01.B.07.A. Descripció elements...
Transcript of 01.B.07.A. Descripció elements...
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 1 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
ÍNDEX
1 Introducció ............................................................................................................. 3
2 Breu descricpió d‟elements patrimonials per terme municipal ............................... 3
2.1 AGULLANA ..................................................................................................... 3
2.2 ALBANYÀ ....................................................................................................... 7
2.3 BIURE ........................................................................................................... 10
2.4 BOADELLA D‟EMPORDÀ ............................................................................. 11
2.5 BORRASSÀ .................................................................................................. 17
2.6 CABANES D‟EMPORDÀ .............................................................................. 20
2.7 CANTALLOPS .............................................................................................. 22
2.8 CAPMANY .................................................................................................... 24
2.9 cASTELLÓ D‟EMPÚRIES ............................................................................. 26
2.10 DARNIUS ...................................................................................................... 34
2.11 ESPOLLA ...................................................................................................... 40
2.12 FIGUERES .................................................................................................... 42
2.13 FORTIÀ ......................................................................................................... 56
2.14 LA JONQUERA ............................................................................................. 58
2.15 MAÇANET DE CABRENYS .......................................................................... 63
2.16 ORDIS........................................................................................................... 70
2.17 PERALADA ................................................................................................... 71
2.18 PONT DE MOLINS ....................................................................................... 76
2.19 RIUMORS ..................................................................................................... 80
2.20 EL FAR D‟EMPORDÀ ................................................................................... 81
2.21 SANT CLIMENT SESCEBES ....................................................................... 83
2.22 SANT LLORENÇ DE LA MUGA ................................................................... 85
2.23 SANT PERE PESCADOR ............................................................................. 89
2.24 SANTA LLOGAIA D‟ÀLGUEMA .................................................................... 90
2.25 SIURANA D‟EMPORDÀ................................................................................ 91
2.26 VILABERTRAN ............................................................................................. 92
2.27 VILAFANT ..................................................................................................... 93
2.28 VILAMACOLUM ............................................................................................ 95
2.29 VILAMALLA .................................................................................................. 96
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 2 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
2.30 VILAMANISCLE ............................................................................................ 97
2.31 VILANANT .................................................................................................... 97
2.32 VILA-SACRA ............................................................................................... 100
2.33 LLERS ........................................................................................................ 101
2.34 TERRADES ................................................................................................ 102
2.35 AVINYONET DE PUIGVENTÓS ................................................................. 104
2.36 CISTELLA ................................................................................................... 106
2.37 LLADÓ ........................................................................................................ 107
2.38 NAVATA...................................................................................................... 109
2.39 MOLLET DE PERALADA............................................................................ 110
2.40 RABÓS D‟EMPORDÀ ................................................................................. 111
2.41 GARRIGÀS ................................................................................................. 113
2.42 GARRIGUELLA .......................................................................................... 114
2.43 PAU ............................................................................................................ 116
2.44 PALAU-SAVERDERA ................................................................................. 118
2.45 VILAJUÏGA .................................................................................................. 120
2.46 PEDRET I MARZÀ ...................................................................................... 122
2.47 MASARAC .................................................................................................. 122
2.48 SANT TOMÀS DE FLUVIÀ ......................................................................... 124
2.49 LA VAJOL ................................................................................................... 128
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 3 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
1 INTRODUCCIÓ
A continuació podeu consultar els elements patrimonials més rellevants des de una
perspectiva de l‟espai fluvial detectats a la conca.
S‟ha elaborat una breu descripció dels elements agrupada per terme municipal.
2 BREU DESCRICPIÓ D’ELEMENTS PATRIMONIALS PER TERME
MUNICIPAL
2.1 AGULLANA
1.1. Asil Gomis d’Agullana: Va ser fundat per mecenatge i després va passar a
mans de la Diputació de Girona, essent clausurat el 1970. Hi va estar asilada i morí el
1946 la Lídia de Cadaqués, personatge que Eugeni d‟Ors convertí en tema literari
l‟any 1954. L‟estat d‟abandó de l‟edifici ha portat al progressiu deteriorament de
fusteries i interiors. Es preveu la seva rehabilitació com a equipament cultural. L‟edifici
es va començar a construir l‟any 1912 per l‟arquitecte Josep Azemar Pont. L‟actual
façana ha perdut els elements decoratius modernistes originals, però conserva una
estructura que denota el seu estil inicial.
1.3. Can Perallada: L‟edifici s‟aixeca en mig d‟uns jardins que l‟aïllen completament
del nucli urbà. L‟accés directe a la planta noble té lloc a través de rampes i un pont. La
planta baixa, inicialment destinada a serveis, es troba avui dia integrada a la
residència. La gran porta d‟entrada és adintellada i amb un gran arc que la
sobremunta i columnes helicoidals als costats. Al seu damunt hi ha una imatge de la
Verge dins d‟una fornícula. Els arcs, alguns punts del mur i els pedestals del pont,
entre d‟altres, estan profusament decorats amb temes florals. A la banda de migjorn hi
ha una tribuna irregular, amb balcons circulars als costats i suportada per columnes.
La fusteria i els mobles van ser dissenyats en estil modernista; també les vidrieres,
encara que aquestes han desaparegut. La forta tendència al floralisme i a la línia
corba expressen una notable influència gaudiniana. L‟edifici és obra de l‟arquitecte
Josep Pijoan.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 4 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
1.4. Casa al carrer de la Concòrdia / casa Estela?: Casa de planta baixa i pis, amb
una torre circular coronada per una coberta cònica de teules vidriades verdes en
escala. És un edifici modernista de l‟arquitecte Josep Azemar i Pont.
1.5. Casa Maria Teresa: Edifici de planta convencional que destaca pel seu
llenguatge innovador de clara arrel racionalista en un entorn de construccions
tradicionals. Constitueix un volum perfecte, sense cap mena d‟articulació, i només les
finestres s‟esdevenen elements destacables. Aquestes tenen totes les formes i
dimensions possibles: circular, quadrada i rectangular, gran, petita i mitjana, finestres i
balcons, etc., distribuïdes de manera força regular, a excepció del costat de
tramuntana. Un ràfec força destacat contribueix a atorgar a l‟edifici una certa noblesa.
També cal destacar l‟entrada al pati, feta amb un túnel de formes corbes i un sostre
pla. Sense cap mena de dubte es tracta de l‟arquitectura més innovadora i avançada
realitzada a Agullana durant el segle XX.
1.6. Societat de la Concòrdia: L‟origen de la seva creació té a veure amb la
prosperitat creada pel suro. Així, al 1851 es funda aquesta Societat que actualment
encara perdura amb vitalitat. El lloc on hi radica és un gran edifici modernista del
1912-13, primer encarregat a l‟arquitecte Gaudí, encara que finalment va
correspondre a l‟arquitecte J. Azemar, ja que va haver-hi desacords pressupostaris
amb el primer.
1.7. Ermita de Santa Eugènia: Restaurat modernament, és un edifici d‟una sola nau
amb una porxada al costat meridional d‟arcs rebaixats. Acull molta gent en l‟aplec que
s‟hi fa el Dilluns de Pasqua en una de les festes més tradicionals. Va ser molt malmès
durant la Guerra Civil i restaurat l‟any 1955. Als 60‟s es decideix adequar-la com a
casa de colònies. Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de les Salines.
Fotografia extreta de la web de la Fundació de l'Esplai de Girona, 2006.
1.8. Escoles Nacionals o Grup Escolar Mariano Vidal / CEIP Lluís Marià Vidal:
Són d‟estil modernista i molt interessants arquitectònicament. Van ser bastits entorn el
1914 i actualment acullen alumnes de primària. Ha estat considerat el projecte més
brillant dels realitzats per l‟arquitecte Josep Azemar i Pont.
1.9. El Suro Fadrí del mas Can Bech de Baix: Situat davant del mas de can Bech de
Baix, té la particularitat de no haver estat mai llevat. És un arbre molt conegut i hi ha
qui li atribueix 500 anys d‟antiguitat. La soca té un perímetre de 4.6 m. Està catalogat
com a arbre monumental per mitjà de l‟Ordre del Departament d‟Agricultura,
Ramaderia i Pesca, del 8 de febrer de 1990, DOGC 1.262, del 2 de febrer de 1990.
Catalogat com a Bé d‟Interès Comarcal i Local.
Fotografia extreta d'Enric Tubert, Agullana, Quad. de la Rev. de Girona, 20, Dipt. i
Caixa de Girona, 1988.
1.10. Església de Santa Maria de l’Estrada: Edifici neoclassicista d‟una sola nau,
amb tres capelles lateral per banda i absis poligonal de cinc cares. Està documentada
del s. XIII, tot i que l‟edifici actual és del s. XVIII. A pesar de que el seu estat de
conservació a principis del s. XX ja era dolent, fou se‟ns dubte després de la Guerra
Civil quan quedà en un estat ruïnós. Les restes han estat restaurades i consolidades
en els anys vuitanta.
1.11. Església Parroquial de Santa Maria d’Agullana: Edifici romànic del segle XII-
XIII, d‟una nau i absis semicircular. La porta del frontis és de sis arcs en degradació.
El campanar romànic i de cadireta, té dos pisos d‟arcades. Ja és documentada l‟any
1019, tot i que l‟obra conservada correspon als s. XII i XIII, amb afegits posteriors com
ara el cor (s. XVI-XVII). Ha estat declarat monument històrico-artístic el 1984, fet que
se‟ns dubte ha contribuït a que el conjunt hagi estat restaurat el 1985. L‟edifici tanca,
pel costat nord, la plaça Major del poble.
1.12. Font de Dalt: Es troba dins un rec-corriol.
1.13. Font de Baix: Font de dos canyos situades al carrer de Lluís Gomis. En un
d‟ells es pot llegir, “any 1823”.
1.14. Mas Perxers: Gran casal que acollí els primers mesos del 1939 un important
grup de polítics i intel·lectuals del Govern de la Generalitat, en direcció a l‟exili, entre
els quals hi estava A. Rovira i Virgili. La major part de l‟edifici és del segle XIX,
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 5 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
construït sobre restes anteriors. Són visibles alguns elements defensius (torretes i
matacans), un fet força freqüent en els masos d‟aquesta comarca fronterera.
1.15. Menhir de la Pedra Dreta: Monument granític a l‟igual que els materials del sòl
seu entorn. Fa 2.60 metres per 1.30 metres d‟amplada màxima i presenta un perfil
orientat sud/oest – nord/est (240º - 60º aproximadament).
1.16. Necròpolis dins el camp de Can Bech de Baix: Fou descoberta l‟any 1924. és
una necròpolis de camps d‟urnes (bronze final – primera edat del ferro, dels segles
VIII-VI a. C.). Al 1943 s‟hi va fer la primera campanya d‟excavació en la qual
s‟exhumaren 226 sepultures. Les excavacions del 1989 han tret a la llum més de dos-
cents enterraments, però els responsables de les excavacions arqueològiques
calculen que podria haver-hi un miler. El material que s‟ha trobat es conserva en
diferents museus, especialment en l‟Arqueològic de Girona. Es considera un dels
jaciments més rics de la cultura dels Camps d‟Urnes del nostre país.
1.18. Sepulcres megalítics: El primer sepulcre és l‟anomenat la Llosa de la Jaça d‟en
Torrent, que conserva la cambra quadrangular i una interessant pedra de coberta i
restes del cromlec. L‟altre és el conegut per la Barraca del Lladre.
1.19. Molí de Can Bech: Antic molí, força desfigurat, situat a la riba dreta del riu de la
Guilla, molt a prop del pont inacabat pel qual havia de passar el vell camí d‟Agullana a
La Jonquera. A l‟actualitat el molí té la funció de dependència agrícola per a part de
les hortes periurbanes que s‟esglaonen entre el poble i el riu de la Guilla. S‟abastava
amb un canal que arrencava del riu, a les proximitats del pont nou de la crtra. de la
Jonquera a Agullana i la Vajol.
1.20. Palanca o passera al riu de la Guilla: Construïda seguint el mètode simple de
moltes altres passeres fluvials, amb un parell de taulons, recolzats sobre blocs de
pedra aïllats i units als estreps per cadenes per evitar que els arrosseguin les aigües
en episodis d‟avingudes.
1.21. Base de l'antic pont sobre el riu de la Guilla: Pont inacabat d‟una única
arcada del qual destaquen els seus estreps, amb carreus de pedra ben arrenglerats i
escairats. Construït amb la intenció de salvar el desnivell que origina la depressió del
riu de la Guilla al seu pas pels afores d‟Agullana. Per ell havia de circular el vell camí
d‟Agullana a la Jonquera, evitar el pas a gual pel riu així com els pronunciats revolts i
els forts pendents que tenia l‟antic traçat. L‟origen i l‟execució parcial d‟aquest pont es
podria trobar en el projecte promogut per l‟ajuntament d‟Agullana i elaborat pel mestre
d‟obres i director de camins, Esteve Muxach, el 1879. En la primera versió, el pont
havia de tenir la secció entre els estreps metàl·lica però, en una segona, es canvià per
l‟obra de fàbrica, en ser més econòmica. Si ens remetem als plànols i a la memòria
del projecte, l‟emplaçament és el mateix on trobem els vestigis del pont. Amb la seva
construcció s‟havia de facilitar la sortida de la producció suro-tapera d‟Agullana. El
pont, malgrat iniciar-se, restà inacabat tal i com el coneixem avui dia.
El projecte de la carretera actual, elaborat vers 1896, desplaçarà el pont en ús, encara
que modificat, a uns 200 m. aigües amunt d‟aquestes restes.
1.22. Font del capità Vega: Font d‟un únic canyo arranjada l‟any 1953 i coneguda,
també, com “dels Capellans” o d‟en Casanova. Situada en un corriol que davalla als
horts de les ribes del riu de la Guilla, als afores d‟Agullana, prop de la crtra. d‟Agullana
a Darnius.
1.23. Ca l'Amador: Edificació de planta baixa i dos pisos, recentment restaurada,
situada al carrer Colom, 5. Murs arrebossats. Consta de tres balconades a la primera
planta.
1.24. Font del Ral: D‟un únic canyo, consta que fou restaurada per J. Quera, el 1978.
1.25. Monument a Lluís Companys: Monument en pedra, grans blocs ben escairats,
aixecat al capdamunt d‟un pujol. Escalinata coronada per una paret en forma
piramidal. En aquest mur, el joc entre els carreus llisos i encoixinats formen una creu.
Aquest monument es troba al coll de la Manrella, fronterer amb França (comarca del
Vallespir). Fou erigit a iniciativa de la Comissió d‟Actes Lluís Companys, de la Vajol,
en memòria del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, i dels exiliats
que fugiren cap a França, per colls de muntanya com aquest, en acabar la Guerra
Civil.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 6 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
El monument es localitza a l‟acabament de la carretera asfaltada GI-505 de la Vajol
fins a la frontera amb França i que, a través d‟una pista, permet arribar fins als proper
poble vallespirenc de Les Illes.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de les Salines.
Fotografia extreta de Mapa Salines-Bassegoda, Grup d'Acció Leader Salines-
Basseg.,S.L.1999.
1.26. Font inferior del Parrot: Font de sis canyos construïda amb carreus de granit i
coberta amb una volta de canó rebaixada. La font disposa de bancs als seus dos
costats i reprodueix una mena d‟altar a sobre del qual, a la paret, hi ha la fornícula
amb la imatge d‟una verge.
1.27. Habitatge del c/Lluís Gomis, 10: casa de parets arrebossades, de planta baixa
i dos pisos; portal d‟arc rebaixat a la planta baixa i balconada ferrada en la primera
planta.
1.28. Ajuntament d'Agullana: Edifici de dimensions considerables que ocupa el nou
ajuntament des de mitjans de la dècada dels 80. Està format per planta baixa i dos
pisos, amb teulada i parets arrebossades. A la planta baixa.
1.29. Can Vidal: Edifici de dues façanes construït el 1910. La façana principal té un
simulat portal adovellat i un finestral amb acurat treball en el forjat i en el guardapols
(tipus que es repeteix als altres finestrals). De la planta sobresurt la balconada amb
ferro treballat als dos balcons. Sota la terrassa hi ha unes arquacions cegues.
La façana posterior té una petita portalada d‟accés. Les obertures són en arcades de
quart de punt. De la planta-pis sobresurt una galeria amb tres obertures serrades per
dues columnes.
1.30. Font davant escola Lluís Marià Vidal: Font d‟un únic canyo, bastida el juny de
1913, que se situa entremig de les rampes d‟accés al CEIP Lluís Marià Vidal.
Sobresurt la seva construcció en ferro, amb una inscripció a la part superior que
n‟explica els motius: “Proyectada por el ayuntamiento la construcción de una parte de
este grupo escolar, mediante un empréstito débese su total edificación a la filantropia
del Ilmo. Sr. D. Luís Mariano Vidal quien la costeó en su mayor parte. Donó el terreno,
materiales y mobiliario y completó su generosa obra haciendo conducir aguas de su
propiedad con destino al establecimiento y a la fuente pública que instaló en este sitio.
Agullana, junio de 1913”.
1.31. Pont camí accés Mas Perxés: Pont de pedra d‟una única arcada que salva el
torrent que discorre sota el mas Perxés i que possibilita l‟accés al recinte. Se situa en
un entorn força ombrívol amb peus arboris tan reconeguts com l‟immediat suro
monumental de Mas Perxés.
1.32. Suro monumental Mas Perxés: Es localitza a l‟entrada del mas del mateix
nom, al costat mateix del pont que permet l‟accés al mas. Catalogat com a Bé
d‟Interès Comarcal i Local (Ordre de 30 d‟agost de 1988, DOGC 1.042, 12-09-88).
1.33. Suro de la Roca del bolet (accés Mas Perxés): Suro de dimensions
considerables situat al peu de la carretera GI-501 d‟Agullana a la Vajol (p.k. 1.5), al
costat del camí que arrenca cap al mas Perxers. Allò que l‟ha fet més popular és la
peculiar roca granítica en forma de bolet que es troba al seu peu.
1.34. Can Bech de Baix: Mas d‟aspecte senyorial format per diversos cossos amb
disposicions diverses, amb parets arrebossades, amb carreus escairats a les
cantonades. Teulada a dues aigües i porxo obert a llevant.
1.35. Pont sobre riu Guilla (ctra. Jonquera): Pont de cinc arcades al pk. 3 de la
crtra. GI-500 que uneix La Jonquera amb Agullana. Salva la depressió que configura
el riu de la Guilla al seu pas pels afores del poble. Substitueix, al mateix emplaçament,
al primer pont que tingué aquesta carretera i que es construí vers el 1897 (el projecte
de la carretera és de 1894).
1.36. Font a la plaça església Sta. Mª Estrada: Petita font d‟un únic canyo
construïda en aparell de granit, a la plaça de l‟església de Sta. Maria de l‟Estrada.
1.37. Quarter de la Guàrdia Civil: Antiga caserna de la Guàrdia Civil desocupada ja
fa uns quants anys i que se situa a la carretera cap a la Vajol, a prop del CEIP Lluís
Marià Vidal. Edifici de planta baixa i pis, a dues aigües, amb acabats de regust
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 7 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
modernista i del qual destaca la balaustrada que s‟aixeca sobre la carretera. Possible
previsió de construcció d‟habitatges.
1.38. Menhir de Palaus: Bloc de granit de 3.20 metres d‟altura, 1.042 m3 de volum i
2650 kg. de pes. És un menhir fal·liforme amb solcs gravats formant un jou, de clara
influència atlàntica. No hi ha restes del cromlech, segurament per que l‟indret on es
trobava originalment va ser convertit en camp de conreu. Actualment, el menhir està
redreçat, restituït i situat vora el seu lloc original, acte que es va realitzar durant la
celebració d‟una festa popular.
Fotografia extreta de Tarrús, Josep. 1990; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
1.39. Dolmen de la Barraca del Lladre: Galeria catalana petita de cambra
rectangular feta de lloses i corredor més baix de granit. Actualment conserva en força
bon estat la seva cambra formada per tres lloses i tres lloses de coberta. Del corredor
resten set lloses més petites i una porta caiguda a la seva entrada. Del cròmlech del
túmul que cobria l‟estructura també queden restes ben visibles. En l‟indret s‟han trobat
gran quantitat de ceràmiques i diversos fragments de sílex.
Fotografia extreta de Tarrús, J., 1979; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups
megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona,
2002.
1.40. Dolmen de Rocalba: Galeria catalana petita de cambra rectangular feta de
lloses i corredor de granit. Actualment conserva en força bon estat la seva cambra
formada per tres lloses. Del corredor resten tres lloses més petites. Del cròmlech del
túmul que cobria l‟estructura també queden restes ben visibles, mesurant vuit metres
de diàmetre i amb una potència màxima d‟uns 60 a 80 cm. El túmul està reforçat per
radis fets per blocs més petits que reforcen l‟estructura interna.
Fotografia extreta de Joan Pere Lacombe, 1996; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i
menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de
Girona, Girona, 2002.
1.41. Dolmen de la Llosa de la Jaça d'en Torrent: Dolmen de cambra simple fet de
lloses de granit. La cambra interior amida 1.80 m. de llarg, 1.60 m. d‟ample i 1.15
d‟amplada màxima. Actualment conserva tres lloses de la seva cambra i la coberta
que es troba trencada i caiguda en part. Del túmul i del peristàlit que cobria
l‟estructura interna se‟n conserven restes ben definides. També s‟ha trobat nombrós
material arqueològic.
Fotografia extreta de J. Tarrús, 1985; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups
megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona,
2002.
1.42. Menhir de Can Puig o del Camp de la Matalena: Menhir de granit, que fou lloc
d‟enterrament, en forma d‟estel·la que amida 3 metres d‟alçada per 4 d‟amplada. Es
tenen notícies històriques de la seva presència el 1990, quan fou identificat pel Sr.
Juanola Campà.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1994.
1.43. Via Augusta: En l‟indret s‟ha conservat un tram de la via romana procedent del
Coll de Panissars i que anava cap al sud. Era l‟antic camí romà que comunicava la
ciutat de Roma amb Cadis, penetrant en la Península Ibèrica pel Coll de Portús, on es
van aixecar els Trofeus de Pompeu. Aquest camí romà seguia l‟antic camí que havia
estat utilitzat des de temps molt remots per a la comunicació del continent africà amb
l‟europeu. L‟amplada mitja és de 4.5 metres i s‟ha conservat part de l‟empedrat, fet de
pedres planes i disposades de manera regular i sistemàtica. També conserva els
murs de pedra que el delimitaven a ambdós costats.
2.2 ALBANYÀ
2.2. Ca la Loleta: Casa de planta baixa i dos pisos, murs de pedra i aparell irregular.
La porta d‟entrada té grans carreus de pedra emmarcant-la i a la llinda hi ha una
inscripció amb la data 1782.
2.4. Can Mas: Construcció antiga amb una important reforma l‟any 1822. És una
construcció de pedra formada per diversos cossos. Planta baixa i dues alçades.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 8 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Destaca el porxat de la planta baixa el qual permet que la primera planta gaudeixi
d‟una considerable terrassa. En el moment de fer-se aquest inventari, el casal havia
patit una profunda restauració i ha estat transformat en allotjament de turisme rural.
Es localitza a tocar prop de la carretera de Sant Llorenç de la Muga, a les proximitats
de la Mare de Déu de Palau, limítrof amb el terme de Sant Llorenç.
2.9. Casa de l’antiga rectoria: Casa de planta quadrada amb una planta i pis,
formada per tres crugies cobertes per volta de pedra grassa i suportades per parets
de pedra.
2.11. Església de Sant Bartomeu de Pincaró: Església romànica d‟una sola nau,
amb volta de canó i absis semicircular a la banda de llevant. A la banda de ponent hi
ha el campanar, de cadireta amb doble obertura i de notable dimensió. La portalada
presenta tres arcs en gradació, llinda i timpà sense esculpir. Està abandonada i en
procés de recuperació.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.13. Església de Sant Pere d’Albanyà: Correspon a la de l‟antic monestir i és un
exemplar romànic d‟una nau amb creuer ben diferenciat i tres absis semicirculars. En
la seva major part és d‟un romànic molt primitiu (s. X-XI), llevat del frontis i el
campanar que són posteriors (s. XII). Al campanar se l‟ha desproveït, en una
restauració posterior a la Guerra Civil, de la torre quadrangular que se li havia afegit,
tornant-li ja seva fesomia original. El conjunt ha estat restaurat encertadament en els
darrers anys.
2.17. Església de Sant Corneli de Ribelles (o de la Muga): veïnat de Ribelles,
(Bassegoda) Albanyà. Església d‟una sola nau amb volta de canó apuntada. En
resten únicament part dels murs del nord i migdia, l‟arc triomfal del presbiteri i l‟absis.
El maig de 1980, el Grup d‟Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès
comença les feines de recuperació d‟aquesta esglesiola traient bardisses i
desenrunant. Es continuaren al febrer de l‟any següent i tot seguit la Diputació va fer-
hi unes lleugeres obres de consolidació.
Se situa vora el torrent de Sant Corneli, entre prades, a prop de l‟Hostal de la Muga.
Construcció dels segles X, XI i XII.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.18. Església de Sant Joan de Mussols (o M.D. dels Corbs): serra de Bossols,
(Bassegoda). Església romànica que corona la serra de Bossols. Documentada
d‟ençà del 1413, quan s‟esmenta com a església “recentment construïda”. El santuari
va estar habitat fins 1910 o 1915, quan en va marxar el darrer ermità. A finals del
1987 s‟acabaren els treballs de recuperació que va promoure el Grup d‟Art i Treball
del Centre Excursionista Empordanès. Se l‟ha anomenat, també, Sant Joan de
Bauçol, de Bell-Sols, de Baussols. Els pagesos de l‟entorn l‟anomenaven Mare de
Déu dels Corbs.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.19. Església de Sant Martí de Corsavell: Església romànica amb una bella façana
del s. XII. És esmentada ja el 878 i el 1019 passa a ser possessió de la canònica
gironina. És un edifici d‟una sola nau i amb absis a llevant, sobrealçat en època
posterior. La remarcable façana a ponent està coronada per un campanar
d‟espadanya de doble obertura. Prop de l‟església s‟hi conserva una làpida sepulcral
mancada d‟inscripció però gravada amb elements decoratius.
L‟església de Corsavell es va començar a netejar el març de 1980 dels fems que hi
havia a l‟interior i, el desembre del mateix any, del bosc que l‟ofegava. L‟ajuntament
d‟Albanyà i la Diputació de Girona van arranjar el teulat el 1997. La porta original va
ser duta a Sant Pere d‟Albanyà a la dècada dels 60 i l‟actual, metàl·lica, s‟hi va
col·locar el desembre de 1998.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.21. Església de Sant Feliu de Carbonils: Església romànica i esmentada el 1279.
Al costat hi ha elements de l‟església anterior, pre-romànica. A la sagristia d‟Albanyà
es conserva una làpida sepulcral esculpida d‟època gòtica primitiva, que procedeix
d‟aquí. L‟edifici actual fou bastit en els s. XII-XIII sobre restes anteriors pre-
romàniques, entre les que cal destacar la capçalera dels segles IX-X. Durant els
segles XV-XVII va ser reformada i ampliada. Posteriorment, durant la postguerra, va
quedar totalment abandonada a causa del despoblament que va patir la zona. El els
anys 70 va ser saquejada i poc després varen començar a sorgir iniciatives per a
recuperar-la. Aquestes culminen amb la restauració duta a terme entre 1985 i 86.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 9 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.27. Porta de muralla medieval / Portal d’Albanyà: De la fortificació d‟Albanyà
resten vestigis a la zona SW del poble. Aquesta porta de la muralla exercia de portal
d‟entrada a la vila. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats amb un espai
intermedi cobert per volta de canó. A l‟esquerra del portal es veu un tram de llenç que
potser pertanyia a una torre de planta quadrada on hi ha una espitllera rectangular
aparedada.
2.28. Restes de l’Església de Sant Cristòfol dels Horts: S‟hi accedeix per un mal
camí des de Maçanet. El lloc és esmentat el 878 i la parròquia data del 954.
Actualment està molt arruïnada, i només resta dempeus part de l‟única nau i l‟absis
semicircular. Era un edifici bastit en dues èpoques, però la major part és dels s. XII-
XIII. Al proper Mas dels Horts es conserva una talla romànica seva de la Mare de Déu.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.35. La Canova: Mas de diversos cossos, restaurat, amb parets de pedra vista,
planta baixa, dos pisos i teulada a dues aigües. Se situa a l‟entrada del nucli urbà
d‟Albanyà, a tocar de la carretera cap a Sant Llorenç de la Muga.
2.36. Font del Comú o d'Avall: Font d‟un únic canyo protegida per un arc de pedra i
flanquejada per dos bancs. Situada en una àrea d‟esbarjo a la riba dreta de la Muga al
seu pas per Albanyà.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.37. Pont sobre la Muga cap a la font del Comú: Pas de vianants sobre la Muga
amb passera metàl·lica i que dóna accés a la Font del Comú.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.38. Resclosa sobre la Muga de l'antic molí d'en Gorgot: Derivació d‟aigües de la
Muga, pel seu marge esquerre, probablement per alimentar el vell molí d‟en Gorgot,
uns 700 m. aigües avall. Per la configuració del terreny i la toponímia propera, és
probable que també servís per subministrar aigua als horts, ara gairebé abandonats,
que envoltaven el poble i que es trobaven pròxims al riu. La resclosa es localitza uns
200 m. aigua amunt de la Font del Comú.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.39. Pont d'Albanyà o de la Boixeda sobre la Muga, entre el poble i el càmping
Bassegoda: Situat a uns 300 m. a l‟oest del poble d‟Albanyà, en el perllongament de
la carretera GI-511 que prové de Sant Llorenç de la Muga. Es localitza en un paratge
força feréstec conegut com “El Mal Pas”. Pont d‟obra de fàbrica d‟una única arcada
amb els estreps que es recolzen directament en els estreps del promontori rocallós
que descriuen les ribes de la Muga en aquest punt. Aquest pont travessa la gorga de
la Mina i, al costat, encara es distingeixen les migrades restes del molí del Dimoni.
Aquest pont permetia la connexió cap a Lliurona, cap de l‟antic municipi de
Bassegoda.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.40. Molí i central hidroelèctrica d'en Gorgot: Antic molí fariner, situat al marge
esquerre de la Muga, subministrat amb aigües del riu. Fou transformat en central
hidroelèctrica el 1929 i estigué en funcionament fins el 1957, quan va cessar el negoci
per l‟escàs rendiment. A l‟actualitat, l‟edifici està en ruïnes i envaït per les bardisses;
no obstant, encara aguanten les parets mestres i és perfectament reconeixible la gran
bassa que alimentava la central.
2.41. Pont d'en Bertran: Té la peculiaritat que és el primer en creuar la Muga, des del
seu naixement. Pont de pedra de tres arcades, una de central i principal i, les laterals,
força més reduïdes. Hi passava un antic camí ramader. Es recolza per contraforts.
Una placa recorda la seva probable reconstrucció l‟any 1891 per Ysidre Bertran.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.42. Palanca de Clot Saconca: Restes de l‟antiga palanca sobre la Muga que servia
per superar el riu al camí que unia Pincaró amb Albanyà pel Riberal. Es va malmetre
amb l‟aiguat de 1940 i acabà desapareixent pocs anys més tard. Actualment només
es conserven els seus pilars a un i altre costat d‟unes olles engorjades sobre les quals
hi ha un barranc d‟alçada considerable. Els dos pilars s‟aixequen just a l‟extrem del
rocam que tanca el barranc per les dues ribes de la Muga. Aquest fet atorga força
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 10 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
espectacularitat a l‟indret i havia d‟ocasionar una gran impressió als viatgers que
l‟havien de travessar en moments de crescudes del riu.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
Fotografia extreta de Joaquim Agustí i Bassols, La Muga,Fundació Caixa de Girona,
2003.
2.3 BIURE
3.1. Can Gallart: Casal bastit sobre un desnivell que dóna lloc a un semi soterrani.
Els paraments són de mamposteria i els sostres són voltes rebaixades de maó planer.
Altres estances tenen els sostres ornamentats amb senzilles pintures. El paviment és
de peces ceràmiques.
3.3. Casalots del barri del Castell: Una dotzena de casalots del segle XVIII formen
el barri del Castell, la majoria dels quals s‟arrengleren en l‟anomenat carrer dels
castellans.
3.4. Església Parroquial de Sant Esteve de Biure: Esmentada al segle XI i
documentada el 1279 i 1280, però refeta totalment al principi del segle XVIII (1702).
És d‟una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal, coberta amb voltes de
llunetes. El campanar és una torre octogonal de base quadrada.
3.5. Restes del castell de Biure: Queden dempeus pocs vestigis, els més evidents
són dos fragments de murs de molt gruix, atalussats, que formen angle recte. A
l‟entorn es veuen altres restes de fonaments i d‟enderrocs i una escala tallada a la
roca. És documentat d‟ençà l‟any 1463 quan era propietat de Bernat Avinyó, Senyor
de Biure. Més endavant va pertànyer als Senyors de Torralba, d‟aquí que també se‟ls
conegui com “el Castell dels Comtes de Torralba”.
3.6. Societat La Fraternitat (o La Sala): Edifici de planta regular i dos pisos d‟alçada,
rehabilitat entre 1995-99 amb la voluntat de donar-li un nou ús públic, respectant el
seu valor simbòlic i la seva simplicitat i racionalitat expressiva. A més de la façana
s‟ha mantingut també la imatge interior. S‟annexiona una nova ala de vidre i plafons
de fusta. L‟antiga Societat de Socors Mutus, la Fraternal, va ser fundada l‟any 1911.
3.7. Can Sans, actual edifici de l'ajuntament; als baixos, antic trull del poble:
Casa pairal de Can Sans. Edifici que té la peculiaritat de conservar, als baixos, l‟antic
trull i premsa d‟oli del poble. A l‟actualitat hi ha les dependències de l‟ajuntament.
3.8. Can Machacau: Situat a la plaça de la Constitució. Edifici de planta baixa, dos
pisos i terrat, parets arrebossades i balcons. La façana està acabada amb un
remolinat sense pintar, característic dels edificis del final del segle XIX i principis del
XX.
3.9. Pont sobre el Ricardell d'accés al poble de Biure venint des de l'N-II: Pont de
pedra d‟un únic ull que travessa el Ricardell i que serveix per donar accés al nucli urbà
de Biure, des de la crtra. GIV-5044.
3.10. Can Gironella: Casal amb pedra vista restaurat al barri del castell; és de planta
baixa i dos pisos amb teulada a dues aigües.
3.11. Molí del pont de Capmany: Tot el que ens ha arribat d‟aquest molí són les
ruïnes de les seves parets i de la bassa. Situat al marge esquerre del Llobregat prenia
les aigües d‟una resclosa propera al mateix riu. Si les restes del canal estan molt
desdibuixades, en canvi, és perfectament visible l‟obertura que té l‟immediat Pont de
Capmany per permetre el retorn de les seves aigües al mateix riu.
3.12. Pont de Capmany al riu Llobregat sobre l'antiga N-II: Pont de pedra, amb
grans carreus ben escairats, format per dos arcs desiguals i bastit al segle XVIII.
Permetia a l‟antiga carretera de França i posterior Nacional-II superar el riu Llobregat.
Els pronunciats revolts que tenia la carretera a banda i banda del pont i l‟amplada
escassa faran variar el traçat de la via, a la segona meitat dels anys 60, de manera
que, des de ja fa algunes dècades, l‟anomenat “Pont de Capmany” ha quedat sense
ús.
3.13. Resclosa amb finalitat desconeguda sota el Pont de Capmany: Resclosa de
dimensions considerables i d‟ús desconegut al riu Llobregat, immediat a l‟anomenat
“Pont de Capmany”.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 11 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
3.14. Palanca del Ricardell: Pont molt estret de menys d‟un metre d‟amplada. La part
més antiga que es conserva, possiblement no destruïda pel pas d‟alguna riuada, són
les bases de pedra i morter de cada costat del Ricardell. Pel que fa a l‟arc del pont fet
de rajol i obra és nou. Al costat nord també es conserva, a partir del pont, un
empedrat fet de grans lloses de pedra que es dirigeixen vers el nord durant uns
metres. Les lloses són fetes de pedra sorrenca.
Fotografia extreta de la Carta Arqueològica, 1994.
2.4 BOADELLA D’EMPORDÀ
4.1. Antic forn d’en Genovés: Antic forn de ciment conservat a la carretera que va
de les Escaules a Pont de Molins. Mur de pedruscall de considerable alçada amb
obertures per arc escarser a la part baixa. Des de finals del s. XIX i fins a l‟actualitat
ha estat molt important la fabricació de ciment a les Escaules. A principi de s. XX les
pedreres de ciment de les Escaules proveïen tota la província de Girona, a més
d‟exportar-ne arreu del país i a França.
La foto utilitzada en aquesta fitxa va ser feta per David Serra, any 2000, Quad.
Revista de Girona, núm. 90, Boadella d'Emp., any 2000.
4.2. Casa Serra (abans casa Rotllan): Casa construïda molt a prop del castell dins
del nucli emmurallat de Boadella. Tant a la clau de l‟arc com a la finestra apareix
esculpit un escut i la data de 1584. Aquesta fou, probablement, una de les primeres
cases que es varen construir en pedra. El fet que els seus propietaris tinguessin
escut, fa pensar en una vinculació amb el castell (potser administradors). Per un
capbreu de l‟any 1586 es coneix l‟existència dins de les muralles d‟una casa de
Bartomeu Rotllan que, per els afrontaments apuntats, coincideix amb l‟actual casa
Serra. A la clau de l‟arc i a la finestra podem llegir la data de 1584.
4.3. Casa Can Serrat: c/ d‟Amunt, (Les Escaules) Boadella d‟Empordà. Casa de
planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Murs de pedruscall amb
obertures d‟arcs de mig punt i arcs escarssers emmarcats per grans carreus ben
escairats. La majoria de cases del carrer d‟Amunt i el carrer de Figueres són fruit de
l‟expansió que viu les Escaules durant el s. XVIII. Un fill d‟aquesta casa, Martirià
Serrat Miró, fou un important general dels carlistes durant la guerra de 1833 a 1840.
4.5. Casa al carrer Ginebre (I): Casa construïda fora del perímetre emmurallat, a
l‟eixample del s. XVIII. Murs d‟aparell de rierencs, amb carreus ben escairats
únicament a la porta d‟arc de mig punt. Són visibles afegits posteriors amb maó. A
principi del s. XVIII el poble de Boadella era encara un reduït nucli de cabanes al
costat del castell i encerclat per una muralla. Les noves famílies que s‟instal·laren al
poble començaren a construir noves cases fora de les muralles i així varen néixer els
carrers Ginebre, Sant Gaietà, Nou i Set.
s. XVIII i posteriors.
4.6. Casa al c/ Ginebre (II): Murs atalussats d‟aparell de rierencs, amb carreus ben
escairats únicament a les obertures. Portes i finestres allindades. Graons de pedra
circular precedeixen l‟accés a l‟entrada. Cronologia: mateixa que l‟anterior.
4.7. Castell de les Escaules: veïnat de les Escaules (Les Escaules) Boadella. Edifici
de planta quadrada amb una torre circular que té l‟accés a 3 m. del terra amb volta
semiesfèrica. Murs de pedres sense escairar. De l‟antic castell de les Escaules són
visibles les torres i alguns panys de mur. El castell de les Escaules és una obra baix-
medieval (ss. XIV-XV) probablement edificat sobre restes anteriors. Apareix
documentat un castell en aquest lloc l‟any 1123. Durant l‟edat mitjana el Castell de les
Escaules era baluard del Castell de Llers i juntament amb d‟altres castells vigilava la
línia fronterera entre els comtats de Besalú i Empúries. Tant el castell de Llers com el
de les Escaules eren propietat dels Rocabertí, vescomtes de Peralada.
4.8. Castell-Palau de Boadella: El castell-palau de Boadella està situat al costat de
l‟església, a la plaça Major. Es tracta d‟un gran casal gòtic format per tres cossos amb
un mur que els uneix deixant un pati tancat rectangular. Entrant al pati s‟observa una
llarga escala amb carreus ben tallats, portalades d‟arc de mig punt dovellades i una
finestra gòtica coronella, d‟obertura biforada amb aquests trilobulats i impostes amb
decoració floral. L‟antiga sala major, a l‟ala septentrional de l‟edifici, conserva els
grans arcs de diafragma de mig punt i dovelles ben tallades. A la façana que dóna a la
plaça hi ha una portalada de mig punt amb grans dovelles. A banda i banda hi ha
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 12 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
unes fileres de còdols pertanyents al castell primitiu del s. XII. La resta data de la
remodelació feta en el s. XV. A l‟angle nord-est del palau s‟alçava una torre de planta
rectangular. A la part de migdia d‟aquesta torre encara s‟aprecien dos arcs de mig
punt que devien donar a unes estances (actualment desaparegudes).
Cronologia: El castell apareix documentat el 1223. Edifici actual fou construït en els
segles XIV-XV, possiblement sobre restes d‟una obra anterior. Durant l‟Edat Mitjana
actuava com a baluard del castell de Llers, i com aquest era propietat dels vescomtes
de Rocaberti de Peralada. Més tard passa a mans dels Vilamarí barons de Boadella
fins a principis del s. XVI.
Data obra: XIV-XV
L‟octubre de 2005 l‟ajuntament estava intentant ultimar un acord amb els propietaris
per tal que pogués passar a titularitat municipal i instal·lar-hi les oficines municipals,
algun petit museu, l‟arxiu històric o el dispensari mèdic. Font: VilaWeb, edició
Figueres: http://www.vilaweb.com/www/figueres (17 d’octubre de 2005).
4.9. Església de Sant Martí de les Escaules: c/. Processó, 1 (veïnat de les
Escaules). Edifici d‟una nau amb absis poligonal. La porta d‟entrada, allindada, porta
la data de 1785. L‟antiga església de St. Martí, situada prop del salt d‟aigua de la
Caula, fou tancada el 1785. L‟any 1926 el rector del poble va vendre les hortes
circumdants i les pedres de l‟església. Per això, actualment, no en queda cap vestigi.
Es tractava d‟una església romànica del s. XIII. L‟actual església de St. Martí,
emplaçada a uns 200 m. de l‟antiga, fou construïda el 1785 perquè la vella
amenaçava ruïna.
4.10. Església de Sta. Cecília de Boadella: Plaça de l‟Església, 4. Església de planta
rectangular amb una sola nau, absis semicircular i capelles laterals. La volta de la nau
és apuntada i seguida. Tot l‟interior està emblanquinat. Església construïda entorn a
1343, probablement sobre la primitiva capella del castell (dedicada a Sta. Maria).
Notablement engrandida i modificada a mitjan s. XVIII. L‟any 1993 es restaura la
teulada. El 1996 s‟inaugura un nou rellotge per al campanar (l‟anterior va quedar
malmès per un llamp).
4.11. Fàbrica de ciment Can Pagès: Crta. a Pont de Molins (veïnat de les Escaules).
Edifici de planta rectangular amb mur de càrrega al centre paral·lel a la façana i
coberta a dues aigües. A l‟interior nau amb cinc crugies de volta de canó rebaixada de
maó, igual que els arcs torals. D‟inicis segle XX, construïda a iniciativa de l‟empresari
figuerenc Pau Pagès i Lloveres.
La foto utilitzada en aquesta fitxa va ser feta per David Serra, any 2000, Quad.
Revista de Girona, núm. 90, Boadella d'Emp., any 2000
4.12. Hàbitat o Cova de la Caula I: Abric natural de travertí que presenta la volta
caiguda. Es tracta d‟una cova d‟habitació del bronze final. Les seves dimensions són
de 10 metres de llargada màxima per 1.6 metres d‟alçada i 3 metres de profunditat.
En les diverses excavacions s‟han trobat nombrosos fragments de ceràmiques, 4
fragments de molins de pedra i 3 possibles polidors de pedra.
4.13. Hàbitat o Cova de la Caula II: Crtra. a Pont de Molins (veïnat de les Escaules).
La cova de la Caula II està situada, juntament amb una quinzena de coves més, en un
vessant de travertins que hi ha prop de Les Escaules. Aquesta és la més conservada
de tot el conjunt. La seva entrada té forma de V invertida i una altura màxima de 2.5
m. La planta de la cova té forma de pera, amb una profunditat màxima de 15 m. i una
amplada de 7.5. Durant l‟època medieval l‟entrada a la cova fou tapiada per una paret
que aprofitava les roques naturals del lloc. Les excavacions arqueològiques
practicades en el lloc han permès descobrir l‟empedrat del sòl, un suport per
“cortines”, fragment de ceràmiques, restes d‟una llar o foc ocasional, un molí de mà,
claus, etc.
Cova o abric amb ocupació prehistòrica i medieval. Aquestes ocupacions antròpiques
tenien un caràcter primordialment ocasional, però a vegades s‟estenien a períodes
d‟intervenció més prolongats. L‟edat mitjana fou la darrera etapa en què es pot
documentar la utilització d‟aquests jaciments troglodítics.
4.14. Molí de Baix (Central elèctrica): A les Escaules, prop del pont de la carretera
que condueix a Boadella, hi ha l‟antiga central de fer electricitat coneguda amb el nom
de Molí de Baix. Conserva un curiós pont amb un sol arc i molta de l‟antiga
maquinària. Durant el s. XI va proliferar a Catalunya la construcció de molins per
moldre cereals. A les Escaules hi hagué força molins durant l‟Edat Mitjana i fins a final
del s. XIX, en què molts d‟ells es varen reconvertir en centrals elèctriques. També
coneguda amb el nom de molí d‟en Genover.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 13 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
4.15. Molí de les Puces: Estrany edifici situat en el marge dret de la Muga, a 1 km. a
ponent del veïnat de les Escaules. Tot i el nom del molí de les Puces, sorgit de la
creença popular que era un antic molí molt petit, no es tracta d‟un molí. Algunes
recerques recents (basades en l‟anàlisi de la construcció i l‟existència de brolladors
naturals d‟aigua tèbia) apunten a un ús com a banys termals. Des de l‟exterior sembla
una cabana de pedra amb forma de naveta prehistòrica menorquina. Els murs,
lleugerament atalussats, són de pedres irregulars. Planta rectangular amb porta
esbiaixada, part acabada en punta massissa. Sostre de volta continua apuntada. Les
restes d‟aparell d’opus spicatum, l‟espitllera, etc. porten a datar aquesta construcció
en el s. X. Amb afegits posteriors com ara la volta d‟època gòtica. Localització: a 1 km.
a ponent del veïnat de les Puces.
Edat: s. XI i posteriors.
La volta actual de la construcció és apuntada, amb una coberta de doble vessant a
l‟exterior. L‟espai interior és un rectangle força regular de 7 metres de llarg per 2.5
metres d‟ample. La punta del nord-oest de la construcció és massiva, per tal de
protegir l‟edifici de les riuades, amb una longitud de 4.5 metres.
4.16. Molí d’en Miquel o d’en Grida: Aquest molí havia de servir per moldre el
sabonet (talc), però a causa del mal estat dels camins per accedir-hi s‟hi instal·là una
central elèctrica. La força d‟aquesta central es transportava a la fàbrica de talc que el
seu propietari (Pau Pagès) tenia a Pont de Molins, i també servia per portar corrent
elèctric a diferents pobles propers. Edifici de planta rectangular amb tres murs de
càrrega paral·lels a la façana. Planta baixa molt elevada. Coberta a dues aigües. Té
aspecte de construcció semiurbana.
Cronologia: L‟any 1896 Pau Pagès i Lloveras (1837-1921), empresari figuerenc de
l‟electricitat, fabricació natural de ciment i explotació de pedreres va fer edificar
l‟anomenat Molí d‟en Grida, prop de les Escaules. L‟any 1915 Pagès va fer aixecar 2
m. de presa d‟aprofitament de la Muga, en el lloc anomenat El Colze. Pagès va
comprar diversos molins de la zona de la Muga per transformar-los en centrals
elèctriques; amb l‟electricitat que generava va modernitzar la fabricació de ciment de
les seves indústries, alhora que va portar la llum a diverses poblacions de la zona.
4.17. El Molinot o la Molina: Crtra. de les Escaules a Boadella (veïnat de les
Escaules). Construcció d'arquitectura tradicional feta en pedra. Presenta aparell
irregular amb grans carreus ben escairats a les obertures. Molí construït en el s. XVII
sobre restes d‟un molí anterior (medieval). També conegut com “La Molina”.
4.19. Possibles restes de l’antic monestir de les Escaules: (Les Escaules)
Boadella d‟Empordà. Alguns historiadors han vist en les restes d‟aquesta construcció
del c. d‟Amunt una de les dependències de l‟antic monestir. S‟han conservat
únicament fragments de murs. El monestir de les Escaules fou fundat entorn els anys
820-825. Els monjos es dedicaven a ocupar una terra erma amb el propòsit
d‟adequar-la al conreu; la seva explotació anava a càrrec de pagesos colonitzadors
que adquirien la terra en propietat al cap de 30 anys. La ubicació (o successives
ubicacions) del monestir és un tema no resolt.
Aquest edifici són les úniques restes conservades de l‟època del Monestir de Sant
Martí. La casa s‟afegia al portal que en aquells moments servia per accedir a la
població. Es poden veure restes de la construcció original en la façana, on s‟adossa
l‟arc del portal. Els murs en opus spicatum són visibles en el mur de ponent de la casa
i en altres fragments dels murs de ponent i de migdia.
4.20. Restes de muralla de Boadella: S. XV. Plaça de l‟Església. De les antigues
muralles que encerclaven el reduït nucli medieval se‟n conserva un fragment davant
de la façana principal de l‟església. Es tracta d‟un mur fet amb pedres grans, sense
escairar, que presenta espitllera. Fins l‟any 1915 es conservava el portal d‟entrada i
sortida al recinte emmurallat. La portalada era feta amb grans dovelles i damunt seu
s'adreçava un mur molt alt, fet amb còdols de riu i coronat per quatre matacans.
4.21. Restes de la muralla de les Escaules. Portal d’Amunt i Portal del c. Oli: al c/
d‟Amunt i c/ de l‟Oli, (Les Escaules). Durant l‟Edat Mitjana el poble de les Escaules
estava encerclat de muralles. En el carrer d‟Amunt es conserva un portal que devia
ser una de les entrades del poble. Aquest portal està format per un arc de mig punt
amb petites dovelles. En un costat conserva una polleguera i l‟encaix o orifici per on
es desplaçava la barra-lleva. Al final del carrer de l‟Oli hi ha un passadís cobert amb
volta rebaixada que segurament era una antiga porta d‟entrada a la població. El
castell de les Escaules està documentat des de 1123, tot i que les restes conservades
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 14 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
són dels s. XIV-XV, època de formació del nucli poblat. D‟aquesta època cal datar les
restes de muralles conservades.
4.22. Societat la Caritat: c/ del Ginebre (Boadella). Edifici d‟inspiració modernista de
planta baixa. Façana amb obertures emmarcades per rajol. Un fenomen social ben
palès a moltes poblacions de l‟Alt Empordà a partir de la segona meitat del s. XIX és
la creació de societats de beneficiència. Aquestes tenien, entre d‟altres funcions, la
finalitat d‟ajudar econòmicament als socis que, per alguna raó, es quedaven
desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes societats varen esdevenir
centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La
disposició d‟un local on desenvolupar totes aquestes tasques va portar a la
construcció d‟uns peculiars edificis dels quals l‟arquitecte Azemar es va convertir en
un dels principals dissenyadors.
L‟embrió de la societat de Boadella es gesta el febrer de 1868 quan en una reunió a
l‟ajuntament es crea una junta per ajudar als més necessitats del poble. Aquesta junta
dóna el nom de Societat de Socors Mutus La Caritat i presenta els seus primers
estatuts l‟any 1906.
La seu de la societat era a la rectoria, però l‟any 1913 es planteja a l‟ajuntament la
possibilitat de construir un edifici en terreny públic. Aquesta iniciativa no va prosperar i
l‟any següent es decideix comprar l‟antic trull de Can Juncà i un terreny annex al c. del
Ginebre per construir la seu de la societat. En l‟edifici, a més de les reunions, es varen
celebrar festes majors i tot tipus d‟esdeveniments. Compta amb sala de ball i cafè per
a tots els veïns del poble.
L‟any 1988 va quedar dissolta la Societat i l‟edifici va passar a mans de l‟ajuntament.
4.23. Societat Unió Escaulenca: Pl. Major, núm. 3 (Les Escaules) Boadella
d‟Empordà. De la seu de l‟antiga Societat Unió Escaulenca se‟n conserva la sala de
ball. El local segueix el típic model d‟arquitectura popular catalana amb cairats i la
teula vista. Un fenomen social ben palès a moltes poblacions de l‟Alt Empordà a partir
de la segona meitat del s. XIX és la creació de societats de beneficència. Aquestes
tenien, entre d‟altres funcions, la finalitat d‟ajudar econòmicament als socis que per
alguna raó es quedaven desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes
societats varen esdevenir centres de reunió local i promotores de múltiples activitats
lúdiques i culturals. La disposició d‟un local on desenvolupar totes aquestes tasques
va portar a la construcció d‟uns peculiars edificis dels quals l‟arquitecte Azemar es va
convertir en un dels principals dissenyadors.
A les Escaules l‟any 1870 es va fundar la Societat de Socors Mutus La Concòrdia i
l‟any 1902 es crea La Sociedad Recreativa La Unión Escaulense. Ambdues
agrupacions tenien les mateixes funcions, pal·liar les mancances de servei mèdic i
assistir les famílies més necessitades en cas de malaltia o invalidesa. L‟any 1914
ambdues societats s‟agrupen en la Societat Unió Escaulenca, establint el seu domicili
en l‟antiga casa de Can Cabanes (adquirida el 1911) i que s‟amplia a principi dels
anys 40 amb l‟adquisició de la part del darrera de la seu, on hi havia el trull de Can
Pau Aymar. L‟any 1947 amb el nou espai es va construir el local o sala de ball que es
conserva en l‟actualitat.
L‟any 1987, en haver perdut la Societat la seva funció, es va convertir en una entitat
cultural i recreativa amb el nom de “Unió Escaulenca”, dedicada a l‟organització
d‟esdeveniments culturals i a tenir cura de l‟edifici que compta amb un cafè que està
obert tota la setmana.
L‟any 1997 es va restaurar la teulada de la sala de ball amb la col·laboració de
l‟Ajuntament.
4.24. Canal del Molí del Castell: Canal que arrenca, per la dreta, de la resclosa,
encara ben visible, que hi ha al curs de la Muga, a l‟alçada del cementiri de Boadella.
Servia per abastar el molí del Castell transformat, a inicis de segle XX, en central
hidroelèctrica. Les restes del molí es troben uns 800 m. aigua avall. El canal pren
unes dimensions força considerables al seu pas per sota el nucli urbà de Boadella.
Presenta secció d‟obra i uns arcs transversals possibles ficats o bé per facilitar la
neteja del canal o bé per reforçar les parets laterals davant la pressió de l‟aigua
circulant.
4.25. Molí del Castell: Edifici utilitzat actualment com habitatge. Construït el 1787 per
la família Marcè. És possible que fos reedificat damunt d‟un molí més antic que devia
pertànyer al baró del castell de Boadella. Va funcionar com a central elèctrica a
principis de segle. L‟any 1915 el seu propietari Francesc Sala el vengué a la Societat
Hidroelèctrica de Figueres.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 15 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
4.26. Pont sobre la Muga a l’entrada de Boadella: Pont d‟accés al nucli urbà de
Boadella per la carretera GIV-5042 que l‟uneix amb Pont de Molins i la crtra. N-II. És
un pont d‟escassa alçada i els orígens del qual es remuntarien el 1921, aprofitant les
pedres de l‟enderrocament de l‟antic portal gòtic de Boadella.
4.27. Pou de glaç del mas Bartolí: Ubicat al costat del mas Bartolí i prop de la Muga.
Té forma circular i uns 7 m. de diàmetre, construït amb còdols de riu i argamassa. Fou
construït a finals del XVIII o inicis del XIX pel propietari del mas Bartolí, que era
mestre de cases. Sembla que la seva producció no fou gaire important. Malmès poc
abans de l‟any 2000 per uns esvorancs per fer-hi passar la conducció d‟aigua que va
de l‟embassament de Boadella a Figueres.
La foto utilitzada en aquesta fitxa va ser feta per David Serra, 2000, Quad. Rev. de
Girona, 90, Boadella.
4.28. Pou de glaç de la Caula: Situat molt a prop del paratge de la Caula. Per la seva
estructura es creu que és del segle XVIII. Tot i això alguns estudis (any 1926) afirmen
que el pou de glaç de les Escaules fou construït damunt d‟una antiga construcció
romana que segurament servia per emmagatzemar aigua. És de planta circular; té 10
m. de diàmetre; per tant, de grans dimensions i és considerat el pou de glaç més ben
conservat de l‟Alt Empordà (Serra, 2000). La seva coberta cupular resta intacta, com
també les altres estructures. Les obertures tenen llindes monolítiques. El mur és molt
gruixut, fet amb pedres força grans i sense escairar. Per les seves dimensions fa
pensar que la seva producció devia ser important.
4.29. Resclosa del Colze: Juntament amb la del Grau i la Pilans i, deixant de banda
les vinculades a les dels regadius moderns, és la resclosa més monumental que té la
Muga des del seu naixement fins a l‟existent a Vilanova de la Muga. La seva
construcció va lligada a la del molí d‟en Grida, a les Escaules, l‟any 1896. Fins a ell
arriben les seves aigües a través d‟un canal que es deriva pel marge esquerre. L‟any
1915 serà recrescuda en 2 metres. S‟emplaça en un acusat meandre que descriu el
riu a mig camí entre els nuclis de Boadella i les Escaules. El molí o central
hidroelèctrica d‟en Grida se situa uns 600 m. aigües avall de la resclosa.
4.30. Resclosa pulmó dels regants i de l'antic molí de Baix i posterior central
hidroelèctrica: Resclosa des de la qual, antigament, es deriven les aigües de la
Muga, pel marge dret, per satisfer les necessitats de la central hidroelèctrica del Molí
de Baix o d‟en Genover, emplaçat al peu del nucli de les Escaules. La Resclosa
s‟emplaça uns 300 m. aigües avall del molí d‟en Grida i uns 300 m. aigua amunt del
Molí de Baix.
Posteriorment, amb l‟entrada en funcionament de la central hidroelèctrica de
l‟embassament de Boadella, el 1984, i amb l‟objecte de compatibilitzar l‟ús de les
aigües de la Muga entre els regants i la central hidroelèctrica, es recreix aquesta
resclosa prenent el seu aspecte actual. La resclosa ha de permetre regularitzar els
cabals que arriben als regants un cop la hidroelèctrica els ha turbinat prèviament.
4.31. Trull d'oli davant del restaurant El trull d'en Francesc: Del segle XIX, situat a
la Placeta de l‟Oli de Boadella, al costat del restaurant El Trull d‟en Francesc. L‟edifici
es correspon amb l‟antic trull de la família Casademont de la Plaça, el més antic de
Boadella, juntament amb el del castell. El trull és conegut ja al segle XVIII. El 1929
l‟Ajuntament el compra i, el 1931, acorda arrendar-lo al Sindicat Agrícola de Boadella.
Aquest sindicat dugué a terme importants obres de restauració de l‟edifici, el 1945.
Després de les grans fredorades de 1956, que ocasionaren la mort a moltes oliveres,
la producció del trull anà minvant. A mitjan dècada dels 60 fou tancat. A partir d‟aquí el
conjunt s‟anirà degradant progressivament. El 1989 l‟ajuntament arrendà l‟edifici a un
veí de Vilabertran, qui realitzà les obres necessàries per convertir l‟enrunat edifici en
un restaurant, el primer del poble. Gràcies a això s‟ha conservat i restaurat la
maquinària i objectes de l‟antic trull. La premsa d‟aquest trull data de l‟any 1870.
4.32. Casals al carreró que uneix l'església amb la Plaça Major de les Escaules:
Conjunt de casals, molts d‟ells del segle XVII i XVIII), amb parets de pedra vista, de
planta baixa i dos pisos, amb angles ben escairats, que s‟esglaonen al llarg del carrer
principal del nucli de les Escaules. Mantenen un aire molt tradicional.
4.33. Molí d'en Marull, antiga fàbrica de ciment, a les Escaules, camí de Can
Caixàs: Edifici situat a l‟entrada del nucli de les Escaules, al brancal que l‟uneix amb
la carretera vers Pont de Molins. Adreçat a la producció del ciment. A jutjar per la
presència d‟un canal inferior que travessa la construcció de l‟edifici, aprofitaria l‟impuls
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 16 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
d‟una corrent d‟aigua provinent de la serra de les Avalls. És esmentat com a “molí
d‟en Manel” als mapes topogràfics 1:5000 de l‟ICC.
4.34. Molí de Caixàs: Antic molí que aprofitava una derivació del torrent de la Caula,
per la seva riba esquerra. El 1920, a partir del contracte que signà l‟ajuntament amb
Jaume Caixàs Grebul, es transformà en central hidroelèctrica, la qual subministrà
electricitat al poble de les Escaules.
4.35. Rentador que aprofita aigua del canal de la central Molí de Baix:
Construcció molt senzilla formada per una teulada a dues aigües sustentada per
quatre pilars i que es recolza sobre un dels murs del canal que alimentava la central
hidroelèctrica del Molí de Baix. El rentador es localitza just abans que el canal es
transformi en la bassa de la central. Per tant, a la mateixa entrada del nucli de les
Escaules.
