010 Espanya i Catalunya (1902-1939)
109
HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 IN ICI IN ICI IN ICI IN ICI SÍN TES I SÍN TES I SURT SURT AN TER IO R AN TER IO R IN TE R NET IN TE R NET M APA DE LA UN ITAT M APA DE LA UN ITAT IN TER N ET IN TER N ET PER CO MENÇAR PER CO MENÇAR SÍNTESI M APA DE LA UNITA T
Transcript of 010 Espanya i Catalunya (1902-1939)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
INTERNETINTERNET
PER COMENÇARPER COMENÇAR
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Per començar: Línia del temps
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de unitat
ESPANYA I CATALUNYA(1902-1939)
La crisidel liberalisme
(1898-1931)
La Segona República
Catalunya en el primer
terç del segle XX
LA CRISI DEL 98
EL REGNAT D’ALFONS XIII
(1902-1923)
LA DICTADURA DE PRIMO
DE RIVERA (1923-1930)
LA IRRUPCIÓ
DEL CATALANISME POLÍTIC
LA MANCOMUNITAT
DE CATALUNYA
UN RÈGIM DEMOCRÀTIC
EL BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)
L’ESCLAT
L’EVOLUCIÓ
VIURE EN GUERRA
EL BIENNI CONSERVADOR
I EL FRONT POPULAR (1934-1936)
LA CATALUNYA REPUBLICANA
CATALUNYA EN GUERRA
DEL NOUCENTISME
A LES AVANTGUARDES
L’EDAT DE PLATA
DE LA CULTURA ESPANYOLA
Catalunya durant la República
i la Guerra Civil
La cultura del nou-cents
La Guerra Civil
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
Catalunya en el primer terç del segle XX
PASSA AL WEB
La Segona República espanyola
PASSA AL WEB
La Constitució de 1931
PASSA AL WEB
Cartells de la Segona República
PASSA AL WEB
Documents del període de la Guerra Civil
PASSA AL WEB
La proclamació de la Segona República a Catalunya
PASSA AL WEB
La Guerra Civil a Catalunya
PASSA AL WEB
El noucentisme
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La crisi del 98
Tractat de París de 1898
La fi de l’imperi
Camilo J. de Polavieja
Alfons XIII i la reina regent
José Martí El cuirassat Maine
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Alfons XIII i la reina regent
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
José Martí
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El cuirassat Maine
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Tractat de París de 1898
Tractat de París de 1898
Art. I. España renuncia todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba.
Art. II. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones.
Art. III. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las Islas Filipinas [...]. Los Estados Unidos pagarán a España la suma de veinte millones de dólares [...].
Art. VII. España y los Estados Unidos de América renuncian mutuamente, por el presente Tratado, a toda reclamación de indemnización nacional o privada de cualquier género de un Gobierno contra el otro, o de sus súbditos o ciudadanos contra el otro [...].
Tractat de París, 10 de desembre de 1898.
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La fi de l’imperi espanyol
La fi de l’imperi
La crisi colonial de 1895-1898 va posar de manifest la inviabilitat del vell colonialisme espanyol, que es veia enfrontat al nou imperialisme representat pels Estats Units.
Historiogràficament es coneix amb la denominació de desastre del 98 la pèrdua de les illes de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, que eren les darreres possessions de l’imperi colonial espanyol. Aquesta pèrdua va ser la conseqüència de la derrota d’Espanya en la guerra que va mantenir amb els Estats Units el 1898.
La desfeta militar posava fi a quatre segles de dominació colonial, i va agreujar un problema històric no resolt de manera satisfactòria, el de l’encaix dels diferents pobles que convivien a Espanya.
Equip de redacció Grup Promotor-Santillana
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Camilo J. Polavieja
Ningún organismo público responde bien a los fines que ha de cumplir. En la enseñanza, en la justicia, en la administración, en todo, impónense transformaciones radicales, que no se detengan ante la protesta de los intereses creados, ni de los falsos derechos adquiridos. Hay que elevar la cultura del país convirtiendo la enseñanza de bachilleres y doctores en educación de hombres formados para las luchas de la vida y de ciudadanos útiles a su Patria. [...] Ni siquiera podrá excusarse la reforma de los malos hábitos que han viciado nuestras instituciones parlamentarias [...]. Y hay, sobre todo, que purificar nuestra administración, imponer desde lo más alto a lo más bajo las ideas del deber y de la responsabilidad, y destruir sin compasión y sin descanso ese afrentoso caciquismo de que me repugna hablar [...].
