AYUNTAMIENTO, UNAS

DISTINCIONES CON LAS QUE SE VALORA Y SE RECONOCE EL

TRABAJO REALIZADO POR EL QUÍMICO DURANTE SUS 100

AÑOS DE HISTORIA.

ENGUANY L’IQS SERÀ DISTINGIT AMB DOS DELS GUAR-

DONS MÉS IMPOR TANTS DEL PAÍS: LA CREU DE SANT

JORDI, DE LA GENERALITAT, I LA MEDALLA D’OR DE LA

CIUTAT DE BARCELONA, DE L’AJUNTAMENT, UNES DIS-

TINCIONS AMB LES QUALS ES VALORA I ES RECONEIX EL

TREBALL FET PEL QUÍMIC DURANT ELS SEUS 100 ANYS

D’HISTÒRIA.

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA43

Page 5: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

4 5

Guardonats el 2005

Juntament amb l’IQS, enguany també reben la Creu de Sant Jordi un total de 32 persones i 14 entitats. Alguns dels guardonats són Federico Mayor Zarago-za, exdirector general de la UNESCO i president de la Fundació per una Cultura de Pau; Josep Pernau, perio-dista, exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i promotor de les normes ètiques que conformen el codi deontològic dels periodistes; Rosa Regàs Pagès, escriptora i directora general de la Biblioteca Nacional de Madrid; l’Associació de Dones Juristes, entitat que prossegueix la trajectòria de l’Associació Catalana de Dones de Carreres Jurídiques; el Grup Àgata, associa-ció que neix de la necessitat d’agrupar a Catalunya les dones afectades de càncer de mama i també els seus familiars; el monestir de Santa Maria de Poblet, i la Pla-taforma en Defensa de l’Ebre, entre altres. Al llarg de la seva història, aquesta distinció també ha caigut a mans de personatges tan cèlebres com el poeta Miquel Martí i Pol i el científic Joan Oró, entre molts altres.

La Medalla d’Or

La Medalla d’Or de la ciutat és una distinció de l’Ajuntament amb la qual es vol reconèixer la tasca d’aquells qui han tingut un paper revellant per a Barcelona. Han rebut aquest guardó persones i en-titats d’àmbits tan diferents com el polític i advocat Miquel Roca Junyent, la soprano Victòria dels Àngels o l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPC, entre altres. ❏

Galardonados en 2005

Junto al IQS, este año también reciben la Cruz de Sant Jordi un total de 32 personas y 14 entidades. Algunos de los galardonados son Federico Mayor Zaragoza, ex direc-tor general de la UNESCO y presidente de la Fundación por una Cultura de la Paz; Josep Pernau, periodista, ex decano del Colegio de Periodistas de Catalunya y promo-tor de las normas éticas que conforman el código deon-tológico de los periodistas; Rosa Regàs Pagès, escritora y directora general de la Biblioteca Nacional de Madrid; la Asociación de Mujeres Juristas, entidad que prosigue la trayectoria de la Asociación Catalana de Mujeres de Carreras Jurídicas; el Grupo Ágata, asociación que nace de la necesidad de agrupar en Catalunya a las mujeres afectadas de cáncer de mama y también a sus familia-res; el monasterio de Santa María de Poblet, y la Plata-forma en Defensa del Ebro, entre otros. A lo largo de su historia, esta distinción también ha caído en manos de personajes tan célebres como el poeta Miquel Martí i Pol y el científico Joan Oró, entre muchos otros.

La Medalla de Oro

La Medalla de Oro de la ciudad es una distinción del Ayuntamiento con la que se quiere reconocer la tarea de aquellos que han tenido un papel relevante para Barcelona. Han recibido este galardón perso-nas y entidades de ámbitos tan diferentes como el político y abogado Miquel Roca i Junyent, la soprano Victòria dels Àngels o la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la UPC, entre otros. ❏

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA 43

Enric Julià, Director General del IQS, recogiendo la Creu de Sant Jordi el dia 30 de noviembre, en la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Page 6: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

6 7

Enric Julià, director general de l’IQS

“L’IQS HA PORTAT EL NOM DE SARRIÀ ARREU DEL MÓN”

Ens pot avançar com serà l’acte inaugural del centenari?En aquest acte, que tindrà lloc el 24 d’octubre, el Dr. Carles Solà, conseller d’Universitats, Recer-ca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, col·locarà la primera pedra del nou edifici de Bioenginyeria, on estaran ubicats els laboratoris de recerca, els laboratoris dels alumnes, i les aules del Màster en Bioenginyeria (Postgrau de Bolonya), que es començarà a impartir el curs 2006-2007. Després es farà la presentació del llibre 100 años del IQS, del Dr. Lluís Victori, president de la Fundació IQS. Es tracta d’una obra molt amena, ben escrita i ben editada, amb fets i anècdotes significatius d’aquests cent anys del Químic.

Quan es farà el lliurament de les distincions que rebrà l’IQS amb motiu del centenari?La Creu de Sant Jordi s’atorgarà el 30 de novembre al Palau de la Música, en un acte on també es lliura-

Enric Julià, director general del IQS

“EL IQS HA LLEVADO EL NOMBRE DE SARRIÀ POR TODO EL MUNDO”

¿Nos puede adelantar cómo será el acto inaugural del centenario?En este acto, que tendrá lugar el 24 de octubre, el Dr. Carles Solà, conseller de Universidades, Investiga-ción y Sociedad de la Información de la Generalitat de Cataluña, colocará la primera piedra del nuevo edificio de Bioingeniería, donde estarán ubicados los laborato-rios de investigación, los laboratorios de los alumnos, y las aulas del Máster en Bioingeniería (Posgrado de Bolonia), que se empezará a impartir en el curso 2006-2007. Después se realizará la presentación del libro 100 años del IQS, del Dr. Lluís Victori, presidente de la Fundación IQS. Se trata de una obra muy amena, bien escrita y bien editada, con hechos y anécdotas signifi-cativos de estos cien años del Químico.

¿Cuando se realizará la entrega de las distinciones que recibirá el IQS con motivo del centenario?La Creu de Sant Jordi se otorgará el 30 de noviembre en el Palau de la Música, en un acto donde también se en-

EL DR. ENRIC JULIÀ, DIRECTOR GENERAL DEL IQS, NOS

PRESENTA LOS ACTOS MÁS RELEVANTES DE LA CELEBRA-

CIÓN DEL CENTENARIO, QUE TENDRÁN LUGAR ESTE AÑO Y

EN 2006, Y TAMBIÉN HABLA DE QUÉ SIGNIFICA PARA EL

IQS RECIBIR LA CRUZ DE SANT JORDI, QUE OTORGA LA

GENERALITAT DE CATALUNYA, Y LA MEDALLA DE ORO DE

LA CIUDAD DE BARCELONA, DEL AYUNTAMIENTO.

EL DR. ENRIC JULIÀ, DIRECTOR GENERAL DE L’IQS, ENS

PRESENTA ELS ACTES MÉS RELLEVANTS DE LA CELEBRACIÓ

DEL CENTENARI, QUE TINDRAN LLOC AQUEST ANY I EL 2006,

I TAMBÉ PARLA DE QUÈ SIGNIFICA PER A L’IQS REBRE LA

CREU DE SANT JORDI, QUE ATORGA LA GENERALITAT

DE CATALUNYA, I LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE

BARCELONA, DE L’AJUNTAMENT.

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA43

Page 7: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

6 7

rà a altres persones i institucions, i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona es rebrà el 23 de novem-bre de mans de l’alcalde, en reconeixement del fet que l’IQS, a més de ser un centre de prestigi a nivell internacional, també ha portat el nom de Sarrià, un barri de Barcelona, arreu del món.

Què representa, per al Químic, rebre aquests reconeixements?El fet que hi hagi institucions públiques que valorin la feina feta per l’IQS al llarg de cent anys i la con-tribució que ha fet a Catalunya i a Barcelona és una cosa que ens omple d’orgull i satisfacció. Cal tenir en compte que aquestes no són distincions que es donen quan es preveu una jubilació, sinó tot el contrari: són un estímul i un impuls per continuar fent-ho encara millor els propers anys.

Continuant amb els actes, pot parlar-nos del concert que va fer Raimon al Palau de la Música Catalana?Aquest acte, que es va fer el 21 de novembre, volia ser una commemoració entranyable del concer t que hi va haver al Quí-mic el 15 de novembre de 1966, organitzat pel moviment estudiantil co-incidint amb la festivitat de sant Alber t, patró dels químics.

I pel que fa a la investidura com a doctor honoris causa del Dr. Valentí Fuster?Aquest eminent cardiòleg rebrà aquesta investidura per la URL el 16 de desembre. El Dr. Fuster és nas-cut a Sarrià i ha estat treballant a l’Hospital Mount Sinai de Nova York en temes cardiovasculars. D’al-tra banda, alumnes nostres estan fent treballs de recerca al MIT en aquest mateix àmbit, dins el grup del professor Elazer Edelman, que té projectes de re-cerca amb el Dr. Fuster. Així doncs, a part de la seva personalitat, el fet que sigui fill de Barcelona i que, d’alguna manera, estigui connectat amb les recer-ques dels nostres estudiants han estat els principals motius per investir-lo doctor honoris causa.

tregará a otras personas e instituciones, y la Medalla d’Or de la ciudad de Barcelona se recibirá el 23 de noviembre de manos del alcalde, en reconocimiento de que el IQS, además de ser un centro de prestigio a nivel internacio-nal, también ha llevado el nombre de Sarrià, un barrio de Barcelona, a todos los rincones del mundo.

¿Qué representa, para el Químico, recibir estos reconocimientos?El hecho de que haya instituciones públicas que valoren el trabajo hecho por el IQS a lo largo de cien años y la contribución que ha hecho en Cataluña y en Barcelona es una cosa que nos llena de orgullo y satisfacción. Hace

falta tener en cuenta que éstas no son distinciones que se dan cuando se prevé una jubilación, sino todo lo contrario: son un estímulo y un impulso para continuar haciéndolo aún mejor en los próximos años.

Continuando con los actos, ¿puede hablarnos del concier-to que realizó Raimon en el Palau de la Música Catalana?Este acto, que se hizo el 21 de noviembre, quiere ser una conmemoración entrañable del concierto que se celebró en el Quí-mico el 15 de noviembre de1966, organizado por el movimiento estudiantil co-incidiendo con la festividad de san Alberto, patrón de los químicos.

Y respecto a la investidura como doctor honoris causa del Dr. Valentí Fuster?Este eminente cardiólogo recibirá esta investidura por la URL el 16 de diciembre. El Dr. Fuster nació en Sarrià y ha estado trabajando en el Hospital Mount Sinai de Nueva York en temas cardiovasculares. Por otro lado, alumnos nuestros están realizando trabajos de investi-gación en el MIT en este mismo ámbito, dentro el grupo del profesor Elazer Edelman, que tiene proyectos de investigación con el Dr. Fuster. Así pues, aparte de su personalidad, el hecho de que sea hijo de Barcelona y que, de alguna manera, esté conectado con las investi-gaciones de nuestros estudiantes han sido los principa-les motivos para investirlo doctor honoris causa.

TEMA DE POR TADA TEMA DE POR TADA 43

Page 8: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

8

Pot explicar-nos en què va consistir l’acte que es va fer a Roquetes (Tarragona)?El dia 1 d’octubre es va posar una placa comme-morativa en el primer edifici de l’Institut Químic, a Roquetes, una institució inaugurada oficialment cent anys abans, l’1 d’octubre de 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro (que després, el 1916, va venir a Barcelona i es va convertir en l’Institut Químic de Sarrià). Els assistents a l’acte van ser ma-joritàriament membres de la Companyia de Jesús, ja que recordem que l’Institut Químic de l’Ebre va ser fundat al costat del seminari dels jesuïtes, de manera que molts hi havien estudiat, i els va agradar poder recordar aquells temps al seminari.

Per acabar, com serà l’acte de cloenda del centenari?En aquest acte, que se celebrarà el 14 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya, hi haurà una con-ferència institucional del general de la Companyia de Jesús, R.P. Peter-Hans Kolvenbach, S.J. Tot seguit es farà un homenatge a professors, empleats, alumnes i exalumnes de l’IQS i membres de la Fundació Empre-ses IQS, i coincidirà amb l’acte de cloenda per part de l’associació que aglutina totes les universitats de la Companyia que ensenyen Química i Enginyeria Química arreu del món, la ISJACHEM (International Jesuit Association of Chemistry and Chemical En-gineering Universities and Schools). Finalment, hi haurà un gran sopar, al qual esperem que assisteixin la majoria dels associats de casa nostra. Des d’aquí els animo a participar-hi per tal que, en aquesta ce-lebració, puguem ser-hi tots. ❏

Puede explicarnos en qué consistió el acto que se realizó en Roquetes (Tarragona)?El día 1 de octubre se puso una placa conmemorativa en el primer edificio del Instituto Químico, en Roquetes, una institución inaugurada oficialmente cien años an-tes, el 1 de octubre de 1905, con el nombre de Labo-ratorio Químico del Ebro (que después, en 1916, vino en Barcelona y se convirtió en el Instituto Químico de Sarrià). Los asistentes al acto fueron mayoritariamente miembros de la Compañía de Jesús, puesto que de-bemos recordar que el Instituto Químico del Ebro fue fundado junto al seminario de los jesuitas, de forma que muchos habían estudiado allí, y les gustó poder recordar aquellos tiempos en el seminario.

Para terminar, ¿cómo será el acto de clausura del centenario?En este acto, que se celebrará el 14 de julio en el Pala-cio de Congresos de Catalunya, se llevará a cabo una conferencia institucional del general de la Compañía de Jesús, R.P. Peter-Hans Kolvenbach, S.J. Acto seguido se realizará un homenaje a profesores, empleados, alumnos y ex alumnos del IQS y miembros de la Funda-ción Empresas IQS, y coincidirá con el acto de clausura por parte de la asociación que aglutina todas las univer-sidades de la Compañía en las que se imparte Química e Ingeniería Química en cualquier parte del mundo, la ISJACHEM (International Jesuit Association of Chemis-try and Chemical Engineering Universities and Schools). Por último, habrá una gran cena, a la que esperamos que asistan la mayoría de los asociados de nuestra casa. Desde aquí les animo a participar para que, en esta celebración, podamos estar todos. ❏

TEMA DE POR TADATEMA DE POR TADA43

Page 9: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

9

43N O T IC IAS A - IQSN O T ÍC IES A - IQS

“CAL CREAR UNA IMATGE MÉS POSITIVA DE LA QUÍMICA”

Per què es va fer químic?Durant molts anys, sempre havia dit

que estudiaria Medicina. Però quan va arribar el moment d’anar a estudiar, vaig veure que l’aspecte assistencial de la salut potser no m’ompliria, sinó que em podia portar a situacions no excessivament agradables. En canvi, la Química, com a base de tots els processos de la vida, comportava un allunyament de la realitat de la malal-tia, però em permetia estudiar-la.

Va estudiar a l’IQS de 1968 a 1973. Què va suposar per vostè el pas per aquesta universitat?

L’IQS es diferenciava d’altres llocs on es podia estudiar Química per la seva capacitat professiona-litzadora. Quan vaig sortir del Químic, vaig anar a fer el doctorat amb el doctor Félix Serratosa i recordo que, des del primer dia, jo era una persona molt au-tònoma en la meva manera de treballar, en el domini de la bibliografia i en l’habilitat de planificar. Això és degut a la formació que vaig rebre al Químic, que era doble: científica i professionalitzadora.

Quins passos va seguir un cop va deixar l’IQS?La meva tesi doctoral va versar sobre la síntesi de

molècules noves, és a dir, sobre el descobriment de nous tipus de substàncies. També se’m van desper-tar inquietuds sobre l’aproximació teòrica basada en eines computacionals a la Química (gràcies a en Joan Bertran i en Ramon Carbó) i per això vaig tenir un interès de combinar el treball experimental amb la predicció teòrica. Posteriorment, vaig fer una investigació postdoctoral al Consell d’Investigacions Científiques, treballant en el camp de lluita contra les plagues d’insectes des d’un punt de vista químic. El 1980 vaig entrar a la Universitat de Barcelona com

“HAY QUE CREAR UNA IMAGEN MÁS POSITIVA DE LA QUÍMICA”

¿Por qué se hizo químico?Durante muchos años, siempre ha-

bía dicho que estudiaría Medicina. Pero cuando llegó el momento de ir a estu-diar, vi que el aspecto asistencial de la salud a lo mejor no me llenaría, sino que me podía conducir a situaciones no excesivamente agradables. En cambio, la Química, como base de todos los procesos de la vida, comportaba un alejamiento de la realidad de la enfer-medad, pero me permitía estudiarla.

Estudió en el IQS de 1968 a 1973. ¿Qué supuso para usted el paso por esa universidad?

El IQS se diferencia de otros sitios donde se podía estudiar Química por su capacidad profesionaliza-dora. Cuando salí del Químico, me fui a hacer el doctorado con el doctor Félix Serratosa y recuerdo que, desde el primer día, yo era una persona muy autónoma en mi forma de trabajar, en el dominio de la bibliografía y en la habilidad de planificar. Eso es debido a la formación que recibí en el Químico, que era doble: científica y profesionalizadora.

¿Qué pasos siguió cuando dejó el IQS?Mi tesis doctoral versó sobre la síntesis de molécu-

las nuevas, es decir, sobre el descubrimiento de nue-vos tipos de sustancias. También se me despertaron inquietudes sobre la aproximación teórica basada en herramientas computacionales a la Química (gracias a Joan Bertran y Ramon Carbó) y por eso tuve un interés de combinar el trabajo experimental con la predicción teórica. Posteriormente, realicé una investigación postdoctoral en el Consejo de Investigaciones Cien-tíficas, trabajando en el campo de lucha contra las plagas de insectos desde un punto de vista químico. En 1980 entré en la Universidad de Barcelona como

MIQUEL ÀNGEL PERICÀS DIRIGE EL NUEVO INSTITUT CATALÀ

D’INVESTIGACIO QUÍMICA Y RECIENTEMENTE HA RECIBIDO EL

PREMIO NARCÍS MONTURIOL, EN RECONOCIMIENTO A TODA

UNA CARRERA DEDICADA A LA INVESTIGACIÓN QUÍMICA Y A

LA ACTIVIDAD TECNOLÓGICA. EX ALUMNO DEL IQS, EN ESTA

ENTREVISTA REPASA SU TRAYECTORIA Y HACE UN ANÁLISIS

DE LA SITUACIÓN DEL SECTOR EN CATALUNYA.

MIQUEL ÀNGEL PERICÀS DIRIGEIX EL NOU INSTITUT CATALÀ

D’INVESTIGACIÓ QUÍMICA I HA REBUT RECENTMENT EL PRE-

MI NARCÍS MONTURIOL, EN RECONEIXEMENT A TOTA UNA

CARRERA DEDICADA A LA INVESTIGACIÓ QUÍMICA I L’ACTI-

VITAT TECNOLÒGICA. EXALUMNE DE L’IQS, EN AQUESTA

ENTREVISTA REPASSA LA SEVA TRAJECTÒRIA I FA UNA ANÀLI-

SI DE LA SITUACIÓ DEL SECTOR A CATALUNYA.

Page 10: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

10 11

a professor adjunt i el plantejament de recerca va anar evolucionant cap a mètodes de preparació de molècules que poguessin ser actives biològicament. Finalment, em vaig orientar cap al món de la síntesi asimètrica, que és una de les grans línies d’investi-gació de la Química Farmacèutica.

Va ser nomenat director de l’Institut Català d’In-vestigació Química l’any 2000. Quins són els propò-sits que es fa des del càrrec?

Aconseguir que la institució arribi a ser un referent en la recerca química en l’àmbit europeu i, si és pos-sible, mundial. De fet, aquesta institució neix amb un mandat clar per part de la Generalitat, que és qui l’ha fet possible, de crear un salt qualitatiu en la recerca química i, d’altra banda, contribuir a la competitivitat del sector químic català. Crec que en això coincideix amb l’IQS: en el com-promís amb la indústria. D’aquesta manera, contri-buïm a mantenir un sector de gran importància per a l’economia catalana.

Precisament, Catalunya té una tradició química important. En aquest mo-ment, quina radiografia fa del sector?

La situació que tenim, en termes de recerca, és bona. Només cal mirar els mapes d’excel·lència d’àmbit espanyol i veurem que Catalunya està molt ben situada. Estructural-ment, hi ha alguns problemes: un d’ells, que també es dóna a Europa, és que els resultats de les inves-tigacions donen lloc a publicacions i no a patents. Tenim investigacions de qualitat, però no generen propietat intel·lectual que contribueixi a fer que el sector sigui més competitiu i que les institucions que les avalen es mantinguin. Pel que fa a capital humà, la situació és bona, perquè la Química ha estat una disciplina que ha gaudit de prestigi a Catalunya i hi ha hagut bons estudiants que han optat per aquesta matèria.

I la Química encara gaudeix d’aquest prestigi?Hi ha una amenaça plantejada: socialment, la

imatge de la Química no és bona. Hem de combatre la idea que la Química és un problema: en la ma-joria de casos, és una solució. Avui, la Química té unes connotacions negatives. Per exemple, aquí a Tarragona hi ha un conflicte entre les dues activitats

profesor adjunto y el planteamiento de investigación fue evolucionando hacia métodos de preparación de moléculas que pudieran ser activas biológicamente. Finalmente, me orienté hacia el mundo de la síntesis asimétrica, que es una de las grandes líneas de inves-tigación de la Química Farmacéutica.

Fue nombrado director del Institut Català d’Investigació Química en el año 2000. ¿Cuáles son los propósitos que se hace desde el cargo?

Conseguir que la institución llegue a ser un referente en la investigación química en el ámbito europeo y, si es posible, mundial. De hecho, esta institución nace con un mandato claro por parte de la Generalitat, que es quien la ha hecho posible, de crear un salto cualitativo en la investigación química y, por otra parte, contribuir a la competitividad del sector químico catalán. Creo que

en eso coincide con el IQS: en el compromiso con la industria. De esta manera, contribuimos a mantener un sector de gran importancia para la economía catalana.

Precisamente, Catalunya tiene una tradición quími-ca importante. En estos momentos, ¿qué radiogra-fía hace del sector?

La situación que tene-mos, en términos de investigación, es buena. So-lamente hay que mirar los mapas de excelencia de ámbito español y veremos que Catalunya está muy bien situada. Estructuralmente, hay algunos proble-mas: uno de ellos, que también se da en Europa, es que los resultados de las investigaciones dan lugar a publicaciones y no a patentes. Tenemos investigado-res de calidad, pero no generan propiedad intelectual que contribuya a que el sector sea más competitivo y que las instituciones que las avalan se mantengan. En referencia al capital humano, la situación es bue-na, porque la Química ha sido una disciplina que ha disfrutado de prestigio en Catalunya y ha habido bue-nos estudiantes que han optado por esta materia.

Y la Química, ¿todavía disfruta de ese prestigio?Hay una amenaza planteada: socialmente, la imagen

de la Química no es buena. Tenemos que combatir la idea de que la Química es un problema: en la mayoría de los casos, es una solución. Hoy en día, la Química tiene unas connotaciones negativas. Por ejemplo, aquí en Tarragona hay un conflicto entre las dos actividades

43 N O T ÍC IES A - IQS N O T IC IAS A - IQS

Page 11: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

10 11

econòmiques principals, la Química i el turisme. Crec que tot això obeeix a falses dialèctiques. La Química és una activitat industrial que dóna feina a molta gent a Catalunya i genera molta riquesa. És clar que les empreses han de prendre precaucions per ser be-nignes mediambientalment, però és una activitat que pot permetre un ús racional de les primeres matèries o que les fonts renovables de què disposem puguin ser, a la llarga, suficients per bastir el planeta quan les fonts fòssils s’esgotin.

Va recollir, no fa gaire, el premi Narcís Monturiol, un reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la seva carrera. Què va significar per vostè?

Va ser una alegria, perquè només veient la gent que l’ha tingut abans és una satisfacció. El premi reconeix l’esforç científic i tecnològic, i crec que en el meu cas m’he mogut en els dos fronts. He inten-tat fer una recerca de qualitat i també una activitat de tipus tecnològic: he posat en marxa un centre d’innovació tecnològica de la xarxa IT del CIDEM, he format part de grups que van posar en marxa en Parc Científic de Barcelona i he tingut, també, esperit emprenedor, contribuint al naixement d’un spin off de la Universitat de Barcelona. Estic parti-cularment orgullós de tot el conjunt.

Quin consell donaria a un jove que estigués estudiant Química a l’IQS?

Sobretot, que aprofiti inten-sament l’opor tunitat de for-mació que ofereix el Químic, perquè l’IQS és una font d’in-vestigadors i d’emprenedors. I una via amb més oportunitats per al futur és l’emprenedora, és a dir, ser capaç de convertir una idea (sobretot quan és de base tecnològica) en un motor de generació de llocs de tre-ball i de riquesa. El Químic pot tenir una funció molt rellevant en aquest sentit. A Espanya aquesta és una activitat poc desenvolupada, mentre que a Califòrnia, per exemple, està prenent molta força i és un dels mecanismes de creació de riquesa. És un camí que crec necessari i que no està cobert en absolut. ❏

económicas principales, la Química y el turismo. Creo que todo eso obedece a falsas dialécticas. La Química es una actividad industrial que da trabajo a mucha gen-te en Catalunya y genera mucha riqueza. Claro que las empresas deben tomar precauciones para ser benignas medioambientalmente, pero es una actividad que pue-de permitir un uso racional de las materias primas o que las fuentes renovables de las que disponemos puedan ser, a la larga, suficientes para abastecer al planeta cuando las fuentes fósiles se agoten.

Recogió, no hace mucho, el premio Narcís Montu-riol, un reconocimiento de la Generalitat de Catalun-ya a su carrera. ¿Qué significó para usted?

Fue una alegría, porque solamente viendo la gente que lo ha tenido antes es una satisfacción. El premio reconoce el esfuerzo científico y tecnológico, y creo que en mi caso me he movido en los dos frentes. He intentado hacer una investigación de calidad y también una actividad de tipo tecnológico: he puesto en marcha un centro de innovación tecnológica de la red IT del CIDEM, he formado parte de grupos que pusieron en marcha el Parque Científico de Barcelona y he tenido, también, espíritu emprendedor, contribuyendo al naci-miento de un spin off de la Universidad de Barcelona. Estoy particularmente orgulloso de todo el conjunto.

¿Qué consejo le daría a un joven que estuviera estudian-do Química en el IQS?

Sobre todo, que aproveche intensamente la oportunidad de formación que ofrece el Químico, porque el IQS es una fuente de investigaciones y de empren-dedores. Y una vía con más oportunidades para el futuro es la emprendedora, es decir, ser ca-paz de convertir una idea (sobre todo cuando es de base tecnológi-ca) en un motor de generación de puestos de trabajo y de riqueza. El Químico puede tener una función muy relevante en este sentido. En España todavía es una activi-dad poco desarrollada, mientras que en California, por ejemplo, está tomando mucha fuerza y es uno de los mecanismos de creación de riqueza. Es un camino que creo necesario y que no está cubierto en absoluto. ❏

N O T IC IAS A - IQSN O T ÍC IES A - IQS 43

Page 12: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

12

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

13

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

ÀSIA EN EL MÓN QUIMICOFARMACÈUTIC

Com a representant de la Cambra de Comerç, Lluís Lluch va fer una introducció del panorama econòmic global, en el qual l’augment del preu del petroli, el ter-rorisme i les incerteses geopolítiques han contribuït a una disminució el creixement del PIB mundial. Pel que fa a l’efecte asiàtic, cal entendre’l com un canvi en l’epicentre del sistema de poder d’Occident a Orient. En referència a la Xina, Lluís Lluch va destacar el des-equilibri que existeix entre el camp i la ciutat, qualifi-cant-lo com un mercat fragmentat i de difícil gestió.

Xina: un projecte de futur per a ESTEVE

Miquel Ribalta, Sots-director General d’Esteve Quími-ca, va compartir amb nosaltres la seva experiència en el mercat xinès a raó de la joint venture establerta l’any 2000 entre Yiwu Fine Chemical Co. i Esteve Química. El projecte ha sofert un fort creixement i representa un projecte de futur per a Esteve no només com a proveï-dor clau de productes sino com a una oportunitat estra-tègica de negoci pel futur. Fruit de la seva experiència, Miquel Ribalta va destacar com a punts forts de la indústria xinesa l’alt desig d’aprenentatge, la flexibilitat i la gran rapidesa per afrontar nous reptes, ja sigui en construir noves instal·lacions o en introduir nous pro-ductes. Per contra, les dificultats més destacades són la millora en el nivell d’anglès i la manca de criteri en la selecció de projectes o la presa de decisions estratègi-ques provocada per una gestió basada en impulsos.