4.36. Pont sobre la crtra. GIV 5042 de Pont de Molins a Boadella al seu pas per
les Escaules: Pont de tres ulls l‟origen del qual es remunta el 1918, gràcies a
Salvador de Genover, industrial del ciment de les Escaules, per facilitar l‟accés del
camí veïnal de les Escaules a Biure.
4.37. Antiga cimentera al molí d'en Miró, al terme de Boadella: Situada al marge
dret de la Muga, 1.5 km aigua avall de les Escaules, prop del límit amb el terme de
Llers.
4.38. Pont sobre la Muga, construït per accedir a les obres del pantà: Pont de
quatre ulls aixecat a inicis de la dècada dels 60 per facilitar l‟accés a les obres de
l‟embassament de Boadella i al poblat de treballadors. Se situa immediatament aigües
avall de l‟antiga central hidroelèctrica de Pilans.
4.39. Central dels Pilans de Cal Manso: En els seus orígens va funcionar com a
central elèctrica. Es construeix al 1915 per iniciativa de l‟industrial Pau Pagès; la seva
electricitat es portarà cap a Figueres. S‟ubica a uns 2 km al nord-oest del poble de
Boadella, al límit amb el terme de Darnius.
4.40. Resclosa a la Muga, davant el Mas Joer: S‟emplaça en el congost que descriu
la Muga per superar la muntanya del Mas Serra, aigües amunt del Mas Joer. Molt
probablement, d‟aquest punt, pel marge esquerre, es derivava l‟aigua per alimentar
l‟antic molí de Mas Forniol o Mas Perxés i posterior central hidroelèctrica.
4.41. Molí de Can Borràs: Edifici d'arquitectura tradicional. Inclou el pont i els
elements de molí fariner. S‟emplaça al marge esquerre del torrent de la Caula i a uns
300 m. aigües amunt del molí de Caixàs. Conserva encara la majoria dels elements
del molí fariner, amb els murs de la bassa i la resclosa. També conserva un popular
pont d‟un sol arc sota el qual el torrent forma una gorga.
4.42. Resclosa derivació del molí del Castell, després central hidroelèctrica,
prop del cementiri de Boadella: és la resclosa a partir de la qual surt el canal del
molí del Castell (4.24): Resclosa a la Muga, encara ben visible, que se situa als
afores del nucli urbà, a l‟alçada del cementiri. D‟ella arrencava (i arrenca), pel marge
dret, el canal que servia per abastar el molí del Castell transformat, a inicis de segle
XX, en central hidroelèctrica. Les restes del molí es troben uns 800 m. aigües avall.
4.43. Nou pont sobre la Muga a la crtra. de Terrades a Agullana: Pont construït
entre el 2003 i el 2004 a la carretera GI-504 de Terrades a Agullana i que substitueix
el vell gual inundable sobre la Muga. Construcció d‟una única arcada metàl·lica
recolzada sobre estreps de formigó.
4.45. Resclosa de derivació pel Molí Nou i antiga fàbrica, situada poc després
del Molí d'en Miró: Resclosa força inaccessible ubicada a l‟inici del meandre que
descriu la Muga entre el Molí d‟en Miró i el Molí Nou. Servia per a la derivació de les
aigües d‟aquest darrer molí.
4.46. Resclosa de derivació del Molí d'en Miró, poc després de les Escaules:
Resclosa situada a la Muga, aigües avall de les Escaules, poc després de la
confluència del torrent de la Caula, a la Muga. Pel marge dret es deriva el canal que
havia de servir per alimentar el Molí d‟en Miró.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 17 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
4.48. Cova de les Tres Creus: És la cavitat més enlairada del cingle de les Escaules,
per tant, es troba fora del perill d‟aiguats. El seu nom es deu a que en una de les dues
entrades hi ha gravades tres creus. L‟altre entrada va ser tapiada. Es pensa que
aquesta cova formava part d‟un conjunt d‟eremitoris relacionats amb el proper
Monestir de Sant Martí de les Escaules.
4.49. Cova del Castell: Cova natural situada sota el mateix Castell de les Escaules i
que consta d‟una sala interior de forma el·líptica. En els primers nivells remoguts es
van trobar restes d‟un enterrament neolític junt amb un parament. A sota d‟aquest, en
els nivells més antics, es va localitzar indústria lítica, datada com la més antiga
trobada de tot el complex arqueològic de la Caula.
4.50. Minicentral hidroelèctrica del Mas Perxés o Can Forniol: Central
hidroelèctrica establerta al molí d‟en Forniol, l‟any 1909, de la mà de l‟empresari
figuerenc de l‟electricitat, Pau Pagès i Lloveres. L‟energia elèctrica que es produïa era
transportada per mitjà de cables fins a Figueres. Pagès pagava l‟arrendament
d‟aquesta central a Jaume Perxés, d‟Agullana, propietari del molí i el mas Forniol en
aquella època.
Pel que fa al molí, fou construït a mitjans dels segle XIX i conserva encara alguns
elements de la maquinària original i el mecanisme que va servir per fer electricitat a
principi del segle XX. Aquest molí podria ocupar el mateix emplaçament de l‟antic molí
del mas Rotllan, esmentat en un document de l‟any 1586. El mas Rotllan, junt amb el
mas Mallolich, eren els masos que ocupaven antigament les terres on ara es troba el
mas Forniol.
2.5 BORRASSÀ
5.1. Can Bartrolí: C/ de Baix, 8. D‟aquesta casa del c/ de Baix en destaca la
portalada d‟època gòtica. Porta allindada amb muntants i llinda de carreus de pedra
ben escairats. A la llinda hi ha un escut força malmès. Construcció d‟èpoques
diverses; les restes més antigues són dels ss. XV-XVI. Hi ha indicis que
originàriament havia albergat un asil o hospital.
5.2. Can Batlle: C/. Dalmau de Creixell, núm. 13. Can Batlle és una important casa
pairal emplaçada a l‟extrem de migdia de la població; durant els ss. XVIII i XIX era
coneguda a la comarca com una de les cases més riques. Gran casal de planta baixa
i dos pisos amb escala central. La planta baixa estava destinada a magatzem
agrícola, la primera planta a residència noble i la 2a. al servei de la casa. L‟edifici té
coberta de teula a dues vessants. A l‟interior destaquen l‟escala central, molt solemne
i la sala principal i les dues estances que hi comuniquen. La sala està disposada
longitudinalment a façana amb dos balcons, arcoves laterals i menjador de forma
octogonal gràcies a quatre armaris cantoners donant a la façana posterior; la sala i les
dues alcoves presenten pintures murals al tremp. Abans de la venda de la propietat
(1983) contenia mobiliari molt interessant: llits imperi, mobles isabelins, caixeres
barroques, etc. En aquests moments la cuina i la saleta adjacent presentaven
reformes dels anys 50. Construcció entorn a 1800. A l‟interior de la casa, almenys fins
el 1983, es conserven emmarcats i exposats els plànols signats el 30 d‟abril del 1800
per Francesc Papell. La família Batlle, de l‟aristocràcia rural, varen mantenir la
propietat fins l‟any 1983.
5.3. Casa Can Bonal: C/. de la Font. Gran casal amb façana centrada pel portal
adovellat i l‟escut que el corona. El portal, algunes finestres i les voltes de la planta
baixa són les parts més antigues de l‟edifici, potser segles XV-XVI, mentre que els
balcons i l‟eixida són fruit de les importants transformacions que va patir l‟edifici a
finals del XVIII i principis del XIX. Murs de pedruscall, arrebossat, amb grans carreus
emmarcant les obertures. A la cantonada del c/ de la Font amb el c/ de Sta. Maria
petita construcció (restes d‟un antic habitatge) forma part del conjunt pairal de Can
Bonal. Cal destacar el portal d‟arc rebaixat de grans dovelles i un nínxol a la seva
banda esquerra. Construcció d‟origen medieval, amb restes conservades dels s. XV-
XVI, molt transformada a finals del XVIII-principis del XX.
5.4. Casa Can Cortada: veïnat de Creixell. Gran casal situat en un petit turó i envoltat
per una paret de tanca, que s‟obre en un portal d‟arc rebaixat de pedra sorrenca.
Construcció d‟èpoques diverses; les restes més antigues són dels segles XV-XVI.
Segles XV-XVI.
5.5. Casa Can Gustí o Mas Batlle de Creixell: veïnat de Creixell, (Creixell) Borrassà
– Alt Empordà. Gran casal afegit a una construcció anterior (amb la qual actualment
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 18 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
estan comunicats) de la que resta una interessat porta adovellada i restes d‟un mur.
Mas de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. La planta baixa estava
destinada a quadres, el primer pis a habitatge i el segon a golfes. L‟aparell és força
desigual però amb grans carreus als angles i emmarcant les obertures. Construcció
del s. XVIII, adossada a una d‟anterior dels segles XVI i XVII.
5.6. Conjunt de cases del carrer de Baix: c/. de Baix. Serveix com a exemple de
tipologies d'edificacions similars, la casa pairal coneguda amb el nom de Can Pagès,
d‟època isabelina amb sala central, alcoves amb voltes i escala amb il·luminació
zenital. El jardí té al fons una bassa amb el molí de vent que hi aportava l‟aigua. Segle
XIX.
5.7. Can Sors: C/ St. Antoni (o dels Jueus). Tot i que Can Sors fou renovat i la façana
arrebossada, conserva una interessant finestra gòtica. Construcció d‟èpoques
diverses; les restes més antigues són del segle XV.
5.8. Casa Can Vilà: C/ del Pou Comú, 32. Casa pairal amb un interessant finestral
gòtic a la façana. Paper rellevant en la formació dels carrers de St. Jaume i St.
Andreu, productes segurament de segregacions i parcelacions d‟aquesta finca.
Construcció de diverses èpoques. Conserva una interessant finestra gòtica (s. XV-
XVI).
5.9. Can Serra (amb galeria afegida): c/. Dalmau de Creixell, 11. Mas de planta
baixa i dos pisos. L‟element més destacable és la galeria d‟arcades afegida a finals
del XIX-principis del XX a la part posterior de la casa.
La galeria destaca per les seves 4 arcades i sobretot per les esveltes columnates,
encara que només conserven el fust, atès que la base n‟ha desaparegut i ara és
d‟obra. Hi ha també dues obertures laterals a banda i banda de l‟eixida. A la part
baixa, en l‟exterior, destaquen dos contraforts que donen al carrer.
A la part superior de la galeria hi ha un terrat del que es conserven uns barrots de la
balconada, força simples.
Aquesta peça, l‟eixida-galeria seria un afegitó posterior a la construcció inicial de la
casa de la que en forma part.
5.10. Casa al carrer Figueres: Construcció dels segles XVI-XVII. C/ Figueres.
Senzilla casa de volum aproximadament cúbic amb cobertura a dues aigües amb
ràfec de tres filades de rajola i tres de teula. Destaquen la porta d‟entrada allindada,
originalment més estreta, i la finestra que la corona també allindada. La llinda de la
porta té inscripció.
5.11. Casa Coll o Ballell / Cal Gobernador: Masó Valentí, Rafael (reforma). s. XVIII /
ref. 1909-1910. Vuitcentisme/Noucentisme. Edificació d‟aparença aproximadament
unitària però complexa en realitat. Formada per diversos cossos, cal ressaltar el de
l‟entrada, amb l‟escala central, una petita capella i els balcons superiors, i la galeria
posterior, que forma una única façana jardí, unificant els cossos esmentats mitjançant
una galeria d‟arcades de principis de segle. És interessant l‟efecte del pati interior a la
porxada. Casal del s. XVIII reformat per Rafael Masó. La casa té baixos, planta noble i
golfes, amb façanes a la carretera, un lateral i els jardins posteriors. Pel que fa als
interiors Masó reforma la planta noble conservant el to vuitcentista dels espais amb
voltes enguixades i paviments de ceràmica. Els dos espais interiors on intervingué
d‟una forma més personal són: el menjador i dormitori del Srs. Coll, espais per els
quals Masó dissenyà els mobles: bufet, trinxants, taula, cadires i paravent, per al
menjador, i llit, armari, escriptori i cadires, per el dormitori. A l‟exterior hi construeix
diverses dependències annexes i un nou accés (portal que dóna a la crtra.) també
reorganitza els jardins (per al qual Martí Gimeno projecta una font que no s‟arriba a
construir) i dignifica la galeria posterior, introduint-hi un coronament amb un rellotge
de sol realitzat en ceràmica. La casa es conserva en bon estat però ha sofert
modificacions importants. Els mobles dissenyats per Masó varen ser substituïts (e.
1970) i actualment es troben al mas d‟en Batlle de La Selva de Mar. De la mateixa
època que la intervenció de Masó a la casa, és el projecte d‟una granja de porcs per a
la família Coll. Es tracta d‟una construcció d‟una certa importància per la qual
Coromina va fer-ne una maqueta en guix. Casa pairal de Can Ballell de principis del s.
XVIII. A principis del s. XX la compra la família Coll, un descendent dels quals fou el
2on. Governador Civil de Franco a Girona (Paulino Coll Messeguer, 4-IX-39 a 10-VII-
42); d‟aquí prové el nom actual. Reformada i rehabilitada en els anys 1908-10 per
l‟arquitecte Rafael Masó, que hi va dissenyar els mobles, les xemeneies, la galeria
porticada, el rellotge de sol, etc. Ja als anys 80 algunes dependències de la planta
baixa havien estat arrendades com a restaurant i, per tant, modificades. En els anys
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 19 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
90 es converteix en hotel rural. L‟any 1910 Masó projecta per el Mas Coll una granja
de porcs que s‟havia de construir en dues o tres fases. La primera de les quals es va
dur a terme entre el març i juliol de 1911.
5.12. Can Grau (o Can Suro): Plaça de la Muralla, 2. Habitatge unifamiliar de mitjans
s. XIX amb modificacions posteriors.
5.13. Casa Can Brascó o Mas Albanyà: c/ Sta. Maria, 3. Casal de planta baixa i un
pis formada per diversos cossos. De l‟interior destaca una finestra gòtica emmarcada
en pedra. Porta d‟accés per arc de mig punt amb grans dovelles emmarcant-la. De
l‟interior destaca la sala central a la planta noble amb embigat sobre arcada
diafragmàtica, amb dos finestrals d‟època renaixentista oberts a la façana principal. És
una de les importants cases pairals de la zona. Construcció del segle XVII (1613).
5.14. Creu de terme (I): Plaça Major. Creu suportada per una columna amb un
interessant capitell. Es tracta d‟un capitell vuitavat de pedra calcària, a quatre de les
seves cares hi apareix un escut que també figura amb la llinda del Mas Brascó, s‟ha
dit que era de la família de Creixell. Desconeixem l‟origen d‟aquesta peça, que va ser
trobada durant les obres d‟una casa prop de l‟Ajuntament, on estava com a material
de reompliment. Actualment el conjunt de la columna, capitell i creu forma un
interessant conjunt a mena de creu de terme a les portes de l‟església de St. Andreu.
Segles XV-XVI, en estil gòtic.
5.15. Creu de terme (II) : Carretera de Vilamorell. Creu de pedra sostinguda per una
columna situada a l‟entrada del poble de Borrassà; marca la fita del terme. No
confondre amb la Creu que hi ha davant de l‟església de St. Andreu. Cronologia: no hi
ha dades.
5.16. Església Parroquial de Sta. Maria de Creixell: Veïnat de Creixell. Església
d‟una sola nau amb absis semicircular i un cos (quadrat) annex a ponent que fa de
sagristia. Les primeres referències documentals daten de 1319. Probablement l‟actual
església (construïda entre 1772 i 1779) s‟aixeca al mateix lloc que aquesta antiga
capella del castell de Creixell del s. XIII. És sufragània de la de Borrassà. El retaule va
ser restaurat el 1918. Les escales i la façana són de 1936.
5.17. Església Parroquial de St. Andreu de Borrassà (i antic castell): Atribuït a
Pere Costa / Masó, Rafael (ref.). Plaça Major. Edifici de nau única amb capçalera
pentagonal i cinc capelles laterals per banda. Compta amb cor als peus amb barana
neoclàssica. L‟església de St. Andreu, que ja existia el 817 és, actualment, una
edificació del s. XVIII. Una part de les parets mestres de l‟església pertanyen a l‟antic
castell de la població, ja esmentat al s. XIV. Queden restes romàniques del temple
anterior al mur nord de la nau i de l‟absis (s. X) filades en “opus spicatum”. L‟edifici
actual es construeix entre els anys 1684 (data que figura en una porta del presbiteri) i
1765 (data que figura en una gàrgola de la teulada). Els projectes de façana i
campanar, els dos elements més destacables de l‟edifici, han estat atribuïts a Pere
Costa. L‟any 1925 l‟arquitecte Rafael Masó restaura els interiors i dissenya diversos
objectes litúrgics. Durant la Guerra Civil va ser convertida en caserna.
5.18. Font de les Corculles (o Carculles): veïnat de Creixell. Cavitat excavada a la
roca que s‟allarga mitjançant una galeria coberta amb tela metàl·lica en la seva part
superior. A la font pròpiament dita s‟hi arriba baixant tres graons. La decoració de la
cova està feta en pedres negres clavades a la paret i filades de color blanc de pedra i
corculles que solquen el fons de la gruta. L‟emmarcament és totalment de corculles. A
banda i banda de la galeria hi ha dos bancs fets d‟obra i recoberts amb trossos de
mosaic amb predomini del color verd. També en mosaic apareixen els noms dels
comitents de l‟obra i a la part superior la data de la seva construcció (1912). Per sota
de la galeria passa el rec del Molí. A la part central de la cova hi havia hagut una
imatge del Sagrat Cor. Època: modernista (1912).
5.19. Molí de Creixell: Veïnat de Creixell. Restes de l‟establiment del molí del Castell
de Creixell, vora l‟Àlguema, del qual s‟aprofitava l‟aigua a través de conduccions que
avui serveixen per regar. En el soterrani es conserven encara els estris propis del
molí, al davant de l‟edifici la gran bassa i el rec del gra. La part baixa de la casa
(soterrani i planta baixa) estava destinada a les feines de moldre el gra. Mentre que el
pis superior té un caire força senyorial. La façana principal té dues finestres
rectangulars que donen a una eixida sostinguda per pilastres de rajol vist i mosaic,
que està força deteriorat. Al damunt de l‟eixida hi ha tres obertures quadrades, les
voltes i a sobre un terrat, del qual destaca la balaustrada de rajol. Hi ha dues eixides
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 20 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
més, una a tramuntana i una altra a llevant. Molí documentat de l‟any 1346.
Reconstruït i ampliat successivament. Sobre la llinda de la porta principal hi ha la data
de 1843 però la construcció actual podria ser posterior fins i tot a aquesta data.
L‟any 1921, el figuerenc i sastre Josep Valent i Sala (1871-1950) va adquirir la
propietat del molí i la resclosa de Creixell. En morir-se‟l un fill, als 21 anys, decidí
plegar de la botiga i dedicar-se de ple, al molí. Aprofitant la resclosa de l‟Àlguema
produí electricitat per les necessitats de la casa. L‟èxit de l‟assaig va animar els veïns
de Creixell a demanar-li subministrament d‟enllumenat elèctric per les seves llars. Això
el va engrescar i es va decidir per aquesta nova activitat i, mentre de dia molia blat, de
nit produïa el corrent elèctric. Progressivament anirà ampliant el servei a Ordis i a
Garrigàs; el 1924, amb aquest molí, la xarxa arribarà a Taravaus, a Avinyonet de
Puigventós i a un sector de Vilanant.
5.20. Molí de Vilamorell (abans molí d’en Fares): Veïnat de Vilamorell. Crtra. N-II-
cruïlla crtra. Borrassà (1/2 km. aprox.). Propietari: Carles Cantenys Pagès (de
Figueres). Molí fariner en el marge de la riera d‟Àlguema. Dedicat a la mòlta primer del
blat, més tard blat de coure i gra d‟agulla, i finalment pinsos (blat de moro).
Construcció de planta baixa i pis. Aparell de pedruscall amb les obertures
emmarcades per carreus ben escairat. En un principi existia un sol molí de dues
moles, que probablement treballaven de forma independent; més tard s‟aixeca un nou
molí de dues moles mogut per una roda o turbina a pales. Posteriorment s‟uneixen els
dos edificis en un de sol. És interessant l‟estructura arquitectònica de l‟emplaçament
d‟una turbina de rodó vertical amb pales fet tot de pedra; potser l‟únic exemple que
trobem a la comarca. Edificis de diferents èpoques. Començat del s. XVIII sobre les
restes d‟un d‟anterior, del s. XVII. A la llinda de la porta principal hi ha la data de 1754.
És d‟interès.
Descripció sobre la proposta de rehabilitació feta el febrer de 1987 (fitxa COAC): El
propietari es proposa la restauració hidràulica. Aprofitament de la riera d‟Àlguema per
moure una turbina Francis d‟un sol rodet horitzontal. Existeix un molí de moles
planeres complet i un primitiu triturador de pinsos (1940-50). Existia una central de
producció per ús particular 750 w- aprox. 1 kw. El propietari intenta la restauració del
vell edifici per a convertir-lo en restaurant. A la vegada, si disposa de suficients
recursos econòmics, restaurar la part de molineria, i canals d‟entrada d‟aigua a
manera d‟atracció turística. A la vegada composa i repara la turbina i alternador per
obtenir força elèctrica pel local. El molí vell, en un llindar de porta posa la data de
1754: Josephus Moy. Agricola de Vilamorell, die 10 febrer // anno DIMNE -1754-.
5.23. Can Frigola: Casal de dimensions considerables al nucli de Creixell. En el
moment de fer-se el present inventari, casa del Dr. Carles Frigola, medicina naturista.
Ara clínica de medicina orgonómica. Llinda amb l'any 1596
5.24. Casa al carrer de Pou Comú, núm. 5: Casal de planta baixa i dos pisos, amb
balaustrada superior. A la planta inferior hi ha dos portals amb arcs rebaixats; a la
primera planta sobresurten les tres balconades amb baranes forjades.
2.6 CABANES D’EMPORDÀ
6.2. Can Carreres (Can Puig) i Porta de la muralla: Casa senyorial amb jardí on s‟hi
conserva un tram de mur de planta en forma de L pertanyent a un portal de l‟antic
recinte murat. Té un gruix d‟un metre i la seva alçada és de tres metres i mig. Les
muralles de Cabanes daten de l‟època moderna (s. XVI i XVII). La casa fou construïda
sobre restes d‟anteriors construccions.
6.3. Capella de Sant Sebastià (Centre d’Esplai): Petita construcció del s. XVIII,
d‟una nau i amb una petita porta rectangular. Arranjada darrerament com a local
d‟Esplai. Fins el 1700 la capella o ermita de Sant Sebastià era usada pels Vescomtes
de Rocabertí per fer la cerimònia de presa de possessió dels seus drets sobre el
poble. Del primitiu edifici se‟n conserven poques dades, únicament que estava
emplaçat en el mateix lloc que l‟actual, que va ser construït en el s. XVIII.
6.4. Cases al carrer Canal: El carrer del canal va ser el primer eixample urbà de la
vila durant el segle XVIII. La casa al carrer núm. 24 és una casa de planta baixa i dos
pisos datada el 1554, propietat d‟una de les famílies importants durant l‟època
medieval com els Aguer, d‟aquí el seu nom actual de Ca l‟Aguer o Ca l‟Àvia. Hi
destaca una finestra d‟estil renaixentista situada al primer pis. La casa núm. 20 està
datada el 1596. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 21 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
vessants. La casa núm. 16 està datada el 1604, encara que els dos pisos i les golfes
són del s. XIX. És coneguda com Can Vanover.
6.5. Església Parroquial de Sant Vicenç de Cabanes: La primera església dedicada
a Sant Vicenç fou construïda en el s. XI a l‟interior del castell. L‟edifici actual va ser
construït al segle XVIII, després que un segon aiguat destruís l‟altre església del
poble. L‟any 1927 es varen reformar les teulades i la volta de la nau, i el 1977 es
procedeix a una restauració general de l‟edifici. Conserva una pica baptismal dels
segles XVI-XVII i un baldaquí del segle XVIII.
6.6. Església de Sant Feliu de Cadins: Edifici cistercenc de transició del romànic al
gòtic (s. XII-XIII), actualment serveix de paller al mas de Sant Feliu, emplaçat a pocs
metres de l‟esmentada església. A pesar d‟aquest nou ús, es manté en bastant bon
estat de conservació. És d‟una nau gòtica de planta de creu llatina, de proporcions
considerables, amb arcuacions. Forma part de l‟antic monestir femení de l‟ordre de
Císters del qual únicament es conserva l‟església. Del que havia estat el monestir hi
ha escassos vestigis. És de propietat particular des de la desamortització (1835).
6.8. Font de Sant Isidre: És una construcció de planta quadrada d‟uns pocs metres
d‟alçada amb coberta a quatre vessants. En aquest lloc, el dia de Sant Isidre es
representa un passatge de la vida del Sant: „La sembra dels pinyons de Sant Isidre’.
Es creu que és un acte sacramental que ja es representava al carrer durant l‟Edat
Mitjana. L‟aigua d‟aquesta font actualment no és potable.
6.9. Font de Sant Vicenç: Construcció de planta quadrada d‟uns dos metres d‟alçada
amb coberta a quatre vessants. A l‟interior hi ha els sortidors d‟aigua emmarcats per
un arc apuntat d‟obra vista. Actualment està fora de funcionament i no treu aigua.
6.10. Mas Gitano: L‟edifici principal data de finals del XIX i principis del XX, i fou
aixecat sobre restes anteriors. És un mas format per diverses construccions
envoltades per una paret de tanca feta amb pedra seca i amb portal d‟accés per arc
rebaixat.
6.11. Mas Ribas: És una construcció del s. XVIII amb reformes d‟èpoques diverses.
Casa pairal de la família d‟Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més
il·lustre de la població. Aquesta casa senyorial està destinada a l‟explotació agrària.
6.12. Mas de Sant Feliu: Edifici construït a finals del s. XIX per substituir-ne un altre
de més petit que hi havia al mateix lloc. De l‟anterior cal destacar-ne la sumptuosa
escalinata bessona d‟accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d‟arcs de
mig punt. A l‟interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.
6.13. Porxada al carrer Canal: Porxada formada per sis arcs de mig punt de rajol
amb voltes de maó d‟aresta. És l‟element distintiu del carrer del Canal. Aquest carrer
suposa el primer eixample urbà de la vila durant el s. XVIII.
6.14. Rec del Molí de Cabanes: Va ser construït per moure els antics molins fariners
de Cabanes i de Peralada. Aquesta sèquia artificial actualment és utilitzada per regar
els conreus hortícoles d‟aquesta zona, juntament amb el rec de la Font. El rec arrenca
de la resclosa de Ca n‟Alai. És un dels antics recs moliners per excel·lència de la
plana de l‟Alt Empordà.
6.15. Torre de Cabanes: Torre cilíndrica d‟uns 10 m. d‟alçada, és un dels exemplars
de torre romànica més ben conservats de la comarca. Presenta una porta d‟entrada,
situada a 5 metres d‟alçada a la qual s‟ha d‟accedir a través d‟una escala
superposada. L‟aparell és de pedra calcària bastant ben escairada i posada seguint
rengleres rectangular. També presenta un matacà al damunt de la torre. Segurament
era l‟antiga torre de l‟homenatge del Castell de Rocabertí. Les altres restes del castell
no s‟han conservat, probablement la pedra fou aprofitada durant els segles posteriors
per construir les cases de la vila.
6.16. Troballes arqueològiques del veïnat de l’Aigüeta: Al s. XIX s‟hi feren troballes
arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta), amb peces
exemplars com l‟anomenat Vas de l‟Aigüeta, que actualment es troba en el Museu
Arqueològic de Barcelona. Aquest és un vas pre-romà (s. VI-V a. C.) decorat amb
vermell.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 22 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
6.17. Forn d’en Gestí (Can Salanca o Can Caselles): Antiga rajoleria convertida
posteriorment en granja i després en una masia de turisme rural (finals del 2003)
anomenada Can Salanca. L‟antic forn ja estava abandonat com a mínim als anys 20,
quan va ser adquirit per la família Caselles. En una de les darreres ampliacions del
mas van trobar cendres en els fonaments, però cap altre vestigi dels forns.
6.18. Fàbrica de Dinamita: Instal·lació industrial construïda vers 1880, en el territori
dit de la Calçada, al límit amb el terme de Figueres (ara es coneix amb el nom de “Pla
de la Dinamita”). El seu promotor fou Antoni Bosoms i Coll qui, el 1879, demana
permís al Govern Civil de Girona. En el terreny es construïren els edificis del taller i
tres cabanes per a la preparació de nitroglicerina, envasament i dipòsit de pólvora. La
fàbrica de dinamita començà a funcionar fins que la tragèdia es va abatre sobre
l‟indret, el 1888.
Concretament, el 5 de març d‟aquell any, una sèrie de potents explosions destruïren
els edificis i es portà per davant la vida de 20 operaris. Sembla ser que la imprudència
d‟algun dels treballadors va desencadenar l‟accident i, el vent, va fer la resta.
La fàbrica ja no es va refer mai més però a l‟actualitat resta sencera la xemeneia, com
a vestigi d‟aquells esdeveniments. Prop d‟aquest indret, uns 100 metres a l‟oest, hi ha
una segona xemeneia, ja dintre del terme de Figueres, que desconeixem si tenia a
veure o no amb aquesta activitat.
6.20. Can Vanover, casa al carrer del Canal núm. 16: Sobresurt l‟arc de mig punt
adovellat; a la dovella central hi ha esculturat un escrit amb la data de construcció de
l‟edifici “Ioan Vanover, 1604”.
6.21. Curs antic del canal del molí de Cabanes, després transformat en farinera:
6.22. Restes de l’antiga Església de Sant Miquel de Cadins: Antiga Església de
Sant Miquel de Cadins que es troba en l‟actualitat espoliada i només es conserven en
peus dos murs laterals i la capçalera semicircular amb una alçada aproximada de 2
metres. L‟aparell presenta carreus bastament escairats i còdols grans escapçats.
Probablement, el temple correspon al romànic del segle XI. Als voltants de l‟església
s‟ha trobat ceràmica romana escampada i trossos d‟opus testaceum.
6.23. Creu de terme a l’entrada del poble per la carretera GIV-6024: Creu en
formigó situada a la cruïlla de la carretera GIV-6024 cap a l‟Aigüeta i Figueres i el
camí de l‟Ullal. Es recolza directament sobre un basament quadrangular i una
plataforma molt més àmplia, esglaonada.
Fotografia de Josep M. Bernils, Cabanes, Quad. de la Rev. de Girona, 96, Dipt. i
Caixa de Girona, 2001.
2.7 CANTALLOPS
7.2. Cal Merot: Casa de planta irregular amb planta baixa i pis. Té tres crugies
perpendiculars a la façana. A la banda de migdia s‟aixeca, a l‟alçada de primer pis,
una amplia terrassa que en la seva part inferior està destinada a magatzem.
7.3. Cal Tapier: Edifici en pedra vista de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues
aigües. El portal d‟accés principal es troba cobert per un porxo a sobre del qual hi ha
una petita terrassa.
7.4. Can Freixenet: Mas de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos.
Presenta en la planta baixa tres crugies perpendiculars a la façana i dividides
cadascuna en tres estances. Recentment ha estat reformada.
7.5. Can Gumbau (Gombau): Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos
pisos, amb tres crugies perpendiculars a la façana. Aquesta presenta una articulació
bastant simètrica, mentre que moltes de les obertures dels murs laterals han estat
tapiades.
7.6. Casa al carrer Sant Climent: Mas rectangular de planta baixa i un pis. A la
planta baixa s‟obren porxos que, en el pis superior, conformen una terrassa.
7.7. Cases del Serrat del Capell: Conjunt de tres cases amb planta baixa i pis, d‟una
sola crugia perpendicular al carrer i coberta amb volta de pedruscall i suportada per
parets de pedra. Aquests habitatges rústecs i petits recorden a les Bordes
pirinenques, amb els estables i pallers a la planta baixa i les habitacions al primer pis.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 23 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
7.8. Dolmen Mas Baleta: Cambra simple amb accés per pou i porta fet amb lloses de
granit. Només en resta la cambra amb la coberta trencada i una llosa del pou. En una
excavació de l‟any 1974 s‟hi van trobar ceràmiques en forma de campana i un
fragment de sílex melat.
7.9. Església Parroquial de Sant Esteve de Cantallops: L‟església actual està
datada del segle XIII. Originalment era la capella del castell. Posteriorment ha patit
reformes importants, especialment durant els segles XVII i XVIII. En el cas de la torre
del campanar, de planta rectangular, data del s. XIII o XIV. L‟església és un edifici de
dues naus amb volta de canó i quart de cercle respectivament, i la capçalera carrada.
En el mur septentrional hi ha tres capelles afegides al s. XVIII.
7.10. Mas Bell-lloc: Al mig del pla, entre Cantallops i Capmany, es troba aquest mas
de grans dimensions. Ocupa l‟indret on hi havia hagut el monestir de canongesses
augustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, a la dreta de la riera de Torrelles.
D‟aquest monestir es tenen notícies des del 1207. Uns 50 m. a tramuntana del mas hi
ha les restes d‟una construcció que sobresurten poc del sòl: un absis semicircular i
una part de la nau de l‟església, probablement romànica, de l‟antic monestir. El mas
de Bell-lloc va ser molt reformat a la fi del segle XIX seguint el gust neogòtic i
modernista. Sobresurt una torre de planta rodona també de grans dimensions que
remarca aquests estils.
Fotografia extreta de Guies del Punt, n. 7, Cap de Creus-l'Albera, Ed. Periòd. de les
Comarques, S.A., 1991.
7.12. Muralles i restes del Castell de Cantallops: Del recinte emmurallat que devia
encerclar el primitiu nucli i l‟antic castell, es conserven algunes restes especialment a
la banda nord i occidental del poble. A la plaça hi ha restes de la muralla i una torre,
que ara s‟usa com a campanar. El recinte de la muralla és visible gràcies a algunes
cases adossades. La capella del castell va passar a ser l‟església parroquial del
poble.
7.13. Societat de la Concòrdia: Edifici d‟estil neoàrab propi de finals del s. XIX i
principis del XX. És de planta rectangular amb dos cossos de diferents alçades. La
presència d‟aquesta mena de societats de beneficència amb el temps prenen un caire
lúdic i cultural. Concretament aquesta, s‟aixeca amb el patrocini dels seus socis.
7.15. Casa al carrer Figueres, 24. Can Vidal: Casal amb parets de pedra vista de
planta baixa i primer pis. Vorals de les finestres fets amb rajol; portal d‟accés amb arc
de mig punt rebaixat.
7.16. Casa al carrer Progrés, davant n. 18: Casa amb parets de pedra vista format
per planta baixa, primer pis, golfes i teulada a dues aigües. El portal d‟accés està
cobert per un porxo a sobre del qual s‟ha bastit una terrassa. Habitatge recentment
restaurat.
7.18. Pont de Can Quim Daviu, sobre la ribera de Torrelles: Pont d‟una única
arcada que salva la ribera de Torrelles, a llevant del nucli urbà de Cantallops.
7.19. Pont sobre la ribera de Torrelles, més al sud del de Can Quim Daviu: Pont
d‟una única arcada fet en mamposteria i que permet superar la ribera de Torrelles.
7.20. Creu de terme poc abans d'arribar al poble per la crtra. de la Jonquera: Es
localitza a l‟entrada del poble, al peu de la carretera GI-601 provinent de la Jonquera.
Aixecada sobre basament circular i fust de quatre costats; la creu és de ferro.
7.21. Dolmen del Coll de Medàs: Galeria catalana de cambra rectangular feta de
lloses de pissarra de las quals conserva 3 lloses de la cambra i dues lloses a la
cambra i dues lloses més petites al corredor. La coberta presenta diverses cassoletes
i del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del peristàlit de lloses ajaguts
en queden testimonis visibles. Interiorment el dolmen amida 3 metres de llarg, per
1.20 metres d‟ample i 1.40 metres d‟alçada màxima. També s‟ha trobat material
arqueològic com fragments de ceràmica llisa, un raspador de sílex, una anella de
bronze, etc.
7.22. Dolmen de la Coma del Gall: Sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal fet
de lloses d‟esquist. Presenta un túmul artificial fet de blocs d‟esquist i quars, de
tendència circular d‟uns 8-9 metres de diàmetre amb peristàlit de grans blocs ajaguts.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 24 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Conserva “in situ” la capçalera i un suport lateral, mentre que altres dos suports
laterals estan desplaçats a l‟igual que la gran coberta principal. Només manca la llosa
de tancament del costat dret de l‟entrada. El corredor no és visible actualment.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1987; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
2.8 CAPMANY
8.1. Casal de la Baronia (actuals ajuntament, museu i biblioteca de Capmany):
Gran casal del segle XVII que probablement fou el casal de la baronia de Capmany i
després fou rectoria. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Les
recents restauracions, en les que s‟ha aixecat un pis, han afectat considerablement el
caràcter original de les façanes. Acull les dependències consistorials des de l‟any
1993.
8.2. Capella de Mare Déu de la Mercè i antic balneari: Balneari fundat el 1861 per
iniciativa de Joan Fivaller, Comte de Darnius set anys després del descobriment de
tres fonts sulfuroses (la de la M.D. de la Mercè o font Pudosa, la de Sant Rafael i la
font Rovellada), aprofitant les qualitats curatives de les aigües. Durant la segona
meitat del s. XIX fins la Guerra Civil, fou un dels balnearis més importants de la
província, força concorregut per la burgesia de l‟època. El 1939, el balneari va deixar
de funcionar com a tal, va ser ampliat i reformat per convertir-se en hotel/local de cites
actual. L‟edificació i l‟entorn recorden poc l‟època daurada que va viure l‟establiment.
Patí seriosos desperfectes en els aiguats de 1932.
El balneari tenia capella, encara existent, en la qual es deia missa cada dia de
precepte. La capella respon a un tipus d‟edifici propi de l‟estil que anomenem
historicista, desenvolupat durant la segona meitat del segle XIX. Es tracta doncs d‟un
edifici que estructuralment recupera la tipologia romànica de temples de petites
dimensions propis de l‟àmbit rural, encara que s‟hi ha practicat també una sèrie
d‟elements gòtics. Val a dir, per tant, que dintre del seu historicisme, el temple
presenta un cert eclecticisme.
És un temple de petites dimensions que consta d‟una sola nau coberta, en el seu
interior, per volta catalana, i a l‟exterior per un teulat a dos vessants de teules àrabs.
L‟accés al temple es fa per una porta d‟arc apuntat disposada a la façana sobre la
qual s‟obre un petit òcul.
8.3. Ca la Pepita Joan: Segurament construïda sobre les restes anteriors. Es troba
recolzada a l‟antiga muralla i prolongada per damunt del carrer gràcies a un arc que
permet el trànsit.
8.4. Ca l’Oliveres: Mas de planta baixa i dos pisos. Presenta tres crugies
perpendiculars a la façana principal de diferents profunditats. A la façana de migdia hi
ha una terrassa que cobreix un porxo d‟accés a la planta baixa on hi donen dos pous
en forma de torres circulars.
8.6. Can Paita: De planta rectangular amb planta baixa i pis, amb dues crugies
paral·leles a la plaça i dividides en cinc parts.
8.7. Capella de Sant Sebastià: És l‟antic lloc on es reunia el Consell Municipal. És
una capella de planta rectangular i d‟una sola nau amb la façana centrada per la porta
d‟entrada amb arc de mig punt, òcul i coronada per un campanar de cadireta d‟una
sola campana. Segurament hi hagué una església anterior, dedicada a Santa Llúcia.
8.8. Dolmen del Quer Afumat: Es tracta probablement d‟un sepulcre de corredor
amb cambra pentagonal, del que es conserven tres lloses i una coberta, tot de granit.
No hi ha restes del túmul. Les seves dimensions són: 1.46 m. de llarg per 1.55 m.
d‟ample i 1 m. d‟alçada. Encara s‟ha d‟excavar, però fa temps s‟hi va trobar un
fragment de la vora d‟un vas. El megàlit es troba senyalitzat i retolat.
Fotografia extreta, en segon terme; Josep Tarrús (desembre 1986); J. Tarrús, Poblats,
dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus,
Diputació de Girona, Girona, 2002.
8.9. Església de Santa Àgata: Edifici romànic, fortificat i aixecat el s. XVI-XVII pel fet
de trobar-se en un angle de l‟antic recinte fortificat de la població. L‟església és de nau
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 25 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
única amb absis semicircular, amb decoracions romàniques com ara les dents de
serra. El campanar està format per una mena de torricó sobre el primitiu campanar de
cadireta (restaurat el 1982), essent el campanar més rar i curiós de la comarca.
8.10. Menhir del Quer Afumat I: En monument i el seu entorn són granítics. Té unes
mesures de 2.40 m. d‟alçada per 1.30 m. d‟amplada màxima. Probablement tenia
diverses utilitats: assenyalar camins de transhumància, indicar la situació dels
sepulcres de corredor i servir com a centres de reunió de les diferents comunitats de
l‟àrea.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1985; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
8.11. Muralles i torres de defensa de Capmany: Conserva notables trossos de
muralles i algunes torres de la població fortificada original. Aquest recinte quedava
tancat a tramuntana per l‟església que va ser fortificada, i englobava la sagrera, el
castell i les cases dels pagesos. Per l‟estructura de les torres i dels elements
conservats, sembla que la muralla va ser aixecada majoritàriament durant els s. XIV i
XV, si bé sobre les restes anteriors, probablement dels segles XII i XIII.
8.12. Pedra dels Sacrificis: Ha estat considerada un dels exemplars d‟art megalític
més importants de l‟Empordà. Està formada per un bloc de granit oscil·lant, de 3.80
m. de llarg per 3.30 m. d‟ample i 1.50 m. de gruix, que presenta una cassoleta natural
en la seva part superior. El monument mai s‟ha excavat científicament de manera que
no s‟han trobat materials arqueològics.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1992.
8.13. Plaça del Dolmen: Conjunt urbà que té per escenari part del recinte emmurallat
i que compta amb jardins i reproduccions de monuments megalítics. La plaça va ser
urbanitzada en la dècada dels anys 70, en al·lusió a la riquesa de monuments
megalítics d‟aquesta zona.
8.14. Pont de Capmany: Format per un arc de mig punt adovellat, de quatre metres
d‟alçada i d‟uns tres metres en el punt més alt. Sobre la clau de volta de l‟arc hi ha
una plaça que en recorda la seva construcció.
8.17. Pont sobre la riera de Torrelles a la carretera de Sant Ciment (GI-602): Pont
projectat per l‟enginyer empordanès Rafael Coderch, l‟any 1900, en el marc de la
construcció de la nova carretera que havia d‟anar des de l‟estació de ferrocarril de
Vilajuïga al pont de Capmany, passant per Garriguella, Rabós, Espolla, Sant Climent
Sescebes i Capmany. Aquest pont està format per tres ulls de 9 m. de llum, cadascun
d‟ells. A manca de cap obra prèvia construïda a la riera de Torrelles, el disseny per a
la construcció d‟aquest pont, es recolzà en el ja bastit sobre el riu Llobregat, a la
carretera nova de La Jonquera a La Vajol.
El pont segueix el patró dels models de ponts existents al moment a la col·lecció
oficial.
Per les fotografies actuals, es pot dir que, el pont actual és el mateix que el que es
construí a inicis del segle XX.
8.18. Pont de vianants al costat de l'antic balneari La Mercè: Pont probablement
construït per afavorir el passeig per les ribes del Llobregat dels clients del balneari.
S‟ha de tenir en compte que el balneari s‟envoltava d‟un parc que, en el moment de
fer-se el catàleg, presenta unes condicions força lamentables.
8.19. Font de la Mercè, al costat de l'antic balneari de la Mercè. Placa amb
propietat de les aigües: També coneguda com la Font Pudosa, al costat de l‟antic
balneari. Font sulfur-sòdica d‟un únic canyo està flanquejada per unes escales laterals
d‟accés. Hi destaca, a la part superior, la placa que especifica la composició
minerològica que conté 1 litre d‟aigua. L‟aigua es recull en una pica en forma de
petxina.
8.20. Resclosa al Llobregat per sota l'antic balneari de la Mercè: L‟origen de la
resclosa podria ser ornamental, per tal d‟afavorir la formació d‟un rabeig aigües amunt
que permetés la pràctica de la navegació de plaer i embellir l‟entorn del balneari.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 26 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
8.22. Can Guinart: Construcció d‟un sol cos amb planta rectangular i que consta de
planta baixa, pis i golfes. La façana principal s‟aixeca davant l‟era que està encerclada
per un mur de pedra d‟uns 2 metres d‟alçada. Ha estat reformada i ampliada
successives vegades. En el moment d‟elaborar-se aquest inventari, es troba en fase
de restauració.
8.23. Font de Dalt, al costat del Merdançà: Font de línies molt senzilles, d‟un únic
canyo i flanquejada lateralment per uns bancs utilitzats com a festejadors.
8.24. Celler Gran Recosind, cellers Sta. Maria, a la Plaça Major de Capmany:
Empresa familiar dedicada a l‟elaboració de vi en celler particular des del segle XVII,
tot i que l‟estructura actual és de 1955. L‟empresa consta del celler d‟elaboració, celler
d‟envelliment i planta embotelladora. Es dedica a l‟elaboració de vins de maduració de
gran classe, rosat i negre. Produeixen el “Gran Recosind”, envellit en bótes de roure i
emparat en la denominació d‟origen Empordà-Costa Brava. Des d‟un punt de vista
arquitectònic, el celler datat al segle XVII, aporta distinció al conjunt.
8.25. Jaciment prehistòric al Camí dels Banys de la Mercè: Jaciment constituït per
un total de 86 estructures, entre les quals trobem fosses tipus Sitja, destinada a
emmagatzemar aliments com els cereals; grans estructures de planta i secció
irregular que correspondrien a espais d‟habitació a l‟aire lliure, estructures de
combustió i fosses tipus cubeta. Els materials arqueològics recuperats són
majoritàriament ceràmica i indústria lítica. El conjunt correspondria a una etapa que
aniria des del neolític mitjà fins a les primeres etapes del bronze, i va ser descobert
gràcies a les obres de construcció de la línia de l‟Alta Velocitat (subtram Figueres – La
Jonquera).
8.26. Dolmen del Mirgoler: Sepulcre corredor fet de granit amb cambra rectangular
curta i passadís ample o petita galeria catalana en U (per la capçalera externa).
Presenta tres lloses i coberta que es mantenen en el seu lloc. Les mides de la cambra
són: 1.55 metres de longitud, per 0.90 d‟amplada i 0.70 d‟alçada. A terra, davant la
cambra, hi ha una llosa que podria ser part del corredor d‟accés. Del túmul no queden
restes visibles, però pel tamany de la cambra es pot estimar que tindria un diàmetre
de 6 o 7 metres.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1986; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
8.27. Dolmen de la Verneda: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal, sense lloses
de tancament, curta i amb passadís estret. Es conserven tres lloses i la coberta, però
no la llosa de tancament. Les mides de la cambra són: 2 metres de longitud, 1.5
metres d‟amplada i 0.90 metres d‟alçada. El túmul és poc visible, tot i que encara
s‟observen restes clares al quadrant sud-est, del que s‟estima que podria tenir uns 6-7
metres de diàmetre.
Fotografia extreta de: 1998; Joan Pere Lacombe; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i
menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de
Girona, Girona, 2002.
8.28. Menhir de Quer Afumat II: Menhir amb forma fal·liforme i de secció cilíndrica,
reorientat durant la seva restauració. Les seves dimensions són: 1,55 metres d‟alçada
total, 0.60 metres d‟amplada i 0.40 metres de gruix. Els caires del menhir estan
repicats per a donar-li forma i les dues cares presenten un aplanament artificial polit.
Es troba a 12.5 metres del Dolmen del Quer Afumat amb el qual forma un conjunt
megalític.
Fotografia extreta de: abril de 1985; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups
megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona,
2002.
8.30. Font de Baix: Formada per una edificació en forma de torreta i envoltada per un
parc infantil.
2.9 CASTELLÓ D’EMPÚRIES
9.1. Antiga Llotja del Mar (actual edifici de la Policia Local): Edifici amb una gran
sala al vestíbul d‟entrada que manté encara les restes de l‟estructura gòtica; es tracta
d‟un espai de planta rectangular coberta a una alçada d‟uns 12 m. amb volta de
creueria. Restauració feta el 1968 segons plànols de la Dir. Gral. d‟Arquitectura.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 27 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
1r. ús de l‟edifici: “Casa del Consell”; d‟aquest edifici s‟han conservat restes del
soterrani datables al s. XIII. Des del XIV (decret de Consolat de Mar) fins al s. XVIII
(decret de Nova Planta) fou la seu de la Llotja de Mar. A finals del s. XIV es construeix
la façana. L‟edifici albergà l‟Ajuntament que l‟any 1987 canvià d‟emplaçament, des
d‟aleshores l‟ocupen diversos serveis públics.
9.2. Antic Convent de Sant Agustí / Santa Magdalena / Casa Torrecabota: L‟antic
convent estava format per 3 crugies perpendiculars a façana, construïdes amb voltes
per aresta sustentades per pilans de pedra. L‟escala estava situada en la part
posterior en la crugia de l‟esquerra. A la façana del pati es destaca un pòrtic amb arcs
de mig punt dovellats. L‟església era d‟una nau, i en el segle passat es varen perdre
les capelles o nau de la banda dreta. L‟edifici (primer convent de Sta. Magdalena i
després de St. Agustí) en l‟actualitat apareix molt modificat, en haver-se convertit en
una casa particular, encara que conserva alguns elements remarcables: la porta de la
façana, la torre, etc. A la façana del carrer Calabró hi ha portalada rectangular
d‟inspiració clàssica, emmarcada en carreus ben escairats amb l‟any de 1749 gravat a
la llinda. El campanar, aixecat a l‟esquerra de l‟església, al c/ Climent, és de planta
quadrada amb cos superior octogonal. Presenta motllures decoratives i quatre
obertures d‟arc de mig punt. Conserva també interessants gàrgoles representant
animals.
Autor dades: Falgueres, Rodeja, Torrent / J.J. Sánchez. Cronologia: el primer convent
es va establir fora muralles a l‟època medieval (s. III). Després del setge francès de
1655 la comunitat es trasllada al nucli urbà, al lloc actual. L‟edifici actual, però, es va
aixecar durant el s. XVIII. Actualment, l‟antic convent és una casa particular i l‟espai
de l‟església s‟usa com a magatzem.
9.3. Antic Convent de St. Domènec i Palau Comtes (Casa de la Vila): Les poques
restes del palau s‟han incorporat al convent. Al XVIII es construeix una nova església i
un nou claustre. En un angle del recinte s‟alça la capella de Santa Llúcia del XVII-
XVIII, antigament palau dels comtes. S‟ha conservat fins l‟actualitat unes parts de
l‟original. Conté escassos vestigis del palau comtal. Al 1987 s‟hi traslladen les
dependències de l‟Ajuntament. Les diverses construccions que formaven el conjunt
del convent de St. Domènec han estat molt modificades i actualment només se‟n
conserven alguns elements (encara que molt remarcables): les galeries del claustre i
l‟església de Sta. Llúcia. El convent està format per un claustre central de forma
pràcticament quadrada: està construït amb arcs de mig punt sostinguts per pilastres
rectangulars de pedra. Les galeries que envolten el claustre tenen voltes de llunetes
de fàbrica de maó. Les dependències adossades al claustre en el seu mur de ponent
estan cobertes amb voltes de llunetes. El nucli d‟escales està situat en un dels angles
que donen la volta al claustre. Entre 1983 i 1986, Jeroni Moner duu a terme la
rehabilitació per a seu de l‟Ajuntament reedificant l‟ala del claustre que faltava amb
una entrada nova cap a les zones d‟ús públic, i rehabilitant amb la mínima intervenció
possible la resta d‟ales, convertint-les en oficines municipals. Només l‟escala principal
va requerir una transformació més profunda per donar-li amplitud i caràcter
representatiu que requeria. L‟església (estil barroc-transició al neoclàssic) és d‟una
nau amb capelles laterals, creuer (cobert per cúpula semiesfèrica recolzada per
petxines) i absis semicircular. A la façana portalada allindada amb frontó partit i
fornícula flanquejada per pilastres estriades amb capitells corintis. El conjunt es
completa amb un altre petit frontó decorat amb elements propis de l‟ordre dels
dominics. Més amunt una gran obertura quadrada emmarcada per una grossa
motllura. A la llinda de la porta figura la data de 1701. L‟aparell de la façana és de
carreus ben escairats disposats.
9.4. Asil Toribi Duran: data obra: s. XIX (1889-1899) / (1998-2001). Antic hospital i
asil de planta en forma de creu grega. El centre que uneix els quatre braços és de
planta octogonal i serveix de distribuïdor de tot l‟edifici- és aquí on s‟allotja el nucli de
les escales i està cobert amb estructura metàl·lica de biguetes que aguanten. Cada un
dels quatre braços està envoltat per una galeria-balcó, construït amb pilons i capitells
de fundició. Les galeries estan cobertes amb biguetes metàl·liques que aguanten
peces de maó planar. A la façana podem veure com totes les obertures estan
rematades amb elements decoratius ceràmics. Les fileres d‟arbres a cada banda del
camí, que es veuen a la imatge, avui no existeixen. La imatge és del camí cap a l‟asil.
El fundador de l‟edifici Toribi Duran i Garrigoles fou un industrial i filantrop nascut a
Castelló, que en una de les seves disposicions testamentàries hi va incloure la
fundació d‟aquest hospital geriàtric.
9.5. Baluard o Torre dels Carlins: Petita torre de planta circular i base atalussada
que fou utilitzada com a fort fuseller. A la part inferior hi ha tres portes d‟entrada, la
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 28 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
principal és d‟arc de mig punt emmarcada en pedra, i les altres dues són més petites.
A nivell central, hi ha obertures d‟arc escarser amb espitlleres, algunes convertides en
finestres. Al damunt trobem una petita cornisa amb merlets-espitlleres que dóna la
volta a la torre. Aquesta cornisa ha estat coberta en adaptar-se el lloc per a habitatge.
El parament és de pedres irregulars que deixen veure el morter de les juntes.
9.6. Ca l’Ametlla: Conjunt d‟edificacions disposats en forma de L al voltant d‟un jardí i
d‟una eixida allargada que resta coberta d‟enredaderes durant tot l‟any. El nucli
principal del casal està format per una planta de tres crugies perpendiculars a façana.
Els soterranis, amb voltes grasses, són anteriors a la resta d‟edificació. La planta
baixa està coberta amb voltes de maó (de creueria en el vestíbul) sobre parets de
pedruscall. Del primer pis són interessants l‟eixida i les alcoves amb obertures
moltllurades i els sostres decorats, que en algun cas estan pintats.
9.7. Can Bassas: Casa de planta baixa amb dos pisos afegits posteriorment. De
l‟edifici original del segle XVI destaquen la finestra gòtica d‟arc conupial i l‟arc de mig
punt emmarcat per grans dovelles que fa de porta d‟entrada.
9.8. Can Bosch Aimerich: Casal de planta quadrada amb tres crugies perpendiculars
a façana i un jardí posterior. Les sales formen una retícula ortogonal. A la planta baixa
l‟estructura és de pilans de pedra i voltes de creueria de fàbrica de maó. Del primer
pis destaquen les arcades dels sostres fetes de totxo massís. També són destacables
els porxos afegits posteriorment a la planta baixa i que es continuen en el primer pis
amb una galeria coberta construïda amb pilans i arcs de mig punt.
9.9. Can Contreras: s. XIX. Edifici de planta quadrada formada per tres crugies
perpendiculars a façana. El nucli està situat a la crugia central. Sostre cobert amb
voltes de creueria de fàbrica de maó amb tres voltes a cada crugia. Localització: Plaça
Ruiz Amado.
9.10. Can Climent: C/. Portal Nou. Edifici de planta rectangular amb tres crugies
perpendiculars a façana. La planta baixa està coberta amb voltes de creueria de
fàbrica de maó suportades per pilans de pedra. L‟escala queda dins un pati central
descobert. En el primer pis destaquen unes sales amb sostres enguixats: alguns
estan coberts amb volta de creueria i de llençol. Un d‟ells conserva unes bigues de
fusta completament decorades. A la sala les parets estan pintades amb columnes i
frontons neoclàssics. Les obertures de façana són rectangulars amb balcons en el
primer i segon pis. Posteriorment a la part que dóna al jardí s‟han afegit un porxo i
dues sales cobertes amb volta de creueria.
Edifici aixecat en el s. XIX sobre restes anteriors.
Data: s. XIX
9.11. Can Joan de la Coloma: Edifici de planta allargada amb una sola crugia
paral·lela a façana. El sistema constructiu és de pilans de pedra que aguanten els
sostres de volta de creueria de fàbrica de maó. Algunes de les habitacions tenen
alcoves amb obertures de separació fetes amb motlluratge de guix. De la façana,
completament arrebossada, destaca una cantonada de pedra i dues obertures que
donen al carrer Cardoner. També destaquen la llinda de la porta amb escut i la
finestra del primer pis, amb columnates d‟estil gòtic i figures esculpides.
9.12. Can Mayor (Major): Edifici de planta baixa i dos pisos, que conserva encara
parts de l‟edifici original del s. XVII com la porta d‟entrada amb arc de mig punt amb
grans dovelles, i restes de dos arcs més actualment cegats. Al primer pis hi ha tres
obertures allindades que donen pas a tres balcons independents amb baranes de
forja. Al pis de dalt tres petites finestres rectangulars.
9.13. Can Padrosa: Edifici de planta pràcticament quadrada, formada per tres crugies
perpendiculars a façana. La planta baixa està coberta per volta de escarcera i
llunetes. Del primer pis destaca un gran saló que és l‟eix principal de l‟edifici, que
reparteix les habitacions a cada costat. El sostre d‟aquesta sala està decorat amb
motius vegetals. Al costat de migdia s‟obre una terrassa en la que hi ha una curiosa
gàbia d‟ocells.
9.14. Can Pelai Negre: Planta amb tres crugies perpendiculars a façana. A la planta
baixa hi trobem la part més antiga, construïda amb pilans de pedra i parets d‟un metre
de gruix que suporten la coberta per voltes de canó amb llunetes. Una altra nau està
coberta per voltes de creueria de fàbrica de maó; la nau posterior està coberta amb
volta de canó de pedruscall. A la façana nord hi ha un jardí decorat amb estàtues i
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 29 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
gerros neoclàssics. També hi ha una gàbia d‟ocells de planta octogonal construïda
amb enreixat i coberta metàl·lica. La façana conserva la planta baixa de pedra. En el
primer pis les obertures són rectangulars amb balcons, també hi ha esgrafiats i un
escut en el que hi ha representats un castell i una ovella.
9.15. Can Ramon Fontcoberta: Casa de planta baixa i dos pisos, amb la façana amb
obertures per arc de mig punt a la planta baixa i allindades als pisos. Tota la façana
està arrebossada excepte l‟emmarcament de les obertures que són de pedra grans
carreus ben escairats de pedra vista.
9.18. La Casa Gran: C/. Portal Nou (a l‟extrem nord-est del barri del Puig Salner, el
més antic de la vila). La Casa Gran és un bon exemple de l‟arquitectura gòtica civil de
Catalunya. És un casal de planta rectangular, amb coberta de teula a dues vessants i
carener paral·lel a la línia de façana. En l‟actualitat, de l‟edifici original, només en resta
el cos davanter, tot de carreus de pedra, dividit en dues plantes separades per una
cornisa: a la part baixa s‟hi troba la porta d‟entrada de la façana que és de mig punt
adovellat (al seu damunt hi ha un escut, actualment molt malmès), i a la part de dalt hi
trobem dos amplis finestrals gòtics, probablement, del segle XIV i cadascun té dues
fines columnes amb base i capitell que divideixen les finestres en tres arcs coberts per
arcs trilobulats. La planta és rectangular i està formada per tres crugies perpendiculars
a façana i una crugia posterior paral·lela que evidencia la possibilitat del seu pati
central. Els murs de càrrega són perfectament escairats tant a l‟interior com a
l‟exterior. Abans de les destruccions provocades per les guerres de la segona meitat
del segle XVII, la casa funcionava com a mansió senyorial, ocupant una superfície
força superior a l‟actual, probablement amb quatre crugies al voltant d‟un pati interior
de manera semblant a les cases senyorials gòtiques.
9.19. Can Sanllehí o casa dels Rabins: Casal situat en l‟antic barri jueu, edificat al s.
XVIII sobre restes d‟època tardo-medieval. El cos edificat té forma de L al voltant d‟un
jardí obert a migdia i llevant. La planta baixa està formada per tres crugies
perpendiculars a façana. El vestíbul està cobert per voltes de creueria de maó
suportades per pilans. La primera planta conté sales amb diversos sostres decorats i
pintats amb motius geomètrics i florals. Algunes de les habitacions tenen alcoves amb
obertures de guix. També cal destacar el paviment ceràmic amb dibuixos d‟algunes de
les sales. L‟aparell de la façana és de pedra grisa ben escairada amb obertures
rectangulars. A l‟interior les sales s‟obren a una terrassa que per mitjà d‟una escala
porta al jardí.
9.20. Casa Vicens Comas: Edifici format per dos crugies perpendiculars a la façana.
De la façana destaca el portal adovellat d‟arc de mig punt. La planta baixa està
coberta amb voltes de canó i llunetes de fàbrica de maó planer. En aquesta planta
també es poden veure restes d‟aparell escairat.