Manifest del general Polavieja, 1 de setembre de 1898
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El regnat d’Alfons XIII (1902-1923)
Manifest de la vaga
general de 1917
Alfons XIII Els governs de la monarquia
La Setmana Tràgica
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Les vagues Caricatura del desastre d’Annual
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Alfons XIII
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els diferents governs de la monarquia: 1902 i 1903
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Setmana Tràgica
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Vagues en el primer quart del segle XX
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Manifest de la vaga general del 1917
Manifest de la vaga general del 1917
[…] Ha llegado el momento de poner en práctica, sin vacilación alguna, los propósitos anunciados por los representantes de la Unión General de Trabajadores y la Confederación Nacional del Trabajo […] Cerca de medio siglo de corrupción ha llevado a las instituciones políticas españolas a un grado tal de podredumbre […] bajo un régimen constitucional ficticio, bajo un régimen económico de miseria y despilfarro y en un estado cultural mantenido por oligarcas […] Pedimos la constitución de un Gobierno provisional que asuma los poderes ejecutivo y moderador, y prepare […] la celebración de elecciones sinceras de unas Cortes Constituyentes que aborden, en plena libertad, los problemas fundamentales de la Constitución política del país. Mientras no se haya conseguido este objeto, la organización obrera española se halla absolutamente decidida a mantenerse en su actitud de huelga. Ciudadanos: no somos instrumento de desorden, como en su impudicia nos llaman con frecuencia los gobernantes […]. Aceptamos una misión de sacrificio por el bien de todos, por la salvación del pueblo español, y solicitamos vuestro concurso. ¡Viva España!
Madrid, 12 de agosto de 1917
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatura del desastre d’Annual
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El manifest de Primo de Rivera
Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera Caricatura de la dictadura
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
El directori militar El desembarcament d’Alhucemas
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Miguel Primo de Rivera
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatura de la dictadura
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El manifest de Primo de Rivera
El manifest de Primo de Rivera
Al país y al ejército.Españoles: Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la Patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los profesionales de la política, de los hombres que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencias ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad real. […]Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina […]. Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos. ESPAÑOLES ¡VIVA ESPAÑA Y VIVA EL REY!
13 de setembre de 1923
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El directori militar
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El desembarcament d’Alhucemas
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La irrupció del catalanisme polític
La nacionalitati l’estat
Solidaritat catalana
Francesc Cambó
Enric Prat de la Riba La nacionalitat catalana
La candidatura dels «quatre presidents»
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enric Prat de la Riba
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La nacionalitat catalana
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La nacionalitat i l’estat
La nacionalitat i l’estat
Essent la nacionalitat una unitat de cultura, una ànima col·lectiva, amb un sentir, un pensar i un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d’acomodar la seva conducta col·lectiva, això és la seva política, al seu enteniment de les coses, al seu seny, al seu franc voler.
Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat. […] L’estat, doncs, ve a ésser com un organisme, com una part vivent de la nacionalitat; per això no es pot pertànyer a dues nacionalitats diferents […]. És més: cada nacionalitat ha de tenir un sol estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives […].
Enric PRAT DE LA RIBA, La nacionalitat catalana, 1906. Adaptat
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La candidatura dels quatre presidents
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Solidaritat Catalana
Solidaritat Catalana
Davant de l’amenaça d’una violació legislativa del dret públic modern, subsegüent a una violació pública […], dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona, va despertar-se en l’ànima catalana un moviment de protesta, determinador d’un estat d’unitat efectiva de la consciència del nostre poble; tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana.
[…]
Va produir-se, de primer, a Catalunya, una florida d’ideal: l’ideal d’aquesta hora plena de la Solidaritat s’ha tornat sentiment general, col·lectiu; aquest sentiment és ideal viu incorporat definitivament a la substància mateixa del poble català, vol ser acció, vol devenir acte, s’ha enlairat a estat reflexiu de la consciència col·lectiva, d’integrar-la en els organisme públics que exerceixen l’acció de l’Estat […].