L’experiència de Laboratoris LESVI-INKE

a la compra a Àsia

Malgrat la complexa relació amb els proveïdors, la inseguretat en el subministrament o la incerta qualitat, Joan Oliva, Director de Compres dels Laboratoris LESVI-INKE, va destacar del mercat asiàtic una ámplia oferta a un preu molt competitiu. Si bé cal fer una distinció en-tre els productors hindús, establerts des de fa anys al sector i amb més i els Xinesos, aquests últims amb un gran potencial de desenvolupament però amb una cul-tura i societat molt diferent a la nostra, l’amença que

ASIA EN EL MUNDO QUÍMICO-FARMACÉUTICO

Como representante de la Cámara de Comercio, Lluís Lluch hizo una introducción del panorama económico glo-bal, en el que el aumento del precio del petróleo, el terro-rismo y las incertidumbres geopolíticas han contribuido a una disminución del PIB mundial. En referencia al efecto asiático, hay que entenderlo como un cambio en el epi-centro del sistema de poder de Occidente a Oriente. Por lo que respecta a China, Lluís Lluch destacó el desequi-librio que existe entre el campo y la ciudad, calificándolo como un mercado fragmentado y de difícil gestión.

China: un proyecto de futuro para Esteve

Miquel Ribalta, Subdirector General de Esteve Química, compartió con nosotros su experiencia en el mercado chi-no a razón de la joint venture establecida en el año 2000 entre Yiwu Fine Chemical Co. y Esteve Química. El proyec-to ha experimentado un fuerte crecimiento y representa un proyecto de futuro para Esteve no sólo como proveidor clave de productos sino como una oportunidad estratégi-ca de negocio para el futuro. Fruto de su experiencia, Mi-quel Ribalta destacó como puntos fuertes de la industria china el alto deseo de aprendizaje, la flexibilidad y la gran rapidez para afrontar nuevos retos, tanto para construir nuevas instalaciones como para introducir nuevos produc-tos. Por el contrario, las dificultades más destacadas son la mejora en el nivel de inglés y la falta de criterio en la se-lección de proyectos o la toma de decisiones estratégicas provocada por una gestión basada en impulsos.

La experiéncia de los Laboratorios LESVI-INKE

en la compra en Ásia

A pesar de la compleja relación con los proveedores, la inseguridad en el suministro o la incierta calidad, Joan oliva, Director de Compras de los Laboratorios LESVI-INKE, destacó del mercado asiático una amplia oferta a un precio muy competitivo. Aunque hay que hacer una distinción entre los productos indios y los chinos, estos últimos con un gran potencial de desar-rollo pero con una cultura y sociedad muy diferente a la nuestra, la amenaza que representan ambos mer-

BAJO EL TÍTULO ASIA EN EL MUNDO QUÍMICO-FARMACÉUTI-

CO: ¿UNA AMENAZA O UNA OPOR TUNIDAD DE NEGOCIO?,

EL LUNES 17 DE OCTUBRE EL GRUPO PROFESIONAL

FARMACÉUTICO REUNIÓ EN EL IQS A UN GRUPO DE PRO-

FESIONALES DEL SECTOR, DISPUESTOS A DEBATIR SOBRE EL

PAPEL QUE JUEGAN LOS COMPETIDORES ASIÁTICOS EN EL

MERCADO QUÍMICO-FARMACÉUTICO GLOBAL.

SOTA EL TÍTOL ÀSIA EN EL MÓN QUIMICO-FARMACÈUTIC: UNA

AMENAÇA O UNA OPOR TUNITAT DE NEGOCI?, EL DILLUNS

17 D’OCTUBRE EL GRUP PROFESSIONAL FARMACÈUTIC VA

REUNIR A L’IQS UN GRUP DE PROFESSIONALS DEL SECTOR,

DISPOSATS A DEBATRE SOBRE EL PAPER QUE JUGUEN ELS

COMPETIDORS ASIÀTICS EN EL MERCAT QUIMICO-FARMACÈU-

TIC GLOBAL.

Page 13: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

12

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

13

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

representen ambdós mercats és vista per Joan Oliva com una realitat. Així doncs, va finalitzar la presentació amb un suggeriment de futur: la innovació.

Implantació de filials:

Avantatges de la interculturalitat

Per Àngels Carrió, Responsable de Desenvolupa-ment de Negoci de Laboratorios RANBAXY, la filial espanyola del grup d’origen hindú, els avantatges que presenta estar basats a l’Índia se sustenten no només en matèria de costos de producció i innovació, sinó que també en el marketing agressiu i la multicul-turalitat; reflex d’aquesta última és la elevada implició de directius locals. En el cas d’Espanya, el model d’implantció a través d’una filial es va escollir en base a les característiques del mercat local dels genèrics que aventuren un elevat creixement: Mercat relativa-ment nou i immadur, concretat en poques companyies però amb una quota de mercat baixa per molècula.

Taula rodona:

Una amenaça o una oportunitat de negoci?

A la taula rodona, en la que vam comptar amb la pre-sència d’Alejandro Ollé de GALENIKUM HEALTH, repre-sentant espanyol de la companyia hindú Dr. REDDY’S, i de David Mauleón de RPN, es va aprofundir en el tema a debat. Dr. REDDY’S va optar pel model d’implantació a través d’una empresa representant local amb experi-éncia en les oportunitats de negoci que obren en molts països europeus el sistema regulador. En aquest entorn GH ofereix a la indústria farmacèutica matèries primeres i nous productes d’origen asiàtic. D. Mauleón de REGU-LATORY PHARMA NETWORK va fer especial menció de les implicacions que té la creixent entrada de matèries primeres i nous productes d’origen asiàtic. En aquest sentit i en resposta a les preocupacions de molts dels assistents, va parlar del nivell creixent de qualitat i adap-tació a la regulació vigent.

Si bé la tendència de les companyies occidentals ha estat fins ara la de ser fabricants de producte acabat amb matèria primera de baix cost procedent d’orient, no cal perdre de vista que aquests països comencena apos-tar pel producte propi i per potenciar la R+D. En aquesta direcció va la nova Llei de patents a l’Índia, país amb més companyies aprovades per la FDA fora d’EUA. Com a conclusió de la jornada podríem dir que sens dubte ens troben davant d’un canvi global en el sector, però que aquest canvi està obrint un ventall enorme d’oportunitats de negoci per aquells jugadors que saben posicionar-se en aquest nou paradigma. ❏

J. Bosch i A. Palomer (GPF, A-IQS)

cados es vista por Joan Oliva como una realidad. Así mismo, terminó la presentación con una sugerencia de futuro: la innovación.

Implantación de filiales:

Ventajas de la interculturalidad

Para Àngels Carrió, Responsable de Desarrollo de Negocio de Laboratorios RANBAXY, la filial española del grupo de origen indio, las ventajas que representa estar basados en la India no se sustentan solamente en ma-teria de costes de producción e innovación, sino también en el marketing agresivo y la multiculturalidad; refelejo de esta última es la elevada implicación de directivos locales. En el caso de España, el modelo de implanta-ción a través de una filial se acogió en base a las ca-racterísticas del mercados local genérico que aventuran un elevado crecimiento: Mercado relativamente nuevo e inmaduro, concretado en pocas compañías pero con una cuota de mercado baja por molécula.

Mesa redonda:

¿Una amenaza o una oportunidad de negocio?

En la mesa redonda, en la que contamos con la presen-cia de Alejandro Ollé de GALENIKUM HEALTH, representan-te español de la compañía india Dr. REDDY’S, y de David Mauleón de RPN, se profundizó en el tema de debate. Dr. REDDY’S optó por el modelo de implantación a través de una empresa representante local con experiencia en las oportunidades de negocio que abren en muchos países europeos el sistema regulador. En este entorno GH ofrece a la industria farmacéutica materias primas y nuevos pro-ductos de origen asiátics. Dr. Mauleón de REGULATORY PHARMA NETWORK hizo especial mención de las implica-ciones que tiene la reciente entrada de materias primas y nuevos productos de origen asiáticos. En este sentido y en respuesta a las preocupaciones de muchos de los asistentes, habló del nivel creciente de calidad y adapta-ción en la regulación vigente.

Si bien la tendencia de las compañías occidentales ha estado hasta ahora la de ser fabricante de producto acaba-do con matéria prima de bajo coste procedente de oriente, no hace falta perder de vista que estos países empiezan a apostar por el producto propio y para potenciar la R+D. En esta dirección va la nueva Lei de patentes en la India, país con más compañías aprobadas por la FDA fuera de EE.UU. Como conclusión de la jornada podríamos decir que sin duda nos encontramos delante de un cambio global en el sector, pero que este cambio está abriendo un abanico enorme de oportunidades de negocio para aquellos jugado-res que saben posicionarse en este nuevo paradigma. ❏

J. Bosch y A. Palomer (GPF, A-IQS)

Page 14: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

14

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

15

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

PERMISOS D’ABOCAMENTS

El 10 de juny passat, l’IQS va organitzar una jorna-da sobre el permís d’abocaments. Es va voler donar la visió de l’Administració autonòmica i municipal, i del sector privat. Els ponents van ser Xavier Vicens, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Rafael Mante-cón, de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus (EMSHTR), Carlos Menén-dez, de Menendez&Asociados, i Germán Fañanas, d’Alef Ingenieros.

Actualment la llei prohibeix els abocaments de residus, i les empreses han de demanar permís a les autoritats si volen dur a terme qualsevol tasca de desallotjament de residus. La principal queixa del sector privat és que els tràmits per aconseguir-ho acostumen a ser excessivament llargs.

Xavier Vicens va ser qui va iniciar les interven-cions. Es va centrar en l’evolució del marc legal sobre els recursos hídrics tant en l’àmbit europeu com espanyol. L’actual Llei d’Aigües data de 1985, quan es va modificar l’antiga norma que datava de 1879, una època on no hi havia cap preocupació pel medi ambient i només es preocupaven perquè la contaminació no arribés a nivells mortals per a les persones o els animals.

D’altra banda, i tal com va indicar el representant de l’ACA, la Unió Europea produeix legislació sobre qües-tions mediambientals des de final dels anys setanta. Actualment la directiva que impera és la 2000/60, de 23 d’octubre de 2000, que estableix els nivells de

PERMISOS DE VERTIDOS

El pasado 10 de junio el IQS organizó una jornada sobre el permiso de vertidos. Se quiso dar la visión de la Administración autonómica y municipal, y del sector privado. Los ponentes fueron Xavier Vicens, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Rafael Man-tecón, de la Entidad Metropolitana de Servicios Hi-dráulicos y de Tratamiento de Residuos (EMSHTR), Carlos Menéndez, de Menendez&Asociados, y Ger-mán Fañanas, de Alef Ingenieros.

Actualmente la ley prohíbe los vertidos de residu-os, y las empresas deben pedir permiso a las autori-dades si quieren realizar cualquier tarea de desalojo de residuos. La principal queja del sector privado es que los trámites para conseguirlo suelen ser excesi-vamente largos.

Xavier Vicens fue quien inició las intervenciones. Se centró en la evolución del marco legal sobre los recursos hídricos tanto en el ámbito europeo como español. La actual Ley de Aguas data de 1985, cuan-do se modificó la antigua norma que databa de 1879, una época donde no había ninguna preocupación por el medio ambiente y sólo se preocupaban porque la contaminación no llegara a niveles mortales para las personas o los animales.

Por su parte, y tal como señaló el representante de la ACA, la Unión Europea produce legislación sobre cu-estiones medioambientales desde finales de los años setenta. Actualmente la directiva que impera es la 2000/60, de 23 de octubre de 2000, que establece

LA PREOCUPACIÓN POR EL MEDIO AMBIENTE HA IDO EN

AUMENTO DURANTE LOS ÚLTIMOS AÑOS EN NUESTRA SOCIE-

DAD. LAS EMPRESAS SON CADA VEZ MÁS CONSCIENTES DE

QUE SUS ACTIVIDADES DEBEN RESPETAR EL MEDIO AMBIEN-

TE, AUNQUE A VECES LOS TRÁMITES ADMINISTRATIVOS PUE-

DEN COMPLICAR SUS TAREAS.

LA PREOCUPACIÓ PEL MEDI AMBIENT HA ANAT EN AUGMENT

DURANT ELS ÚLTIMS ANYS A LA NOSTRA SOCIETAT. LES

EMPRESES SÓN CADA COP MÉS CONSCIENTS QUE LES SEVES

ACTIVITATS HAN DE RESPECTAR EL MEDI AMBIENT, ENCARA

QUE DE VEGADES ELS TRÀMITS ADMINISTRATIUS ELS PODEN

COMPLICAR LES TASQUES.

Joan Fargas Carlos Menéndez Germán Fañanas

Page 15: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

14

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

15

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

qualitat per a l’aigua. Segons Vicens, “és molt dura” i no podrà entrar en vigor fins al 2013.

Com és lògic, la legislació espanyola s’haurà d’adap-tar a aquestes normes. De moment la Llei d’Aigües ja ha modificat alguns articles per ajustar-se a allò que marca la Comissió Europea. A més a més, s’hauran de modificar els plans hidrològics de les diverses conques per atendre les exigències de Brussel·les.

Per part seva, Rafael Mantecón va explicar la si-tuació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des de l’aprovació del primer reglament municipal de residus el 1968 fins a l’última modificació l’any passat, l’ob-jectiu sempre ha estat definir el procediment adminis-tratiu i la regulació de la contaminació en origen.

Una de les principals novetats de l’última modifi-cació ha estat el canvi d’actitud de l’Administració a l’hora de pronunciar-se. Anteriorment, el silenci era considerat positiu i l’empresa podia actuar, ara és negatiu. És a dir, si passats sis mesos després de sol·licitar una llicència d’abocaments no hi ha pro-nunciament de l’autoritat, la companyia interessada ha de tornar a iniciar els tràmits.

També va destacar que les últimes refor-mes legislatives han permès augmentar les sancions admi-nistratives. “Abans eren com a molt de 50.000 pessetes i ara estan entre 3.000 i 150.000 euros”, tal com va indicar Mante-cón. Aquest increment ha suposat un descens de la contaminació.

Tot seguit, Carlos Menéndez, de Menendez&Asociados, va prendre la paraula. Va recalcar que la llei espanyola parteix d’una prohibició general, però després configura un àmbit d’excepció força ampli. També es va lamentar dels llargs tràmits administratius que són necessaris per aconseguir una autorització d’abocaments.

A més a més va dir que hi ha una certa contradic-ció ja que la legislació obliga a connectar amb els sistemes públics de sanejament però sanciona con-nectar-s’hi quan se n’ha superat la capacitat.

Finalment, va intervenir Germán Fañanas, que va es-tablir paral·lelismes entre la realitat canviant del món industrial i el legislatiu. Des de l’experiència a Alef In-genieros va explicar com els industrials volen complir la llei i construir depuradores, però tot això els ha de resultar econòmic, i novament es va queixar del llarg procés per aconseguir els permisos necessaris. ❏

los niveles de calidad para el agua. Según Vicens, “es muy dura” y no podrá entrar en vigor hasta 2013.

Como era de esperar, la legislación española deberá adaptarse a estas normas. De momento la Ley de Aguas ya ha modificado algunos artículos para ajustarse a lo marcado por la Comisión Europea. Además, se deberán modificar los planes hidrológicos de las diversas cu-encas para atender a las exigencias de Bruselas.

Por su parte, Rafael Mantecón explicó la situación en el Área Metropolitana de Barcelona. Desde la apro-bación del primer reglamento municipal de residuos en 1968 hasta la última modificación el pasado año, el ob-jetivo ha sido siempre definir el procedimiento adminis-trativo y la regulación de la contaminación en origen.

Una de las principales novedades de la última mo-dificación ha sido el cambio de actitud de la Adminis-tración a la hora de pronunciarse. Anteriormente, el silencio era considerado positivo y la empresa podía proceder, ahora es negativo. Es decir, si a los seis meses de solicitar una licencia de vertidos no hay pronunciamiento de la autoridad, la compañía intere-sada debe iniciar los trámites de nuevo.

También destacó que las últimas re-formas legislativas han permitido aumen-tar las sanciones ad-ministrativas. “Antes eran como mucho de 50.000 pesetas y aho-ra están entre 3.000 y 150.000 euros”, tal como señaló Mante-cón. Este incremento

ha supuesto un descenso en la contaminación. Acto seguido, Carlos Menéndez, de Menendez&Asociados,

tomó la palabra. Recalcó que la ley española parte de una prohibición general, pero después configura un ámbito de excepción bastante amplio. También se lamentó de los largos trámites administrativos nece-sarios para lograr una autorización de vertidos.

Además dijo que hay una cierta contradicción ya que la legislación obliga a conectar con los sistemas públicos de saneamiento y sanciona el conectarse cuando se ha superado su capacidad.

Finalmente, intervino Germán Fañanas, que estable-ció paralelismos entre la realidad cambiante del mundo industrial y el legislativo. Desde la experiencia en Alef Ingenieros explicó como los industriales quieren cumplir con la ley y construir depuradoras, pero todo esto les debe resultar económico, y de nuevo se quejó del largo proceso para conseguir los permisos necesarios. ❏

Page 16: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

16

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

17

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

LES AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES

El 15 de juny passat, l’Asso-ciació de Químics i Enginyers de l’Institut Químic de Sarrià va organitzar una sessió amb el títol Al·lèrgies: respostes des de la indústria alimen-tària. Els ponents van ser el doctor Alfons Malet, director mèdic d’Al·legro Centre – Ser-vei d’Al·lèrgia de l’Hospital de Nens de Barcelona; Ricard Chifré, director de Desenvolu-pament Tecnològic de Producte de Laboratoris Ordesa; Albert Garcia Gallardet, subdirector de Nestlé España, i Rosa María Hernández, cap del departament de Quali-tat de Nutrition & Santé Iberia.

La conferència inaugural va ser a càrrec del doctor Malet i tenia per títol Hipersensibilitat alimentària: prevalença, característiques i mètodes diagnòstics. El director de Centre Al·legro va explicar que les al-lèrgies són un problema del qual es té constància des del 375 aC, al tractat De rerum natura, i que avui dia afecten un percentatge important de la població del món occidental. Es va centrar especialment en les reaccions provocades pels aliments.

Malet va explicar que els responsables d’aquestes al·lèrgies són els al·lèrgens alimentaris, tant els d’origen animal com vegetal. Els més freqüents es troben a les proteïnes de la llet, seguits de l’ou i, en tercer lloc, el peix. El segueixen els mariscs, normal-ment causants de les reaccions més letals.

Alfons Malet, a continuació, va remarcar que tam-poc no s’han d’oblidar altres aliments, molt presents al nostre país, com són les fruites, els llegums i la fruita seca. També hi ha altres fonts causants d’al-lèrgies, com els paràsits, especialment l’anisakis, present al peix cru.

Malet, així mateix, va voler recordar que les al-lèrgies se solen manifestar molt aviat i cada vegada són més freqüents a la nostra societat.

Acte seguit, va passar a descriure els procedi-ments de diagnòstics, molt difícils en el cas de les

LAS ALERGIAS ALIMENTARIAS

El pasado 15 de junio, la Asociación de Químicos e Ingenieros del Instituto Quí-mico de Sarrià organizó una sesión con el título Alergias: respuestas desde la indus-tria alimentaria. Los ponen-tes fueron el doctor Alfons Malet, director médico de Al·legro Centre - Servicio de Alergia del Hospital de Nens de Barcelona; Ricard Chifré,

director de Desarrollo Tecnológico de Producto de La-boratorios Ordesa; Albert Garcia Gallardet, subdirector de Nestlé España, y Rosa María Hernández, jefe del departamento de Calidad de Nutrition & Santé Iberia.

La conferencia inaugural corrió a cargo del doctor Malet y llevaba por título Hipersensibilidad alimentaria: prevalencia, características y métodos diagnósticos. El director de Centre Al·legro explicó que las alergias son un problema del que se tiene constancia desde 375 a. C., en el tratado De rerum natura, y que hoy en día afectan a un porcentaje importante de la pobla-ción del mundo occidental. Se centró especialmente en las reacciones provocadas por los alimentos.

Malet explicó que los responsables de estas alergias son los alérgenos alimentarios, tanto los de origen ani-mal como vegetal. Los más frecuentes se encuentran en las proteínas de la leche, seguidos del huevo y, en tercer lugar, los pescados. Les siguen los mariscos, normal-mente causantes de las reacciones más letales.

Alfons Malet, a continuación, señaló que tampoco hay que olvidar otros alimentos, muy presentes en nuestro país, como son las frutas, las legumbres y los frutos secos. También hay otras fuentes causan-tes de alergias, como los parásitos, especialmente el anisakis, presente en el pescado crudo.

Malet, asimismo, quiso recordar que las alergias se suelen manifestar a muy temprana edad y cada vez son más frecuentes en nuestra sociedad.

Acto seguido, pasó a describir los procedimientos de diagnósticos, muy difíciles en el caso de las alergias,

CADA VEZ SON MÁS LOS PRODUCTOS DESCRITOS COMO CAU-

SANTES DE CUADROS DE ALERGIA. POR ESTE MOTIVO, LA

INDUSTRIA ALIMENTARIA DEBE ADAPTARSE A ESTA REALIDAD

Y RESPONDER A LAS NECESIDADES DE LOS CONSUMIDORES

SENSIBLES A ESAS DOLENCIAS.

CADA VEGADA SÓN MÉS ELS PRODUCTES DESCRITS COM A

CAUSANTS DE QUADRES D’AL·LÈRGIA. PER AQUEST MOTIU,

LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA S’HA D’ADAPTAR A AQUESTA

REALITAT I RESPONDRE A LES NECESSITATS DELS CONSUMI-

DORS SENSIBLES A AQUESTES DOLENCES.

Page 17: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

16

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

17

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

al·lèrgies, perquè s’han d’identificar els al·lèrgens sospitosos a partir del seu historial clínic. Les proves cutànies són fiables en un 95 %, en cas de ser re-sultat negatiu, però només un 50 % per als positius. Des de 1983 es fan aquests assajos amb aliments frescos, per augmentar-ne la fiabilitat; així mateix, hi ha les proves en laboratori (més fiables) i els tests de provocació oral per confirmar el diagnòstic.

Per acabar, Alfons Malet va voler remarcar l’impac-te social creixent de les al·lèrgies. Va voler apuntar que és un problema d’origen clínic (especialment quan es diagnostica en un nen), però hi ha d’haver una implicació de tots per al tractament: pares, esco-les i administracions.

La jornada va continuar amb les intervencions dels representants de la indústria alimentària, que van voler donar la seva visió de com fer arribar als clients afec-tats per una al·lèrgia la composició dels aliments.

Va començar el torn d’intervencions Ricard Chifré, que va explicar el complex procés d’aconseguir una proteïna làctica que en redueixi l’al·lergecitat. Chifré va explicar que el que es buscava era aconseguir un grau hipoal·lergènic i mantenir el valor nutritiu del producte, així com que fos osmòticament equilibrat i tingués un gust agradable.

El següent ponent, Albert Garcia Gallardet, va exposar les claus de la legislació sobre etiquetat, especialment la nova normativa que entrarà en vigor el pròxim mes de novembre. Va admetre que donar una informació adequada dels ingredients dels pro-ductes és una de les responsabilitats principals de les empreses alimentàries.

El torn d’intervencions el va concloure Rosa María Hernández, de Nutrition & Santé Iberia. Va analitzar la legislació comunitària, centrada en la directiva 2003/89/CE, en què es dóna una llista dels ele-ments considerats al·lergènics i que han d’estar indi-cats a les etiquetes. Els fabricants tenen un termini fins al 25 de novembre d’enguany. ❏

ya que hay que identificar a los alérgenos sospecho-sos a partir de su historial clínico. Las pruebas cutá-neas son fiables en un 95 %, en caso de ser resultado negativo, pero sólo un 50 % para los positivos. Desde 1983 se hacen estos ensayos con alimentos frescos, para aumentar su fiabilidad; así mismo, están las pruebas en laboratorio (más fiables) y los tests de provocación oral para confirmar el diagnóstico.

Para finalizar, Alfons Malet quiso remarcar el im-pacto social creciente de las alergias. Quiso apuntar que es un problema de origen clínico (especialmente cuando se diagnostica en un niño), pero tiene que haber una implicación de todos para el tratamiento: padres, escuelas y administraciones.

La jornada continuó con las intervenciones de los re-presentantes de la industria alimentaria, que quisieron dar su visión sobre cómo hacer llegar a los clientes afec-tados por una alergia la composición de los alimentos.

Comenzó el turno de intervenciones Ricard Chifré, que explicó el complejo proceso de conseguir una proteína láctea que reduzca su alergecidad. Chifré explicó que lo que se buscaba era conseguir un gra-do hipoalergénico y mantener el valor nutritivo del producto, así como que fuera osmóticamente equili-brado y tuviera un sabor agradable.

El siguiente ponente, Albert García Gallardet, ex-puso las claves de la legislación sobre etiquetado, especialmente la nueva normativa que entrará en vigor el próximo mes de noviembre. Admitió que dar una información adecuada de los ingredientes de los productos es una de las principales responsabilida-des de las empresas alimentarias.

El turno de intervenciones lo concluyó Rosa María Hernández, de Nutrition & Santé Iberia. Analizó la le-gislación comunitaria, centrada en la directiva 2003/89/CE, donde se da una lista de los elementos con-siderados alergénicos y que deben ir indicados en las etiquetas. Los fabricantes tienen de plazo hasta el 25 de noviembre de este año. ❏

Page 18: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

18

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

Alfons Malet i Casajuana, vicepresident primer del

Col·legi de Metges de Barcelona

“ÉS MOLT IMPORTANT PODER CATALOGAR LES PERSONES QUE SÓN AL·LÈRGIQUES”

Té 50 anys. És el vicepresident primer del Col·legi de Metges de Barcelona. Al·lergòleg i pediatra, dirigeix el Servei d’Al·lergologia de l’Hospital de Nens de Barcelona i és director mèdic d’Al-lergo Centre.

El col·lectiu de persones al·lèrgiques està creixent?Sí, cada vegada més. Al món occiden-tal està previst que d’aquí a dues dè-cades la meitat de la població tindrà algun tipus de patologia al·lèrgica. En aquests moments, a Espanya tenim un 20-22 % de la població amb malalties al·lèrgiques.

Al·lèrgia i intolerància es barregen amb la legisla-ció, cal separar-les?Sí, la separació és bàsica. Una persona amb al-lèrgia queda sensibilitzada, hi ha un període en què aquesta persona s’exposa a una substància que li provoca una al·lèrgia i cada vegada que té una reacció és més forta que l’anterior, perquè ja està sensibilitzada i això és un mecanisme al·lèrgic. En canvi, una intolerància vol dir que, en un moment donat, l’organisme no tolera bé una substància de-terminada, normalment és transitori i normalment en un moment determinat l’organisme no la tolera del tot bé. Sol ser transitòria i no acostuma a estar provocada per un mecanisme al·lèrgic.

Té sentit parlar de límits? Es pot parlar que per sota de dos ppm no es provocarà una reacció al·lèrgica?Crec que no. L’al·lèrgia no té res a veure amb la do-si. Les anafilàxies es poden produir amb quantitats molt petites. Una persona al·lèrgica a un crustaci no cal que se’l mengi, només inhalar-lo pot provocar la reacció.

Ha parlat d’anafilàxia i sensibilitat alimentària: són dos factors diferents?És molt important poder catalogar les persones que són al·lèrgiques, perquè quan comencen tenen pocs símptomes i llavors és possible tractar-les més bé. Es pot identificar l’aliment per tal que no hi estiguin en contacte, per no desenvolupar més símptomes. ❏

Alfons Malet i Casajuana, vicepresidente primero

del Colegio de Médicos de Barcelona

“ES MUY IMPORTANTE PODER CATALOGAR A LAS PERSONAS QUE SON ALÉRGICAS”

Tiene 50 años. Es el vicepresidente primero del Colegio de Médicos de Barcelona. Alergólogo y pediatra, dirige el Servei d’Al·lergologia de l’Hospital de Nens de Barcelona y es director médico de Al·lergo Centre.

¿El colectivo de personas alérgicas está creciendo?Sí, cada vez más. En el mundo occi-dental está previsto que de aquí dos décadas la mitad de la población ten-drá algún tipo de patología alérgica.

En estos momentos, en España estamos con un 20-22 % de la población con enfermedades alérgicas.

Alergia e intolerancia se mezclan con la legislación, ¿hace falta separarlas?Sí, la separación es básica. Una persona con alergia queda sensibilizada, hay un periodo en el que esa persona se expone a una sustancia que le provoca una alergia y cada vez que tiene una reacción es más virulenta que la anterior, porque ya está sensibiliza-da y eso es un mecanismo alérgico. En cambio, una intolerancia quiere decir que, en un momento dado, el organismo no tolera bien una sustancia determinada, normalmente es transitorio y normalmente en un mo-mento determinado el organismo no la tolera del todo bien. Suele ser transitoria y no acostumbra a estar pro-vocada por un mecanismo alérgico.

¿Tiene sentido hablar de límites? ¿Se puede ha-blar de que por debajo de dos ppm no se provo-cará una reacción alérgica? Creo que no. La alergia no tiene nada que ver con la do-sis. Las anafilaxias se pueden producir con cantidades muy pequeñas. Una persona alérgica a un crustáceo no hace falta que lo coma, sólo por inhalación puede provocar la reacción.