9.23. Convent de Santa Clara: Convent de clausura de monges clarisses que forma
un conjunt allargat. El claustre té forma irregular i està construït amb pilans de planta
rectangular, mentre que la galeria és coberta amb voltes de creueria. En les ales del
claustre es troben les diverses dependències del convent com el refectori i una sala
coberta amb voltes de creueria i pilans de pedra. La façana principal del convent
presenta obertures rectangulars al primer pis, mentre que a la planta superior s‟obre
una filera de finestres d‟arcs de mig punt. Adossada al costat de migdia trobem
l‟església del convent, de planta de creu llatina, nau única i capelles laterals, i absis
semicircular. La volta de la nau és de canó amb llunetes i recoberta de guix. Només
es conserva l‟aparell de pedra vista a la façana. A l‟angle dret de la façana s‟aixeca el
campanar de planta quadrada i obertures d‟arc de mig punt.
9.24. Creu de terme gòtico-renaixentista (o del Fossar): Creu d‟estil gòtic-
renaixentista, també coneguda com la Creu del Fossar. La base està formada per tres
graons amb una la columna octogonal i un capitell també octogonal decorat amb vint
petites figures de sants posades dins les fornícules. A la creu hi ha en un costat Crist
crucificat i en l‟altre la Mare de Déu amb el fill en braços. Fins l‟any 1963 es trobava
en el cementiri. Fa pocs anys, durant la construcció d‟un edifici veí, es va haver de
restaurar i renovar la columna al caure la creu.
9.25. Cortal d’Avinyó: Format per un conjunt d‟edificacions construïdes en diverses
etapes: la primera construcció té la planta en forma de L al voltant d‟un cortal, parets
de pedruscall, finestres rectangulars amb dintells de pedres ben tallades i coberta de
teula àrab. Al costat de ponent d‟aquesta construcció s‟hi va adossar una altra planta
simètrica amb dos cossos paral·lels que deixen un pati al mig, units per un cos
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 30 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
perpendicular situat al costat nord. Aquest està format per tres porxos construïts amb
fàbrica de maó i arcs carpanells que permeten en planta baixa l‟accés dels vehicles a
l‟interior del pati. La tercera construcció, realitzada l‟any 1906 per l‟arquitecte Josep
Azemar, és un edifici de caire modernista de forma rectangular amb garites als tres
cantons i una torre a l‟extrem nord est. La coberta és a quatre aigües, tant a l‟edifici
gran com a la torre adossada. La planta és de dues crugies paral·leles a la façana; el
nucli d‟escales està il·luminat per unes vidrieres emplomades amb motius florals. El
sòcol de la planta baixa fins a l‟alçada dels àmpits és format per pedruscall vist i totxo
sardiner. Totes les finestres i les cantonades són tractades amb motius dentats en
ceràmica i totxo. A l‟alçada del forjat del primer pis corre una línia de ceràmiques
decorades formant una cinta que envolta l‟edifici. Els murs d‟aquestes dues plantes
són estucats, mentre que l‟última planta és tractada en obra vista amb obertures
d‟arcs apuntats i ràfec de teules volades sobre filades dentades de totxos volats
descansant sobre cinta ceràmica decorada.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
9.28. El Cortalet: El que es coneix com a cortal no eren més que les unitats formades
per una casa o masia, les construccions annexes i els terrenys que les rodejaven,
dedicats a algun aspecte de l‟agricultura o la ramaderia. la paraula cortal deriva
precisament del mot llatí curtis que, entre d‟altres significats, serveix per designar un
espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l‟existència de cortals ja en
el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic. Les edificacions dels
cortals primerencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral.
La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que
la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. era l‟edifici destinat a guardar-hi el
bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una
porta orientada al migdia i estava destinada a tancar-hi el bestiar oví. Els últims cinc
cortals que hi havia a castelló fins just abans de la construcció d‟empuriabrava
estaven formats per diferents edificacions agrupades al voltant d‟un pati. A més de
l‟habitatge dels masovers, molt semblant a la masia tradicional tot i que una mica més
gran, hi havia els estables i els corrals pels animals i els magatzems i coberts on es
guardava la collita o la userda. Les grans extensions de terres que els envoltaven
estaven destinades, en els últims anys, exclusivament, a l‟agricultura. “El cortalet” és
un edifici format per dos cossos: un que forma una l al voltant de l‟eixida i un altre
format per un petit cortal voltat d‟arcs de mig punt. A l‟actualitat serveix com a
dependències i centre de recepció de visitants del Parc Natural dels Aiguamolls de
l‟Empordà.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
Fotografia extreta de la web www.parcsdecatalunya.net.
9.27. El pont vell sobre la Muga: Construït en l‟antic camí de Figueres a Castelló pel
comte Pere I (1325-1341). És d‟estil gòtic. Curiosament, durant molt de temps, es va
conèixer amb el nom de “pont Nou”, ja que n‟hi havia un altre d‟anterior en el camí de
Sant Pere Pescador. El gran aiguat esdevingut l‟any 1421 van deixar l‟actual pont vell
molt malmès, i va haver de ser restaurat. El 1874 va sofrir greus desperfectes com a
conseqüència de l‟acció militar anomenada “foc de Castelló” entre les forces carlines
de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya, defensor del nucli. Durant la
dècada dels trenta va ser parcialment restaurat: es van arreglar les baranes i reafirmar
els seus dos accessos. Fins a la construcció del pont metàl·lic sobre la Muga, vers
1890, a la nova carretera de Figueres a Roses, aquest era l‟únic pont existent per
travessar la Muga i accedir a la població (deixant de banda l‟anterior al camí de Sant
Pere, ja en ruïnes).
Consta de set arcs desiguals, tots ells de diferent amplada, i també de tipologia
diversa (mig punt, rebaixats, carpanells,...); únicament se‟n conserva un de pedra, i la
resta són fets de maó. Els pilars són de pedra, irregulars.
9.28. Capella de Sant Antoni del Mas Brossa: Petita construcció popular del s. XVII.
És un edifici de planta rectangular amb absis semicircular. Les parets són de pedra i
la teulada de teula àrab. En la façana destaca el portal adovellat d‟arc de mig punt i el
campanar de cadireta d‟un sol arc fet de totxo massís. En la dovella es pot veure un
dibuix d‟una parra, que és el símbol de la família Brossa. Fou aixecada per Na Josefa
Oriola de Ornós, segons es llegeix a la façana. Cada any, el dia 17 de gener, els
pagesos de la contrada es reunien a la capella per demanar la protecció de Sant
Antoni Abat (patró dels pagesos cortalers), es celebrava missa, es ballaven sardanes i
es feia ball.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 31 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
9.29. Església de Santa Maria de Castelló: Edifici d‟estil gòtic, existent ja el 1007 i
renovada i consagrada el 1064. Va ser reconstruïda al s. XIV. La façana es va acabar
al s. XV. La torre del campanar de planta quadrada és d‟estructura romànica i amb
elements decoratius gòtics, probablement del s. XIII. A l‟entrada de la sagristia hi ha
restes del temple romànic anterior. Davant l‟església es va instal·lar al 1963 una
magnífica creu gòtico-renaixenstista. S‟admet l‟any 1381 com la data d‟acabament de
la construcció de l‟actual edifici.
9.30. Sitges arrosseres del Mas Matar, actual obsevatori Senillosa: Conjunt de
quatre torres circulars construïdes el 1959 per emmagatzemar i assecar l‟arròs produït
a la finca del Mas del Matar. La més alta d‟elles, d‟uns 22 metres, fou habilitada, l‟any
1996, com a observatori del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà. Des del seu
cim, es gaudeix de les millors perspectives de la reserva de les Llaunes, inclosa dins
del parc.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
9.31. La Llotja (al costat de l’església de Sta. Maria): L‟edifici va ser construït vers
la fi del segle XIV o principis del segle XV en el mateix període que la llotja de la plaça
Major, seu del Consolat de Mar i també Casa del Consell, en un període d‟expansió
econòmica de la vila. Diversos autors li han atribuït funcions de llotja de contractació
de mercaderies, complementària a la Llotja de Mar de la plaça Major, i també s‟ha
interpretat com a part de la duana o com a edifici auxiliar de l‟església de Santa Maria,
probablement taller dels picapedrers. L‟autor J. Badia pensa que es podria tractar de
les restes d‟una gran sala de l‟antic Hospital Major de Castelló d‟Empúries, fundat el
1252 i del qual no es conserven restes.
El 1963 l‟arquitecte Francesc Pons i Sorolla va reconstruir el conjunt. La segona
reforma, realitzada el 1988, per Carles Bosch i Joan Lluís Frigola, va rebre el 28 de
juny de 1989 el premi FAD d‟Arquitectura i d‟Interiorisme 1988 dedicat a reformes i
rehabilitacions.
La llotja ocupa un espai rectangular i, el rectangle, és delimitat per murs amb
obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l‟Església. El quart
costat s‟obre a través de 5 arcades a una plaça posterior, que porta el nom de Joan
Alsina. La façana que dóna a la plaça de l‟Església és de fet un mur pantalla amb 5
obertures rectangulars amb grans òculs superiors.
9.32. Mas Bellesguart: Masia de planta baixa i pis, amb teulada, parets arrebossades
i de poques obertures, recolzades sobre diversos contraforts. S‟estructura al voltant
d‟un pati obert a llevant.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
9.33. Mas la Gallinera: Casa de planta rectangular formada per quatre crugies
perpendiculars a façana. El sostre és cobert amb voltes de llunetes de fàbrica de maó.
Al costat de llevant hi ha adossades unes dependències destinades al bestiar i paller.
Cal destacar el galliner de planta rectangular allargada; està situat davant l‟anterior
construcció i mirant al migdia. Està construït amb fàbrica de maó i cobert amb teula
àrab a una aigua amb el ràfec sostingut per tornapuntes. A tot el llarg de la façana de
migdia s‟obren un ritme de finestres quadrades. A ponent d‟aquest galliner s‟alça una
construcció de planta rectangular i de gran alçada construït amb parets i pilans de
fàbrica de maó i cobert amb una jàssara central formant un teulat a dues aigües amb
bigues i teula àrab.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
9.36. Porxo de la plaça Jaume I: El formen el conjunt d‟habitatges que tanquen la
plaça Jaume I pel sector de llevant. Es descriuen arcs de mig punt més o menys
rebaixats a sobre dels quals s‟aixequen habitatges majoritàriament de dues plantes.
9.37. Presó Vella i Antiga Cúria: c/ de la Presó i Plaça Jaume I. Aquest singular
edifici era a l‟edat mitjana un complex judicial i penal que comprenia dos cossos
edificats: en primer lloc la cúria o espai on s‟impartia justícia, situat a l‟esquerra de
l‟actual porta d‟accés. Des d‟aquest indret, els comdemnats ingressaven a l‟interior del
segon cos edificat, que constituïa la presó estricta. Precisament, l‟enorme interès de la
presó de Castelló d‟Empúries –que sabem per evidències documentals que ja
funcionava en el segle XIV i que disposava de botxí- rau en el fet que és un model
singular d‟una presó de l‟Antic Règim. Aquestes eren, sovint, edificacions que
disposaven d‟un petit pati central i amb un únic punt de claror que penetrava a través
de les petites finestres reixades que donaven al pati esmentat. Aquestes obertures
també servien per fer entrar l‟escudella amb el menjar pels comdemnats. En aquests
obscurs i insalubres habitacles, els presoners deixaren, entre el segle XVII i XIX,
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 32 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
l‟empremta dels seus estats anímics, de les seves inquietuds i dels seus pensaments
sota la forma d‟abundants grafits carregats de plasticitat i simbolisme.
L‟edifici es troba situat a la cantonada de la plaça Jaume I amb el c/ de la Presó. Es
tracta d‟una construcció que ha sofert nombroses modificacions al llarg de la història,
però en la que encara resten elements que cal destacar: els dos portals d‟arc de mig
punt adovellats, els tres arcs trilobulats d‟una antiga finestra gòtica, aprofitats com a
llinda de la porta d‟accés actual, i el parament de carreus ben escairats.
Edifici bastit durant els segles XIV – XV, en estil gòtic. Va funcionar com a presó i
cúria.
Recentment ha estat restaurat i en ell s‟ubiquen l‟Arxiu Municipal Comtat d‟Empúries i
una oficina de turisme.
9.40. Rectoria: Obra atribuïble a Josep Azemar. Edifici de planta de forma allargada
per tres crugies paral·leles a la façana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí. Pel
ràfec de la coberta, la forma de les finestres i els elements decoratius en forma
dentada de la façana es poden atribuir a l‟arquitecte Azemar. 1r. quart del segle XX.
Adreça: Plaça de Mn. Cinto Verdaguer.
9.41. Rentador Públic: Rentador d‟ús públic situat a l‟indret conegut com a Pla de
Sant Francesc, limitant al nord amb el Rec del Molí. El conjunt és de planta triangular
format per el safareig central envoltat per un passadís cobert amb un teulat en
pendent construït amb embigat, cairats i llates de fusta amb teula àrab, recolzat tot ell
en unes columnes de pedra de base cilíndrica amb capitells dòrics situats sobre la
base del rentador. Els murs que donen a l‟exterior estan formats per uns porxos
construïts amb arcs de mig punt i pilans de planta quadrada de fàbrica de maó vista.
Per sobre d‟aquest porxo s‟alça un mur de forma emmerletada que remata la coberta.
Les columnes cilíndriques del brollador procedeixen del claustre de l‟antic convent de
St. Francesc que estigué fins 1835 vora aquest paratge. A l‟any 1843, l‟edifici del
convent dels franciscans ja estava totalment en ruïnes. Amb la desamortització, es va
fer l‟alienació del patrimoni que pertanyia a comunitats i corporacions religioses, i es
posaren a venda judicial tots els béns. La família Delhom de Castelló va comprar el
solar, un hort i les ruïnes del convent, tenint tots els drets i les accions sobre una part
de les parets del convent i de l‟església. Data de l‟obra: s. XIX (1863). Autor: Martí
Sureda Deulovol.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
9.42. Restes de muralles i Portal de la Gallarda: Adreça: Rec del Molí. De les
antigues muralles que envoltaven la vila de Castelló a l‟època medieval se‟n
conserven escasses restes, tot i que es pot establir el perímetre que tenien. El sector
més ben conservat és la banda oriental de la vila sobre el rec del Molí, que abans
funcionava com a fossar de la muralla, que marcava la línia de separació del nucli
construït sobre el turó de l‟estany que s‟estenia als seus peus. Tot i que les
construccions actuals en tapen la vista, en les zones més altes els murs arriben als 7
metres d‟alçada. El parament és de pedres de diverses mides unides amb argamassa,
i s‟hi poden veure algunes espitlleres de pedra sense treballar. En alguns trams
aquests murs tenen el basament atalussat. Els murs deixen veure els canvis soferts al
llarg de la història i la seva integració a diversos habitatges.
En aquest sector s‟ha conservat també el portal de la Gallarda. És l‟única porta que
resta de les set que existien a la muralla que envolta la vila. Aquest portal s‟obre en la
base d‟una torre de planta rectangular. L‟obertura és formada per dos arcs de mig
punt adovellats. El parament és de pedruscall lligat amb carreus perfectament
escairats a les cantonades. També hi veiem algunes espitlleres.
Cronologia: Vila emmurallada des d‟època al medieval (s. XI) però d‟aquest primer
recinte no se‟n conserven vestigis. El fragment conservat a la zona del Rec del Molí
fou construït en els segles XIII-XIV, encara que amb moltes reformes posteriors
(especialment durant els segles XVI-XVII).
9.43. Pont sobre la Muga a l'antiga crtra. De Roses a Figueres: L‟origen d‟aquest
pont metàl·lic va lligat amb la construcció de la nova carretera entre Figueres i Roses.
El primer projecte, redactat per l‟enginyer empordanès Rafael Coderch, data de 1887-
88 i fou executat a la dècada de 1890-99. En aquells moments l‟únic pont per accedir
a Castelló i salvar la Muga era l‟anomenat “Pont Vell”, a l‟antic camí cap a Figueres.
Això deixant de banda les restes enrunades del pont alt-medieval que servia per
enllaçar Castelló amb les terres del sud, cap al sector del Montgrí i del Baix Ter. El
pont fou renovat en finalitzar la Guerra Civil per les voladures a que fou sotmès amb la
retirada dels Republicans. Del pont és de destacar la seva estructura metàl·lica
recolzada sobre els estreps i els dos pilars intermedis. Amb la posterior construcció de
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 33 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
la variant de la carretera de Roses a Figueres al seu pas per Castelló, s‟ha reduït
bona part del trànsit de pas que havia de suportar.
9.44. Casal al xamfrà entre el carrer Calabró i el carrer del Mur: Casal definit pel
xamfrà que formen els carrers Calabró, pel nord, i el carrer del Mur, a l‟est. Consta de
planta baixa i dos pisos. La planta baixa està dominada per un portal amb arc de mig
punt adovellat, que s‟ubica amb una disposició central, al xamfrà entre ambdós
carrers. De l‟edifici destaquen alguns dels finestrals decorats amb motius neogòtics i,
sobretot, la torre que s‟emplaça aprofitant el xamfrà abans esmentat. La torre es
corona amb una teulada a quatre aigües que convergeixen en un pinacle. A la torre,
sobre un finestral neogòtic, hi ha esgrafiat un rellotge de sol.
9.45. Casa sense identificar a la Plaça Més Baixa, 3: Habitatge format per planta
baixa i dos pisos en el que sobresurt la façana, de tall neoclassitzant, amb un frontó
triangular que emmarca la finestra central de la primera planta.
9.46. Edifici de l'antiga Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos: Casal
de dimensions considerables situat en el costat occidental que dóna a la Plaça del Vi.
És un edifici de parets arrebossades i amb cantonades i finestrals formats per carreus
i llindes ben escairades. La primera planta consta de diversos finestrals units per una
única balconada; la segona, per finestres i sense balcons. La coberta és en teulat
marcat per un acusat ràfec. En el moment de realitzar l‟inventari, l‟aspecte exterior de
l‟edifici estava força degradat. Uns rajols en una de les parets ens indica que, amb
tota probabilitat, aquest edifici fou l‟antiga seu de la Hermandad Sindical de
Labradores y Ganaderos de Castelló.
9.47. Farinera de Castelló d'Empúries. Actual Eco-museu. Antic molí: Antic molí
fariner medieval conegut com a “Molí del Mig”, datat al segle XIV i construït sobre el
rec del Molí. L‟aspecte actual del notable edifici de tres plantes i la maquinària que
conté són el resultat del procés d‟industrialització que, al voltant de 1860, suposà la
transformació tècnica i constructora de l‟antic molí, que esdevingué una fàbrica de
farina, i que renovarà una part de la maquinària 90 anys després. La farinera
aprofitava el pas del rec del molí per a la generació de l‟energia hidroelèctrica que
necessitava.
La farinera de Castelló d‟Empúries s‟ha convertit en una de les propostes
sobresortints de conservació del patrimoni industrial de les comarques gironines. A
finals de 1995 l‟ajuntament de Castelló l‟adquirí per tal de convertir-la en ecomuseu.
L‟any següent es va transformar en una institució independent i, a més, el 1997 es va
incorporar al Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
La fàbrica de la Farinera s‟inclou dins el projecte general de l‟ecomuseu, que es
caracteritza pel seu enfocament interdisciplinar i ecològic, on es busquen les relacions
entre l‟home i el seu medi natural i cultural. Cada any, des de la Farinera, es porta a
terme la Fira del Blat, la Farina i el Pa.
9.48. Rec del Molí: Conducció d‟aigua realitzada des de Vilanova de la Muga, a partir
d‟una resclosa de grans dimensions que deriva les aigües de la riba esquerra de la
Muga. Es pensa que podria haver estat finalitzat durant el primer terç del segle XIV
(Famoso, 2000). El rec, després de discórrer per les valls del llenç oriental de la
muralla de Castelló i d‟alimentar 3 molins, desembocaria a la Mugueta.
9.49. Font al costat de la Llotja, davant de Ca l'Ametlla: Font monumental de
quatre canyos situada entre la Llotja i Ca l‟Ametlla.
9.50. Pont metàl·lic sobre la Muga, a l'inici de la urbanització Empuriabrava: Pont
metàl·lic per a vianants que permet l‟accés a les instal·lacions de la depuradora de la
urbanització Empuriabrava, a la riba dreta del riu Muga.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
9.51. Restes del pont alt-medieval de Castelló: El pont servia per enllaçar Empúries
i les possibles possessions del comtat al Montgrí i al Ter. El pont hauria estat
modificat i reconstruït en època moderna, segles XVI i XVII, fins a la seva destrucció.
Actualment queden restes de quatre pilars i trossos de les arcades caigudes entre
elles. La part més nova i visible fou feta de grans blocs de pedra molt ben treballada.
Fotografia extreta de la Carta Arqueològica, 1994.
9.52. Sinagoga nova: La nova sinagoga de Castelló d‟Empúries es va construir l‟any
1315 a la Plaça del Peix (actual Plaça de les Peixateries Velles), amb diverses
construccions annexes lligades a la sinagoga. La sinagoga vella es trobava en l‟actual
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 34 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
carrer dels Jueus, segurament en el nucli més antic del Call de Castelló, que ja estava
en funcionament l‟any 1293. La sinagoga nova es trobava a l‟extrem occidental del
Call, el segon més gran de les comarques gironines després del de Girona i per
davant del de Besalú. Al museu de la Catedral de Castelló es conserven làpides amb
escriptura hebraica, segurament procedent d‟un dels dos fossars.
2.10 DARNIUS
10.1. Antiga Casa Forniol (actual Ajuntament): La casa actualment ocupada per
l‟Ajuntament formava part d‟un edifici molt antic que feia cantonada a la plaça Major i
que l‟any 1609 era propietat de Miquel Brunet, segons consta a la llinda de la porta
d‟entrada, encara avui visible. L‟any 1852 la finca pertanyia a la família burgesa dels
Forniol, que va estar sempre relacionada amb Darnius. La planta baixa estava
destinada a fàbrica de taps i el pati interior, tocant a l‟actual edifici de la Concòrdia,
servia d‟estiba de mercaderia on carregaven els carros. Va ser propietat d‟uns
particulars fins l‟any 1897, data en que el municipi va adquirir-la amb els diners d‟una
col·lecta popular. Des d‟aleshores ha estat l‟ajuntament de Darnius.
La primera de les millores fetes a la casa després de la conversió en ajuntament és de
1943, amb l‟arrebossat i pintat de façanes. El 1946 es féu la reforma dels baixos, que
van permetre obtenir tres nous locals, un utilitzat per la societat la Concòrdia, annex al
cafè, un per a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d‟Estalvis i un per l’Hermandad
Sindical de Labradores y Ganaderos. El 1949 es va renovar el mosaic de la Sala
Capitular, el 1953 es va habilitar el segon pis per a casa del mestre, el 1962 es féu un
local per a dispensari i el 1993 es va remodelar l‟edifici, reformat finalment el 1996.
Al tercer pis hi ha l‟arxiu i un gimnàs municipal.
Pintures saló de plens: L‟habitació principal de la casa, una sala rectangular amb
finestrals que donen al carrer Major i portes que comuniquen amb les dependències
adjacents, està decorada amb pintures del segle XIX. Aquestes cobreixen tant els
murs com el sostre, lleugerament abombat. Abunda la decoració en grissalla amb
motius vegetals i arquitectònics (balustrades). El perímetre del sostre esdevé una
mena d‟òcul, en el qual, mitjançant una tècnica il·lusionística, s‟ha intentat recrear una
banconada. Predominen els motius d‟inspiració clàssica, com són puttis que sostenen
flautes i motius vegetals, i també arquitectures de fons que apareixen a les petxines.
El color predominant és un blau intens, encara que també s‟ha de destacar la constant
utilització de grissalla. El caràcter de les pintures és purament decoratiu, sense que
s‟hagi de veure en elles cap mena de programa iconogràfic.
Any: 1610 (restaurada 1852).
10.2. Ca l’Araba: C/. de la Plaça, 13. Casa de planta baixa i pis entremitgeres. Té una
porta quadrada amb una llinda amb la data de 1780. A la planta pis té una obertura
en forma de catxapit a sobre la porta principal. La façana és de pedra sense
arrebossar. Any: 1780.
10.3. Cal Borni: Major núm. 2. Casa en cantonada i entremitgeres, compasada de
planta i dos pisos. La porta d‟entrada té una llinda amb inscripció. Tot i la data de
construcció s‟evidencien reformes posteriors a l‟immoble.
10.4. Can Budó: Casa de planta rectangular de planta baixa i planta pis orientada a
ponent. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana. La crugia de tramuntana
està coberta amb volta de pedruscall, i les altres dues per cairats de fusta. Les parets
són de pedra. L‟accés a la planta pis és exterior i es produeix mitjançant una escala
que dóna a una eixida damunt d‟un porxo de pedruscall que accedeix a la planta pis.
Les obertures estan emmarcades amb pedres ben tallades. La coberta suportada per
cairats de fusta és a dues aigües. A 3.2 km a ponent del poble. Data: s. XVII.
La fotografia correspon al pont sobre el pantà de Boadella que serveix d‟accés al mas
de Can Budó.
10.5. Masia de Can Descalç: Mas senyorial a la vall del Ricardell. Ja a l‟any 1577
està documentat un Francesc Descalç, com a alcalde de la vila. El 1848 el seu
propietari, Joan Puig i Descalç, fou nomenat baró de Rodes. L‟edifici ha estat molt
modificat a la fi del segle XIX o al començament del XX amb elements fantasiosos
neomedievals. Va passar per herència a la família Senillosa. Es diferencia d'altres
masies per les seves dimensions i proporcions. El mas és un edifici ben conservat,
amb una àmplia escala d‟entrada i una teulada a dos vessants. A la façana hi ha
l‟escut dels barons de Rodes, una garita, finestres enreixades i una portalada
rectangular. Abans havia disposat d‟un molí i un trull. L‟edificació està envoltada d‟un
gran jardí amb grutes, fonts, castanyers, pollancres i magnòlies.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 35 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat estreta de: J.M. Bernils i J.A. Herrera,
Darnius, Quad. Rev. Gir., 106, 2003, J.M. Bernils.
10.6. Can Genis: Mas format per la successiva juxtaposició en diferents èpoques de
diversos volums desiguals que s‟orienten a migdia. Està bastit al damunt d‟un pendent
i això dóna lloc a estances semisoterrades. Primerament s‟edificaren els cossos de
ponent amb parets de pedra, algunes ben tallades, i coberts amb cairats de fusta o
voltes de pedra. Els volums de migdia es destinaren al bestiar i als cereals recollits,
mentre que els de tramuntana s‟empraren per habitatge. Al s. XIX amb l‟expansió i
creixement econòmic del mas s‟efectuaren nombroses intervencions en direcció a
llevant. Apreciem en aquestes ampliacions la voluntat de crear una estructura més
noble i alhora més segura –cal recordar que el mas es troba en terra de frontera i, per
tant, exposat al perill de qualsevol conflicte bèl·lic-. Respecte a aquest darrer punt
notem que el volum principal compta amb una torre quadrada i dos matacans a les
cantonades. Aquesta construcció principal presenta planta baixa i dos pisos; consta
de tres crugies perpendiculars a la façana, sustentades per cairats de fusta. A la seva
façana de migdia hi destaca una galeria amb 5 arcades que sobremonta un porxo de
dues arcades fet amb pedruscall. La resta de volums se situen adossats o en funció
d‟aquest central. Les ampliacions es feren cap a llevant i mostren volums més definits
i coronats per una torre. També hi ha una garita a una cantonada i a la façana de
migdia destaca una galeria amb cinc arcades. Data obra: 1878 (reforma). A 1.5 km a
tramuntana del poble.
10.7. Can Gorgot: Casa de planta rectangular de planta baixa, dues plantes pisos i
coberta a dues aigües suportada per cairats. En planta baixa hi ha dues crugies
orientades a llevant. La de tramuntana, que conté l‟escala d‟accés a la planta pis, està
coberta per cairats de fusta, i la de migdia està dividida en quatre estances cobertes
amb voltes de llençol de maó, tot això suportat per parets de pedra. L‟accés a l‟interior
es produeix per la façana de llevant de la crugia de migdia. Les obertures i arestes
estan resseguides amb pedres ben tallades. Sobresurt la seva gran porta forana i les
balconades i finestrals, que plegats contribueixen a atorgar una fesomia preeminent i
noble a aquest casal. Any: 1731.
10.8. Can Guilló: Mas de planta rectangular orientada a migdia, de planta baixa, un
pis i golfes. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal, cobertes les
dues de ponent per volta de pedruscall i l‟altra, de proporcions quadrades, coberta per
quatre voltes d‟arestes fetes amb pedra grassa i suportades per un pilar central i per
parets de pedra. L‟accés al pis és exterior mitjançant una escala orientada a llevant.
Tot i que el parament està format per pedres sense treballar, les obertures s‟han
emmarcat amb carreus ben tallats. Davant d‟aquesta construcció s‟aixeca una altre
gran casa, amb planta baixa i dos pisos, que suposem que devia destinar-se a
quadres, magatzems i residència dels masovers, ambdues edificacions reflecteixen la
reducció de la composició arquitectònica del mas en el seu estat primari. Es manté el
sistema estructura de crugies i teulades, però la façana respon a criteris estrictament
funcionals en la localització i grandària de les obertures. La coberta, suportada per
cairats de fusta, és a dues aigües. A 3.7 km al NO del poble. Any 1798.
10.9. Cal Olano: C/. Major, 29. Casa de planta quadrada amb dos pisos i coberta a
dues aigües. En planta baixa presenta quatre voltes d‟arestes de maó suportades per
un pilar de pedra situat al mig de l‟estança. L‟escala es disposa en la volta de sudest.
L‟accés des del carrer es produeix per la façana de tramuntana. Posteriorment s‟hi
afegiren dues crugies, una a migdia que sobresortia del cos anterior per la banda de
ponent i una segona que acaba de tancar el cos original pel costat oest fins al carrer.
Aquestes darreres crugies estan cobertes per volta de maó. El gran casal té murs
arrebossats a excepció del perímetre de portes i finestres, en els quals s‟hi aprecien
pedres ben tallades i escairades. Notem que el cos de ponent presenta una major
alçada que la resta de l‟edifici, fins al punt que s‟endevinen traces d‟una antiga torre
adossada. La senzillesa de tot l‟edifici es trenca un xic en el ràfec, amb la presència
d‟un motiu decoratiu semblant a les dents de serra. Segle XVIII (1791).
10.10. Can Palau: 2 km a llevant del poble. La juxtaposició de varis volums construïts
en diferents èpoques conformen aquest gran mas. La principal edificació s‟orienta a
migdia. Disposa de planta baixa, un pis i golfes, i consta de tres crugies
perpendiculars a la façana cobertes amb voltes de maó. L‟element més interessant
són tres grans naus de pedra, orientades a ponent, que constitueixen la part més
antiga de la construcció (XIV). Segurament es tractava d‟uns soterranis que, durant la
reconstrucció del mas en el segle XVIII, es convertiren en estables pel bestiar. El gran
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 36 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
casal que domina tot el conjunt és d‟una gran senzillesa estructural. Portes i balcons
no presenten cap element ornamental, i només sobresurt una gran terressa amb
balustres de finals del segle XIX, orientada a migdia. La coberta, soportada per cairats
de fusta, és a dues aigües. Els cossos secundaris del conjunt són de poc interès, fets
de pedra de diferents qualitats i amb cobertes a dues aigües.
Notícies històriques: La documentació conservada en el propi mas ens informa que
des de 1305 la família Palau està esmentada en aquest indret de forma
ininterrompuda. Les destruccions del s. XVIII obligaren a una profunda reconstrucció
de tot el conjunt, realitzada entre finals d‟aquell segle i durant tot el s. XIX. Època:
segles XIV-XIX.
10.11. Font de Can Massot: Font d‟un únic canyo coberta per una volta de pedra i
emmarcada per dos festejadors. El canyo es recolza en una pica i és decorat amb
rajols. Aquesta font s‟emplaça davant el mas del mateix nom. Té la particularitat que,
fins el 1925, era l‟únic lloc de subministrament públic d‟aigua de Darnius. Els veïns
anaven amb un càntir per omplir-lo d‟aigua per beure i una galleda per a altres serveis
casolans. El 1925 s‟arribà a un acord amb la casa Massot per a l‟aprofitament públic
de la font d‟aquest indret. L‟Ajuntament va declarar d‟utilitat pública tot el terreny
confrontant amb la font i es va formar la plaça del seu entorn. Quatre anys després, i
abastat per aquesta font, es va instal·lar un servei de distribució d‟aigua potable amb
set fonts.
10.12. Can Susin: Casa de planta rectangular orientada a tramuntana. Té planta
baixa i disposa de dos pisos a llevant i tres a ponent. La planta baixa consta de tres
crugies perpendiculars al carrer. El cos de davant, de menor alçada, està clarament
diferenciat de la resta de la construcció. Per altra banda en el primer pis s‟obre a
tramuntana mitjançant un gran balcó amb una barana de fusta i sustentat per bigues
del mateix material. El mateix balcó serveix de porxo a la planta baixa. Pedruscall i
pedres sense desbastar constitueixen l‟aparell de tota la construcció. L‟unica excepció
són les obertures, que s‟han emmarcat amb carreus ben tallats –destaquem la porta
forana situada a llevant. L‟edifici s‟aixeca substituint un llenc de muralla i, segurament,
a aquest fet es deu cert trets defensius que apareixen: torre, espitllera a la banda de
migdia, etc. Es tracta d‟una de les construccions més representatives del nucli antic
de Darnius. Segle XVII.
10.13. Casa senyorial dels Massot: Edifici del segle XVIII. Pren el nom de la nissaga
Massot de Darnius, amb una gran casa pairal a la carretera de Maçanet datada des
de l‟any 1766, però considerada més antiga ja que la capella interior de la casa és de
1657. Al 1845 l‟hereu Joan Massot i dos companys seus foren segrestats, morts i
mutilats per una partida de trabucaires, fet que tingué un gran ressó popular. Casal de
planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Consta de cinc crugies orientades a
llevant. Les dues primeres de migdia són més llargues i contenen l‟escala d‟accés al
primer pis. Darrera les altres tres crugies n‟hi ha dues de perpendiculars. Totes estan
cobertes per voltes de pedruscall i suportades per parets de pedra. Actualment fa la
funció d‟habitatge i residència de turisme rural.
10.14. Cases del carrer Major: Conjunt de cases de dues o tres crugies
perpendiculars al carrer de planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Les
crugies estan cobertes per voltes de pedra grassa o de maó. L‟escala és interior i està
recolzada en la paret mitgera a prop de la façana principal en les cases de dues
crugies i a la meitat de la central en les de tres crugies. Algunes cases presenten
golfes. Les obertures estan emmarcades amb pedres ben tallades i els balcons
presenten baranes de ferro forjat. El carrer Major s‟inicià en el segle XVII i es el més
llarg del poble. Segles XVIII-XIX.
10.15. Castell de Mont-roig: Avui dia resten les ruïnes del castell. Esmentat des del
1070, dins el comtat de Besalú, depengué dels senyors de Darnius. Tingué
importància estratègica prop dels passos pirinencs. Es troba emplaçat sobre un serrat
forestal molt panoràmic a 294 m. d‟altitud. De la seva antiguitat queden molt poques
restes, només un pany de paret a la banda de migdia. El castell fou reparat en
diverses ocasions i actualment es conserven, parcialment, tres murs del cos central,
una petita part de la torre i la muralla de dues rondes, amb algunes sageteres,
considerades del segle XVIII. Per dessota hi ha una mina de sud a oest. El castell va
quedar força enderrocat amb les accions bèl·liques de la Guerra Gran, concretament
a la batalla de Mont-roig de 1793.
Declarat B.C.I.N. el 1949. L‟any 2000 el Servei Territorial a Girona del Dept. de
Cultura de la Generalitat l‟inclou dins d‟un projecte de consolidació.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 37 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
10.16. Dòlmen Mas Puig de Caneres: Crtra. en direcció a Maçanet de Cabrenys.
Data de l‟obra: 4000 a.C. Cinc lloses de pedra vertical, cobertes per una altra de
majors dimensions, formen la cambra. Avui ja no podem apreciar el passadís d‟accés,
ni tampoc el túmul que cobria tota l‟estructura interna. L‟espai que ens ha restat amida
2.40 m. de llarg per 60 cm. d‟ample i 1.30 d‟alçada màxima. L‟entrada s‟orienta al
sudest. Damunt de la coberta, a l‟extrem nord, podem apreciar uns reguerons
piquetejats en forma de T, dels quals desconeixem la funció.
Hom suposa que es tractaria d‟un sepulcre de corredor, de cambra subcircular, feta
amb lloses de granit i passadís construït amb murs de pedra seca. Com era freqüent
en aquells monuments megalítics, un túmul artificial de tendència circular el cobria. Al
seu interior s‟hi ha trobat diferents restes arqueològiques, entre elles destaquen uns
fragments de ceràmica de mà.
El va donar a conèixer el 1894 Lluís M. Vidal i va ésser excavat i estudiat per Pere
Bosch Gimpera, Lluís Pericot i Esteve Cruañas, els anys 1930 i 1974.
10.17. Església Parroquial de Santa Maria de Darnius: Edifici romànic (s. XII-XIII),
relativament gran i molt esvelt, d‟una nau i absis semicircular, portalada de dos arcs
de mig punt en degradació i timpà decorat. El campanar, de cadireta, fou substituït per
una torre de coberta apiramidada als segles XVII o XVIII.
L‟aparell de tot l‟edifici està composat per carreus de granit ben escairats. Uns cossos
sobremuntats damunt els murs romànics ens indiquen una intervenció durant els
segles XVI o XVII. Aquesta es realitzà per dotar el temple d‟elements que
contribuïssin a la seva defensa militar (matacà sobre la porta, espitlleres en els murs
afegits). L‟edifici fou construït durant els segles XII o XIII. Les seves dimensions
superen les de la majoria de temples similars a la comarca. En concret ens referim a
les de la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Agullana, amb les que es relaciona
tipològicament suggerint un grup de picapedrers molt relacionat entre ells. A la llinda
de la porta que comunica amb el presbiteri s‟hi llegeix Deum-RD LUCAS ROGER
1696.+
10.18. Ermita de Sant Esteve del Llop: Ermita documentada el 1211, d‟origen
romànic (conserva l‟absis d‟època primitiva), i d‟una sola nau corresponent a una
reforma del segle XV; amb absis semicircular. Probablement fou una simple
sufragània de la parròquia de Darnius, com consta des del s. XIV. L‟absis d‟aquesta
església ha conservat l‟estructura del romànic primitiu i probablement caldria datar-lo
a la primera meitat del segle XI, com a testimoni d‟unes formes de tradició més antiga,
anteriors a l‟adopció dels models llombards. L‟interior està totalment cobert d‟un
arrebossat modern, exceptuant només l‟arc triomfal. Al costat meridional de l‟edifici
foren afegides una capella i sagristia.
10.19. Hotel Santa Anna (Antic casal de Can Serra): Edifici de planta rectangular,
de planta baixa, dos pisos i golfes. La planta baixa té 5 crugies perpendiculars al
carrer, cobertes amb voltes de maó. El primer i segon pis s‟obren a ponent mitjançant
cinc grans balcons adintellats i amb baranes de ferro. Per la seva banda les golfes
disposen de cinc grups d‟obertures (amb tres cadascun d‟ells). La coberta és a dues
aigües. El parament del mur combina la pedra sense desbassar (primer i segon pis)
amb l‟arrebossat (planta baixa i golfes). Amb tot, l‟element més característic de la
construcció és una gran torre quadrada amb una triple arcada –columnes i arc de mig
punt- a cada costat. La seva coberta és a quatre vessants. Amb aquesta emergència
l‟hotel esdevé una de les construccions més destacades de tot el poble de Darnius.
10.20. La Concòrdia (Casino): La indústria surera afavorí la creació d‟una germandat
de socors mutus l‟any 1865, i aviat es creà el casino de La Concòrdia. L‟edifici
modernista que coneixem és de l‟any 1913, va costar 25000 pessetes i fou executat
pel paleta Ramon Viñas. L‟arquitecte fou Josep Azemar Pont. Consta d‟una planta
amb una gran nau interior amb façana de rajols i ceràmica artística. L‟any 1922 l‟edifici
va ser ampliat.
10.21. La Rectoria: Convertit en local polivalent per a usos culturals. La construcció
era un gran casal del segle, fet en pedra sense desbastar i arrebossada. Les finestres
s‟han treballat amb carreus de grans dimensions i ampits molt destacats sobre la teula
del parament. Antigament l‟edifici es trobava a les afores del nucli urbà primitiu de
Darnius; avui, tot i trobar-se encerclat per altres construccions, el seu potent volum
segueix destacant-se urbanísticament en la cruïlla de dos carrers. Té una planta
quadrada i coberta a dues vessants. Dues crugies paral·leles a la façana sustentades
per cairats de fusta divideixen l‟espai interior. Cal destacar, per últim, que una de les
habitacions està pintada amb temes marians. Segle XIX. C/. Major.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 38 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
10.22. Mas de Sant Esteve del Llop: 2.5 km a ponent del poble. Mas de planta
rectangular, en planta baixa i pis. Està orientat a migdia. A ponent presenta un cos
afegit que s‟utilitza com a graner i que disposa de coberta a dues vessants sustentada
per cairats de fusta. En planta baixa consta de tres crugies perpendiculars a la façana
principal que es cobreixen amb voltes de pedruscall. Com en d‟altres masos de
Darnius (Can Guilló, Mas Genís, etc.) l‟accés al pis és exterior, i es fa mitjançant una
escala de pedra que hi ha damunt un porxo de pedruscall. El mas resulta d‟una
notable rusticitat, ja palesa en el propi parell dels murs (pedruscall) i en la
elementalitat del seu esquema arquitectònic. S. XVII-XVIII.
10.23. Mas Genís: Mas de planta rectangular de planta baixa i un pis, orientat a
llevant. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal. Les crugies de
migdia i tramuntana estan cobertes per voltes de pedruscall i la central, de
proporcions més quadrades, coberta per quatre voltes d‟arestes de pedra grassa
suportades per un pilar central de pedra ben tallada. L‟accés al pis és exterior
mitjançant una escala damunt un porxo de pedruscall. Les parets són de pedra. La
coberta és a dues aigües. A la part posterior, mirant a ponent, tenim un volum que
sobresurt del mur amb forma d‟absis semicircular. La seva utilització o raó
constructiva la desconeixem, encara que també hem vist una forma igual a Can
Llapart, mas de municipi de Camós (Pla de l‟Estany). Darrera del mas, i totalment
separat de la seva estructura, trobem un graner de planta rectangular i coberta a una
vessant. Segle XVIII. 1.2 km a sud est del poble.
10.24. Casa Mas Portell: Mas format per dos cossos orientats a migdia. El cos de
ponent, de planta quadrada, té planta baixa i pis. Està format per dues crugies
orientades a llevant, coberta per cairats la de tramuntana i la de migdia, dividida en
dues estances per una volta de maó i dues voltes de llençol, totes elles de maó. A
migdia presenta l‟escala d‟accés al pis i una eixida damunt un porxo amb tres voltes
de pedruscall. El cos de llevant, de planta rectangular, té planta baixa i dos pisos. En
planta baixa hi ha tres crugies paral·leles a les anteriors; les dues de tramuntana són
cobertes per voltes rebaixades de pedra i de maó, mentre que a la de migdia, la volta
de pedra es disposa perpendicularment. Les parets són de pedra. La coberta és a
dues aigües i està suportada per cairats de fusta. A 3 km al NO del poble. Segle XVIII.
10.25. Mas Puig de Caneres: Es tracta d‟un gran mas que s‟aixeca en un dels
costats de la muntanya. Té planta rectangular i disposa de planta baixa i dos pisos. La
uniformitat d‟aquest esquema, tant en planta com en alçat, només es trenca per una
gran balconada oberta a la cantonada sudoest. El ferro fou el material emprat per la
seva construcció recent. La resta d‟obertures no ofereixen cap particularitat especial.
La cobertura és a dues aigües, sustentada per cairats de fusta. A migdia de la casa
s‟aixequen diferents cossos, destinats antigament a estables i magatzems. Són
construccions amb grans i altes arcades de mig punt. Estan cobertes amb teulades a
dos aigües sustentats per cairats de fusta avui desapareguts.
Capella: Com element apart esmentem la capella que hi ha en el mas. Està dedicada
a St. Vicenç Ferrer, i es tracta d‟una construcció de petites dimensions amb planta
rectangular.
Notícies històriques: A les llindes de les obertures es llegeixen dates del s. XVI (1595)
i XVII. Una curiositat d‟aquest mas és la notícia de Montsalvatge respecte a una
tradició que creia en l‟existència d‟un antic monestir, avui en ruïnes, prop de la casa
principal. La realitat no sembla coincidir amb la tradició.
Fotografia extreta de Josep M. Bernils, Darnius, Quad. de la Rev. de Girona, 106,
Dipt. i Caixa de Girona, 2003.
10.26. Masoveria Mas Genís: Construcció de planta rectangular amb planta baixa i
pis. Està orientada a llevant, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana.
L‟accés es realitza per la banda de migdia a través d‟una escala exterior que
comunica directament amb la planta pis. A la planta baixa les dos crugies, cobertes de
voltes de pedruscall, servien per guardar el bestiar, el pis, destinat a l‟habitatge dels
masovers disposa de petites finestres, les quals, a l‟igual que la resta d‟obertures i
que les cantonades de la construcció, s‟ha emmarcat amb carreus de pedra ben
tallats. La resta de l‟aparell està conformat per pedres sense desbastar. 1.5 km a
tramuntana del poble.
10.27. Muralla medieval (Darnius): Restes de la muralla que a l‟entorn de l‟església
parroquial fortificava el poble de Darnius. La construcció posterior de cases
adossades a la muralla ha estat una de les causes que han provocat la desaparició de
llenços de la fortificació (alguns segurament incorporats a les estructures de les noves
construccions). A la banda de migdia del recinte encara es conserva, molt
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 39 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
transformada, la porta d‟entrada, avui pas únic per accedir a la plaça de l‟Església.
Aquesta porta és un passadís cobert amb una llarga volta, en part de canó en part
d‟arestes. En els murs laterals s‟hi veuen alguns carreus escairats, únics vestigis de la
construcció medieval que romanen al descobert. La fortificació de l‟església en el
segle XVII o XVIII ens permet intuir que en aquests segles el recinte emmurallat
encara devia conservar-se per afrontar qualsevol contingència bèl·lica. Data obra: s.
XIV-XVII. Medieval.
10.28. Embassament de Boadella-Darnius: Obra de regulació més destacada de la
conca hidrogràfica de la Muga. S‟inicia el 1959 i entra en funcionament 10 anys
després. La presa controla les riuades de la Muga i l‟Arnera, a la vegada que facilita el
subministrament d‟aigua potable a la ciutat de Figueres i als regants del camp de l‟alt
empordanès. La seva capacitat és de 62 hm3 i l‟alçada de la presa, de 63 m.
Incorpora tres comportes de 12 m. d‟amplada i 5 d‟altura. També és una explotació
hidroelèctrica concedida a l‟Hidroelèctrica de l‟Empordà l‟any 1983 mitjançant concurs
públic, amb la seva central subterrània situada als peus de la presa. A part de l‟obra
d‟enginyeria que és, el seu entorn confereix a l‟indret un atractiu per ser visitat. Els
terrenys han estat adaptats parcialment per aquest ús i compta amb miradors propers
que aporten panoràmiques privilegiades.
10.29. Torre del Mas Corbet: 1.5 km al sud del poble. Torre isolada amb obertura de
mig punt a la base. Es troba mig enderrocada.
La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat estreta de: J.M. Bernils i J.A. Herrera,
Darnius, Quad. Rev. Gir., 106, 2003, J.M. Bernils.
10.36. Resclosa de Pilans d'on es deriva canal cap a la central del mateix nom:
Resclosa situada a mig camí entre la presa de l‟embassament i la central de Pilans.
Construïda vers 1915. Del seu marge esquerre es deriva un canal que, en uns 500
metres, condueix les aigües fins a l‟antiga central de Pilans.
10.37. Mirador de la Tortuga, sobre el pantà de Boadella: Paratge que constitueix
un dels punts culminants del serrat del Sentinella, amb 323 m. d‟altitud. Se situa al
nord de l‟embassament de Boadella i proporciona dilatades panoràmiques tant de
l‟embassament com del sector del Pirineu comprès entre el Cap de Creus i el Canigó.
Pren el nom de les roques en forma de tortuga que hi ha al cim del mirador. S‟hi
accedeix per una pista en força mal estat que comença al Coll de l‟Hospital.
10.39. Possible resclosa del molí de Palau, Darnius: Resclosa força desfigurada
que es troba al Ricardell, aigües avall del pont de la carretera GI-502 que connecta
Darnius amb la carretera N-II.
10.40. Casa sense identificar al carrer Ronda de l'Església, 25: Casa de planta
baixa i primer pis, amb teulada a quatre aigües i encimbellada per una mena de golfes
amb forma de torre de quatre costats. La casa presenta un cert aire fantasiós i conté
alguns elements decoratius que evoquen el romànic i l‟època medieval.
10.41. Restes de l'antiga resclosa cap al molí del Mas Descalç al riu Ricardell.
Pista de Darnius a Agullana: Restes vestigials de la resclosa que derivava les
aigües del Ricardell cap al molí de mas Descalç. La paret ha servit de suport al
passallís de l‟antic camí d‟Agullana a Darnius per travessar el Ricardell.
10.43. Resclosa de derivació d'aigües vers el molí de Can Palau. Riu Ricardell:
Resclosa de petites dimensions construïda al Ricardell, aigües amunt de Can Palau, i
que servia per derivar les aigües del riu per alimentar l‟antic molí de Can Palau.
10.44. Pont de Can Budó sobre el pantà de Boadella per accedir al mas d'aquest
nom: Pont funcional de formigó construït a mitjans de la dècada de 1960 a la cua de
l‟embassament de Boadella, al riu Arnera, per permetre l‟accés al mas del mateix
nom. El rabeig de l‟embassament, en augmentar el nivell de les aigües, inundà les
vies tradicionals de pas dels rius Muga i Arnera, la qual cosa obligà a la construcció
de passos alternatius com el d‟aquest pont.
10.45. Plàtan de la font d’en Massot: Platan (Platanus X hispanica) situat al costat
de la font i mas del Massot, a tocar de la carretera de Darnius a Maçanet. Catalogat
com a arbre monumental per ordre de 8 de febrer de 1990 del DARP, publicada al
DOGC núm. 1.262, del 2 de març de 1990. Aquest plàtan s‟acompanya d‟altres de
veïns, de dimensions significatives, que conformen una petita zona verda urbana al
voltant de la font d‟en Massot.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 40 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Fotografia extreta de les Guies del Punt, n. 18, De Figueres al Pirineu, Ed. Periòd. de
les Comarques, S.A., 1993.
10.46. Escola pública de Darnius (CEIP Mont-roig): Projecte redactat per
l‟arquitecte Bernat Martorell a finals dels anys 20 i inaugurat el 1933, amb una
despesa de 81680 ptes. És una construcció que pot emmarcar-se dins del
noucentisme i que no ha perdut la concepció original de quan fou inaugurat. Està
format per dues ales d‟una única planta amb coberta a dues aigües. Al mig, una cos
perpendicular, de planta baixa i pis, coronat amb un fris, fa la funció d‟entrada i
rebedor.
Fotografia extreta de Josep M. Bernils, Darnius, Quad. de la Rev. de Girona, 106,
Dipt. i Caixa de Girona, 2003.
2.11 ESPOLLA
11.1. Can Camps o Cal Marquès: Casa de planta irregular que consta de planta
baixa i pis, amb tres crugies paral·leles a la façana, en una d‟elles s‟aixeca una torre
medieval, quadrada i de dos pisos, amb una finestra gòtica amb una columna central
al bell mig del parament del mur. Aquest conjunt, avui restaurat i ocupat per
habitatges, pertanyia al Marquès de Camps.
11.2. Can Clarà: Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, amb dues
crugies perpendiculars al carrer, cobertes amb voltes de maó i de pedruscall. Al fons
de la crugia de migdia trobem un porxo de pedruscall que suporta una terrassa que
dóna accés al pati. A la façana principal, abans de la recent restauració, hi havia uns
esgrafiats que s‟estenien per tot el mur dibuixant motius romboïdals policroms. Les
portes i finestres han estat emmarcades per grans carreus de pedra ben tallats. La
porta d‟accés és d‟arc rebaixat emmarcat per dovelles ben tallades. Després de la
restauració, la façana principal s‟ha arrebossat i s‟ha pintat d‟un color pàl·lid però
sense tapar dovelles i escaires.
11.3. Can Coderch de Sentmenat: Presenta una característica porxada d‟arcades de
pedra a la façana de llevant. Fou durant molts anys el lloc de repòs i estudi del
reconegut mestre d‟arquitectura José Antonio Coderch de Sentmenat. Als anys 60 va
practicar-s‟hi la restauració de la planta baixa, obra que va merèixer el reconeixement
en les més prestigioses publicacions d‟Arquitectura.
11.4. Castell d’Espolla: Es conserven restes de l‟antic castell a l‟interior del nucli de
la vila, destacant la portalada de migdia de grans carreus granítics i diverses
espitlleres. També es conserven restes dels murs de pedra de pissarra i de llenços on
s‟hi obren espitlleres. És declarat BCIN.
11.5. Celler Cooperatiu d’Espolla: Va ser el primer celler cooperatiu de la comarca, i
fou iniciativa del Sindicat Agrícola fundat el 1906 per un grup de viticultors que volien
millorar i revaloritzar les produccions i la comercialització. De tot l‟edifici destaca com
a element més significatiu la nau de tines, construïda a partir d‟una successió
d‟arcades apuntades de rajol vist. També destaca el celler de fusta amb un conjunt de
botes de grans dimensions.
11.6. Dolmen Cabana – Arqueta: Sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal
llarga i passadís estret. És documentat des de l‟any 1110 però donat a conèixer
científicament a l‟Associació Catalanista d‟Excursions Científiques el 1879. Va ser
restaurat el 1994. La seva posició el converteixen en un magnífic punt de vista de la
plana. També s‟han trobat restes arqueològiques com el ganivet de sílex vermellós-
groguenc.
11.7. Dolmen de la Font del Roure: Rep el seu nom pel gran roure que hi ha prop de
la font i que es va cremar el 1986. De la mateixa manera, el nom ha estat donat també
al dolmen. És tracta d‟un sepulcre de corredor de cambra subcircular feta de lloses de
granit. Del túmul artificial de tendència circular que el cobriria i del seu peristàlit de
blocs ajaguts en queden testimonis visibles. El sepulcre megalític és d‟inhumació i en
el seu interior s‟ha trobat molta ceràmica, una punta de sílex i un grà de collaret
verdós.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 41 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1995, després de la seva restauració; J. Tarrús,
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de
Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.
11.8. Dolmen del Barranc: Es tracta d‟un sepulcre megalític d‟inhumació múltiple.
Les seves lloses són de pissarra i presenta una cambra trapezoïdal i corredor de paret
seca amb vestíbul semicircular a l‟entrada. La llosa de la coberta està trencada per la
meitat i s‟hi poden observar molts gravats alguns dels quals representen la figura
humana i d‟altres reprodueixen formes geomètriques. El sepulcre va ser conegut l‟any
1881, restaurat el 1984 i consolidat el 1986 per Rafael Insa.
Fotografia extreta de J. Tarrús, 1985, després de la seva restauració; J. Tarrús,
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de
Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.
11.9. El Molí d’Orlina: Antic molí fariner restaurat recentment i reconvertit en
habitatge. És una edificació de dues plantes i coberta d‟una sola vessant.
11.10. Ermita de Sant Genís d’Esprac: Ermita romànica del s. XII construïda sobre
restes d‟un temple anterior del segle X, del qual encara hi ha restes. L‟edifici és d‟una
sola nau, amb absis semicircular, la porta al costat de migdia i dues finestres petites.
El campanar d‟espadanya es troba a la banda de ponent. Fou parròquia almenys fins
el s. XVI. Els veïns d‟Espolla, als anys 1997-1998, van dedicar diverses jornades a
refer el teulat.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
11.11. Església de Sant Martí de Baussitges: Església pre-romànica restaurada
recentment, d‟una sola nau amb absis de planta trapezoïdal. Sobre el frontis hi ha un
campanar de cadireta, format per tres pilastes. Hi ha algunes zones on es pot
percebre la construcció en opus spicatum característica d‟aquest període. Obres de
millora finalitzades el 1993 i dutes a terme per l‟ajuntament i la Diputació de Girona.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
11.12. Església de Sant Jaume: El temple fou bastit al segle XVIII damunt les restes
de l‟església romànica del XII-XIII. És de tres naus i la central és de major alçada que
les laterals. Hi destaca el campanar, de dos cossos, l‟inferior pertany a l‟antiga
església romànica i el superior és posterior, octogonal amb quatre obertures d‟arc de
mig punt. El campanar ha sofert nombroses modificacions i ampliacions.
11.13. Església de Sant Miquel de Freixe: Actualment es troba en ruïnes a causa de
l‟esllavissament de terres que es va emportar part de l‟església. Només queda
dempeus el costat nord, del que es conserva les restes de l‟aparell, que ajuden a
datar el temple del segle XI o XII. També s‟hi conserven dues butlles papals del segle
XIII que confirmen l‟Església de Freixe al monestir de Sant Quirze de Colera.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
11.14. Mas Girarols: És un mas amb la característica porxada d‟arcades de pedra a
la façana i aparell de pedres irregular.
11.15. Ponts de Relliquer (pont tipus): El Relliquer és una extensió del nucli que es
va construir seguint el camí del Puig Castellar i paral·lel al curs del rec del Merdanç.
Els ponts que avui dia encara trobem a l‟extrem més meridional del barri, són una
mostra de la integració del rec al paisatge urbà i la construcció de ponts. Actualment,
la part central del rec que travessa part del nucli ha estat coberta.
11.17. Societat La Fraternal: Edifici modernista de planta irregular constituït per dos
cossos de diferents alçades i composició, el cafè i la sala de ball. És el centre de les
activitats recreatives del poble i un punt de referència obligat en la vida social dels
seus vilatans. En un principi, aquesta Societat a l‟igual que moltes altres del moment,
van ser creades com a centres de beneficència per a satisfer les necessitats de la
comunitat. Amb el temps es converteixen en institucions que desenvoluparan tota
mena d‟activitats culturals i lúdiques.
11.18. Font davant de Can Coderch de Sentmenat: Font d‟un únic canyo construïda
el 1981 i que se situa davant del mas Coderch. El que més crida l‟atenció és la
coberta en forma de petxina i construïda amb la tècnica de la disposició de les pedres
en forma d‟aresta de peix.
11.19. Font del Dolmen a la plaça de Camps i Subirats: Font decorativa al centre
de la plaça de Camps i Subirats i que recorda la presència dels nombrosos
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 42 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
monuments megalítics dispersos pels vessants de l‟Albera, en general, i del municipi
d‟Espolla, en particular.
11.20. Monument en record dels caiguts durant la guerra civil: Senzill monument
en forma de pilar d‟uns 2 m. d‟alçada que recorda les víctimes de la Guerra Civil a
Espolla, entre 1936 i 1939.
11.21. Casa a la plaça de l'ajuntament: Habitatge de planta baixa i dos pisos situat
en un dels angles de la plaça de l‟Ajuntament. Acaba amb una coberta a dues aigües.
Porta d‟accés adovellada.
11.22. Menhir a la plaça de l'Albera: Com en el cas de la font decorativa al centre de
la plaça de Camps i Subirats, el menhir de la plaça de l‟Albera recorda la presència
dels nombrosos monuments megalítics dispersos pels vessants de l‟Albera, en
general, i del municipi d‟Espolla, en particular.
11.23. Passera sobre la ribera de St. Genís, prop del molí: Passera de vianants a
la ribera de St. Genís, prop de l‟anomenat “molí d‟Orlina”, constituïda per dos estreps
de pedra esglaonats a sobre del quals es recolza la secció metàl·lica elevada que
permet travessar el curs d‟aigua.
11.24. Dolmen de Gutina- Puig de Pal: Sepulcre megalític amb cambra de tendència
trapezoïdal, amb un corredor actualment no visible. Degut a la seva més recent
utilització com a barraca, només queden “in situ” la llosa de la capçalera i algunes
lloses lateral.
Fotografia extreta de: 1986, després de la seva restauració, Josep Tarrús; Poblats,
dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus,
Diputació de Girona, Girona, 2002.
11.25. Jaciment del poblat de la Verna (Berna): Poblat a l‟aire lliure amb parets de
cases que correspondria a un poble de pastors. D‟aquesta manera, el poblat estaria
relacionat amb la necròpolis del Vilar. El fons de cabanes ve marcat per línies de
pedres que simulen una paret, de diferents tamanys i de composició granítica. Les
pedres més grans, d‟uns 80 cm. i d‟aspecte ciclopi, estan situades de manera que
diferencien o separen l‟espai destinat a abric i a la llar. La paret de pedres és la
primera paret que es coneix a la zona de Girona i no presenta cap aparell lateral
determinat. S‟ha trobat material arqueològic com ceràmiques corresponents a l‟última
fase del bronze final (estil mailhacià).