Programa del Tívoli, 14 de maig de 1907
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Francesc Cambó
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Mancomunitat de Catalunya
Estatuts de la Mancomunitat
Manifestació pro-Mancomunitat
Eduardo Dato
Principals entitats dependents de la Mancomunitat
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Escola Superior d’Agricultura
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Catalunya en el primer terç del segle XX
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Manifestació pro-Mancomunitat
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Eduardo Dato
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Estatuts de la Mancomunitat
Estatuts de la Mancomunitat
Article 1r. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial decret de 18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana […].Article 2n. Seran la competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les Diputacions provincials i que les Diputacions mancomunades no hagin fins ara establert o utilitzat.Així mateix sera de la competència de la Mancomunitat i li són, per tant, traspassats els següents serveis de les Diputacions mancomunades:1r. La contrucció de carreteres dels actuals plans provincials i dels camins veïnals […].2n. La conservació de les carreteres provincials construïdes i les que es contrueixin d’aquí endavant […].4t. L’hospitalització dels dements pobres […].5è. També correspondran a la Mancomunitat els drets i els avantatges que la legislació […] atribueixi a les Diputacions en ço que es refereix a la concessió, construcció i explotació de ferrocarrils […].
Reial decret de 26 de març de 1914
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Principals entitats dependents de la Mancomunitat
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Escola Superior d’Agricultura
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Un règim democràtic
Proclamació de la Segona Repúblicaa Madrid
Al·legoria de la República
Els resultats electorals
Principals partits La Segona República
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB
Eleccions a Corts constiuentsel 1931
(nombre de diputats)
Eleccions a Corts constiuentsel 1931
(nombre de diputats)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Proclamació de la Segona República a Madrid
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Al·legoria de la República
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els resultats electorals dels principals partits el 1931
Eleccions a Corts constituents el juny de 1931
(nombre de diputats)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Principals partits
de la Segona República
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El bienni reformista (1931-1933)
Manuel Azaña
La reforma agràriaBiblioteca pública infantil
L’ensenyament públic
La constitució de 1931
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Constitucióde 1931
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Casas Viejas
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Manuel Azaña
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Constitució de 1931
Constitució de 1931
Art. 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada […].Art. 3. El Estado español no tiene religión oficial […].Art. 8. El Estado español […] estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.Art. 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas comunes, acordara organizarse en región autónoma para formar un núcleo político-administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto […].Art. 13. En ningún caso se admite la Federación de regiones autónomas […].Art. 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas.Art. 46. El trabajo […] es una obligación social y gozará de la protección de las leyes. La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna […].
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Biblioteca pública infantil
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució del nombre de professores d’ensenyança primària
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La reforma agrària
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Els fets de Casas Viejas
La situació del poble de Casas Viejas
El mayor número de calles está sin empedrar y las aguas residuales de limpiezas han de pasar necesariamente por ellas. En las mismas arrojan los vecinos basuras, dándole al pueblo un aspecto de muladar. […] Existe un solo médico para todos los habitantes. No existe farmacia. Hay dos escuelas nacionales con capacidad para veinte niños, donde se alojan sesenta, quedando a pesar de esta apretura antihigiénica y perjudicial, numerosos niños sin poder recibir la más elemental instrucción.
J. SUÁREZ, alcalde de Casas Viejas, al diari El Pueblo, 1933
La inmensa mayoría de los vecinos de Casas Viejas son jornaleros sin trabajo abandonados a la miseria. Hoy, después de haber sido muertos a tiros más de 20, detenidos un centenar y ahuyentados por el terror muchos de los restantes, quedan en el pueblo 450, de los cuales solo 30 trabajan. Los campesinos que se alzaron el día 10 de enero lo hicieron con el deseo de distribuir las tierras en cultivo y roturar las yermas, acuciados por la necesidad. […]
R. J. SENDER, diari La Libertad, 23 de febrer de 1933
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El bienni conservador i el Front Popular (1933-1936)
Resultat de les eleccions de 1933
Cartell del Front Popular
Astúries, 1934 Resultat de les eleccions de 1936
Cartells de la Segona República
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Ideari de la CEDA
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Cartell de la CEDA
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Resultats de les eleccions de 1933
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cartell de la CEDA
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Ideari de la CEDA
Ideari de la CEDA
Hay, por último, un sector bien definido de las derechas españolas, en la cual me encuentro, y que sostiene que hay un problema fundamental o una serie de problemas fundamentales cuyas bases son: la defensa de la religión y principios espirituales; la defensa de la familia, amenazada de disolución; la de la propiedad, combatida por enemigos de ella; la defensa del orden social, que está a punto de quedarse en manos de la anarquía.