Ha hablado de anafilaxia y sensibilidad alimentaria: ¿son dos factores diferentes?Es muy importante poder catalogar a las personas que son alérgicas, porque cuando comienzan tienen pocos síntomas y entonces es posible tratarlas mejor. Se puede identificar al alimento para que no estén en contacto, para no desarrollar más síntomas. ❏

Page 19: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

19

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

PERMISOS D’ABOCAMENT: DRETS I DEURES

El tema va suscitar gran interès, ja que va comp-tar amb l’assistència d’unes trenta persones, que van poder seguir amb atenció les intervencions de quatre experts dels diferents àmbits implicats en la problemàtica que ens van intentar aportar una “mica de llum” sobre la matèria. En primer lloc, el Sr. Xavier Vicens ens va donar la visió de l’Administració, ja que és el cap del Departament d’Autoritzacions d’Aboca-ment de l’Agència Catalana de l’Aigua. Ens va des-criure el procés d’obtenció i renovació dels permisos d’abocament a la llera pública i els canvis esdevinguts amb l’entrada en vigor del Reial Decret 606/2003.

Ens va fer un repàs de les darreres normes publi-cades, que són transposicions de les directives euro-pees, i principalment va incidir en la 2000/60/CE, la Directiva marc de l’aigua, l’anomenada popularment “constitució” de l’aigua.

En l’àmbit estatal els canvis soferts en el Regla-ment del Domini Públic Hidràulic estan especificats en el Reial Decret 606/2003. S’hi preveuen tres principis d’actuació: en primer lloc, la prevenció de la contaminació, en segon lloc, la reparació del medi afectat i, finalment, el pagament, expressat en el ja famós “qui contamina, paga”.

Cal remarcar, però, que es donen situacions ben curioses, ja que es parteix de la base que, en princi-pi, queden prohibits tots els abocaments.

També és interessant fer la distinció entre els abocaments directes a llera, considerada un bé de titularitat pública inalienable, i els abocaments indirectes, és a dir, els que es fan a través de clave-gueres, canals de retorn de reg, etc.

Els objectius de qualitat

Com a punt final de la seva intervenció, el Sr. Vicens va dir que la finalitat de les autoritzacions d’aboca-ment és aconseguir els objectius de qualitat del medi receptor, que es vertebrarà a través del Pla Hidrològic de cada conca. Aquesta situació deroga les famoses taules I, II i III del Reglament anterior i ens porta a

PERMISOS DE VERTIDO: DERECHOS Y DEBERES

El tema suscitó gran interés, puesto que contó con la asistencia de unas treinta personas, que pudieron seguir con atención las intervenciones de cuatro ex-pertos de los distintos ámbitos implicados en la pro-blemática que nos intentaron aportar un “poco de luz” sobre la materia. En primer lugar, el Sr. Xavier Vicens nos dio la visión de la Administración, puesto que es el jefe del Departamento de Autorizaciones de Vertido de la Agència Catalana de l’Aigua. Nos describió el proceso de obtención y renovación de los permisos de vertido al cauce público y los cambios producidos con la entrada en vigor del Real Decreto 606/2003.

Nos hizo un repaso de las últimas normas publicadas, que son transposiciones de las directivas europeas, y principalmente incidió en la 2000/60/CE, la Directiva marco del agua, la denominada popularmente “consti-tución” del agua.

En el ámbito estatal los cambios experimentados en el Reglamento del Dominio Público Hidráulico vienen es-pecificados en el Real Decreto 606/2003. Se prevén en el mismo tres principios de actuación: en primer lugar, la prevención de la contaminación, en segundo lugar, la reparación del medio afectado y, finalmente, el pago, ex-presado en el ya famoso “quien contamina, paga”.

Sin embargo, debe destacarse que se dan situaciones bien curiosas, puesto que se parte de la base de que, en principio, quedan prohibidos todos los vertidos.

También es interesante hacer la distinción entre los vertidos directos a cauce, considerado un bien de titularidad pública inalienable, y los vertidos indi-rectos, es decir, los que se llevan a cabo a través de cloacas, canales de retorno de riego, etc.

Los objetivos de calidad

Como punto final de su intervención, el Sr. Vicens afirmó que la finalidad de las autorizaciones de vertido es conseguir los objetivos de calidad del medio recep-tor, que se vertebrará a través del Plan Hidrológico de cada cuenca. Esta situación deroga las famosas tablas I, II y III del Reglamento anterior y nos lleva a una

EL PASADO MES DE JUNIO SE CELEBRÓ EN EL IQS, ORGA-

NIZADA POR EL GRUPO PROFESIONAL DE MEDIO AMBIENTE,

UNA JORNADA SOBRE LOS PERMISOS DE VER TIDO: DERECHOS

Y DEBERES. LAS ÚLTIMAS NOVEDADES LEGISLATIVAS QUE SE

HAN APROBADO CONFORMAN UN COMPLEJO ENTRAMADO DONDE

LAS DISTINTAS PAR TES INTERESADAS TIENEN MUCHAS DIFICUL-

TADES PARA PODERSE MOVER CON CONOCIMIENTO DE CAUSA.

EL MES DE JUNY PASSAT ES VA CELEBRAR A L’IQS, ORGA-

NITZADA PEL GRUP PROFESSIONAL DE MEDI AMBIENT, UNA

JORNADA SOBRE ELS PERMISOS D’ABOCAMENT: DRETS

I DEURES. LES DARRERES NOVETATS LEGISLATIVES QUE

S’HAN APROVAT CONFORMEN UN ENTRAMAT COMPLEX ON LES

DIFERENTS PAR TS INTERESSADES TENEN MOLTA DIFICULTAT

PER PODER-SE MOURE AMB CONEIXEMENT DE CAUSA.

Page 20: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

20

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

21

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

una situació gens clara, on no hi ha una definició dels límits d’abo-cament, ja que s’han d’establir particularment per a cada interes-sat, fet que produeix, lògicament, molta confusió.

Seguidament, el Sr. Rafael Mantecón, cap de Ser veis de Control Ambiental de l’Entitat Me-tropolitana dels Serveis Hidràu-lics i Tractament de Residus, ens va descriure el procés d’obtenció i renovació de permisos d’aboca-ment a clavegueram.

En primer lloc, ens va fer una descripció del territori que com-prèn l’Entitat: uns 33 municipis al voltant de Barcelona, que signifiquen uns 600 km2 i les instal·lacions de depuració que hi funcionen. Hi tenim dues depu-radores petites: Vallvidrera i Begues, amb un cabal de tractament d’uns 400 m3/dia, després hi ha tres plantes biològiques de més cabal (uns 75.000 m3/dia) situades a Gavà-Viladecans, Montcada i Sant Feliu de Llobregat, i, finalment, les dues grans plantes de tractament, la del Besòs i la del Prat, que poden tractar uns 400.000 m3/dia.

La legislació actualment vigent

Ens va explicar els canvis establerts en el nou Re-glament Metropolità d’abocaments al clavegueram, incidint en el fet que cal distingir entre l’autorització de connexió i la d’abocament, dues situacions que requereixen dues autoritzacions independents.

S’afavoreix i s’estimula que l’empresa faci els seus autocontrols i en tot moment sàpiga el que està abocant a la claveguera. Actualment existeixen equips de control, no excessivament cars, que per-meten tenir controlat aquest aspecte.

Com a canvi important va remarcar que ara el silen-ci administratiu s’ha convertit en negatiu, si no hi ha resposta al cap de sis mesos.

El Sr. Mantecón va apuntar, donada la complicada situació de la legislació actualment vigent, que és important tenir un bon canal de comunicació entre l’Administració i l’interessat, amb vista a poder anar tractant i corregint aquestes indefinicions a què ens porta la normativa.

El Sr. Carlos Menéndez, advocat i president de la sec-ció de Dret Ambiental de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, ens va parlar de les experiències pràcti-

situación nada clara, donde no existe una definición de los límites de vertido, puesto que se han de establecer particularmente para cada interesado, lo que produce, lógicamente, gran confusión.

Seguidamente, el Sr. Rafael Mantecón, jefe de Servicios de Control Ambiental de la Entidad Metropolitana de los Servicios Hidráulicos y Tratamiento de Resi-duos, nos describió el proceso de obtención y renovación de permi-sos de vertido a alcantarillado.

En primer lugar, nos hizo una descripción del territorio que abarca la Entidad: unos 33 mu-nicipios alrededor de Barcelona, que suponen unos 600 km2 y las instalaciones de depuración que allí funcionan. Tenemos dos depu-

radoras pequeñas: Vallvidrera y Begues, con un caudal de tratamiento de unos 400 m3/día, después hay tres plantas biológicas de más caudal (unos 75.000 m3/día) situadas en Gavà-Viladecans, Montcada y Sant Feliu de Llobregat, y, finalmente, las dos grandes plantas de tra-tamiento, la del Besòs y la de El Prat, que pueden tratar unos 400.000 m3/día.

La legislación actualmente vigente

Nos explicó los cambios establecidos en el nuevo Re-glamento Metropolitano de vertidos al alcantarillado, in-cidiendo en el hecho de que es preciso distinguir entre la autorización de conexión y la de vertido, dos situaciones que requieren dos autorizaciones independientes.

Se favorece y se estimula que la empresa realice sus autocontroles y en todo momento sepa lo que está vertiendo a la alcantarilla. En la actualidad exis-ten equipos de control, no excesivamente caros, que permiten tener controlado este aspecto.

Como cambio importante insistió en que ahora el silencio administrativo se ha convertido en negativo, si no hay respuesta pasados seis meses.

El Sr. Mantecón apuntó, dada la complicada situa-ción de la legislación actualmente vigente, que es im-portante tener un buen canal de comunicación entre la Administración y el interesado, de cara a poder ir tratando y corrigiendo estas indefiniciones a que nos lleva la normativa.

El Sr. Carlos Menéndez, abogado y presidente de la sección de Derecho Ambiental del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona, nos habló de las experien-

Page 21: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

20

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

21

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

ques jurídiques en matèria d’abocaments. Va comen-çar exposant que es parteix de la prohibició general de qualsevol tipus d’abocament. Després, lògicament, s’han d’anar autoritzant determinades situacions.

El canvi dels límits d’abocament cap als objectius de qualitat ens ha portat a una indefinició i a una situació en què hi ha una gran discrecionalitat tèc-nica per part de l’Administració. Aquest fet provoca situacions realment difícils de tractar per part de l’in-dustrial. També va incidir, com el ponent anterior, en la necessitat d’arribar a un bon nivell de comunicació amb l’Administració per poder desbloquejar moltes situacions realment complexes que s’arriben a pro-duir en el dia a dia.

Experiències tècniques

Finalment, el Sr. Germán Fañanas, gerent de LEF Ingenieros, ens va parlar de diferents experiències tècniques en els sectors químic i tèxtil. Va exposar quatre exemples, de quatre industrials, i en cada cas va detallar els passos que havien fet per aconseguir el preuat permís d’abocament.

El primer que ha de fer un industrial és conèixer per fectament les característiques de les seves aigües residuals. Així, haurà de fer un estudi ben acurat de la situació per tal de poder cercar aquells fluxos que es poden separar del total o aquells al-tres que es podrien valoritzar com a residus, analit-zar les possibilitats d’estalvi d’aigua, etc.

Cada situació s’haurà d’estudiar des de tres punts de vista: el legal, el tècnic i l’econòmic.

Fañanas va apuntar que la normativa ambiental ha de servir a les empreses de valuosa oportunitat per a la millora del seu procés productiu. També va incidir en el fet que és important establir una comunicació fluïda amb l’Administració i va remarcar que això no sempre és possible, principalment en el tema tècnic, cosa que fa allargar totes aques-tes sol·licituds de per-misos d’abocaments. Va posar l’exemple d’una empresa d’ado-bament de la pell de Vic que aquest any 2005 ha tancat la instal-lació per instal·lar-se a l’Aragó. Aquesta “des-localització ambiental” és el que entre tots hem d’evitar que es repeteixi en un futur immediat. ❏

cias prácticas jurídicas en materia de vertidos. Empe-zó exponiendo que se parte de la prohibición general de cualquier tipo de vertido. Después, lógicamente, se han de ir autorizando determinadas situaciones.

El cambio de los límites de vertido hacia los obje-tivos de calidad nos ha llevado a una indefinición y a una situación en las que hay una gran discrecio-nalidad técnica por parte de la Administración. Este hecho provoca situaciones realmente difíciles de tratar por parte del industrial. También incidió, como el ponente anterior, en la necesidad de llegar a un buen nivel de comunicación con la Administración pa-ra poder desbloquear muchas situaciones realmente complejas que se llegan a producir en el día a día.

Experiencias técnicas

Finalmente, el Sr. Germán Fañanas, gerente de LEF Ingenieros, nos habló de varias experiencias técni-cas en los sectores químico y textil. Expuso cuatro ejemplos, de cuatro industriales, y en cada caso detalló los pasos que habían dado para conseguir el preciado permiso de vertido.

Lo primero que tiene que hacer un industrial es co-nocer perfectamente las características de sus aguas residuales. Así, tendrá que hacer un estudio bien deta-llado de su situación para poder buscar aquellos flujos que se puedan separar del total o aquellos otros que se podrían valorizar como residuos, analizar las posibi-lidades de ahorro de agua, etc.

Cada situación se tendrá que estudiar desde tres puntos de vista: el legal, el técnico y el económico.

Fañanas apuntó que la normativa ambiental tiene que servir a las empresas de valiosa oportunidad para la me-jora de su proceso productivo. También incidió en el he-cho de que es importante establecer una comunicación fluida con la Administración e insistió en que esto no siempre es posible, principalmente en el tema técnico,

lo que hace que todas estas solicitudes de permisos de vertidos se alarguen. Puso el ejemplo de una empre-sa de curtidos de pie-les de Vic que este año 2005 ha cerrado la ins-talación para instalarse en Aragón. Esta “des-localización ambiental” es lo que entre todos debemos intentar que no se repita en un futu-ro inmediato. ❏

Page 22: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

22

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

23

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL AL RD 9/2005

Joan Anton Domènech (cap del Departament de Gestió de l’Agència de Residus de Catalunya) va explicar als oients com es desenvolupa a Catalunya el Reial Decret 9/2005, que estableix quines són les activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i els estàndards per declarar un sòl contaminat (SC). El RD 9/2005, que recull par t de la Llei 10/1998, segons va explicar Domènech, té un doble objectiu: establir una relació d’acti-vitats potencialment contaminants del sòl, i adoptar i definir els criteris i els estàndards per a la declaració de SC, que par tiran del risc que suposin per a les persones o els ecosistemes determinades concentracions de substàncies contaminants en el sòl (es pot trobar més infor-mació del RD 9/2005 a la web de la Generalitat http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/ips.html).

Com recuperar un SC

Anna Mestres (HERA-SEGASA) va presentar els diferents mecanismes d’acció que es poden aplicar per descontaminar un SC, que es divideixen en els que afecten directament el focus de contaminació, els que es basen en mecanismes de mobilització

LA CONTAMINACIÓN DEL SUELO EN EL RD 9/2005

Joan Anton Domènech (jefe del Departamento de Gestión de la Agencia de Residuos de Catalunya) ex-plicó a los oyentes cómo se desarrolla en Catalunya el Real Decreto 9/2005, que establece cuáles son las actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y los estándares para declarar un suelo contaminado (SC). El RD 9/2005, que recoge parte de la Ley 10/1998, según explicó Doménech, tiene un doble objetivo: establecer una relación de actividades potencialmente contaminantes del sue-lo, y adoptar y definir los criterios y los estándares para la declaración de un SC, que partirán del riesgo que supongan para las personas o los ecosistemas determinadas concentraciones de sustancias conta-minantes en el suelo (se puede encontrar más infor-mación del RD 9/2005 en la web de la Generalitat http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/ips.html).

Cómo recuperar un SC

Anna Mestres (HERA-SEGASA) presentó los dife-rentes mecanismos de acción que pueden aplicarse para descontaminar un SC, que se dividen en los que afectan directamente al foco de contaminación, los que se basan en mecanismos de movilización

EL PASADO 29 DE SEPTIEMBRE, LA SALA BLAVA DEL IQS

ACOGIÓ LA JORNADA LA CONTAMINACIÓN DEL SUELO: SITUA-

CIÓN ACTUAL, ORGANIZADA POR EL GRUPO PROFESIONAL

DE MEDIO AMBIENTE Y LA A-IQS, CON NOVATERRA COMO

ESPÓNSOR. LA DIFERENTE PROCEDENCIA DE LOS PONENTES

PERMITIÓ QUE LOS PAR TICIPANTES CONOCIERAN EL ENTOR-

NO LEGAL DE LA CONTAMINACIÓN DEL SUELO DESDE DIFE-

RENTES PERSPECTIVAS.

EL 29 DE SETEMBRE, LA SALA BLAVA DE L’IQS VA

ACOLLIR LA JORNADA LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL: SITU-

ACIÓ ACTUAL, ORGANITZADA PEL GRUP PROFESSIONAL

DE MEDI AMBIENT I L’A-IQS, AMB NOVATERRA COM

A ESPÒNSOR. LA PROCEDÈNCIA DIVERSA DELS PONENTS

VA PER METRE QUE ELS PAR TICIPANTS CONEGUESSIN

L’ENTORN LEGAL DE LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL DES DE

DIFERENTS PERSPECTIVES.

Juan Antonio Loste Joan Anton Domènech

Page 23: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

22

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

23

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

(confinament, contenció) i els que afecten els recep-tors crítics, de manera que s’evita que els receptors entrin en contacte amb els contaminants. Les es-tratègies de recuperació, per la seva banda, poden ser tècniques de sanejament, de confinament o de contenció, i les formes d’aplicació de les tecnologies per descontaminar són in situ (actuació sobre els contaminants en la seva localització, sense excava-ció del sòl –fórmula més recomanada en el decret–), o ex situ (amb excavació prèvia del sòl, amb un trac-tament a l’emplaçament o on site, o amb tractament fora d’aquest o off site). Mestres va enumerar i ex-plicar com funcionaven diferents processos de recu-peració, agrupats en físics, biològics, tèrmics i altres (excavacions i disposicions controlades, oxidacions reduccions, etc.).

Solars històricament

contaminats

Juan Antonio Loste (Schi-ller Abogados) va explicar la dificultat que es pre-senta davant de contami-nacions històriques del sòl, les quals, segons va observar, no es tenen en compte de forma específi-ca al nou RD 9/2005. Loste va aler tar que difí-cilment es podran em-prendre accions contra els causants de la contaminació o contra el posse-ïdor o propietari del sòl contaminat, de manera que caldria diferenciar dos règims jurídics en matèria de SC: un de general, per a contaminacions con-temporànies o futures, i un altre d’especial, per a contaminacions del passat. Com a possible alter-nativa a aquesta situació, Loste va presentar les solucions adoptades per algunes comunitats autò-nomes, com el País Basc, on s’estableixen com a causes d’exclusió de la responsabilitat el supòsit de contaminació de sòl produïda d’acord amb auto-ritzacions, o els permisos d’acord amb la llei o l’estat de la ciència del moment en què es va pro-duir la contaminació. No obstant això, el RD 9/2005 inclou la possibilitat que en contaminacions històriques es puguin adoptar solucions de recupe-ració menys costoses, orientades a reduir l’exposi-ció de la contaminació.

Loste va afegir que cal ser proactiu, de manera que, si hi ha indicis que en un sòl hi va haver activi-tats contaminants, cal avançar-se i investigar.

(confinamiento, contención) y los que afectan a los receptores críticos, de forma que se evita que los re-ceptores entren en contacto con los contaminantes. Las estrategias de recuperación, por su parte, pue-den ser técnicas de saneamiento, de confinamiento o de contención, y las formas de aplicación de las tecnologías para descontaminar son in situ (actua-ción sobre los contaminantes en su localización, sin excavación del suelo –fórmula más recomendada en el decreto–), o ex situ (con excavación previa del su-elo, con un tratamiento al emplazamiento u on site, o con tratamiento fuera de este u off site). Mestres enumeró y explicó cómo funcionaban diferentes pro-cesos de recuperación, agrupados en físicos, biológi-cos, térmicos y otros (excavaciones y disposiciones controladas, oxidaciones, reducciones, etc.).

Solares históricamente

contaminados

Juan Antonio Loste (Schi-ller Abogados) explicó la dificultad que se presenta ante contaminaciones his-tóricas del suelo, que, se-gún observó, no se tienen en cuenta de forma especí-fica en el nuevo RD 9/2005. Loste alertó que difícilmen-te podrán emprenderse ac-ciones contra los causantes de la contaminación o con-

tra el poseedor o propietario del suelo contamina-do, de forma que habría que diferenciar dos regímenes jurídicos en materia de SC: uno gene-ral, para contaminaciones contemporáneas o fu-turas, y otro especial, para contaminaciones del pasado. Como posible alternativa a esa situación, Loste presentó las soluciones adoptadas por al-gunas comunidades autónomas, como el País Vasco, donde se establecen como causas de ex-clusión de la responsabilidad el supuesto de con-taminación de suelo producida de acuerdo a autorizaciones, o los permisos de acuerdo a la ley o el estado de la ciencia del momento en el que se produjo la contaminación. Sin embargo, el RD 9/2005 incluye la posibilidad que en contamina-ciones históricas se puedan adoptar soluciones de recuperación menos costosas, orientadas a reducir la exposición de la contaminación.

Loste añadió que hay que ser proactivo, de forma que, si hay indicios de que en un suelo hubo activida-des contaminantes, hay que adelantarse e investigar.

Ferran Ginette Anna Mestres

Page 24: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

24

G R U P S P R O F E S S I O N A L S G R U P O S P R O F E S I O N A L E S

La importància de la gestió del sòl

Ferran Ginette (NOVAterra Serveis i Solucions Mediambientals), que va alertar del gran desconei-xement que hi ha a Espanya de SC, en comparació amb altres països occidentals, va oferir alguns con-sells als oients relacionats amb els SC: incloure la gestió del sòl en el sistema de gestió mediambiental de l’empresa, donada la incidència sobre el sector industrial de la normativa sobre sòls contaminats; tenir en compte les greus responsabilitats legals que pot comportar una gestió incorrecta de SC, i ser conscient que un SC representa un passiu ambiental i econòmic que implica pèrdua de valor de l’activitat i de la propietat immobiliària.

Ginette també va establir les pautes de la investiga-ció preliminar d’un SC, va presentar la fase d’avalua-ció de la investigació i de la investigació detallada, i alhora va explicar diferents tècniques d’investigació.

Organitzadors i assistents

El Comitè Organitzador de l’acte va estar format per Jordi Caldés, de l’Agència Catalana de Residus de Catalunya; Pepa Nebot, del Grupo Hera; Albert Puyuelo, del Grup d’Assessors Mediambientals, S.L. (GAMA); Joan Ramon Farré, d’Energis Valorización de Residuos, S.A., i Pascual Vall, de FMC Foret. Després de la jornada es va oferir un refrigeri als 55 participants a l’acte. ❏

La importancia de la gestión del suelo

Ferran Ginette (NOVATerra Serveis i Solucions Me-diambientals), que alertó del gran desconocimiento que hay en España de SC, en comparación con otros países occidentales, ofreció algunos consejos a los oyentes relacionados con los SC: incluir la gestión del suelo en el sistema de gestión medioambiental de la empresa, dada la incidencia sobre el sector in-dustrial de la normativa sobre suelos contaminados; tener en cuenta las graves responsabilidades legales que puede comportar una gestión incorrecta de SC, y ser consciente de que un SC representa un pasivo ambiental y económico que implica pérdida de valor de la actividad y la propiedad inmobiliaria.

Ginette también estableció las pautas de la investi-gación preliminar de un SC, presentó la fase de evalua-ción de la investigación y de la investigación detallada, y a la vez explicó diferentes técnicas de investigación.

Organizadores y asistentes

El Comité Organizador del acto estuvo formado por Jordi Caldés, de la Agencia Catalana de Residuos de Catalunya; Pepa Nebot, del Grupo Hera; Albert Puyuelo, del Grup d’Assessors Mediambientals, S.L. (GAMA); Joan Ramon Farré, de Energis Valorización de Residuos, S.A., y Pascual Vall, de FMC Foret. Después de la jornada se ofreció un refrigerio a los 55 participantes en el acto. ❏

Page 25: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

25

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

LES TARDES ASSOCIACIÓ DEL CENTENARI

Si us plau, doni’ns algunes dades històriques de les Tardes Associació.Aquest curs entrem en la seva sisena edició. En la suma de les cinc anteriors, en un total de 53 Tardes hi han participat 170 ponents o moderadors, que perta-nyen a 111 empreses o organismes, tots d’altíssim ni-vell. Per exemple, hem tingut amb nosaltres Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Artur Mas, José Bono, Lluís Franco, Ramon Espadaler, Jordi Vilajoana, Miquel Valls, Antoni Negre, Xavier Trias, Josep Piqué, Joan Laporta, Ricard Fornesa, Josep M. Bach, Ricard M. Carles, Antoni Brufau, Juan Echevarría, Anna Birulés, Marc Duhem, Shobby Makhoul, Emilio Sánchez Vicario, Pedro de la Rosa, etc.

Què tal l’assistència d’associats?Doncs la veritat és que molt bona. En general, els as-sociats han acollit les conferències amb gran interès. S’ha passat d’un primer curs (2000-01) en què vam te-nir 64 assistents per Tarda, a un 2003-04 en què vam arribar a la xifra rècord de 151 assistents per Tarda. En total, el maig de 2005 ja s’havien registrat 5.272 assis-

LAS TARDES ASSOCIACIÓ DEL CENTENARIO

Por favor, denos algunos datos históricos de las Tardes Associació.Este curso entramos en su sexta edición. En la suma de las cinco anteriores, en un total de 53 Tardes han par-ticipado 170 ponentes o moderadores, pertenecientes a 111 empresas u organismos, todos ellos de altísimo nivel. Por ejemplo, hemos tenido con nosotros a Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Artur Mas, José Bono, Lluís Franco, Ramon Espadaler, Jordi Vilajoana, Miquel Valls, Antoni Negre, Xavier Trias, Josep Piqué, Joan Laporta, Ricard Fornesa, Josep M. Bach, Ricard M. Carles, Antoni Brufau, Juan Echevarría, Anna Birulés, Marc Duhem, Shobby Makhoul, Emilio Sánchez Vicario, Pedro de la Rosa, etc.

¿Qué tal la asistencia de asociados? Pues la verdad es que muy buena. En general, los aso-ciados han acogido las conferencias con gran interés. Se ha pasado de un primer curso (2000-01) en que tuvimos 64 asistentes por Tarde, a un 2003-04 en que alcanzamos la cifra récord de 151 asistentes por Tarde. En total, en mayo de 2005 se habían registrado

ÍÑIGO BABOT, 41 AÑOS, LICENCIADO EN CIENCIAS QUÍMICAS

URL (IQS), INGENIERO INDUSTRIAL URL Y PDG POR EL

IESE, HA SIDO DIRECTOR GENERAL DE DESA, S.A. Y DIREC-

TOR GENERAL DE GEOPLANETA, S.A. (GRUPO PLANETA).

ACTUALMENTE, ES DIRECTOR GENERAL DE AFREX HOLDING.

COMO MIEMBRO DE LA JUNTA DIRECTIVA DE LA A-IQS

(TESORERO), ES EL COORDINADOR DEL PROGRAMA DE LAS

TARDES ASSOCIACIÓ, QUE, ESTE CURSO, CELEBRAN SU

SEXTA EDICIÓN Y SE UNEN A LOS ACTOS DEL CENTENARIO

DEL IQS.

ÍÑIGO BABOT, 41 ANYS, LLICENCIAT EN CIÈNCIES QUÍMIQUES

URL (IQS), ENGINYER INDUTRIAL URL I PDG PER L’IESE,

HA ESTAT DIRECTOR GENERAL DE DESA, S.A. I DIREC-

TOR GENERAL DE GEOPLANETA, S.A. (GRUPO PLANETA).

ACTUALMENT, ÉS DIRECTOR GENERAL D’AFREX HOLDING.

COM A MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’A-IQS

(TRESORER), ÉS EL COORDINADOR DEL PROGRAMA DE LES

TARDES ASSOCIACIÓ, QUE, AQUEST CURS, POR TEN A TERME

LA SISENA EDICIÓ I S’UNEIXEN ALS ACTES DEL CENTENARI

DE L’IQS.

Page 26: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

26 27

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

ya 5.272 asistencias, lo cual da un promedio de más de 99 participantes por sesión, en el total de estos 5 programas. Desde cualquier punto de vista que se mire y comparado con cualquier otro programa de reciclaje continuo, de cualquier otra escuela o universidad que conozcamos, la respuesta es realmente satisfactoria.Los medios de comunicación también han prestado atención destacada a nuestras Tardes en numerosas ocasiones, pues no pocas personalidades las han aprovechado para hacer declaraciones que adquirie-ron luego una gran trascendencia.