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
11.26. Dolmen de Cantons / de Llipoters: Possible sepulcre de corredor de granit
amb cambra trapezoïdal o rectangular i passadís estret. La seva situació en un fort
pendent fa que la seva capçalera quedi atrinxerada en el sòl. Es conserven la llosa
lateral esquerra, la de la dreta i la de la capçalera. Les dimensions de la cambra són:
1.6 m. de longitud, 1.3 m. d‟amplada i 1.35 d‟alçada. Dels suports de la cambra se‟n
conserven dos, el de l‟esquerra es conserva sencer i el de la dreta només es conserva
un fragment. De la coberta queda un fragment rectangular, situat darrera de la
capçalera. El túmul era de tendència circular, amb un diàmetre aproximat de 8 a 9
metres. L‟anell extern de contenció deuria estar format per grans blocs ajaguts que
actuaven de base d‟un mur de pedra seca dels qual encara queden alguns vestigis.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
Fotografia extreta de J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de
l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.
11.27. Dòlmens I i II de Girarols: Els dòlmens de Girarols I i II han estat datats
entorn al 3200 – 2700 a. C. Es tracta de dos sepulcres megalítics d‟inhumació
restringida, el primer en molt millor estat que el segon, del que queden només la
capçalera, part de la llosa lateral nord i la lateral de migdia.
Fotografia extreta de Josep Tarrús; 1997, durant la seva restauració; J. Tarrús,
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de
Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.
2.12 FIGUERES
12.1. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (Antic Escorxador Municipal): És
considerada per a molts com l‟obra clau de l‟arquitecte Josep Azemar i Pont.
Originalment fou escorxador, després peixateria i al 1985 fou rehabilitat com Arxiu
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 43 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Comarcal i sala d‟exposicions. És un edifici de diferents cossos i volumetria segons el
seu ús. La seva construcció està inspirada en la masia tradicional catalana, combinant
l‟ús de materials tradicionals com el maó i el ferro forjat amb d‟altres de nous com el
ferro colat a les columnes interiors.
12.2. Asil Vilallonga: L‟asil va ser fundat per Marià Vilallonga Gipuló, propietari de les
finques que havien estat de l‟antic monestir benedictí. La família Vilallonga eren uns
industrials figuerencs de ferro, que tenien un establiment de venda a la ciutat i una
farga a Darnius, que van prosperar de tal manera que van arribar a formar part de
l‟accionariat d‟Altos Hornos de Vizcaya. L‟asil va ser construït on anteriorment estaven
els edificis que havien estat ocupats pels treballadors de la línia de ferrocarril Girona-
Portbou. Des de la seva fundació, l‟asil ha estat a càrrec de les monges Filles de la
Caritat de Sant Vicenç de Paül.
És un edifici d‟estil neoclàssic i en forma de U, de planta baixa i dos pisos, i
estructurat al voltant d‟un pati. Aquest pati està envoltat per un mur de tanca amb 8
obertures seguint el motiu d‟arc rebaixat, que apareixia a l‟edifici de l‟església-convent
preexistent en aquest lloc. Aquests arcs de mig punt apareixien també en els dos
cossos laterals i a la porta central, coronada per llinda i frontó. La façana s‟aixeca com
un llenç que es sobreposa a les restes del convent dels monjos de Sant Pere de
Rodes, per tal de conformar la nova alineació de la carretera de Roses que va partir
en dos aquest conjunt.
Al costat d‟aquest edifici es troba el Convent de la Congregació de la Missió dels
Pares Paüls, construït en el mateix moment que l‟asil i pel mateix mestre d‟obres,
Joan Papell i Llenas, també sobre les restes del convent dels monjos de Sant Pere de
Rodes.
12.3. Capella de Sant Sebastià: Capella construïda en el s. XIV i totalment
reformada l‟any 1604. té el seu origen en una capelleta afegida al primer hospital de
Figueres construït el 1313. Al 1604, una vegada reformada, va ser donada a la
cofradia de la Puríssima Sang, que celebrava la “Processó de la Tramuntana” amb
motiu de la fi de les epidèmies de la pesta del s. XIV. És un edifici d‟estil barroc de
petites dimensions i d‟una sola nau orientada a ponent, amb porta d‟accés rectangular
i teulat a dues aigües, en la seva façana amb òcul i campanar de cadireta d‟un sol arc.
Destaca un gran escut en relleu molt abarrocat.
12.4. Casa Cusí / Banco Popular Español: Edifici de planta baixa, pis i galeria
superior, amb l‟afegit d‟una torre lateral construïda el 1902. En l‟edifici s‟hi
reprodueixen els trets d‟una casa-palau neogòtica, encara que l‟edifici construït per
l‟arquitecte Josep Azemar és d‟estil modernista. Va ser impulsada per la família Cusí,
industrials figuerencs de finals del XIX que es van convertir en una de les principals
fortunes de la ciutat amb la producció d‟energia elèctrica i la fabricació de ciment.
12.5. Casa de la Vila (Ajuntament) i Plaça de l’Ajuntament: Indret central de la
ciutat d‟ençà el primer eixample medieval del segle XIV, la traça actual, d‟un sever
estil neoclàssic, és obra de l‟arquitecte i mestre de fortificacions figuerenc Rafel Canta
realitzada a la primera meitat del segle XIX a partir de la reedificació de la plaça
medieval seguint la referència arquitectònica de les zones porxades del Castell de
Sant Ferran. La plaça deu la reforma al projecte del 1819. D‟aquesta intervenció
urbana destaquen especialment els edificis porxats amb arcs de mig punt sobre
imposta i pilars quadrats amb base de pedra escairada. Sense cap tipus
d‟ornamentació, pot considerar-se com una de les primeres realitzacions d‟aquest
tipus d‟edifici que posteriorment serà tan utilitzat per arquitectes isabelins (Alonso i
Cervera, 1980). Aquest espai també ha estat la plaça de l‟Ajuntament des de que l‟any
1767 el mateix enginyer encarregat de la construcció del Castell de Sant Ferran va
aixecar l‟antic ajuntament, edifici que va ser enderrocat a la dècada de 1930 i
substituït per l‟actual, projectat per Ricard Giralt Casadesús. No obstant, no es
finalitzaria fins acabada la Guerra Civil.
12.6. Casino Esport Figuerenc o Sport Figuerense: Edifici d‟ús recreatiu que fou
local social d‟un dels dos clubs que es van fusionar per formar la Unió Esportiva
Figueres, que va estar entre 1919-1921. Aquest club després es va passar al Casino
Menestral Figuerenc i al 1931 es tornen a traslladar al Gran Cafè Europa, enderrocat
el 1968. al 1991 la Unió Esportiva Figueres va tornar al Casino Esport Figuerenc per
uns mesos, per anar tot seguit, i de manera definitiva, a les oficines del nou estadi.
L‟edifici està format per diferents blocs d‟habitatges integrats i resolts en un llenguatge
molt coherent, simetritzant i de ressons historicistes. La seva resolució en materials
molt barats fan poc lluït el resultat, fent-lo un edifici molt vulnerable que en l‟actualitat
està enderrocat parcialment.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 44 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
12.7. Casino Menestral Figuerenc: Edifici modernista amb elements mudèixars.
Consta de dues plantes i golfes, amb torre de cúpula al xamfrà. L‟edifici està format
per dos cossos, el de l‟ala longitudinal i de dos pisos, albergava la sala de ball.
Actualment és una sala de concerts, una discoteca i una biblioteca. L‟altre cos de
forma rectangular i de dos pisos acull diverses activitats com seus socials,
exposicions i un bar/restaurant. Probablement fou projectat per l‟arquitecte Josep Bori,
i en el seu origen es va esdevenir la seu de la Societat del Casino Menestral
Figuerenc, destinada a fomentar les relacions d‟amistat entre els veïns de classe
mitjana i difondre les idees de la Il·lustració entre els seus associats. En el moment de
fer-se aquest inventari, la façana es trobava en procés de restauració.
12.8. Castell de Sant Ferran: Gran fortalesa d‟estil barroc de 32 hectàrees de
superfície i 3120 metres de perímetre, amb forma de pentàgon irregular estrellat amb
doble recinte de muralles, fet entre el 1753 i 1766. Actualment és una presó militar i
per tant no es pot visitar. Va ser construïda sota les ordres de diversos enginyers
militars, entre els quals destaquen: Pere M. Cermeño i Joan M. Cermeño. El castell
tenia una capacitat per 6000 persones, i és un element patrimonial de primer ordre. És
el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle
XVIII amb baluards d‟Europa. A partir del 1997 fou obert al públic a través d‟un servei
de visites guiades. La seva localització estratègica sobre un turó li permet dominar la
ciutat i el pas cap a França. És considerat Bé Cultural d‟Interès Nacional.
12.9. Cementiri Municipal de Figueres: Cementiri construït sobre un traçat de matriu
neoclàssica amb tombes del mateix estil com: la de Maria Cayolà, 1846; la Rexac, de
1849; i la Jordà Ramoneda, de 1850. hi ha també tombes d‟altres estils, modernistes i
d‟estil eclèctic. Es conserven panteons que són obra d‟arquitectes com Josep Azemar,
L. Albareda o Pelayo Martínez. El primer recinte data de 1817 i la resta entre 1824-30.
L‟any 1985 l‟antic panteó de la família Garreta va passar a dedicar-se als
“personatges il·lustres” on s‟hi conserven les despulles de Josep Maria Albert, Narcís
Monturiol, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades i Pep Ventura.
12.10. Centre de Formació Joaquim Xirau (antiga Biblioteca Popular o Fages de
Climent): Obra emblemàtica creada per l‟Assemblea de la Mancomunitat de
Catalunya a Figueres com sucursal de la Biblioteca de Catalunya, funcionant com a
entitat amb dipòsit propi, a més d‟altres usos com la realització de cursos,
conferències, reunions de cultura, etc. És un edifici de planta quadrada en el que
destaca la façana principal per la seva entrada tant monumental, flanquejada per dues
columnes de l‟ordre gegant i coronada per un frontó semicircular. Va ser parcialment
destruïda durant els bombardeigs de la Guerra Civil. El 1961 una reforma va canviar
la seva aparença. Recentment la Biblioteca va ser traslladada a la nova seu i l‟edifici
és ocupat pel Centre de Formació Joaquim Xirau, depenent de la Universitat de
Girona.
12.11. Centre Penitenciari de Figueres (abans Centre de Diligències): El nou
centre va ser inaugurat l‟any 1917, tot i que al 1914 havien estat traslladats els
reclusos que s‟estaven al Castell de Sant Ferran, utilitzat de manera provisional com a
presó militar. El nou centre penitenciari és un edifici fortificat de planta quadrada amb
un cos rectangular al davant destinat a oficines i habitatge. L‟edifici on es troben els
presoners té un primer pis cobert per terrasses i llocs de vigilància, i un cos central de
dos pisos. A la planta baixa les obertures són d‟arc de mig punt, mentre que als pisos
superior presenta llindes motllurades. També presenta fris i cornisa amb merlets i
teulada a doble vessant.
12.12. Clínica Catalunya (antiga Torre Bach): Edifici modernista de planta baixa i
dos pisos amb dues torres laterals, una de planta circular i l‟altre quadrada. Es troba
envoltat per un jardí. L‟edifici original va ser construït pel Sr. Bach de Collsacabra,
com a regal de noces a la seva muller. Durant la guerra va patir importants
destruccions. L‟any 1951 es comprat pel Doctor Requesens per convertir-lo en clínica.
12.14. Col·legi dels Germans de la Salle (Els Fossos): Edifici fundat l‟any 1907 pels
Germans de Béziers com a internar preferentment francès, tot i que després de la 1ª
Guerra Mundial va quedar obert als empordanesos. Durant la República pren el nom
de Liceu, i durant la Guerra Civil és utilitzat com a hospital. Després de la guerra és
utilitzat com a centre docent de primària, batxillerat i comerç. Actualment és un centre
d‟ensenyament concertat a primària i ESO.
L‟edifici original era d‟una planta en forma de L, amb planta baixa i dos pisos. En la
façana, la separació dels pisos és a través de motllures i presenta coronament amb
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 45 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
cornisa sobre imitacions de caps de biga. També destaquen les finestres d‟arc
rebaixat i un frontó rectangular a cadascuna de les dues façanes que trenca l‟uniforme
senzillesa de la construcció. Posteriorment es va afegir una tercera a la de dos pisos
on hi ha l‟entrada al centre.
12.15. Col·legi Paula Montal – Convent de les Escolàpies: Va ser fundada per
Paula Montal l‟any 1829, i va ser la primera escola per a nenes que va rebre el nom
de “Instituto de Hijas de María, Religiosas de las Escuelas Pilas”. Després de molts
canvis d‟ubicació, el 1885 es posa la primera pedra a l‟actual església i convent, que
s‟inaugura un any després. En els anys 1995, 1964 i 1972 Pelayo Martínez duu a
terme diverses obres d‟ampliació. Actualment funciona com a escola privada
concertada i confessional que ofereix un servei a l‟educació integral i mixta de la
infància i la joventut. Regenta la titularitat de l‟Escola de congregació de Filles de
Maria Religioses de les Escoles Pies (Escolàpies). Actualment aquesta congregació
està present a 19 països amb més de 800 religioses. Pel que fa a l‟arquitectura, la
façana es presenta dividida en dos cossos de la mateixa alçada: l‟edifici del convent i
el del col·legi. El primer, de dues plantes, separa els dos nivells de cornisa. A l‟inferior,
porta d‟entrada de doble arc ogival, i el superior rosassa. Emmarca aquesta façana
pels extrems, dos cossos verticals amb motius decoratius d‟inspiració gòtica. L‟edifici
de les escoles té tres plantes amb finestres rectangulars i nivells molt diferenciats per
cornises. Per sobre del darrer pis hi ha doble cornisa separada per un fris, i per sobre,
definint l‟eix central de la façana, un motiu ornamental a manera de volutes.
Conjunt format per una església d‟estil neogòtic, tipològicament similar a la capella del
Cor de Maria de Figueres i l‟església del Sagrat Cor de Girona, projectades per
l‟arquitecte diocesà Manel Almeda, i el cos de l‟edifici que acollia la residència de les
monges i l‟escola per a nenes. L‟any 1928 l‟arquitecte Pelayo Martínez va aixecar la
façana de nova planta i amb un estil eclèctic, en la que destaca especialment la
reforma de l‟entrada projectada l‟any 1930 amb uns criteris que avancen les pautes de
la modernitat.
12.17. Casa Cases: Pujada del Castell núm. 9. Edifici d‟estil modernista construït a
finals del XIX del qual destaca l‟estructura de la façana. El primer pis presenta tribuna
en pedra de dos finestrals semicirculars separats per columnes de fust cilíndric prim,
aguantat sobre mènsules. El segon pis incorpora un balcó sobre tribuna, amb llinda
amb motivació floral. Cornisa semicircular amb decoració floral. Dóna lloc a terrassa
amb balaustrada. Arc superior amb pedra, motius florals, aguantat per dos elements
verticals –a modus de pinacle– laterals, amb medallons i ornamentació floral.
12.18. Convent de les religioses de Sant Josep: La Congregació va ser formada
l‟any 1872 i estava dedicada a l‟atenció dels malalts. No és fins el 1876 que el
Marquès de la Cuadra dóna a la congregació la casa que avui ocupen. L‟edifici es
troba situat en una cantonada, amb una façana secundària cega i una altra de
principal dividida en dos cossos. El primer, el constitueix l‟església amb façana
ordenada en vertical amb dos registres, un per la porta i un per la rosassa, seguint
una composició neogòtica barrejada amb elements clàssics. El segon cos de la
façana correspon al convent. Presenta tres registres, el primer amb petites obertures,
el central que inclou els dos pisos de finestres grans amb llinda ornamental, i el
superior, un atell amb ulls de bou i cornisa superior.
Fotografia extreta de Santaló, Jaume; Estudi i catalogació del patrimoni i la història
contemporània de Figueres, Ajuntament de Figueres, Figueres, 2003.
12.19. Convent dels Caputxins: Convent que els monjos caputxins varen haver de
construir en ser enderrocat el seu convent original emplaçat, des del segle XIV, al turó
que seria ocupat per la construcció del castell de Sant Ferran. El nou convent fou
bastit entre 1757 i 1760 en un raval de Figueres molt ric en aigua i hortes. Funcionà
com a tal fins a la desamortització de 1836. De propietat estatal a partir d‟aquell
moment. L‟any 1877 passà a ser municipal i durant el darrer terç del XIX va ser
objecte de diversos intents frustrats per convertir-lo en seu del quarter de la guàrdia
civil, l‟audiència i la presó. Des de llavors s‟ha utilitzat com a magatzem municipal,
parc de bombers, dipòsit municipal i, fins i tot, com a vivenda precària d‟immigrants
arribats a les dècades de 1960 i 1970. El 2003 seu de l‟Escola-taller municipal i es
trobava en una fase molt lenta de restauració per part de la mateixa escola.
Té l‟accés per una placeta i una façana simple, de pedra sense treballar, composta
únicament de portada i rosassa. L‟interior estava cobert amb volta i tenia tres capelles
laterals a cada costat. El claustre annex era petit i estava totalment voltat de jardins i
hort. Cal destacar també els assecadors de cadàvers que es troben sota la cripta de
l‟església (Alonso i Cervera, 1980).
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 46 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Fotografia extreta de Santaló, Jaume; Estudi i catalogació del patrimoni i la història
contemporània de Figueres, Ajuntament de Figueres, Figueres, 2003.
12.20. Ermita de Sant Pau de la Calçada i casal: Conjunt format per una ermita
romànica i un casal del XIX construït sobre una masia medieval preexistent amb un
llenguatge eclèctic neogòtic. D‟aquest edifici destaca la torre d‟evidents ressons
medievalitzats i la presència d‟un gran jardí davant la façana principal. La reforma
l‟enceten els propietaris, la família Gayolà-Senillosa, que l‟any 1876 remodelà i amplià
considerablement convertint-lo en una imponent casa pairal-palau amb jardí.
Pel que fa a l‟ermita, presenta una sola nau, amb volta de canó i capçalera
semicircular, porta d‟arc de mig punt, finestra de doble biaix i remat a la façana amb
un petit campanar de cadireta d‟un sol arc.
Cal identificar l‟ermita amb la cel·la de Sant Pau de Lirlir, confirmada com a possessió
del monestir de Sant Martí de la Muga l‟any 844 per Carles el Calb. Al segle XII consta
com a possessió de Santa Maria de Vilabertran. L‟any 1421, l‟església quedà molt
malmesa a conseqüència d‟un aiguat i era reconstruïda el 1585. Actualment és un
santuari on se celebra un aplec el tercer diumenge de febrer.
La datació de l‟ermita presenta problemes per les reconstruccions que ha sofert;
tanmateix, podem considerar la part original de l‟obra del final del segle XI o ja del
segle XII. Està situada al costat d‟on passava la Via Augusta.
La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat extreta de Les Guies Comarcals de
Catalunya Romànica, any 2000.
12.21. Església de la Immaculada: L‟església actual s‟aixeca en el lloc on es trobava
anteriorment l‟antiga Església de Sant Francesc del convent del Franciscans. És un
edifici de planta rectangular i de línies modernes. Consta d‟una planta de soterranis on
hi ha la cripta, mentre que en la planta principal hi ha el temple, amb una capacitat per
508 feligresos, i les dependències pròpies del culte. A la banda est hi ha una primera i
segona planta destinada a habitatge del mossèn. La façana presenta pòrtics en la
planta baixa que enllacen en una barana del primer pis, dividit en tres registres de tres
finestres cada un. A la part superior i central de la façana hi ha un campanar de tipus
quadrangular.
12.22. Església de Sant Joan de Vilatenim: Església romànica documentada per
primera vegada l‟any 974, quan Guinedilda i el seu fill Gaufred donaren uns alous
propers a l‟església a Santa Maria de Vilabertran. Al segle XII esdevenia domini de
Santa Maria de Vilabertran, donació confirmada pel bisbe de Girona i el papa
Alexandre III. Consta d‟una sola nau amb un àbsis semicircular també del període
romànic, i dues capelles laterals, a mena de creuer, del gòtic inicial. La construcció es
feta amb còdols i lloses de diferents tamanys i la portalada actual és gòtica, d‟un sol
arc de mig punt adovellat. L‟aspecte actual de l‟església, però, és resultat de la
fortificació que se li practicà durant els episodis bèl·lics del segle XII. Actualment
també té l‟estatus de Bé Cultural d‟Interès Nacional.
12.23. Església Parroquial de Sant Pere de Figueres: Esvelta nau gòtica genuïna,
ampliada amb un absis poligonal i transepte que imita l‟estil gòtic, adaptant-se a la
part preexistent. D‟aquesta manera, tot l‟edifici i el seu campanar de planta quadrada i
cos superior octogonal presenten una notable unitat d‟estil. Està construïda amb
pedra calcària i els murs laterals de la nau són apuntalats per ferms contraforts que a
la seva part alta tenen gàrgoles esculpides. El mur meridional presenta quatre
finestrals d‟arc apuntat, amb mainell i decoració d‟arabesc calat a l‟intradós. Conserva
restes del temple del segle XII i XIII, tot i que és mencionada per primera vegada el
1020 quan al voltant seu s‟hi bastí el nucli medieval de Figueres. Va ser reconstruïda
entre 1941 i 1948 amb carreus de pedra i seguint l‟estil gòtic de l‟antiga nau, mentre
que la seva decoració interior va comptar amb la participació de l‟escultor Frederic
Marés i el pintor Ramon Reig. Del temple gòtic original es conserva la nau amb voltes
de creueria i els contraforts.
12.24. Fàbrica d’aiguardent Vi Pey o Vins Garriga: Arquitectura de façana
prototípica de magatzems, en part construïda com a tanca i en part ocupada per
espais útils coberts, basada en la utilització del sistema constructiu d‟obra de rajol i en
la reiteració de sèries d‟arcades d‟escala monumental sobre pilastres.
Fàbrica d‟aiguardent i magatzem de vi promoguda, el 1880, pel comerciant Paulí Pey
Mallol, en el nou barri industrial format amb l‟arribada del ferrocarril a la zona est de la
ciutat, que venia a afegir-se a l‟antic sector industrial format a mitjans del segle XIX en
l‟àrea a l‟entorn de l‟actual plaça de l‟Escorxador. Amb un alambí de 500 litres i uns
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 47 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
espaiosos magatzems, aquesta era una de les més importants fàbriques d‟aiguardent
de la Figueres de finals del segle XIX i, juntament a la fàbrica Gironella del mateix
carrer, en l‟actualitat se‟ns mostra com una de les millors peces del patrimoni
industrial de la ciutat. Sobresurt la seva xemeneia.
12.25. Fàbrica d’aiguardent Vi Gironella: Casa fàbrica aixecada en dos cossos –
magatzem i habitatge en planta superior en la finca cantonera, i magatzems de planta
baixa al carrer del Progrés- seguint en el primer cos una planta clàssica tripartita i
simètrica de llenguatge eclèctic. La façana principal presenta una gran portalada
arcada sobre basament de pedra sobre la qual s‟hi desplega un balcó corregut, tres
obertures i òculs a la planta golfes rematada per una cornisa i balustrada. La llarga
façana lateral, de planta baixa i continuació de la principal, s‟estructura mitjançant
obertures seriades en arcada, òculs superiors i balustrada en el remat que remeten
més pròpiament a l‟arquitectura prototípica dels magatzems industrials.
Fou una fàbrica d‟aiguardent, magatzem de vi a l‟engròs i habitatge promogut per
Julià Gironella Buscall –en part sobre una anterior edificació de l‟any 1877- al nou
barri industrial i comercial format a l‟est de la ciutat amb l‟arribada del ferrocarril.
12.26. Fàbrica de gas Eres de Vila: Aquesta fàbrica de gas, aixecada entre 1859 i
1860 se situa des d‟un inici en la seva actual ubicació. Va experimentar diverses
reformes i la seva imatge d‟avui dia correspon al projecte d‟ampliació que Ricard Giralt
Casadesús elaborà, sobre una reforma de 1927 de Duran y Reynals, per tal de
reconstruir la fàbrica que havia estat afectada pels bombardeigs de la Guerra Civil. Ja
en la dècada de 1970, la construcció d‟un gran bloc d‟habitatges en la seva part
posterior, mutilà de forma irreversible el conjunt del que havia estat una de les
primeres grans instal·lacions fabrils de la ciutat.
L‟edifici estigué format inicialment per una sèrie d‟arcades de rajol apreciables encara
a l‟actualitat en el pati interior. Fou reconfigurat en la seva façana per Ricard Giralt
Casadesús amb la integració d‟una planta superior amb finestres en sèrie horitzontal a
banda i banda de la portalada monumental, que es relaciona amb la seva producció
per indústries i equipaments.
12.27. Antiga central tèrmica d’Hidroelèctrica Empordà: Edifici industrial de planta
baixa i pis en un cos central. Té dos cossos laterals rectangulars, el de l‟esquerra és
molt simple i el de la dreta és molt més modern. L‟edifici formava conjunt amb una
casa del carrer Sant Pau, núm. 46 (abans Cervantes) propietat del baró de Serrahí. El
1924 Carles Cusí ven tot el conjunt (casa, fàbrica, jardins, paller, etc.) a
l‟Hidroelèctrica de l‟Empordà, que la utilitzarà per al Gas pobre. Així, en els solars
annexos es construirà un edifici amb una central tèrmica per prevenció i reserva en
cas d‟avaries.
12.28. Fundació Clerch i Nicolau – Escola d’Arts i Oficis: L‟edifici originalment era
ocupat per una comunitat de l‟església evangelista. L‟any 1932 fou comprat per
l‟Ajuntament gràcies a un llegat de Joan Clerch i Nicolau (llegat del 1912) i destinat a
Escola d‟Arts i Oficis. Posteriorment va ser tancat i reobert, entre 1974 i 1979, per
albergar IES Narcís Monturiol. Un temps després, aquest institut s‟ha traslladat a un
edifici de nova planta, fet que ha permès que l‟edifici torni a acollir l‟Escola d‟Arts i
Oficis a més del Conservatori de Música. Es tracta d‟un edifici d‟estil eclèctic, ordenat
horitzontalment per motllura, fris i cornisa, en planta baixa i pis. Verticalment presenta
un cos central més avançat, ordenat per dos ordres eclèctics (l‟inferior de pilastres
adossades imitant l‟encoixinat rústic, i en el primer pis el geomètric). Totes les
obertures de la façana estan emmarcades per arcs de mig punt amb dovelles.
Coronat la mateixa hi ha un fris amb triglifis i mètopes que aguanta la cornisa,
avançada en el cos central. A sobre, a nivell de la terrassa, hi ha un frontó trilobulat
amb obertura central i decoracions escultòriques i esgrafiats.
12.29. IES Ramon Muntaner (antic Convent dels Franciscans de Sant Francesc):
L‟actual centre docent ocupa l‟antic convent dels frares Franciscans. Aquests
s‟estaven a Figueres des de 1483, amb el primer convent situat a prop de la carretera
de França i destruït per la guerra de la Independència (1808-1814). Poc després, al
1826, van construir aquest centre que seria abandonat poc després, a l‟any 1835,
quan passaria a mans de l‟estat. Després passaria a tenir diferents usos, primer en
caserna de cavalleria, després es pensava convertir-lo en presó, però finalment l‟any
1839 es va optar per un centre d‟ensenyament anomenat “Colegio de Humanidades”.
A partir del 1848 va acollir l‟”Instituto Nacional de Segunda enseñanza de tercera
clase” que en poc temps seria elevat a primera classe. Aquest institut d‟ensenyament
mitjà té ara el nom de Ramon Muntaner i és el més antic que hi ha en tot l‟estat
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 48 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
espanyol. L‟església del convent fou enderrocada i en el seu lloc s‟aixeca l‟actual
parròquia de la Immaculada.
12.30. Museu de l’Empordà: Edifici modern i funcional, fet el 1971, que aplega una
notable col·lecció d‟arqueologia, art i història de l‟Empordà, i una important mostra
d‟art, especialment de pintura dels segles XVII al XX, amb predomini de la pintura
catalana dels s. XIX i XX.
Fotografia extreta de Montse Catalan-ECSA, 1992.
12.31. Parc Bosc Municipal: Amb 44200 m2 és l‟espai verd més gran de la ciutat. Té
forma pentagonal i s‟entrellacen els traçats geomètrics i zones de bosc. Al centre hi ha
les escales principals que porten a una gran plaça central que ordena tot el parc i a
partir de la qual neixen es diversos camins que arriben a tot el parc. El projecte fou de
Ricard Giralt i Casadesús, i inicialment era perifèric a la ciutat i actualment es troba
envoltat d‟edificis.
12.32. Plaça de braus: Plaça de braus d‟estil neomoçàrab de planta octogonal que
conté en el seu interior el cercle de graderies, amb façana lliurada amb alineació
rectilínia del carrer on se situen els eixos centrals d‟accés. Les obertures d‟arcades de
radi ultrapassat en la planta baixa i la gran portalada d‟accés amb emmarcament de
rajol vist i un remat de coberta que recorda el merlet, doten al conjunt d‟una estètica
eclèctica i exòtica que a les darreries del segle XIX s‟utilitzà abastament en la
construcció d‟aquest tipus d‟equipaments.
12.33. Plaça Ernest Vila. Abans Hospital del Pobres (o de la Caritat) i Església de
Sant Baudili: Antigament era un hospital construït el s. XVIII (1683) gràcies a una
donació privada. L‟any 1748 és reformat a càrrec de Josep Fabré. Era un hospital de
planta quadrada amb sales entorn a un pati interior central. Annexa al seu costat hi
havia l‟Església de Sant Baudili. El 1938 és durament castigada pels bombardeigs de
la Guerra Civil i el 1961 es decideix enderrocar-la. L‟hospital cedeix els terrenys a
l‟Ajuntament que hi construeix la Plaça Ernest Vila, metge de l‟antic hospital. En
contraprestació, l‟Ajuntament cedeix els terrenys per construir el nou hospital. Aquesta
plaça té planta circular inscrita en un paral·lelogram irregular format per quatre carrers
amb una zona central ajardinada que conté una font lluminosa dissenyada per
l‟enginyer Buïgas el 1965.
12.34. Plaça del Gra: Aquesta plaça, dedicada al mercat de cereals, fou un dels
punts de trobada i d‟intercanvi de productes de la població. Al centre de la plaça hi ha
una de les construccions més representatives de la ciutat, una original estructura de
cobriment en ferro, fusta i teules per a mercat que serveix per resguardar-se de la
pluja.
Coneguda inicialment com a Plaça dels Monjos per haver-se format a partir de 1807
amb la construcció del convent dels benedictins en el que en aquells moments eren
els afores de la ciutat. La seva consolidació urbana li vingué donada per l‟obertura,
l‟any 1854, de la nova carretera de Figueres a Roses traçada sobre el convent ja
desamortitzat i, especialment, l‟any 1877 amb la ubicació de l‟estació del ferrocarril i el
progressiu desplaçament de la centralitat de la ciutat cap aquest sector en detriment
dels barris del nord i nord-oest. La configuració del seu aspecte actual és de l„any
1886 quan a iniciativa de diversos particulars i amb la col·laboració destacada de
Marià Vilallonga, l‟Ajuntament impulsà el seu cobriment i la destinà a mercat de
cereals en detriment de l‟antiga plaça del Gra situada al casc antic de la ciutat (actual
plaça de les Patates).
12.35. Rambla i monument a Narcís Monturiol: És el passeig central de la ciutat i
l‟espai urbà més emblemàtic, on s‟hi concentra la major activitat comercial i on
s‟articula l‟eix comunicatiu entre el nucli antic i la resta de ciutat posterior. El seu
origen té lloc el 1831 amb el projecte higienista i urbanístic de l‟enginyer militar Antoni
Lasauca amb el cobriment de la riera Galligans, que discorria a peu de la muralla
medieval de la ciutat. Aquest cobriment i posterior urbanització de la Rambla de
Figueres venia a refermar el progressiu desplaçament de la centralitat de la ciutat vers
el sud connectant el nucli històric amb els ravals que, des del segle XVI, s‟hi havien
anat formant i, alhora, a oferir un nou espai de residència, intercanvi econòmic i
sociabilitat. Al 1862 l‟espai resultant es destina a passeig públic i es planten els
arbres. Al 1917-18 es duu a terme la urbanització i la reforma projectada per
l‟arquitecte Ricard Giralt Casadesús, moment en el que s‟inaugura el monument a
Narcís Monturiol. Finalment, al 2002-03 té lloc una darrera reforma a càrrec de Carles
Teixidor.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 49 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
12.36. Teatre Municipal El Jardí: Edifici de dues plantes, golfes i terrat. La façana
s‟articula en cossos geomètrics i amb unes separacions decoratives de tipus imperi.
Hi ha també tres portals d‟entrada situats un al costat de l‟altre. Va ser construït per
l‟arquitecte Llorenç Ros i Costa i impulsada per la família Pagès, uns industrials
figuerencs que s‟havien convertit en una de les fortunes de la ciutat. L‟any 1990-91 es
va fer una rehabilitació integral i va esdevenir-se Teatre Municipal de Figueres.
Actualment també acull el departament de Cultura de l‟Ajuntament de Figueres.
12.37. Teatre-Museu Salvador Dalí i Plaça Gala i Dalí: L‟antic teatre municipal
d‟estil neoclàssic, construït entre 1848 i 1850 per l‟arquitecte Josep Roca i Bros, va
ser destruït en bona part el 1939. A partir de 1966 ha estat restaurat i se li ha construït
una interessant cúpula de retícula metàl·lica. L‟antic teatre va estar abandonat des del
final de la Guerra Civil quan havia estat parcialment destruït. El 1974 Salvador Dalí el
transformà en el Teatre-Museu Dalí, que conté el més gran ventall d‟obres que
descriuen la seva trajectòria artística. La Plaça Gala i Dalí, antiga Plaça de Peix o
Plaça del Teatre, és d‟origen medieval i ha estat objecte de successives reformes.
Actualment funciona com a prolongació del Teatre-Museu Dalí, amb escultures i altres
elements.
12.38. Torre Galatea. Muralla i Torre Antiga Casa Gorgot: Casal d‟estil neoclàssic
del s. XVII, ara decorat i pintat de manera estrident. Fou la residència de Salvador
Dalí. Conserva un fragment de muralla i una torre cilíndrica cantonera que conformen
les darreres restes que es conserven de la fortificació medieval que defensava la vila
de Figueres. L‟any 1931 va ser reformat per l‟arquitecte Pelayo Martínez Paricio.
Salvador Dalí va reconvertir-la en la Torre Galatea a mena d‟homenatge a Gala i en
honor a tots els enigmes. Actualment és la seu de la Fundació Gala-Dalí i allotja una
part de les sales d‟exposicions del Teatre-Museu. Es troba prop del Teatre-Museu,
adossat a l‟antiga Torre Gorgot, que formava part de l‟antiga muralla. És declarat Bé
Cultural d‟Interès Nacional.
12.39. Mas Avinyó i capella de Sant Antoni: Masia senyorial amb façana amb portal
adovellat d‟arc de mig punt i una finestra coronella gòtica que no ha conservat el
mainell. La capella particular adossada, s‟estructura amb una nau amb absis poligonal
orientada al nord. El seu mur lateral de ponent presenta una porta adovellada i al seu
damunt, un campanar de cadireta d‟un arc. El conjunt de la construcció és de
pedruscall i argamassa. El mas fou aixecat per Pere Avinyó, membre d‟una de les
famílies rurals més importants de l‟Empordà originària de Peralada, posteriorment
emparentada amb la família de Camps, futurs marquesos de Camps. El conjunt de la
masia i la capella va ser reformat a la dècada de 1990 i adequat com a restaurant i
saló de banquets.
12.40. Casa de pagès a Vilatenim: Masia construïda sobre una base tardomedieval
de la qual es conserva part de la seva volumetria. Les successives ampliacions dels
segles XVIII i XIX introdueixen les reformes en obertures, l‟aparició de balcons i una
decoració interior de falses voltes, pilastres i motllures de guixos que ens remeten al
progressiu enriquiment i significació social dels seus propietaris, expressat també en
la tanca del pati amb portal exterior i elements com la capelleta que pretenen ennoblir
i diferenciar aquesta construcció del conjunt de masies del seu entorn. Aquesta masia
fou propietat de la família de grans hisendats Pagès, principals propietaris del pla de
Vilatenim en el s. XIX, amb un dels seus membres, Joan de Pagès i Nouvilas, que fou
president de la primera comissió directiva de la Societat d‟Agricultura de l‟Empordà el
1846 i diputat provincial pel districte de Figueres els anys 1858-1860. A la dècada del
1990 aquesta gran masia va ser restaurada i rehabilitada com a restaurant i saló de
banquets.
12.41. Mas Subirós (Palol de Vilatenim): Edifici representatiu de la masia del s. XVII
molt ben conservat en la seva estructura. Presenta un portal adovellat d‟arc de punt
rodó i finestres rectangulars amb senzills motius en relleu. La disposició de les
dependències annexes amb grans arcades que sostenen la coberta a dues aigües,
ens remeten a la configuració original del mas i a la seva importància econòmica.
12.42. Casa de Gayolà (o Deulofeu): Casal renaixentista documentat ja des del s.
XVI en el raval format a la porta sud de la ciutat, és una de les edificacions més
antigues que és conserven a Figueres. La reforma que s‟hi portà a terme l‟any 1967
reinterpreta els esgrafiats tradicionals i els detalls de serralleria a la manera de les
solucions de l‟arquitectura popular tardomedieval, fet que li permet mantenir l‟aire
d‟època.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 50 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
12.43. Plaça de les Patates: Conjunt format a les primeres dècades del segle XIX
sobre l‟espai i les runes del que havia estat la muralla del primer eixample urbà de
Figueres de 1361. Aquest espai, que quedà seriosament afectat pels estralls de la
Guerra Gran (1793-95) i posteriorment per la del Francès (1808-1814), va ser
primerament revitalitzat amb la instal·lació del mercat de grans l‟any 1823 i, a partir de
1844, per la urbanització de l‟actual plaça de les Patates que donà sortida als carrers
que fins aquell moment eren culs de sac contra l‟antiga muralla. Progressivament
edificat a partir d‟aquestes dates, el conjunt del carrer de la muralla i la plaça de les
Patates, però, va perdre centralitat dins la trama urbana de la ciutat en desplaçar-se
aquest cap al sector est on s‟hi ubicà l‟any 1877 l‟estació del ferrocarril i el nou pol de
creixement de la ciutat.
12.44. Casa Matas: Gran casal tardobarroc originalment unifamiliar que està
configurat mitjançant la reiteració d‟eixos verticals de les obertures de volada
decreixent. Originàriament, el portal d‟entrada i la façana principal es trobaven
d‟esquena a la muralla, però amb el seu enderroc i les diverses reformes varen obrir
aquest casal cap al carrer de la Pujada del Castell seguint una disposició mimètica de
la façana principal original. Aquest gran casal setcentista va ser la residència de
personatges il·lustres de Figueres, de la mateixa manera que l‟any 1939 es va
convertir en Jutjat de Primera Instància, i entre la dècada de 1950 i la de 1990 va
allotjar la Clínica Figueres.
12.45. Casa Albert Terrades (actual Museu del Joguet de Catalunya): El casal
original va ser aixecat el 1767 pel mateix enginyer que va projectar el Castell de Sant
Ferran, Pedro Martín Cermeño. Va ser promogut per Josep Albert Terrades en part
sobre les muralles de la vila i va ser la residència de la família Albert Terrades, grans
propietaris ennoblits a inicis del segle XIX amb el títol de Barons de Terrades. Des del
1906 fins a la dècada de 1960 es va convertir en el Gran Hotel París, el més important
i luxós hotel de la ciutat durant dècades, que va comportar una reforma i ampliació de
la qual es deu la imatge actual de l‟edifici. El 1982 va ser novament convertit en
Museu del Joguet del col·leccionista Josep M. Joan Rosa, encara que de manera
provisional. Posteriorment, el 1998 va ser inaugurada la seva completa rehabilitació
com a Museu del Joguet de Catalunya. Malgrat tota aquesta forta transformació a la
que ha estat subjecte l‟edifici, la porta d‟entrada amb la data, les obertures amb
l‟emmarcament de carreus, la cantonera arrodonida, l‟escalinata, etc., són elements
que ens permeten imaginar la configuració original del casal que havia de resultar
molt similar a l‟ala de la residència del Governador en el pati d‟armes del Castell de
Sant Ferran, amb alguns detalls arquitectònics de la qual coincideix amb precisió. De
fet, aquest casal setcentista, juntament amb la casa Matas, és el més important
d‟aquesta època que es conserva en la ciutat.
12.46. Casa de Romà: Gran casal d‟estil neoclàssic amb jardí posterior que
constitueix el primer exemple d‟aquest tipus en la ciutat de Figueres, avançant-se en
prop de 30 anys a l‟obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros executaria per a grans
propietaris rurals instal·lats a la ciutat. Durant la postguerra, els salons de la planta
noble, d‟una gran alçada, varen ser subdividits amb un entresolat que s‟expressa en
façana en els òculs sobre els balcons, i el conjunt es convertí en un edifici
plurifamiliar.
12.47. Creu de Terme a la Plaça de la Creu de la Mà: Creu en pedra calcària sobre
fust i capitell corinti. Al creuer porta escolpit un Crist crucificat. El basament és de vuit
costats.
12.48. Casa Puig Descals: Casal neoclàssic que fou promogut per Joan de Puig i
Descals, gran propietari de Santa Llogaia d‟Àlguema i de Darnius, ennoblit amb el títol
de Baró de les Rodes l‟any 1848. L‟edifici està estructurat mitjançant eixos verticals i
balcons de la volada decreixent amb una gran portalada d‟accés i originalment amb
un generós jardí lateral del qual encara se‟n pot apreciar un fragment de la tanca. És
interessant destacar la relació que la façana principal, més majestuosa, estableix amb
les façanes laterals que abocaven al jardí, més senzilles i domèstiques.
12.49. Casa Pont de Vinyals: Aquest gran casal és se‟ns dubte la més destacable
del seu estil a la ciutat i ha estat considerada una de les cases urbanes més belles de
Catalunya. És obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros, autor també del Teatre
Municipal, i forma part d‟un conjunt de reforma urbana de la part més antiga de la
ciutat i sobre uns terrenys que fins aquells moments eren de propietat municipal. Es
troba situat sobre un solar amb gran desnivell, amb la façana principal al carrer de la
Jonquera, servint de referència per a les altres cases, i amb unes altres façanes
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 51 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
orientades al teatre i a l‟església parroquial. El casal presenta un abundant repertori
estilístic neoclàssic que accentua la noblesa i nitidesa conceptual del seu disseny, per
exemple, portalades que emmarquen l‟entresolat d‟arc de mig punt motllurat,
emmarcament de les dues plantes i golfes amb grans pilastres jòniques, entaulament i
cornisa de grans dimensions.
12.50. Casa Fages: Gran casal plurifamiliar que va ser un dels principals edificis de la
recentment coberta Rambla. S‟aixeca sobre una gran planta rectangular que abasta
tres carrers, desplegada amb una complexa modulació de cossos angulars
lleugerament sortits, on la planta noble o principal només és remuntada per un altre
pis de balcons amb els que constitueix un sol fust gegant rematat superiorment amb
un fris de finestrals sobre la cornisa. Tot plegat, es troba sobre un basament també
gegant d‟arcades de mig punt de doble alçada que inclouen les mitges llunes de l‟atell.
En aquest edifici la plàstica ornamental de garlandes i medallons encastats ja té una
presència notòria i a més a més, en l‟important vestíbul que s‟obre al carrer dels
Enginyers, es desplega un sistema arquitectònic més complex al voltant del pòrtic
filtre i de l‟escala amb ull i lluernari.
12.51. Fàbrica de pells adobades Bassols (actual escola Pallach): Edifici industrial
d‟estil neoclàssic, bastit el 1856, obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros que mostra la
seva preocupació per la relació de l‟arquitectura i la ciutat en dissenyant-lo donant-li
extrema importància a la façana i la seva relació amb l‟espia públic. Serà conegut,
inicialment, com “Curtits Pujol”. La façana presenta una estructuració mitjançant
cantoneres i portals de pedra treballada; llindes, brancals i encornissaments amb obra
de fàbrica, combinant-los amb les necessitats de l‟edifici. La polivalència de l‟edifici
gràcies al disseny d‟un seguit de portalades i obertures, algunes disponibles i altres
previstes, a permès adaptar l‟edifici als diferents usos que al llarg de la seva història
ha tingut. A més, permet integrar correctament l‟edifici al seu entorn urbà evitant la
construcció d‟un tipus d‟edifici fabril aïllat per murs llargs i opacs.
El 1886 es converteix en convent-escola de les Dominiques de la Presentació, quan
fugen de França i es dirigeixen a diferents punts d‟Espanya, on es dediquen a
l‟educació de les noies de classe acomodada. D‟aquí que l‟edifici també fos conegut
amb el nom de “Convent de les Franceses”. L‟edifici té dues façanes senzilles amb
planta, pis i altell, ordenats en base a un cos central i dos de laterals suaument sortits.
A l‟interior hi ha un pati central rectangular amb estructura de dobles arcs de mig punt
inicialment oberts per a l‟ús industrial i després tancats pel convent, l‟escola i
l‟església de la Mare de Déu de Lourdes, aquesta última construïda tocant el convent i
destruïda el 1936 a causa de la guerra. L‟internat de nenes va estar en actiu fins l‟any
1990, moment en que va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i convertit en
l‟escola pública d‟educació primària, Lluís Pallach.
12.52. Casa Joanama: Petit edifici neoclàssic atribuït a l‟arquitecte Josep Roca i Bros
el qual, en una amplada de poc més de cinc metres i mig, aplica una pauta de
sobreposició de dos ordres gegants de dos plantes, el més baix resolt amb pilastres i
dintells de carreus, el fust o cos principal amb dos pisos emmarcats per les pilastres
estriades que suporten amb els semicapitells i una petita cornisa la planta de remat
que presenta diversos motius ornamentals sobresortits i encastats.
12.53. Casa Alegret: Casa d‟estil neoclàssic de dimensions molt petites atribuït a
l‟arquitecte Josep Roca i Bros. Va ser promogut per Pere Alegret Presas, important
fabricant de sabó nascut a Figueres l‟any 1813, un dels principals contribuents de
Figueres des de mitjans del s. XIX i destacat membre del partit progressista figuerenc
en representació del qual va ser regidor de l‟ajuntament en múltiples ocasions.
Presenta restes de policromia en els estucs de la façana imitant els marbres. A
l‟interior destaca el pati voltat de balconeres amb interessants detalls d‟obra i
serralleria d‟època. L‟any 1999 l‟edifici va ser recuperat com habitatge unifamiliar.
12.54. Casa Polí Deseia: Antigament era la Fonda Deseia que a finals del s. XIX va
convertir-se en l‟Hotel Comerç, un dels més antics i importants de Figueres fins el
primer terç del s. XX. El seu promotor -Abdó Polí- fou alcalde de la ciutat el 1855-56 i
el seu fill tinent alcalde el 1869-70. L‟hotel acollia als baixos el Cafè Novetats, punt de
trobada de les diligències de Perpinyà a Barcelona. A la dècada de 1960 el cafè va
ser reformat i convertit en Cafeteria Astoria, d‟estètica moderna en el seu moment que
jugà un paper important com aparador social de la Figueres de les darreres dècades
del franquisme. L‟edifici s‟inscriu dins del que podríem anomenar estil tardo-isabelí.
Dins el neoclassicisme mostra una major llibertat formal amb la tendència a la
valoració d‟elements ornamentals, entre els que destaquen especialment les pilastres
jòniques de fust requadrat amb relleus d‟estil imperi al seu interior.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 52 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
12.55. Casa Bosch (coneguda també com a Casa Bonaterra): Habitatge
plurifamiliar, promogut pel sastre i comerciant Josep Bosch i Sastre, que reflexa
perfectament -juntament amb les cases Alegret, Joanama o polí Deseia- la promoció
econòmica i social de l‟element comercial de la Figueres de mitjans del s. XIX, i de la
ciutat en el seu conjunt. Es tracta d‟un edifici d‟estil neoclàssic bastit en una petita i
difícil cantonada. Hi destaquen els plafons refosos en els plafons cecs entre els eixos
de les obertures i una plàstica ornamental de garlandes i medallons encastats propi
de la obra de l‟arquitecte Josep Roca i Bros a partir de la dècada de 1850.
12.56. Casa Trullol (o de Rafel Molins): Casal promogut per Sebastià Trullol,
propietari rural de Cabanelles i un dels membres impulsors de la Societat d‟Agricultura
de l‟Empordà constituïda l‟any 1846. L‟edifici és d‟estil tardo-isabelí, neoclassicisme
amb major llibertat formal i tendència cap a una major valoració dels elements
ornamentals malgrat que l‟organització planimètrica i l‟estructura bàsica de les
façanes reprodueix els models habituals. Introdueix l‟ordre corinti a les pilastres,
terracotes guarnint els emplafonats i abarrocament de les cornises, evidencien que
l‟ús dels ordres pren un caire aleatori que preludia les postures romàniques que poc
després s‟imposaran en la pràctica arquitectònica.
12.57. Casa Martori: Habitatge plurifamiliar de nova planta promogut pel militar
Vicens Martori i Serra, amb projecte del mestre d‟obres municipal Francesc Puig
Saguer. És un magnífic exemple d‟arquitectura d‟influència rocabrosinana que varen
desplegar els mestres d‟obres figuerencs entre 1870 i 1890. L‟edifici és d‟estil eclèctic
sobre pauta neoclàssica, amb la façana estructurada mitjançant una planta noble amb
balcó parcialment corregut, eixos verticals emfasitzats amb un fals frontó i balcons
decreixents rematat per òculs a la planta golfes.
12.58. Congregació de les Reverendes Mares Escolàpies: Conjunt format per una
església d‟estil neogòtic, tipològicament similar a la capella del Cor de Maria de
Figueres i l‟església del Sagrat Cor de Girona, projectades per l‟arquitecte diocesà
Manel Almeda, i el cos de l‟edifici que acollia la residència de les monges i l‟escola per
a nenes. L‟any 1928 l‟arquitecte Pelayo Martínez va aixecar la façana de nova planta i
amb un estil eclèctic, en la que destaca especialment la reforma de l‟entrada
projectada l‟any 1930 amb uns criteris que avancen les pautes de la modernitat.
12.59. Casa Jordà: Gran casal edificat de nova planta pel gran propietari i banquer
Rafel Jordà (1885). Originalment, el casal comprenia un extens jardí que avui ha estat
edificat en bona part. L‟edifici original, dividit ara el diverses propietats, conserva un
magnífic sòcol de pedra de Figueres i una variada motlluració amb estucs, pedra
natural i pedra artificial. L‟any 1888, la Guía de Figueres y pueblos del Ampurdán
considerava aquest edifici com la millor casa de la ciutat.
12.60. Casa Nouvilas: Gran casal d‟estil eclèctic sobre composició neoclàssica
propietat de la família Nouvilas, grans hisendats de Castelló d‟Empúries i Rabós.
Presenta un cos central amb tres eixos acompanyat a banda i banda per dos cossos
simètrics amb dues obertures cadascun. Sobre un sòcol de pedra que ocupa tota la
planta, s‟aixeca un ordre gegant de pilastres on trobem els balcons de la planta noble
rematats amb frontons heterodoxos. La planta àtic, amb finestres de proporcions
gairebé quadrada, és rematada amb una balustrada. A l‟interior destaca l‟escala noble
coberta amb lluernari.
12.61. Fàbrica de talc Cusí: Promoguda l‟any 1891 per la societat Cusí Hermanos en
el nou sector industrial i comercial de la ciutat impulsat per l‟arribada del ferrocarril. Al
1919 va ser ampliada per l‟industrial i banquer Carles Cusí de Miquelet amb projecte
de Joan Roca i Pinet. Va ser una de les principals instal·lacions del conjunt del teixit
industrial de Figueres del tombant de segle. L‟edifici forma part del barri industrial del
ferrocarril, però amb una aparença diferenciada a la resta que la fa semblar-se més a
un equipament públic. A més, el conjunt està desvirtuat en trobar-se adossat a d‟altres
construccions de distinta tipologia que fa difícil la seva apreciació nítida. Destaca la
presència de pinyó rectangular que amaga la coberta a dues aigües de la nau de
producció i estucats adossats de falses obertures de forma romboïdal pràcticament
desaparegudes.
12.62. Casa Carbona: Casal format per dos cossos inicialment separats, obra de
l‟arquitecte Josep Azemar i Pont. Està format per una casa de renda amb façana al
carrer de la Portella, amb abundant ornamentació geomètrica i floral estilitzada que
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 53 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
exemplifica un elegant modernisme local molt moderat pel manteniment de la pauta
clàssica en l‟ordenació dels forats de la façana. El segon cos té la façana que dóna a
la Rambla, i es troba construït sobre l‟antiga muralla i resultat en part involuntari de la
desaparició d‟una antiga torre de fortificació. Aquesta façana, de fet lateral, presenta
una distribució semiregular amb balcó corregut a la planta principal i eixos de balcons
rematats amb frontó.
12.63. Casa Roger o casa Moner: Gran casa de planta baix i tres pisos, entre
mitgeres, en la que destaca la façana principal i l‟organització de la planta al voltant
d‟un pati. És un edifici d‟estil modernista amb una forta influència neogòtica, la façana
s‟organitza a partir de l‟esquema clàssic de base, cos central que compren el primer i
segon pis, i àtic, en aquest cas amb ràfec. Les diferents parts, fins i tot el primer i
segon pis, es diferencien amb impostes o elements a mode de fris. L‟ús del color i els
elements ornamentals de pedra en general, així com en la tribuna amb fusteria
metàl·lica, rajola i vidrieres i les baranes de pedra i ferro de les balconades, l‟apropen
al modernisme. Però també presenta molts altres detalls neogòtics amb elements
ornamentals esculpits en pedra com mènsules, baranes, calades, etc.
12.64. Casa Albert Gruart: Casal d‟estructura simètrica en el que destaca la tribuna
formada per una llotja sobre fines columnes sobre una planta remat amb una sèrie de
badins sota coberta, que exemplifica l‟ús del neogòtic com a recurs per a la
construcció de casals patricis durant la Renaixença. La distribució interior de la planta
de gran fondària s‟organitza a partir d‟un pati cobert amb claraboia mecanitzada.
12.65. Casa de Puig: Edifici modernista estructurat en quatre crugies perpendiculars
als fronts dels carrers Camaño i Monturiol. Presenta tres façanes, dues als carrers
esmentats i una tercera a ponent que afrontava originalment a un gran espai de jardí.
Els alçats s‟estructuren en vertical per la sobreposició d‟un basament de doble alçada
format per arcades de mig punt, un cos també de doble alçada i un remat cornisa
d‟una planta de reduïda alçada. Els elements constructius i decoratius utilitzats
exemplifiquen l‟aplicació del repertori de tècniques i oficis de la construcció per la
definició d‟un llenguatge arquitectònic eclèctic sobre la pauta procedent del
neoclassicisme. És la casa on va néixer Salvador Dalí l‟any 1904. En el moment de
fer-se l‟inventari es trobava en procés de restauració.
12.66. Casa Casals o Junyent: Casa entre mitgeres bastida segons projecte del
mestre d‟obres Josep Cordomí i promoguda pel comerciant Àngel Casals Matabosch.
Presenta elements constructius com carteles, apilastraments motllurats i balcons
calats d‟obra amb motius vegetals geometritzats que ja anuncien l‟explosió
ornamental i figurativa del canvi de segle.
12.67. Casa Galter: Gran casa entre mitgeres amb jardí posterior i remat amb torre.
El cos situat a la dreta amb la tribuna i la torre amb teula vidriada és el més destacat
de l‟edifici i el que li proporciona una important presència urbana. La tribuna de fusta i
el balcó situat a sobre són els elements de més interès i de més caràcter modernista,
com les baranes de ferro forjat del balcó i de la tribuna amb decoració floral i formes
sinuoses.
12.68. Casa Puig Soler: Edifici plurifamiliar projectat per l‟arquitecte Josep Azemar
que presenta una torre circular i una tribuna també circular, superant plenament la
tipologia tradicional que només valorava la façana curta com a principal. L‟arquitecte
resol d‟una manera personal i molt estilitzada els elements d‟arrel historicista que
caracteritzen l‟edifici i incorpora l‟ús del trencadís en la decoració de la coberta de la
torre.
12.69. Casa Salleras: Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que és
considerada com una de les grans obres de l‟arquitecte Josep Azemar, on utilitza amb
més profusió la decoració vegetal i floral. Destaca la tribuna central, que es
complementa amb els balcons correguts a banda i banda. Dividida amb una perfileria
de ferro que reinterpreta els finestrals trilobulats gòtics amb motius florals i vegetals en
ferro. La seva decoració es completa amb ceràmica llisa, en trencadís o rajoles amb
decoració floral, així com amb vidrieres i baranes de ferro forjat en els balcons. També
són destacables els remats amb pilastres decorades amb ceràmica que recorden
vagament les xemeneies gaudinianes i els remats laterals amb esgrafiats florals.
12.70. Casa Codina: Casa de planta baixa i dos pisos, estructurada amb la successió
de tres eixos molt regulars sense cap èmfasi, balcó corregut a la planta principal,
obertures rematades amb falsos frontons de ceràmica i remat de façana en forma
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 54 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
d‟emmerlat que inverteix la posició del ple i el buit dels eixos en el nivell de la barana.
Destaquen els frontons de les balconades amb forma d‟arc de descàrrega de totxo i el
timpà replè de ceràmica vidriada, així com el treball de serralleria.
12.71. Casa Giménez o Casa Gallego: Edifici d‟estil modernista sobre planta regular
de tres eixos que magnifica la significació de la planta noble mitjançant una tribuna de
formes curvilínies i un frontó també curvilini i polilibular. L‟estructura regular de la
façana és equiparable a la de les cases veïnes, per contra, no exploten l‟element de la
tribuna. En algunes publicacions rep el nom de Casa Pagès, per haver estat adquirida
pel comerciant de robes d‟estamp i sastre, Joan Pagès, l‟any 1916.
12.72. Cinema Sala Edison: Conjunt format per un antic casal amb terrassa que
substitueix l‟antic pati frontal i sala de cinema bastida en part del pati posterior.
L‟estructura del casal, que ens remet a una tipologia constructiva del s. XVIII, va ser
reformat superficialment amb llenguatge eclèctic pre-modernista al mateix moment de
la construcció de la nova planta de cinema, que seguí els criteris tipològics i
constructius de les grans sales d‟espectacles de canvi de segle. Tot i que està situat
en una propietat veïna, destaca l‟antic accés i guixeta de la sala de cinema, en el qual
els elements de serralleria, vidre i estucs configuren la imatge més marcadament
modernista del conjunt.
12.73. Casa Pagès: Edifici modernista projectat pel mestre d‟obres Josep Martí i
Roca. En la façana destaca una tribuna amb detalls escultòrics, columnetes esveltes i
ornaments en pedra artificial, fusteria i vidre.
12.74. Casa Macau (o Comas): Edifici plurifamiliar on els volums i la distribució de les
alçades de les plantes successives es resolen sobre planta baixa d‟escala
monumental de doble alçada sobre arcades, planta principal amb balcó corregut i
eixos verticals de les obertures sobre les quals es disposen ternes de badius. La
delimitació dels eixos es subratllada per apilastraments dentats que en el remat
formen una pilastra en una barana balustrada. Destaca també el treball de serralleria
del portal d‟entrada i l‟escala amb lluernari.
12.75. Plaça i jardins de l’estació de ferrocarril: Plaça formada sobre planta de
composició geomètrica configurada a l‟entorn de dos espais circulars centrals (font i
palmera) dins un triangle envoltat per parterres arbustius i un perímetre de plataners
que ens remet a l‟antic camí del Far i la formació dels nous carrers de Sant Llàtzer i
Passeig de l‟Estació.
12.76. Casa Mas Roger: Casa que destaca per les seves tres façanes i per
l‟equilibrada combinació de fusta, ferro, rajol i pedra. La seva situació -al sud-est de
l‟eix cívic sobre la ribera- s‟explica dins el procés de remodelació urbanística de la
Figueres del tombant de segle. És un dels millors edificis de l‟arquitecte Josep
Azemar, corresponent a la seva etapa de maduresa i on apareix plenament
desenvolupat el seu llenguatge personal tant constructiu com decoratiu a partir d‟un
acurat ús de materials i textures.
12.77. Casa Subias: Casal bastit amb un llenguatge modernista medievalista.
Presenta una composició sobre sòcol amb portals, s‟aixeca la planta noble, amb
balconades i una sèrie d‟obertures agrupades en ternes sobre cada eix a la planta
àtic. Els massissos entre balcons es perllonguen sobre la cornisa de la coberta
formant un emmerlatat de clara evocació medievalista.
12.78. Casa Roda (o Hesme): Edifici que exemplifica la versió més popular,
carregada i estrident dels mestres d‟obres, que no és gaire freqüent a la ciutat.
Presenta un repertori abundant d‟elements ornamentals en pedra artificial, ceràmica i
forja que l‟any 1999 varen ser curosament reparats i que constitueixen, més enllà del
cromatisme sorprenent i discutible, el valor principal de l‟edifici.