[…] mantenemos el programa de los principios fundamentales de la Religión, Patria, Familia, Propiedad, Orden y Trabajo. […]
Y se me preguntará: ¿Cómo quieres que actúen las derechas españolas? ¿Con monarquía, con república, con qué régimen? Yo contesto: con el que sea, con el que nos permita defender con mayor eficacia lo que la sociedad nos pide que defendamos por encima de todo.
José María GIL ROBLES, No fue posible la paz, 1968
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Astúries, 1934
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Resultats de les eleccions de 1936
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cartell del Front Popular
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Guerra Civil: L’esclat
Caricaturade la insurrecció de juliol de 1936
Propaganda del bàndol «nacional»
Les brigades internacionals
Documents del període de la Guerra Civil
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Al·locucions dels insurrectes
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Propaganda del bàndol republicà
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatura de la insurrecció de juliol de 1936
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Al·locucions dels insurrectes
Al·locucions dels insurrectes
Y luego, sobre las ruinas que el Frente Popular deje –sangre, fango y lágrimas-, edificar un Estado grande, fuerte y poderoso que ha de tener por galardón y remate allá en la altura una Cruz de amplios brazos, señal de protección a todos. Cruz sacada de los escombros de la España que fue, pues es la Cruz, símbolo de nuestra Religión y nuestra Fe, lo único que ha quedado a salvo entre tanta barbarie que intentaba teñir para siempre las aguas de nuestros ríos con el carmín glorioso y valiente de la sangre española.
Al·locució radiada a Navarra del general Mola, juliol de 1936
Españoles: a cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército y la Armada habéis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria, a cuantos jurasteis defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la Nación os llama a su defensa. […]En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y justicia en todas las regiones; el Ejército, la Marina y la fuerza de orden público se lanzan a defender la Patria […].
Al·locució radiada a Tetuán de Francisco Fanco, 17 de juliol de 1936
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Propaganda del bàndol republicà
¡No pasarán! (cançó)
Ahí van marchando los milicianos.Van para el frente con gran valor.A dar sus vidas se van cantando,antes que triunfe Franco el traidor.En el espacio van los fascistas,bombas aéreas destrozaránla bella urbe capitalina,pero a Madrid ¡No pasarán!Matan mujeres, niños y ancianos,que por las calles suelen andar.Esta es la hazaña de los fascistas,que allá en la historia se ha de grabar.Si sangre de héroes regó los campos,bellas simientes resurgirán.El cañón ruge, tiembla la tierra,pero a Madrid ¡No pasarán!
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Propaganda del bàndol «nacional»
Romance de Abedelazis
No llores, Abedelazis;no llores, que vas a España.Que el fusil te lo da Francoy en el fusil su palabra;está el jardín del Profetaal otro lado del agua. […]Los regulares de Ceutallevaban pardas chilabas.
¿Dónde está Córdoba, amigo?¡Mi Córdoba entre naranjas!–Los rojos la están cercando,casi la tienen ganada.