¿Hay alguna novedad relevante en la presente edición?Sí. Este año las Tardes Associació se suman a las celebraciones del centenario del IQS y, por ello, se lla-man Tardes Associació del Centenario. Con tal motivo, asesorados y ayudados por el propio centro a través de su Comité Académico del Centenario, hemos querido darles un corte muy académico, invitando a verdaderas primeras espadas del mundo de la ciencia, la técnica y la economía. Si leen el programa, podrán apreciarlo.

tències, la qual cosa dóna un promig de més de 99 par-ticipants per sessió, en el total d’aquests 5 programes. Des de qualsevol punt de vista que es miri i comparat amb qualsevol altre programa de reciclatge continu, de qualsevol altra escola o universitat que coneguem, la resposta és realment satisfactòria.Els mitjans de comunicació també han posat una atenció destacada a les nostres Tardes en nombro-ses ocasions, ja que no poques personalitats les han aprofitat per fer declaracions que després han adquirit una gran transcendència.

Hi ha alguna novetat rellevant aquesta edició?Sí. Enguany les Tardes Associació se sumen a les ce-lebracions del centenari de l’IQS i, per això, es diuen Tardes Associació del Centenari. Amb aquest motiu, as-sessorats i ajudats pel mateix centre per mitjà del seu Comitè Acadèmic del Centenari, hem volgut donar-hi un caire més acadèmic, convidant a veritables primeres figures del món de la ciència, la tècnica i l’economia. Si llegeixen el programa ho podran apreciar.

Page 27: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

26 27

TA R D E S A S S O C I A C I ÓTA R D E S A S S O C I A C I Ó

Què diria als associats per animar-los a continuar venint a les sessions?Tal com he dit, voldria, sobretot, agrair la resposta tan positiva que ja ens estan donant una gran majoria d’alumnes i exalumnes de l’IQS. Però també voldria convidar els associats que encara no han pogut venir perquè ens acompanyin en alguna o algunes sessions que els interessi: s’ho passaran molt bé, s’oxigena-ran, coneixeran gent molt interessant, podran xerrar amb ells de tu a tu i aprofitaran el temps.Els ponents dialoguen d’una manera realment propera amb els assistents. Poder conversar amb aquestes persones és una experiència única. Després te’n vas a casa amb la sensació de conèixer molt més bé el tema tractat a la Tarda i d’haver tingut l’oportunitat de viure’l al costat d’un veritable expert en la matèria. Els asseguro que val la pena. ❏

¿Qué les diría a los asociados para animarles a que sigan acudiendo a las sesiones?Como he dicho, querría, sobre todo, agradecer la respu-esta tan positiva que ya nos están dando una gran may-oría de alumnos y ex alumnos del IQS. Pero también querría invitar a los asociados que aún no han podido venir a que nos acompañen en alguna o algunas sesio-nes que sean de su interés: lo pasarán muy bien, se oxigenarán, conocerán a gente muy interesante, podrán charlar con ellos de tú a tú y aprovecharán el tiempo.Los ponentes dialogan de un modo realmente cercano con los asistentes. Poder conversar con esas personas es una experiencia única. Uno se va a casa con la sen-sación de conocer mucho mejor el tema tratado durante la Tarde y haber tenido la oportunidad de vivirlo al lado de un verdadero experto en la materia. Les aseguro que vale la pena. ❏

LOS JUEGOS OLÍMPICOS10 de noviembre de 2005Juan Antonio Samaranch (presidente de Honor del COI)

ET SI LES CHIMISTES ARRÊTAIENT TOUT?17 de noviembre de 2005Prof. Armand Lattes (presidente de la Société Française de Chimie – SFC)

CHEMICAL AND PROCESS ENGINEERING: PAST, PRESENT AND ITS PIVOTAL PLACE AND ROLE IN FUTURE IN THE FRAME OF GLOBALISATION24 de noviembre de 2005Prof. Jean-Claude Charpentier (presidente de la European Federation of Chemical Engineering- EFCE)

INVERTIR EN MERCADOS DE RENTA VARIABLE19 de enero de 2006Joan Hortalà (presidente de la Bolsa de Barcelona)

EL NOU ESTATUT26 de enero de 2006Josep Antoni Duran Lleida (presidente del Comité de Gobierno de Unió Democràtica de Catalunya)

EL CICLISMO PROFESIONAL, POR DENTRO23 de febrero de 2006Carlos de Andrés (periodista RTVE)

LA GLOBALIZACIÓN9 de marzo de 2006 (pendiente de confirmar)Prof. Xavier Sala i Martín (catedrático de Economía de la Universidad de Columbia y Premio Rey Juan Carlos I de Economía)

NATURAL-ARTIFICIAL: UNA MIRADA RETROSPEC-TIVA A LA QUÍMICA COM A PROFESSIÓ25 de abril de 2006Prof. Agustí Nieto-Galán (profesor del Departamento de Filosofía, Área de Historia de la Ciencia, UAB)

TARDES ASSOCIACIÓ DEL CENTENARI 2005-2006

Page 28: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

28 29

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

EL REPTE D’INVESTIGAR AL MIT

Examinacions contínues

Tal com va explicar la Dra. Balcells, la vida de l’in-vestigador al MIT està regida per “no tenir un sou fix, no poder desconnectar mai i tenir una motivació molt elevada i alhora una ment molt inquieta”. Els ingres-sos dels investigadors, segons va explicar, provenen dels diners que es donen per als projectes que s’han assignat a cadascú. Abans, l’investigador haurà ha-gut de presentar uns 20 projectes per a tot l’any, esperant, almenys, que n’hi toqui un, tot i que això depèn del veredicte final d’un comitè de professors. Per la seva banda, l’equip docent tampoc no s’allibe-ra de l’exigència del MIT, ja que, després de passar nombrosos obstacles, només una quarta part dels professors associats arriben a ser catedràtics, i, d’altra banda, són avaluats contínuament.

Dificultats per desconnectar

Pel que fa al temps de descans, la Dra. Balcells expli-ca que, abans de tenir la seva filla, treballava cada cap de setmana i sempre en un marc de competició extre-ma, gaudint només de deu dies a l’any de vacances, tot i que, en una època determinada, fins i tot li van sem-blar excessius: “Recordo una vegada que ho vaig deixar cinc dies i de seguida em vaig sentir ‘despullada’.”

EL RETO DE INVESTIGAR EN EL MIT

Exámenes continuos

Tal como explicó la Dra. Balcells, la vida del investiga-dor en el MIT está regida por “no tener un sueldo fijo, no poder desconectar nunca y tener una motivación muy elevada y a la vez una mente muy inquieta”. Los in-gresos de los investigadores, según explicó, provienen del dinero que se dan para los proyectos que se han asignado a cada cual. Antes, el investigador habrá teni-do que presentar unos 20 proyectos para todo el año, esperando, al menos, que le toque uno, aunque eso depende del veredicto final de un comité de profesores. Por su parte, el equipo docente tampoco se libera de la exigencia del MIT, ya que, después de pasar nume-rosos obstáculos, solamente una cuarta parte de los profesores asociados llegan a ser catedráticos, y, por otra parte, son evaluados continuamente.

Dificultades por desconectar

En referencia al tiempo de descanso, la Dra. Balcells explica que, antes de tener a su hija, trabajaba cada fin de semana y siempre en un marco de competición extrema, disfrutando solamente de diez días al año de vacaciones, aunque, en una determinada época, inclu-so le parecieron excesivos: “Recuerdo una vez que lo dejé cinco días y en seguida me sentí ‘desnuda’.”

LA DRA. MERCÈ BALCELLS (INGENIERÍA QUÍMICA IQS),

INVESTIGADORA DEL MIT (MASSACHUSSETS INSTITUTE OF

TECHNOLOGY), CON SEIS AÑOS A LA ESPALDA EN ESE CEN-

TRO, FUE PARA LOS OYENTES DE LAS TARDES ASSOCIACIÓ UN

TESTIGO DE EXCEPCIÓN DE CÓMO FUNCIONA EL PRESTIGIOSO

INSTITUTO, DEL QUE HAN SALIDO 59 PREMIOS NOBEL.

LA DRA. MERCÈ BALCELLS (ENGINYERIA QUÍMICA IQS),

INVESTIGADORA DEL MIT (MASSACHUSSETS INSTITUTE OF

TECHNOLOGY), AMB SIS ANYS A L’ESQUENA EN AQUEST CEN-

TRE, VA SER PER ALS OIENTS DE LES TARDES ASSOCIACIÓ UN

TESTIMONI D’EXCEPCIÓ DE COM FUNCIONA AQUEST PRESTIGI-

ÓS INSTITUT, DEL QUAL HAN SOR TIT 59 PREMIS NOBEL.

Page 29: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

28 29

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

Hores fructíferes

El lema del MIT és un indicador que els investiga-dors que tenen el privilegi de treballar-hi no estan aïllats del món exterior: “L’èxit professional es forja combinant l’ensenyament i la investigació per soluci-onar problemes de la vida real.” D’aquesta manera, i tal com ja s’ha demostrat repetidament, amb nom-brosos invents i 80 patents anuals nascudes al MIT, les hores de laboratori acaben tenint sempre una aplicació (o almenys aquesta és la intenció del cen-tre). D’altra banda, el MIT es caracteritza pel fet que la relació entre companys està fortament marcada per la competència, tal com va explicar Balcells: “Co-mentem les idees amb els altres, però sempre amb prudència, ja que potser les utilitzen.” Aquest entorn propicia la tràgica dada que el MIT sigui la universitat americana amb més índex de suïcidis.

Els números del centre

La complexitat i l’extensió del MIT està en conso-nància amb la seva envergadura mundial. Gairebé 700.000 m2 de terreny que engloben 142 edificis amb el sistema de túnels més gran del món obliguen, com

Horas fructíferas

El lema del MIT es un indicador de que los investiga-dores que tienen el privilegio de trabajar allí no están aislados del mundo exterior: “El éxito profesional se forja combinando la enseñanza y la investigación para solucionar problemas de la vida real.” De esa forma, y tal como ya se ha demostrado repetidamente, con numerosos inventos y 80 patentes anuales nacidas en el MIT, las horas de laboratorio terminan teniendo siempre una aplicación (o al menos ésa es la intención del centro). Por otra parte, el MIT se caracteriza por el hecho de que la relación entre compañeros está fuer-temente marcada por la competencia, tal como explicó Balcells: “Comentamos las ideas con los demás, pero siempre con prudencia, ya que puede que las utilicen.” Ese entorno propicia el trágico dato de que el MIT sea la universidad americana con mayor índice de suicidios.

Los números del centro

La complejidad y la extensión del MIT está en conso-nancia con su envergadura mundial. Casi 700.000 m2 de terreno que engloban 142 edificios con el sistema de túneles más grande del mundo obligan, como expli-

Dra. Mercè Balcells

Page 30: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

30

TA R D E S A S S O C I A C I Ó TA R D E S A S S O C I A C I Ó

có la Dra. Balcells, a dedicar los tres primeros meses de estada en el centro a conocerlo y familiarizarse mí-nimamente con él. Otras cifras significativas del MIT son los precios de la matrícula para los estudiantes que quieren hacer la carrera allí: 30.000 $ el primer ciclo, más 10.000 $ por la residencia. Pero esa barre-ra es relativa, ya que el 72 % de los estudiantes que consiguen entrar disfrutan de una beca del MIT.

Dado que es imprescindible tener un estado mental óptimo para permanecer en ese centro, se potencia mucho el deporte, con dos piscinas olímpicas, por ejem-plo, que permiten a estudiantes e investigadores oxige-narse antes de empezar la carrera en el laboratorio.

Los IQS en Massachussets

Aunque, en un principio, la Dra. Balcells debía con-tar con la compañía del Dr. Carlos Semino, también investigador del MIT, lo excusó explicando que les habían aceptado un proyecto común entre el MIT y el IQS, y que el Dr. Semino había tenido que ir a firmarlo a Bruselas. Esa circunstancia permitió a los asistentes intuir la validez de los IQS ante el prestigi-oso centro norteamericano, tal como confirmó luego la Dra. Balcells: “Desde allí se considera que los IQS están muy preparados.” Sin embargo, la presencia de los españoles todavía es testimonial en el MIT, ya que, de los 2.724 doctorandos extranjeros que hay, solamente 40 son españoles. De ellos, 7 provienen del IQS y 3 de esos estudiantes del Químico han sido aceptados para hacer la tesis. ❏

va explicar la Dra. Balcells, a dedicar els tres primers mesos d’estada al centre a conèixer-lo i familiaritzar-s’hi mínimament. Altres xifres significatives del MIT són els preus de la matrícula per als estudiants que hi volen fer la carrera: 30.000 $ el primer cicle, més 10.000 $ per la residència. Aquesta barrera, però, és relativa, ja que el 72 % dels estudiants que aconse-gueixen entrar-hi gaudeixen d’una beca del MIT.

Donat que és imprescindible tenir un estat mental òptim per romandre en aquest centre, es potencia molt l’esport, amb dues piscines olímpiques, per exemple, que permeten a estudiants i investigadors oxigenar-se abans de començar la cursa al laboratori.

Els IQS a Massachussets

Tot i que, en un principi, la Dra. Balcells havia de comptar amb la companyia del Dr. Carlos Semino, també investigador del MIT, va excusar-lo explicant que els havien acceptat un projecte comú entre el MIT i l’IQS, i que el Dr. Semino l’havia hagut d’anar a firmar a Brussel·les. Aquesta circumstància va per-metre als assistents intuir la validesa dels IQS davant del prestigiós centre nord-americà, tal com després va confirmar la Dra. Balcells: “Des d’allà es considera que els IQS estan molt preparats.” No obstant això, la presència dels espanyols encara és testimonial al MIT, ja que, dels 2.724 doctorands estrangers que hi ha, només 40 són espanyols. D’aquests, 7 provenen de l’IQS i 3 d’aquests estudiants del Químic han estat acceptats per fer-hi la tesi. ❏

Page 31: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

31

PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA

El premi consisteix en un xec per valor de 4.000 euros, juntament amb un certificat i la presentació del guanya-dor en una sessió plenària a la conferència ESCAPE. Les despeses del viatge i el registre no excedeixen de 1.000 euros en total, que queden totalment coberts pel premi.

Cap PhD supervisor de la institució PhD dels premis pot fer una nominació. La tesi PhD nominada ha de pro-nunciar un tema rellevant en la presentació del CAPE (procés d’ajuda d’Enginyeria Informàtica), l’abast gene-ral d’aquest està definit a la pàgina web d’EFCE CAPE WP (http://www.cape-wp.kt.dtu.dk) i s’ha de publicar durant els dos anys de calendari que precedeixen a la cloenda del tancament de nominacions.

El primer premi es presentarà a ESCAPE’16 (que es durà a terme amb PSE’2006 a Garmisch-Partenkiirchen, Alemanya, el juliol de 2006). Les tesis PhD publicades el 2004 i 2005 es nominaran per a aquesta avaluació, amb data límit de 31 de desembre de 2005.

La còpia dels impresos i els procediments per a la selecció i la nominació dels candidats, l’ele-gibilitat, els terminis, la documentació, etc. es poden descarregar de la web d’EFCE CAPE WP (http://www.cape-wp.kt.dtu.dk/repor t) i també a la pàgina web d’EFCE (http://www.efce.info). ❏

PREMIO A LA EXCELENCIA

El premio consiste en un cheque por valor de 4.000 euros, junto con un certificado y la presentación del gana-dor en una sesión plenaria en la conferencia ESCAPE. Los costes del viaje y el registro no exceden de 1.000 euros en total, que quedan totalmente cubiertos por el premio.

Ningún PhD supervisor de la institución PhD de los pre-mios puede hacer una nominación. La tesis PhD nomina-da debe pronunciar un tema relevante en la presentación del CAPE (proceso de ayuda de Ingeniería Informática), el alcance general de éste está definido en la página web de EFCE CAPE WP (http://www.cape-wp.kt.dtu.dk) y debe ser publicado durante los dos años de calendario que preceden a la clausura del cierre de nominaciones.

El primer premio será presentado en ESCAPE’16 (que se celebrará con PSE’2006 en Garmisch-Partenkiirchen, Alemania, en julio de 2006). Las tesis PhD publicadas durante 2004 y 2005 serán nominadas para esta evalu-ación, con fecha límite de 31 de diciembre de 2005.

La copia de los impresos y los procedimientos para la selección y la nominación de los candidatos, la elegibilidad, los plazos, la documentación, etc. pu-eden ser descargados de la web de EFCE CAPE WP (http://www.cape-wp.kt.dtu.dk/report) y también en la página web de EFCE (http://www.efce.info). ❏

LA FEDERACIÓN EUROPEA DE INGENIERÍA QUÍMICA (EFCE)

TIENE EL PLACER DE ANUNCIAR EL ESTABLECIMIENTO DEL

PREMIO A LA EXCELENCIA, BIANUAL, PARA RECONOCER LA

TESIS PHD PUBLICADA HACE DOS AÑOS QUE DEMUESTRA LA

CONTRIBUCIÓN MÁS DESTACADA Y/O PRÁCTICA EN CAPE

(PROCESO DE AYUDA EN INGENIERÍA INFORMÁTICA).

LA FEDERACIÓ EUROPEA D’ENGINYERIA QUÍMICA (EFCE)

TÉ EL PLAER D’ANUNCIAR L’ESTABLIMENT DEL PREMI A

L’EXCEL·LÈNCIA, BIANUAL, PER RECONÈIXER LA TESI PHD

PUBLICADA FA DOS ANYS QUE DEMOSTRA LA CONTRIBUCIÓ

MÉS DESTACADA I/O PRÀCTICA EN CAPE (PROCÉS D’AJUDA

EN ENGINYERIA INFORMÀTICA).

E F C E E F C E

Aunque no estés asociado también puedes solicitar ser incluido en las listas de distri-bución por promoción IQS que se están elaborando. ¡Cuantos más compañeros de promoción haya más útil será la lista!

Encara que no estiguis associat també pots sol·licitar ser inclòs a les llistes de distribució per promoció IQS que s’estan elaborant. Com més companys de pro-moció hi hagi més útil serà la llista!

RECORDA! ¡RECUERDA!

Necessitem el teu e-mailNecesitamos tu e-mail

Page 32: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

32 33

GRUP D ’EXPER TS GRUPO DE EXPER TOS

Kenneth García

“ELS EXPERTS SÓN PERSONES EN QUI POTS CONFIAR”

Com vas conèixer el GE?Com que era delegat de la meva promoció, sempre vaig tenir un contacte bas-tant proper amb l’A-IQS i a més l’Associació sempre s’ha esforçat per pre-sentar-se als estudiants, explicant-los els seus ob-jectius, els seus serveis, etc. A partir d’aquí, vaig conèixer en Máximo Hi-dalgo, a qui vaig explicar que havia de fer un treball sobre síntesi de nous fàrmacs per a l’assignatura de Laboratori de 4t. La bibliografia de la matèria era molt espessa, de manera que li vaig demanar si coneixia algú que em pogués ajudar. En resposta a la meva sol·licitud, em va posar en contacte amb el Grup d’Experts, concretament amb un responsable de R+D d’uns laboratoris.

Quin va ser el resultat?El vaig visitar diversos dies i em va explicar com funcionava la creació d’un nou fàrmac. Evidentment, això va ser de vital ajuda per poder fer el treball.

Fins a quin punt un estudiant pot haver de necessi-tar ajuda externa?Doncs es pot trobar davant d’un treball sense cap pauta per seguir o no tenir documentació especia-litzada per fer-lo, o bé que la informació que està a punt de plasmar depengui de molts factors i no pugui fer-la convergir cap a un punt gaire clar, de

Kenneth García

“LOS EXPERTOS SON PERSONAS EN QUIEN CONFIAR”

¿Cómo conociste al GE?Como era delegado de mi promoción, siempre tuve un contacto bastan-te cercano con la A-IQS y además la Asociación siempre se ha esforzado para presentarse a los estudiantes, explicándo-les sus objetivos, sus servicios, etc. A partir de ahí, conocí a Máximo Hidalgo, a quien expliqué que debía hacer un trabajo

sobre síntesis de nuevos fármacos para la asignatu-ra de Laboratorio de 4º. La bibliografía de la materia era muy espesa, de manera que le pedí si conocía a alguien que pudiera ayudarme. En respuesta a mi solicitud, me puso en contacto con el Grupo de Expertos, concretamente con un responsable de I+D de unos laboratorios.

¿Cuál fue el resultado?Lo visité varios días y me explicó cómo funcionaba la creación de un nuevo fármaco. Evidentemente, eso fue de vital ayuda para poder realizar el trabajo.

¿Hasta qué punto un estudiante puede necesitar ayuda externa?Pues se puede encontrar ante un trabajo sin ninguna pauta para seguir o no tener documentación especia-lizada para realizarlo, o bien que la información que está a punto de plasmar dependa de muchos facto-res y no pueda hacerla converger hacia un punto muy

KENNETH GARCÍA (QUÍMICA ORGÁNICA, 2002), DESPUÉS

DE REALIZAR EL TFC EN LA EMPRESA BAYER CROPSCIENCE

DE FRANKFUR T, REGRESÓ A BARCELONA PARA TRABAJAR EN

EL SECTOR DE LOS POLÍMEROS DURANTE UN AÑO Y MEDIO,

EN ROSICH & PUIGDENGOLAS, S.A. ACTUALMENTE Y DES-

DE HACE SEIS MESES ESTÁ EN LA MULTINACIONAL ZIMMER,

PUNTERA A ESCALA MUNDIAL EN EL SECTOR MÉDICO-HOSPI-

TALARIO, DONDE OCUPA EL CARGO DE PRODUCT MANAGER.

EN ESTA ENTREVISTA, KENNETH REGRESA A LA ÉPOCA DE

ESTUDIANTE PARA EXPLICAR SU EXPERIENCIA PERSONAL CON

EL GRUPO DE EXPER TOS.

KENNETH GARCÍA (QUÍMICA ORGÀNICA, 2002), DESPRÉS

DE FER EL TFC A L’EMPRESA BAYER CROPSCIENCE DE

FRANKFUR T, VA TORNAR A BARCELONA PER TREBALLAR

EN EL SECTOR DELS POLÍMERS DURANT UN ANY I MIG, A

ROSICH & PUIGDENGOLAS, S.A. ACTUALMENT I DES DE FA

SIS MESOS ESTÀ A LA MULTINACIONAL ZIMMER, PUNTERA

A ESCALA MUNDIAL EN EL SECTOR MÈDIC-HOSPITALARI, ON

OCUPA EL CÀRREC DE PRODUCT MANAGER. EN AQUESTA

ENTREVISTA, KENNETH RETORNA A L’ÈPOCA D’ESTUDIANT

PER EXPLICAR LA SEVA EXPERIÈNCIA PERSONAL AMB EL

GRUP D’EXPER TS.

Page 33: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

32 33

manera que, en aquests casos, l’ajuda d’algú es valora molt. D’altra banda, el Grup d’Experts pot oferir una visió molt àmplia, gràcies a la seva tra-jectòria en el món professional, ja que crec que un treball s’enriqueix molt reflectint l’experiència de les persones.

A més de l’aspecte acadèmic, en quins altres àm-bits pot intervenir un expert?Doncs pot ajudar l’estudiant a resoldre dubtes del seu futur, del camí que ha de seguir. Es tracta de re-bre el punt de vista de persones amb una experiència molt dilatada i que es fan escoltar. Potser no podran dirigir els estudiants, perquè crec que les vides es dirigeixen automàticament (no es pot marcar el camí que seguiràs des que acabes la carrera, sinó que la vida evoluciona d’una manera bastant natural i fas canvis molt variats al llarg de la teva història profes-sional), però, si més no, et poden tranquil·litzar. Els experts són persones en qui pots confiar.

Podries explicar-nos alguna cosa del teu pas per les diferents empreses on has estat?Primer, a Alemanya, em vaig dedicar a R+D en un laboratori líder en herbicides d’àmbit internacional. Sempre em van recomanar, des de l’IQS, i sobretot el pare Victori, que comencés treballant del que ha-via estudiat, és a dir, d’investigador químic. Després vaig continuar fent investigació, però no tan puntera, sinó més combinada amb l’àmbit comercial. I ara, a Zimmer, ja he fet un canvi cap al màrqueting, tot i que no deixa de ser una empresa de química, en la qual, a més, també estic implicat en projectes d’investigació i desenvolupament. De moment no em plantejo canviar d’empresa, perquè estic a la multi-nacional més important del sector i el que m’interes-sa és fer-hi carrera.

Què ha representat, per tu, poder treballar en àm-bits tan diferents?M’ha permès veure quin és el sector que més m’in-teressa. Crec que per la polivalència que tenim els IQS se’ns obren diferents portes, perquè puguem tastar una mica de cada departament de l’empre-sa, i això fa que sigui rela-tivament fàcil poder definir les teves preferències. ❏

claro, de manera que, en esos casos, la ayuda de alguien se valora mucho. Por otra parte, el Grupo de Expertos puede ofrecer una visión muy amplia, gra-cias a su trayectoria en el mundo profesional, ya que creo que un trabajo se enriquece mucho reflejando la experiencia de las personas.

Además del aspecto académico, ¿en qué otros ám-bitos puede intervenir un experto?Pues puede ayudar al estudiante a resolver dudas de su futuro, del camino que debe seguir. Se trata de recibir el punto de vista de personas con una experiencia muy dilatada y que se hacen escuchar. Puede que no puedan dirigir a los estudiantes, porque creo que las vidas se dirigen automáticamente (no se puede marcar el camino que seguirás desde que terminas la carrera, sino que la vida evoluciona de una forma bastante natural y haces cambios muy variados a lo largo de tu historia profesio-nal), pero, por lo menos, te pueden tranquilizar. Los ex-pertos son personas en quien puedes confiar.

¿Podrías explicarnos algo de tu paso por las diferen-tes empresas donde has estado?Primero, en Alemania, me dediqué a I+D en un labo-ratorio líder en herbicidas de ámbito internacional. Siempre me recomendaron, desde el IQS, y sobre todo el padre Victori, que empezara trabajando de lo que había estudiado, es decir, de investigador quí-mico. Luego seguí haciendo investigación, pero no tan puntera, sino más combinada con el ámbito co-mercial. Y ahora, en Zimmer, ya he hecho un cambio hacia el marketing, aunque no deja de ser una em-presa de química, en la que, además, también estoy implicado en proyectos de investigación y desarrollo. De momento no me planteo cambiar de empresa, porque estoy en la multinacional más importante del sector y lo que me interesa es hacer carrera en ella.

¿Qué ha representado para ti poder trabajar en ámbi-tos tan diferentes?Me ha permitido ver cuál es el sector que más me interesa. Creo que por la po-livalencia que tenemos los IQS se nos abren diferentes puertas, para que podamos probar un poco de cada de-partamento de la empresa, y eso hace que sea relativa-mente fácil poder definir tus preferencias. ❏

GRUP D ’EXPER TS GRUPO DE EXPER TOS

Page 34: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

34 35

N O T ÍC IES A - IQS N O T IC IAS A - IQS

Cinquena festa litúrgica del beat Francesc Castelló

LA BATA DE QUÍMIC QUE FEIA SERVIR AL LABORATORI DE L’IQS HA QUEDAT EXPOSADA

L’església de Sant Pere de Lleida, va acollir els actes organitzats per la Comissió Pro Canonització del Beat, que s’iniciaren la vigília amb una eu-caristia celebrada pel vicepostulador de la causa, Mn. Gerard Soler. El dia de la festa se celebrà una primera missa a les nou del matí. A dos quarts de vuit del vespre, amb l’església de Sant Pere plena de gom a gom, tingué lloc una concelebració eucarística, que presidí Mn. Mar tí Sandiumenge, recentment ordenat i membre de la Comissió.

L’eucaristia fou concelebrada pels mos-sens de la parròquia, el vicepostulador de la causa de canonització, Mn. Gerard Soler, el rector d’Ull de Molins, Mn. Joan Roig, i el rector de Cornudella de Montsant, Mn. Amador Canaldas, població on nasqué la mare del beat Francesc, Teresa Aleu.

Mn. Martí Sandiumenge, estretament lligat a la Comissió i a la causa de beatificació, i ara de ca-nonització, féu una sentida homilia evocant la vida i el martiri del beat Francesc, fent una crida a les famílies cristianes perqè siguin educadores dels seus fills en la fe, com ho fou la família Castelló Aleu. També va fer referència a la seva etapa d’estudiant a l’Institut Químic de Sarrià, i de jove cristià compromès amb el seguiment de Crist fins a l’extrem de lliurar la seva pròpia vida per amor a Déu i els germans.

La celebració va cloure, tal com és costum, amb la veneració de la relíquia de Francesc Castelló, mentre

Quinta fiesta litúrgica del beato Francesc Castelló

LA BATA DE QUÍMICO QUE UTILIZABA EN EL LABORATORIO DEL IQS HA QUEDADO EXPUESTA

La iglesia de San Pedro de Lleida aco-gió los actos organizados por la Comisión Pro Canonización del Beato, que se iniciaron en la vigilia con una eucaristía celebrada por el vicepostulador de la cau-sa, Mn. Gerard Soler. El día de la fiesta se celebró una primera misa a las nueve de la mañana. A las siete y media de la tarde, con la iglesia de San Pedro llena a rebosar, tuvo lugar una concelebra-ción eucarística, que presidió Mn. Martí Sandiumenge, recientemente ordenado y miembro de la Comisión.