12.79. Casa Juez (o Can Guich): Vivenda unifamiliar de planta baixa i un pis situada
en una parcel·la cantonera de l‟eixample de finals del s. XIX, format per illes dividides
en parcel·les llargues i estretes, amb jardí a la part posterior. Construïda en diverses
etapes, amb intervenció del l‟insigne arquitecte municipal noucentista que aquí se‟ns
mostra encara com epígon tardà del modernise en la utilització de les ornamentacions
de rajol i ceràmica vidriada, si bé la llisor de l‟emblanquinat i els perfils de l‟acabament
ja ens situa en l‟època del mediterranisme i de l‟admiració pel barroc popular.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 55 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
12.80. Casa Cruañas: Casa entre mitgeres de planta baixa i tres pisos de la que
destaca la façana modernista expressada a través dels elements decoratius així com
per la seva composició. Exemple d‟un modernisme que basa la seva força expressiva
en el color, en les tècniques constructives del maó i en l‟ús de materials i tècniques
com l‟esgrafiat, la ceràmica i el ferro forjat combinats perfectament.
És un habitatge de nova planta sobre enderroc previ promogut per Esteve Cruañas
Aleñà, comerciant esparter originari de la Bisbal. Construïda per l‟arquitecte Llorenç
Ros, el 1915.
12.81. Casa Geli o Can Roig: Casa de planta baixa i pis a l‟eixample, amb una torre
que li dóna una planta més d‟alçada i que potencia la força de la cantonada on es
troba situat l‟edifici mitjançant unes jardineres revestides de rajoles que uneixen els
balcons a banda i banda amb decoració geomètrica i utilització de trencadís. Com a
elements comuns a tot l‟edifici, cal destacar el sòcol de pedra de Figueres amb
cadiratge de forma irregular sense polir, i les baranes de balcons i finestres de ferro
forjat amb elements decoratius geomètrics i florals.
12.82. Casa Geli Vergés (o Oliva Llagostera): Aquestes dues cases suburbanes
adossades amb jardí, formen part d‟un conjunt que exemplifica una versió del tipus
d‟habitatge menestral de “la caseta i l‟hortet” amb abundància de pinturesquisme
exòtic i coloracions populars i estridents. Les cases van ser edificades com a
residència dels germans Tomàs i Bruno Geli Vergés, família de fabricant de pells
adobades al carrer Pi i Margall.
12.83. Caixa d’Estalvis de l’Empordà (actual Caixa de Pensions): Edifici comercial
del llenguatge del primer noucentisme executat sobre un volum cúbic molt simplificat.
Sobre un basament molt simplificat, s‟aixeca la planta noble amb balcó corregut i
obertures rematades amb frontó. Els arcs sobre pilastres i les columnes exemptes
presents en la façana ens remeten a un neorenaixentisme manierista.
12.84. Casa Jugclà (La Cubana): Habitatge plurifamiliar bastit en tres eixos dels
quals destaca el central mitjançant tribunes emmarcades per sengles balcons
correguts. La reiteració eclèctica dels motius decoratius com garlandes, medallons,
òculs i ceràmica doten al conjunt d‟una presència vistosa i feixuga.
12.85. Casa Melis: Projecte realitzat per Ricard Giralt Casadesús i ampliat cinc anys
després per l‟arquitecte Manel Maria Mayol amb la construcció d‟unes golfes i
l‟aixecament de l‟ampit. De l‟edifici destaca la presència d‟una tribuna en un sol eix
sobre baixos on asimètricament es combinen l‟ampla arcada d‟entrada al local amb
l‟estreta obertura d‟accés a l‟habitatge amb dintell sobre fals arc de volada en
degradació. Originalment amb motius esgrafiats florals i frisos ceràmics a la façana,
avui en dia aquests elements són poc perceptibles.
12.86. Casa Fita: Casa senyorial noucentista de regust barroc promoguda per
l‟industrial del ferro Lluís Fita Salvatella, reformant i ampliant una edificació anterior. El
nou edifici presenta una planta regular i eixos de balcons amb esgrafiats als panys
cecs en la seva façana del carrer Concepció, i una asimetria de dos eixos en la façana
estucada del carrer de la Rutlla, el primer amb accés al balcó i el segon amb la tribuna
sobre la porta d‟accés al local. A la darrera planta, la façana recupera una sèrie
regular de finestres que la irregularitat de la planta sembla negar.
12.87. Casa Dalfó: Edifici promogut com a vivenda i magatzem comercial per Joan
Maria Dalfó, un dels més grans comerciants de Figueres durant el primer terç del
segle XX. L‟edifici ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions, i la imatge
actual és resultat del projecte de reforma de façana de Pelayo Martínez, posteriorment
culminat per l‟afegit de la torre projectada per Manel M. Mayol. Sobre un sòcol
encoixinat arrebossat, s‟aixequen una sèrie de pilastres acanalades gegants fins a la
cornisa que remata l‟edifici en el cos del qual les plantes primera i segona estan
agrupades per un ordre gegant d‟emmarcaments resseguits per dentats del qual es
separa la tribuna central.
12.88. Casa Pagès Bofill (actual Consell Comarcal de l’Alt Empordà): Casal
senyorial projectat per l‟arquitecte Francesc Tarragó i caracteritzat per les seves grans
dimensions, ocupa el solar que anteriorment havien ocupat cinc cases, i per un
classicisme fora d‟època. En el seu interior s‟exhibeix un luxe propi del procés
d‟autoafirmació social del seu promotor. Actualment és la seu del Consell Comarcal
de l‟Alt Empordà. També coneguda com Casa Garrida.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 56 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
12.89. Casa Pagès Bassols: Bloc urbà noucentista de filiació tipològica barcelonina
projectat a quatre mans pels arquitectes Raimon Duran i Reynals i Pelayo. Influït per
les obres de Florensa -en paraules del mateix Pelayo Martínez- la pedra artificial
finalment utilitzada en la construcció substitueix contra la voluntat inicial de l‟arquitecte
la terra cuita que havia donat forma al vocabulari arquitectònic dels projectes de
l‟Exposició Universal celebrada a Barcelona l‟any 1929.
12.90. Casa Galter Bassols: Casa senyorial que forma part d‟un conjunt avui mutilat
de casa unifamiliar amb jardí lateral presentat a través d‟una tanca a la plaça
Triangular. L‟edificació desplega un ampli repertori noucentista brunellesquià amb ús
de ceràmica, estucs planxats i una senzillesa dels detalls que mostra un punt de major
complexitat al xamfrà cantonada amb la tribuna de fusta i vidre.
12.91. Casa Casellas: Gran casa de renda al Saló de la ciutat que, amb un
eclècticisme de “Beaux Arts”, ens recorda el llenguatge arquitectònic imperant a la
Barcelona burgesa en l‟època de l‟Exposició Universal de 1929 i les grans reformes
urbanes. Explota àmpliament els recursos dels arrebossats, la pedra artificial i el
formigó, per a transmetre una imatge aparent d‟arquitectura pètria molt homogènia.
12.92. Jardins d’Enric Morera: Jardí anivellat mitjançant murs de contenció de
carreus de pedra reaprofitats, amb font, escalinates i pèrgola que remata
escenogràficament la perspectiva des del carrer Vilafant. Està organitzat amb
parterres envoltats d‟arbustiva retallada i repertori d‟espècies arbòries, una filera
d‟alzines delimita la seva façana de tramuntana.
12.93. Casa Gallego o casa Giménez: Edifici d‟estil modernista sobre planta regular
de tres eixos que magnifica la significació de la planta noble mitjançant una tribuna de
formes curvilínies i un frontó també curvilini i polilibular. L‟estructura regular de la
façana és equiparable a la de les cases veïnes, per contra, no exploten l‟element de la
tribuna. En algunes publicacions rep el nom de Casa Pagès, per haver estat adquirida
pel comerciant de robes d‟estamp i sastre, Joan Pagès, l‟any 1916.
12.94. Edifici de la Caixa a la plaça Palmera: Edifici comercial i de residència, d‟estil
clàssic de postguerra. La planta baixa està dedicada a oficines de l‟entitat financera i a
biblioteca, presenta tres portals centrals en arc de mig punt i encoixinat rústic, que es
perllonga als laterals amb dues finestres cadascun. Les altres dues façanes presenten
finestres i la de la dreta un portal d‟accés a la biblioteca i als pisos d‟habitatge.
Fou construït entre 1948 i 1951 per Pelayo Martínez i substituïa a l‟antiga Caixa del
carrer de Sant Pere.
12.95. Casa Minobis o Monturiol Porret: Edificació d‟inicis del segle XX de planta
baixa i dos pisos situada al carrer Monturiol, 5. Ordenat en dos registres visuals.
D‟una banda, la planta baixa, recoberta en imitació d‟encoixinat comprèn els locals
comercials. De l‟altra, el segon registre, comprèn els dos pisos superiors que, a la
vegada, s‟ordenen verticalment en dos cossos. El de la dreta consta d‟una tribuna
coberta sobresortint suportada per mènsules, al primer pis, i que dóna lloc a un balcó
a nivell del segon pis; aquest cos està emmarcat per pilastres laterals amb medallons
florals en comptes de capitells donant lloc a un frontó corbat amb ornamentació floral.
El cos de l‟esquerra presenta a cadascun dels pisos un balcó i una finestra laterals
amb llindes decoratives florals. Culminat per motllura, fris i cornisa; cobert per
terrassa.
2.13 FORTIÀ
13.1. Can Bayre / Can Caló: Edifici dels segles XVI i XVII remodelat, que allotja
actualment un establiment de turisme rural. És un edifici de planta baixa amb murs de
pedra arrebossats amb gran arc rebaixat fet de carreus de pedra.
13.2. Can Borrassana: Casa de planta baixa i pis, on destaca la porta d‟entrada amb
gran llinda ben escairada. L‟edifici del s. XVI ha estat reformat posteriorment.
13.3. Can Via / Mas Julià: Edifici construït el segle XVII sobre restes més antigues i
reformat posteriorment. Reprodueix l‟estructura clàssica de la masia de tres crugies
perpendiculars a la façana. Al fons de la crugia central hi ha un arc frontal de maó
massís i un altre de lateral que donen lloc a dues voltes de creueria. A la façana
destaca la portalada per arc de mig punt i la finestra allindada.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 57 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
13.4. Casa de la Reina Sibil·la: Edifici senyorial de tipus renaixentista, senzill però
harmoniós. Té aquest nom en record de la reina Sibil·la de Fortià, muller del rei Pere
III de Catalunya – Aragó, filla dels antics senyors del lloc. És un casal de planta i pis
amb teulada de vessants sobre els murs de més llargada. A la llinda hi ha un
emblema en relleu i una llegenda que diu “PERE IGNASI FERRER 1628”. Tot i això,
aquesta casa segurament correspon a la segona meitat del s. XVI. Tanmateix és
possible que en aquest mateix lloc s‟alcés el casal medieval que fou arrasat per
l‟aiguat del 1421.
13.5. Casa del Delme: Casa de planta quadrada amb un espai únic. És coneguda
amb el nom de Casa de Delme perquè en aquest lloc els monjos de Sant Pere de
Rodes cobraven els delmes als pagesos de Fortià fins a finals del s. XVIII. La Casa
del Delme, situada en el carrer del mateix nom, núm. 2, porta gravada a la llinda de la
porta la data de 1767, la mitra i les claus abacials amb dues rodes, que revelen la
identitat del vell cenobi.
13.6. Església Parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa: Pertany al gòtic tardà,
d‟una nau amb capelles lateral i absis poligonal. A un costat de la façana té el
campanar, de planta quadrada, i a l‟altre una torre més reduïda. L‟antiga església,
anterior a l‟actual, és documentada l‟any 1150 i quedaria molt malmesa pels aiguats
del 1421, que enderrocaren bona part del poble. Al damunt de l‟antiga església s‟hi
construí l‟actual, que va ser fortificada. A la portalada hi figura la inscripció més antiga
que es conserva a la població, de l‟any 1573 i que pot referir-se a l‟any de l‟acabament
de la construcció de la façana.
13.7. Granja Experimental i d’Ensenyament Agrícola: Situada a Fortianell (a 1 km.
a ponent del nucli urbà de Fortià), veïnat de masies disperses per la plana. La seva
construcció és resultat de la iniciativa promulgada per Narcís Fages de Romà i
patrocinada per la Diputació de Girona per a millorar els coneixements dels agricultors
del país. Va ser inaugurada el 1855 i extingida a la fi del segle. A principis del s. XX va
passar a ser regida pels germans de la Doctrina Cristiana que se‟n feren càrrec fins
que, més tard, desaparegué com a institució, l‟any 1918. És una construcció d‟aspecte
casernari en forma de “U”, i posseeix una capella dedicada a Sant Josep. A la zona de
ponent hi ha un jardí on hi ha una avinguda de palmeres que emmarca l‟entrada de la
granja vers el portal que donava al camí Ral. El conjunt tenia una extensió de 125
hectàrees. Actualment és una explotació particular, de la família Rahola-Estrada,
besnéts del fundador.
13.8. Mas d’en Dorra i restes del molí d’en Cambras: El mas d‟en Dorra s‟emplaça
al sector de llevant del terme i se situa prop de l‟antic camí cap a Castelló i a tocar del
rec del Molí o del Corredor. El mas presenta l‟estructura típica del segle XVIII per a
aquestes construccions. En el moment de fer-se aquest inventari el mas es troba en
fase força avançada de restauració. Mas de planta baixa, amb primer pis i golfes;
coberta a dues aigües.
A tocar del mas resten els vestigis molt deteriorats del molí d‟en Dorra o també
conegut com “molí d‟en Cambras”, que aprofitava les aigües de l‟immediat Rec del
Molí. És ben reconeixible la bassa, part de l‟obrador i el petit pont que permetia la
comunicació entre el mas i el molí.
13.9. Rec del Molí d’en Dorra o Corredor: Rec que arrenca del riu Àlguema just
abans de la desembocadura del Manol. Travessa els termes de Fortià, El Far i
Castelló d‟Empúries fins a desembocar al sector de les Llaunes, dins del Parc Natural
dels Aiguamolls de l‟Empordà, a la llacuna la Llarga. El rec es va construir per
proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners riberencs, com el d‟en
Grau, el de Baix, el del Pi, el de la Garriga, el de Fortianell o el d‟en Dorra (o d‟en
Cambra). Ara serveix per regar alguns conreus de regadiu a la seva vora. Sens dubte,
és el rec anomenat “del molins” més llarg de tota la plana altempordanesa, amb més
de 25 km de longitud. Si es ressegueix presenta trams de diversa mena, des d‟aquells
en que ha estat eixamplat per facilitar la seva funció de desguàs (com a Fortià) fins a
aquelles altres àrees que han quedat gairebé colgades o envaïdes pels canyars.
13.14. Molí de la Garriga al costat del rec Corredor o del Molí, terme de Fortià:
Un dels molts molins que solcava el Rec del Corredor, entre els del Pi, a l‟oest, i el de
Fortianell, a l‟est. A tocar de la pista de terra que uneix Fortià amb El Far. L‟edifici de
l‟obrador comparteix la funció d‟habitatge, al primer pis. Coberta a dues aigües. La
teulada ha estat refeta recentment, aspecte ben visible per la utilització de la totxana,
front la pedra, a la unió de les parets mestres amb la teulada.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 58 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
13.15. Casa sense fitxa al carrer Requesens 11 de Fortià: Habitatge amb parets de
pedra vista, planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües; carreus ben escairats a les
cantonades.
13.16. Creu de terme al mig del parc del carrer de Paradills: Creu forjada situada
sobre pilar de pedra, al centre del parc del carrer Paradills.
13.17. Can Castanyer: Casal de planta baixa i pis, amb parets de pedra vista, amb
diversos edificis que s‟estructuren al voltant d‟un pati obert a ponent. En el costat
septentrional del pati, de manera annexa al casal, es localitza l‟anomenada “Casa del
Delme” (veure a la fitxa corresponent).
13.18. Mas Amorós o Can Xarquella: Masia situada al carrer Tramuntana núm. 1, de
planta basilical, amb portal central d‟accés amb acabament en arc de mig punt i, el
lateral, en forma de llinda. Parets arrebossades i pintades de blanc, es troba al costat
oest de l‟escola “Teresa de Pallejà”. Conserva una pedra allargada que duu gravat el
nom de Francesch Amorós 1689 a la porta que dóna accés del tancat del carrer i una
altra inscripció sobre la porta d‟accés a la casa on hi ha gravat Sabrià Amorós 162[?].
13.19. Molí de Fortianell al costat de l'antiga escola experimental, a mà esquerra,
antiga minicentral hidroelèctrica: Petit molí que aprofitava la força de l‟aigua
proporcionada per Rec Corredor, a l‟alçada de l‟antiga escola experimental
d‟agricultura de Fortianell. Obrador de planta baixa i amb teulada a un únic vessant.
Parets de pedra arrebossades amb peces ben escairades a les cantonades.
Actualment té la funció d‟habitatge. Al costat un altre petit edifici, havia servit per
proporcionar energia elèctrica al recinte de l‟escola.
2.14 LA JONQUERA
14.1. Ajuntament de la Jonquera: Casa de planta rectangular amb planta baixa i pis
orientat a tramuntana. Al damunt, ocupant la meitat de la planta, s‟aixeca una altra
estança, a manera de golfes, amb un ample finestral que dóna a la façana principal.
14.3. Ca l’Armet: Casa de planta irregular amb planta baixa i dos pisos. Té tres
crugies perpendiculars al carrer. Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats. A
la façana de darrera, que dóna al riu, hi ha un porxo amb volta de llunetes suportades
per pilars de pedra ben tallada i escairada. A la primera planta hi ha unes interessants
pintures al fresc, d‟un pintor italià del segle XVII, que ocupen dues cambres. Segons
pi i Sunyer, la casa va acollir el rei Ferran VII quan va fer nit a la Jonquera en el seu
retorn a Espanya després de l‟exili francès.
14.4. Ca l’Hosta (també conegut com l’Hostal de la Plaça): Casa de planta
rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, emplaçada en una cantonada. Té
cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Totes les finestres del segon pis han
estat tapiades. En el moment de fer-se l‟inventari es troba en procés de rehabilitació i
es destinarà a ampliar les Oficines Municipals de l‟Ajuntament (se situa al costat). El
projecte és subvencionat pel Pla Únic d‟Obres i Serveis de Catalunya i pel Programa
Especial de Cooperació Municipal de la Diputació de Girona. El període d‟execució
previst és 2006-07.
14.5. Cal Robles: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Té tres
crugies perpendiculars a la façana, davant la casa s‟estén un patit jardí tancat al
carrer per un mur de pedra amb reixes de ferro forjat. La façana es divideix en tres
cossos clarament diferenciats: el central de dos pisos i els laterals, que sobresurten
del primer conferint l‟aparença de dues torres que el flanquegen. L‟edifici presenta un
seguit d‟elements decoratius (frontons clàssics, motllures, etc.) i estructurals (triple
arcada de l‟entrada) que permeten incloure‟l dins el moviment historicista del s. XIX.
14.6. Can Costa: Casa de planta baixa i dos pisos, amb totes les obertures
emmarcades amb grans blocs de pedra.
14.7. Casa Dauner: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, i tres
crugies perpendiculars al carrer. La façana ha estat articulada amb un sentit de motius
que a més de tenir una funció estructural representen un clar paper decoratiu i
ornamental.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 59 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
14.8. Can Laporta: Casa de planta irregular amb planta baixa, dos pisos i golfes. Té
tres crugies perpendiculars al carrer, cobertes per volta de maó i suportades per
parets de pedra. Segons es desprèn de la inscripció de la llinda, devia existir una
antiga construcció, probablement de finals del s. XVII o principis del XVIII, que va ser
restaurada l‟any 1769. Recentment, l‟edifici ha estat dotat per a usos socials i
culturals. Així, s‟ha reconvertit en el “Centre Cultural de l‟Albera” i hi trobem l‟Oficina
municipal de gestió cultural, l‟escola de música, el Punt Òmnia, el Punt Jove i el
Centre d‟entitats. A més a més, als baixos també s‟ha instal·lat el Centre d‟Informació
del Paratge Natural d‟Interès Nacional de l‟Albera. El composa una complerta
exposició amb plafons que expliquen els trets més representatius del patrimoni natural
i cultural d‟aquest espai. A més a més, es pot gaudir del magnífic molí d‟oli, amb el
seu trull i la premsa.
14.9. Can Lloveres: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos
pisos, amb tres crugies perpendiculars a la façana. A la planta baixa hi ha tres grans
portes d‟arc rebaixat, mentre en el primer pis destaca una elegant tribuna poligonal
amb sis arcs de mig punt decorats amb vitralls geomètrics. El conjunt d‟elements
decoratius, de regust modernista, segueixen una estructura típicament noucentista.
14.10. Can Ribes: Casa entremitgeres de planta baixa i dos pisos. Obertures
emmarcades en pedra. La llinda de la porta principal conté inscripció.
14.11. Can Siscu: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Consta
de tres crugies perpendiculars a la plaça.
14.12. Castell de Canadal: Antic castell molt transformat a causa d‟haver-lo
reconvertit en mas. A pesar d‟això, es conserven algunes restes que són dels segles
XIV-XV, especialment a llevant, com la portalada d‟arc de mig punt, restes d‟una
finestra gòtica o carteles que sostenien una lladroneria. Al costat mateix del castell hi
ha restes de fortificació. Actualment presenta planta rectangular amb planta baixa i
dos pisos, amb una crugia paral·lela a la façana dividida en dues estances. El paller
del castell ara és el restaurant “Can Poncelas”.
14.13. Castell de Requesens (i Capella de Sant Romà): Antic castell medieval dels
segles X-XII que va ser reconstruït al segle XIX seguint el mateix model, de manera
que no es distingeix la part medieval de la moderna. És de planta irregular i les
estances estan adossades a les muralles, que conserven els merlets, deixant uns
petits patis interiors a diferents nivells. Al llarg del perímetre de les muralles hi ha
diferents torres amb matacans, entre les que destaca la de l‟homenatge, de major
alçada. L‟interior és un laberint d‟estances molt mal conservades. Dins el recinte hi ha
la Capella de Sant Romà del segle XIX i d‟estil neoromànic, amb la portalada extreta
de l‟església vella de Santa Maria. La coberta de la capella és de volta de canó a la
nau i de volta de quart de canó en l‟absis. La capella es comunica, per una porta
lateral, amb les dependències del castell.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
14.14. Castell de Torres de Carmanxel: Edificació de planta tribulada amb murs de
mamposteria, construïda a finals del s. XVIII com a torre de defensa propera al nucli
urbà. Es tracta d‟un petit fortí de tres cossos amb moltes espitlleres i troneres que
segurament va ser envoltat per un fossat. Actualment és utilitzada com a refugi pels
excursionistes.
14.15. Ermita de Sant Julià dels Torts: Església d‟estil romànic amb restes pre-
romàniques del segle VIII. És documentada des del segle XIII i l‟any 1362 consta com
a sufragània de la parròquia d‟Agullana. És de nau única amb absis, amb la portalada
situada en un mur lateral amb tres arcs de mig punt en degradació, timpà i llinda. Del
campanar només en resten tres pilans i a l‟absis hi ha restes de pintura mural d‟època
barroca. La seva cronologia és datable entre finals del s. X i inicis del s. XII.
14.16. Ermita de Santa Llúcia (abans Sant Miquel de Solans): La primera vegada
que es té constància de la seva existència és al segle X, amb el nom de Sant Miquel.
Fins el segle XVI fou parròquia, l‟any 1362 la titularitat va passar a l‟actual església de
Santa Maria. Durant el segle XVIII es converteix en una ermita i es duen a terme
algunes reformes. L‟edifici és de planta de nau única, coberta per volta apuntada, amb
absis semicircular. A la façana s‟alça el campanar de cadireta, amb una única
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 60 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
obertura. La seva cronologia és datable entre la segona meitat del s. XII i primera
meitat del s. XIII.
14.17. Església de Sant del Martí Forn de Vidre: Antiga església pre-romànica del
segle X que ha estat convertida en un mas i l‟interior ha estat dividit en dos pisos tot i
que conserva l‟estructura original. És una planta d‟una sola nau amb capçalera
triobulada. L‟aparell és de granit sense treballar, mentre que la capçalera gairebé tota
està feta d’Opus Spicatum. Al mur de migdia hi ha adossades diferents dependències
de la masia. També cal destacar el petit oratori dels segles XVI-XVII que hi ha a uns
100 metres.
14.18. Església de Santa Cristina i Sant Jaume de Canadal: Església pre-romànica
de nau única amb absis semicircular construïda en dues fases. La primera, dels
segles VIII-IX, inclou la nau i la volta, mentre la segona, postmedieval, les capelles de
creuer i absis. La façana, que no té més obertures, queda coronada per un campanar
d‟espadanya amb arc de mig punt.
14.19. Església de la Mare de Déu de la Fàtima dels Límits: Temple amb una
conformació volumètrica, estructural i constructiva tradicional, on hi destaca el
campanar d‟espadanya de dos pisos i el frontispici d‟inspiració neoclàssica. La
construcció de la capella de Fàtima respon a l‟impuls urbanístic del barri dels Límits a
partir de la meitat dels anys cinquanta del segle XX, quan es construeix un nou carrer
a llevant de la carretera.
La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat extreta del Pla d‟Ordenació Urbanístic
Municipal de La Jonquera, 2004.
14.20. Església Parroquial de Santa Maria: De la primitiva església del s. XV en
queda la portalada i l‟actual nau central fins el creuer. En el s. XVIII, l‟augment de la
població i del nivell de vida van impulsar la transformació del petit i vell temple
medieval en una gran església. Es va construir un nou creuer, cobert amb una
voluminosa cúpula, les dues laterals, la capçalera i el campanar octogonal amb
finestres de mig punt, incorporant a l‟edifici l‟estil barroc amb influències
neoclàssiques propi de l‟època.
14.21. Església vella de Santa Maria de Requesens: Església romànica de planta
basilical amb tres naus i tres absis semicirculars, de la que resten la nau central i la
lateral nord amb els seus respectius absis. La portalada, dels segles XII-XIII, fou
usada per la construcció de la Capella de Sant Romà del Castell de Requesens.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
14.22. Mas Llong: Té una planta en forma de L constituïda per diferents cossos. El
central consta de dues crugies perpendiculars a la façana cobertes per voltes de
pedra grassa. A ponent s‟hi afegeix un paller de planta baixa i pis amb dues crugies. A
llevant hi ha un altre cos amb parets de pedra i obertures emmarcades amb carreus
ben tallats i algunes amb motllures.
14.23. Masia Pous: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. A
l‟exterior, aparell irregular amb carreus ben escairats emmarcant les obertures.
14.24. Pont de pedra sobre el riu Llobregat: Construït amb grans carreus de pedra
ben escairats, estructurat en dues arcades, una major que l‟altre, i amb esperons
situats a cada banda de l‟únic pilar. La barana és de pedra. Segueix una tipologia a la
d‟altres ponts de la segona meitat del s. XIX, per exemple, el Pont de Pedra de
Girona.
14.25. Rectoria: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Té tres
crugies perpendiculars al carrer, i el parament del mur està realitzat amb blocs de
pedra ben treballats i escairats. Sobre la porta principal del primer pis s‟obre una
finestra amb un arc gòtic. L‟articulació de la façana, pel seu equilibri i elegància dóna
a la casa un aspecte noble.
14.26. Societat de Socors Mutus “Unió Jonquerenca”: Edifici de planta baixa i dos
pisos. Al 1903 es va convertir en el centre de la “Unió Jonquerenca”, resultat de la
fusió de les cinc societats existents. El “Centre de Consum”, és a dir, el local on
servien cafès i altres begudes, va ser ampliat amb la compra de dues noves parts
d‟edifici els anys 1918 i 1919. A partir d‟aquí, es consolida la Unió Jonquerenca i es
crea la secció infantil i es reorganitzen les altres seccions: la de malalts, la del cafè i la
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 61 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
recreativa. S‟organitza un grup de teatre i es munta una biblioteca. Durant la Guerra
Civil el centre és convertit en hospital.
14.27. Tipologia del carrer Major: Aquest carrer va ser construït sobre l‟antic camí
medieval cap a França, que al seu torn va seguir la traça de l‟antiga via romana. Hi
destaquen edificis més antics com la rectoria s. XVIII i l‟església s. XV. La resta són
construccions aixecades entre mitjans del XIX i principis del XX. Principalment cases
entremitgeres de planta baixa, destinada a comerç o taller, dos pisos i golfes.
14.28. Tipologia carrer Rocabertí: La zona del carrer Rocabertí, coneguda amb el
nom de “Camp de les Torres” per la seva proximitat de les dues torres de la zona
oriental de la muralla, juntament amb la de Cantallops, del Vidre, etc. és resultat del
desbordament del nucli antic en la segona meitat del segle XVIII. La majoria de cases
d‟aquest eixample s‟hi construeixen entre els anys 1770 i 1785, de planta rectangular
amb planta baixa i dos pisos. També hi ha construccions del segle XIX.
14.29. Tipologia carrer Vell: És el primer eixample conseqüència del creixement
demogràfic que registra la Jonquera a partir de la segona meitat del segle XVIII. El
carrer Vell és la continuació del que en èpoques anterior duia el mateix nom i que ara
es coneix com “carrer de Darrera”. Hi trobem cases entremitgeres de planta
rectangular amb planta baixa i dos pisos, d‟una sola crugia perpendicular al carrer i
coberta per cairats de fusta.
14.30. Torre adossada del carrer de la Torre: Els orígens de l‟actual nucli urbà es
situen a la zona de la Força. És una de les cinc torres que sobresurten del recinte
emmurallat. Aquesta torre defensiva està construïda amb aparell irregular i mur de
manposteria de pedra. Actualment està coronada amb una coberta de teula àrab.
14.31. Torre adossada al carrer del Vidre: És una de les cinc torres que sobresurten
de les muralles que constitueixen el recinte fortificat de forma ovalada i amb una
superfície de 900 metres quadrats. La torre està construïda amb aparell irregular, amb
petites obertures emmarcades per carreus ben escairats. Actualment es troba
incorporada en un habitatge.
14.32. Torre dels Carlins o del Serrat de la Plaça: Torre de planta circular que va
ser construïda en aquest indret per qüestions estratègiques i defensives, degut a la
seva posició fronterera amb França. Probablement va ser construïda durant la Guerra
de Secessió (1640-1659) i utilitzada posteriorment en altres guerres i per vigilar el pas
fronterer. La darrera època d‟esplendor la va viure essent escenari destacat d‟alguns
enfrontaments de la tercera Guerra Carlina. Va ser aixecada amb grans blocs de
pedra i en els seus murs s‟han practicat nombroses obertures: espitlleres, finestres
rectangulars (en els tres pisos), finestres d‟arc rebaixat (al pis central), etc. Durant el
s. XX fou cremada i abandonada.
14.33. Ruïnes Església de Sant Pere del Pla de l'Arca i poblat: Temple d‟una sola
nau amb absis de planta de ferradura, alterada al afegir un casalot al segle XVII o
XVIII. El parament és de lloses de granit, devastades i sense treballar, disposades en
llargues filades d‟opus spicatum molt ben marcat. Al voltant de l‟església s‟hi troben
moltes sepultures excavades a la roca, contemporànies o una mica posteriors a la
construcció del temple en el segle X. De manera propera també es troben les restes
del poble medieval del Pla de l‟Arca, del qual resten moltes parets amb aparell de
pedres inclinades i en opus spicatum. Concretament, podem considerar que hi ha tres
cases o conjunts, amb plantes irregular i adaptades al terreny. També hi ha una obra
de defensa i guaita a 200 metres al sud-est de l‟església i el poblat, sobre un cim una
mica més alt.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
14.34. Ruïnes del Castell de Rocabertí: Les ruïnes del castell van ser un dels
primers centres habitats, en aquest cas de tipus militar des de l‟època carolingia,
juntament amb Santa Maria de Panissars, Sant Pere del Pla de l‟Arca, Rocabertí,
Requesens, Sant Julià de Torts, Canadal o Sant Miquel de Solans. En les restes
d‟aquesta dependència feudal dels Comtes d‟Empúries s‟aprecien l‟absis d‟una petita
capella, dues estances de diferents dimensions amb l‟arrencada de la volta i una
obertura d‟ull de bou, una torre triangular i els murs de tancament del conjunt. És
considerat BCIN.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
14.35. Font al final del carrer del Vidre: Font metàl·lica pel sistema de bombeig
manual.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 62 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
14.36. Casa al carrer Caramantxel: Casa de planta baixa i dos pisos amb parets de
pedra vista i teulada a dues aigües; amb carreus força escairats reforçant les
cantonades. A la primera planta, que s‟accedeix per una escala exterior, sobresurt un
porxo amb dues arcades que fa la funció de rebedor. A sobre d‟ell s‟aixeca una
terrassa amb la corresponent balaustrada. Són ben visibles dues llindes sobre les
finestres, una de 1791 i l‟altra, posterior, de 1865.
14.37. Font sense fitxa, al costat del passallís prop del pont de Pedra: Font de
bombeig manual molt reformada i aigua que aboca sobre una pica de pedra.
14.38. Tipologia edificatòria al c/ Major, entre la Plaça de l'Ajuntament i Can
Laporta: Conjunt d‟edificacions alineades de planta baixa i dos pisos. En planta baixa
predominen els portals i finestrals carreuats i, a la primera, balconades que
sobresurten molt poc del nivell general de la façana.
14.39. Dolmen de Mas Baleta I: Cambra simple amb accés per porta i pou, feta de
lloses de granit i de tendència rectangular. Actualment conserva tres lloses de la
cambra i una coberta trencada i parcialment caiguda. Del pou es conserva una llosa al
costat de llevant. Les dimensions interiors del monument són: 1.80 m. de longitud,
1.50 m. d‟amplada i 1.20 m. d‟alçada màxima. També s‟han recuperat materials
arqueològics com ceràmiques campaniformes i fragments de sílex.
14.40. Menhir I dels Estanys: Menhir esteliforme de granit amb estructures
circumdants, formant un recinte constituït per una estacada i un mur que el tancaria
pel nord, per un ús social no funerari. Les seves dimensions exteriors són: 1.80
metres d‟alçada, 1.25 m. d‟amplada i 0.55 de gruix màxim.
14.41. Menhir II dels Estanys: Menhir fal·liforme de granit redreçat l‟any 1987. Les
seves dimensions exteriors són: 2 metres d‟alçada, 0.60 m. d‟amplada i 0.30 de gruix.
Fotografia extreta de Joan Pere Lacombe, 1996; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i
menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de
Girona, Girona, 2002.
14.42. Dolmen I dels Estanys: Es tracta possiblement d‟una cambra simple de
tendència rectangular feta de lloses de granit, amb accés per vestíbul-pou i porta. El
túmul de tendència circular i amb encoratge de blocs davant l‟entrada del sepulcre és
molt visible. De la cambra conserva 2 lloses laterals, la capçalera i una llosa interior
de tancament. Damunt l‟entrada hi ha un tros de la coberta trencada. Les mesures
interiors són de 1.45 m. de llarg, per 1.20 m. d‟ample i 1 m. d‟alçada màxima.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1997; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
14.43. Dolmen II dels Estanys: Sepulcre de corredor amb cambra de tendència
subcircular i feta de lloses de granit. Presenta un corredor curt amb dos lloses amb
porta rampa al mig del túmul. El túmul de tendència circular (11-12 metres de
diàmetre) es troba perfectament conservat, amb un anell de grans blocs al voltant de
la cambra i acabat amb un peristàlit de grans blocs ajaguts. Conserva 6 suports de la
cambra i els dos puntals d‟entrada in situ, encara que la capçalera està arranada i un
lateral està caigut. La coberta de la cambra es troba trencada per la meitat i tombada.
El corredor està sencer amb dues lloses laterals i la porta. El monument amida
interiorment 2.50 m. de llarg, per 1.20 m. d‟ample i 1m. d‟alçada màxima.
Fotografia extreta de: 1995, després de la seva restauració; J. Tarrús, Poblats,
dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus,
Diputació de Girona, Girona, 2002.
14.44. Dolmen III dels Estanys: Probables restes molt destruïdes d‟un monument
megalític bastit sobre un terreny en suau pendent.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1987; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
14.45. Dolmen dels Mesclants: Sepulcre corredor de cambra de tendència
rectangular i fet de lloses de granit. Encara queden restes visibles del túmul de
tendència circular que el cobriria i del seu peristàlit de blocs ajaguts. També conserva
en molt bon estat la seva cambra formada per almenys 4 lloses i la coberta que resta
sembla caiguda cap al SE. Les mesures d‟aquesta cambra són de 2.37 m. de llarg,
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 63 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
1.33 d‟ample i 1.34 d‟altura màxima. El túmul, té aproximadament 8 metres de
diàmetre i està fet de pedra i terra. Al sud-est del dolmen hi ha dues lloses més, de
similars dimensions que les de la cambra, que amb tota seguretat formen part del
monument megalític.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
Fotografia extreta de Joan Pere Lacombe; 1996; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i
menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de
Girona, Girona, 2002.
14.47. Dolmen del Mas dels Buencs: Sepulcre corredor de cambra rectangular curta
i passadís estret cavalcat. Conserva 3 lloses de la cambra i la coberta estintolada a la
seva dreta. La capçalera és única, de forma rectangular, vertical i ben implantada a la
roca. Dels tres suports conservats, les lloses grans semblen ben implantades a la
roca. Pel que fa a l‟accés de la cambra, només queden visibles dues lloses de
l‟entrada. Segurament es tractava d‟un corredor estret de lloses que continuava cap a
l‟exterior uns tres metres. El túmul és de tendència circular, en contrafort frontal i
lateral dret, i se‟n veuen restes evidents al davant i a la dreta de la cambra, on acaba
amb un anell de contenció extern format per grans blocs ajaguts. Es creu que aquest
túmul tindria un diàmetre aproximat de 7 a 8 metres. Tot el conjunt del monument és
granític.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1996 J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
14.48. Dolmen de Banya de Saus: Sepulcre corredor amb possible cambra
trapezoïdal curta i passadís estret, amb quatre o cinc lloses de suport més la coberta.
L‟entrada de la cambra deuria ser de parets de tascó, de la mateixa manera que
també deuria haver-hi un corredor extern de murs de pedra seca de 2.5 metres
aproximadament de longitud. Les dimensions de la cambra són: 1.60 m. de longitud,
per 0.90 d‟amplada i 1.80 d‟alçada. El túmul és de tendència circular i està format per
un reompliment de blocs de granit i esquist més terra. El seu anell extern de contenció
estava fet de grans lloses ajagudes que eren la base d‟un mur de pedra seca.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1999; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
14.49. Jaciment romà del Panissars i monestir: Jaciment romà compost per una
gran estructura que correspon al trofeu gegantí que va aixecar el general Pompeu
l‟any 71 a.C. després de derrotar a Sertori. Gràcies a les excavacions s‟ha descobert
que la façana mirava cap a Hispània i que la via romana passava pel mig, actuant
com a eix de simetria de l‟edifici. El pas de la via per l‟edifici es feia a través d‟una
porta que monumentalitzava el pas, a la vegada que el feia més estret. Per les
dimensions dels fonaments es pot deduir que era un monument de grans dimensions.
El monestir de Santa Maria fou construït sobre l‟estructura de llevant del trofeu.
L‟església tenia una nau i absis semicircular, amb volta de quart d‟esfera i restes de
l‟encofrat. Es pot seguir la planta de l‟església i de diverses estances annexes al
monestir, així com la cuina i el forn de pa. A la banda de ponent, sobre un pujol a uns
20 metres, s‟hi troba el poble alt-medieval, i entre aquest i el monestir es troba el
cementiri, amb les tombes trobades durant l‟excavació. El monument romà fou
desmuntat per aprofitar els blocs de pedra per a d‟altres construccions, com el
monestir de Santa Maria del segle XI i el Castell de Belleguarda del segle XVIII, entre
altres. L‟església, amb una cripta sota l‟absis, sembla ser del segle X.
14.50. El Llatzaret: Restes de l‟edifici que durant el segle XIX acollia als malalts que
entraven per la frontera abans de seguir el seu camí. És una construcció amb murs de
pedra vista les úniques obertures dels quals són unes espitlleres.
Fotografia extreta del POUM de la Jonquera, 2004.
2.15 MAÇANET DE CABRENYS
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 64 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
15.1. Ca la Pilar Mestre: Casa de planta rectangular i una mica esbiaixada en el seu
angle sud-oest, que consta de planta baixa i dos pisos. Destaca la porta d‟entrada
amb dos pilastres amb capitells molt senzills que sostenen la gran pedra monolítica
que fa de dintell. Al seu damunt, en el primer pis, hi ha la finestra més distingida de la
casa, amb carreus de pedra ben treballats emmarcant-la. El ràfec de quatre fileres és
l‟altre element que contribueix a destacar aquest edifici sobre la resta d‟aquest mateix
carrer.
15.2. Ca l’Antoena: Edificació de planta baixa i dos pisos, amb parets de pedra vista i
carreus ben escairats en portalades i finestrals. Se situa a l‟angle nord-oest de la
Plaça del Castell. A la llinda de la porta principal es llegeix la data de 1691 mentre
que, en una menor de lateral, es llegeix la de 1726.
15.3. Ca l’Alemany: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues
plantes pis formades per tres crugies perpendiculars al carrer i cobertes per cairats de
fusta. L‟accés a l‟interior es troba en la crugia central i al fons trobem l‟escala que
accedeix a les plantes pis. Les obertures estan emmarcades amb pedres ben tallades.
15.4. Cal Rei: Es coneix també com Can París. Edifici del segle XVII, de planta en
forma d‟U, amb planta baixa i dos pisos. Els murs presenten carreus de gran tamany i
ben tallats a una part de la planta baixa, mentre que en la resta s‟ha aplicat un
arrebossat o pedra debastada. Totes les obertures tenen els brancals i les llindes de
pedra ben escairada, especialment la llinda de la porta d‟entrada que destaca per les
seves dimensions i per la seva inscripció en llatí que recull el llegat familiar. El ràfec
apareix decorat amb un motiu geomètric semblant a les dents de serra.
L‟extensa inscripció de la llinda en llatí ens serveix per datar la construcció del casal a
l‟any 1682. El text transcriu el testament del primer propietari de l‟habitatge i expressa
la voluntat del difunt que el casal passi a mans del seu fill gran. Fou feta gravar pel
reverend Joan París. Conté uns fragments de l‟Eclesiastès (2, 18-19 i 4,8).
Als blocs de granit hi ha esculpit l‟escut del gremi de ferrers i dues figures sedents de
basalt, sota el relleix d‟una finestra.
A l‟actualitat és el bar “La Cona”.
15.6. Can Duran (Plaça del Castell, 15): Edifici de planta irregular amb planta baixa i
dos pisos, situada en la corbatura de la Plaça del Castell i l‟absis de l‟església. La
planta baixa consta de dos crugies amb cobertes de voltes de maó. L‟edifici segueix la
tipologia clàssica d‟edifici plurifamiliar, amb grans balcons individuals amb baranes de
ferro forjat dividits per bandes horitzontals i verticals que, alhora, serveixen per
estructurar els murs de les façanes. En les obertures també hi són presents detalls
ornamentals com senzilles pilastres i grans mènsules decorades amb motius vegetals.
En la planta baixa es segueix el mateix esquema, però en lloc de balcons hi ha
finestres.
15.7. Can Mitjavila (Ca la Sila): Es coneix, també, com Molí de la Vila o del Castell,
es troba a la riba esquerra de la ribera de Fraussa, al costat de l‟aparcament del Pont.
Figura al segle XIII com el molí del castell. Al segle XVII fou comprat per la Universitat,
que en va construir un altre al mateix edifici. Un d‟aquests era considerat de gran
potència. Va funcionar fins al 1890. Conserva encara avui la fesomia original. No
obstant a sobre del que semblen els antic murs de la bassa han estat aprofitats com a
habitatge i jardí.
15.8. Can Molar: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i quatre
pisos, edificat sobre un fort desnivell. Té una estructura força corrent, de principis del
segle XX, que presenta una decoració que recorda en certs aspectes el gust
modernista. En la planta baixa trobem tres crugies orientades a migdia. Les crugies
laterals estan cobertes per voltes de pedruscall i per cairats en la zona de migdia. La
crugia central està coberta per cairats. La façana de migdia presenta tres arcs
rebaixats que es reparteixen fins a la segona planta pis. L‟escala està situada en la
part de ponent de la crugia central. La façana que dóna a la plaça presenta
guardapols, motllures i esgrafiats. També cal destacar una torre situada en la teulada,
amb cúpula octogonal i decorada amb elements ceràmics.
15.9. Can Racala: Casa en parets de pedra vista amb planta baixa i tres plantes que
descriu un sortint de la línia de façana del carrer Borriana. La darrera de les plantes és
un terrat cobert.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 65 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
15.10. Can Roger: Casal en parets de pedra vista de planta baixa, dos pisos i
teulada. El portal principal és adovellat amb arc de mig punt. Hi consta l‟any 1669.
Finestrals amb carreus i llindes ben escairades. Teulada sobre quatre ràfecs.
15.11. Can Saguer: Casal de planta baixa i tres pisos amb parets arrebossades. A les
parets de la planta baixa hi ha una única obertura ocupada pel portal d‟accés. A la
primera i a la segona plantes hi ha dos balcons per nivell amb baranes forjades sobre
mènsules laterals força decoratives. En l‟arrebossat de les parets també s‟han inserit
alguns motius decoratius. A la darrera de les plantes, els balcons donen pas a simples
finestres.
15.12. Can Vidal: Es tracta d‟una de les construccions més emblemàtiques de la
Plaça de la Vila. L‟edifici segueix els paràmetres de l‟arquitectura del segle XIX:
façana d‟esveltes proporcions, diferenciació de materials entre la planta baixa i la
resta de pisos, i obertura de grans balcons amb baranes de ferro forjat i finestres de
llibret. Té planta irregular per tal d‟integrar-se a la plaça i a un dels carrers que hi
desemboca. La façana està angulada, i utilitza grans carreus al pis baix. L‟edifici està
decorat amb sanefes de motius vegetals que percorren la base de cada pis i
mènsules que suporten els balcons.
15.13. Can Xacó: Casal de planta baixa i dos pisos amb parets de pedra vista i
teulada a dues aigües. Sobresurt el portal d‟accés adovellat amb arc de mig punt; a la
primera i a la segona planta finestres sense balcons. A la part oest s‟obre un pati que
dóna al carrer. Teulada amb triple ràfec.
15.14. Casa a la plaça Castell, 10: Edifici d‟estructura rectangular amb planta baixa i
dos pisos, i dues crugies orientades a migdia. La casa està tocant el perímetre de
l‟antiga muralla que encerclava el nucli primitiu de Maçanet, l‟actual Plaça del Castell
amb l‟església de Sant Martí al centre. En la part posterior de la casa trobem el mur
que originalment era la muralla, juntament amb dos petits matacans sustentats per
mènsules amb un inequívoc caràcter defensiu. Pel que fa al parament dels murs, són
tots de pedra debastada, i les obertures estan emmarcades per carreus de pedra ben
tallats i escairats.
15.15. Casa a la plaça Castell, 12: Edifici de planta rectangular irregular que consta
planta baixa i dos pisos. Tot l‟aparell és de pedra debastada, excepte les obertures
emmarcades amb carreus molt ben treballats. El tret diferenciador de la casa són els
balcons de ponent. El primer està format pel porxo que hi ha al final de l‟escala
exterior; es recolza damunt la planta baixa, la qual presenta una coberta de volta de
pedruscall. Una gran columna, que parteix de la barana de pedra i acaba a la teulada,
serveix per establir un lligam visual entre aquest balcó inferior i el del segon pis.
L‟accés al primer pis es realitza a través d‟una escala de pedra exterior orientada a
llevant. A la banda de tramuntana es poden observar restes d‟espitlleres testimoni de
la muralla original.
15.16. Central hidroelèctrica Costa Margarida: Es troba a l‟extrem oriental del
municipi de Maçanet de Cabrenys, a uns 3.5 km en línia recta al sud-est del poble, al
marge esquerre del riu Arnera; en la confluència amb un afluent seu, el Rinadal, a
tocar de l‟antiga carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys. És, sens dubte, la
central hidroelèctrica més majestuosa de la construïdes a la capçalera de la Muga,
amb un marcat aire modernista. La planta de l‟edifici està formada per dos cossos
laterals disposats de manera perpendicular a un de central, més allargat i estret, que
els uneix. D‟ella sobresurt la torre quadrangular acabada amb una teulada a quatre
aigües molt pronunciada i en la que s‟han obert quatre òculs. La central es construí el
1924, per l‟industrial Josep Pagès (àlies Grida); de manera complementària s‟obrí un
canal d‟uns 2.5 kms. iniciat poc més amunt del vell molí de Masdevall que acabava en
una canonada forçada de 50 m. de desnivell, encara avui a la vista i tenia una
potència màxima de 250 kVA. La central es construí per millorar el subministrament
de Figueres. Va estar en funcionament fins el 1977, moment en que parà la
maquinària, massa condicionada pels estiatges de l‟Arnera, pels costos de personal i
pel baix preu que es pagava aquell any el quilovat. Aquest edifici es va transformar el
1994 en un restaurant-hotel de muntanya i, en el moment de fer-se aquest inventari,
s‟efectuaven obres de millora en el marc de la seva utilització actual, com a
hostatgeria.
15.17. Tipologia Plaça President Josep Irla i Bosch: Conjunt de quatre cases
bastides sobre desnivell amb una planta baixa semisoterrada i amb accés directe a la
planta pis mitjançant escala exterior de pedra. La planta baixa originalment estava
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 66 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
coberta amb voltes grasses perpendiculars a la façana. Les obertures es troben
emmarcades amb pedres ben tallades. Les cobertes són a dues aigües.
15.18. Església de Sant Martí (i Porta Ferrada): Plaça del Castell. Segle XIII i s.
XVII-XVIII. Romànic. Església d‟una nau amb absis semicircular, el qual presenta la
característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d‟arcs
cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D‟època romànica
també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d‟elles reformades. Hi ha
dues portalades, una a ponent –modificada- i l‟altra, més destacada, a migdia
(coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt
esquemàtics que representen personatges i fruits. La nau posseeix volta apuntada, i
tot l‟aparell de l‟església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos.
De l‟interior només esmentem l‟arc triomfal doble i en degradació, i la coberta
ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s‟aixeca un campanar de planta
octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s. XVII o del XVIII. Com en
d‟altres esglésies d‟aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen
encastades en el mur del migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340.
Fruit d‟unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dues galeries
laterals sobremonten els murs romànics de la nau. L‟església s‟aixeca en el segle XII
o XIII. La seva tipologia ofereix notables similituds respecte a d‟altres temples de la
comarca, com són els d‟Agullana, Darnius i la Vajol, tots ells amb una cronologia
propera a la de Sant Martí de Maçanet. Els paral·lels són tan estrets que hom arriba a
pensar en una mateixa autoria, en mans d‟un grup de canters, ...
15.19. Església de Sant Sebastià: Edifici d‟una nau i dues capelles laterals per
banda, és obra del segle XVI amb un finestral esculpit. Fou construïda el 1592 pels
maçanetencs, en agraïment al sant per haver-los salvat de la pesta. Llavors
s‟edificaren cases al seu voltant i es formà el veïnat. La capella va ser ampliada entre
1700 i 1733. Aquesta darrera data és la que figura a la llinda de granit sobre el portal
d‟accés.
15.20. Fort del carrer de les Dòmines: Fort construït al segle XVIII (conegut com de
l‟Hospital) edificat, molt probablement, per a la prevenció de possibles incursions dels
fracesos davant la proximitat de la frontera. Posteriorment, a mitjans del XIX, jugarà
un paper important durant les Guerres Carlines. Actualment només es conserva la
part inferior de l‟edifici, fins al segon arrenglerament d‟espitlleres.
15.21. La Maça d’en Rotllan o la barra de Rotllan: Consisteix en un pal de ferro
coronat per una anella i un peu de pedra picada, afegits posteriorment, que s‟alça al
mig de la plaça de la Vila. La seva part visible mesura, fins a l‟anella, 3.70 m. i,
comptant-hi els 0.90 m. del pedestal i els 0.90 m. de la part enterrada, ens dóna una
llargada total de 5.50 m. L‟anella fa 40 cm. de diàmetre i 10 cm. de gruix. Està soldada
a la barra amb el sistema de forja. Se li calcula un pes de 200 kg. La seva estructura
no és cilíndrica, sinó quadrangular, amb cares irregulars. La tradició oral diu que: “Va
ser portada des de la Serreta de la Cardona, on es trobava en estat d’abandó, i
plantada a la Plaça de la Vila”. Efectivament, en aquest lloc és documentat, des del
segle XVI, un oratori anomenat “la Creu del Pal”. Aquest pal, probablement, fes
referència al costell que, seguint el costum, se situaven per marcar els límits del terme
jurisdiccional i assenyalaven el camí.
En un principi es va plantar al costat del portal de l‟Ajuntament, que aleshores es
trobava a la plaça de la Vila. El 1834, l‟Ajuntament va decidir traslladar-la al mig de la
plaça i hi afegí una anella al capdamunt per a penjar-hi un fanal. El peu estava ficat
dintre el forat d‟una roda de molí enterrada. Aquest fanal va restar fins a inicis del
segle XX. El 1914, com que els carros s‟enganxaven amb la barra i la sollevaven, es
va creure convenient fer-hi un pedestal de pedra per preservar-la. Una llegenda la fa
l‟arma de l‟heroi carolingi Rotllan, que l‟hauria llençada des de Ceret (o des del Castell
de Cabrera).
15.22. Societat “La Unión Massanetense”: Edifici de planta baixa a doble alçada i
un pis. La façana es caracteritza per tenir una gran simetria i sobrietat, articulada
gràcies a la utilització de diferents materials, trets molt característics en d‟altres
construccions funcionalistes de l‟arquitecte Azemar com les societats d‟Agullana i
Darnius. En la planta baixa destaca una gran sala rectangular d‟una sola nau que
presenta també una balconada interior que recorre tot el perímetre a excepció de la
part posterior de la façana. En aquesta s‟hi desenvolupen activitats lúdiques i socials
dins un àmbit obert i públic. Tot i que l‟arquitectura de l‟edifici és modernista, hem de
tenir en compte que Azemar va acceptar aviat les formes i estils més noucentistes, en
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 67 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
part degut a que lligaven millor amb la seva sobrietat i puresa de línies. L‟edifici és
construït per Baltasar Molar el 1906.
15.23. Pont del carrer de la Plaça: Petit pont de pedra al carrer de la Plaça i que
serveix per salvar el desnivell amb el carreró perpendicular que discorre per sota.
Aquest pont dóna accés, pel sud, a l‟antic recinte emmurallat de Maçanet, pel portal
de les Dòmines (s. XVI). Són ben visibles les restes de la muralla.
15.24. Rectoria: Casa de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Consta de
tres crugies perpendiculars al carrer i orientades a llevant. La crugia de tramuntana
està coberta per una volta de maó. La crugia central es troba en l‟accés a l‟interior per
la banda de ponent i es troba dividida en dues estances, la de davant coberta amb
volta de maó i la de darrera amb volta de pedruscall disposada perpendicularment a
les altres. La crugia de migdia, que conté l‟escala, també està dividida en dues
estances cobertes amb voltes de pedruscall. Hi figura una llinda amb l‟any 1777.
15.25. Restes de muralla: Com a la propera Darnius i d‟altres poblacions
empordaneses, el nucli antic de la vila de Maçanet estava fortificat. Així, envoltant
l‟església –Plaça del Castell– s‟aixecà un recinte emmurallat del que encara es poden
veure algunes parts. En les restes dels murs, als quals s‟afegiren cases de
construcció molt posterior, s‟aprecien les mènsules que sostenien un matacà, algunes
espitlleres, petites i rectangulars i, a la part alta, restes de merlets. A la banda de
llevant, constituint l‟accés a un estret carrer que dóna a la plaça Major, hi ha restes
d‟un portal del recinte emmurallat. La seva utilització es degué perllongar fins fa un
parell de segles, pel fet que les obres dels s. XVII-XVIII a les galeries que
sobremunten els murs de l‟església, a part d‟altres construccions, demostren l‟interès
per continuar fortificant la vila.
15.26. Tipologia carrer de la Plaça, C/. de la Plaça, XVIII: Cases de planta baixa i
dos pisos d‟una o tres crugies cobertes per voltes de pedra grassa o cairats de fusta i
soportades per parets de pedra. Les escales d‟accés a la planta pis es coloquen just a
l‟entrada recolzades en la paret mitgera. Les obertures estan emmarcades amb
carreus ben tallats. Les cobertes, soportades per cairats de fusta, són a dues aigües.
15.27. Ermita de la Mare de Déu del Fau: Popularment també és coneguda com el
santuari de les Formigues o de les Alades. És un petit temple romànic d‟una sola nau i
absis semicircular del segle XV. Està ben documentada la construcció del santuari a
partir del 1407, substituint-ne una anterior. La seva restauració encara és una tasca
pendent.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
Fotografia extreta de: 30 edificis religiosos romànics de l'Albera; 2002.
15.28. Font de les Creus: D‟un únic canyo, se situa a tocar de la carretera de Tapis,
poc després de la sortida de Maçanet. És la que gaudeix de més renom; les seves
propietats diürètiques són conegudes des de finals del XIX. El 22 d‟agost del 1955 va
ser declarada d‟utilitat pública amb la categoria de mineromedicinal i el 1964 s‟hi
construir una indústria envasadora “Aigua Les Creus”. Ben aviat guanyà un lloc dintre
les xarxes comercials del país.
La font es localitza prop de l‟embotelladora, a tocar d‟una torrentera i a ella s‟hi
accedeix després d‟haver baixat unes escales. Es troba protegida per una volta de
pedra vista a mode de petita galeria.
15.29. Molí de l'Olivet: Situat al marge esquerre de l‟Arnera, prop de la Farga de
l‟Olivet. Existent ja al segle XV, és el darrer molí que va funcionar, fins l‟any 1969. La
seva bassa s‟ha reconvertit en piscina i l‟edifici, en restaurant de temporada.
15.30. Antiga farga prop del molí de l'Olivet: Farga construïda el 1833, al marge
esquerre de l‟Arnera, aigües amunt del molí de ca l‟Olivet, dedicada a la fabricació
d‟encluses. Funcionarà fins el 1872. A inicis del segle XX, una empresa francesa
convertí l‟edifici de la farga en un molí de sabonet on es treballava el mineral obtingut
a les mines de Frussa.
15.31. Pont al camí entre la Farga i la resclosa propera a l'Arnera: Pont sobre
l‟Arnera amb estreps d‟obra de fàbrica recolzats sobre passera metàl·lica.
15.32. Resclosa de derivació al molí de l'Olivet i a la farga propera; riu Arnera:
Construcció amb pedra i morter al riu Arnera gràcies a la qual es derivava, pel marge
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 68 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
esquerre de la Muga, l‟aigua necessària pel funcionament dels propers molí i farga de
l‟Olivet. Al costat, a la riba dreta, es troba la font de la Farga.
15.33. Molí d'en Robert, a l'Arnera: Se situa a la riba esquerra de l‟Arnera. Ja existia
al segle XIV i va funcionar també com a molí draper. Va moldre fins el 1945. En el
moment de fer-se aquest inventari s‟estaven efectuant tasques de manteniment i
l‟edifici està restaurat. S‟ha reconvertit en restaurant de temporada i, la bassa, en
piscina.
15.34. Resclosa i inici del canal cap al molí d'en Robert: Situada al riu Arnera, uns
300 m. aigües amunt aprofitant, parcialment, rocs de la llera. En ella s‟inicia una
resclosa a mà esquerra que va a parar fins al molí.
15.35. Molí del mas d'Avall (o del Masdevall): Antic molí del mas Masdevall, situat a
la riba esquerra de l‟Arnera. Fou construït el 1784 i va funcionar fins 1925. Del molí
aguanten les parets mestres i és perfectament reconeixible la seva estructura
arquitectònica general. Situat en un emplaçament poc accessible i a uns 10 minuts a
peu de la pista forestal que uneix el molí d‟en Robert al vell camí de Darnius a
Maçanet.
15.36. Resclosa del molí del Mas d'Avall i de la central de Costa Margarida: Es
localitza uns 300 m. al nord del molí del Mas d‟Avall, remuntant l‟Arnera. A part de la
resclosa, s‟ha de ressenyar el canal que s‟inicia pel marge esquerre, de dimensions
considerables, revestit amb pedra i amb seccions que poden assolir els 2 m. de
profunditat. L‟explicació es deu a que, a part de servir, inicialment, de conducció al
molí del Mas d‟Avall, va permetre l‟alimentació de la central hidroelèctrica de Costa
Margarida, 2.5 km aigua avall, a partir de 1924. El canal finalitzava amb una canonada
forçada de 50 metres que es precipitava sobre la central esmentada.
15.37. Minicentral hidroelèctrica del Molí d'en Cabot: Construïda el 1905, per
iniciativa de Josep Sala Pou, aprofitant un antic molí. El molí s‟emplaça en un paratge
poc accessible i per sota de la confluència de l‟Arnera amb la Fraussa. Aprofitava
l‟aigua d‟ambdós mitjançant dues rescloses. Tenia un salt de 30 metres i 75 CV de
potència. El 1914 el propietari es va vendre els aparells i les línies a la Hidroeléctrica
del Ampurdán. Es troba a tocar de les restes de l‟antiga Farga d‟en París. Coneguda
popularment per “central d‟en Cabot”, qui n‟era l‟encarregat del funcionament.