AGUSTÍN DE FOXÁ
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les brigades Internacionals
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La guerra civil: L’evolució
Mapes de l’evolució de la guerra
Soldats «nacionals» al camp de batalla
Guernica després dels bombardejos
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El Guernica de Picasso Govern de Burgos, febrer de 1938
La batalla de l’Ebre
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapes de l’evolució de la guerra
ANTERIORTORNAANTERIORTORNA
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Juliol de 1936
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Octubre de 1937
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Agost de 1938
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Febrer de 1939
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Soldats «nacionals» en campanya
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Guernica després dels bombardejos
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El Guernica, de Picasso
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El primer govern de Burgos, febrer de 1938
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La batalla de l’Ebre
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Viure en guerra
El racionamenta Madrid
Refugiats al metro
Nens refugiats
Les residències infantils
Els bombardejos El testimoni dels infants
L’exili
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El racionament
a Madrid
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Refugiats al metro
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cartell sobre les residències infantils
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Dibuix d’un nen sobre un bombardeig
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El testimoni dels infants
El testimoni dels infants
Quan vam deixar el vaixell gran ens van ficar en un tren. Anàvem com a refugiats i hi havia gendarmes que ens vigilaven. Després ens van ficar en un autocar i vam passar per un poble [...] i vampassar per una botiga amb un aparador ple de xocolata. Tots els nens ens vam quedar amb la cara enganxada al vidre, i encara sento l’olor de la xocolata. [...] tot i que no vam passar gana, perquèens donaven menjar, però allò de la xocolata ho tinc gravat. Aquell aparador tan ple...
Testimoni d’Angelita Gabaldán Huguet,refugiada a França, extret del web
http://oliba.uoc.es/nens/index_ca.html
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Nens refugiats a l’abril de 1938
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Persones cap a l’exili
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Catalunya republicana
Macià proclamala República
Manifestants a favor de l’Estatut d’Autonomia
El 6 d’octubre
Proclamació de la República
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
L’Estatut d’Autonomia
de 1932
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Francesc Maciài el seu govern
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Resultat de les eleccions generals de 1936 a Catalunya
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Macià proclama la República
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Francesc Macià i el seu govern
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Manifestants a favor de l’Estatut d’Autonomia
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: L’Estatut d’Autonomia de 1932
L’Estatut d’Autonomia de 1932
Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República Espanyola […].
Art. 2. El poder de Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat.
Art. 3. La Generalitat de Catalunya s’estén al territori que han format fins suara les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de la República serà oficial la llengua castellana […].
Art. 14. La Generalitat estarà integrada pel Parlament, el president de la Generalitat, i el consell executiu […]. El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit per un termini que no passi dels cinc anys, per sufragi universal, directe, igual i secret […]. El president de la Generalitat assumeix la representació de Catalunya.
Text de l’Estatut de Núria. Adaptat
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El 6 d’octubre
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Resultat de les eleccions generals de 1936 a Catalunya
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Catalunya en guerra
Bombardejos de les tropes franquistes el 1937
Entrada franquista a Barcelona
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
La Barcelona revolucionària
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
La Guerra Civil a Catalunya
Pont bombardejat a Lleida
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Insurrecció militar a Barcelona
La divisió comarcal
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Milícies obreres a Barcelona
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Insurrecció militar a Barcelona
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Milícies obreres a Barcelona
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La divisió comarcal
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Barcelona revolucionària
La Barcelona revolucionària
Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. Pràcticament tots els edificis importants havien estat ocupats pels treballadors i apareixien decorats amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets eren plenes de dibuixos amb la falç i el martell i de les inicials dels partits revolucionaris; gairebé totes les esglésies havien estat saquejades i les imatges cremades. Equips d’obrers es dedicaven a enderrocar sistemàticament els temples. Totes les botigues i els cafès exhibien una inscripció fent constar que havien estat col·lectivitzats […]. Els cambrers i els dependents et miraven a la cara i et tractaven de tu a tu. Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia «senyor» o «don», i ni tan sols «vostè»; tothom es tractava de «camarada» i de «tu», i deia «Salut!» en comptes de «Bon dia» […].
George ORWELL, Homenatge a Catalunya, 1938
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Bombardejos de les tropes
franquistes el 1937
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Pont bombardejat a Lleida
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Entrada franquista a Barcelona
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Del noucentisme a les avantguardes
Eugeni d’Ors Primer Congrés Internacional de la llengua catalana
Institut d’Estudis Catalans
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El gran masturbador de Salvador Dalí
Mercè Rodoreda El noucentisme
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Eugeni d’Ors
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Primer Congrés Internacional de la llengua catalana
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Institut d’Estudis Catalans
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El gran masturbador de Salvador Dalí
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mercè Rodoreda
Relat de Mercè Rodoreda sobre la vida de la dona a la rereguarda
[...] Diuen: sigueu abnegades, estímul per als qui lluiten, companyes en les hores greus... Doncs, no! Si jo no sé res de tu, tant me fa la guerra i la revolució i tot el món sencer, cada dia més lleig! Que s’ensorri tot! I d’una vegada!Mentre viuré no morirà en mi el record d’aquests dies tan obscurs, és un neguit constant que estreny el cor i asfixia. En què els diaris [...] no diuen «ell viu», «ell ha estat ferit», «ell, ara, t’està escrivint». [...]