La eucaristía fue concelebrada por los sa-cerdotes de la parroquia, el vicepostulador de la causa de canonización, Mn. Gerard Soler, el rector de Ull de Molins, Mn. Joan Roig, y el rector de Cornudella de Montsant, Mn. Amador Canaldas, población donde

nació la madre del beato Francesc, Teresa Aleu.Mn. Martí Sandiumenge, estrechamente ligado a

la Comisión y a la causa de beatificación, y ahora de canonización, realizó una sentida homilía evocando la vida y el martirio del beato Francesc, haciendo un lla-mamiento a las familias cristianas para que sean edu-

cadoras de sus hijos en la fe, como lo fue la familia Castelló Aleu. También se refirió a su etapa de estudiante en el Ins-tituto Químico de Sarrià, y de joven cristiano comprometido con el seguimiento de Cristo hasta el extremo de librar su propia vida por amor a Dios y a sus hermanos.

La celebración concluyó, tal como es costumbre, con la veneración de la reliquia de Francesc Castelló, mientras

EL 28 DE SEPTIEMBRE, LA DIÓCESIS DE LLEIDA, IGUAL

QUE OTROS LUGARES DE CATALUNYA, COMO EL INSTITUTO

QUÍMICO DE SARRIÀ, DEL QUE FUE ALUMNO, CELEBRÓ

POR QUINTA VEZ LA FIESTA LITÚR GICA DEL BEATO

FRANCESC CASTELLÓ, DESDE SU BEATIFICACIÓN POR EL

PAPA JUAN PABLO II, EL 11 DE MAR ZO DE 2001.

EL 28 DE SETEMBRE, LA DIÒCESI DE LLEIDA, IGUAL QUE

ALTRES INDRETS DE CATALUNYA, COM L’INSTITUT QUÍMIC

DE SARRIÀ, DEL QUAL FOU ALUMNE, VA CELEBRAR PER

CINQUENA VEGADA LA FESTA LITÚR GICA DEL BEAT

FRANCESC CASTELLÓ, DES DE LA SEVA BEATIFICACIÓ PEL

PAPA JOAN PAU II, L’11 DE MARÇ DE 2001.

43

Francesc Castelló, alumne de l’Institut Químic de Sarrià (1930)Francesc Castelló, alumno del Instituto Químico de Sarrià (1930)

El laboratori de l’Institut Químic de Sarrià els anys en què hi fou alumne el beat FrancescEl laboratorio del Instituto Químico de Sarrià en los años en que fue alumno el beato Francesc

Page 35: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

34 35

els fidels, que omplien de gom a gom el temple, can-taven els goigs en lloança seva.

A la celebració hi assistí Maria Castelló, germana del beat i resident a Saragossa, acompanyada d’una besnéta del beat.

Commemoració del 69è aniversari

El dia següent, 29 de setembre, a les 11 del matí, festa de Sant Miquel i jornada festiva a Lleida, es féu la commemoració del 69è aniversari del seu martiri, davant la fossa comuna del Cementiri de Lleida, on reposen les seves despulles, amb l’assistència d’un bon grup de fidels que escoltaren la Paraula de Déu, cantaren el Credo i els Goigs del beat Francesc i fe-ren una ofrena de flors.

Amb ocasió de la festa, la Comissió ha publicat el núm. 8 del butlletí del procés de canonització i ha tret al carrer una edició en anglès del tríptic, amb les cartes i la biografia del beat Francesc Castelló.

Ampliació de la mostra

Cal ressenyar que aquests darrers mesos, l’ex-posició ha estat ampliada amb tres vitrines, que mostren diversos records personals del jove màrtir, el seu abric, l’uniforme de soldat de complement, un joc de corbates, el vestit del dia de la seva Confirma-ció, a Cornudella de Montsant, l’any 1916, així com la bata de químic que Francesc Castelló utilitzava al laboratori de l’Institut Químic de Sarrià.

Tots aquests records personals, que avui són autèntiques relíquies del beat Francesc, han estat lliurades per les seves germanes Teresina i Maria, que fins ara les havien conservat, perquè formin part d’aquest memorial. ❏

Jordi Curcó

los fieles, que llenaban a rebosar el templo, canta-ban los gozos en su alabanza.

A la celebración asistió Maria Castelló, hermana del beato y residente en Zaragoza, acompañada de una bisnieta del beato.

Conmemoración del 69º aniversario

Al día siguiente, 29 de septiembre, a las 11 de la mañana, fiesta de San Miguel y jornada festiva en Lleida, se realizó la conmemoración del 69º aniversa-rio de su martirio, ante la fosa común del Cementerio de Lleida, donde descansan sus despojos, con la asistencia de un buen grupo de fieles que escucharon la Palabra de Dios, cantaron el Credo y los Gozos del beato Francesc e hicieron una ofrenda de flores.

En ocasión de la fiesta, la Comisión ha publicado el nº 8 del boletín del proceso de canonización y ha sa-cado a la calle una edición en inglés del tríptico, con las cartas y la biografía del beato Francesc Castelló.

Ampliación de la muestra

Cabe reseñar que en estos últimos meses, la exposición ha sido ampliada con tres vitrinas, que muestran diferentes recuerdos personales del joven mártir, su abrigo, el uniforme de soldado de comple-mento, un juego de corbatas, el vestido del día de su Confirmación, en Cornudella de Montsant, en el año 1916, así como la bata de químico que Francesc Castelló utilizaba en el laboratorio del Instituto Quí-mico de Sarrià.

Todos estos recuerdos personales, que hoy son auténticas reliquias del beato Francesc, han sido entregadas por sus hermanas Teresina y Maria, que hasta ahora las habían conservado, para que formen parte de este memorial. ❏

Jordi Curcó

N O T ÍC IES A - IQS N O T IC IAS A - IQS 43

L’església de Sant Pere de Lleida s’omplí de gom a gom en la festa del beat Francesc CastellóLa iglesia de San Pedro de Lleida se llenó a rebosar en la fiesta del beato Francesc Castelló

Maria Castelló contempla la vitrina on s’exposa la bata de químic del seu germàMaria Castelló contempla la vitrina donde se expone la bata de químico de su hermano

Page 36: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

36 37

F E D E R A C I Ó A . A . J E S U Ï T E S F E D E R A C I Ó N A A . A A . J E S U I TA S

VINTÈ CONGRÉS DELS ANTICS ALUMNES DELS JESUÏTES A LISBOA

En aquest sentit, potser és l’educació l’element que pot conver tir-se en el motor d’una nova Euro-pa. Precisament, aquest fou el títol de la ponència d’Ignacio Menéndez Fernández, que preconitzà que això només és possible si tots els ciutadans s’erigeixen com a educadors. Immersos com estem en una societat pragmàtica que prioritza la competitivitat, la violència i el desinterès pel compromís polític, social i cívic, aquest repte no deixa de ser una utopia; però, en tot cas, és una utopia necessària.

L’educació, la manera de concebre-la, ha patit grans canvis, en gran par t per la incidència de

VIGÉSIMO CONGRESO DE LOS ANTIGUOS ALUMNOS DE LOS JESUITAS EN LISBOA

En ese sentido, puede que sea la educación el elemento que puede conver tirse en el motor de una nueva Europa. Precisamente, éste fue el título de la ponencia de Ignacio Menéndez Fernández, que preconizó que eso sólo es posible si todos los ciudadanos se erigen como educadores. Inmersos como estamos en una sociedad pragmática que prioriza la competitividad, la violencia y el desinte-rés por el compromiso político, social y cívico, este reto no deja de ser una utopía; pero, en todo caso, es una utopía necesaria.

La educación, la forma de concebirla, ha sufrido grandes cambios, en gran parte por la incidencia

EL COLEGIO DE SAO JOAO DE BRITO ACOGIÓ ENTRE LOS

DÍAS 28 Y 30 DE JULIO EL VIGÉSIMO CONGRESO DE LA

CONFEDERACIÓN EUROPEA DE LOS ANTIGUOS ALUMNOS DE

LA COMPAÑÍA DE JESÚS. ESTE AÑO NOS ENCONTRÁBAMOS

EN LISBOA PARA DEBATIR Y REFLEXIONAR EN TORNO A LA

MANERA COMO LOS ANTIGUOS ALUMNOS PODEMOS ACTUAR

COMO AGENTES TRANSFORMADORES EN UNA SOCIEDAD CAM-

BIANTE, DONDE LO TRASCENDENTE A MENUDO SE QUEDA EN

EL OLVIDO. POR ESO EL LEMA FUE UNIDOS, UNA NUEVA

EUROPA, UNA TRADICIÓN IGNACIANA.

EL COL·LEGI DE SAO JOAO DE BRITO ACOLLÍ ENTRE

ELS DIES 28 I 30 DE JULIOL EL VINTÈ CONGRÉS DE LA

CONFEDERACIÓ EUROPEA DELS ANTICS ALUMNES DE LA

COMPANYIA DE JESÚS. ENGUANY ENS TROBÀVEM A LISBOA

PER DEBATRE I REFLEXIONAR ENTORN DE LA MANERA COM

ELS ANTICS ALUMNES PODEM ACTUAR COM A AGENTS

TRANSFORMADORS EN UNA SOCIETAT CANVIANT, ON ALLÒ

TRANSCENDENT SOVINT RESTA EN L’OBLIT. PER AIXÒ EL

LEMA FOU UNIDOS, UNA NUEVA EUROPA, UNA TRADICIÓN

IGNACIANA.

43

Page 37: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

36 37

les noves tecnologies: cal transformar la socie-tat de la informació en societat del coneixement, cal passar de l’escola d’ensenyament a l’escola d’aprenentatge.

En aquest nou context, és important una persona que s’adapti als canvis, que creixi des de la solidari-tat i la transcendència i que s’esforci pel rendiment del seu talent. També cal que faci un exercici de fi-delitat creativa, és a dir, que no miri el passat amb nostàlgia: sí, cal preguntar-nos què hem fet, però només per prendre consciència del que hem de fer en un futur immediat.

En tot cas, les nostres aportacions, si assumim aquesta tasca d’agents transformadors, encara que sigui com a minoria a contracorrent, haurien de donar-se en l’àmbit familiar, professional i polític, i també en la formació permanent i els mitjans de comunicació. En definitiva, hem de ser persones que ens atrevim a pensar críticament. ❏

Gemma Forner

de las nuevas tecnologías: hay que transformar la sociedad de la información en sociedad del conoci-miento, hay que pasar de la escuela de enseñanza a la escuela de aprendizaje.

En ese nuevo contexto, es importante una persona que se adapte a los cambios, que crezca desde la soli-daridad y la trascendencia y que se esfuerce por el ren-dimiento de su talento. También es necesario que haga un ejercicio de fidelidad creativa, es decir, que no mire el pasado con nostalgia: sí, hay que preguntarnos qué hemos hecho, pero solamente para tomar conciencia de lo que debemos hacer en un futuro inmediato.

En todo caso, nuestras aportaciones, si asumimos esa tarea de agentes transformadores, aunque sea como minoría a contracorriente, deberían darse en el ámbito familiar, profesional y político, y también en la formación permanente y los medios de comunica-ción. En definitiva, debemos ser personas que nos atrevamos a pensar críticamente. ❏

Gemma Forner

F E D E R A C I Ó A . A . J E S U Ï T E S F E D E R A C I Ó N A A . A A . J E S U I TA S 43

Page 38: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

38 39

F E I Q F E I Q

VIII CONGRÉS NACIONAL D’ENGINYERIA QUÍMICA

Un dels punts for ts d’aquest congrés va ser com afrontar la problemà-tica actual d’una situació a la qual, després de més de 10 anys des de la se-va implantació, encara li falten unes competències professionals.

Es van tractar altres qüestions, com la situació del títol d’enginyer químic, els nous plans d’estudi, el mercat laboral, la situació de la Federació Espanyola d’Enginyers Químics o la creació de Col·legis Pro-fessionals. També es van dur a terme ponències re-lacionades amb qüestions científiques, tècniques i empresarials.

Enguany, l’organitzado-ra ha estat l’Associació d’Enginyers Químics d’Ex-tremadura (AIQUEX), cons-tituïda l’any 2001 per donar suport als enginyers del ram titulats a la Universitat d’Extremadura, que acabaven els estudis i veien que la seva comunitat no explotava adequadament les seves capacitats la-borals. Just després de la seva creació, l’AIQUEX es va incorporar al grup d’associacions que formen la Federació Espayola d’Enginyers Químics (FEIQ).

El dijous 20 d’octubre, a les 8 del vespre, es va obrir el Congrés Nacional amb la presentació a la sala d’actes de la Diputació Provincial de Badajoz. El dia següent, van començar les rondes de conferèn-cies amb tres blocs ben diferenciats: investigació, tecnologia i medi ambient, i convergència europea.

El dia 22 s’hi van afegir més ponències, amb dos blocs més: experiència professional d’engi-

VIII CONGRESO NACIONAL DE INGENIERÍA QUÍMICA

Uno de los puntos fuertes de este congreso fue cómo afrontar la pro-blemática actual de una titulación que, tras más de 10 años desde su im-plantación, aún carece de unas competencias profe-sionales.

Se trataron otras cuestio-nes, como la situación del título de ingeniero químico, los nuevos planes de estu-dio, el mercado laboral, la situación de la Federación Española de Ingenieros Químicos o la creación de Colegios Profesionales. También se celebraron po-nencias relacionadas con cuestiones científicas, téc-nicas y empresariales.

Este año, la organizadora ha sido la Asociación de Ingenieros Químicos de Ex-tremadura (AIQUEX), consti-

tuida en el año 2001 para apoyar a los ingenieros del ramo titulados en la Universidad de Extremadura, quie-nes finalizaban sus estudios y veían cómo su comu-nidad no explotaba adecuadamente sus capacidades laborales. Justo después de su creación, la AIQUEX se incorporó al grupo de asociaciones que forman la Fede-ración Española de Ingenieros Químicos (FEIQ).

El jueves 20 de octubre, a las 8 de la tarde, se abrió el Congreso Nacional con su presentación en el salón de actos de la Diputación Provincial de Badajoz. Al día siguiente, comenzaron las rondas de conferencias con tres bloques bien diferenciados: investigación, tecno-logía y medio ambiente, y convergencia europea.

El día 22 se añadieron más ponencias, con dos bloques más: experiencia profesional de ingenie-

BADAJOZ FUE LA SEDE DEL VIII CONGRESO NACIONAL DE

INGENIERÍA QUÍMICA LOS DÍAS 20, 21 Y 22 DE OCTUBRE.

COMO CADA EDICIÓN, EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO

FUE ANALIZAR LA SITUACIÓN PRESENTE Y FUTURA DE LA

INGENIERÍA QUÍMICA EN ESPAÑA.

BADAJOZ VA SER LA SEU DEL VIII CONGRÉS NACIONAL

D’ENGINYERIA QUÍMICA ELS DIES 20, 21 I 22 D’OCTU-

BRE. COM CADA EDICIÓ, L’OBJECTIU D’AQUESTA TROBADA

VA SER ANALITZAR LA SITUACIÓ PRESENT I FUTURA DE L’EN-

GINYERIA QUÍMICA A ESPANYA.

Page 39: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

38 39

nyers químics i moviment associacionista dels enginyers químics.

Entre totes aquestes intervencions, cal destacar la dels professors de la Universitat d’Extremadura Javier Benítez García, Jesús Beltrán de Heredia, Fernando Beltrán Novillo i José María Encinar, que van tractar qüestions relacionades amb la investigació.

Les intervencions de dissabte 22 van ser a càrrec de professionals del sector, com Javier Martínez, de l’empresa Steuler; Sergio López Quintales, dels Grupo AG, i Beatriz Cárdenas. Els ponents de l’apar-tat vinculat a l’associacionisme van ser Beatriz Fer-reira Pozo, presidenta de la Comissió Gestora de Creació del Col·legi de la Comunitat Valenciana, i Antonio Cuevas Iglesia, president de la Federació Espanyola d’Enginyers Químics.

En l’organització d’aquest congrés, a més de l’AIQUEX, també hi van col·laborar la Universitat d’Extremadura, l’Ajuntament de Badajoz i la Dipu-tació Provincial.

A més d’aquesta sèrie d’actes, el diumenge 23 es va dur a terme l’Assemblea General de la Federació Espanyola d’Enginyers Químics. ❏

ros químicos y movimiento asociacionista de los ingenieros químicos.

Entre todas estas intervenciones, hay que destacar la de los profesores de la Universidad de Extremadu-ra: Javier Benítez García, Jesús Beltrán de Heredia, Fernando Beltrán Novillo y José María Encinar, que tra-taron cuestiones relacionadas con la investigación.

Las intervenciones del sábado 22 corrieron a car-go de profesionales del sector, como Javier Martínez, de la empresa Steuler; Sergio López Quintales, del Grupo AG, y Beatriz Cárdenas. Los ponentes del apartado vinculado al asociacionismo fueron Beatriz Ferreira Pozo, presidenta de la Comisión Gestora de Creación del Colegio de la Comunidad Valenciana, y Antonio Cuevas Iglesia, presidente de la Federación Española de Ingenieros Químicos.

En la organización de este congreso, además de la AIQUEX, también colaboraron la Universidad de Extre-madura, el Ayuntamiento de Badajoz y la Diputación Provincial.

Además de esta serie de actos, el domingo 23 se celebró la Asamblea General de la Federación Espa-ñola de Ingenieros Químicos. ❏

F E I Q F E I Q

ALTES DES DEL 06/06/05 FINS AL 14/11/05 Baamonde Expósito, Vicente (04)Barrena Rico, Antolín (00)Bonet Vadell, Antonio (02)Bosom Casadevall, Mariano (77)Castro Garcia, Luis (04) Cruz Valenzuela, Hena (màster)De Castro Villamil, Anton (04)García Madrid, Juan José (03)Izquierdo Bellido, Azahara (03)López Fontanals, Marta (93)Mañé Bocero, Frederic-Jordi (màster)Martínez López, Ismael (màster)Noguera Castro, Georgina (03)Pina Grau, Victor (04)Planas Peres, Isabel (03)Martínez Teipel, Blanca (90)Petschen Olivé, Inés (92)Pinto Pérez, Silvia M.ª (96)Pons Català, Anna (03)Rey Facerias, Meritxell (96)Ribas Montobbio, Manuel (membre Patronat IQS)

Ros Blanco, Laia (04)Rubio Salvadó, Laura (màster)Sans Esplugas, Cristina (03)Serrano González, Ana (93)Sobrevias Bonells, Laura (04)Tarragona Sunyer, Maria (04)Tejedor Estrada, Roger (04)Tomás Ballesteros, Verónica (màster) Viladot Petit, Josep Lluís (92)Villaverde Pérez, Virginia (màster)

DEFUNCIONSAlfred Giner Sorolla (soci honorífic) Octubre de 2005Alberto Carlos Martínez Ortega (Prom. 1973) El dia 25/10/05Francesc Montagut Almazán (Prom. 1967) El dia 30/5/05Arturo Salvadó Salvadó (Prom. 1945) El dia 5/11/05José M.ª Nubiola Deu (Prom. 1927) El dia 14/6/05

Page 40: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

40 41

Núria Vallmitjana, secretària d’Assistència i

Assessorament de PEINUSA

DE LA BIBLIOTECA A PEINUSA

En què consisteix la fun-ció de PEINUSA?PEINUSA és una empresa que pertany al grup IQS a través de la qual les em-preses externes contacten amb nosaltres, per tal que els professors i els inves-tigadors de l’IQS portin a terme un projecte de recerca o de desenvolupa-ment d’un nou producte, o bé perquè facin tasques d’assessorament, anàlisis físiques i químiques, etc. És, podríem dir, l’entitat que posa en contacte el coneixement i les possibi-litats del món universitari amb les necessitats del sector industrial i la societat en general.

Podries concretar quins serveis ofereix aquesta empresa?Proporciona serveis basats en anàlisis químiques i físiques, síntesi orgànica, fotoquímica, calori-metria de reacció, biotecnologia, electroquímica, materials, informàtica al servei de la investigació química, estadística aplicada a la recerca i mi-crobiologia, entre altres. D’altra banda, la seva trajectòria té el suport de diferents acreditacions i reconeixements oficials, com diverses cer tificaci-ons ISO, l’acreditació per ENAC per la determinació de dioxines i furans en emissions i productes de l’alimentació, l’acreditació per ENAC per a l’anàlisi d’aigües i residus, etc.

Núria Vallmitjana, secretaria de Asistencia y

Asesoramiento de PEINUSA

DE LA BIBLIOTECA A PEINUSA

¿En qué consiste la fun-ción de PEINUSA?PEINUSA es una empresa que pertenece al grupo IQS a través de la cual las empresas externas con-tactan con nosotros, para que los profesores y los investigadores del IQS lle-ven a cabo un proyecto de investigación o de desarro-llo de un nuevo producto, o para que realicen tareas de asesoramiento, análisis

físicos y químicos, etc. Es, podríamos decir, la entidad que pone en contacto el conocimiento y las posibilida-des del mundo universitario con las necesidades del sector industrial y la sociedad en general.

¿Podrías concretar qué servicios ofrece esta empresa?Proporciona servicios basados en análisis químicos y físicos, síntesis orgánica, fotoquímica, calorimetría de reacción, biotecnología, electroquímica, mate-riales, informática al servicio de la investigación química, estadística aplicada a la investigación y microbiología, entre otros. Por otra parte, su trayec-toria tiene el apoyo de diferentes acreditaciones y re-conocimientos oficiales, como varias certificaciones ISO, la acreditación por ENAC para la determinación de dioxinas y furanos en emisiones y productos de la alimentación, la acreditación por ENAC para el análi-sis de aguas y residuos, etc.

DESPUÉS DE TRABAJAR POCO MÁS DE DIEZ AÑOS COMO JEFE

DEL SER VICIO DE BIBLIOTECA Y CENTRO DE DOCUMENTACIÓN

ERNEST SOLVAY DEL IQS, NÚRIA VALLMITJANA (INGENIERÍA

QUÍMICA, 1991) ES, DESDE MARZO PASADO, SECRETARIA

DE ASISTENCIA Y ASESORAMIENTO DE PEINUSA (PROMOTO-

RA DE ENLACE INDUSTRIA-UNIVERSIDAD, S.A.), LA EMPRESA

QUE GESTIONA LOS SER VICIOS TÉCNICOS Y LA INVESTIGACIÓN

QUE EL IQS REALIZA PARA OTRAS EMPRESAS. COMBINA

ESTA OCUPACIÓN CON LA DOCENCIA COMO PROFESORA DE

DOCUMENTACIÓN EN EL MÁSTER DE QUÍMICA E INGENIERÍA

ALIMENTARIA, EN EL MÁSTER DE INGENIERÍA AMBIENTAL

DE LA EMPRESA Y EN LAS LICENCIATURAS DE QUÍMICA Y

ADMINISTRACIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS.

DESPRÉS DE TREBALLAR POC MÉS DE DEU ANYS COM A CAP

DEL SER VEI DE BIBLIOTECA I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ

ER NEST SOLVAY DE L ’ IQS, NÚR IA VALLM I T JANA

(ENGINYERIA QUÍMICA IQS, 1991) ÉS, DES DEL MARÇ

PASSAT, SECRETÀRIA D’ASSISTÈNCIA I ASSESSORAMENT DE

PEINUSA (PROMOTORA D’ENLLAÇ INDÚSTRIA-UNIVERSITAT, S.A.),

L’EMPRESA QUE GESTIONA ELS SER VEIS TÈCNICS I LA

RECERCA QUE L’IQS FA PER A ALTRES EMPRESES. COMBINA

AQUESTA OCUPACIÓ AMB LA DOCÈNCIA COM A PROFESSORA

DE DOCUMENTACIÓ AL MÀSTER DE QUÍMICA I ENGINYERIA

ALIMENTÀRIA, AL MÀSTER D’ENGINYERIA AMBIENTAL

DE L’EMPRESA I A LES LLICENCIATURES DE QUÍMICA I

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES.

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS43

Page 41: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

40 41

Què és el que et resulta més interessant, d’aquesta nova feina?Principalment, el repte de consolidar els serveis actuals i impulsar-ne de nous encara més enllà. També, el fet de poder aprendre contínuament de les noves necessi-tats, de les noves possibilitats que ofereix la ciència i la tecnologia. És un lloc d’aprenentatge continu.

I, comparant-la amb de la biblioteca, quins canvis has experimentat?Ha estat un canvi important amb relació a continguts i forma de treballar. Respecte als continguts, perquè he hagut de recuperar bastant els meus coneixements de Química i Enginyeria: tot i que a la biblioteca ja fèiem serveis per a empreses (sobretot de recerca bibliogrà-fica sobre síntesis de productes a partir d’una estruc-tura química, cerques bibliogràfiques de patents, etc.), que ja exigien uns coneixements químics importants, ara encara són més necessaris. Una altra diferència és del personal i el ritme de treball: a la biblioteca érem un equip reduït, mentre que ara he de comptar amb un gran nombre de persones, i la col·laboració i la comuni-cació són elements clau per poder respondre totes les necessitats de manera ràpida. El treball en equip és bàsic per fer funcionar el sistema.

I amb relació als clients?A la biblioteca els usuaris solien ser els alumnes i els professors, en canvi ara treballem amb professionals de diversos sectors industrials. El tracte amb el client també ha canviat, ja que quan et poses al seu lloc ets conscient de la urgència i la necessitat que té, i inten-tes resoldre-li el problema de la millor manera possible, i alhora comprens que el professor o l’investigador no es dedica només a fer serveis per a les empreses, sinó que també du a terme una important tasca com a do-cent i investigador. Has de mirar, doncs, de gestionar-ho tot de manera que tothom quedi content.

Com recordes el pas d’una ocupació a l’altra?El que tinc més present és l’ajuda que vaig rebre de tot el personal a l’inici, tant dels professors de l’IQS com de la Direcció, de Qualitat i del per-sonal d’Administració; tot això m’ha ajudat molt a tirar enda-vant. Realment és un treball en equip, en el qual personalment crec molt, ja que de la col-laboració mútua en resulta un major benefici per a tots. ❏

¿Qué es lo que te resulta más interesante, de este nuevo trabajo?Principalmente, el reto de consolidar los servicios ac-tuales e impulsar nuevos todavía más allá. También, el poder aprender continuamente de las nuevas necesida-des, de las nuevas posibilidades que ofrece la ciencia y la tecnología. Es un lugar de aprendizaje continuo.

Y, comparándolo con el de la biblioteca, ¿qué cam-bios has experimentado?Ha sido un cambio importante en relación a contenidos y forma de trabajar. Respecto a los contenidos, porque he tenido que recuperar bastante mis conocimientos de Química e Ingeniería: aunque en la biblioteca ya realizába-mos servicios para empresas (sobre todo de investigación bibliográfica sobre síntesis de productos a partir de una estructura química, búsquedas bibliográficas de patentes, etc.), que ya exigían unos conocimientos químicos impor-tantes, ahora son todavía más necesarios. Otra diferencia es del personal y el ritmo de trabajo: en la biblioteca éra-mos un equipo reducido, mientras que ahora tengo que contar con un gran número de personas, y la colaboración y la comunicación son elementos clave para poder respon-der a todas las necesidades de forma rápida. El trabajo en equipo es básico para hacer funcionar el sistema.

¿Y en referencia a los clientes?En la biblioteca los usuarios solían ser los alumnos y los profesores, en cambio ahora trabajamos con profesiona-les de varios sectores industriales. El trato con el cliente también ha cambiado, ya que cuando te pones en su lugar eres conciente de la urgencia y la necesidad que tiene, e intentas resolverle el problema de la mejor forma posible, y a la vez comprendes que el profesor o el investigador no se dedica solamente a realizar servicios para las empresas, sino que también lleva a cabo una importante tarea como docente e investigador. Por lo tanto, debes intentar gestio-nar todo de forma que todo el mundo quede contento.

¿Cómo recuerdas el paso de una ocupación a la otra?Lo que tengo más presente es la ayuda que recibí de todo el personal en el inicio, tanto de los profesores del IQS como de la Dirección, de Calidad y del personal de Administración; todo eso me ayudó mucho a seguir adelante. Realmente es un tra-bajo en equipo, en el que perso-nalmente creo mucho, ya que de la colaboración mutua resulta un mayor beneficio para todos. ❏

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS 43

Page 42: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

42 43

Jordi Díaz, cap del Laboratori Mediambiental

“LA RECERCA ÉS UN ELEMENT IMPRESCINDIBLE PER MANTENIR VIU EL LABORATORI”

Quines responsabilitats implica dir igir aquest laboratori?El laboratori es dedica a donar servei a les empre-ses i a les administracions públiques fent analítiques de dioxines fonamental-ment, i també d’altres compostos, i alhora s’ocu-pa de diferents línies de recerca. Per tant, ser cap del Laboratori significa fer-se càrrec de tot el servei tècnic –contactar amb els clients, assegurar el bon funcionament del servei, etc.– i dirigir aquesta recer-ca basada en dioxines i altres contaminants orgànics persistents. Un altre punt és la coordinació del grup de personal fix, format per sis persones.