A la minicentral, edificada en una fondalada de l‟Arnera, hi arribaven les conduccions
d‟aigua des d‟una bassa situada 25 metres amunt. Des d‟ella encara és possible
distingir, sense problemes, el canal que arrencava de l‟Arnera 1.5 km abans.
15.38. Murs de l'antic molí d'en Cabot (Farga d’en París): Antiga farga construïda
al peu del riu Arnera, al seu marge esquerre, per Joan París, el 1690, especialitzada
en la producció d‟eines. La farga va funcionar fins el 1872. De l‟edifici resten els
baixos i el que va ser la sortida d‟aigües a l‟Arnera. Al seu costat, anys després, es
construiria la central hidroelèctrica d‟en Cabot.
15.39. Resclosa per abastar l’antiga central hidroelèctrica municipal de Maçanet:
Resclosa situada a l‟Arnera uns 200 m aigua avall de la central hidroelèctrica d‟en
Cabot per abastar la central hidroelèctrica municipal construïda a càrrec de
l‟ajuntament de Maçanet de Cabrenys el 1915 i que donà servei fins el 1960.
15.40. Font de la Plaça, a la Plaça de la Vila: Es localitza al lloc de pas que
connecta la Plaça de la Vila amb la plaça del Castell. És d‟un únic canyo i s‟emmarca
sota una volta amb carreus de granit decorada amb rajols pintats.
15.42. Ca l'Olivet: Gran casal orientat a tramuntana, format per dos cossos bastits a
banda i banda de l‟antiga muralla. El de dintre el nucli té planta baixa i pis, mentre que
l‟altre, orientat a migdia, degut al desnivell del terreny presenta planta baixa i tres
pisos. De notables dimensions, la façana principal disposa de poques obertures, i les
finestres són de petites dimensions. El que sí sobresurt en ell, i en certa forma li
confereix un aire noble, és la gran porta d‟entrada, amb pilastres laterals i un marcat
encoixinat que ressegueix l‟arc. Es té una data que és la de 175? que es llegeix sobre
una de les finestres de la façana principal. Encara que es troba aïllada potser resulta
indicativa del moment en que s‟aixecà el casal.
15.44. Can Rafalot: Gran casal de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues
aigües i parets de pedra vista. S‟ubica a la plaça de Borriana, en una cruïlla de
carrers, aprofitant l‟angle del que havia estat l‟accés al recinte emmurallat arribant des
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 69 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
de llevant. L‟angle del casal en que s‟emplaçava el portal és reconeixible per les
filades de carreus ben escairats i perquè s‟insinua el punt d‟on arrencava l‟arc. Els
finestrals, de la primera planta, i les finestres, de la segona, també es troben
emmarcats per llindes i carreus.
15.45. Casa sense identificar al carrer Borriana, 19. Llinda de 1783: Casal que fa
cantonada entre el carrer Borriana i l‟inici del camí que puja fins el santuari de les
Salines. És de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues aigües; parets de pedra
vista. A la primera planta trobem tres balcons amb barana forjada. A la llinda hi figura
l‟any 1783.
15.46. Font al c/ St. Sebastià, prop de cal Rei. Any 1918: Font de sortidor metàl·lic,
en un origen de bombeig manual i, posteriorment, substituït per pulsador.
15.47. Font a la plaça Josep Irla. Any 1800: Font d‟un únic canyo que es recolza en
una construcció quadrangular d‟uns 2 m. d‟alçada i un d‟amplada, que acaba en una
mena de pinacle a quatre aigües. Aquesta construcció havia acollit una pintura
decorativa de la qual amb prou feina si queda algun vestigi.
15.48. Sant Briç de Tapis: El lloc de Tapis (o Tàpies), a la capçalera del riu Arnera, a
uns 6 km a ponent de la vila de Maçanet, és esmentat l‟any 954 i la parròquia (Sancti
Bricii de Tapiis) surt als nomenclàtors del segle XIV. Es tracta d‟una església pre-
romànica (segle X) d‟una nau i planta rectangular, arc ultrapassat que fa la funció
d‟arc triomfal, i un altre amb funció d‟arc toral. A migdia hi ha dues capelles laterals
afegides, i el campanar és de cadireta. Tots els murs foren sobrealçats i la porta és
tardana.
Fotografia extreta de ECSA-Montse Catalan; Gran Geog. Com. de Cat, vol. 4, Alt
Emp. i Baix Emp., Encic. Catalana, BCN, 1992.
15.49. Pedra dreta / Roc d'en Rotllan: Menhir granític amb dues petites creus
gravades, una grega i una llatina, prova evident que aquest menhir havia estat
cristianitzat. Les seves dimensions són de 2 m. d‟alçada i 0.70 m. d‟amplada.
Fotografia extreta de Enric Carreras, 1987; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
15.50. Central hidroelèctrica municipal: Central edificada el 1915 a càrrec de
l‟ajuntament de Maçanet amb l‟objectiu de disposar d‟electricitat pel consum de la
població. El seu augment progressiu farà que aviat la producció sigui insuficient.
Aquest fet caldrà explicar-lo pel poc desnivell del salt d‟aigua; la ubicació sota la
central d‟en Cabot, que l‟obligava a funcionar només quan aquesta deixava anar el
cabal suficient; la falta de decisió en el manteniment i la renovació de la maquinària.
Això farà que es pateixin restriccions severes durant molts anys, que només es doni
llum a la nit, etc. Malgrat els intents de modernitzar la central, el 1956 la maquinària
serà més que obsoleta i l‟Ajuntament optarà com a única solució per connectar-se a la
xarxa de la Hidroelèctrica de l‟Empordà. El 1960 el municipi estrenarà la nova
electrificació i aquesta central quedarà abandonada.
El seu accés és difícil i se situa al marge esquerre de l‟Arnera, uns 600 m. aigua avall
de la central d‟en Cabot.
La foto utilitzada en aquesta fitxa ha estat extreta de: Pere Roure, 1997, Quaderns de
la Revista de Girona, 71, Maçanet de Cabrenys.
15.51: Sant Andreu d’Oliveda: L‟església s‟alça damunt d‟un planell enlairat sobre el
vessant dret de l‟Arnera i a uns 4 km al sud de Maçanet, amb 6 masos dispersos.
L‟església fou donada al monestir de Sant Pere de Camprodon el 952 per Sunifred de
Besalú, i desapareix dels nomenclàtors parroquials al segle XVII. El 1566 passà a ser
sufragània de Sant Cristòfol dels Horts.
L‟edifici és una nau amb absis rectangular. El presbiteri i una part de la nau conserven
la volta de canó, que es correspon amb l‟antiga església romànica (segona meitat del
segle XII). La resta de la construcció és producte d‟una reforma feta el segle XVII. El
1966 el temple fou restaurat.
15.52. Sant Pere dels Vilars: L‟església es troba al peu de la muntanya del Fau, a
uns 6 km al sud-oest del nucli urbà. Formen el veïnat sis masos dispersos. El temple
s‟esmenta ja en la donació de Tapis al monestir de Camprodon, l‟any 954, per part del
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 70 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
comte de Besalú, com a Sancti Petri de Vilare. Es tracta d‟una petita església d‟origen
pre-romànic, d‟una nau i absis trapezial del segle X. La volta del presbiteri és de canó,
separat de la nau per un arc de mig punt. La volta de la nau és apuntada i, com la
resta de l‟edifici, correspon a una reconstrucció del segle XVIII. El 1971 fou objecte
d‟una restauració.
15.53. Sant Miquel de Fontfreda: El veïnat de Fontfreda es troba a 8 km al sud de
Maçanet, a la vall del Rimal. El lloc és citat l‟any 952 i l‟església el 1115, quan uns
particulars en fan donació a Santa Maria de Lladó i Calixt III en confirmà la possessió
el 1123 (Fontisfrigidi); més tard esdevingué sufragània de Sant Cristòfol dels Horts. El
temple és d‟una nau, amb absis semircicular, de la segona meitat del segle XII.
L‟absis té la mateixa alçada que la nau. La nau és de canó i correspon a una
reconstrucció posterior al romànic. La porta conserva la ferramenta romànica. El
campanar és d‟espadanya amb dos arcs de mig punt. El 1973 s‟hi feu una restauració.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
2.16 ORDIS
16.1. Can Roig (I) i Capella de la Mare de Déu de can Roig: Gran casal de tres
plantes d‟alçada i amb teulada a quatre vents, que té adossat un cos perpendicular
que tanca una era d‟entrada. Té una capella particular dedicada a la Mare de Déu.
16.2. Can Roig (II): Mas restaurat situat a les proximitats del nucli urbà d‟Ordis, amb
parets de pedra vista, planta baixa i primer pis i amb coberta a dues aigües. Conegut,
també, com Can Taronger.
16.3. Ermita de Santa Maria de Pols: Edifici d‟una nau amb absis semicircular. La
planta mostra la llarga continuïtat de les formes romàniques, però l‟aparell, el portal
adovellat i l‟estructura en general evidencien que es tracta d‟un edifici posterior.
L‟edifici actual del s. XV i XVI és resultat d‟una reconstrucció d‟un temple anterior,
possiblement reaprofitant algunes restes de la construcció romànica anterior, en la
que hi residien unes monges.
16.4. Església Parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa: El temple romànic inicial
construït al segle XII, era més curt i presentava la nau amb volta apuntada i dues
capelles laterals que formaven un antic fals creuer. D‟aquest es conserven molts
elements de la construcció inicial. Posteriorment es construïren dues noves capelles
laterals. La façana principal i la lateral de migdia són les que conserven en major
amplitud l‟aparell romànic de carreuada. Durant el segle XVIII s‟amplià i reformà
considerablement l‟edifici, construint un nou creuer i una nova capçalera amb absis
semicircular, un campanar d‟àmplies dimensions i l‟actual portalada.
16.5. Església de Sant Nicolau: Edifici d‟una sola nau amb absis semicircular,
portada a migdia de dos arcs de mig punt en degradació, una llinda i timpà.
Actualment és tapiada i s‟utilitza una altra porta oberta modernament a la façana
occidental. Les finestres són de doble esqueixada i arc de mig punt. La volta de la nau
és apuntada. Del campanar de cadireta només queden tres pilastres.
16.6. Hospital de Santa Caterina (Capella de Santa Caterina): Edifici de planta
rectangular amb la Capella de Santa Caterina ocupant l‟ala de llevant. Aquesta és la
part de tot el conjunt més ben conservada. L‟edifici és bastit amb pedres sense
treballar amb les cantonades i uns curts trams de murs amb carreus. La capçalera de
la capella, que no es diferencia volumètricament de la resta, és de carreuada. Té
coberta de fusta sobre arcs diafragma.
16.7. Mas Bofill: Conserva estructures i elements gòtico-renaixentistes del segle XVI.
Destaquen les finestres d‟arc conopial decorades amb arabesc calat. Tenen petites
testes en relleu a les impostes i a les mènsules del guardapols.
16.8. Mas Casals: Probablement l‟edifici ocupa el lloc que havia acollit el convent de
monges lligat a l‟ermita de Pols.
16.9. Mas Vilar i Capella de Mas Vilar: Gran casal amb teulada als quatre vents, de
tres plantes i obertures datades als s. XVII i XVIII. A la banda de ponent sobresurt el
cos d‟una capella adossada també del s. XVIII i d‟estil neo-clàssic. És una casa pairal
fortificada (espitlleres, forat per tirar oli roent damunt la porta principal,...). Se situa
prop de l‟Àlguema, a la riba esquerra. Està declarat Bé Cultural d‟Interès Nacional.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 71 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
16.10. Trull en una plaça d'Ordis, al marge esquerre de la riera del Regató que
travessa el poble: Conjunt de premsa i trull d‟oli en una plaça d‟Ordis situada al sud
del nucli urbà, al marge esquerre de la riera del Regató, que travessa el poble.
16.11. Can Vidalic: Casal dintre el nucli urbà d‟Ordis, de planta baixa i dos pisos, amb
teulada de doble vessant i doble ràfec. Sobre la llinda en fusta de la porta d‟accés es
pot llegir la data “1843”.
16.12. Dues cases al fons del carrer Unió: Es troben adossades l‟una al costat de
l‟altra i tenen els números 5 i 7, respectivament. La número 5, la de l‟esquerra, té
planta baixa i pis, mentre que la de la dreta és de dues plantes. Totes dues estan
arrebossades per bé que permet veure, parcialment, la pedra.
16.13. Molí d'en Xòrrec: Molí situat al marge dret de la riera del Regató, uns 600 m
aigua avall després de superar el pont del camí que va d‟Ordis a l‟anomenat molí
d‟Àlguema. Tenia la peculiaritat de comptar amb dues basses i actualment té la funció
d‟habitatge. El seu propietari/masover ens comenta l‟existència de les ruïnes d‟un altre
molí força proper i més antic, seguint la riera.
16.14. Creu de terme a la rotonda de la crtra. d'Ordis a Navata i trencant al veïnat
de Pols: Creu en ferro sobre fust de pedra de 6 costats i amb basament esglaonat.
Se situa a la rotonda de la carretera d‟Ordis a Navata, en el trencant amb el veïnat de
Pols.
2.17 PERALADA
17.1. Antic Convent del Carme: Actualment es troba amb l‟església i el claustre
gòtics, la resta d‟antigues dependències i el jardí, intramurs, a tocar del tram SE de la
muralla. Va ser fundat el 1293, i es troba molt proper a l‟antiga església de Sant
Llàtzer. Va ser restaurat a partir del 1875. El claustre del Carme, obra també del s.
XIV, és a migdia de l‟església. És una de les seccions del Museu del Castell de
Peralada que Miquel Mateu instal·la el 1923 al convent, amb escultures gòtiques i una
notable col·lecció de capitells romànics. A més, altres dependències contenen altres
col·leccions molt importants de vidres catalans, ceràmiques, etc. També s‟hi troba la
Biblioteca del Castell que acull l‟Arxiu Històric del Palau de Peralada. Als soterranis hi
ha el museu del vi.
17.3. Can Bonal: Gran casal rectangular de planta baixa i tres pisos amb tres crugies,
una d‟elles més curta. La central té l‟escala al fons del vestíbul, al que s‟hi accedeix
per un portal amb un arc de mig punt de dovelles encaixades. És una construcció del
segle XVIII amb reformes posteriors.
17.4. Can Carbó del Portal: Casa senyorial del s. XVIII restaurada al 1927 i
rehabilitada per al nou ús el 2002. Consta de planta baixa i dos pisos amb una gran
terrassa a la primera planta i un pati franquejat per un mur i reixa de forja que la
separa del carrer. Actualment s‟ha reconvertit en el restaurant “Sotamuralla”.
17.5. Can Contestí: Edifici de planta baixa i dos pisos amb dos arcs de mig punt
adovellats als baixos.
17.6. Can Dalfó: Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Cal
destacar la torre quadrada que sobresurt pel darrera. De la façana cal destacar la
tribuna del primer pis amb quatre columnes molt esveltes i els seus capitells amb
decoració. Al segon pis es repeteixen les columnes amb finestres geminades.
Actualment a la planta baixa hi ha el Banco Popular Español.
17.7. Casa a la Plaça Gran: Casa de planta baixa i dos pisos. El porxo de l‟entrada
presenta un gran arc rebaixat. La façana es corona amb un nínxol al centre de la
façana del terrat. El terrat es troba franquejat per dues torres. Destaquen també
detalls ceràmics interessants.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 72 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
17.8. Casa a la Plaça Muntaner, núm. 2 i 3: Gran casal format per quatre crugies
perpendiculars a la façana, construïdes en diferents rases. L‟estructura interior ha
estat molt modificada.
17.10. Casa Avinyó o del Marquès de Camps: Actualment és propietat del Marquès
de Camps. És un notable edifici senyorial del segle XVIII i ha estat objecte de
modificacions posteriors. L‟edifici actual està construït sobre la base d‟un antic
convent bastit aprofitant les restes de la muralla medieval i la que possiblement va ser
una porta d‟entrada. La casa té l‟estructura de tres cossos típica de la masia catalana,
amb la plana baixa, pis i golfes.
17.11. Casa de la Vila (Ajuntament): Casal gòtic que ha estat modificat en temps
posteriors, de manera que l‟edifici actual està molt reformat. Cal destacar les arcades
dels porxos que són apuntades i fetes amb carreus, datades dels segles XIV-XV. Va
ser restaurat per Joan Maria de Ribot l‟any 1980.
17.12. Casa Enric Serraplanas: Casa formada per diferents cossos que es disposen
entre edificacions anteriors col·locades segons els camins d‟accés a l‟antic nucli de la
vila. En la planta baixa hi ha una crugia paral·lela al carrer coberta amb volta de
llunetes de maó pla que està separada, per un arc de pedra, d‟una altra volta
perpendicular que dóna accés a una volta de pedruscall que es fica sota el carrer
aprofitant el pendent d‟aquest. Perpendicularment a aquesta crugia n'hi ha dues més,
de planta irregular, que estan cobertes amb volta de maó. Una d‟aquestes s‟obre amb
arcs de pedra al pati de planta rectangular. Al fons d‟aquestes crugies n'hi ha dues
més disposades en sentit perpendicular, que són de pedruscall i estan comunicades
entre elles i el pati mitjançant arcs de dovelles de pedra treballada. A l‟altre costat del
pati allargat hi ha el corral cobert per uns cairats de fusta que es recolzen sobre el que
possiblement fou la muralla del primer recinte. En els paraments s‟hi veuen restes de
carreus ben escairats de considerables dimensions.
17.13. Casa Llanta (antiga Farmàcia Llanta): L‟establiment farmacèutic va estar
obert des de principi del s. XX, en un edifici del nucli antic de la vila amb restes dels
s.XV-XVI. L‟any 1989 el conjunt fou rehabilitat per l‟arquitecte Jordi Casadevall. És un
edifici de planta baixa i dos pisos, amb un porxo sostingut per dues columnes en
l‟entrada.
17.14. Casa Sant Joan: Edifici de planta baixa i pis construït en diverses èpoques,
amb les restes més antigues dels segles XIV i XV. La façana actual és posterior i està
bastida sobre restes d‟arcs. La planta baixa presenta una estructura d‟arcs de carreus
escairats. Al fons de la parcel·la hi ha dues crugies paral·leles al carrer formades per
arcs de diferents mides. Després trobem dues crugies més, comunicades per un arc
de pedra, que són perpendiculars a les anteriors. Finalment hi ha una altra crugia
paral·lela al carrer i comunicada a l‟anterior per dos arcs; aquesta crugia que dóna al
carrer és possible que fos un porxo, ja que a la testa hi ha un arc. La planta baixa
l‟ocupa el restaurant Can Joan.
17.15. Casal Gòtic de la Plaça Gran (casa Ramon Muntaner): Casal gòtic força
modificat que acull actualment la casa de la vila i altres edificis antics com per
exemple un casal també gòtic (s. XIV-XV) que ha estat considerat la casa natal de
Ramon Muntaner.
17.16. Cases al carrer del Forn i de Burriana: Agrupació de cases segons el camí
d‟entrada al recinte emmurallat de Peralada. Són construccions d‟una o dues crugies
cobertes amb volta grassa, de les quals es conserven molt poques amb l‟estructura
original. L‟edificació es disposa en planta baixa pel bestiar, mentre la vivenda es troba
al primer pis, amb un balcó i finestra en dues crugies. Al segon pis hi ha les golfes
amb una finestra per crugia.
17.17. Cases al carrer Vilella: Construccions del segle XVI amb reformes posteriors.
Son cases de planta baixa i dos pisos.
17.18. Castell de Vallgornera (Mas Modest de les Torres): És una casa de pagès
habilitada d‟una antiga fortalesa avui propietat del Marquès de Castelldosrius. Aquest
castell és documentat d‟ençà l‟any 1123. L‟edifici medieval dels segles XII-XIV va ser
ampliat durant el s. XVIII. El recinte és de planta rectangular irregular amb dues torres,
encara que és possible que n‟hi hagués una tercera al nord-oest. El mur occidental ha
estat reconstruït probablement als s. XVIII-XIX. Al pati central ha hagut moltes
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 73 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
reformes per adaptar el castell a feines de pagesia. La tradició oral recull que al nord
del pati hi havia una església dedicada a Sant Jaume.
17.19. Castell-Palau de Peralada i jardins del s. XIX: S‟alça extramurs dominant la
seva silueta la població en l‟antic barri de la Milícia. Fou antiga residència dels
vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada. Al 1923 fou adquirit per M. Mateu qui
instal·là una notable col·lecció d‟art. L‟actual edifici, convertit en casino, conserva
poques mostres de la primitiva construcció gòtica feta després del 1285. La major part
de l‟edifici actual correspon als segles XVI i XVII, però fou reformada al XVIII a
l‟interior. A la fi del XIX fou objecte d‟una nova i gran restauració, donant-li un aire de
Chateau francès. La façana oriental del s. XVI és una de les poques mostres
d‟arquitectura renaixentista de la comarca. Posteriorment ha passat per diverses
mans i reformes fins convertir-se en l‟actualitat en un casino. En el jardí del castell hi
ha restes arqueològiques d‟una necròpolis d‟incineració de la Primera Edat del Ferro,
amb materials recollits de gran riquesa arqueològica. A pesar d‟això, s‟han dut a terme
molt pocs treballs de prospecció. Malgrat les recents troballes a Peralada d‟importants
restes ibèriques, no ha estat possible documentar l‟hàbitat que correspondria a la
necròpolis.
17.20. Claustre romànic de Sant Domènec: És el monument romànic més notable
de la vila. Forma part de l‟antic convent dels agustins, fundat a la segona meitat del s.
XI i ocupat pels dominicans des del 1578 fins 1835. Actualment es troba aïllat en
haver estat enderrocades les edificacions que tenia adossades. Aquest claustre
romànic del s. XIII és l‟únic vestigi que resta de l‟antic monestir, demolit al segle XX.
En prospeccions arqueològiques fetes en l‟indret, s‟han trobat molts fragments de
material ibèric, de la mateixa manera que en la plaça davant el claustre. En els dos
casos, els materials formarien part dels nivells del poblat ibèric que hi ha a la part més
alta del turó on actualment està el poble.
17.21. Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc: És un convent de canongesses
agustines. L‟edifici primitiu va ser aixecat en la segona meitat del s. XV, mentre que el
1835 es va realitzar una important remodelació, després que l‟edifici fos utilitzat com a
caserna durant la Guerra del Francès. Per tant, l‟actual convent, de grans proporcions,
i la seva església són obra del segle XVIII. Són d‟aquesta data moltes de les
estructures que actualment encara subsisteixen i són visibles. La comunitat ha
perdurat fins l‟any 1975, moment en que les monges abandonen definitivament el
convent. Les diverses excavacions arqueològiques han tret a la llum múltiples nivells
d‟ocupació, des de l‟època ibèrica fins l‟actualitat. S‟han trobat restes d‟assentaments
ibèrics (s. VI – IV a.C.), un camp de sitges (III – II a.C.), una muralla republicana (s. II
a.C.), una necròpolis medieval (s. VII – IX d.C.), el Castell dels vescomtes (s. X – XIII
d.C.) i l‟esmentat Convent de Sant Bartomeu (s. XIV – XX d.C.).
17.22. El Molí / Restaurant Asador Mas Molí – Can Poncelas: Antic molí anomenat
“de Peralada” del segle XVIII, molt reformat i reconvertit en restaurant. És un edifici de
planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant. Té un cos afegit de planta baixa
únicament. Aquest molí, juntament amb el de Cabanes, justificaran l‟obertura del rec
dels molins de Cabanes i Peralada.
17.23. Ermita de Sant Joan Sescloses: La cel·la monàstica de Sant Joan és
confirmada el 866, però és possible que existís abans. L‟any 1064 l‟Església de Sant
Joan Sescloses fou consagrada pel bisbe Berenguer de Girona. En aquella època
l‟església degué ser reconstruïda. L‟actual ermita presenta restes pre-romàniques (s.
VIII-IX) a l‟absis. L‟edifici fou reformat en diferents èpoques, principalment després de
les inundacions de l‟any 1421. Després de la Guerra Civil l‟interior fou totalment
reformat. Al 1969 s‟hi realitzaren obres de restauració on s‟hi troba un fragment en
relleu amb l‟escena del pecat original que es conserva en el Museu Arqueològic de
Girona.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
17.24. Església de Sant Amanç o Amós de Morassac: D‟una nau i absis
semicircular, és obra probablement dels segles XVI i XVII, però molt modificada en
temps recents. Va ser molt restaurada durant els segles XIX i XX. La porta adovellada
d‟entrada sembla ser que també pertany als segles XVI o XVII. A la part de l‟absis, i
per sota de l‟estructura actual, és possible veure una estructura anterior, feta amb
rierencs i pedres unides amb morter de calç, que actua com a fonament. És possible
que aquest fragment de mur pertanyi a l‟església romànica anterior del segle XII o XIII.
17.25. Església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga: Església de planta
basilical construïda al segle XI. La nau i l‟absis central correspon a una construcció de
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 74 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
la segona meitat del s. XII i començament del XIII. La torre de planta octagonal és
més tardana. Edifici bastit en època romànica, encara que molt modificat
posteriorment. L‟absis conserva restes dels segles XI i XII. Ha estat modificat en els s.
XVII i XVIII. En els anys noranta es varen restaurar les pintures murals romàniques de
l‟interior que decoren tot l‟absis central.
17.26. Església del Convent de la Mare de Déu del Carme: Església gòtica situada
dins el recinte del castell. Aquesta església de l‟antic convent dels Carmelites
constitueix un exemple tardà (últim terç del s. XIV). És coberta amb un embigat de
fusta sobre arcs diafragma. Ha estat restaurada al XIX i XX.
17.27. Església o Capella de Sant Sebastià: És un edifici de planta rectangular amb
absis carrat, segurament fou construïda durant els segles XVII o XVIII. Ha sofert
múltiples modificacions al llarg de la història. L‟actual edifici no presenta elements
arquitectònics anteriors als segles esmentats. Ha estat restaurada entorn a 1962.
17.28. Església Parroquial de Sant Martí: Data del segle XVIII, encara que hi ha
restes de l‟antic temple romànic, documentat ja l‟any 1002. Els elements antics més
ben conservats són un llenç romànic (s. X-XI) i el campanar gòtic (s. XV). A l‟interior
trobem el tresor de la Parròquia amb una creu processional del s. XIV i un calze
renaixentista. L‟actual edifici és del s. XVIII, d‟una nau amb capelles laterals, creuer
amb cúpula i absis poligonal. Conserva alguns elements romànics i el campanar gòtic
dels s. XIV i XV.
17.29. Església de Sant Nazari de les Olives: L‟actual temple és romànic (s. XII-XIII)
d‟una nau i absis semicircular, però molt modificada en la part de la nau. Les restes de
la primitiva construcció és troben a la capçalera, mentre que la nau no conserva cap
element d‟època medieval. Es troba ben conservada però una mica retocada.
17.30. Mas de Sant Llàtzer (antiga Església de Sant Llàtzer): Situada a 500 metres
del poble a la carretera que va a Vilanova de la Muga, a les afores i al sud-est de la
vila. Només queden vestigis de l‟absis al paller del mas del mateix nom. És un bell
exponent del gòtic català, elegant i senzill. Les restes de l‟església de Sant Llàtzer són
dels segles VIII-IX. Actualment el mas aprofita l‟estructura de l‟antiga església com a
magatzem.
17.31. Mas de les Torres: Es troba integrat en l‟estructura urbana del nucli de
Vilanova de la Muga, encara que es tracta d‟un edifici aïllat. És un gran casal de
planta quadrada que presenta dues altes torres quadrades que han donat el nom
popular al mas. El conjunt es troba al voltant d‟un pati central. Originàriament hi hauria
un mas sobre les restes del qual es bastí la torre principal de planta quadrada. Aquest
casal es construí en diverses èpoques. Presenta restes dels s. XV-XVI. Els
historiadors han suposat que podria ser l‟antiga casa de Vilanova.
17.32. Mas el Sepulcre (antiga església): Església d‟una nau amb absis
semicircular. La part occidental correspon a una reforma posterior. Hi ha les restes de
l‟antic priorat de Sant Sepulcre de Peralada, dels cavallers de l‟Ordre de Sant
Sepulcre, establert al s. XII després de la primera croada. Avui serveix de corral, però
es poden veure les parets i l‟absis de l‟antiga església. L‟església en la seva major
part és romànica (s. XII i XIII) d‟una nau i absis semicircular convertida en pagesia. En
aquest mas es conserven restes del priorat establert en aquest lloc al s. XII, després
de la primera croada.
17.33. Mas Moni: Conjunt d‟edificacions d‟èpoques diverses envoltades per una tanca
de pedruscall amb portal per arc rebaixat. Del conjunt cal destacar una galeria d‟arcs
de mig punt sobre un cos sostingut per grans arcades que funciona com a cobert.
17.34. Necròpolis o camp d’urnes de Peralada: Troballes arqueològiques del 1870
gràcies a les obres del jardí del palau. Les col·leccions es conserven dins el mateix
palau. Prop del cementiri, al 1930, es descobreix una estació iberoromana. Al barri de
Sant Bernat apareixen fragments de ceràmiques. Al 1989 es troben restes d‟un poblat
ibèric del s. IV a C. en els terrenys del convent de Sant Bartomeu, juntament amb una
necròpolis d‟incineració de la primera edat del ferro, una fortificació del s. II a. C. i
restes del castell alt-medieval dels vescomtes de Peralada abandonat al 1825. Prop
de la carretera de la Garriguella s‟ha trobat a l‟any 2000 una necròpolis romana de
més de 2000 anys d‟antiguitat.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 75 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
17.36. Resclosa de Vilanova: Situada a la Muga, a l‟alçada del poble de Vilanova de
la Muga que pertany al terme municipal de Peralada. Juntament amb les rescloses del
Grau, de Pilans o del Colze, és de les més monumentals de tot el curs de la Muga. Es
localitza uns 400 metres abans de la seva confluència amb el riu Manol i amb la riera
de Figueres (o de Galligants).
Fou construïda de forma còncava/convexa amb una llargada de 160 m. per una
alçada de 3 m., aproximadament, i una amplada de 2 m. a la base; a un metre de la
seva coronació, tant en la part del davant com en la del darrere, el mur es desploma
cap al centre reduint el gruix a 80 cm. –a la part del davant el desplom és inferior que
a la part del darrere, on aquest és molt pronunciat-. Aquesta gran resclosa fou
construïda amb pedra de Vilamacolum, morter de calç grassa, grava i materials
aprofitats. Tot i la seva magnificència, la resclosa serà posada a prova amb les grans
“mugades” en multitud d‟ocasions, com per exemple en els aiguats de 1421 i de 1605,
els quals la van deixar molt mal parada. L‟aiguat de 1605 comportà la reparació de la
resclosa i la reconstrucció de les comportes, treball portat a terme sota la jurisdicció
dels cònsols de Castelló. Mostra d‟això és la pedra esculpida a la resclosa i que
commemora la reparació, amb el text: “Con(su)ls Pere Vesi, Iau(me) Cubells, Ioan (?)
Abga y Anto(ni) Gostar. 1607” (Famoso, 2000).
Prop es conserva una torre de la muralla. Forma un petit embassament vora el poble.
D‟ella neix el Rec del Molí de Castelló, que rega un sector de la plana d‟aquest terme i
de Castelló d‟Empúries. També hi ha una xarxa de petites sèquies a l‟antiga zona
d‟aiguamolls, que són destinades a la mateixa utilitat.
17.37. Restes de la muralla de Peralada: Es troba enlairada sobre un petit turó a 38
metres d‟altitud. Guarda notables testimonis de la seva esplendor passada. Hi ha dos
recintes de muralles, la primera dels segles X i XI es conserven escassos vestigis i
dues portes. Aquest primer recinte va ser parcialment destruït el 1285 juntament amb
la destrucció de la vila. De la segona muralla del baix-medieval, segles XIII i XIV, hi ha
restes importants de fragments de murs i dues torres. Els edificis de la vila presenten
detalls arquitectònics dels segles XVII i XVIII.
17.38. Restes de les muralles de Vilanova: No existeixen restes documentals de la
seva construcció. Han estat datades en els segles XIV – XV, probablement anteriors
al gran aiguat del 1421. Aquestes muralles formaven un recinte de planta gairebé
rectangular a l‟entorn del nucli de cases situat al costat de l‟església. Actualment en
queden escassos vestigis, sovint són la base d‟edificacions posteriors, que modifiquen
i fins i tot amaguen el traçat. Entre les restes conservades destaquen la torre sud-oest
de la muralla, el parament de migdia de la muralla (actualment forma part
d‟habitatges) i la torre de planta circular atalussada a l‟extrem de llevant i nord de la
fortificació a conseqüència del creixement del poble en aquesta direcció. Resten,
també, diversos portals d‟accés tant del primer recinte, més antic (Portal de les
Monges i portal de Sant Domènec) com del segon, més modern (Portal del Pont i
Portal del Carme).
17.40. Masies del veïnat del Puig Barutell: Format per 10 masies escampades dels
segles XVI – XVIII, segurament dels cavallers del llinatge Barutell, documentats als
segles XII i XIV com a vassalls dels vescomtes de Rocabertí.
17.41. Font de Valentí Almirall: Construcció de planta quadrada construïda en
record de Valentí Almirall per haver cedit els terrenys on es troba a la vila, en una
donació feta el 1843.
17.43. Portal de Sant Domènec (accés del carrer Burriana a la Plaça St.
Domènec): El portal de Sant Domènec es troba situat a la plaça del mateix nom. Es
tracta d‟un element format per dos arcs i una volta entre ells, damunt del qual hi ha un
habitatge. El portal uneix el claustre de Sant Domènec amb la casa Avinyó. L‟arc que
dóna a la plaça de Sant Domènec, de grans dimensions, és de mig punt, amb
dovelles regulars, mentre que el situat a la banda posterior és de llum menor. La volta
no és uniforme ; el conjunt serveix d‟accés des d‟un carrer estret a una plaça més
àmplia, raó per la qual s‟ha d‟adaptar a l‟espai existent.
El portal de Sant Domènec, juntament amb el portal de la Costa de les Monges i
alguns trams de muralla, constitueixen els únics vestigis conservats de l‟antiga
fortificació altmedieval de la vila de Peralada, bastida vora els segles X-XI. Aquest
portal conserva de l‟època original, encara que modificat, l‟arc de mig punt situat a la
banda de migdia. El que dóna a la plaça de Sant Domènec és d‟època posterior.
17.45. Porta de la muralla de Peralada al carrer del Carme: El portal se situa al
carrer del Carme, a la banda de llevant de la població, i conserva en bona mesura la
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 76 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
seva estructura original. És format per dos arcs exteriors adovellats, i les restes d‟una
volta interior; l‟arc exterior és de mig punt, amb dovelles regulars de pedra, i l‟interior
és de mig punt peraltat. Entre el parament exterior i la volta hi ha clarament delimitat
l‟espai per baixar la porta. A la part superior dels arcs hi ha paraments de còdols.
El portal del carrer del Carme forma part del segon recinte fortificat de Peralada,
construït després de la destrucció de la vila l‟any 1285, en temps de l‟enfrontament
entre Pere II el Gran i Felip l‟Ardit. Les característiques d‟aquest portal permeten
datar-lo entre els segles XIII-XIV. Sembla que el portal es trobava a la base d‟una
torre actualment desapareguda.
17.46. Pont de Palau per sobre la carretera C-252: Pont porticat d‟arc rebaixat que
connecta el recinte del castell amb el recinte emmurallat de la població. El pont és
cobert amb teulada de dues aigües i permet salvar el traçat de la carretera de
Figueres a Garriguella, que discorre per sota i separant ambdós recintes.
17.47. Mas Moi: Mas d‟estructura massissa integrat dintre la trama urbana de
Peralada, entre el carrer de la Font i la carretera de Mollet, prop de la Font de
l‟Almirall. Parets de pedra vista, amb planta baixa i dos pisos. Sobresurten els
contraforts i, a les parets, semblen dibuixar-se diversos arcs de descàrrega.
17.48. Passeres altes sobre el riu Orlina: Pont (o passera elevada) de vianants
sobre el riu Orlina amb estructura i baranes metàl·liques recolzades en estreps d‟obra
de fàbrica. La seva finalitat és permetre accedir als horts situats al riberal de l‟Orlina,
poc abans d‟ajuntar-se amb el Llobregat, des del nucli urbà de Peralada.
17.49. Creu forjada en record de la Santa Missió de 1922 a la plaça de la Creu:
Creu en ferro que reprodueix motius vegetals i que recorda la Santa Missió duta a
terme a Castelló d‟Empúries l‟any 1922.
17.50. Creu del Relliquer. Extrem nord del nucli urbà de Peralada: Creu de ferro
situada a l‟extrem nord del nucli urbà de Peralada, en un petit montícul entre el carrer
Relliquer i la crtra. de Garriguella C-252. Al basament, sembla haver-se reservat,
originàriament, un espai per algun tipus d‟inscripció commemorativa que, actualment,
ha desaparegut.
17.51. Portal de la muralla de la Costa de les Monges: El portal de la Costa de les
Monges, juntament amb el portal de Sant Domènec i alguns trams de muralla,
constitueixen els únics vestigis conservats de l‟antiga fortificació altmedieval de la vila
de Peralada, bastida vora els segles X-XI. En aquest cas, se situa al sector nord-est
del primer perímetre de muralles. Es tracta d‟un arc de mig punt amb dovelles de
pedra calcària ben escairades obert en un fragment de parament fet amb pedra
irregular. A la part superior de l‟arc hi ha una petita mostra d‟aparell en espiga. Aquest
portal conserva les pollegueres, peces on es recolzava el piu sobre el qual girava la
porta.
2.18 PONT DE MOLINS
18.1. Antiga canònica de Sta. Maria del Roure (i església): camí de Biure (a 1.5
km. de Pont de Molins). Les ruïnes de l‟antiga canònica agustiniana de Sta. Maria del
Roure es troben al cim d‟un serrat, al nord-est de Molins. A la seva vora hi ha l‟ermita,
que també estigué dedicada a la M.D. del Roure, avui enrunada. L‟edifici de la
canònica agustiniana actualment està en ruïnes, l‟únic mur conservat enterament és el
de la façana principal. Format per una portada d‟arc de mig punt, amb grans dovelles,
escuts a banda i banda, i finestra coronella biforada. En els escuts s‟hi representa, en
un, un castell sobre un riu i, en l‟altre, dos àngels sostenint un escut on hi ha el mateix
castell. L‟església actualment té la coberta i bona part dels murs enfonsats. Es tracta
d‟un edifici d‟una nau amb capçalera poligonal d‟estil gòtic. Aquesta canònica, de
canonges regulars agustinians, surt documentada al segle XIII. Segons una visita
pastoral de l‟any 1314 la comunitat era formada per 4 canonges i el prior, que es deia
Bernat de Vila. L‟any 1408 el papa Benet XIII concedia indulgències a la gent que
donés almoines per restaurar l‟església del Roure, que havia quedat molt destruïda
per les guerres d‟aquella època. L‟any 1592 la comunitat, com les altres canòniques
d‟agustins, fou secularitzada. L‟any 1657 consta que només hi residia un capellà. Les
restes conservades de l‟església permeten datar-la en el segle XV. Les ruïnes de
l‟antiga canònica són contemporànies a l‟església: portal adovellat i algunes finestres
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 77 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
gòtiques (s. XV). A l‟església de la canònica s‟han fet tasques per consolidar les
parets i els arcs mestres i s‟han col·locat unes bigues de suport.
18.2. Casa ca la Pastora: s. XVIII i s. XX (ref.). Crtra. de les Escaules. Masia
constituïda per dos cossos orientats a llevant. El cos central consta de planta baixa i
pis, amb coberta a dues vessants, i el cos lateral de planta baixa, pis i golfes, amb
coberta a una vessant. Les façanes són de pedra i estan parcialment recobertes per
un arrebossat de ciment. Les obertures, petites, estan emmarcades en pedra. Masia
del s. XVIII totalment reconstruïda l‟any 1970.
18.3. Can Cufí (Casa Joaquim Figueras): Autor: Martínez Paricio, Pelayo (reformes).
Adreça: C/. de la Muga. Gran casal situat al carrer de la Muga. Casa amb jardí amb
tanca de pedra. Edifici de planta baixa i un pis amb coronament de terrat barana
curvilínea. Construcció del segle XVIII, a les llindes trobem inscripcions dels anys
1769 i 1771. Casal reformat en el segle XIX (1852) i en el s. XX (1912). Aquesta
última reforma és de l‟arquitecte Pelayo Martínez.
18.4. Casa Can Grida (antiga fàbrica de talc): C/ de la Muga, núm. 4.
Industrial/magatzem i residència. Antiga fàbrica de talc formada per un cos allargat
vora la crtra, de dues plantes d‟alçada i crugies no massa amples, i un altre cos
perpendicular cobert per encavallades de fusta de grans dimensions i ventilat
superiorment. Edifici industrial (fàbrica de talc) construït en el s. XIX. A principis del s.
XX la fàbrica es va traslladar a Figueres.
18.5. Casa Can Jordà: Plaça de Molins o Major, núm. 2. Situada a la plaça Major,
Can Jordà ha estat la casa pairal més important de Molins i conforma una de les
façanes de la Plaça de Molins. A la part posterior, l‟eixida llença un pont sobre la crtra.
que comunica amb l‟horta vora el Muga. La gran casa pairal de la família Jordà
(família important de la comarca durant els ss. XVIII i XIX) data del segle XVII amb
reformes del s. XIX. Can Jordà, com altres cases de Molins, foren reconstruïdes
damunt de les antigues cases d‟època medieval.
18.6. Casa can Masnou (antic magatzem de grans): antic traçat N-II. Edifici
entremitgeres i de planta rectangular. Façana de pedruscall sense arrebossar amb
gran porta d‟accés per arc escarsser a la planta baixa. Al primer pis, obertures
rectangulars, balcons i finestres, i al damunt óculs de ventilació. Construcció industrial
de la segona meitat del s. XIX. Els baixos s‟han reconvertit en “La taverna del Cargol”.
18.7. Can Nei. Casa Volnei Comas: Plaça de Molins, núm. 1. Casa d‟estructura de
murs de càrrega perpendiculars a façana formant cinc crugies construïdes per fases
successives. A planta baixa, voltes de maó de pla i, a planta pis, de cairats de fusta a
diferents nivells. La primera crugia a mà esquerra destinada a trull, a doble alçada. La
façana del XIX simetritza i unifica la composició, que no respon a la planta. De la
façana cal destacar el coronament ondulat. Conforma una de les façanes de la plaça
de Molins. Edifici bastit en el s. XVIII, tot i que la façana data de finals del s. XIX.
18.8. Casa can Romaguera: Plaça de Molins. Casa pairal amb quatre façanes,
construïda en dues o més etapes. La part més antiga té accés pel carrer de pujada a
l‟església. La part posterior segurament es va doblar en construir-se la plaça de
Molins. L‟edifici consta de quatre crugies cobertes en volta de maó de pla. Els murs
són de pedruscall i les obertures en pedra escairada. Conforma una de les façanes de
la plaça de Molins i del carrer de la Pujada de l‟església. Construcció en diverses
etapes, restes dels segles XVII i XVIII.
18.9. Casa o farinera Sagrera: Antiga farinera Sagrera convertida en fàbrica. Conjunt
format per dos edificis. Un de quatre cossos i planta rectangular, amb tres pisos
d‟alçada. Presenta façana arrebossada amb grans carreus de pedra, obertures
rectangulars amb arc escarser i frontó curvilini al centre. L‟altre edifici, de planta i pis,
presenta aparell de pedruscall amb carreus ben escairats a les cantonades i
emmarcant les obertures, que són d‟arc escarser. Coberta a quatre vessants amb
detalls ceràmics en el carener. Construcció de finals del s. XIX, dedicada a farinera i
després reconvertida en fàbrica. En el moment de fer-se aquest inventari es troba en
fase de restauració.
18.10. Habitatges de la carretera (c/. Pont, 8,10 i 16): Pont de Molins és un poble
que creix al costat de la gran carretera que va a França, emmirallant-se a les
tranquil·les aigües de la Muga. Al llarg de la carretera, anomenada en aquest tram
carrer del Pont s‟alcen tot un seguit de cases dels segles XVIII i XIX.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 78 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
18.11. Castell de Molins (Torre d’en Buac): Riba dreta de la Muga. Les restes del
castell de Molins es troben en un turó sobre la riba dreta de la Muga. S‟hi accedeix
seguint un camí que s‟inicia al cap del pont, en el marge dret del riu. És conegut per la
torre d‟en Buac i actualment es troba mig enrunat. El castell de Molins consta d‟un
recinte murat de planta rectangular amb torre de planta circular a l‟interior, vora la
paret de ponent. La seva capella s‟integra en la planta general del castell a la banda
de migdia. Dels llenços de muralla, s‟ha perdut el de ponent, per esllavissament del
terreny, i els altres es conserven en alçades desiguals. Majoritàriament pertanyen al s.
XI-XII però el septentrional fou reformat durant els segles XVI-XVII. La torre només
conserva la seva base i un fragment de mur de menys de la meitat del seu cercle, fins
a bona alçada; en aquest, s‟hi poden veure l‟arrencada de dues voltes
hemiesfèriques. L‟església de Sta. Maria de Molins era la capella d‟aquest castell.
Constava d‟una sola nau amb absis semicircular. Actualment es troba enrunada i per
les restes que es conserven pot ser datada del segle XI o XII.
Cronologia: Aquest castell surt documentat l‟any 1125 quan Ponç Hug I d‟Empúries el
va cedir al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Durant la primera meitat del s.
XIV era senyor d‟aquest castell el noble Guillem d‟Avinyó. El castell de Molins
pertanyia al castell de Llers i servia per vigilar la frontera dels comtats de Besalú i
Empúries.
Queden alguns fragments de muralles i la torre (s. XI-XII), també hi ha fragments
constructius d‟èpoques posteriors (s. XVII-XVIII) que fan pensar que possiblement
aquest castell va servir durant les guerres amb França. La capella del castell pot ser
datada del segle XI o XII.
Fotografia extreta de Pont de Molins; foto de F. Tur; Catalunya Romànica; vol. 9;
Empordà II, 1990.
18.12. Castell de Montmarí: a 3 km de Molins (veïnat de les Arugues).
Defensa/patrimoni. El castell de Montmarí es trobava a 3 km de distància, al NO de
Molins. Era també un dels 12 castells de Llers. Actualment encara se‟n veuen vestigis
prop de l‟actual restaurant El Molí. D‟ell, avui dia, en queden poques restes dempeus.
Encara es pot seguir la seva planta en forma rectangular d‟uns 50 x 30 metres. També
s‟observa alguna espitllera al mur est i alguns murs que defensen la construcció per la
seva part més accessible als costats sud i oest. L‟aparell és de blocs de pedra
calcària, pedra de Llers, molt grosses en alguns punts, debastades i amb poc morter.
Segles XII-XIII.
Fotografia extreta de Catalunya Romànica; vol. 9; Empordà II, 1990.
18.13. Església de Sant Sebastià de Molins: Plaça de l‟Església (Molins). L‟església
parroquial de St. Sebastià està flanquejada pel cementiri del poble al costat. Presenta
una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La coberta és a dues
vessants. A la llinda de la porta principal, a la qual s‟hi arriba a través d‟una
escalinata, hi ha gravada la data 1789. Al centre de la façana principal hi ha un rosetó.
El campanar és una torre de planta quadrada amb arcs apuntats i fets amb rajols, que
s‟alça al lateral esquerra de la nau. L‟església parroquial de St. Sebastià és un edifici
de finals del s. XVIII. S‟acaba de bastir el 1789, data que figura a la llinda de la porta.
Fou remodelada el 1970 per l‟arquitecte Joan Pla Torres. La rectoria que s‟afegeix a
ponent va ser construïda el 1784. Anteriorment a l‟erecció d‟aquesta església, la
població depenia de la parròquia de St. Julià de Llers, de la qual era sufragània la
capella de Sta. Maria del Castell de Molins.
18.14. Farinera de Can Jordà: Edifici situat a peu de la crtra. de les Escaules, a uns
500 m. a l‟oest del nucli de Molins. Construcció rectangular de planta i un pis, amb
arcs de mig punt a la planta baixa i petites finestres rectangulars a pis. Coberta de
doble vessant. Construcció industrial del s. XIX.
18.15. Farinera Sant Lluís: Crtra. N-II, sentit Figueres. Edifici de planta rectangular
de nau única, amb quatre plantes i coberta a dues vessants. Té estructura de jàsseres
i biguetes. Nau industrial lligada a la producció de farina, lligada al rec i bassa d‟aigua
i altres edificacions annexes destinades a molí i magatzems de farina. Les façanes
estan construïdes amb maó ceràmic. Les obertures són rectangulars i estan
coronades en tercera i quarta planta, per uns botons ceràmics de forma romboidal.
Edifici industrial construït a finals del s. XIX – principis del XX.
18.16. Forns de calç: camí del castell de Molins. Restes dels forns de calç en el camí
del Castell de Molins. Construccions del segle XIX, d‟aparell irregular de tres arcs de
mig punt. A la part posterior dels forns s‟aprecia perfectament la pedrera d‟on
s‟obtenia la matèria primera.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 79 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
18.17. Molí: Riba esquerra del Muga. Prop de Molins, al costat de la Muga, hi ha
restes d‟antics molins. Aquest és de planta rectangular acabada amb una part en
semicercle on hi ha les sortides d‟aigües. És cobert amb volta de canó de pedra i
entrada amb gran la llinda, amb la inscripció de la data de 1791. La coberta i el
bastiment de la façana orientada a llevant estan en estat ruïnós. La construcció del
tren d‟alta velocitat i els moviments de terres associats no han permès accedir fins a
les immediacions de la construcció i obtenir dades sobre les seves característiques.
18.18. Molí al nucli urbà de Molins, prop de l’antiga farinera Sagrera: Petita
construcció de planta baixa i teulada a dues aigües. Se situa entre la carretera de
Boadella i el riu Muga. Els vestigis que conserva la construcció indiquen, sense massa
dubtes, l‟existència d‟un antic molí en aquest edifici (canalons, sortida d‟aigües, forats
per emplaçar la mola,...). Actualment és utilitzat com a garatge de l‟habitatge veí.
18.19. Molí Vell i Recs del molí i de la font: Riba esquerra de la Muga. Vora la
Muga, en diferents indrets del terme de Pont de Molins, hi ha restes d‟antics molins,
els més ben conservats dels quals són a la riba esquerra del riu, entre els llocs de
Pont de Molins i de Molins. Al costat mateix del molí datat el 1791, trobem aquest altre
de planta rectangular i coberta en volta de canó, que presenta restes d‟encanyissat.
La coberta i el bastiment de la façana, orientada a llevant, estan en estat ruïnós. Els
vells recs del molí i de la font, tallats a la roca, que abans servien per moure molins,
actualment reguen una zona d‟horta.
La construcció del tren d‟alta velocitat i els moviments de terres associats no han
permès accedir fins a les immediacions de la construcció i obtenir dades sobre les
seves característiques.
Finals del s. XVIII i principis del XIX.
18.20. Monument als màrtirs de Terol : Monument d‟estètica falangista aixecat prop
del camí de Biure en record dels afusellats del bàndol nacional morts durant la Guerra
Civil. Monument construït en els primers anys de la postguerra. Concretament,
recorda l‟afusellament, al barranc de Can Tretze, de 42 repressaliats per part del
bàndol republicà, entre ells, el bisbe de Terol, Anselmo Polanco Fontecha (1881-
1939), el 7 de febrer de 1939. Autor: Regiment de fortificacions núm. 3.
18.21. Pont Vell de Molins: Sobre el riu Muga. Pont de pedra sostingut sobre tres
grans arcades amb barana de ferro a la part superior. Pel damunt hi passa el que
havia estat l‟antiga crtra. de França i que avui constitueix un enllaç entre els dos nuclis
de Pont de Molins, a banda i banda de la Muga. El Pont Vell sobre el riu Muga,
conserva part de la seva estructura del segle XVIII. Fins a la construcció del nou pont
de la carretera N-II, als anys 60, que estalvia la travessa de Pont de Molins, formava
part de l‟eix viari de la crtra. a França.
18.22. Santuari de la Mare de Déu del Roure (ermita): Camí de Biure. A la banda
nord i a pocs metres de l‟església del priorat del Roure hi ha el santuari de la M.D. del
Roure. Les restes actuals mostren un temple d‟una nau amb capçalera semicircular,
orientada al nord, i amb coberta de volta de llunetes. En aquest temple s‟hi venerava
la M.D. del Roure, primer una talla romànica i després va ser substituïda per una de
gòtica d‟alabastre, documentada des de 1740. Segons la tradició, antigament la
imatge de la Verge que es venerava a l‟església de la canònica, va ser amagada en
temps de guerra. Anys després, un bou de la casa Jordà, retrobà la imatge, que havia
estat amagada en un vell roure prop del monestir. Passat un temps es construí una
capella on s‟hi venerà novament la imatge que segons la gent produí nombrosos
miracles i per això el lloc fou cada vegada més concorregut, fins a convertir-se en
santuari l‟any 1638.
El santuari fou abandonat l‟any 1793 i va quedar en ruïnes després de la batalla que
durant la Guerra Gran s‟hi va lliurar l‟any 1794. La imatge de la M.D. que s‟hi venerava
des de 1626 es va portar a la parròquia de Llers on romangué fins el 1936 quant, amb
la revolta de la Guerra Civil, fou mutilada. A l‟actual parròquia de Llers encara es
conserva el cap i alguns fragments de la imatge.
18.23. Resclosa per derivar aigües al molí d'en Calbet: Resclosa que tenia per
objectiu abastar d‟aigua el proper molí d‟en Calbet, situat al marge esquerre de la
Muga, a l‟extrem occidental del terme municipal de Pont de Molins, sota l‟anomenat
“Molí Nou”.
18.24. Pont sobre la Muga de la crtra. de Pont de Molins a Boadella, uns 30 m.
aigua amunt de la resclosa del molí d'en Calbet: Pont modern (mitjans del segle
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 80 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
XX?), en formigó i que es recolza sobre cinc pilars centrals. Per les seves reduïdes
dimensions, pràcticament és un passallís.
18.25. Molí d’en Romaguera o d’en Calbet - Hotel Restaurant el Molí: carretera de
les Escaules, molí / hosteleria. Vora la Muga, en diferents indrets del terme de Pont de
Molins, hi ha restes d‟antics molins, els més ben conservats dels quals són a la riba
esquerra del riu, entre els llocs de Pont de Molins i de Molins. L‟Hotel Restaurant El
Molí, situat a 25 m. del riu la Muga i en plena naturalesa, és un d‟aquests antics
molins. Datat al segle XVIII, està totalment construït en pedra, amb amplis murs i
grans voltes i, des de 1980, data en que la família Lladó el va restaurar, és un hotel.
18.26. Resclosa general de derivació regants de la Muga: Infraestructura
inaugurada el 3 de juny de 1969 que permetia la posada en marxa de les 1700
primeres hectàrees del pla de regadius del riu Muga. Des d‟aquesta resclosa, situada
poc més amunt del nucli de Molins, arrenquen els dos canals principals d‟irrigació de
la Muga, el de l‟esquerra i el de la dreta.
18.27. Resclosa immediata superior a la dels regants. Possible origen derivació
per la farinera de Molins: Resclosa poc accessible situada uns 100 m. aigua amunt
de la general dels regants de la Muga. D‟ella es deriva un canal a mà esquerra que,
probablement, sigui el de la farinera de Molins, reconvertida, posteriorment, en fàbrica
de ciment i coneguda com a Casa Sagrera.
18.28. Resclosa de derivació cap a la farinera o molí d'en Jordà: Infraestructura
situada uns 600 m. aigua amunt de l‟anomenat molí o farinera d‟en Jordà,
aproximadament a 1.1 km a l‟oest del nucli de Molins. Des d‟ella parteix, per la riba
esquerra del riu, el canal que alimentava l‟esmentat molí.
18.29. Resclosa de Pont de Molins per a l'antiga farinera St. Lluís: S‟ubica entre el
pont vell i el pont nou de la carretera N-II sobre la Muga. És de dimensions
considerables i servia per conduir les aigües fins a la propera farinera de Sant Lluís. A
diferència d‟altres rescloses de la Muga, aquesta pren una disposició diagonal
respecte el corrent; en certa manera i, salvant les distàncies, recorda l‟assut de Xerta
existent a l‟Ebre. D‟aquesta resclosa, a la riba dreta, s‟inicia el canal fins l‟esmentada
farinera.
18.30. Record de la batalla del Roure de la Guerra Gran lliurada a l'indret el 1794:
Creu erigida a l‟entrada de la canònica del Roure que recorda la batalla lliurada contra
els francessos a l‟indret, durant la Guerra Gran, el dia 20 de novembre de 1794, amb
victòria seva. A la batalla hi morí el generalíssim de l‟exèrcit espanyol Luís de Carvajal
y Vargas, comte de la Unión (1752-1794). Aquesta batalla suposà l‟inici de la ruïna de
l‟antic monestir i del santuari del Roure. Al basament de la creu, en una làpida, una
inscripció en llatí, recorda els fets i la memòria del militar:
“Piæ memoriæ Lvdovici Carvajal Comitis ab vnione exercitus in Ruscinone præfecti
qui pro rege et patria strenue pugnans post multa egregia facta duobus tandem proh
dolor. Plumbeis glandibus perfossus hoc ipsomet loco juxta Roure sacellum florente
adhuc ætate occubuit die 20 novembris a. 1794.
Hunc lapidem cum sacro salutis humanæ signo. A.A. Mærentes. P.P.”
18.31. Jaciment de la Riera de Masarac: El jaciment va ser descobert l‟any 1970
durant la construcció del canal actual. Es tracta d‟una estació a l‟aire lliure del Neolític
Final, de tipus Veraza. Es van localitzar un munt de pedres a la banda esquerra del
canal entre els quals hi havia abundants fragments de ceràmica corresponents a
quatre grans gerres d‟emmagatzematge amb mamellons i cordons llisos. Més tard, va
aparèixer una altra gerra a la banda dreta del canal. L‟any 1981 es van posar al
descobert varies estructures, entre les quals s‟ha de destacar una de combustió i dos
forats de pal. També s‟ha trobat quatre molars de bou domèstic i material lític tallat
bàsicament en roques locals.
2.19 RIUMORS
19.1. Creu de terme davant l'església de Sant Mamet: Creu tota ella en pedra
recolzada sobre una columna amb fust llis i basament vuitavat. La creu, per la
circumferència a mode de corona que l‟envolta, recorda les d‟estil celta.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 81 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
19.2. Casa a la Plaça Major: Planta formada per dues crugies perpendiculars a la
façana amb volta de canó. Al costat sud s‟hi adossa un cos construït sobre pilars de
pedra que permet formar un pati interior. A la façana de llevant destaca una finestra
coronella gòtica.
19.3. Casa d’un ferrer: Casa de planta baixa i pis, amb grans carreus de pedra ben
escairada emmarcant la porta d‟entrada on també hi ha una llinda on hi apareixen
gravades les eines pròpies de l‟ofici de ferrer.
19.4. Església Parroquial de Sant Mamet de Riumors: Va ser esmentada per
primera vegada l‟any 1019 i consagrada de nou el 1150. Segurament es va veure molt
afectada pels aiguats del 1421, ja que només alguns carreus són de la fàbrica
romànica original. Hi són presents elements de fortificació i espitlleres construïdes
més tardanament. També ha estat reconstruïda per dintre i gran part del seu aparell
exterior. Destaca la façana de ponent on hi ha la portalada rectangular amb una
imatge del Sant i una rosassa, i el campanar de base quadrada i cos superior
octogonal amb quatre obertures d‟arc de mig punt.
19.5. Mas “Palacio”: Edifici amb parets de pedruscall i pedres ben escairades a les
cantonades. En un dels seus braços de l‟esvàstica hi ha una galeria d‟arcs de mig
punt rebaixats.
19.6. Mas Ferrer: Edifici format per un cos primitiu més gran i uns cossos adossats
posteriorment. Del casal, format per quatre crugies paral·leles a la façana, destaca la
gran sala de la primera planta i la galeria de la façana nord, formada per una obertura
rectangular horitzontal amb un pilar de pedra al centre. Dels cossos adossats, el de
llevant està format per dues crugies de volta de canó, mentre que el de ponent és un
cobert construït amb pedruscall amb dos arcs de mig punt de pedra.
19.7. Mas Palau Petit de Casa Xamart (Xamunar): Edifici amb planta de tres crugies
perpendiculars a la façana. A la planta baixa hi ha un porxo format per arcades sobre
impostes de carreus. En la primera planta destaca una galeria formada per tres
arcades de mig punt. Hi ha una inscripció sobre ceràmica vidriada del s. XIX amb el
nom de la casa.
19.8. Casa de nom desconegut a l'entrada de Riumors per la carretera GIV 6215:
Casal exempt pels quatre costats, de dimensions considerables, amb façanes
arrebossades, de planta baixa i dos pisos i teulada a dues aigües. A la planta baixa
portal principal amb arc rebaixat i, a la primera, balcons. En un dels laterals de l‟edifici
s‟obre una terrassa a la primera planta. Un dels laterals disposa de rellotge de sol en
una mena de fris que s‟aixeca just en el carener de la teulada. A sobre d‟ell, un penell.
Per damunt la teulada sobresurt una mena de torre quadrangular amb teulada a dues
aigües.