Mercè RODOREDA, 1938
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’edat de plata de la cultura espanyola
Intel·lectuals espanyols
España invertebrada
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
L’assassinat de Federico García Lorca
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Intel·lectuals espanyols
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: España invertebrada
España invertebrada
Hasta su cima, la historia de España es decadente y dispersiva. El proceso de desintegración avanza en riguroso orden de la periferia al centro. Primero se desprenden los Países Bajos y el Milanesado; luego, Nápoles. A principios del siglo XIX se separan las grandes provincias ultramarinas, y a fines de él, las colonias menores de América y Extremo Oriente. En 1900, el cuerpo español ha vuelto a su nativa desnudez peninsular. ¿Termina con esto la desintegración? Será casualidad, pero el desprendimiento de las últimas posesiones ultramarinas parece ser la señal para el comienzo de la dispersión intrapeninsular. En 1900 se empieza a oír el rumor de los regionalismos, nacionalismos, separatismos… Es el triste espectáculo de un larguísimo multisecular otoño, laborado periódicamente por ráfagas adversas que arrancan del inválido ramaje enjambres de hojas caducas.
José ORTEGA GASSET, España invertebrada, 1920
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’assassinat de Federico García Lorca
El crimen fue en Granada: a Federico García Lorca
Se le vio, caminando entre fusiles,por una calle larga,salir al campo frío, aún con estrellas de la madrugada.Mataron a Federicocuando la luz asomaba.El pelotón de verdugosno osó mirarle la cara.Todos cerraron los ojos;rezaron: ¡ni Dios te salva!Muerto cayó Federico-sangre en la frente y plomo en las entrañas-...Que fue en Granada el crimensabed -¡pobre Granada!-, en su Granada.
Antonio MACHADO, 1936
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (I)
Durant el regnat d’Alfons XIII el sistema liberal va entrar en crisi. La causes de la crisi eren la inestabilitat política, les guerres colonials, la pèrdua de les
últimes colònies i els conflictes socials.
Durant el primer terç del segle XX a Catalunya es van posar de manifest les tensions socials produïdes arran del procés accelerat d’industrialització i urbanització. En aquest context va irrompre el catalanisme polític.
Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 es tancava el període de la Restauració i s’iniciava una etapa curta en la qual es van proposar canvis polítics i socials molt profunds.
Durant gairebé dos anys, el govern d’Azaña va engegar les reformes més importants de la República. D’aquesta manera es mirava de convertir Espanya en un país modern, democràtic i laic.
Entre finals del 1933 i el 1935 la República va ser governada per polítics de centre i de dreta que van paralitzar les reformes que s’havien engegat a l’etapa anterior. La revolució del 1934 va augmentar la crispació, que es va intensificar en l’època del Front Popular.
SÍNTESI (II)SÍNTESI (II)
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 10
INICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
INTERNETINTERNETMAPA DE
LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
Els colpistes havien previst que el cop militar del juliol de 1936 enderroqués ràpidament el govern del Front Popular. Però no va ser així i Espanya es va veure immersa en una cruenta guerra civil.
L’enfrontament militar va durar gairebé tres anys (1936-1939). Va ser una guerra llarga i dura que es pot dividir en diferents fases.
La Guerra Civil va alterar profundament la vida quotidiana. La població civil va passar gana, va sentir por i va fugir intentant salvar la seva vida de les represàlies de tots dos bàndols.
La Generalitat republicana, primera experiència d’autogovern a Catalunya des del segle XVIII, va desenvolupar una important tasca de govern enmig de les fortes tensions del període.
En un període en què la societat, la política i l’economia del país van viureuna època convulsa, van sorgir pensadors, escriptors, científics i artistesque van fer que la cultura, tant de Catalunya com d’Espanya, gaudís d’unade les èpoques d’esplendor més importants.