Què intenta aportar, com a cap d’aquest centre?Una de les coses més importants és conscienciar que, tot i que cadascú fa la seva tasca, tots treba-llem en grup i tothom hi és necessari. Per tant, la idea de l’equip que funciona de forma coordinada és bàsica. D’altra banda, també és primordial que, a part d’oferir un bon servei, el laboratori faci recerca, un element imprescindible per mantenir-lo viu, ja que si no avança tampoc no podrà oferir servei.

Jordi Díaz, jefe del Laboratorio Medioambiental

“LA INVESTIGACIÓN ES UN ELEMENTO IMPRESCINDIBLE PARA MANTENER VIVO EL LABORATORIO”

¿Qué responsabilidades implica dirigir este la-boratorio?El laboratorio se dedica a dar servicio a las empresas y a las administraciones públicas realizando funda-mentalmente analíticas de dioxinas, y también de otros compuestos, y a la vez se ocupa de varias líneas de investigación. Por lo tanto, ser jefe del Laboratorio sig-nifica hacerse cargo de todo

el servicio técnico –contactar con los clientes, asegurar el buen funcionamiento del servicio, etc.– y dirigir esta investigación basada en dioxinas y otros contaminantes orgánicos persistentes. Otro punto es la coordinación del grupo de personal fijo, formado por seis personas.

¿Qué intenta aportar, como jefe de este centro?Una de las cosas más importantes es concienciar que, aun cuando cada cual hace su tarea, todos trabajamos en grupo y todo el mundo es necesario. Por lo tanto, la idea del equipo que funciona de forma coordinada es básica. Por otra parte, también es primordial que, aparte de ofre-cer un buen servicio, el laboratorio realice investigación, un elemento imprescindible para mantenerlo vivo, puesto que si no adelanta tampoco podrá ofrecer servicio.

EL LABORATORIO MEDIOAMBIENTAL DEL IQS ES EL ÚNICO

QUE ESTÁ ACREDITADO EN ESPAÑA PARA REALIZAR ANÁLISIS DE

DIOXINAS. SU JEFE DESDE DICIEMBRE DE 2001, JORDI DÍAZ,

NOS HABLA DEL FUNCIONAMIENTO DE ESTE LABORATORIO, ASÍ

COMO TAMBIÉN NOS OFRECE SU VISIÓN PERSONAL DE CÓMO

TIENE QUE SER ESTE CENTRO. EN LA INVESTIGACIÓN, DÍAZ,

DOCTOR EN CIENCIAS QUÍMICAS (2000, URL), LICENCIADO

EN QUÍMICA (1995, URL) E INGENIERO QUÍMICO (1995,

IQS), SE DEDICA, POR UN LADO, A LA DETERMINACIÓN DE

CONTAMINANTES ORGÁNICOS PERSISTENTES (DIOXINAS, PCB,

RETARDANTES DE LLAMA BROMADOS, ETC.) EN MATRICES

AMBIENTALES Y ALIMENTARIAS, Y, POR EL OTRO, A UNA LÍNEA

RELACIONADA CON LO ANTERIOR, QUE ES EL ESTUDIO DE NUE-

VOS MÉTODOS PARA LA DETERMINACIÓN DE LOS COMPUESTOS

QUE CAUSAN DISFUNCIONES EN EL SISTEMA ENDOCRINO.

EL LABORATORI MEDIAMBIENTAL DE L’IQS ÉS L’ÚNIC QUE

ESTÀ ACREDITAT A ESPANYA PER FER ANÀLISI DE DIOXINES.

EL SEU CAP DES DEL DESEMBRE DE 2001, JORDI DÍAZ,

ENS PARLA DEL FUNCIONAMENT D’AQUEST LABORATORI I

ENS OFEREIX LA SEVA VISIÓ PERSONAL DE COM HA DE SER

AQUEST CENTRE. EN LA RECERCA, DÍAZ, DOCTOR EN CIÈN-

CIES QUÍMIQUES (2000, URL), LLICENCIAT EN QUÍMICA

(1995, URL) I ENGINYER QUÍMIC (1995, IQS), ES DEDI-

CA, D’UNA BANDA, A LA DETERMINACIÓ DE CONTAMINANTS

ORGÀNICS PERSISTENTS (DIOXINES, PCB, RETARDANTS DE

FLAMA BROMATS, ETC.) EN MATRIUS AMBIENTALS I ALIMEN-

TÀRIES, I, DE L’ALTRA, A UNA LÍNIA RELACIONADA AMB

L’ANTERIOR, QUE ÉS L’ESTUDI DE NOUS MÈTODES PER A LA

DETERMINACIÓ DELS COMPOSTOS QUE CAUSEN DISFUNCIONS

AL SISTEMA ENDOCRÍ.

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS43

Page 43: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

42 43

Què és el més gratificant d’estar fent aquesta feina?Valoro molt poder treballar amb la gent amb qui estic i, també, el fet d’haver pogut continuar tractant les dioxines en l’àmbit professional, ja que va ser el te-ma de recerca de la meva tesi doctoral. Evidentment, el dia a dia té les seves dificultats, però poder fer el que et motiva és molt gratificant.

Aquest laboratori és l’únic d’Espanya acre-ditat per a l’anàlisi de dioxines.Sí. És un dels pocs de la Península que es de-dica a realitzar aques-tes analítiques, i l’únic que està acreditat a Es-panya per fer-les –tant en emissions atmosfè-riques com en produc-tes per a l’alimentació humana i animal–, un fet rellevant, ja que la normativa vigent demana que les anàlisis oficials es realitzin en laboratoris acreditats. Cal tenir en compte, però, que per fer aquesta feina fa falta un equip humà especialitzat i amb experiència, i tam-bé que, com que són unes anàlisis complicades amb uns nivells de concentració extremadament baixos, és necessària una instrumentació prou sensible com la que tenim aquí gràcies a un conve-ni amb la Generalitat.

Com a professor del Departament de Química Analí-tica, a part dels coneixements tècnics, quins valors intenta inculcar als alumnes?Als estudiants de Química i Enginyeria Química els imparteixo l’assignatura de Laboratori de segon curs, que és el primer que fan a la carrera. A part de tenir un contingut de matèries determinat, en aquesta as-signatura es donen els fonaments, els coneixements sobre com treballaran en un laboratori al llarg dels seus estudis. D’alguna manera, doncs, intento influir una mica en algunes de les qüestions que ells tindran presents a la seva vida professional, com el fet de tre-ballar amb molt de rigor i saber estar en un laboratori. També, i això més de cara als estudiants d’Enginyeria Industrial, m’agrada aportar el coneixement que rebo del món industrial a través dels serveis tècnics, en la mesura que és possible i sempre mantenint la discre-ció, per tal que vegin la realitat de fora de l’aula. ❏

¿Qué es lo más gratificante de estar realizando este trabajo?Valoro mucho poder trabajar con la gente con quien estoy y, también, el hecho de haber podido continuar tratando las dioxinas en el ámbito profesional, puesto que fue el tema de investigación de mi tesis doctoral. Evidentemente, el día a día tiene sus dificultades, pe-ro poder hacer lo que te motiva es muy gratificante.

Este laboratorio es el único de España acre-ditado para el análisis de dioxinas.Sí. Es uno de los pocos de la Península que se dedica a realizar estas analíticas, y el único que está acreditado en Espa-ña para hacerlas –tanto en emisiones atmosféri-cas como en productos para la alimentación hu-mana y animal–, un he-cho relevante, puesto que

la normativa vigente pide que los análisis oficiales se realicen en laboratorios acreditados. De todos modos, es preciso tener en cuenta que para realizar hacer este trabajo hace falta un equipo humano especializado y con experiencia, y también que, como son unos análisis complicados con unos niveles de concentración extre-madamente bajos, es necesaria una instrumentación lo suficientemente sensible como la que aquí tenemos gracias a un convenio con la Generalitat.

Como profesor del Departamento de Química Ana-lítica, aparte de los conocimientos técnicos, ¿qué valores intenta inculcar a los alumnos?A los estudiantes de Química e Ingeniería Química les imparto la asignatura de Laboratorio de segundo curso, que es el primero que hacen en la carrera. Aparte de tener un contenido de materias determinado, en esta asignatura se dan los fundamentos, los conocimientos sobre cómo trabajarán en un laboratorio a lo largo de sus estudios. De algún modo, pues, intento influir algo en al-gunas de las cuestiones que ellos tendrán presentes en su vida profesional, como el tener que trabajar con mu-cho rigor y saber estar en un laboratorio. También, y esto más de cara a los estudiantes de Ingeniería Industrial, me gusta aportar el conocimiento que recibo del mundo industrial a través de los servicios técnicos, en la medi-da de lo posible y siempre manteniendo la discreción, para que vean la realidad de fuera del aula. ❏

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS 43

Page 44: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

44 45

EL MUSEU DEL CENTENARI

“El 15 d’agost de 1905, el jesuïta P. Eduard Vitoria funda a Roquetes (el Baix Ebre) el Laboratori Químic de l’Ebre (...). El seu objectiu inicial era la formació científica dels joves estudiants de la Companyia de Jesús, formació amb la qual es volia conciliar la fe i la ciència.” D’aquesta manera el museu ens introdueix a la fundació de l’IQS, gràcies a la iniciativa del P.Vitoria, que, després de viatjar a Alema-nya per adquirir experiència, va intentar implantar els sistemes d’ensenyament pràctic i experimental que va conèixer a l’estranger i que tant el van impressionar.

De Roquetes a Sarrià

El P. Vitoria va traslladar l’Institut Químic a Sarrià per tal que estigués més en contacte amb el món universitari i industrial, de manera que el 15 d’octu-bre de 1916 va entrar en funcionament l’IQS, amb 24 matriculacions, una xifra bastant allunyada dels 1.334 estudiants matriculats el curs 2004-2005.

El naixement de l’A-IQS

“El 23 de gener de 1921, es reuneix per primera vegada l’Associació d’Antics Alumnes de l’IQS, inicial-ment pensada per ‘conservar i fomentar l’amistat que es creï entre els joves d’aquest Centre i poder lluitar amb avantatge contra les necessitats de la vida’”. Aquí van començar els primers passos de l’Associació

EL MUSEO DEL CENTENARIO

“El 15 de agosto de 1905, el jesuita P. Eduard Vitoria funda en Roquetes (el Baix Ebre) el Laboratorio Químico del Ebro (...). Su objeti-vo inicial era la forma-ción científica de los jóvenes estudiantes de la Compañía de Jesús, formación con la que se quería conciliar la fe y la ciencia.” De esta forma el museo nos introduce a la fundación del IQS, gracias a la iniciativa

del P. Vitoria, que, después de viajar a Alemania para adquirir experiencia, intentó implantar los sistemas de enseñanza práctica y experimental que conoció en el extranjero y que tanto le impresionaron.

De Roquetes a Sarrià

El P. Vitoria trasladó el Instituto Químico a Sarrià para que estuviera más en contacto con el mundo uni-versitario e industrial, de forma que el 15 de octubre de 1916 entró en funcionamiento el IQS, con 24 ma-triculaciones, una cifra bastante alejada de los 1.334 estudiantes matriculados en el curso 2004-2005.

El nacimiento de la A-IQS

“El 23 de enero de 1921, se reúne por primera vez la Asociación de Antiguos Alumnos del IQS, inicial-mente pensada para ‘conservar y fomentar la amistad que se cree entre los jóvenes de este Centro y poder luchar con ventaja contra las necesidades de la vida’”. Ahí empezaron los primeros pasos de la Asociación

EL MUSEO DEL IQS, QUE SE INAUGURÓ ESTE 2005 COMO

PRIMER ACTO DEL CENTENARIO DEL IQS, PERMITE RECORRER

DE FORMA DIDÁCTICA Y AMENA LA HISTORIA DEL INSTITUTO

TANTO A AQUELLOS QUE SON PROTAGONISTAS VETERANOS

COMO A LOS ESTUDIANTES QUE ACABAN DE INCORPORARSE

A LA FACULTAD. UBICADO EN EL VESTÍBULO DEL QUÍMICO,

PRESENTA 13 PANELES Y NUMEROSOS APARATOS QUE DAN

A CONOCER AL VISITANTE LOS EPISODIOS MÁS SIGNIFICA-

TIVOS DE ESTOS CIEN AÑOS. EL MUSEO HA SIDO POSIBLE

GRACIAS A LA PAR TICIPACIÓN DESINTERESADA DE MUCHAS

PERSONAS Y A LA COLABORACIÓN DE BANCAJA.

EL MUSEU DE L’IQS, QUE ES VA INAUGURAR ENGUANY

COM A PRIMER ACTE DEL CENTENARI DE L’IQS, PERMET

RECÓRRER DE MANERA DIDÀCTICA I AMENA LA HISTÒRIA DE

L’INSTITUT TANT A AQUELLS QUE EN SÓN PROTAGONISTES

VETERANS COM ALS ESTUDIANTS QUE S’ACABEN D’INCORPO-

RAR A LA FACULTAT. UBICAT AL VESTÍBUL DEL QUÍMIC, PRE-

SENTA 13 PANELLS I NOMBROSOS APARELLS QUE DONEN

A CONÈIXER AL VISITANT ELS EPISODIS MÉS SIGNIFICATIUS

D’AQUESTS CENT ANYS. EL MUSEU HA ESTAT POSSIBLE

GRÀCIES A LA PAR TICIPACIÓ DESINTERESSADA DE MOLTES

PERSONES I A LA COL·LABORACIÓ DE BANCAJA.

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS43

Page 45: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

44 45

de Químics i Enginyers de l’IQS, que actualment ja té més de 1.800 associats. També la revista AFINIDAD neix aquest any, inicialment com a butlletí informatiu, per transformar-se, després, en una revista científica que avui gaudeix de prestigi internacional.

Les ferides de la Guerra Civil

La història de l’IQS continua amb la supressió de la Companyia de Jesús, la continuació de l’Institut a través del Centre d’Estudis Químics, del professor Juan José Muñoz, la Guerra Civil i la recuperació de l’Institut en la postguerra. Aquest episodi bèl·lic i trà-gic va estroncar temporalment l’activitat de l’IQS, tal com s’explica al museu: “Amb la Guerra Civil, els pro-fessors es dispersen i els alumnes són cridats a files (…). L’octubre (de 1939) l’IQS obre de nou les portes amb només 49 alumnes, a causa que molts dels que hi havia a 2n i 3r havien mort durant la guerra. En con-junt van perdre la vida 22 alumnes de l’Institut.”

Prestigi mundial

L’IQS obre una nova etapa de renovació a partir de la celebració del seu cinquantenari: el Patronat d’Empreses, la planta pilot i la instrumentació ana-lítica, gràcies a l’ajuda americana, són alguns dels episodis d’aquesta modernització. El recorregut del museu acaba amb la creació de la Universitat Ramon Llull i la transformació de l’IQS en centre plurifacultatiu, avui àmpliament reconegut a Euro-pa, EUA i Iberoamèrica. ❏

de Químicos e Ingenieros del IQS, que actualmente ya tiene más de 1.800 asociados. También la revista AFI-NIDAD nace ese año, inicialmente como boletín infor-mativo, para transformarse, después, en una revista científica que hoy goza de prestigio internacional.

Las heridas de la Guerra Civil

La historia del IQS sigue con la supresión de la Com-pañía de Jesús, la continuación del Instituto a través del Centro de Estudios Químicos, del profesor Juan José Muñoz, la Guerra Civil y la recuperación del Instituto en la postguerra. Este episodio bélico y trágico interrumpió temporalmente la actividad del IQS, tal como se explica en el museo: “Con la Guerra Civil, los profesores se dis-persan y los alumnos son llamados a filas (···). En octu-bre (de 1939) el IQS abre de nuevo sus puertas con sólo 49 alumnos, a causa de que muchos de los que había en 2º y 3º habían muerto durante la guerra. En conjunto perdieron la vida 22 alumnos del Instituto.”

Prestigio mundial

El IQS abre una nueva etapa de renovación a partir de la celebración de su cincuentenario: el Patronato de Empresas, la planta piloto y la instrumentación analítica, gracias a la ayuda americana, son algunos de los episodios de esa modernización. El recorrido del museo termina con la creación de la Universitat Ramon Llull y la transformación del IQS en centro plu-rifacultativo, hoy ampliamente reconocido en Europa, EE. UU. y Latinoamérica. ❏

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS 43

Page 46: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

46 47

EL MUSEU FET REALITAT

Després de tant temps recollint informació i apa-rells, com veieu, ara, el museu acabat?

Enric Gal-Boguñá: Ha quedat tal com esperàvem. A més, amb els dissenyadors i els instal·ladors hi ha hagut un contacte permanent que ens ha permès treballar en equip i anar veient els resultats.

Llorenç Codern: El resul-tat el trobem satisfactori , encara que no hem pogut trobar alguns aparells d’interès per la his-tòria de l’IQS.

Podríeu remuntar-vos als inicis de tot això?Ll. C.: El Dr. Julià, que des de sempre ja tenia la idea

de fer el museu, va encarregar a l’Associació la creació d’aquesta sala i després se’m va demanar si podia tirar endavant el projecte. Juntament amb l’Enric, vam anar recollint i seleccionant tot el material, que va ser disse-nyat per professionals i esponsoritzat per Bancaja.

Com va anar el procés de recollida del material?Ll. C.: Vam convidar tothom a participar-hi i, gràcies

a la resposta que vam rebre, vam aconseguir tot tipus d’aparells. Després vam buscar una persona que els restaurés, que va ser Joaquim Puig, de Selecta. El que hi ha exposat al museu, que són els aparells que estan més relacionats amb el Químic, és només una petita part del que hem recollit fins ara, de manera que farem exposicions periòdiques

EL MUSEO HECHO REALIDAD

Después de tanto tiempo reco-giendo información y aparatos, ¿cómo veis, ahora, el museo terminado?

Enric Gal-Boguñá: Ha que-dado tal como esperábamos. Además, con los diseñadores y los instaladores ha habido un contacto permanente que nos ha permitido trabajar en equi-po e ir viendo los resultados.

Llorenç Codern: El resultado lo encontramos satisfactorio, aunque no hemos po-dido encontrar algunos aparatos de interés para la historia del IQS.

¿Podríais remontaros a los inicios de todo ello?Ll. C.: El Dr. Julià, que desde siempre ya tenía la idea

de hacer el museo, encargó a la Asociación la creación de esta sala y luego se me pidió si podía sacar ade-lante el proyecto. Junto con Enric, fuimos recogiendo y seleccionando todo el material, que fue diseñado por profesionales y esponsorizado por Bancaja.

¿Cómo fue el proceso de recogida del material?Ll. C.: Invitamos a todo el mundo a participar y,

gracias a la respuesta que recibimos, conseguimos todo tipo de aparatos. Después buscamos a una per-sona que los restaurase, que fue Joaquim Puig, de Selecta. Lo que hay expuesto en el museo, que son los aparatos que están más relacionados con el Quí-mico, es sólo una pequeña parte de lo que hemos recogido hasta ahora, así que haremos exposiciones

“ME GUSTARÍA QUE EL MUSEO ESTUVIERA VIVO, QUE FUNCIO-

NARA, QUE NO FUERA UNA MERA EXPOSICIÓN DE APARATOS.”

ESTE DESEO APUNTADO POR LLORENÇ CODERN (PROMOCIÓN

1953) EN UNA ENTREVISTA PUBLICADA EN EL NEWS DE

OCTUBRE DE 2002 SE HA HECHO REALIDAD ESTE AÑO,

CON LA INAUGURACIÓN DEL MUSEO DEL IQS, QUE, COMO

EXPLICAN SUS PRINCIPALES AR TÍFICES, CODERN Y ENRIC

GAL-BOGUÑÁ (PROMOCIÓN 1960), RECOGE UN TESTIMONIO

VITAL DE LA GENTE DEL QUÍMICO Y DE LA PROPIA INSTITUCIÓN

DURANTE SUS 100 AÑOS DE VIDA. CODERN HA DEDICADO

SU VIDA PROFESIONAL A LA INDUSTRIA FARMACÉUTICA, Y GAL-

BOGUÑÁ, PESE A TRABAJAR TAMBIÉN EN ESE SECTOR EN SUS

INICIOS, PASÓ A RESPONSABILIZARSE DE PEINUSA CUANDO

EL DR. ENRIC JULIÀ ASUMIÓ LA DIRECCIÓN DEL QUÍMICO.

“M’AGRADARIA QUE EL MUSEU FOS VIU, QUE FUNCIONÉS,

QUE NO FOS UNA MERA EXPOSICIÓ D’APARELLS.” AQUEST

DESIG APUNTAT PER LLORENÇ CODERN (PROMOCIÓ 1953)

EN UNA ENTREVISTA PUBLICADA AL NEWS DE L’OCTUBRE DE

2002 S’HA FET REALITAT ENGUANY, AMB LA INAUGURACIÓ

DEL MUSEU DE L’IQS, QUE, TAL COM EXPLIQUEN ELS

SEUS PRINCIPALS AR TÍFEXS, CODERN I ENRIC GAL-BOGUÑÁ

(PROMOCIÓ 1960), RECULL UN TESTIMONI VITAL DE LA

GENT DEL QUÍMIC I DE LA MATEIXA INSTITUCIÓ DURANT ELS

SEUS 100 ANYS DE VIDA. CODERN HA DEDICAT LA VIDA PRO-

FESSIONAL A LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA, I GAL-BOGUÑÁ,

TOT I TREBALLAR TAMBÉ EN AQUEST SECTOR ALS INICIS, VA

PASSAR A RESPONSABILITZAR-SE DE PEINUSA QUAN EL

DR. ENRIC JULIÀ VA ASSUMIR LA DIRECCIÓ DEL QUÍMIC.

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS43

Page 47: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

46 47

per ensenyar la resta del material. D’altra banda, continua oberta la predisposició del museu de conti-nuar rebent peces que tinguin interès per la història del Químic. Volem que sigui alguna cosa viva, que tingui una continuïtat.

Vau trobar algunes dificultats, durant la reco-pilació?

Ll. C.: Potser la falta d’informació d’alguns instru-ments, donat que ja no existeix el fabricant ni les persones que els van usar. Ens falten instruccions de funcionament, documentació, etc. Encara que sembla sorprenent, tenim aparells que no sabem per què ni com s’utilitzaven.

Fins i tot heu viatjat, per poder aconseguir algun aparell.

E. G.: Sí, vam anar a Madrid a buscar un destil-lador continu d’aigua inventat pel pare Vitoria, que després es va patentar i va funcionar als anys vint, comercialitzat per la firma Giralt Laporta.

Quina funció vol te-nir el museu?

Ll. C.: Explicar la his-tòria de l’IQS, de ma-nera que els aparells del museu estiguin al servei d’aquesta his-tòria. No hem volgut fer un museu de la ciència, en el sentit estricte d’exposar tot el material que tingui un cert interès des del punt de vista his-tòric o científic, sinó que hem volgut fer un museu del Químic, on els aparells exposats són els que s’han fet servir a l’IQS, encara que al final molts acabin sent, també, els que tenen més interès cien-tífic i històric.

E. G.: El museu també vol ser, a més de la histò-ria del Químic, la història de la gent que ha passat per l’IQS.

Ll. C.: Sí, hem volgut destacar les persones que l’han fet, les que han passat per aquí i les que hi han deixat petjada. Alguns ja surten, i altres ens agrada-ria que sortissin en futures monografies. No només professors, sinó moltes persones que, en diferents llocs de l’organització i en el transcurs del temps, han esdevingut l’ànima del centre. ❏

periódicas para enseñar el resto del material. Por otra parte, sigue abierta la predisposición del museo de seguir recibiendo piezas que tengan interés para la historia del Químico. Queremos que sea algo vivo, que tenga una continuidad.

¿Os encontrasteis con algunas dificultades, du-rante la recopilación?

Ll. C.: Puede que la falta de información de algunos instrumentos, dado que ya no existe el fabricante ni las personas que las utilizaron. Nos faltan instruccio-nes de funcionamiento, documentación, etc. Aunque parece sorprendente, tenemos aparatos que no sa-bemos para qué ni cómo se utilizaban.

Incluso habéis viajado, para poder conseguir al-gún aparato.

E. G.: Sí, fuimos a Madrid a buscar un destilador continuo de agua inventado por el padre Vitoria, que después se patentó y funcionó durante los años vein-te, comercializado por la firma Giralt Laporta.

¿Qué función quiere tener el museo?

Ll. C.: Explicar la historia del IQS, de manera que los apara-tos del museo estén al servicio de esa histo-ria. No hemos querido hacer un museo de la ciencia, en el sentido estricto de exponer todo el material que tenga cierto interés desde el punto de vis-ta histórico o científico, sino que hemos queri-

do hacer un museo del Químico, donde los aparatos expuestos son los que se han utilizado en el IQS, aun-que al final muchos terminen siendo, también, los que tienen más interés científico e histórico.

E. G.: El museo también quiere ser, además de la historia del Químico, la historia de la gente que ha pasado por el IQS.

Ll. C.: Sí, hemos querido destacar a las personas que lo han hecho, las que han pasado por aquí y las que han dejado huella. Algunas ya salen, y otras nos gusta-ría que salieran en futuras monografías. No solamente profesores, sino muchas personas que, en diferentes lugares de la organización y en el transcurso del tiem-po, se han convertido en el alma del centro. ❏

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS 43

Page 48: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

48 49

Jordi Abellà és el nou cap del departament de

Química Analítica

“HEM DE TENIR UNS OBJECTIUS MOLT CLARS, PERÒ SENSE PERDRE LA DIVERSITAT”

Què representa, per vos-tè, ocupar aquest nou càrrec?És una mica la conti-nuació de la feina que havia fet fins ara. Em vaig incorporar a aquest departament fa vuit anys, com a professor (abans també havia fet la tesi aquí) i és una mica seguir el dia a dia del departament des d’un altre punt de vista, canviar la perspectiva que havia tingut fins ara i po-sar-me al capdavant d’un departament que té molta història i un capital humà impressionant.

Substitueix una persona que ha estat tota una insti-tució, Lluís Victori. Això implica més responsabilitat per assumir el repte?No em voldria quedar només amb el doctor Lluís Victori, sinó també amb els doctors Miquel Montagut o Josep Obiols. Són persones que han marcat tota una època a l’IQS. Evidentment, és un repte continu-ar amb aquesta línia de directors de departament i mantenir el seu nivell.

Quan li van comunicar que ocuparia el càrrec va ser una sorpresa?Sincerament, no m’ho esperava. Va ser una sorpresa forta, però molt agradable, perquè demostra que la gent confia en tu. Vaig rebre el nomenament amb una gran il·lusió, per treballar i seguir en la línia dels meus predecessors i donar una mica el meu segell en aquest departament, perquè es noti al cap d’un temps la feina que espero desenvolupar en aquest càrrec.

Jordi Abellà es el nuevo jefe del departamento de

Química Analítica

“DEBEMOS TENER UNOS OBJETIVOS MUY CLAROS, PERO SIN PERDER LA DIVERSIDAD”

¿Qué representa, para usted, ocupar este nue-vo cargo?Es un poco la continua-ción del trabajo que ha-bía hecho hasta ahora. Me incoporé a este de-partamento hace ocho años, como profesor (antes también había he-cho la tesis aquí) y es un poco seguir el día a día del departamento desde otro punto de vista, cam-

biar la perspectiva que había tenido hasta ahora y po-nerme al frente de un departamento que tiene mucha historia y un capital humano impresionante.

Sustituye a una persona que ha sido toda una insti-tución, Lluís Victori. ¿Eso implica más responsabili-dad para asumir el reto?No querría quedarme solamente con el doctor Lluís Victori, sino también con los doctores Miquel Monta-gut o Josep Obiols. Son personas que han marcado toda una época en el IQS. Evidentemente, es un reto seguir con esta línea de directores de departamento y mantener su nivel.

Cuando le comunicaron que ocuparía el cargo, ¿fue una sorpresa?Sinceramente, no me lo esperaba. Fue una sorpresa muy fuerte, pero muy agradable, porque demuestra que la gente confía en ti. Recibí el nombramiento con una gran ilusión, para trabajar y seguir la línea de mis predecesores y dar un poco mi sello en este depar-tamento, para que se note al cabo de un tiempo el trabajo que espero desarrollar en este cargo.

EL DOCTOR JORDI ABELLÀ ES EL NUEVO JEFE DEL DEPAR TA-

MENTO DE QUÍMICA ANALÍTICA. TIENE UNA LARGA VINCULA-

CIÓN CON EL IQS, SE LICENCIÓ COMO INGENIERO QUÍMICO

EN 1993 Y LUEGO HA MANTENIDO UNA RELACIÓN MUY

ESTRECHA EN EL ÁMBITO DE LA INVESTIGACIÓN Y COMO PRO-

FESOR. SUSTITUYE AL DOCTOR LLUÍS VICTORI, QUE ESTAVA

AL FRENTE DEL DEPAR TAMENTO DESDE 1980.

EL DOCTOR JORDI ABELLÀ ÉS EL NOU CAP DEL DEPAR TA-

MENT DE QUÍMICA ANALÍTICA. TÉ UNA LLARGA VINCULACIÓ

AMB L’IQS, ES VA LLINCENCIAR COM A ENGINYER QUÍMIC

EL 1993 I DESPRÉS HA MANTINGUT UNA RELACIÓ MOLT

ESTRETA EN L’ÀMBIT DE LA RECERCA I COM A PROFESSOR.