2.20 EL FAR D’EMPORDÀ
20.1. Can Dalmau: Gran casal de planta i pis situat fora de l‟antic recinte emmurallat.
La planta baixa ha estat coberta per tres voltes de totxo i arcades de maó
superposades per pilars de pedra escairada. En la façana destaca la galeria d‟arcades
del primer pis. Els murs són de pedruscall amb grans carreus emmarcant les
obertures i els angles de la casa. Actualment l‟ocupa l‟edifici de l‟ajuntament.
20.2. Can Morat – Valent: Edifici de planta baixa, dos pisos i golfes situat dins de
l‟antic recinte emmurallat. La façana és de pedruscall amb grans carreus ben
escairats en les obertures i les cantonades. La porta d‟entrada és un arc rebaixat
emmarcat en pedra.
20.3. Can Panera: Mas format per dos cossos, el primer de tres voltes rebaixades
construït el 1901 i el segon de planta rectangular afegit l‟any 1906, i coronat per una
torre fortificada amb garita de caràcter simbòlic.
20.4. Can Ruet: Casa de planta baixa i pis, amb porxo d‟arcs de mig punt a l‟entrada i
amb un cos circular adossat. La façana original de pedruscall només és visible en les
parts més emblemàtiques i el cos circular i els arcs. La resta ha estat arrebossada i
pintada.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 82 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
20.5. Església de Sant Martí del Far: Edifici romànic fortificat construït en el punt
més elevat del turó i formant part del castell del Far. És de nau única amb absis de
planta rectangular, amb la volta de la nau apuntada i seguida igual que la del
presbiteri. L‟arc triomfal apuntat se sosté per columnes semicilíndriques adossades.
Totes les façanes tenen carreus ben tallats, la de llevant té també unes gàrgoles i un
antic rellotge de sol, mentre de la façana principal destaca la portalada de tres arcs de
mig punt en degradació, llinda i timpà llis. Al centre de la façana hi ha una gran
finestra de doble biaix amb dos arcs de mig punt. Al seu damunt s‟alça el campanar
de cadireta. Els murs laterals de la nau presenten elements defensius i al costat de
llevant hi ha un petit espai de terreny on abans hi havia el cementiri i on actualment hi
ha un petit jardí que forma una terrassa o mirador.
20.6. Can Coromines (Masia al camí de Vila-sacra): Masia de planta baixa i pis amb
coberta a dues vessants i façana construïda amb pedruscall amb grans carreus en les
obertures i cantonades. L‟edifici del primer quart del s. XX ha estat objecte de
reformes posteriors.
20.7. Molí de la Torre: Edificació d‟estil neoclàssic amb un cos central enlairat on
destaca en la façana un ordre de pilastres adossats amb capitells jònics sobre un
basament remarcat, tota ella coronada per una cornisa sobre la que es recolza un
ritme de balaustres. Aquesta façana dóna a un jardí senyorial, i a la part del darrera hi
ha una zona dedicada a feines rurals. Durant uns anys funcionà com a Museu d‟Art
Naïf i, posteriorment, s‟ha reconvertit en una fundació benèfica.
20.8. Molí d’en Grau: Situat entre el Molí de la Torre i el Molí de Baix, al Rec del Molí
d‟en Dorra. A la casa original s‟hi va afegir un nou cos avui en ruïnes. Resten bona
part de les parets mestres.
20.9. Paller a l’entrada del Far: Edifici de planta rectangular amb coberta a dues
aigües suportada per quatre arcs de mig punt. En els murs exteriors són visibles els
contraforts.
20.10. Rentador Municipal: Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües i
un safareig central en l‟interior.
20.11. Restes del Castell i muralles del Far: El castell construït al segle XIII va ser
fortificat l‟any 1793 durant la Guerra Gran. Posteriorment, es va mantenir en ús fins al
s. XIX, i actualment només queda l‟església fortificada i alguns fragments de la
muralla com el mur atalussat que es troba paral·lel a la façana lateral de migdia de
temple de Sant Martí i en un nivell inferior. Aquest mur de gran alçada segurament
corresponia a la base de la muralla.
20.12. Molí del Pi: Aquest molí se situa entre el molí de la Garriga, a l‟est, i el molí de
Baix, a l‟oest, al costat del Rec del Molí d‟en Dorra o Corredor. Es troba en un estat
força lamentable i totalment abandonat i envoltat de bardisses i canyars.
20.13. Masia del molí de Baix: L‟edifici ha envoltat totalment les dependències de
l‟antic molí. L‟antic obrador se situa als baixos, al vèrtex que formen les dues ales del
mas, amb disposició en forma d‟angle de 90º. Ara és un galliner. Havia tingut dues
moles i, una tercera, per blanquejar. Queden vestigis ben visibles tant de la bassa
com del pou, els quals s‟emplacen a la part del darrera del mas. No obstant, una part
significativa s‟ha colmatat de terres i, a més, un mur de totxanes la divideix. El molí de
Baix s‟emplaça al costat del Rec del Molí d‟en Dorra o del Corredor i, entre el molí de
la Torre, a l‟oest, i el del Pi, a l‟est.
20.14. Creu en record de la Sta. Missió de 1962: Creu de ciment sustentada sobre
un fust força curt i sobre un basament quadrat de doble esglaó. Es troba a l‟entrada
del poble del Far venint per la carretera de Figueres (GIV-6211). La creu commemora
la celebració d‟una Santa Missió en aquesta localitat l‟any 1962.
20.15. Edifici sense identificar construït, possiblement, aprofitant el mur nord de
la muralla del Far: Habitatge de planta baixa, dos pisos i terrat. La part inferior de les
seves parets, en pedra vista, semblen coincidir, per la seva disposició, amb la de
l‟antiga muralla del Far; mentre que la part superior és arrebossada. La construcció ha
estat reformada.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 83 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
2.21 SANT CLIMENT SESCEBES
21.1. Cal Metge / Cal Metge Vell: Casa de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a
dues vessants inclinades cap a les façanes laterals. La casa està voltada per un jardí i
tota la propietat està envoltada per una tanca de pedra i forja. Edifici que intenta imitar
elements constructius d‟altres èpoques: espitlleres, finestres apuntades... combinats
amb elements nous. Tot això usant materials diversos: pedra treballada, pedra sense
treballar, rajol...
21.2. Can Carreras: El veïnat de Vilartolí és a 2 km. al nord de St. Climent i està
format per un conjunt de masos escampats com el de Can Carreras.
21.3. Can Massot: Passejant pels carrers de St. Climent no trobarem les cases gaire
antigues, la majoria són dels s. XVIII i XIX. Algunes han conservat els carreus de les
portes i de les finestres. Casa entremitgeres que dóna a dos carrers. Presenta planta
baixa i dos pisos a la banda de la plaça major, i planta baixa i un pis a l‟altre carrer.
Façanes de pedra, amb aparell irregular i grans carreus emmarcant la porta d‟arc
rebaixat de la façana principal i la porta d‟arc de mig punt de l‟altra façana.
Casal bastit en el segle XVIII amb reformes posteriors.
21.4. Can Murtra: Passejant pels carrers de Sant Climent no trobarem cases gaire
antigues, la majoria són dels segles XVIII-XIX, com Can Murtra. Casa de planta baixa,
dos pisos i golfes situada a la cantonada fora del perímetre de les antigues muralles.
A l‟exterior és fa visible la separació entre plantes mitjançant cornises. La façana
principal, al carrer Figueres, presenta gran portalada d‟arc rebaixat emmarcat per
grans dovelles de pedra. Seguint la vertical marcada de la porta, als pisos superiors
s‟hi obre un balcó a cadascun, d‟arc de mig punt i barana de forja; a les golfes ull de
bou elíptic.
21.5. Dolmen de la Gutina I: Repartits pel terme hi ha un gran nombre de
monuments megalítics. El dolmen de Gutina es troba en el paratge d‟aquest nom, a
uns 3 km al nord de Sant Climent, i a 1 km a llevant de Vilartolí. Sepulcre de corredor
fet de granit i murs de paret de pedra seca. A l‟interior mesura 2.75 m. de llarg, per 2.5
m. d‟ample, i 2 m. d‟alçada màxima. Presenta cinc lloses verticals i una de coberta,
voluminosa i boteruda per sobre. Del sepulcre de corredor només en queda la
cambra. Es van trobar fragments d‟un vas campaniforme amb bandes impreses i
corda, que es troba totalment reconstruït al Museu Arqueològic de St. Pere de
Galligants de Girona. Fou objecte d‟un notable informe d‟Antoni Balmaña a l‟Assoc.
Catal. d‟Excursions Científiques, l‟any 1879: “Farà uns 13 anys que las covas citadas
y altres d’arruinadas que ni ha, en número de set ó vuit, foren visitadas per un francés
que á est objecte vingué de París expressament; y al trobarse en la última qu’acabo
de manifestár, digué que, segons los datos qu’éll portaba, en aquella cova tenia que
haberhi una pedra molt grossa de la forma de una tortuga ó be de un llangardaix, y
després del convenient exámen, vegé una gran pedra la que declará per la forma
haber sigut un ídol de la antigüetat representant una tortuga...”. Sepulcre de corredor
del neolític mitjà (3500-3000 aC).
21.6. Dolmen de la Gutina II: Repartits pel terme hi ha un gran nombre de
monuments megalítics com el dòlmen de la Gutina II. Restes de sepulcre megalític
situat en el paratge de la Gutina, prop del Dòlmen de la Gutina. Datat a la 1a. meitat
del 3000 a.C.
21.7. Ermita de Santa Fe dels Solers: Veïnat Els Solers, a uns 3 km de Vilartolí, és
un lloc del terme de St. Climent avui totalment deshabitat. L‟ermita de Sta. Fe es pot
considerar, segons Badia, un dels edificis pre-romànics més antics de la comarca (s.
VII-VIII). Presenta nau única i absis trapezial, arcs de ferradura poc marcada i
fragments d‟opus spicatum. A l‟interior, a terra, hi ha una làpida del segle XIV. L‟any
1970, l‟estudiós de l‟art empordanès, Joan Badia, va donar a conèixer i estudiar
l‟església romànica de Sta. Fe de Solers. Durant molts anys havia servit d‟estable,
però conserva les estructures orginals en bon estat.
21.8. Església de Sant Climent de Sescebes: L‟església parroquial de Sant Climent
ha estat restaurada en els anys 90 i totes les façanes i murs interiors es presenten
arrebossats i pintats. El timpà i la llinda estan decorats i mostren la inscripció “Entrar
para Dios Alabar” datada de 1687. En el timpà s‟hi ha esculpit una testa humana i
tiges vegetals amb flors que guarneixen la inscripció esmentada. La porta té ferralla i
recorda les portes romàniques. L‟edifi actual fou construït durant la 2a. meitat del s.
XVII, sobre les restes d‟un primitiu temple documentat des del s. X. La data de la
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 84 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
façana (1687) fa referència probablement a l‟acabament de les obres. L‟edifici ha estat
restaurat el 1996.
21.9. Mas Navara: El veïnat d‟Ullastre, a uns 800 m. de St. Climent, era una antiga
possessió del monestir de St. Pere de Rodes. Actualment, està format per un grup de
masies escampades que daten dels segles XVIII-XIX, com el Mas Navara.
21.10. Menhir de la Murtra o Pedra Gentil: Repartits pel terme hi ha un gran nombre
de monuments megalítics. A uns 500 m. al nord del dolmen de Gutina (que està 3 km
al nord de St. Climent, i a 1 km. a llevant de Vilartolí) hi ha el menhir de la Murtra,
també anomenat “Pedra Gentil”. Menhir de la Murtra o Pedra Gentil: És un menhir de
granit en forma d‟estela, al costat del qual se‟n va trobar ajagut un de més petit
fal·liforme. Segons sembla es tractava d‟un cròmlec amb el menhir central i altres al
voltant. Mesura: 3.45 m. d‟alçada, 1.65 m. d‟amplada i 0.43 m. de gruix. Tot i no haver
estat mai excavat científicament, s‟ha pogut datar com del 3500-3000 a.C., segons la
seva arquitectura i la cronologia dels sepulcres megalítics del seu entorn. Va ser
donat a conèixer per Antoni Balmaña l‟any 1879 en el seu informe a l‟Associació
Catalnista d‟Excursions Científiques.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1998; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
21.11. Menhir de Santa Fe: Menhir de granit situat aproximadament a 1 km. al nord-
oest de Vilartolí, a tocar del camí de St. Climent Sescebes a Cantallops i Requesens.
Neolític.
21.12. Pont Vell sobre l‟Anyet: Està situat a l‟extrem sud-oest del poble i constituïa
l‟antic accés al nucli de Sant Climent. El pont s‟aguanta sobre dues arcades
rebaixades, unides per una pilastra amb basament de sis costats. Presenta aparell de
dovelles en els arcs i còdols a la pilastra, que està emmarcada en els angles per
grans carreus de granit ben escairats.
21.13. Recinte emmurallat – Muralla i portal: La muralla de St. Climent és
actualment fàcilment localitzable en el seu traçat, encara que només en resta visible
un portal i alguns trossos de llenç. El portal conservat és de la banda nord, actualment
a l‟inici del carrer Sant Sebastià que condueix a la Plaça Major. Consta de dos arcs de
mig punt formats per dovelles de granet ben tallades separats per l‟espai del rastrell.
Els arcs presenten dovelles de granit ben tallades. A ambdós costats i a la part
superior dels arcs que dóna a intramurs es veuen les pollegueres que formaven part
del sistema de tanca. El parament de la muralla és format per pedres de granet i
rierencs grossos sense treballar que es disposen en filades horitzontals. També hi
resten algunes espitlleres rectangulars. Aquest portal podria correspondre als segles
XIV o XV, per la semblança amb altres de la comarca del mateix tipus.
21.15. Pont Vell o Pont Medieval de Vilartolí (restes): El veïnat de Vilartolí és a 2
km al nord de St. Climent, i està format per un conjunt de masos escampats. Pont
d‟una sola arcada de mig punt, de la qual avui només en resten les arcades. Aparell
de pedruscall. El pont és d‟època medieval i/o moderna.
21.16. Ajuntament: Edifici de factura moderna, amb planta baixa i pis, que aprofita la
convergència de dos carrers, a la intersecció dels quals es troba l‟entrada. Per la
utilització que es fa del rajol el disseny de l‟edifici podria remetre a una certa inspiració
de caire neo-modernista.
21.17. Font davant l'ajuntament. Any 1914: Font d‟un únic canyo i pica que es
recolza en una mena de pilar el qual té la peculiaritat que, a la seva vegada, està
adossat a un dels murs de l‟antiga muralla que envoltava el nucli de Sant Climent.
21.18. Molí d'en Salom: Edificació situada al marge esquerre del riu Anyet, a mig
camí entre Sant Climent Sescebes, al sud, i Vilartolí, al nord. Actualment té la funció
d‟habitatge. És perfectament distingible l‟antiga bassa del molí i la canalització que
l‟alimentava, la qual prenia les aigües des d‟una resclosa propera, a l‟esmentat riu.
21.19. Passarel·la sobre l'Anyet, al veïnat de Vilartolí, entre Mas Torres i Ca
l'Aleix: Passarel·la metàl·lica per a vianants, recolzada sobre tres pilars que permet
accedir al barri de Baix del nucli de Vilartolí. A l‟igual que en d‟altres casos, unes
cadenes reforcen la construcció per evitar la seva pèrdua en moments de crescudes.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 85 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
21.20. Sepulcre de Tires Llargues: Sepulcre corredor amb cambra ovalada i un
passadís de lloses i paret seca. Aquesta forma li confereix una tipologia de les més
antigues de la zona. L‟ús de la paret seca i les lloses s‟alterna en tot el monument, així
com la cambra que està tota feta de paret seca. S‟ha localitzat un nivell de cremació
directament sobre la roca mare del corredor i de la cambra, interpretat com un
paleosòl. La cambra té forma subcircular, mentre el túmul té forma circular i una sola
cambra en el seu centre, fet de blocs de granit i terra. En l‟indret s‟ha trobat també
nombrós material arqueològic: fragments de ceràmica, sílex, peces de collaret, un
resquill, una punta de sageta llanceolada, etc.
21.21. Pedra dreta de Vilartolí: Monument granític en un entorn de pissarra.
Presenta un forat a la part superior que segurament havia servit per sostenir una creu
que cristianitzava el menhir. Les seves dimensions són de 1.95 m. d‟alçada per 0.50
m. d‟amplada.
21.22. Dolmen del Salt d'en Peió: Sepulcre corredor de granit amb cambra simple i
de forma rectangular amb les parets paral·leles i accés per pou i porta. Es possible
que la cambra tingués originalment dues cobertes, una per la cambra i l‟altre més
petita per cobrir el forat del pou. Les seves dimensions són de 1.87 m. de longitud,
1.15 m. d‟amplada i 0.95 d‟alçada. Les parets estan fetes amb lloses rectangulars i
l‟entrada està formada per parets paral·leles amb una llosa transversal. El túmul, de
granit i quars, té aproximadament 7 metres de diàmetre i està fet de pedres i terra.
Posseïa un primer peristàlit en paret seca només en la part de darrera, i un segon
peristàlit de lloses clavades que envoltava totalment la cambra i que contenia el tarter.
També s‟ha trobat divers material arqueològic.
Fotografia extreta de: 1986, després de la seva restauració, Josep Tarrús; J. Tarrús,
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de
Creus, Diputació de Girona, Girona, 2002.
2.22 SANT LLORENÇ DE LA MUGA
22.1. Casa Cadamont: Mas format per un conjunt de construccions (les perifèriques
no gaire ben conservades) entorn a un edifici principal de tres pisos. La banda nord
conserva un dels elements originals, una gran eixida aguantada per tres arcades. A la
banda oposada hi ha altres dependències (el paller, etc.) que estan gairebé derruïts.
Casal bastit en els ss. XVIII-XIX amb reformes posteriors. El cos de l‟habitatge està
restaurat mentre que les dependències annexes presenten mal estat de conservació.
22.2. Cases del nucli antic i façanes del carrer Girona: Les cases situades dins
l‟antic recinte murat estan datades dels segles XVI, XVII i XVIII, i presenten portals
adovellats i grans portes i finestres emmarcades amb carreus. Cal destacar les
façanes de les cases núm. 21 i 23 del carrer Girona. A la primera hi ha una finestra
medieval amb decoració a l‟intradós de tres rosetes. A la casa núm. 21, es conserva
finestra doble que ha perdut el mainell. Les impostes dels arcs estan decorades amb
dues rosetes cadascuna. El “Portal de Dalt” i el “Portal de Baix” configuren l‟arteria al
voltant de la qual s‟articulen els carrers del poble, que s‟unien en el centre, a la Plaça
Major. Carrers d‟origen medieval i, per tant, edificis de la mateixa època, que han patit
renovacions successives, bàsicament dels segles XVII i XVIII, però també del XX.
22.3. Castell de Sant Llorenç de la Muga: c/ del Barri (afores del poble). El castell
de St. Llorenç de la M. s‟alçava a les afores del nucli murat, a uns 200 m., a ponent
del Portal de Dalt. Edifici militar de planta probablement triangular. Actualment, només
en conserva la torre de l‟homenatge i el sector septentrional dels murs que la circuïen,
així com altres vestigis menys notables. La torre aixecada en el centre del recinte, és
de planta quadrada i d‟uns 10 m. d‟alçada. Són visibles les espitlleres. L‟aparell és de
còdols i argamassa amb carreus ben escairats als angles. A l‟interior es conserva
volta de canó de pedruscall. Construcció dels segles XII-XIII. A les ruïnes del castell
s‟hi ha adossat un xalet de nova construcció, i la resta s‟ha ajardinat. Propietat
privada. S. XII-XIII. Fortificació / habitatge i jardí privat.
22.4. Església / Capella de Sant Andreu: Un cop passat el Pont Vell, que condueix
al cementiri, trobem a la banda dreta una petita capella dedicada a St. Andreu. La
porta principal, d‟un sol arc de mig punt amb impostes incorbades presenta una
llegenda incisa a la clau: St. Andreu i una data del s. XVII, ara mig esborrada
(probablement 1605, any de la consagració). Edifici de reminiscències romàniques,
malgrat que fou construït en el segle XVII. L‟acta de consagració és de 4-7-1605.
L‟any 1831 s‟hi va adossar el cementiri.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 86 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
22.5. Església / ermita de Palau: El veïnat de Palau, de masies escampades, es
troba a l‟extrem occidental del terme de St. Llorenç, molt més a prop del poble
d‟Albanyà que de St. Llorenç. L‟església de Palau és d‟una sola nau amb absis
semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida. L‟arc triomfal també és
apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada. En el presbiteri hi ha un
retaule de fusta del s. XIX. L‟església de Sta. Maria de Palau surt documentada als
anys 1279 i 1280. Durant el s. XIV tenia un sacerdot encarregat que depenia de la
parròquia de Sant Llorenç de la Muga. Edifici romànic dels ss. XII-XIII. Totalment
restaurat. Veïnat de Palau. S. XII-XIII.
22.6. Ermita de St. Antoni: data: s. XVI. Construcció de caire popular dels segles
XVI-XVII, però que manté els elements propis d‟època medieval. L‟ermita de Sant
Antoni és emplaçada a la vora del cap del pont del mateix nom, que abans de
l‟existència d‟aquesta capella s‟anomenava pont del Grau, a la riba esquerra de la
Muga i a tocar a la crtra. d‟Albanyà. Sobre l‟arcada frontal hi figura la data 1835. A
l‟altar hi ha un petit retaule del s. XIX.
22.8. Església Parroquial de Sant Llorenç: Edifici amb estructures romàniques de
diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, però malgrat les transformacions
que ha sofert, sembla clar que l‟estructura principal de l‟església pertany als ss. X i XI.
Església documentada d‟ençà del s. XII (1160). L‟edifici fou aixecat entorn als s. X-XI,
i en el s. XII-XIII es produí la primera ampliació. En els ss. XVII i XVIII tenen lloc noves
ampliacions. La torre data dels ss. XII-XIII, la capella gòtica del XV-XVI, el cor del
XVII, i la portalada dels segles XVII-XVIII. A finals del s. XVIII, durant la Guerra Gran
el temple fou saquejat i cremat. També va patir desperfectes durant la Guerra Civil.
L‟any 2000 es varen restaurar les teulades. Època Medieval i moderna. S. X-XIII i
XVIII.
22.10. Molí dels vescomtes de Rocabertí: Fora del circuit defensiu, a llevant anant
cap al riu. el rec del molí que discorre paral·lel al traçat nord de la muralla i va a parar
a l‟antic molí dels vescomtes, vora la muga i fora de la muralla. Edifici de planta
quadrada, amb el teulat inclinat a la banda est, per la qual corre la ribera. La porta
d‟entrada és al costat nord, a la qual s‟accedeix per una escala. A la llinda, gravat, hi
ha l‟escut de la casa rocabertí. s‟hi conserva la maquinària del molí i l‟antic equip
hidroelèctric. Molí en actiu des del s. XVII al XIX?. L‟any 1924, per iniciativa del
figuerenc josep valent i sala, el molí serà transformat en hidroelèctrica i es permetrà a
tota la població de St. Llorenç fruir d‟energia elèctrica per l‟enllumenat. El 1966
l‟empresa “hidro-eléctrica del ampurdán” comprarà tots els drets i instal·lacions.
Actualment es troba en desús.
22.11. Pont del Grau o de Sant Antoni: El pont de Sant Antoni, anomenat també
“pont del Grau” es troba a 2.5 km de Sant Llorenç, aigua amunt de la Muga, en
direcció a Albanyà. El nom primitiu és pont de Grau, però l‟ermita de Sant Antoni,
emplaçada a la vora del cap del pont, va canviar-li el nom. El pont, aixecat aprofitant
una penya calcària, té dos arcs de molt diferent amplada. Per alçar el pilar central, de
forma romboidal, es va aprofitar una penya calcària que hi ha dins del riu, la situació
descentrada d‟aquesta és la causa del desplaçament lateral del pont. Aquest pont va
patir seriosos desperfectes, sobretot a les baranes, en la crescuda que va tenir la
Muga, a finals de setembre de 1992.
A més d‟aquest hi ha dos ponts històrics més, el Pont Vell i el Riembau. Aquest últim,
fou destruït durant la Guerra Civil i refet l‟any 1942, però actualment està cobert per
les aigües de la presa de Boadella. Com el Pont Vell, es data en els segles XIV-XV.
22.12. Pont Vell: Al nord-est del poble, sobre l‟antic camí de Figueres. A uns 300 m.
al nord-est de la vila, hi ha el Pont Vell. Pont medieval que creua la Muga, prop de la
capella de St. Andreu i del cementiri. És un pont de tres arcades sostingudes per dues
pilastres de planta romboïdal, que s‟adrecen sobre afloraments naturals de pedra
calcària. L‟arc central, de molta més llum que els dos laterals, és rebaixat; els altres
són de mig punt. La construcció és de carreus ben esquadrats; les dovelles dels arcs
són molt allargades (s. XIV-XV). Hi ha indicis d‟una possible fortificació, potser amb
una torre de defensa.
22.13. Rec del Molí i sistema de regadiu: Recorre tot el cantó de fora del llenç
septentrional de la muralla de Sant Llorenç de la Muga. Sant Llorenç de la Muga és
una vila emplaçada al curs alt de la Muga, al mig d‟una vall encaixonada entre
serralades. En aquell lloc la Muga forma una pronunciada corba, una recolzada, de
manera que circueix el nucli de la població pels costats de migdia i de llevant i, en
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 87 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
bona part, de ponent. El rec del Molí presenta un curs, de vegades subterrani i de
vegades a la superfície; fou de decisiva importància socio-econòmica a l‟època i
determinant de la forma física de l‟immediat entorn del nucli murat. Constitueix una
desviació del riu Muga, que passa per l‟altre costat del poble, paral·lel al traçat nord
de la Muralla. Rec canalitzat en els segles XVII-XVIII.
22.14. Recinte emmurallat – restes de muralles i torres: El nucli antic de St.
Llorenç forma un dels nuclis medievals emmurallats més importants de la comarca. El
recinte fortificat té una planta que s‟aproxima a la forma triangular. Els trams de més
llargada són al nord i a migdia. Aquest darrer, paral·lel al riu, afecta com ell una
lleugera corba. El sector de llevant, que és el més curt –la base del triangle-, també
segueix paral·lel al curs de la Muga puix que canvia ací de direcció. En el vèrtex de
ponent del recinte, on s‟uneixen els llenços de migdia i de tramuntana, hi ha un dels
portals: el Portal de Dalt. Una altra porta, el Portal de Baix, s‟obria a l‟angle nord-est.
Aquestes dues portes eren els accessos principals a la vila, en el camí que de llevant
a ponent la travessa. Es conserven força vestigis de les muralles especialment torres.
Dues de semicirculars, la més antiga té uns 10 m. d‟alçada, parament de pedruscall i
amb petites espitlleres amb merlets rectangulars. L‟altra, molt mal conservada,
segurament formava part del castell tancant el vèrtex de ponent. També es conserven
sis torres quadrades en diferents estats de conservació, i una de circular coneguda
com Torre Farlingu (de planta circular i parament de grans carreus). Conserva
espitlleres en la part superior, més avall, en canvi, hi ha unes petites obertures
(quadrades). Construcció dels ss. XIII-XIV. L‟arquitecte Ramon Artal, en els anys 90,
va restaurar una de les torres de la muralla.
22.15. Torre de Guaita/ Torre del Moro: Al sud-oest i a les afores del poble, a l‟altre
costat del riu, dalt d‟un turó hi ha una gran torre de guaita medieval. Aquesta torre
dominava i vigilava tota la vall. Torre cilíndrica aixecada sobre un basament de pedra
calcària parcialment treballat. D‟una alçada d‟uns 10 m. aprox., amb 6 m. de diàmetre
interior amb murs de 1.80 m. de gruix. L‟aparell és de pedra calcària de carreus mal
escairats, que a la part baixa no estan ni col·locats formant fileres, mentre que a
mesura que van pujant formes filades i els carreus estan més ben tallats. Exemplar
molt notable de tipus de torre de vigilància romànica dels segles XII-XIII. És visitable.
22.16. Pont nou de la crtra. de St. Llorenç a Terrades, sobre la Muga: Pont de tres
arcs escarsers, de 13 m. de llum cadascun d‟ells, projectat per l‟enginyer empordanès
Rafael Coderch, l‟any 1900, en el marc de la construcció de la nova carretera que
anava des de Figueres a Albanyà passant per Llers, Terrades i Sant Llorenç de la
Muga (GI-510). El pont se situa uns 100 m. aigües avall del pont de l‟antic camí de St.
Llorenç a Figueres, el qual, es pretenia substituir. Els motius per a la realització
d‟aquest pont es basaven en la impossibilitat de reaprofitar l‟anterior, tant per la seva
estretor com pel fet de trobar-se interceptat, als dos extrems per diverses edificacions,
que haurien obligat a expropiar-les. Quant a la seva secció i a la capacitat de pas de
les aigües en moments d‟avingudes, el nou pont s‟inspira en l‟antic. Segons l‟enginyer
redactor del projecte el pont vell “ha resistido gran número de crecidas del río” i “no se
necesita mejor demostración para asegurar la suficiencia del nuevo puente
proyectado cuyo desagüe lineal es ligeramente superior al del antiguo, cuyos
arranques se han situado á la altura de las mas altas riadas y cuyos estribos resaltan
muy poco sobre las naturales márgenes que limitan el cauce”.
Tot apunta que el pont ja estava fet el 1907, any en que es presenta la liquidació de la
nova carretera.
El pont segueix el patró dels models de ponts existents al moment a la col·lecció
oficial d‟Obres Públiques.
Pel que s‟observa a les fotografies actuals, el pont que ha arribat fins a nosaltres és el
mateix que el que es construí fa un segle.
22.17. Pedra indicadora del nivell assolit per la Muga el 26 set. 1992. Alçada a
uns 4 m. de la llera: Inscripció feta en una de les pedres que composen el mur del
camí que baixa des de l‟església parroquial fins a la Muga (sector est). Es troba a una
cota força elevada (uns 4 m. sobre la llera) i molt a prop del recinte murallat de la
localitat. El camí permet l‟accés al parc de la Font Pudosa.
22.18. Font i parc de la Font Pudosa, a la riba de la Muga: Espai verd ubicat a la
riba esquerra del riu Muga, en una terrassa fluvial; està separat de la llera del riu per
un mur de defensa.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 88 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
22.19. Pont sobre la Muga entre el portal sud de la muralla i la font de la
Palanca: Pont de vianants sobre la Muga en el qual sobresurt, pel seu disseny
modern, l‟estructura metàl·lica triangular que fa, alhora, de barana i de pèrgola de pas.
Es recolza sobre dos pilars de formigó i permet la connexió entre el nucli urbà de St.
Llorenç (pel portal sud de la muralla), la font de la Palanca i, sobretot, l‟anomenada
“Torre del Moro”, situada en un promontori a 90 m. sobre el nivell del pont.
22.20. Font de la Palanca: Font d‟un únic canyo situada de manera immediata al
pont sobre la Muga; d‟estil molt senzill però decorada amb el cap d‟un lleó que fa la
funció de sortidor d‟aigua. Rep aquest nom per emplaçar-se prop de l‟antiga palanca
que travessava el riu al costat mateix del pont actual.
22.21. Masia la Muntada: Mas de dimensions considerables situat a uns 500 m. a
llevant del nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga. Disposa de planta baixa, primer pis i
golfes; amb teulada a dues aigües. Destaca, a part de l‟edifici principal, el gran
nombre d‟annexos que confereixen una major personalitat al conjunt i que són una
bona mostra de la seva rellevància dins l‟activitat agrària.
22.22. Palanca de pas de la Muga davant la font del mateix nom: Senzilla passera
per a vianants, feta en formigó emmarcada en dues bigues metàl·liques, al costat de
l‟actual pont per a vianants; unia el nucli urbà de St. Llorenç (pel portal sud de la
muralla) amb el corriol d‟accés a la Torre dels Moros.
22.23. Resclosa del Grau, d'on es deriva l'aigua per l'antic molí de St. Llorenç o
de la Vila: És la resclosa més important que té la Muga des del seu naixement fins
aquest punt. Es construiex aprofitant el meandre tancat de 90º que descriu el riu, uns
75 m aigua amunt del pont d‟en Grau i de la capella de St. Antoni. Sobresurt per la
monumentalitat del seu mur. Del marge esquerre arrenca el rec que conduïa les
aigües fins al molí de Rocabertí (posterior central), a uns 1200 m., així com per regar
els horts situats a la plana al nord del recinte emmurallat de St. Llorenç.
22.24. Font de Palau: Font envoltada per diversos bancs i taules d‟obra. Tot el
conjunt forma una àrea d‟esbarjo restaurada el 1998 i, possiblement condicionada, el
1923. Una placa en rajol en fa esment. L‟àrea es troba al costat mateix de la Muga, al
seu marge dret i s‟accedeix per un camí des del Mas Carreres, després de travessar
el riu per una palanca. Entre el riu i l‟àrea d‟esbarjo es distingeixen els vestigis d‟un
antic canal per conduir les aigües al molí del Mas Carreres, en ruïnes.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
22.25. Palanca sobre la Muga per accedir a la Font de Palau: Passera de vianants
que segueix les tècniques constructives molt similars a la d‟altres, com la de la font de
la Palanca, a St. Llorenç de la Muga. Feta amb formigó entre dues bigues metàl·liques
i recolzada sobre roques amuntegades del propi riu, i lligades amb morter.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
22.26. Antic molí d'en Carreres: Se situa uns 500 m. aigua avall del mas del mateix
nom, a la riba dreta; resten pocs vestigis. En alguns plànols apareix, també, com a
“molí del Corral”.
22.27. Molí de la Cadamont: Molí restaurat que, actualment, fa la funció d‟habitatge.
Es localitza al marge dret de la Muga, entre les masies de Mas Terrats i de la
Cadamont, al barri de la Riberada d‟Amunt.
22.28. La Farga. Possible antiga farga: Mas de proporcions modestes, situat a la
riba dreta de la Muga, a prop del molí de la Cadamont. El seu nom delataria l‟antiga
existència d‟una farga.
Se situa dins de l‟àrea PEIN de l‟Alta Garrotxa.
22.29. Portal de Baix de la muralla: Se situa en l‟angle nord-est del recinte
emmurallat, a l‟entrada de l‟antic camí provinet de Figueres. Obert en la base d‟una
torre quadrada, de la qual en resten tan sols tres o quatre metres; estava construïda
en pedruscall. Els arcs, de mig punt, són de dovelles ben tallades. A la banda sud es
poden veure restes d‟un altre arc desaparegut. La volta del passadís és feta amb
pedres toscament tallades.
Possiblement sigui una construcció dels segles XIII-XIV.
22.30. Portal de Dalt de la muralla: es troba a l‟extrem d‟occident, unint dos llenços
de muralla que encerclaven el recinte, al camí vers Albanyà. S‟obre en la base d‟una
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 89 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
torre quadrada d‟uns 12 m. d‟alçada. El portal i també la torre són ben conservats. A
la part superior de la torre s‟hi veuen restes de merlets; té, també, espitlleres
rectangulars molt allargades. El parament és de grans pedres, sense esquadrar,
unides amb argamassa, excepte la façana sud que té, en part, carreus ben escairats.
Possiblement sigui una construcció dels segles XIII-XIV.
22.31. Portal mitger de la muralla: En el llenç meridional de la muralla paral·lel al riu,
s‟obre el tercer i menys utilitzat portal de la muralla. Els arcs són de mig punt,
adovellats; conserva l‟espai que servia per pujar i el rastell. Al seu damunt s‟aixeca un
fragment de mur molt ben cohesionat amb argamassa; no queda clar si la porta fou
oberta en el mur o bé són restes d‟una torre quadrangular. Conserva unes petites
espitlleres i els merlets.
Possiblement sigui una construcció dels segles XIII-XIV.
2.23 SANT PERE PESCADOR
23.1. Antiga Capella de Sant Sebastià: Edifici d‟una nau amb capçalera poligonal,
amb el mur nord apuntalat i contraforts, l‟absis de planta semidecagonal i la volta de
llunetes. De la façana destaca la porta rectangular, el petit ull de bou del damunt i el
petit campanar de cadireta d‟un sol arc de mig punt situat al vèrtex de la teulada.
L‟antiga casa de l‟ermità s‟uneix pel costat sud i els dos edificis són coberts amb la
mateixa teulada a dues aigües. Va mantenir la funció religiosa fins a la Guerra Civil,
quan fou espoliada i tancada. L‟any 1985 s‟aprova la seva restauració i rehabilitació
com a Oficina de Turisme, obres que no s‟acaben fins el 1995.
23.3. Can Cruset (carrer Bon Aire, 18): Casa formada per dos cossos, un de planta
baixa i pis i l‟altre de planta baixa i dos pisos. De la façana destaquen les obertures
emmarcades amb grans carreus de pedra ben escairada, el portal adovellat per arc de
mig punt, tres finestres allindades i una galeria de tres arcs de mig punt. L‟edifici
presenta reformes posteriors.
23.4. Can Sunyer: Casa formada per tres crugies perpendiculars a la façana, que és
lleugerament atalussada. La porta d‟entrada té unes mènsules incorbades que
aguanten una llinda amb un escut en relleu. L‟edifici del s. XVI ha sofert reformes
posteriors.
23.5. Casa al carrer Bon Aire, 20 (i torre de la muralla?): Antiga masia d‟una planta
amb tres crugies perpendiculars a façana, construïda en èpoques diverses i aixecada
sobre les restes de la muralla medieval. A l‟angle nord-oest de la façana destaca una
petita torre cilíndrica que en el seu interior conté un pou. Les seves parets són de
pedruscall i està suportat per un contrafort.
23.6. Casa al carrer Bon Aire, 5: Casa d‟una sola crugia perpendicular a façana,
amb parets de pedruscall. A la llinda de la porta hi ha un escut decorat amb dibuixos
geomètrics. L‟edifici ha estat reformat posteriorment.
23.7. Casa al carrer Bon Aire, 9: Edifici de planta baixa i dos pisos. El primer amb
tres obertures amb balcons i llindes amb decoració vegetal. El segon amb galeria
d‟arcades, d‟arc de mig punt sobrepassat i amb l‟interior dentat, evocant l‟arc de
ferradura.
23.8. Casa al carrer del Riu, 3: Edifici de planta baixa i dos pisos, amb aparell de
pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures.
23.9. Casa al carrer Girona, núm. 6 (o núm. 24): És una construcció de diverses
èpoques amb restes del segle XVI com la portalada.
23.12. Casa del Dr. Josep Vidal: Planta formada per tres crugies que donen a façana
i que són perpendiculars a la mateixa. A la part superior hi ha dues crugies paral·leles
a façana. A la planta baixa hi ha dos portals rectangulars construïts amb pedres ben
escairades. A la llinda d‟un dels portals hi ha la data de 1603, i en una finestra la de
1771.
23.13. Cases al carrer Cavallers, núm. 2, 6 i 11: Es tracta de construccions en el
nucli antic bastides en el segle XVI i amb reformes posteriors, que presenten
interessants elements arquitectònics.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 90 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
23.14. Castell de Sant Pere Pescador o Casa Can Caramany: El casal es troba en
l‟emplaçament on anteriorment hi havia el castell medieval de Sant Pere. L‟edifici
presenta elements de diverses èpoques que van del segle XVI al XIX, a causa de les
contínues modificacions. Està format per diversos cossos, el situat al costat de
tramuntana té la planta rectangular i està construït damunt de l‟antiga muralla, que es
pot veure en una alçada d‟uns sis o set metres. Al costat d‟aquest, hi ha una torre del
segle XVIII-XIX de planta rectangular i de tres pisos, amb els murs molt inclinats i
atalussats. El cos situat al costat de migdia està format per una sola crugia de planta
rectangular, amb una galeria al primer pis amb set arcades d‟arc de mig punt i dues
finestres del segle XVI a la façana. El tercer cos, perpendicular als dos anteriors, està
format per dues crugies paral·leles construïdes amb volta de canó. Hi destaquen
elements del seu pati com els dos arcs rebaixats de la seva façana i l‟entrada principal
on hi ha un portal d‟arc rebaixat, amb un gran escut de relleu dels Caramany amb la
data de 1883 al seu damunt.
23.19. Església Parroquial de Sant Pere Pescador: L‟actual església es troba
construïda sobre l‟antiga església de Sant Pere; era romànica (s. XII-XIII). D‟ella
encara es conserven restes a la banda de tramuntana. L‟actual és un gran edifici
d‟una sola nau dividida en diferents crugies per uns arcs torals de mig punt, amb
capelles laterals i capçalera poligonal amb contraforts a l‟exterior. El campanar és de
base quadrada i cos superior octogonal amb quatre arcades de mig punt. L‟absis té
una sagristia a cada banda formant una planta en forma de creu. A la façana de
ponent hi ha la porta principal que està decorada amb columnes adossades i amb
grossos capitells que imiten l‟estil corinti, al seu damunt, hi ha un rosetó.
23.20. Font de la plaça: Construcció a partir d‟un cos octogonal cobert amb cúpula.
Els seus sortidors tenen forma de dos peixos entrellaçats i la pica és de pedra.
23.21. Restes de la muralla: Del recinte emmurallat, que encerclaven la vila
constituint l‟antic nucli medieval fortificat, en queden pocs vestigis que pertanyen a la
possible reconstrucció del s. XV, després dels aiguats que arrasaren la població l‟any
1421. Avui es conserva la muralla del carrer del Forn a ponent i tramuntana, al carrer
de la Granada a tramuntana i llevant, i els carrers del Carme i la Mare de Déu del
Portalet al portal sud de la muralla. A ponent i tramuntana hi ha restes de llenços i una
torre a l‟angle NW que es troba construïda sobre restes d‟una antiga torre circular.
23.24. Hotel i restaurant Can Ceret (restaurat): Gran casal restaurat amb parets de
pedra vista transformat en hotel-restaurant, constituït per planta baixa i dos pisos. La
coberta és amb teulada a dues aigües, a la part est de l‟edifici i, en terrassa, a la part
occidental.
23.25. Can Mengol (o Armengol): Casal amb parets de pedra vista, amb planta
baixa i dos pisos i amb pati d‟accés.
23.26. Necròpolis del Serradar: Conjunt de 10 tombes rectangulars que es troben
arrenglerades en sentit nord-sud. Van ser trobades el 1986 durant uns desguassos de
les voreres de les carreteres. Aquests sepulcres datarien del s. XI.
Fotografia extreta de E. Carreres, Catalunya Romànica; vol. 9; Empordà II, 1990.
2.24 SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA
24.1. Can Puig Baró: Edifici de planta baixa i pis que ha sofert una restauració molt
important a la façana principal. En aquesta hi trobem una porta d‟accés adovellada i
d‟arc de mig punt al centre. La planta baixa és completa amb una obertura allindada a
cada banda de la porta. Al primer pis hi ha tres obertures, la més remarcable és la
central ja que és de tipologia gòtico-renaixentista. A la casa s‟hi conserven restes d‟un
antic portal de muralla.
24.2. Can Puigferrer: Casa entremitgeres de planta baixa i pis, amb portal adovellat
per arc de mig punt. Al primer pis hi ha quatre obertures que estan emmarcades en
pedra i són de tipologia renaixentista, la de l‟esquerra és resultat d‟una modificació. La
façana de migdia presenta una distribució irregular de les obertures, algunes originals
i d‟altres fruit de modificacions. L‟element més destacable és una petita finestra
conopial.
24.3. Església Parroquial de Santa Llogaia: La primera església deuria construir-se
en el segle XI, i segurament hauria estat destruïda durant el gran aiguat que va patir
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 91 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
l‟Empordà l‟any 1421. D‟aquest temple primitiu només resta un fragment del mur, el
lateral nord de la nau des de l‟angle amb el frontis fins a la cantonada amb la
capçalera, que ha quedat integrat al nou edifici. L‟església actual és d‟una sola nau
amb absis poligonal. En la façana hi ha una portalada rectangular amb llinda, i en
l‟angle SW hi ha el campanar de planta quadrada.
24.5. Antiga bòbila al costat de la N-II: Construcció de planta baixa i dos pisos, amb
teulada a dues aigües i feta amb rajol arrebossat. Per la denominació que rep i les
seves característiques, podria tractar-se d‟una bòvila d‟inicis de segle XX,
abandonada. Es localitza a prop del p.k. 2 de la carretera N-IIa, just abans de
travessar el riu Manol pel sector del Pont del Príncep.
2.25 SIURANA D’EMPORDÀ
25.1. Cases a l’entorn de les restes del Castell de Siurana: El Castell de Siurana
fou un dels més importants de la comarca en el segle XIII i posteriors. En l‟any 1413
es té constància de la necessitat de reparar els seus murs, valls i torres. A la primera
meitat del segle XIX estava en estat ruïnós, i actualment només queden restes al
voltant de l‟església. El petit nucli de cases properes a l‟església aprofiten els
materials de l‟antiga església i d‟aquest castell enrunat, tal i com ho evidencien els
seus murs i altres elements de l‟interior de les cases com arcs.
25.2. Església Parroquial de Santa Coloma de Siurana: La primitiva església
romànica apareix documentada l‟any 1077, i era d‟una sola nau amb creuer o tres
absis i una capella en el braç de creuer dedicada a Sant Antoni afegida al segle XIV.
Al 1790 consta que aquesta església s‟havia ensorrat, fet que propicia que a finals del
segle XVIII i principis del XIX es construís la nova església aprofitant els enderrocs de
l‟anterior i del castell proper. L‟edifici actual és d‟una sola nau amb tres capelles
laterals a cada costat i capçalera carrada a l‟exterior i poligonal a l‟interior. La
portalada de la façana principal té forma rectangular i té una creu de baix-relleu que
data de 1778. Al seu damunt hi ha un senzill rosetó i un rellotge de sol, i al seu costat,
encastada a la paret, hi ha una làpida gòtica de l‟any 1330. Un altre element destacat
és el campanar que data del 1935 i que fou refet el 1953. S‟eleva a l‟angle sud-oest,
és de planta rectangular i té dos pisos d‟obertures d‟arcs de mig punt, el superior és
modern.
25.3. Mas de la Brava: Casal de planta rectangular i de grans dimensions que
presenta elements constructius de diverses èpoques. La torre de planta rectangular i
parament de carreuada, amb algunes espitlleres a la part superior, és dels segles XIII
o XIV, amb alguns afegits com la finestra del s. XVI. De la façana destaquen el portal
adovellat i les finestres emmarcades amb pedres ben escairades. Actualment és el
centre d‟una important explotació agrícola.
25.4. Rec Sirvent: Aquest rec és el límit meridional del municipi; divisòria amb
Vilamacolum i Torroella de Fluvià. És un dels dos canals més importants d‟aquest
sector de la plana, i va a parar al mar, a la mateixa desembocadura del Fluvià.
Antigament movia nombrosos molins fariners. Actualment és utilitzat per una extensa
zona de regadiu amb l‟ajut de sèquies adjacents.
25.5. El Molí d'en Biell: És situat a la part de llevant del nucli de Baseia, vora el camí
que comunica aquest veïnat amb la carretera de la Bisbal, a l‟alçada del pont de la
Gola, prop del mas de la Bomba. El nom actual del molí és una simplificació fonètica
del cognom dels seus antics propietaris, els Ballell, una família d‟hisendats de
Borrassà. L‟edifici actual fou construït per Anton Ballell a principi del segle XVIII. El
molí forma part d‟un complex d‟edificis de la mateixa època i d‟altres construccions
molt més recents que s‟han fet per adaptar la finca com a segona residència, amb
casa per als masovers i explotacions agrícoles i ramaderes.
El molí pròpiament dit està annexat a la part de llevant del mas. És de planta
quadrada i teulat a dos vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes, i està construït
en pedruscall. Les cantoneres, les portes i les finestres són de carreus ben treballats
de pedra d‟Avinyonet. La llinda de la porta d‟accés és de considerables dimensions, i
al centre hi ha l‟escut dels Ballell, que és de forma ovalada, amb el contorn dentat,
sobre el que hi ha una creu. Al centre de l‟escut, dins d‟un òval concèntric amb el
perifèric, hi ha les lletres BA. Sobre l‟escut, a dreta i esquerra, hi ha els anagrames de
Jesús i de Maria, respectivament. A la part inferior figura el nom Anton Ballell i l‟any
1701.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 92 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Aquest molí era de tipus pirinenc: no tenia canal ni bassa i aprofitava la força de la
Ribera de Siurana en passar per un terreny desnivellat i amb pendent. Aquest
desnivell originava –de fet això encara es pot observar actualment- un corrent d‟aigua
molt potent, que travessava el carcabà format per dos arcs rebaixats. En el jardí de la
finca, i provinents d‟aquest molí, hi ha dues moles de conglomerat de pedra.
25.6. El Molí (de la Ribera): És conegut amb el simple nom del Molí. Sota ell
s‟apleguen un conjunt d‟edificis entre els quals hi ha un mas, els magatzems, un antic
pou de glaç, una granja i una residència dedicada al turisme rural.
L‟edifici primitiu del molí ha estat molt modificat. Actualment n‟és visible el carcabà,
format per tres arcs de mig punt de carreus de pedra calcària ben treballats.
D‟aquesta mateixa pedra i característiques són dues finestres aparedades que
corresponen al primer pis i a les golfes. La part més antiga es pot datar del llarg
període que va dels segles XVI al XVIII. Aquest molí disposava de rec i de bassa, que
han arribat intactes fins a nosaltres.
25.7. Pou de glaç del Molí de la Ribera: Forma part de la finca anomenada “El Molí”
situada a tocar la Ribera de Siurana. És un edifici de planta circular, cobert amb
cúpula semiesfèrica. Interiorment fa uns 7 m. de diàmetre. Les parets laterals són de
pedruscall de l‟entorn, unit amb argamassa en una alçada exterior de 3.5 m.
Posteriorment se sobrealçà 0.5 m. i aquesta part superior del mur fou bastida amb
petits carreus treballats d‟una manera força tosca. Aquesta paret és rematada amb
una filada de rajola que forma una mena de cornisa. Exteriorment la cúpula sobresurt
poc dels murs laterals i està recoberta d‟una capa d‟arrebossat força recent.
El pou de glaç del Molí de Siurana és un edifici datable en el segle XVII o XVIII, i fet
en dos moments constructius diferents. Els murs laterals, fins a una alçada de 3.5 m.,
pertanyen a l‟edifici primitiu, mentre que la part superior d‟aquest mur i la cúpula
corresponen a una reforma posterior.
25.9. Jaciment del Serrat: Vestigis d‟un petit poblat ibèric que continua amb
l‟ocupació durant els primers anys de la romanització. S‟ha trobat diferents materials
com una comuna ibèrica, una àmfora de boca plana, tègula i dòlia.
2.26 VILABERTRAN
26.1. Antic rentador públic: Situat al costat d‟una bassa que s‟abasteix a partir de
l‟aflorament superficial de les aigües, que en la resta de l‟entorn és drenat per la xarxa
de canals.
26.2. Antiga bassa d’aigua i bomba: Edificació agrícola formada per una bassa
quadrada de quatre metres que s‟alimenta per una bomba moguda per la tracció d‟un
animal dins d‟un espai circular i cobert de 8 metres de diàmetre.
26.3. Can Gil: És la casa principal d‟una antiga propietat d‟uns 30 x 30 metres que
afrontava amb la plaça. S‟hi destaca en la façana un portal d‟arc de mig punt i, al seu
damunt, una magnífica finestra gòtica. El casal ha estat reformat.
26.4. Can Reig (torre i jardins): Edifici de finals del s. XIX i de principis del XX,
construït per i per a l‟enginyer forestal Josep Reig, que morí prematurament. Va ser
heretat pel pedagog i artista figuerenc, Ramon Reig, que la utilitzà com a segona
residència. Durant la guerra civil i els anys posteriors es convertí en quarter militar pel
comandament de la zona, donada la seva situació privilegiada. L‟any 1958
l‟ajuntament inicia gestions per a la seva adquisició, amb resultat favorable, ja que el
9-7-1959 es va signar el contracte de compra-venda (el cost total de 400000 pta.
abonades a la família Reig, en 10 anys, a raó de 40000 pta. anuals sense cap mena
d‟interès). El 15-I-1961 es va celebrar la Festa de inauguració amb motiu de la seva
adquisició, reforma i habilitació com a Casa de la Vila, Jutjat de Pau, Dispensari mèdic
i Escoles.
26.6. Casa Bassols o Can Pou de Verges: Edifici representatiu de la majoria de
cases del casc antic de Vilabertran que varen ser construïdes durant els segles XVI i
XVII. En aquest cas, és un casal on destaca el portal d‟entrada d‟arc de mig punt. Les
seves grans dimensions deixen entreveure la seva importància en una altra època. A
mitjans del s. XX ha estat molt reformada.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 93 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
26.7. Casa de la Font del Soc: Casa amb porxo i jardí d‟un classicisme popular i una
nau de magatzem de planta basilical. La casa va ser construïda durant la segona
meitat del s. XIX. Originalment era utilitzada com a hostal, després com a finca de
lleure d‟una comunitat religiosa, i més tard, com a explotació agropecuària i segona
residència.
26.9. Font del Soc: Bell paratge a ponent de terme municipal. És un lloc històric per
que l‟any 1843 Abdó Terrades organitzà la primera trobada popular de caire socialista
i federal al sud dels Pirineus. Es tracta d‟un aflorament natural en un espai d‟ús
tradicionalment semipúblic, que dóna nom al paratge. Al seu voltant es troben les
restes de jardins i algunes edificacions, els primers probablement de finals del s. XIX i
principis del s. XX.
26.10. Monestir de Santa Maria de Vilabertran: Va ser declarat monument històrico-
artístic nacional el 1930. Entre 1948 i 1955 es van realitzar les primeres obres de
restauració que va comportar l‟enderrocament de part de l‟obra de fortificació del
segle XV. Actualment les obres de restauració es centren en el sector gòtic. Consta
de tres sectors diferenciats i de cronologia diversa. En primer lloc, l‟església romànica
que va ser construïda entre 1080 i 1100. És de planta basilical i té tres naus. Té una
capella gòtica del s. XV. Al costat de la façana hi ha un bell campanar de torre
llombard (s. XII) on s‟hi guarda la notabilíssima creu de Vilabertran, peça romànica
d‟orfebreria. El segon element arquitectònic és el claustre que es troba envoltat dels
antics edificis conventuals (XII-XIV), la Sala Capitular i la Sagristia. És també del segle
XII, d‟estil romànic i té planta trapezoïdal amb capitells molt simples. El tercer edifici
és el Palau Abacial o Abadia, del 1410 – 1424, que és un dels exemplars més
notables d‟arquitectura civil catalana d‟estil gòtic.
2.27 VILAFANT
27.1. Can Puig Massanet: Se‟ns dubte és una masia que destaca entre la resta que
hi ha disperses pel municipi. És una gran casa pairal, envoltada per un gran jardí, de
planta quadrada i de composició clarament simètrica. Està formada per tres crugies
perpendiculars a les façanes d‟accés amb sostres de voltes escarceres i llunetes. Als
extrems oest i est hi ha dues crugies perpendiculars a les anteriors que donen lloc a
les galeries. La crugia central és la més àmplia i conté al mig el cos d‟escala, i als
costats el menjador i la sala, i comunica amb quatre sales amb alcoves. Destaquen
els motlluratges i pintures dels sostres de les peces principals. La façana principal
conté dues torres als extrems que deixen, entremig, lloc a una galeria coberta en
planta baixa i encarada al jardí. A les façanes migdia i est hi ha també galeries a tot el
llarg. Can Puig ha estat sempre una pairalia acomodada, com ho demostren els
salons nobles amb sostres decorats, la capella, la biblioteca i l‟habitació per al bisbe,
que feia nit quan es desplaçava a les visites pastorals. A més, es conserva un
important arxiu que aplega set patrimonis: el Llavanera de Lladó i Crespià, l‟Alsina i
Tallada de Sant Martí de Llémena, el Bernó i Martí de Sant Pere Pescador, el Mauri
de Vall de Begur, Vall-lIobrega de Torroella de Montgrí. Fou construït l‟any 1781 i
ampliat el 1878; entremig, es construeix la masoveria.
27.2. Can Soler al camí d’Olot: Vil·la de ciutat jardí a les afores de la població. És un
casal de planta baixa i pis, amb un volum aproximadament cúbic. Façana d‟obertures
allindades, allargades amb dues tribunes, compositivament importants, que
flanquegen l‟entrada. Fou construïda per un dels quatre germans Soler, família de
Vilafant dedicada a la rajoleria, a la fabricació de mosaics hidràulics, etc.
27.3. Can Soler del carrer Orient (també coneguda com Can Ginjaume): Vil·la
corresponent al tipus de ciutat-jardí, ubicada als afores de la població. Del casal,
constituït per diversos volums, destaca la torre-dipòsit-mirador, un xic
desproporcionada. El conjunt està envoltat per un important jardí d‟arbres diversos
que queda clos per la tanca de paret i forja, amb interessant portal d‟entrada. Nota:
segons el plànol es troba el carrer que passa per davant no és el d‟Orient sinó el
Ciutadella.
27.4. Castell de Palol Sabaldòria: Documentat des de l‟any 1167, es creu que podria
tractar-se d‟una fortificació alt-medieval. En queden algunes restes situades a pocs
passos a llevant de l‟església. Es conserven alguns murs a dues cotes diferents que
defineixen dos rectangles concèntrics allargats, amb restes d‟una cisterna a l‟interior i
els fonaments d‟una gran torre de planta circular a l‟extrem de migdia, de forma
circular de 6.5 metres de diàmetre exterior.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 94 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
27.5. Centre de Cultura i Esbarjo: El local constava de sala per a ball, funcions de
teatre, biblioteca i cafè. Va ser una de les sales de festes dels pobles més conegudes
de la comarca en l‟època. La sala de ball està construïda sobre un sòcol de terrasses
que, aprofitant el desnivell, conté el bar amb accés per una terrasseta. La façana és
de dos pisos d‟obertures, totes allindades, amb coronament triangular esglaonat.
L‟edifici fou inaugurat el 15 de setembre de 1929 i, al 1954, es van fer importants
obres de millora, ampliant el bar, la sala de juntes i la biblioteca.
27.6. Església de Sant Cebrià de Vilafant: Edifici de planta rectangular, d‟una nau
de volta apuntada i seguida, i sense absis destacat. El campanar té forma de torre i
s‟alça a l‟angle nord-oest de l‟edifici, amb quatre arcades de mig punt i una coberta en
forma de piràmide. En la façana principal, a ponent, hi ha una porta neoclàssica del s.
XVIII, d‟arc rebaixat, amb motllures decoratives al seu damunt, un frontó i una
obertura circular o rosetó. Al mur meridional hi resta la porta antiga (s. XII-XIII), avui
tapiada. A la banda de llevant s‟hi adossà la sagristia i a l‟extrem de ponent l‟escala
que puja al campanar (s. XVIII). L‟Església documentada l‟any 1193 en el testament
de Ramon de Vilafant, fou ampliada en el s. XIII i renovada a finals del s. XVIII
després de patir importants destrosses durant la Guerra dels Trenta Anys.
27.7. Església de Sant Miquel o Sant Tomàs de Palol Sabaldòria: Edifici pre-
romànic, d‟una nau amb absis trapezial, construït als segles VIII-IX i modificada en els
segles XVI i XVII, tal com s‟observa en el mur de migdia. Actualment l‟edifici presenta
un estat ruïnós, la volta està enfonsada i els murs estan parcialment enderrocats.
L‟església era dedicada a Sant Tomàs, segons Botet i Sisó, altres autors creuen que
el seu patró era Sant Miquel. Al lateral esquerra de la capella té un cos central sortit
que sembla posterior al parament primitiu. A la façana de ponent hi havia una porta de
la qual en resten algunes dovelles de seu arc, al seu damunt hi ha un fris “d’opus
spicatum” i damunt d‟aquest una finestra d‟un sol biaix d‟arcs de forma lleugerament
rebaixada (actualment tapiada). Es veuen rastres del basament d‟un campanar de
cadireta.
27.8. Fàbrica de rajols / Bòbila d’en Soler: Aprofitant la gran quantitat de sediments
argilosos de la zona, s‟introdueix amb força la indústria de la rajoleria que provoca un
canvi espectacular en l‟economia primària de la població. Al 1620 hi funcionen quinze
forns, a la segona meitat del s. XVIII funcionen onze rajoleries i al 1880 s‟obre la gran
bòbila de Rafael Soler al terral de Palol Sabaldòria, que va agrupar tota la producció
rajolera de la vila i fou una de les més importants de la vila. La bòbila d‟en Soler
representa la mecanització del procés i per tant una major producció a preus més
baixos. L‟any 1915 s‟amplia la fàbrica que segueix el seu creixement. Entre 1965 i
1975 disminueix la producció i es tanca, restant avui dia totalment abandonada. La
fàbrica està composta per un conjunt d‟edificis de maó vist entre els quals destaquen
la gran nau de planta rectangular i l‟alta xemeneia del forn. També hi podem trobar un
jaciment on hi és present una necròpolis i un camp de sitges d‟època ibèrica, amb
material destacable com una estela funerària ibèrica.
27.9. Mas de Palol: Masia del segle XVI que actualment està en ruïnes, a l‟igual que
la resta d‟edificis del Palol Sabaldòria: l‟església i el castell medieval, i una rajoleria on
s‟explota la terra argilosa de l‟indret. És una gran casa pairal de planta baixa i dos
pisos. Al 2001 l‟Ajuntament de Vilafant i l‟Institut de Patrimoni Cultural de la Universitat
de Girona van dur a terme una campanya arqueològica que va consistir en l‟obertura,
davant aquest mas, d‟unes rases que confirmessin l‟existència de restes
arqueològiques a l‟era del mas, en la realització d‟un projecte d‟intervenció
arqueològica sobre el conjunt medieval.