SUBSTITUEIX EL DOCTOR LLUÍS VICTORI, QUE ERA AL CAP-

DAVANT DEL DEPAR TAMENT DES DE 1980.

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS43

Page 49: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

48 49

Quins són els aspectes del departament que exigei-xen més atenció en aquests primers moments?El primer que s’ha de cuidar és l’equip humà. Les relacions entre les persones del depar tament han de continuar sent excel·lents, com fins ara, i amb un equip ben motivat podem tirar endavant els reptes que tenim i qualsevol que se’ns pugui plantejar. A més, estem en un departament de Química Analíti-ca que es basa en la part més instrumental d’aques-ta disciplina i, per tant, hem d’obtenir instrumentació puntera per continuar sent un centre de referència com hem estat fins ara.

Com que es compara molt la in-vestigació a Espanya amb la resta d’Europa i amb els Estats Units, i vostè va estar un any treballant a la Pennsylvania State University, quins creu que són els aspectes més diferenciadors?El paradigma de la recerca euro-pea és que el principal inversor en projectes i centres investigadors acostuma a ser l’Estat o els dife-rents governs. Si això es compara amb els Estats Units, allà el finan-çament ve del sector privat i això fa que estiguin a un altre nivell. El gran repte, aquí, és fer veure a les empreses el gran potencial de la recerca universitària.

Abans hem parlat de les qüestions més immediates, però a mitjà i llarg termini quines són les línies de treball del departament?El nostre depar tament cobreix àrees molt diver-ses: algunes més típiques de la química analítica i altres de més diferenciades, com materials metàl-lics o estudis de problemes energètics. Per exem-ple, a la secció on sóc responsable tractem temes d’electroquímica que abasten des de l’aplicació de tècniques electroquímiques a fenòmens de corro-sió fins a tècniques electroanalítiques. La resta del departament treballa en cromatografia, anàlisi mediambiental, anàlisi de metalls, anàlisis gene-rals i gestió de qualitat aplicada a la docència i als diferents serveis que ofereix l’Institut. És a dir, tenim un departament molt ampli, i hem de tenir uns objectius cada vegada més clars, però sense perdre la diversitat que tenim ara. Una excessiva especialització podria fer-nos perdre mercat. ❏

¿Cuáles son los aspectos del departamento que exi-gen más atención en estos primeros momentos?Lo primero que hay que cuidar es al equipo humano. Las relaciones entre las personas del departamento tienen que seguir siendo excelentes, como hasta ahora, y con un equipo bien motivado podemos tirar adelante los retos que tenemos y cualquiera que se nos pueda plantear.Además, estamos en un departamento de Química Analítica que se basa en la parte más instrumental de esta disciplina y, por tanto, tenemos que obtener instrumentación puntera para seguir siendo un cen-tro de referencia como hemos sido hasta ahora.

Como se compara mucho la inves-tigación en España con el resto de Europa y con Estados Unidos, y usted estuvo un año trabajando en la Pennsylvania State University, ¿cuáles cree que son los aspectos más diferenciadores?El paradigma de la investigación europea es que el principal inversor en proyectos y centros investigado-res acostumbra a ser el Estado o los diferentes gobiernos. Si eso se compara con Estados Unidos, allí la financiación viene del sector privado y eso hace que estén a otro nivel. El gran reto, aquí, es hacer ver a las empresas el gran potencial de la investigación universitaria.

Antes hemos hablado de las cuestiones más inme-diatas, pero a medio y largo plazo, ¿cuáles son las líneas de trabajo del departamento?Nuestro departamento cubre áreas muy diversas: al-gunas más típicas de la química analítica y otras más diferenciadas, como materiales metálicos o estudios de problemas energéticos. Por ejemplo, en la sección donde soy responsable tratamos temas de electro-química que abarcan desde la aplicación de técnicas electroquímicas a fenómenos de corrosión hasta técnicas electroanalíticas. El resto del departamento trabaja en cromatografía, análisis mediomabiental, análisis de metales, análisis generales y gestión de calidad aplicada a la docencia y a los diferentes servicios que ofrece el Instituto. Es decir, tenemos un departamento muy amplio, y tenemos que tener unos objetivos cada vez más claros, pero sin perder la diversidad que tenemos ahora. Una excesiva especia-lización podría hacernos perder mercado. ❏

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS 43

Page 50: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

50 51

Pere Coll, cap del departament d’Enginyeria

Industrial de l’IQS

“ELS PROFESSORS D’ENGINYERIA INDUSTRIAL CONVÉ QUE HAGIN TREBALLAT A LA INDÚSTRIA”

Podria fer-nos un breu recor-regut per la seva experièn-cia professional i docent?Des que vaig acabar els estudis el 1969 fins al curs 2004-2005, he es-tat professor d’Enginyeria Industrial a la UPC i he estat treballant durant 30 anys en el sector elèctric, primer a ENHER i després a ENDESA, l’empresa que va absorbir la primera. La meva activitat professio-nal ha estat bastant centrada en l’energia i he treba-llat en grans projectes de centrals hidroelèctriques, centrals tèrmiques, també centrals nuclears, etc.

Com creu que hauria de ser l’ensenyament de l’En-ginyeria Industrial?El que s’ha de millorar en l’Enginyeria és un aspecte tan bàsic com saber donar una formació pràctica a l’estudiant, un fet que requereix que una bona part del professorat tingui experiència professional, per-què sinó és molt difícil transmetre coneixements d’aquest tipus. I a les universitats públiques, cada vegada hi ha menys professors que tinguin una acti-vitat professional, especialment en les assignatures de caire més tecnològic, de manera que s’ofereix un ensenyament massa teòric i allunyat de la realitat.

Pere Coll, jefe del departamento de Ingeniería

Industrial del IQS

“LOS PROFESORES DE INGENIERÍA INDUSTRIAL CONVIENE QUE HAYAN TRABAJADO EN LA INDUSTRIA”

¿Podría hacernos un breve recorrido por su experien-cia profesional y docente?Desde que acabé los es-tudios en 1969 hasta el curso 2004-2005, he sido profesor de Ingeniería Indus-trial en la UPC y he estado trabajando durante 30 años en el sector eléctrico, pri-mero en ENHER y después en ENDESA, la empresa que absorbió la primera. Mi actividad profesional ha es-

tado bastante centrada en la energía, y he trabajado en grandes proyectos de centrales hidroeléctricas, centrales térmicas y también centrales nucleares, etc.

¿Cómo cree que tendría que ser la enseñanza de Ingeniería Industrial?Lo que se tiene que mejorar en la Ingeniería es un as-pecto tan básico como saber dar una formación prácti-ca al estudiante, un hecho que requiere que una buena parte del profesorado tenga experiencia profesional, porque si no es así es muy difícil transmitir conocimien-tos de este tipo. Y en las universidades públicas, cada vez hay menos profesores que tengan una actividad profesional, especialmente en las asignaturas de tipo más tecnológico, de modo que se ofrece una enseñan-za demasiada teórica y alejada de la realidad.

DESDE JUNIO PASADO, PERE COLL (INGENIERÍA INDUSTRIAL

UPC, 1969) ES EL NUEVO JEFE DEL DEPAR TAMENTO DE

INGENIERÍA INDUSTRIAL DEL IQS, EN SUSTITUCIÓN DE

EMILIO LÓPEZ TORIBIO. COLL SE TOMA ESTA RESPONSA-

BILIDAD CON LA ILUSIÓN DE QUIEN PUEDE APLICAR SUS

IDEALES EN SU ÁMBITO DE TRABAJO, EN ESTE CASO ES LA

FORMACIÓN DE FUTUROS INGENIEROS INDUSTRIALES. EN

CUANTO A SU ACTIVIDAD DOCENTE, IMPAR TE LAS ASIGNATU-

RAS DE QUINTO DE TECNOLOGÍA ENERGÉTICA Y UNA PAR TE

DE TECNOLOGÍA ELÉCTRICA. HA BASADO SU INVESTIGACIÓN

BÁSICAMENTE EN LA TECNOLOGÍA ENERGÉTICA, LA TECNOLO-

GÍA NUCLEAR Y LA PROTECCIÓN RADIOLÓGICA, TEMAS SOBRE

LOS QUE HA PUBLICADO VARIOS ESTUDIOS Y LIBROS.

DES DEL JUNY PASSAT, PERE COLL (ENGINYERIA INDUSTRIAL

UPC, 1969) ÉS EL NOU CAP DEL DEPAR TAMENT D’ENGI-

NYERIA INDUSTRIAL DE L’IQS, EN SUBSTITUCIÓ D’EMILIO

LÓPEZ TORIBIO. COLL ES PREN AQUESTA RESPONSABILITAT

AMB LA IL·LUSIÓ DE QUI POT APLICAR ELS SEUS IDEALS

EN EL SEU ÀMBIT DE TREBALL, EN AQUEST CAS ÉS LA

FORMACIÓ DE FUTURS ENGINYERS INDUSTRIALS. QUANT A

LA SEVA ACTIVITAT DOCENT, IMPAR TEIX LES ASSIGNATURES

DE CINQUÈ DE TECNOLOGIA ENERGÈTICA I UNA PAR T DE

TECNOLOGIA ELÈCTRICA. HA BASAT LA SEVA RECERCA BÀSI-

CAMENT EN LA TECNOLOGIA ENERGÈTICA, LA TECNOLOGIA

NUCLEAR I LA PROTECCIÓ RADIOLÒGICA, TEMES SOBRE ELS

QUALS HA PUBLICAT DIFERENTS ESTUDIS I LLIBRES.

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS43

Page 51: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

50 51

Els professors d’Enginyeria han d’haver conegut o passat pel món de la indústria havent resolt molts problemes industrials.

Quines perspectives de futur té l’Enginyeria Industrial?Ara estem en un moment d’incertesa, ja que no sa-bem cap on derivarà l’Enginyeria a partir del procés de Bolonya. S’ha d’esperar que l’Administració de l’Estat i de la Generalitat donin les directrius per saber quins títols de graus i postgraus es podran impartir a l’IQS dins l’àmbit d’Enginyeria Industri-al. És molt important el fet que sigui un procés a nivell europeu, ja que això permetrà als estudiants d’aquí poder exercir a la resta d’Europa.

Quina valoració va fer del que es va trobar a l’IQS quan hi va arribar?Em vaig trobar amb una institució molt sòlida i un equip de professors molt preparat, tant els que tenen règim de dedicació permanent com els asso-ciats, tots ells especialistes destacats de diferents sectors industrials. A més, el departament rep molt suport de la resta de laboratoris de l’IQS: els de Quí-mica, d’Enginyeria Química, i sobretot el Laboratori de Materials.

Com veu el futur dels nous llicenciats?L’Enginyeria Industrial és afor tunadament una ti-tulació amb molta demanda social. Confio que en començar a treballar vegin que han tingut una for-mació suficient que els ha de permetre especialit-zar-se de manera fàcil en els camps específics de les indústries on treballin. És impor tant, però, que continuïn estudiant un cop acabada la carre-ra, ja que la formació contínua és una exigència, si es vol ser competitiu en el món actual. ❏

Los profesores de Ingeniería tienen que haber cono-cido o pasado por el mundo de la industria habiendo resuelto muchos problemas industriales.

¿Qué perspectivas de futuro tiene la Ingeniería Industrial?Ahora estamos en un momento de incertidumbre, pues-to que no sabemos hacia dónde derivará la Ingeniería a partir del proceso de Bolonia. Se debe esperar a que la Administración del Estado y de la Generalitat den las di-rectrices para saber qué títulos de grados y posgrados se podrán impartir en el IQS dentro del ámbito de Ingeniería Industrial. Es muy importante el hecho de que sea un proceso a nivel europeo, puesto que eso permitirá a los estudiantes de aquí poder ejercer en el resto de Europa.

¿Qué valoración hizo de lo que se encontró en el IQS cuando llegó?Me encontré con una institución muy sólida y un equipo de profesores muy preparado, tanto los que tienen régimen de dedicación permanente como los asociados, todos ellos especialistas destacados de diferentes sectores industriales. Además, el depar-tamento recibe mucho apoyo del resto de laborato-rios del IQS: los de Química, de Ingeniería Química, y sobre todo el Laboratorio de Materiales.

¿Cómo ve el futuro de los recién licenciados?La Ingeniería Industrial es afortunadamente una titu-lación con mucha demanda social. Confío que al em-pezar a trabajar vean que han tenido una formación suficiente que les debe permitir especializarse fácil-mente en los campos específicos de las industrias donde trabajen. Es importante, sin embargo, que continúen estudiando una vez terminada la carrera, puesto que la formación continua es una exigencia, si se quiere ser competitivo en el mundo actual. ❏

N O T ÍC IES IQS N O T IC IAS IQS 43

Page 52: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

52

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

53

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per acord de l’Assemblea General de

l’Associació de Químics, el dia 12 d’abril

de 1959, per enaltir la memòria del P. Gil

(Promoció 1919), director de l’IQS (1934-1957), i

concedit als alumnes que hagin realitzat el millor

Treball de Final de Carrera.

SOFIA PETTERSSON HA GUANYAT EL PREMI PARE SALVADOR GIL

“Ara estem treballant al voltant de la sida en un pro-

jecte finançat per la Fundació Marató de TV3”

En què s’ha centrat el TFC?Jordi Teixidó: Incorporada al Grup del professor Johann Gasteiger, que és qui va desenvolupar el programa WODCA, la Sofia va analitzar els resultats

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de la Asamblea General

de la Asociación de Químicos, el día 12 de abril

de 1959, para enaltecer la memoria del P. Gil

(Promoción 1919), director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos que hayan realizado

el mejor Trabajo de Fin de Carrera.

SOFIA PETTERSSON HA GANADO EL PREMIO PADRE SALVADOR GIL

“Ahora estamos trabajando en torno al SIDA en un

proyecto financiado por la Fundació Marató de TV3”

¿En qué se ha centrado el TFC?Jordi Teixidó: Incorporada al Grupo del profesor Jo-hann Gasteiger, que es quien desarrolló el programa WODCA, Sofia analizó los resultados obtenidos en la

EL PREMIO PADRE SALVADOR GIL DEL DEPAR TAMENTO DE

QUÍMICA ORGÁNICA Y BIOQUÍMICA DEL 2004 RECAYÓ EN

SOFIA PETTERSSON, LICENCIADA EN QUÍMICA ORGÁNICA

POR LA UNIVERSITAT RAMON LLULL EN 2002, QUE

PRESENTÓ EL TFC RETROSYNTHETIC STUDY OF A HETE-

ROCYCLIC CHEMICAL LIBRAR Y WITH WODCA, REALIZADO

EN EL COMPUTER CHEMIE CENTRUM DE LA UNIVERSIDAD

ERLANGEN-NÜMBERG, DE ALEMANIA, Y TUTELADO POR EL

DOCTOR JORDI TEIXIDÓ, PROFESOR DEL DEPAR TAMENTO

DE QUÍMICA ORGÁNICA Y BIOQUÍMICA Y DEL GRUPO DE

INGENIERÍA MOLECULAR DEL IQS. LA INVESTIGACIÓN DE

TEIXIDÓ ENGLOBA EL ESTUDIO DEL MECANISMO DE CICLACIÓN

DE SISTEMAS DINITRÍLICOS PARA LA SÍNTESIS DE SISTEMAS

HETEROCÍCLICOS CON ACTIVIDAD BIOLÓGICA, LOS CÁLCULOS

MECANOQUÁNTICOS DE SISTEMAS DE INTERÉS FARMACÉUTI-

CO, AGROQUÍMICO Y MEDIOAMBIENTAL, ASÍ COMO EL DISEÑO

Y LA GESTIÓN DE BIBLIOTECAS REALES Y VIR TUALES EN SÍN-

TESIS COMBINATORIA, SCREENING VIR TUAL Y QSAR.

EL PREMI PARE SALVADOR GIL DEL DEPAR TAMENT DE

QUÍMICA ORGÀNICA I BIOQUÍMICA DEL 2004 VA RECAU-

RE EN SOFIA PETTERSSON, LLICENCIADA EN QUÍMICA

ORGÀNICA PER LA UNIVERSITAT RAMON LLULL L’ANY

2002, QUE VA PRESENTAR EL TFC RETROSYNTHETIC

STUDY OF A HETEROCYCLIC CHEMICAL LIBRAR Y WITH

WODCA, REALITZAT AL COMPUTER CHEMIE CENTRUM

DE LA UNIVERSITAT ERLANGEN-NÜMBERG, D’ALEMANYA,

I TUTELAT PEL DOCTOR JORDI TEIXIDÓ, PROFESSOR DEL

DEPAR TAMENT DE QUÍMICA ORGÀNICA I BIOQUÍMICA I DEL

GRUP D’ENGINYERIA MOLECULAR DE L’IQS. LA RECERCA

DE TEIXIDÓ ENGLOBA L’ESTUDI DEL MECANISME DE CICLACIÓ

DE SISTEMES DINITRÍLICS PER A LA SÍNTESI DE SISTEMES

HETEROCÍCLICS AMB ACTIVITAT BIOLÒGICA, ELS CÀLCULS

MECANOQUÀNTICS DE SISTEMES D’INTERÈS FARMACÈUTIC,

AGROQUÍMIC I MEDIAMBIENTAL, AIXÍ COM TAMBÉ EL DISSENY

I LA GESTIÓ DE BIBLIOTEQUES REALS I VIR TUALS EN SÍNTESI

COMBINATÒRIA, SCREENING VIR TUAL I QSAR.

Page 53: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

52

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

53

síntesis asistida por ordenador de distintos compues-tos heterocíclicos descritos en el Journal of Medicinal Chemistry, una revista donde se publican muchas mo-léculas que van en camino de ser un fármaco. Sofia Pettersson: De este modo se pudo comparar cómo se habían realizado las síntesis en los artícu-los de la revista con el que obtenía yo con el progra-ma, y así comprobar si realmente se podía reproducir la síntesis con el WODCA o no.

¿Y cómo respondió el programa?S. P.: En muchos casos el camino que adoptaba era prácticamente idéntico al publicado en la revista, pero en otros el WODCA no era capaz de encontrar una solución o no era tan similar, de forma que el TFC habrá servido para analizar cuáles son las nuevas estrategias que se tienen que usar para hacer que el programa sea más eficiente. J. T.: Habrá servido para saber cuándo se tiene que mejorar la base de conocimiento o cuándo la estra-tegia sintética del WODCA. Debo añadir que este programa es absolutamente vigente, sobre todo a nivel de docencia.

En general, ¿cuáles son las principales aportacio-nes de la síntesis asistida por ordenador?J. T.: Antes, sin las herramientas computacionales, una nueva molécula se sintetizaba a partir del conocimiento que tenía el químico de toda una serie de reacciones a su alcance para unir los distintos bloques y acabar construyendo la molécula deseada, mientras que ahora todas estas herramientas y reacciones se incorporan en programas que ayudan al químico a encontrar el mejor camino u otras opciones para desarrollar la molécula.

¿Cuál fue la parte más difícil del TFC?S. P.: Aprender cómo funciona todo el sistema de trabajo, conocer el Linux, trabajar en alemán, etc. Es decir, aprenderlo todo.

obtinguts en la síntesi assistida per ordinador de di-ferents compostos heterocíclics descrits al Journal of Medicinal Chemistry, una revista on es publiquen mol-tes molècules que són en camí de ser un fàrmac. Sofia Pettersson: D’aquesta manera es va poder comparar com s’havien fet les síntesis en els articles de la revista amb el que obtenia jo amb el programa, i així comprovar si realment es podia reproduir la sín-tesi amb el WODCA o no.

I com va respondre el programa?S. P.: En molts casos el camí que adoptava era pràc-ticament idèntic al publicat a la revista, però en d’al-tres el WODCA no era capaç de trobar una solució o no era tan similar, de manera que el TFC haurà servit per analitzar quines són les noves estratègies que s’han de fer servir per fer el programa més eficient. J. T.: Haurà servit per saber quan s’ha de millorar la base de coneixement o quan l’estratègia sintètica del WODCA. Val a dir que aquest programa és ben vigent, sobretot a nivell de docència.

En general, quines són les principals aportacions de la síntesi assistida per ordinador?J. T.: Abans, sense les eines computacionals, una nova molècula es sintetitzava a partir del conei-xement que tenia el químic de tota una sèrie de reaccions al seu abast per unir els diferents blocs i acabar construint la molècula desitjada, mentre que ara totes aquestes eines i reaccions s’incorporen en programes que ajuden el químic a trobar el millor ca-mí o altres opcions per desenvolupar la molècula.

Quina va ser la part més difícil del TFC?S. P.: Aprendre com funciona tot el sistema de tre-ball, conèixer el Linux, treballar en alemany, etc. És a dir, aprendre-ho tot.

Page 54: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

54

J.T.: El més feixuc és domi-nar les eines. Un cop les saps fer anar, llavors és quan comences a gaudir.

Continues amb la investi-gació?S. P.: Sí, ara ja fa un any que estic de doctoranda al Grup d’Enginyeria Molecular (GEM), amb el qual treballem al voltant de la sida en un projecte finançat per la Fun-dació Marató de TV3. J. T.: En aquest grup tenim una doctoranda computa-cional, l’Obdulia Rabal; i la Sofia, tot i que també tre-balla amb l’ordinador, ja que coneix bé les eines en fer un TFC computacional, s’encar-rega de la part sintètica el 90 % del temps. Esperem que aviat s’incorporin més membres al grup perquè la tasca sintètica requereix molta dedicació i recursos.

Esperàveu el Premi?S. P.: No, reconec que va ser totalment inesperat, per a mi. J. T.: No hi solem pensar, en els premis. Intentem que tots els treballs del GEM siguin de qualitat, i amb l’excel·lència, quan coincideixen un bon treball i un bon investigador amb bon currículum, els fruits arriben sols. ❏

J. T.: Lo más pesado es domi-nar las herramientas. Una vez las sabes utilizar, entonces es cuando empiezas a disfrutar.

¿Continúas con la investi-gación?S. P.: Sí, hace ya un año que estoy de doctoranda en el Grupo de Ingeniería Molecu-lar (GEM), con el que traba-jamos en torno al SIDA en un proyecto financiado por la Fundació Marató de TV3. J. T.: En este grupo tenemos a una doctoranda computa-cional, Obdulia Rabal; y Sofía, aun cuando también trabaja con el ordenador, puesto que conoce bien las herramientas al hacer un TFC computacio-nal, se encarga de la parte

sintética el 90 % del tiempo. Esperamos que pronto se incorporen más miembros al grupo porque la tarea sintética requiere mucha dedicación y recursos.

¿Esperabais el Premio?S. P.: No, reconozco que fue totalmente inesperado, para mí. J. T.: No solemos pensar, en los premios. Intentamos que todos los trabajos del GEM sean de calidad, y con la excelencia, cuando coinciden un buen trabajo y un buen investigador con buen currículum, los fru-tos llegan solos. ❏

Page 55: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

P R E M I O S P. S A LVA D O R G I L , S . I .P R E M I S P. S A LVA D O R G I L , S . I .

55

PREMIS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establerts per l’acord de

l’Assemblea General

de l’Associació de Químics,

el dia 12 d’abril de 1959,

per enaltir la memòria del

P. Gil (Promoció 1919),

director de l’IQS (1934-1957),

i concedit als alumnes

que hagin realitzat el millor

Treball de Final de Carrera.

Rubén Mercader ha guanyat

el Premi Pare Salvador Gil

LA INVESTIGACIÓ DELS MECANISMES DE GELIFICACIÓ DE CONCENTRATS DE PROTEÏNES DE SÈRUM

El treball es va dur a terme sota la supervisió del Dr. Xiao Dong Chen, de la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda).

Es van estudiar els mecanismes de neteja de membranes de filtratge de productes làctics. Aquestes membranes se saturen de sèrum i deixen de funcionar correctament, cosa que suposa un greu problema per la indústria dels productes làctics. Les membranes es netegen, tradicionalment, en medi bàsic, però d’aquesta manera es generen dipòsits resistents, a causa de la gelificació de proteïnes dins dels porus de la membrana.

En aquest treball s’han investigat els mecanismes de gelificació de concentrats de proteïnes de sèrum. Així mateix, s’ha investigat la influència de la tem-peratura i el pH en la mateixa estructura d’aquests dipòsits gelificats, amb la finalitat d’aconseguir dis-soldre’ls de manera eficient durant els processos de neteja de les membranes. ❏

PREMIOS P. SALVADOR GIL, S.I.

Establecidos por acuerdo de

la Asamblea General de la

Asociación de Químicos,

el día 12 de abril de 1959,

para enaltecer la memoria

del P. Gil (Promoción 1919),

director del IQS (1934-1957),

y concedidos a los alumnos

que hayan realizado el mejor

Trabajo de Fin de Carrera.

Rubén Mercader ha ganado

el Premio Padre Salvador Gil

LA INVESTIGACIÓN DE LOS MECANISMOS DE GELIFICACIÓN DE CONCENTRADOS DE PROTEÍNAS DE SUERO

El trabajo se realizó bajo la supervisión del Dr. Xiao Dong Chen, de la Universidad de Auckland (Nueva Zelanda).

Se estudiaron los mecanismos de limpieza de membranas de filtraje de productos lácteos. Esas membranas se saturan de suero y dejan de funcionar correctamente, lo que supone un grave problema para la industria de los produc-tos lácteos. Las membranas se limpian tradicio-nalmente en medio básico, pero de esta forma se generan depósitos resistentes, debido a la gelificación de proteínas dentro de los poros de la membrana.

En este trabajo se han investigado los mecanis-mos de gelificación de concentrados de proteínas de suero. Asimismo, se ha investigado la influencia de la temperatura y el pH en la propia estructura de estos depósitos gelificados, con el fin de conseguir disolverlos de forma eficiente durante los procesos de limpieza de las membranas. ❏

RUBÉN MERCADER ES UNO DE LOS PREMIADOS CON EL

PADRE SALVADOR GIL 2005. DEBIDO A QUE ESTUDIA

ACTUALMENTE FUERA DE NUESTRO PAÍS, NOS HA RESULTADO

IMPOSIBLE REALIZARLE LA ENTREVISTA QUE REGULARMENTE

SE REALIZA EN EL NEWS.

A CONTINUACIÓN, EL PROFESOR CARLES COLOMINAS HACE

UN PEQUEÑO RESUMEN DE LO QUE HA CONSISTIDO SU TRA-

BAJO Y POR EL QUE HA SIDO PREMIADO.

RUBÉN MERCADER ÉS UN DELS PREMIATS AMB EL PARE

SALVADOR GIL 2005. COM QUE ACTUALMENT ESTUDIA

FORA DEL NOSTRE PAÍS, ENS HA RESULTAT IMPOSSI-

BLE FER-LI L’ENTREVISTA QUE ES FA REGULARMENT AL

NEWS.

A CONTINUACIÓ, EL PROFESSOR CARLES COLOMINAS FA UN

PETIT RESUM DEL QUE HA CONSISTIT EL SEU TREBALL I PEL

QUAL HA ESTAT PREMIAT.

Page 56: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

A N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E S43

56

Aniversari dels 40 anys

ELOGI DE DOS MESTRES

Tal com deia el poeta:

“Al andar se hace caminoy al volver la vista atrásse va la senda que nuncase ha de volver a pisar”

Tanmateix, aquest camí, i el sentit malencònic que li confereix el poeta, té una riquesa de records i expe-riències tan gran que, certament, de vegades convé mirar enrere.

En una societat tradicionalment lligada al sistema mètric decimal, sembla que els aniversaris “rodons” d’una efemèride siguin els moments oportuns per aturar-nos en el nostre camí, mirar enrere i reviure aquells anys, les seves anècdotes, experiències i característiques.

Aquests dies fa 40 anys que acabàvem els estudis d’Enginyeria Química a l’IQS, i hi ha prou raons per celebrar-ho i per mirar enrere.

Tots nosaltres hem superat els 60 anys. Vam començar a caminar per la Química l’any 1960, un mes d’octubre en què, per enigmàtica coincidència del destí, es va celebrar un Congrés de Química Industrial de Barcelona. La nostra relació amb la Química té, doncs, uns 45 anys d’existència, aproximadament el 70 % de la nostra vida, i, en la majoria dels casos, una durada més gran que la que hem tingut amb el nostre cònjuge, incloent-hi el festeig.

D’aquí a deu anys possiblement celebrarem un altre aniversari “rodó”, però les lleis de la vida i del mercat laboral ens fan pensar que aleshores el camí al costat de la Química activa s’haurà acabat per nosaltres.

Ha estat un camí llarg, personal i íntim. Cadascun de nosaltres l’ha caminat al seu ritme i l’ha envol-tat d’experiències personals que el justificaven i l’enriquien. No en vull fer referència, per la seva legítima intimitat, sinó a aquestes altres experièn-cies comunes que vam viure durant la nostra època universitària.

Contemplades ara, el primer que salta a la vista són els grans canvis escènics que han ocorregut.

- El desenvolupament tecnològic situa la nostra es-timada regla de càlcul més a prop dels àbacs grecs i egipcis que dels potents ordinadors actuals.

- L’estat del benestar i la cura del medi ambient han desprestigiat la Química en la seva concepció

Aniversario de los 40 años

ELOGIO DE DOS MAESTROS

Dijo el poeta que:

“Al andar se hace caminoy al volver la vista atrásse va la senda que nuncase ha de volver a pisar”

Sin embargo, esta senda, junto al sentido melancó-lico que le confiere el poeta, tiene una riqueza de re-cuerdos y experiencias tan grande que, ciertamente, en ocasiones conviene volver la vista atrás.

Viviendo en una sociedad tradicionalmente ligada al sistema métrico decimal, parece que los aniversa-rios “redondos” de una efeméride sean los momen-tos oportunos para hacer un alto en nuestro camino, volver la vista y revivir aquellos años, sus anécdotas, experiencias y características.

Estos días hace 40 años que acabábamos nuestros es-tudios de Ingeniería Química en el IQS, y existen razones suficientes para celebrarlo y para echar la vista atrás.

Todos nosotros hemos superado los 60 años. Co-menzamos nuestro caminar por la Química en el año 1960, en un mes de octubre en el que, por enigmáti-ca coincidencia del destino, se celebró un Congreso de Química Industrial de Barcelona. Nuestra relación con la Química tiene, pues, unos 45 años de existen-cia, aproximadamente el 70 % de nuestra vida, y, en la mayoría de los casos, una duración mayor que la que hemos tenido con nuestro cónyuge, incluyendo el noviazgo.

Dentro de diez años, posiblemente celebremos otro aniversario “redondo”, pero las leyes de la vida y del mercado laboral nos hacen pensar que para entonces el camino junto a la Química activa se haya terminado para nosotros.

Ha sido un camino largo, personal e íntimo. Cada uno de nosotros lo ha andado a su ritmo y lo ha rodeado de experiencias personales que lo justifica-ban y enriquecían. No quiero referirme a ellas, dada su legítima intimidad, sino a esas otras experiencias comunes que vivimos durante nuestra época univer-sitaria.

Contempladas ahora, lo primero que salta a la vista son los grandes cambios escénicos que han ocurrido.

- El desarrollo tecnológico sitúa a nuestra estimada regla de cálculo más cerca de los ábacos griegos y egipcios que de los potentes ordenadores actuales.

- El estado del bienestar y el cuidado del medio am-biente han desprestigiado a la Química en su concep-

Page 57: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

popular, actitud fomentada irresponsablement pels mitjans de comunicació.

- Aquesta infamada Química ha contribuït profunda-ment a l’estat del benestar i a l’increment de l’espe-rança de vida de què gaudim avui.

- La millora de tot tipus de comunicacions permet una globalització que aprofita els desequilibris de renda per deslocalitzar produccions a zones de menys cost i menys exigència mediambiental.

- La situació política d’Espanya ha canviat profun-dament aquests últims 40 anys.

No hem de fer comparacions ni molt menys emetre judicis, només constatar un elevat grau de canvi es-cènic que no sembla tan acusat al nivell més profund dels valors.

Els nostres fills s’assemblen molt a nosaltres, tot i que segurament gaudeixen de més lliber tat i capacitat de consum, de manera similar al que va ocórrer entre nosaltres i els nostres pares.

Existeix, probablement, una crisi d’ideologies a les zones més civilitzades, però els valors de treball, constància, organització, responsabilitat, eficàcia, honestedat, lleialtat, sinceritat, solida-ritat i integritat mantenen el seu sentit i la seva condició de valors.

El nostre pas per l’IQS ha estat una etapa im-por tant en aquest caminar. Allà vam aprendre alguna cosa més que simples conceptes fisioquí-mics, regles de la IUPAC, càlculs de nomogrames, mètodes d’anàlisi, equacions matemàtiques i enllaços químics. Allà vam practicar molts dels valors humans esmentats i hi vam afegir valors professionals, com ara l’anàlisi de les situacions, el diagnòstic, la recerca d’informació, en defini-tiva, quelcom tan simple com saber llegir l’anun-

ción popular, actitud fomentada irresponsablemente por medios de comunicación.

- Esta denostada Química ha contribuido profunda-mente al estado del bienestar y al incremento de la esperanza de vida que hoy en día se disfruta.

- La mejora de todo tipo de comunicaciones permi-te una globalización que aprovecha los desequilibrios de renta para deslocalizar producciones a zonas de menor costo y menor exigencia medioambiental.

- La situación política de España ha cambiado pro-fundamente en estos últimos 40 años.

No debemos realizar comparaciones ni mucho me-nos emitir juicios, sólo constatar un elevado grado de cambio escénico que no parece tan acusado al nivel más profundo de los valores.

Nuestros hijos se parecen mucho a nosotros, aunque seguramente gozan de mayor liber tad y capacidad de consumo, de forma similar a lo que ocurrió entre nosotros y nuestros padres.

Existe, probablemente, una crisis de ideologías en las zonas más civilizadas, pero los valores de trabajo, constancia, organización, responsa-bilidad, eficacia, honestidad, lealtad, sinceridad, solidaridad y entereza mantienen su sentido y su condición de valores.

Nuestro paso por el IQS ha sido una etapa impor-tante en este caminar. Allí aprendimos algo más que meros conceptos fisicoquímicos, reglas de la IUPAC, cálculos de nomogramas, métodos de aná-lisis, ecuaciones matemáticas y enlaces químicos. Allí practicamos muchos de los valores humanos mencionados y añadimos valores profesionales, tales como el análisis de las situaciones, el diag-nóstico, la búsqueda de información, en definitiva, algo tan simple como saber leer el enunciado de

A N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E S 43

57

Page 58: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

43 A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

58

ciat d’un problema, però que, si no es practica, resulta absurdament difícil.

Allà érem un grup de 43 persones (això crec), cosa que permetia una relació professor-alumne molt bona.

Allà dedicàvem a la feina pràctica de laboratori un nombre d’hores superior que el de les classes teòriques. Una cosa que després se’ns ha pre-sentat com un invent de les escoles de negocis americanes i que s’ha expor tat a aquest costat de l’Atlàntic amb l’ensenyament basat en casos pràctics.

Allà ens havíem d’organitzar, buscar a la bibliote-ca, treballar al laboratori, posar atenció a classe, estudiar a casa i fer treballs i seminaris de temes especials.

Quan ho recordem i ho analitzem tot, ens sentim en deute amb tots els que van contribuir no tan sols a ensenyar-nos Química, sinó també a formar-nos com a químics. Volem fer extensiu el nostre agraïment a tots

ells, des dels professors i els auxiliars fins als adminis-tratius, les bibliotecàries i els encarregats de material, perquè tots ells van fer una cosa que sembla molt senzilla, dur a terme correctament la seva missió, però que, en la realitat, exigeix qualitat i constància.

El motiu principal d’aquestes línies és expres-sar el nostre agraïment d’una manera molt espe-cial a dues persones, el pare Pere Ferrer Pi, S.J. i el pare Miquel Montagut, S.J., en qui es concre-ten, d’una banda, la doble faceta pedagògica i formativa, i, de l’altra, la direcció i la coordinació de tot el grup humà.

El pare Ferrer Pi sempre ha estat de constitució prima, possiblement una mica introvertit, però actiu, amb bon nervi i carisma. És possible que amb més tendència a la teoria, bona oratòria, el nostre profes-sor de Química Inorgànica.

El pare Montagut tenia una constitució més impor-tant, més extravertit, però igualment seriós i respec-

un problema, pero que, si no se practica, resulta absurdamente difícil.

Allí éramos un grupo de 43 estudiantes (eso creo), lo cual permitía una relación profesor-alumno muy buena.

Allí dedicábamos al trabajo práctico de laborato-rio un número de horas superior al de las clases teóricas. Algo que luego se nos ha presentado como un invento de las escuelas de negocios americanas y que se ha expor tado a este lado del Atlántico con la enseñanza basada en casos prácticos.

Allí debíamos organizarnos, buscar en la biblio-teca, trabajar en el laboratorio, atender en clase, estudiar en casa y realizar trabajos y seminarios sobre temas especiales.

Al recordar y analizar todo ello, nos sentimos en deuda con todos aquellos que contribuyeron no sólo a enseñarnos Química, sino también a formarnos como químicos. Queremos hacer extensivo nuestro agradeci-

miento a todos ellos, desde los profesores y auxiliares hasta los administrativos, bibliotecarias y encargados de material, pues todos ellos hicieron algo que parece muy sencillo, realizar correctamente su misión, pero que, en la realidad, requiere calidad y constancia.

El motivo principal de estas líneas es expresar nuestro agradecimiento de un modo muy especial a dos personas, el padre Pedro Ferrer Pi, S.J. y el pa-dre Miguel Montagut, S.J., en quienes se concretan, por una parte, la doble faceta pedagógica y formati-va, y, por otra parte, la dirección y coordinación de todo el grupo humano.

El padre Ferrer Pi siempre ha sido de constitución delgada, posiblemente algo introvertido, pero activo, con buen nervio y carisma. Es posible que con mayor tendencia a la teoría, buena oratoria, nuestro profe-sor de Química Inorgánica.

El padre Montagut tenía una constitución más im-portante, más extrovertido, pero igualmente serio y

Page 59: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

table. No només sabia mantenir la seva activitat en diversos fronts, sinó fins i tot impulsar contínuament noves activitats.

Aquest breu esbós permet contemplar com per-sonalitats clarament diferents es complementaven perfectament i n’obtenien un resultat magnífic. Sens dubte, l’esperit de servei de tots dos facilitava molt l’enteniment.

A par t de les seves qualitats com a gestors, però, hem de ressaltar especialment el seu valor humà i pedagògic. Tant en el P. Ferrer Pi com en el P. Montagut, parlar era pràcticament sinònim d’en-senyar. Tant si era a classe o al laboratori, al seu despatx o al passadís, les seves paraules sempre tenien una lliçó, un consell, alguns cosa nova per aprendre.

El seu tracte no per això era altiu i distant, sinó, molt al contrari, planer i fàcilment comprensible per nosaltres.

La seva inquietud per la qualitat i la innovació eren evidents, tot i que s’expressessin de ma-nera diferent en funció de les diferents missions encomanades. La planta pilot, els mètodes ana-lítics instrumentals, tals com la cromatografia, la polarografia i l’anàlisi tèrmica diferencial, els cursets de mesura i duplicació de color, de cro-matografia o d’informàtica són simples exemples d’aquest interès per la qualitat i l’actualitat de l’ensenyament. Quan hi par ticipàvem coneixíem noves tècniques i, a més, subtilment, ens ense-nyaven la necessitat de la formació continuada, de l’actualització de coneixements que ens acom-panyaria tota la vida.

Tot això no era evident per nosaltres en aquell moment. En ocasions, “els arbres no deixen veu-re el bosc” i cal allunyar-se uns anys per mirar enrere i anar adver tint tots aquests matisos i valors. Tampoc no pretenem enaltir una època en detriment d’altres. Ens consta que la qualitat en la formació humana i química dels seus alumnes ha estat una constant els 100 anys d’història de l’IQS i que aquest elogi es pot estendre als direc-tius passats i presents.

Però nosaltres vam viure aquells anys 60 i el nos-tre record i homenatge necessàriament va dirigit a aquests dos Mestres.

Ara que s’intenta que paraules com ensenyament, coneixement i professorat en substitueixin altres, com educació, formació i magisteri, que, sens dubte, tenen més nivell de responsabilitat i dedicació, és un immens plaer evocar aquestes dues persones i referir-s’hi com a Mestres, amb majúscula.

respetable. Sabía no sólo mantener su actividad en varios frentes, sino incluso impulsar continuamente nuevas actividades.

Este breve esbozo permite contemplar cómo perso-nalidades claramente diferentes se complementaban perfectamente obteniendo un magnífico resultado. Sin duda, el espíritu de servicio de ambos facilitaba mucho ese entendimiento.

Pero, apar te de sus buenas cualidades como gestores, debemos resaltar especialmente su valor humano y pedagógico. Tanto en el P. Ferrer Pi como en el P. Montagut, el hablar era prácticamente sinó-nimo de enseñar. Ya fuese en clase o en el labora-torio, en su despacho o en el pasillo, sus palabras siempre tenían una lección, un consejo, algo nuevo que aprender.

Su trato no por ello era altivo y distante, sino muy al contrario, llano y fácilmente comprensible para nosotros.

Su inquietud por la calidad y la innovación eran evidentes, aunque se expresasen de forma distin-ta en función de las diferentes misiones encomen-dadas. La planta piloto, los métodos analíticos instrumentales, tales como la cromatografía, la polarografía y el análisis térmico diferencial, los cursillos sobre medida y duplicación de color, de cromatografía o de informática son meros ejem-plos de ese interés por la calidad y la actualidad de la enseñanza. Al par ticipar en ellos conocíamos nuevas técnicas y, además, sutilmente, nos ense-ñaban la necesidad de la formación continuada, de la actualización de conocimientos que debería acompañarnos toda la vida.

Todo eso no era evidente para nosotros en aquel momento. En ocasiones, “los árboles no dejan ver el bosque” y es necesario alejarse unos años para vol-ver la vista atrás e ir advirtiendo todos esos matices y valores. Tampoco pretendemos ensalzar una época en detrimento de otras. Nos consta que la calidad en la formación humana y química de sus alumnos ha sido una constante en los 100 años de historia del IQS y que este elogio puede extenderse a los directi-vos pasados y presentes.

Pero nosotros vivimos en aquellos años 60 y nues-tro recuerdo y homenaje necesariamente va dirigido a esos dos Maestros.

Ahora que se intenta que palabras tales como ense-ñanza, conocimiento y profesorado sustituyan a otras, tales como educación, formación y magisterio, que, sin duda, tienen mayor nivel de responsabilidad y dedica-ción, es un inmenso placer evocar a esas dos personas y referirse a ellas como Maestros, con mayúscula.

43A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

59

Page 60: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

43 A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

60

Després de 40 anys, quan tornem a l’IQS mol-tes coses han canviat (gairebé totes), però si ens endinsem en aquell passadís (el dels laboratoris) amb rajoles blaves a cada costat, i unes petites vitrines de fusta i vidre que encara guarden po-tets amb olis essencials, aleshores comencem a recordar. Després, el passadís gira cap a l’es-querra i canvia la decoració per rajoles blanques amb motius de fulles d’arbre. De tant en tant, les rajoles s’interrompen amb l’estructura d’una columna fèrria que sobresur t de la paret. Són les mateixes columnes que vèiem quan estudiàvem. Els records comencen a cobrar vida i no és difícil veure el P. Ferrer Pi i el P. Montagut travessant el passadís, entrant en un laboratori, sor tint de la bi-blioteca, parlant amb algun professor, ensenyant alguna cosa a un grup d’alumnes, tot plegat dins del moviment general format per unes 200 perso-nes anant i venint al laboratori, a la biblioteca, al magatzem de productes i material.

Sens dubte, l’esperit d’aquests Mestres es man-té i es mantindrà a l’IQS, igual que els fruits de la seva feina.

A tots dos, el nostre agraïment més gran pel seu magisteri, pels seus ensenyaments, els seus con-sells, el seu exemple i la seva dedicació. ❏

Barcelona, juny de 2005

La Promoció de 1965

Tras 40 años, cuando volvemos al IQS muchas cosas han cambiado (casi todas), pero si nos adentramos en aquel pasillo (el de los laboratorios) con azulejos azules a cada lado, y unas pequeñas vitrinas de madera y cristal que guardan aún pe-queños frascos de aceites esenciales, entonces comenzamos a recordar. Luego, el pasillo gira hacia la izquierda y cambia su decoración por azulejos blancos con motivos de hojas de árbol. Cada varios metros, los azulejos se interrumpen con la estruc-tura de una columna férrea que sobresale de la pa-red. Son las mismas columnas que veíamos cuando estudiábamos. Los recuerdos comienzan a cobrar vida y no es difícil ver al P. Ferrer Pi y al P. Montagut atravesando el pasillo, entrando en un laboratorio, saliendo de la biblioteca, hablando con algún profe-sor, enseñando algo a un grupo de alumnos, todo ello dentro del movimiento general formado por unas 200 personas yendo y viniendo al laboratorio, a la biblioteca, al almacén de productos y material.

Sin duda, el espíritu de esos Maestros permane-ce y permanecerá en el IQS al igual que los frutos de su trabajo.

A ambos, nuestro mayor agradecimiento por su magisterio, por sus enseñanzas, sus consejos, su ejemplo y su dedicación. ❏

Barcelona, junio de 2005

La Promoción de 1965

Page 61: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

43A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

61

ELOGIO DE UNOS INGENIEROS QUÍMICOS DEL IQS

Queridos y apreciados amigos y amigas:

He recibido de vosotros una carta comparti-

da con la de Miquel Montagut, SJ, que, como

sabéis, tiene una enfermedad que no le permi-

te manifestar todas sus energías. Todos debe-

mos corresponder a vuestra afectuosa carta

con mucho gusto.

Lo que deseamos manifestaros es que el escrito

Elogio de dos Maestros, entregado por J. Enrique

Baixas, Hèlene Bloch, Enric Julià y Pedro Porcel,

es para los dos un regalo que supera ampliamente

lo que merecemos. Cuando un Maestro tiene una

auténtica vocación y ha tenido, también, unos

alumnos auténticos, puede que sea una auténtica

delicia para el estudiante, pero para los Maestros

todavía supera el placer y la delectación.

Y todavía añadiría que, si además de algunas

clases magistrales y de unas prácticas serias

de laboratorio, se está realizando un inicio de

pequeñas investigaciones o de manipulaciones

“científicas” de aparatos, uno podrá divertirse

y disfrutar mucho.

Por cierto, se me ha dicho que el autor de

Elogio de dos Maestros es J. Enrique Baixas.

Lo que puedo decir es que J. Enrique siempre

escribía clara y correctamente. Lo cual no

significa que no pudiesen hacerlo otros de la

Promoción de 1965 del IQS. Le deseamos feli-

cidades. Si tuviésemos entre nosotros a Carme

Doménech, que todos recordamos… (a.c.s.).

Empezamos a terminar. Nos explicamos. ¿Lo

habéis pensado? Se trata de celebrarlo todos

o casi todos. Valdría más que nos reuniésemos

para comer o cenar casi todos, en vez de que

acudiesen pocos. Si algunos pudieran ayudar,

todo se podría arreglar.

Terminamos diciéndoos una vez más: felicida-

des a todos. Y como las plegarias son gratui-

tas, rezaremos por todos, especialmente por

aquellos/as que más lo necesitan. Un abrazo a

cada uno.

P. Ferrer Pi, SJ

P. miquel Montagut, SJ

ELOGI D’UNS ENGINYERS QUÍMICS DE L’IQS

Estimats i benvolguts amics i amigues,

He rebut de vosaltres una carta comparti-

da amb la de Miquel Montagut SJ, que, com

sabeu, té una malaltia que no li permet mani-

festar totes les seves energies. Tots hem de

correspondre a la vostra afectuosa carta amb

molt de gust.

El que desitgem manifestar-vos és que l’escrit

Elogi de dos Mestres, lliurat per J. Enrique

Baixas, Hèlene Bloch, Enric Julià i Pedro Porcel,

és per tots dos un regal que supera àmpliament

el que mareixem. Quan un Mestre té una autèn-

tica vocació i ha tingut, també, uns alumnes

autèntics, potser és una delícia per a l’estudi-

ant, però per als Mestres encara supera el plaer

i la delectació.

I encara afegiria que, si a més d’algunes

classes magistrals i d’unes pràctiques seri-

oses de laboratori, s’està fent un inici de

petites investigacions o de manipulacions

“científiques” d’aparells, hom podrà diver tir-

se i gaudir molt.

Per cert, se m’ha dit que l’autor d’Elogi de

dos Mestres és J. Enrique Baixas. El que puc

dir és que J. Enrique sempre escrivia clara-

ment i correcta. La qual cosa no vol dir que no

poguessin fer-ho alguns altres de la Promoció

de 1965 de l’IQS. Li desitgem felicitats. Si tin-

guéssim entre nosaltres Carme Domènech, que

tots recordem... (a.c.s.).

Començem a acabar. Ens expliquem. Ho heu

pensat? Es tracta de celebrar-ho tots o quasi

tots. Valdria més que ens reuníssim per dinar

o sopar quasi tots, que no pas que hi anes-

sin pocs. Si alguns poguessin ajudar, tot es

podria arreglar.

Acabem dient-vos un cop més: felicitats a

tots. I com que les pregàries són gratuïtes,

pregarem per tots, especialment per aquells/

es que més ho necessiten. Una abraçada a

cadascú.

P. Ferrer Pi, SJ

P. Miquel Montagut, SJ

Page 62: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

62 63

A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E SA N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S

CARLES COLOMINAS I GUARDIA(PROMOCIÓ 1992)

El moment històric que recorda més bé.Al voltant de l’any 92, lògicament, les Olimpíades de Barcelona 92. Fora d’això, el cop d’Estat del 23-F.

I a l’IQS?La fundació de la Universitat Ramon Llull, amb l’entrada de la llicenciatura d’Admi-nistració i Direcció d’Empreses. Això va representar un trasbals per a una casa de químics.

L’assignatura més difícil.En el meu cas, química orgànica de 3r curs, amb el pare Victori.

Quina música escoltava?De tot una mica: The Police, Wham!, Lluís Llach, Mecano, etc.

Recorda alguna anècdota curiosa a l’IQS?Per posar un exemple, recordo amb especial estima-ció els festivals que organitzaven els alumnes per Sant Albert, a la sala d’actes que hi havia a l’Institut. Era un costum molt sa i divertit que, malauradament, s’ha perdut. ❏

CARLES COLOMINAS I GUARDIA(PROMOCIÓN 1992)

El momento histórico que mejor recuerda.Alrededor del año 92, lógicamente, las Olimpiadas de Barcelona 92. Aparte de eso, el golpe de Estado del 23-F.

¿Y en el IQS?La fundación de la Universitat Ramon Llull, con la entrada de la licenciatura de Admi-

nistración y Dirección de Empresas. Eso representó un trasiego para una casa de químicos.

La asignatura más difícil.En mi caso, química orgánica de 3er. curso, con el padre Victori.

¿Qué música escuchaba?De todo un poco: The Police, Wham!, Lluís Llach, Mecano, etc.

¿Recuerda alguna anécdota curiosa en el IQS?Por poner un ejemplo, recuerdo con especial esti-mación los festivales que organizaban los alumnos por San Alberto, en el salón de actos que había en el Instituto. Era una costumbre muy sana y divertida que, desgraciadamente, se ha perdido. ❏

43

DOTZE ANYS DE LA PROMOCIÓ 1992

Dotze anys després d’acabar el nostre pas per les au-les de l’IQS, m’ha tocat recordar el que va significar aque-lla època de la nostra vida. Molt probablement, no sóc la persona més indicada per fer aquesta tasca, ja que, des de la data que vam acabar els estudis, he desenvolupat la carrera professional estretament lligat al Químic.

Crec, sense por d’equivocar-me, que la nostra pro-moció va ser una de les que va viure més canvis a l’Institut. Com a exemple, només cal recordar que, quan vam començar els estudis, entràvem a l’IQS tra-vessant un torrent que, eufemísticament, s’anome-nava carrer de l’Institut Químic de Sarrià i Plaça del P. Vitoria. Quan vam acabar cinquè curs, ja sortíem per la Via Augusta. Aquest canvi es va produir sense que les coordenades de l’IQS variessin.

Després d’un primer curs estrictament selectiu, vam passar a segon. En aquell moment crec que va ser quan vam començar a sentir-nos integrats al Químic. Ja portàvem bata! Va ser un curs en què el

DOCE AÑOS DE LA PROMOCIÓN 1992

Doce años después de terminar nuestro paso por las aulas del IQS, me ha tocado recordar lo que significó esa época de nuestra vida. Muy probablemente, no soy la per-sona más indicada para realizar esta tarea, ya que, desde la fecha que terminamos los estudios, he desarrollado mi carrera profesional estrechamente ligado al Químico.

Creo, sin miedo a equivocarme, que nuestra promo-ción fue una de las que vivió más cambios en el Insti-tuto. A modo de ejemplo, sólo hay que recordar que, cuando empezamos los estudios, entrábamos en el IQS atravesando un torrente que, eufemísticamente, se llamaba calle del Instituto Químico de Sarrià y Plaza del P. Vitoria. Cuando terminamos quinto curso, ya salíamos por la Vía Augusta. Ese cambio se produjo sin que las coordenadas del IQS variasen.

Después de un primer curso estrictamente selectivo, pasamos a segundo. En aquel momento creo que fue cuando empezamos a sentirnos integrados en el Químico. ¡Ya llevábamos bata! Fue un curso en que el

Page 63: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

62 63

A N I V E R S A R I S D E P R O M O C I O N S A N I V E R S A R I O S D E P R O M O C I O N E S 43

sentiment de promoció va néixer i créixer, sobretot en les hores de convivència i treball al laboratori.

Aquest sentiment de grup va arribar a la seva màxi-ma expressió a tercer. Vam ser una promoció tremen-dament activa a l’hora d’obtenir recursos per finançar el viatge del pas de l’equador. Qui no recorda aquell lliurament de calculadores, el mes de desembre, la venda de llibres i samarretes, l’organització de fes-tes, etc.? Entre les festes, va destacar la que es va organitzar al pàrquing del Químic, que va ser tot un esdeveniment, del qual crec que, encara actualment, alguns veïns de Sarrià se’n recorden. L’èxit econòmic de totes aquelles activitats va ser total, encara que una quantitat de diners va estar deslocalitzada durant un temps. Finalment, però, es va poder localitzar.

En aquella època, el sentiment democràtic de la nostra promoció va arribar a la seva màxima expres-sió: fins i tot votàvem si s’havien de fer votacions!

A quart vam deixar de ser els únics estudiants de carre-ra presents a l’IQS. Aquell any es van començar a impar-tir els estudis d’ADE. Tal com algun membre de la nostra promoció va dir, eren “un altre tipus d’estudiants”.

El sentiment democràtic de la nostra promoció va renéixer a cinquè. Per decidir on celebràvem el sopar de promoció, el menú, la barra lliure, la música i tot plegat, vam fer tot un seguit de votacions que molts cops repetíem. Crec que podem afirmar que som la promoció més democràtica que ha passat per l’IQS.

En tot aquest camí ens van acompanyar els dife-rents professors. Crec que cadascun dels membres de la promoció en guarda records diversos. És de justícia reconèixer la seva tasca.

Tot aquest procés, del qual he volgut destacar els records més simpàtics que en tinc, però que, evident-ment, anava combinat amb el treball de cadascun de nosaltres, ha donat lloc a uns graduats que, amb el pas del temps, s’han convertit en uns magnífics pro-fessionals. Uns professionals que se senten IQS. ❏

Jordi Abellá

sentimiento de promoción nació y creció, sobre todo en las horas de convivencia y trabajo en el laboratorio.

Ese sentimiento de grupo llegó a su máxima expre-sión en tercero. Fuimos una promoción tremendamen-te activa a la hora de obtener recursos para financiar el viaje del paso al ecuador. ¿Quién no recuerda esa entrega de calculadoras, en el mes de diciembre, la venta de libros y camisetas, la organización de fiestas, etc.? Entre las fiestas, destacó la que se organizó en el parking del Químico, que fue todo un acontecimien-to, del que creo que, todavía actualmente, algunos vecinos de Sarrià se acuerdan. El éxito económico de todas esas actividades fue total, aunque una cantidad de dinero estuvo deslocalizada durante un tiempo. Pe-ro finalmente, se pudo localizar.

En esa época, el sentimiento democrático de nues-tra promoción llegó a su máxima expresión: ¡incluso votábamos si había que hacer votaciones!

En cuarto dejamos de ser los únicos estudiantes de carrera presentes en el IQS. Ese año se empezaron a impartir los estudios de ADE. Tal como algún miembro de nuestra promoción dijo, eran “otro tipo de estudiantes”.

El sentimiento democrático de nuestra promoción renació en quinto. Para decidir dónde celebrábamos la cena de promoción, el menú, la barra libre, la música, etc., hicimos una serie de votaciones que muchas veces repetíamos. Creo que podemos afirmar que somos la promoción más democrática que ha pasado por el IQS.

En todo este camino nos acompañaron los diferen-tes profesores. Creo que cada uno de los miembros de la promoción guarda recuerdos diferentes. Es de justicia reconocer su tarea.

Todo este proceso, del que he querido destacar los recuerdos más simpáticos que tengo, pero que, eviden-temente, iba combinado con el trabajo de cada uno de nosotros, ha dado lugar a unos graduados que, con el paso del tiempo, se han convertido en unos magníficos profesionales. Unos profesionales que se sienten IQS. ❏

Jordi Abellá

Promoció 1992Promoción 1992

Page 64: 01 PORTADA 2 - panel.appsocialhub.companel.appsocialhub.com/uploads/managemagazine/11/IQS43.pdf · la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, concedida a l’Ajuntament de mans

ASOCIACIÓN DE QUÍMICOS E INGENIEROSDEL INSTITUTO QUÍMICO DE SARRIÀ