27.10. Mas Requesens: Masia de tipus basilical, amb planta rectangular i planta
baixa, pis i golfes. El cos central té coberta a dues vessants, i els laterals, adossats al
central, a una vessant. La façana principal presenta un gran portal d‟arc rebaixat
emmarcat per gran dovelles de pedra i, al seu damunt, finestra d‟arc conopial
decorada amb un arabesc calat i relleus amb motius vegetals. A la planta baixa hi ha
unes voltes de canó a quatre punts de gran amplada fetes de rajola i vestigis de
portes d‟escassa altura. Si es para esment al mas, es poden apreciar diverses
inscripcions, algunes de caràcter religiós. A la llinda de la finestra principal es diu: “In
omnibus operibus tuis memorare novissima” (En tota les teves obres recorda‟t de les
darreries). També hi ha les lletres JHS i MA amb un cap d‟àngel a cada costat. La
finestra està rematada amb un escut senzill, amb una creu i la lletra R. Damunt de
l‟escut una inscripció força interessant ens indica quan fou construït el mas “Fonc
posada 12 de juny de 1542”. També són destacables dues finestres amb impostes
decorades. Una torna a repetir l‟escut i la lletra R i porta la inscripció 1602. L‟altra duu
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 95 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
la inscripció “Primum Querite Regnum Dei” (Cal cercar primer el regne de Déu). A la
planta baixa hi ha unes voltes de canó a quatre punts de gran amplada fetes de rajola
i vestigis de portes d‟escassa altura. Sobre una porta figura la inscripció “Opera tua
manifesto te Faciunt” (Per les teves obres et coneixeran) i una altra que diu “In domino
confido” (Confio en el senyor). Des de 1994 la masia funciona com a restaurant.
27.11. Tipologia de cases a la carretera / Eixampla: Cases construïdes al llarg del
tram comprès entre el carrer de Llers i la ronda del Nord, al costat de la nova carretera
de Figueres a Besalú construïda al 1878. Aquest fet va suposar el major creixement
urbà de Vilafant en època moderna. El 1883 es basteixen les de Pere Ginjaume i de
Gabriel Vilà, el 1886 la d‟Esteve Olivera, el 1887 la de Jaume Ginjaume, la d‟Anna
Casadevall el 1889, la de Sebastià Corney el 1900 i la d‟Arnicet Badosa el 1902.
27.12. Ajuntament de Vilafant: Edifici de nova construcció, projectat el 1991 i
inaugurat, en una primera fase, el 1995; de lluny, s‟assembla o recorda una antiga
fàbrica. La construcció es fa pensant en donar resposta a les creixents necessitats
administratives del municipi, el qual, per la proximitat geogràfica amb Figueres, ha
experimentat una expansió demogràfica i urbana notables. Amb el nou ajuntament es
resolien les insuficiències derivades de l‟antiga Casa de la Vila, construïda el 1934.
Els treballs foren executats per l‟empresa Cobracon, i en fou l‟arquitecte, Juli Illueca.
L‟ajuntament s‟emplaça sobre un terreny espaiós, entre el carrer de la Devesa i el
camí del mas Bonet.
La part inferior està destinada a magatzem, policia local, biblioteca, jutjat de pau i
assistència social. El primer pis és l‟estatge de l‟ajuntament, amb el saló de sessions,
despatxos de l‟alcalde, regidors, secretaria i sales administratives. La segona planta
es destina als serveis d‟exposició, actes culturals i d‟arxiu.
27.13. Mas Niceto: Mas situat als afores de Vilafant, entre el Mas Requesens i
l‟ajuntament, a la riba esquerra del rec de les Costes. Edifici de planta baixa, pis i
golfes, amb teulada a dues aigües. Parets mestres que conserven part de
l‟arrebossat, amb carreus força escairats a les cantoneres.
27.14. Molí de Can Massanet: Ubicat prop del mas del mateix nom, prenia les aigües
del riu Manol, pel marge esquerre, prop del terme municipal d‟Avinyonet, al paratge de
les roques de Pau.
27.15. Alzina monumental al costat del molí de Can Massanet: Declarada arbre
monumental pel Departament d‟Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat per
ordre del 19 d‟abril de 1991. Es considera que té uns 200 anys de vida. Té una alçada
de 12 metres i 3.10 de perímetre. Al peu del tronc de l‟alzina brolla la font de Can
Massanet.
2.28 VILAMACOLUM
28.2. Can Geli: Gran casa pairal refeta al s. XIX amb una capella oratori dedicada a la
Mare de Déu de Gràcia i d‟inspiració clàssica, notable pel conjunt arquitectònic
interior. Va pertànyer a la família Geli que al s. XVII obtingueren la condició de
ciutadans honrats de Perpinyà. Aquest casal va servir d‟escenari per a la novel·la “Les
closes” (1979), inspirada en fets reals que van succeir al mateix indret. L‟edifici és de
planta rectangular i està format per tres crugies perpendiculars a façana. Destaquen
els tres pisos d‟arcs de mig punt de la façana lateral. El conjunt es completa amb el
jardí.
28.3. Can Granés: Destaca la façana principal que té diverses obertures decorades
amb simples ressalts o amb motllures de tipus renaixentista. A la façana nord hi ha
una petita finestra gòtica d‟un únic arc.
28.4. Can Selmo: Amb elements del segle XV – XVI i capitells esculpits a l‟interior i
l‟exterior. Era probablement la casa Delmera de Sant Pere de Rodes. La façana és
l‟element de més interès, i va ser construïda amb carreus regulars, amb portalada
d‟arc de mig punt, avui tapiada. A l‟interior conserva diversos elements d‟interès com
capitells amb decoració.
28.5. Casa dels masovers de Can Geli: Formada per tres crugies perpendiculars a
façana. Les parets són de pedruscall i els sostres de voltes de canó. La casa està
destinada a la masoveria de Can Geli.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 96 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
28.6. Casal Can Tet: Conserva elements del gran casal fortificat dels segles XV i XVI
i finestres gòtiques amb decoració floral. El casal està adossat a una torre de defensa
situada a la cantonada de la crugia de llevant. El portal és d‟arc de mig punt, i en la
façana és visible les diverses modificacions que ha patit.
28.7. Església Parroquial de Santa Maria de Vilamacolum: Edifici romànic bastit en
dues etapes: l‟extrem oriental de l‟única nau i l‟absis semicircular són del segle XI, la
resta és del XII – XIII. Ha estat restaurada i modificada posteriorment degut a la
fragilitat dels seus murs i la manca de fonaments sòlids. No s‟esdevé parròquia fins el
1270. És de planta rectangular amb nau única, absis semicircular i dues capelles
laterals. Hi ha dos contraforts a cadascuna de les façanes laterals.
28.9. Can Martinot (o can Torrecabotes): Mas de proporcions considerables situat al
nord del nucli urbà de Vilamacolum, format per planta baixa, primer pis i golfes, amb
teulada a dues aigües; parets de pedra vista. Destaca a l‟ala occidental la galeria
porxada oberta en la primera planta. Mentre es realitzava aquest inventari es trobava
en procés de restauració.
2.29 VILAMALLA
29.1. Can Boach: Masia de planta rectangular i tres crugies paral·leles a la façana,
que al mateix temps és l‟element més destacable. Està construïda amb pedruscall i té
grans carreus emmarcant les obertures i les cantonades. Destaca també el gran portal
de mig punt de grans dovelles i la finestra allindada que el corona.
29.2. Can Peix: Gran finca envoltada per una tanca amb l‟entrada emmarcada amb
dos pilars decorats amb ceràmica. L‟edifici principal és de planta rectangular i coberta
a dues aigües, i destaca la torre de planta quadrada que el corona i el rellotge de sol
de la façana.
29.4. Església de Sant Vicenç de Vilamalla: Església d‟una sola nau amb capçalera
carrada (sense absis). La façana principal té una rosassa al centre i una portalada de
tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La part superior és rematat per
un campanar de cadireta, format per tres pilastres que no tenen els arcs de
coronament. Prop de l‟angle de capçalera s‟ha adossat més modernament la sagristia.
Al mur lateral nord hi ha tres contraforts, dos d‟ells de certa antiguitat. L‟actual edifici
és un interessant exemple del romànic tardà (s. XII i XIII). La part interior de l‟edifici
fou restaurada el 1990.
29.6. L’Abadia (masia i torre): Masia del segle XVII adossada a una torre de defensa
medieval a la banda nord-est, construïda en els segles XIII i XIV i que podria haver
estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. D‟aquesta torre es conserven
tres espitlleres rectangulars en el mur septentrional i les restes d‟una probable finestra
coronella gòtica d‟arcs apuntats. Del mas sols es conserva una nau amb volta,
alineada a la torre.
29.7. Masia a la plaça de la Font: Masia de planta quadrada i tres crugies
perpendiculars a la façana principal. Aquesta és d‟aparell de pedruscall i les obertures
estan emmarcades per carreus de pedra en la planta baixa i de totxo a la planta pis.
29.8. Rentador o safareig públic: De planta rectangular i cobert. Fa molts anys que
està en desús encara que s‟ha conservat com a part del patrimoni del poble. Per
aquest motiu fa poc temps que va ser restaurat. Actualment continua estant en desús,
tot i que se li ha incorporat un molí de vent per a l‟extracció d‟aigua subterrània.
29.9. Creu de terme a la cruïlla de la crtra. de Vilamalla a Garrigàs amb la del
veïnat de l'estació: Creu de ferro sobre una pilar amb la inscripció de l‟any de
realització, el 1958, a la cruïlla de la carretera que va de Vilamalla a Tonyà i a
Garrigàs (GIV-6227), d‟una banda, i la pista asfaltada que va a l‟estació, de l‟altra.
29.10. Font al costat del rentador públic: Font situada al costat dret del rentador
públic, d‟un únic canyo; la seva construcció està feta a base de còdols de riu lligats
amb morter. Porta una sèrie d‟inscripcions, entre les quals les de l‟any 1627.
29.12. Masia de Can Brugués: Mas de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües,
en procés de restauració en el moment de fer-se aquest inventari.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 97 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
2.30 VILAMANISCLE
30.1. Can Gironell: Casal construït a finals del s. XIX i principis del s. XX, amb planta
rectangular i extremadament allargada. Destaquen les diverses portes de la planta
baixa, però sobretot, la llarga i ampla galeria que recorre tot el primer pis, feta d‟arcs
de mig punt i baranes de balustres de rajol. Darrera d‟aquesta façana hi ha totes les
habitacions de l‟habitatge. És l‟edifici civil, juntament amb Can Gorgot, més
emblemàtic de Vilameniscle.
30.2. Can Gorgot o Castell de Vilamaniscle: Gran casal de planta rectangular amb
planta baixa i dos pisos, conegut amb el nom de Castell de Vilamaniscle, tot i no tenir
l‟aspecte d‟una fortalesa, sinó d‟una gran masia fortificada. En la façana principal
destaca un gran portal adovellat d‟arc de mig punt, amb emblema en relleu al seu
damunt amb decoració barroca. L‟interior del casal es troba en un estat deplorable: la
teulada s‟ha enfonsat en diferents punts, alguns llenços de mur s‟han enrunat, etc.
30.4. Església de Sant Gil: De planta basilical i reduïdes dimensions, amb absis
semicircular i dues capelles laterals que donen lloc a un creuer. L‟entrada al temple és
a través d‟una senzilla porta adintellada, decorada amb pilastres i mènsules d‟estil
neoclàssic. Sobre el mur de la façana hi ha el campanar de cadireta. De l‟església
anterior del segle XIV no queda cap vestigi.
30.6. Paratge de la Font: Espai verd de reduïdes dimensions a l‟extrem oriental del
nucli urbà. Inclou una font d‟un únic canyo que arrenca d‟un muret de pedra vista d‟un
metre d‟alçada, aproximadament.
30.7. Capella de la Mare de Déu del Raïm: Habitatge situat a la plaça major del
poble en el que, la planta baixa, conté una capella, possiblement particular, dedicada
a la Mare de Déu del Raïm.
2.31 VILANANT
31.1. Can Cirera: Casa de planta baixa i pis amb dues crugies paral·leles a façana.
De la façana destaca el gran portal adovellat amb escut gravat i la finestra de mig punt
que el corona. També cal destacar l‟antic ràfec de cairats i llates.
31.2. Can Genover: Masia del s. XVIII amb restes d‟èpoques anteriors i formada per
diverses construccions. De l‟edifici principal és interessant la seva façana principal
amb un gran portal adovellat amb un escut i, sobretot, l‟interior on destaca la sala
d‟escala monumental de nou metres d‟alçada, amb decoració mural figurativa al
sostre i arquitectònica a les parets. El mas compta amb una capella dedicada a Sant
Joan, d‟una nau i absis semicircular, i un pou a l‟entrada de tramuntana. Els Genover
eren una família de negociants de L‟Armentera que entre 1611 i 1621 van adquirir
diversos masos i terres. És el mas més gran del municipi.
Fotografia extreta de Josep M. Bernils, Vilanant, Quad. de la Rev. de Girona, 92, Dipt.
i Caixa de Girona, 2001.
31.3. Can Nabot i molí: Mas format per un edifici en forma de torre amb un portal
d‟accés a la era, girat 45º respecte la resta d‟edificacions. El cos principal consta de
quatre crugies en planta baixa, mentre que a la planta principal les dues centrals
s‟unifiquen mitjançant un pilar de pedra, substituït avui per una volta de maó pla. El
mas té també un molí propi alimentat per un canal de captació del Manol. A més, cal
destacar que és un dels pocs masos del terme que encara és habitat per la família
que porta el cognom de la casa.
Pel que respecta al molí d‟en Nabot, fou construït el 1638. En aquella data, Miquel
Poch, negociant de Vilanant, actuant com a representant de Miquel Salvà i
Vallgornera, senyor del poble, autoritzà Martirià Nabot a edificar un molí al riberal del
Manol en el lloc que ell volgués, amb l‟única condició que la resclosa que s‟havia de
fer per prendre l‟aigua estigués situada aigües avall del molí d‟en Polit. El propietari
havia de reconèixer jurisdicció del baró sobre el nou edifici, pel qual no havia de pagar
cap cens si l‟edificava abans de cinc anys. Si el construïa fora d‟aquest termini hauria
de pagar un cens anual d‟un pollastre. A canvi d‟aquest permís, l‟adjudicatari hagué
de pagar dotze lliures.
31.4. Can Prim: Masia de planta gairebé quadrada que consta de planta baixa, pis i
golfes, amb un contrafort visible en la façana. A aquest cos principal hi ha adossats
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 98 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
diverses construccions aixecades posteriorment i en èpoques diverses segons les
necessitats. També ha estat objecte de reformes posteriors.
31.5. Can Pujades: Probablement era propietat de Jaume Pujades al 1717. El mas
està format per diverses construccions; la casa dels senyors a ponent és la més
tardana i presenta una façana gòtico-renaixentista amb portal d‟arc de mig punt
emmarcat per grans dovelles de pedra. Al seu damunt, una finestra amb guardapols.
31.6. Can Rodeja: Mas construït en èpoques diverses, amb restes ben visibles del
segle XVIII. És conegut a l‟època medieval com Mas Talera i documentat des de
mitjans del s. XIII. La família Rodeja és la propietària actual i està documentada des
de començaments del s. XVII. A la planta baixa del mas hi ha un nucli central
d‟edificació força més antic al voltant del trull amb murs molt gruixuts que arriben en
algun cas a sobrepassar els dos metres d‟amplada; adossat a aquest hi ha un cos
amb estructures d‟arcades de pedra en un costat i de pilans amb capitell en l‟altre. La
planta noble s‟organitza mitjançant una sala longitudinal que dóna accés a les
diverses alcoves que donen a la façana del camí-carrer. El Molí d‟en Rodeja forma
part de la mateixa propietat i, la seva presència, es deu a que el mas està situat vora
un meandre del riu, i s‟alimenta d‟un canal que arrenca cinc-cents metres riu amunt i
que serveix també per regar les feixes d‟horts i jardins de davant la casa.
31.8. Casa entre els carrers Bosc i del Pou: Edifici de planta baixa i pis construït
d‟aparell de còdols. La porta d‟entrada, d‟arc de mig punt i de grans dovelles ben
escairades, centra la façana principal. La casa està unida a una altra per un arc
rebaixat. És un edifici dels segles XVI i XVII amb reformes posteriors.
31.9. Casal dels senyors de Vilanant o El Castell: Les restes de l‟actual casal daten
del segle XVI i la seva construcció deuria ser encàrrec de Benet de Vallgornera, en
aquell moment baró del poble, que l‟utilitzaria per albergar dependències pròpies de la
senyoria, com la notaria i la cort de justícia, a més de la seu de l‟explotació de les
moltes terres que el baró tenia al terme. A finals del s. XIX el castell ja havia perdut la
seva funció original i era conegut com la casa del Manyo, i el seu propietari Joan Vila
va realitzar reformes i noves obres com l‟edificació d‟una casa a la part de migdia,
l‟obertura de finestres, etc. Actualment, les restes del castell, molt modificades, formen
part d‟una casa veïna.
31.10. Castell de Solers i Capella de Sant Jaume dels Verders: El castell apareix
documentat per primera vegada l‟any 1051, mentre que la capella l‟any 1326. Tots dos
van quedar demolits després d‟un fort terratrèmol l‟any 1428 i, entre 1724-1729, la
capella va ser reconstruïda per Isidre Rodeja, conservant restes del parament dels
segles XI-XII, un bon fragment del llenç romànic al mur meridional i restes de murs i
de l‟absis romànic anterior a migdia de la capella. Del castell només resten alguns
munts d‟enderrocs coberts de vegetació. La capella és de planta rectangular amb nau
única i capçalera carrada a l‟interior i semicircular a l‟exterior. La façana principal
acaba formant un petit campanar de cadireta d‟un sol arc.
31.11. Castell dels Moros o d’Escales: Castell documentat des del s. XII quan era
propietat de la família Soler, senyors de Vilanant, i que després va ser propietat dels
d‟Escales. Es va mantenir en peu fins a la guerra de Successió (1705 – 1714) quan
fou destruït per les tropes de Felip V. De les ruïnes del castell s‟hi conserva la torre
circular envoltada per un reduït perímetre emmurallat i un altre molt més gran de
planta rectangular i atalussat, amb una porta al sud i les restes d‟una altra torre
apuntada a l‟angle nord-est. També es sap que al segle XIV hi havia una capella.
31.12. Creu del Terme o Creu de l’Almar: Creu sostinguda en un pilar format per
diversos blocs de pedra i aixecats sobre quatre graons.
31.13. Ermita de Sant Salvador de Coquells: Temple romànic d‟una sola nau amb
absis semicircular. La volta de la nau ha estat substituïda recentment per un embigat.
L‟arc triomfal de mig punt té impostes de secció excorbada i és sostingut per pilastres
rectangulars. A la façana destaca la portalada, adovellada amb un sol arc de mig punt,
i una finestra de doble esqueixada i arcs de punt rodó monolítics. Hi ha també noves
finestres que poden haver destruït les antigues. En el primer terç del s.XIX l‟ermita
estava molt enrunada, i des de fa molts anys ha servit de paller de la masia veïna.
Aquests circumstàncies han afavorit que l‟edifici original hagi arribat en bona part fins
als nostres dies.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 99 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
La primera referència coneguda és de l‟any 1294, en què el prior de Sant Salvador de
Coquells va vendre a Bernat Cruquella una casa a la cellera de Vilanant.
31.14. Església de Sant Martí de Taravaus: L‟església es troba envoltada per dotze
masies i ja existia al segle XIII. Fou reconstruïda en el segle XIV i l‟edifici actual es
consagrà l‟any 1321, tot i que manté elements del segle XIII. Té una sola nau coberta
per volta apuntada i absis semicircular. La portalada presenta quatre arcs de mig punt
en degradació, llinda i timpà. A l‟interior de l‟església hi ha una gran pila baptismal
monolítica. Al costat de l‟església hi ha el cementiri, on es conserven dues creus de
pedra que podrien ser d‟època medieval. Adossada a la banda de migdia hi ha un
altre edifici amb estructures del s. XVI, XVII i posteriors, que correspon a l‟antiga
rectoria i que ha estat restaurada per uns particulars.
31.15. Església Parroquial de Santa Maria: És un edifici d‟origen pre-romànic (s. IX-
X) amb múltiples reformes dels segles XIV-XV i posteriors com la sagristia (XVII-XVIII)
i el campanar (1879-1881). L‟església és de planta basilical, de tres naus i capçalera
amb tres absis, tot i que només se‟n conserva un, el central que és de planta
rectangular. Dels altres dos, un és ocupat per la sagristia i de l‟altre només queden
restes. La façana està molt modificada en l‟actualitat. El campanar es construí
substituint un altre de més antic. S‟alça sobre absidiola septentrional amb planta
quadrada i arcades de mig punt en la part alta, amb obertures d‟arcs de mig punt amb
elements inspirats en l‟estil romànic. El conjunt va patir una reforma l‟any 1928 i una
important neteja al 1970 que va eliminar parcialment l‟arrebossat que ocultaven els
paraments originals.
31.16. Mas Almà o Almar: Documentat des del 1606 quan era propietat de Pere
Almar, encara que poc després s‟agregaria al mas de Tarascó d‟en Gibert. L‟edifici de
planta en forma de L consta de dues ales, la de migdia amb un portal solar adovellat i
finestra amb inscripció del XVII. L‟ala de llevant té un portal d‟arc rebaixat i finestra de
guardapols, mentre a la planta baixa hi ha dues arcades que reposen sobre una
columna de pedra de fust acanalat i sense capitell, possiblement reutilitzada.
31.17. Mas Arrufat (Restaurant Trull de Ca l’Arrufat): Conjunt d‟edificis adossats
posteriorment a una masia principal de planta baixa, pis i golfes. De la seva façana els
elements més interessants són la porta d‟accés amb arcs de mig punt i grans dovelles
de pedra, i les tres finestres de decoració renaixentista. L‟element més destacable del
conjunt és la torre fortificada de planta quadrada i del segle XVI adossada al mas.
31.18. Mas Frigola: Conjunt d‟edificacions adossats posteriorment a una masia
principal en la que destaca el gran portal adovellat de la façana. Però l‟element més
destacable del conjunt és la torre fortificada de planta quadrada del segle XVI.
31.19. Mas Safont: Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i
golfes. L‟edifici ha estat restaurat posteriorment i se l‟han anat adossant d‟altres
construccions segons les necessitats.
31.20. Molí de Can Rodeja: És propietat del Mas Rodeja i aprofita un meandre del
Manol en el que està col·locat per produir un desnivell ràpid de l‟aigua mitjançant el
curt recorregut d‟un canal. L‟antic molí, que a principis de segle estava habitat per
masovers, ja havia perdut la seva antiga funció. Actualment està enrunat i les dues
plantes de què consta l‟edifici només són visibles en una banda, perquè fou construït
aprofitant la disposició en un fort pendent. Aquesta petita indústria ja existia l‟any
1620.
31.21. Can Garriga: Segons una talla (repartiment de manera proporcional al nivell de
riquesa del pagament d‟una despesa pública extraordinària entre els veïns d‟una
població) efectuada l‟any 1696, en Garriga era el segon propietari en importància del
terme. L‟any 1702, Pere Joan Garriga era el titular del mas Garriga. Aquest mas,
juntament amb dos més, va ser venut l‟any 1734 per Pere Joan Garriga a Felip
Vallmajor.
Mas de proporcions considerables situat al peu dels turons que tanquen pel nord el
Pla de la Creu i molt a prop del Mas Almà. En el moment de la confecció d‟aquest
inventari es trobava en procés de restauració.
31.22. Cal Moliner (nucli de Taravaus): Situada al nucli urbà de Taravaus, a l‟inici de
la carretera que arrenca des del poble. Edifici restaurat, amb parets arrebossades, de
planta baixa i dos pisos, amb balcons a la primera planta i una terrassa que ocupa
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 100 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
part de la segona. En una de les parets de la façana un rellotge de sol aporta la data
de la possible construcció de l‟edifici, l‟any 1763.
31.23. Casa del Dr. Caselles (nucli de Taravaus): Gran casal de pedra vista de
planta baixa i dos pisos que ocupa l‟espai central del nucli de Tarabaus; es troba
envoltat per un jardí.
31.24. Alzines bessones I i II del Mas Nebot: Aquests dos arbres, situats al nord del
mas del mateix nom, al bosc del Mas Nabot, estan inclosos a l‟inventari dels Arbres i
Arbredes declarades d‟interès comarcal i local, segons l‟ordre de 8 de febrer de 1990,
publicada al DOGC núm. 1262, del 2 de febrer de 1990. Des de l‟any 1991 es fa un
aplec en honor de la Mare de Déu del Carme. En aquest paratge es troba, també, la
font del mas Nabot.
31.25. Mas Jonquer: D‟aquest mas tenim referències a partir de l‟any 1484, en què
era propietat d‟Antoni Jonquer, feudatari dels senyors del castell d‟Escales. El 25 de
novembre de 1611 fou comprat per Antoni Genover, mercader de L‟Armentera, a
Montserrat (aleshores era nom d‟un home). Marianna i Margarida Jonquer, menors
d‟edat i fills del difunt Joan Jonquer, representats pel seu tutor, Joan Vergès, pagès de
Vilanant.
Mas situat a uns 2 km a l‟oest del nucli urbà de Vilanant, a la riba esquerra del rec de
Cistella. La construcció té una disposició en forma de L, està formada per planta baixa
i 2 pisos i amb una coberta en forma de teulada a dues aigües. En el moment de fer-
se l‟inventari es trobava en restauració parcial.
31.26. Mas Molar: Mas de dimensions més aviat modestes emplaçat prop de la
carretera que va de Vilanant a Cistella, a uns 2 km al nord-oest de la població. D‟ell es
disposen de notícies a partir de l‟any 1051, quan es fa una donació com a dot
matrimonial de diversos masos del terme de Vilanant. Dels masos actuals del municipi
és dels que disposa de referències documentals més reculades.
2.32 VILA-SACRA
32.1. Can Pa Sec: Edifici de planta baixa, pis i golfes. De la façana destaca el portal
adovellat d‟arc de mig punt i les finestres del primer pis que presenten motllures de
pedra. Aquesta construcció del s. XVII ha estat reformada posteriorment. Adossada a
la façana de ponent hi ha una galeria coberta amb unes arcades de mig punt.
32.2. Cases a la plaça i al carrer Dr. Pagès: Cases del segle XVIII amb reformes
posteriors, construïdes amb aparell irregular i grans carreus ben escairats emmarcant
les obertures i els angles dels edificis. Les cases de la plaça tenen planta baixa i pis
amb la coberta de teula a doble vessant, mentre que a les cases de carrer Dr. Pagès,
situades a la sortida del poble, hi destaquen els portals adovellats i les finestres
allindades.
32.3. Castell de Vila-sacra o Torre de l’Abat (casa de l’Abat): L‟edifici reflecteix les
diverses èpoques constructives que ha viscut. Del primitiu castell dels segles XI i XII,
la part més antiga, només resta la base de la torre d‟uns 2 metres. L‟edifici del palau,
de tipologia gòtica, fou construït durant els s. XIV i XV, tot i que les obertures
rectangulars i l‟afegit de ponent de la torre daten del s. XVIII, quan s‟hi va instal·lar la
comunitat de monjos de Sant Pere de Rodes que va romandre fins a l‟any 1818, fins
al trasllat definitiu a Figueres. El castell va sofrir nombrosos desperfectes durant la
guerra del Francès, quan fou usat com a quarter. Amb la desamortització de
Mendizábal (1835), la comunitat va ser exclaustrada i se subhastaren els béns del
monestir. El castell passà a mans privades i fou dividit en diversos habitacles.
Actualment, bona part de la titularitat s‟ha convertit en municipal, amb la intenció de
promoure la seva restauració.
32.5. Església Parroquial de Sant Esteve: Pertany al romànic tardà, probablement
del segle XIII (1274). Presenta diversos elements posteriors (segles XVII – XVIII). És
una església fortificada d‟influència cistercenca, amb planta rectangular sense absis
destacat i de volta apuntada, bastida sobre la primitiva. Apareix documentada l‟any
982, tot i que l‟edifici que es conserva és d‟estil romànic tardà. La seva història va
lligada indubtablement a la del castell i, per tant, a la del monestir de Sant Pere de
Rodes.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 101 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
32.6. Mas Bonell o Mas Brugat: Construcció de diverses èpoques amb restes del
segle XVI. És de planta rectangular amb quatre crugies perpendiculars a façana, on
s‟hi destaca el portal adovellat d‟arc de mig punt i la finestra allindada del primer pis.
32.7. Mas La Torre (ara Restaurant la Cúpula): Masia de planta quadrada amb una
torre que sobresurt en alçada per sobre del nivell de la teulada. Aquesta torre ha estat
coberta recentment per una cúpula piramidal de vidre.
32.8. Masia al carrer de les Hortes: Edifici de planta baixa i pis, amb planta formada
per tres crugies perpendiculars a façana. Aquesta construcció del segle XVII ha estat
reformada posteriorment.
32.9. Rentador o safareig públic: De planta quadrada, amb teulada de ceràmica
vidrada de dos colors com a element més destacable. A sota d‟aquesta, un gran
safareig o rentador queda situat una mica sota el nivell del terreny. Aquesta
construcció del primer quart del s. XX ha estat restaurada fa poc temps.
32.10. Font davant del restaurant la Cúpula: Font d‟un únic canyo situada al costat
de la carretera vella de Figueres a Roses, davant del Mas La Torre (restaurant la
Cúpula). D‟estructura quadrangular acaba amb una coberta piramidal feta amb rajols.
2.33 LLERS
33.1. Barraques de pedra seca: Barraques construïdes amb murs de pedra seca,
sense utilitzar cap material aglomerat. Solen ser de planta circular i coberta de secció
parabòlica. Cal emmarcar aquestes construccions dins l‟extens territori feixat de les
Garrigues, entre Llers i Avinyonet de Puigventós. El feixat i l‟ocupació d‟aquesta zona
coincideix amb l‟expansió agrícola i demogràfica del s. XVIII.
33.2. Barraques de voltes de maó del pla: De planta rectangular amb volta de canó
de maó planer sobre estreps de pedruscall amb desguàs en la part superior dels
estreps. Actualment estan abandonades.
33.3. Can Casagran: Edifici de planta rectangular i de tres crugies, amb un colomar
superior també de planta quadrada. El pòrtic de planta baixa és d‟arcs rebaixats amb
decoració a base d‟esgrafiats de motius vegetals en els paraments del primer pis.
33.6. Castell de Llers: Castell amb torre d‟homenatge cilíndrica, circuïda per una
muralla que forma un recinte de planta trapezial. A la banda de ponent hi ha l‟inici
d‟una volta que cobria una sala de planta rectangular. Al costat de migdia també hi
trobem les restes d‟una altra sala d‟iguals característiques. Actualment l‟edifici és
objecte de treballs de restauració.
33.8. Ermita de Sant Quirze d’Olmells: Edifici d‟una nau amb absis de planta
trapezial, contraforts en l‟angle sud-est, frontis amb porta d‟un sol arc de mig punt i
campanar de cadireta coronant la part més alta. No hi ha opus spicatum, encara que
s‟hi conserva una filada de pedres inclinades. Podria datar-se cap al segle VIII-IX (pre-
romànic), tot i que es poden apreciar moltes reformes del segle XVIII.
33.9. Església de Sant Julià: L‟església parroquial de Sant Julià de Llers, juntament
amb d‟altres edificacions immediates, constitueix un conjunt arquitectònic prou
peculiar dins la conca de la Muga ja que és el resultat de la reconstrucció que va viure
part del poble en acabar-se la Guerra Civil, el 1939. El motiu d‟això fou la destrucció
que va patir bona part del nucli vell, el 8 de febrer d‟aquest any, amb la terrible
explosió produïda en l‟antiga església parroquial, convertida en polvorí republicà. En
ella s‟acumulaven unes 200 tones de trilita. Així doncs, un cop acabat el conflicte, es
decidí la seva reconstrucció, en un barri nou (el Poblenou de Llers). Al barri, a part
dels habitatges, es va fer l‟església, l‟ajuntament i la plaça Major, porxada. La tipologia
constructiva dels nous edificis recorda la dels típics pobles de colonització bastits “ex-
novo” amb la intenció de promoure l‟assentament de treballadors als conreus de
regadiu.
El color blanc i la teula són trets destacats en el conjunt dels edificis i l‟església, no és
menys. El temple té planta basilical, amb un campanar força preeminent, a la dreta.
33.11. Mas Estela: Situat en les proximitats del castell d‟Hortal; edificació de pedra
vista molt restaurada, de planta baixa, primer pis i terrassa, recolzada en contraforts.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 102 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
33.13. Mas La Pujada: Mas format per tres cossos. Un d‟ells s‟utilitza com a habitatge
i els altres dos com a quadres.
33.14. Mas Molar: Construcció de dimensions considerables en pedra vista, format
per diversos cossos.
33.15. Mas Oliveres: no es disposa de descripció.
33.16. Mas Pi: no es disposa de descripció.
33.17. Mas Vió: Construït amb murs de càrrega paral·lels a façana, la planta és
allargada seguint la línia de les feixes. També hi ha una barraca en la part posterior
construïda en volta de canó, sostinguda sobre estreps de pedruscall.
33.19. Porxo al Poblenou de Llers: Pòrtic que forma una galeria amb esglaons a
l‟entorn de la plaça. Les arcades són d‟arc de mig punt amb volta de creueria. És
l‟element més característic del conjunt arquitectònic del barri de nova construcció del
Poblenou de Llers aixecat un cop acabada la Guerra Civil. El pòrtic, amb la zona
verda central, té similituds amb moltes de les places majors de viles d‟Andalusia o
d‟Extremadura.
33.20. Restes del Castell dels Gorgs: Dos fragments de mur que formen una
cantonada feta amb grans carreus escairats.
33.21. Restes del Castell de Sarraí: En el parament del mur que es conserva hi ha
restes de petites sageteres rectangulars i un carreu amb un escut esculpit.
33.22. Restes del Castell de l’Hortal: Resta d‟una torre de planta circular envoltada
per un recinte murat de planta rectangular molt imperfecte degut a la morfologia del
terreny on es troba; sobre el curs del torrent que forma una vall on s‟esglaonen les
feixes de conreus.
33.23. Resclosa de Ca n’Alai: Se situa al curs de la Muga, just a sota del pont de
l‟autopista AP-7, al p.k. 16. D‟ella arrenca, per la riba esquerra, el canal dels molins de
Cabanes i Peralada, un dels principals recs històrics moliners de la plana
altempordanesa.
33.25. Fàbrica de teixits i filats (1855): Construïda uns 2 km aigua avall de les
Escaules, entre el molí d‟en Miró i el molí d‟en Calbet. És l‟anomenat “Molí Nou”.
Autor: Josep Roca i Bros (1828-1877). Comparteix les característiques pròpies dels
edificis industrials projectats per Roca Bros, com ara l‟extrema importància a les
façanes. En aquest cas resolta amb referència a una certa imatge basilical coronada
amb un cornisament que prefigura un frontó triangular. Una vessant important en la
vida de l‟arquitecte Josep Roca i Bros és la seva activitat com a home d‟empresa.
Entre les seves diverses propietats, en aquest cas ens interessa la formació l‟any
1855 d‟una societat a les Escaules per a la fabricació de teixits i filats i per a la qual
projecta l‟edifici. A l‟actualitat, els baixos de la fàbrica s‟han reconvertit en el local d‟oci
nocturn “Bugs bunny”.
33.26. Creu de terme a la crtra. de Llers a Terrades: Aixecada en ciment sobre un
basament amb forma de pinacle. Se situa a la sortida del poble vell de Llers, a la
carretera GI-510 cap a Terrades.
2.34 TERRADES
34.1. Can Serena (o Serona): Mas conformat per diversos cossos, els més antics
construïts amb aparell de còdols i amb arcs de mig punt. L‟edifici del XVIII ha estat
objecte de reformes posteriors.
34.2. Tipologia de cases del carrer Major: Edificis de planta baixa, pis i golfes,
d‟aparell irregular amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures. En un
d‟ells hi destaca l‟arc de mig punt de l‟entrada.
34.3. Castell de Palau – Surroca: Poblat de masies escampades, centrat pel castell
medieval i l‟església de Sant Llorenç. El castell de Palau està documentat a mitjans
del s. XII, la fortalesa és dels s. XII – XIII i va ser reformada al s. XIV, mentre que a
principis del s. XIX es converteix en masia. Per aquest fet ha perdut una bona part
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 103 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
dels trets defensius medievals. El conjunt és de grans dimensions i s‟organitza al
voltant d‟un pati central, conservant l‟estructura i bona part dels elements originals.
Inicialment lloc i castell s‟anomenaven simplement Palau fins que, al segle XV, per
casament d‟una pubilla dels Palau, senyors del lloc, amb un Sarroca (Joana de Palau
amb Joan Jofre Sarroca i de Palau), passà a anomenar-se Palau-sarroca i, després,
Palau-surroca.
34.4. Font del Mas Cadira: Font amb obertura d‟arc de mig punt en un mur construït
amb aparell de pedruscall. Es troba en una àrea de picnic. La font es troba a tocar del
santuari de la M.D. de la Salut.
34.5. Ermita de Sant Sebastià de Terrades: Construcció de caire popular construïda
i consagrada al s. XVII per implorar ajut sant contra les epidèmies. És un edifici de
planta rectangular i un pòrtic. Té grans contraforts, dos laterals a cada banda i un a
l‟absis. La porta d‟accés és d‟arc de mig punt, i el pòrtic té dues obertures d‟arc de mig
punt.
34.6. Ermita de Santa Magdalena de Terrades: Temple romànic tardà d‟una sola
nau amb absis semicircular. La volta de la nau és apuntada i seguida, com l‟arc
triomfal que divideix la nau de l‟absis. La porta es troba situada en el mur lateral sud,
en un arc de mig punt. Va ser construïda a finals del s. XV sobre l‟antiga ermita,
dedicada a la Mare de Deu (de Codó) i per les seves característiques, segueix un estil
romànic tardà, però en un moment de transició cap el gòtic. A la banda de migdia hi
ha restes d‟un porxo molt posterior.
La foto que es mostra en aquesta fitxa ha estat extreta de Ángel Rodríguez Vilagrán "
El Ángel de la Web".
34.7. Església de Sant Llorenç de Palau-Surroca: L‟església forma part del Castell
de Palau-Surroca, de fet, constitueix l‟ala septentrional. És un edifici de planta
semicircular i amb pati central. Va ser adaptat a la fortalesa, i manté comunicació
directa amb el castell. En el campanar hi ha restes d‟espitlleres i merlets.
34.8. Església de Santa Cecília de Terrades: Temple construït al damunt de les
restes de l‟antiga església romànica del segles XII – XIII, de planta basilical i destruïda
totalment en el 1936. l‟actual és de planta rectangular amb obertures d‟òcul i de mig
punt. De la façana destaca un gran arc de mig punt en relleu que alberga la porta,
flanquejada per dues semipilastres d‟encoixinat rústic i un fornícula emmarcada per
volutes.
34.9. Mas Bruguer: Masia conformada per diversos edificis i cossos annexes dels
segles XIX i XX, bastits sobre restes d‟un antic edifici del segle XIII.
34.10. Mas Can Rieradevall: Gran casa pairal fortificada amb dues garites i
espitlleres. Té l‟estructura típica de masia catalana, amb tres voltes rebaixades amb
escala i cuina al fons. S‟hi va afegir un porxo amb arcs de mig punt de pedra. El mas
conserva l‟antiga capella de la Puríssima, de 1782, de planta rectangular i volta de
canó, actualment sense culte.
34.11. Rectoria de Terrades: Edifici de planta baixa i pis, amb aparell de pedruscall
amb grans carreus emmarcant les obertures. A la llinda de la porta hi ha inscrita una
interessant llegenda.
34.12. Restes de la fàbrica de ciment: Fàbrica formada per diversos cossos aixecats
amb parament irregular de còdols amb alguns afegits de rajol. Resta en ruïnes des
dels anys vuitanta.
34.13. Santuari de la Mare de Déu de la Salut: Conjunt format per l‟església i els
edificis d‟hostatgeria units. El temple presenta una façana neoromànica i un interior
neogòtic, amb tres naus cobertes amb voltes de creueria, absis semicircular i cor als
peus. De la façana destaca la porta d‟accés d‟arc de mig punt, una rosassa centrada i
dues finestres d‟arc de mig punt. En una capella, a l‟esquerra de la nau, hi ha el
sepulcre de Felip Olivet, fundador i ermità del santuari, natural de Maçanet de
Cabrenys, qui morí el 1710. El santuari s‟inaugurà el 8 de setembre de 1681.
Probablement danyat el 1794, fou reparat el 1883, i totalment renovat el 1885-89;
l‟hostatgeria és de 1891. A l‟inici de la Guerra Civil, el 1936, tornà a sofrir greus danys
(destrucció de l‟interior i explosió dels edificis annexos), i fou tornat a reconstruir a
partir de 1942. És un santuari de tradició molt popular a la comarca i s‟hi celebren
diversos aplecs, el més important dels quals és el de Dilluns de Pasqua.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 104 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
34.16. Veïnat del Raval del Mas: Grup de cases al voltant d‟un casal del s. XVII –
XVIII, construïdes en els segles següents. Cal destacar el porxo de quatre arcades de
mig punt i cornisa d‟estil neoclàssic, que constitueixen la galeria d‟una de les cases.
34.17. Capella de Santa Maria del Mar: Senzilla esglesiola construïda a inicis de la
dècada dels 60 per donar servei al poblat d‟obrers aixecat amb la construcció de
l‟embassament de Boadella. D‟aquesta esglesiola, envaïda per la vegetació, resten
les parets mestres però no la coberta. Sens dubte, l‟acabament de les obres de
l‟embassament, vers el 1970, i la localització poc accessible de l‟edifici determinaran
el seu abandonament i ràpid deteriorament.
34.19. Mas Pagès (veïnat de Palau Surroca): Mas de planta baixa i pis amb teulada
a dues aigües.
34.20. Can Serra (veïnat de Palau Surroca): sense descripció.
34.21. Can Frigola amb possible molí (veïnat de Palau Surroca): Mas situat al
marge dret del Rec de Palau, al paratge de les Creuetes; és de planta baixa i dos
pisos, acabada amb una coberta a dues aigües. Al costat sud la façana presenta una
terrassa porxada a cadascuna de les plantes. Poc després d‟accedir al recinte de la
finca, a l‟esquerra, hi ha un edifici de proporcions més reduïdes, de planta baixa i
primer pis, amb coberta a dues aigües, que podria ser un antic molí.
34.22. Can Capmol (veïnat de Palau Surroca): Mas situat al marge dret del Rec de
Palau, al costat de Can Serra i aigua avall de Can Frigola. El mas, de dimensions
considerables, té parets de pedra vista i està format per la planta baixa, dos pisos i
coberta a dues aigües.
34.23. Can Quer (veïnat de Palau Surroca): Casal proper a Cal Sabater en parets
de pedra vista, amb carreus escairats als angles i als finestrals. Està format per
planta, primer pis i teulada a dues aigües.
34.24. Can Sabater (veïnat de Palau Surroca): Situada al costat de Can Quer,
construïda amb parets de pedra vista. Diversos annexos envolten l‟edifici principal.
34.25. Vilar de Subirats: Constituït per un conjunt de masos entre els que destaca el
casal de Can Vila de Subirats. Les restes més antigues del Vilar es troben en els dos
masos que hi ha a l‟est i sobre d‟un Puig. Un dels dos edificis és rectangular, de pedra
i fang, amb un element cilíndric en un angle. S‟ha trobat restes arqueològiques de
ceràmiques medievals i modernes, així com alguns fragments d‟àmfora romana.
2.35 AVINYONET DE PUIGVENTÓS
35.1. Ermita de Santa Eugènia: Ermita d‟una nau i absis semicircular coberta per
volta apuntada i volta de quart d‟esfera respectivament. Precisament l‟absis juntament
amb l‟arc triomfal del presbiteri, són els únics elements que es conserven del primitiu
edifici romànic. De l‟edifici actual, la nau fou construïda en els segles XVII i XVIII,
mentre que la façana fou refeta en el segle XIX. Aquesta última es troba centrada per
la porta d‟entrada amb arc de mig punt emmarcat per dovelles. Té també un
campanar de cadireta d‟una única obertura. La restauració d‟aquesta esglesiola
s‟acabà el 1991 i tingué com a principal impulsor el Patronat de Santa Eugènia, creat
el 1979. Es repicà l‟exterior i es va posar al descobert l‟absis romànic.
35.2. Mas Petit: Casa de planta baixa, pis i golfes. La façana és de pedra vista amb
aparell irregular, presenta poques obertures, la més destacada és la porta d‟entrada
d‟arc de mig punt, i utilitza grans carreus ben escairats per emmarcar les obertures i a
les cantonades de l‟edifici.
35.3. Castell – Comanda d’Avinyonet: Les restes que es conserven del castell
corresponen a èpoques diverses, les més antigues daten del segle X-XI i es troben en
els paraments a ponent de l‟església. L‟edifici més ben conservat, tot i que ha estat
molt modificat, és la fortificació de planta quadrada que es troba unida a l‟església i
que data del segle XII-XIII. El mur que uneix el castell amb l‟església té l‟element més
destacat dels conservats, un arc de mig punt amb dovelles radials de pedra molt ben
escairades, probablement l‟entrada principal del castell i datada del segle XV-XVI.
Actualment dóna accés a un jardí públic on es poden contemplar les restes visibles de
la fortificació com una torre de planta quadrada propera al mur de ponent de
l‟església. És considerat BIN.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 105 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
35.4. Mas la Torre: Mas fortificat format per un conjunt d‟edificacions de diverses
èpoques. El cos principal és el que més sobresurt i destaca la portalada adovellada,
les finestres amb elements renaixentistes i el matacà. A l‟interior del mas no hi ha
restes tant antigues com la façana. Al principis del segle XX el conjunt fou restaurat.
35.5. Església de Sant Esteve: Església construïda durant els segles XII-XIII,
reconstruïda i fortificada durant al llarg del segle XV, i completament modificada
durant el segle XVII quan es va capgirar la seva orientació. Actualment és una
església de planta rectangular i d‟una sola nau. Els seus murs són atalussats degut a
que queda integrada en les fortificacions del castell.
35.6. Mas Serra: El mas està format per un conjunt de construccions del s. XVI, tot i
que ha estat molt modificat. A pesar d‟això, la casa conserva elements molt
remarcables com la porta d‟accés i la finestra renaixentista de la seva façana
principal. Hi ha altres cossos d‟edificis a la banda de ponent d‟aquesta façana que
també tenen elements d‟interès arquitectònic.
35.7. Can Comelles: Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos
pisos. Les façanes són d‟aparell de pedra irregular amb carreus ben escairats a les
cantonades. De l‟interior destaquen les voltes de maó de pla. En el moment de
realitzar-se aquest inventari l‟edifici es troba en rehabilitació.
35.8. Can Pere Pau / Hotel Can Pere Pau: Edifici de volumetria complexa, de tres
plantes i coberta a dues aigües. El cos més característic és el central. El parament és
de pedruscall amb grans carreus ben escairats als angles de l‟edifici i emmarcant les
diverses obertures. Ha estat restaurat a finals del s. XX i reconvertit en hotel.
35.10. Mas Rissec: Gran casal construït en èpoques diverses. En estar situat en una
pronunciada pendent, permet tenir accessos a diferent nivell en les façanes anterior i
posterior. La de davant té una eixida anteposada sobre arcades, de planta en forma
de L. La sala central, de notables dimensions, donava a façana a través de dos
finestrals gòtics que va ser venuts. L‟escala arriba a la planta pis per sota un espai
copulat amb semiesfera. El menjador de planta quadrada també està cobert per
petxines triangulars i un sector d‟esfera. En la planta baixa, a sota d‟aquest menjador,
es troba la capella del mas. En treballs arqueològics s‟ha trobat les restes d‟una antiga
necròpolis que podria ser tardoromana o alt-medieval. S‟han localitzat sepultures amb
lloses calcàries en una distància equidistant de 100 metres entre el camí que hi ha
davant del mas i el camp que hi ha a la dreta, al costat oest.
35.11. Mas Bosc: Casal de grans dimensions que conserva una torre de defensa de
planta rectangular emmerletada que s‟adreça a l‟angle sud-oest del casal. Aquesta
torre fou modificada i en la seva base es va construir una capella particular,
segurament durant el s. XVII. A principis del s. XX la casa fou restaurada en diverses
parts seguint criteris historicistes. A aquesta època correspon el matacà coronat amb
merlets i els arcs llombards de la façana. La finestra coronella gòtica també degué ser
molt restaurada. El mas està format per diversos cossos coberts a dues vessants. La
façana principal, orientada a migdia, queda tancada dins un pati limitat per altres
construccions afegides a la torre. Té un portal d‟accés d‟arc de mig punt i una finestra
superior de tipologia gòtico-renaixentista amb relleus ornamentals florals i figuratius.
El matacà es troba centrat sobre la porta a la part alta del mur. La resta de murs
presenten diversos elements d‟interès com una finestra amb frontó i una finestra on hi
ha esculpits un home i una dona. L‟aparell és de carreus ben esquadrats i allisats de
pedra calcària. Els embigats de fusta descansen sobre arcs de pedra i en la planta
noble presenten entrebigats de guix decorats.
35.12. Casal al carrer del Carriol, 6: Edifici de planta irregular, situat prop de
l‟església. Consta de planta baixa i un pis, i té coberta de teula. Tot i haver estat
modificat al llarg dels anys, conserva encara elements d‟interès tipològic, d‟estil gòtic-
renaixentista, d‟entre els quals són els més remarcables la porta d‟accés allindada i
les finestres del primer pis, amb utilització en tots els casos de pedra molt ben
treballada. La porta té una llinda formada per un únic bloc de pedra de grans
dimensions, que en la seva part superior forma un angle. La finestra situada a
l‟esquerra és trilobulada, amb un petit arc conopial al centre i dos de mig punt als
costats; presenta impostes amb decoració floral i ampit motllurat. A la dreta hi ha una
altra obertura de tipus senzill.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 106 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
35.13. Masia al costat nord de Can Comelles i al costat de la carretera: Edificació
de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües i parets de pedra vista; a tocar
de la carretera de Vilanant. Sobresurt la galeria porticada de la segona planta a sobre
de la qual s‟obre una terrassa amb balaustrada.
35.14. Casa sense identificar al centre del nucli urbà: Casal situat al centre del
nucli urbà d‟Avinyonet de planta baixa i dos pisos, amb parets de pedra vista i teulada
a dues aigües.
35.15. La Torre del Mas Pau i mas del mateix nom: Mas de dimensions
considerables, amb parets de pedra vista, de planta baixa, pis i teulada a dues aigües
transformat en hotel. Es localitzada a les immediacions de la urbanització del mateix
nom “La Torre-Mas Pau”.
35.16. Pont de la crtra. N-260 sobre el riu Manol: Aquest pont s‟alça sobre el Manol
poc abans del p.k. 42 de la carretera N-260, que uneix Figueres amb Olot, per Besalú.
El seu origen rau en el projecte elaborat l‟any 1861 per l‟enginyer Federico Peyra
Vildósola el qual complementa al de l‟explanació de la carretera abans esmentada,
que s‟estava executant. Si ens fixem en la construcció actual i la comparem amb els
dibuixos dels plànols del XIX, es pot constatar que l‟obra que ha arribat als nostres
dies és la mateixa que la que es dissenyà llavors. Així, és un pont de tres arcs de 14
metres rebaixats a 1/5.
La realització fou concebuda en mamposteria per a tots els massissos de l‟obra
reservant l‟ús dels carreus pels sòcols, les arestes dels estreps, els tallamars de les
piles, els caps dels arcs i les cadenes d‟unió d‟estreps amb els murs
d‟acompanyament.
Se sap que el pont estava en construcció força avançada l‟any 1878, quan l‟enginyer
Gabriel March va elaborar un nou projecte per a la seva finalització, el qual introduïa
algunes reformes.
Per donar una major amplada al ferm de l‟actual carretera, s‟han canviat les baranes i
s‟han afegit unes estructures de formigó prefabricades.
35.17. La Falgarona (o mas Narbona): Mas de cossos diversos, amb parets de
pedra vista, transformat en hotel.
35.18. El Castellot: Ruïnes d‟una torre de planta circular, feta de pedres grosses
unides amb argamassa. Actualment la porta de la torre no sobrepassa els 40 cm.
d‟alçada. Al voltant de la torre es va trobar fragments de “tegulae” i àmfores. La torre
que es veu actualment és medieval, tot i que originàriament podria ser romana.
Fotografia extreta de J. Bolós, Catalunya Romànica; vol. 9; Empordà II, 1990.
35.19. Torre d’entrada al poble: La torre que hi ha a l‟entrada del poble forma part
de les defenses o de la defensa del portal d‟un dels accessos a la vila durant l‟Edat
Mitjana. La torre es troba enlairada sobre el riu, a l‟entrada sud de la vila, i el camí
d‟accés fa una “S” al voltant d‟aquesta torre al baixar del poble cap al riu.
2.36 CISTELLA
36.1. Església de Santa Maria: Edifici d‟origen romànic d‟una única nau amb tres
capelles laterals a cada banda, capçalera poligonal i cor als peus. L‟església va ser
reconstruïda durant el s. XVIII i només es conserva la primitiva façana. Aquesta
presenta portalada d‟arc de mig punt amb arquivoltes decorades i timpà i llindes llisos.
La porta està flanquejada per dues columnes per banda amb capitells amb
decoracions vegetals i d‟animals fantàstics. A la banda esquerra de la façana s‟alça el
campanar de base quadrada i quatre obertures d‟arc de mig punt. Entre els anys 1982
i 1983 es varen dur a terme obres de consolidació de la façana.
36.3. Santuari / Ermita de la Mare de Déu de la Vida (abans Sant Miquel): La
primera capella va ser consagrada el 1450 i actualment només es conserva l‟absis
com a capella lateral. Aquest temple de petites dimensions ha estat objecte de
diverses ampliacions posteriors, en el segle XVII promoguda pel rector de Cistella
Francesc Vehí, i en el s. XVIII i XIX. A més, en el 1985 es van realitzar algunes obres
de restauració. El resultat de totes aquestes actuacions és l‟edifici actual de planta
rectangular i de nau única coberta per volta de canó. La porta d‟entrada és rectangular
amb una inscripció a la llinda referent a la reconstrucció de 1695. A l‟angle sud-est del
temple s‟aixeca el campanar de base quadrada i cos vuitavat, amb obertures d‟arc de
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 107 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
mig punt. L‟aparell exterior és de pedruscall amb grans carreus de pedra ben
escairats a les obertures. A pocs metres del temple hi ha la casa de l‟ermità.
A la gran llinda de l‟entrada es pot llegir: “Francisco Vehí me fecit. 1668”.
36.6. Església de Sant Martí de Vilarig: Edifici de petites dimensions d‟una sola nau,
amb dues capelles laterals i capçalera carrada. De l‟edifici romànic original es
conserva la portalada, que va quedar integrada al nou edifici del segle XVIII – XIX.
Aquesta portalada presenta tres arcs de mig punt en gradació i llinda i timpà llisos.
L‟aparell és irregular excepte en marc de la porta fet amb pedres ben escairades. El
campanar del 1805 és de base quadrada i cos vuitavat, amb arcs de mig punt. L‟altre
element significatiu és la capella del s. XVIII que es troba adossada a la nau de
l‟església pel costat nord.
36.7. Can Poch: Masia formada per diversos cossos i coberta de teula a dues
vessants. L‟aparell és irregular excepte en els angles i les obertures que estan
emmarcades per grans carreus de pedra ben tallada.
36.8. Castell-Palau de Vilarig: Palau fortificat d‟estil gòtic de planta rectangular i pati
central. Del castell alt medieval original només es conserven alguns fragments del
parament al pati central i a la façana de ponent. Durant els segles XIV i XV l‟edifici
pateix una important remodelació i es converteix en un gran casal fortificat. La façana
principal de l‟actual s‟enlaira sobre valls excavades en la roca, a la que s‟accedeix a
través d‟un pont d‟obra que substitueix el primitiu llevadís. La façana presenta portal
d‟accés adovellat amb grans carreus de pedra i espitlleres en el nivell d‟accés. Al
primer pis hi ha tres finestres rectangulars de tipologia renaixentista, amb motllures i
escuts en relleu damunt les llindes, que substitueixen les primitives finestres
coronelles gòtiques que es poden veure en una casa propera. La part superior també
va ser modificada i es van substituir els merlets originals per la teulada actual. Totes
les façanes mostren restes d‟espitlleres i matacans, mentre que de l‟entorn immediat,
avui l‟era, estava envoltat per una muralla de la que en queden algunes restes amb
espitlleres. En el segle XVI i XVII es fan noves reformes de l‟interior.
36.9. Can Julià: Edifici de planta baixa, pis i golfes. L‟aparell és de pedra excepte en
les obertures i angles que es troben emmarcats amb pedres ben escairades. La
façana presenta dues obertures a la planta baixa, una allindada i l‟altre d‟arc rebaixat,
dues finestres rectangulars a la planta pis i quatre obertures a les golfes, totes elles
d‟arc rebaixat de maons. La coberta de la planta baixa és de voltes, les més antigues
de pedruscall encofrat i la resta de maó de pla. La construcció és característica de les
pagesies modestes d‟aquesta zona.
36.10. Can Serra d’en Clotes: Edifici construït sobre restes anteriors d‟època tardo-
medieval. És una construcció de volumetria complexa. L‟edifici central té a la planta
baixa una estructura de pilans en creu de pedra escairada, arcades de pedra i voltes
de maó. Al primer pis destaca la sala amb obertures de pedra.
36.12. Creu de terme en el camí de Cistella al Santuari de la Mare de Déu de
Vida: Creu de ferro sobre un petit fust i un basament esglaonat aixecada sobre un
bloc de conglomerat. La creu se situa al costat de la pista que puja des del poble de
Cistella fins al santurari de la M. D. de Vida.
36.13. Font a la plaça Major de Cistella: Font d‟un canyo molt ornamental que
aprofita un gran bloc de pedra travertinenca.
36.14. Trull a la Plaça del Sindicat de Cistella: Antic trull d‟oli que s‟emplaça al
bellmig de la plaça del Sindicat.
36.15. Casa núm. 1 de Vilarig: Casal de planta baixa, pis i golfes, amb parets de
pedra vista i teulada a dues aigües, al reduït nucli de Cistella, davant de l‟església.
36.16. Casa núm. 2 de Vilarig: Casal de planta baixa i dos pisos, amb parets de
pedra vista i teulada a dues aigües, al reduït nucli de Cistella, davant de l‟església.
2.37 LLADÓ
37.1. Can Llavanera: Casal d‟època isabelina de planta baixa i dos pisos, amb una
gran eixida afrontant la plaça. Les obertures de la façana són d‟arc rebaixat i
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 108 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
emmarcades per grans carreus. El casal principal presenta edificacions adjacents
amb patis vora el torrent de la Tria.
37.2. Església de Sant Feliu: L‟església actual fou construïda pel prior Tomàs
Verdaguer l‟any 1785, i restaurada per Jeroni Hostench l‟any 1825. Va ser parròquia
de Lladó fins a l‟any 1929 i actualment és tancada al culte, de manera que el seu estat
de conservació és bastant dolent. L‟edifici és de nau única amb capelles laterals i
capçalera carrada. La façana destaca pel seu coronament ondulat, mentre que el
campanar és d‟estructura quadrada amb un cos superior octogonal de vuit arcs
apuntats. A l‟altra banda de la façana s‟erigeix una torre quadrada molt més baixa que
devia ser l‟inici d‟un altre campanar que no es va arribar a construir.
37.3. Casa / Restaurant Kan Kiku: Edifici de planta baixa i dos pisos, el primer amb
una terrassa sobre el cos sortit dels baixos i dos obertures acabades en arc de mig
punt que donen pas a la balconada, amb balaustrada. El segon pis presenta un gran
frontó coronant l‟edifici, mentre que les obertures existents són totes d‟ull de bou. A la
planta baixa s‟hi obre un porxo que dóna pas a l‟establiment comercial.
37.4. Canònica de Santa Maria: La primera notícia documental de la canònica, la
tenim l‟any 1089, quan els senyors de Navata renunciaren als drets usurpats que
tenien sobre la canònica i els cediren als clergues, fet acceptat pel bisbe de Girona, el
qual decretà que es visqués sota la regla de sant Agustí. Segons es dedueix d‟aquest
document, el monestir havia tingut molta importància i poder en èpoques anteriors.
Pel que fa a l‟església, es va començar a construir durant la segona meitat del s. XII,
de fet, la seva façana constitueix un dels conjunts més notables d‟escultura del segle
XII. El conjunt arquitectònic està format per l‟església, la capella de Sant Joan i les
restes de l‟hospital, tots tres articulats al voltant del pati del claustre. A ponent del
conjunt hi ha diverses dependències del priorat, també disposades a l‟entorn del pati.
La Capella de Sant Joan és de planta rectangular, està dividida en planta i pis per una
volta rebaixada, i presenta arcades de diafragma que sostenien un teginat de fusta.
Un altre element destacat és la Casa prioral, que afronta la plaça a migdia del conjunt.
La seva façana té aparell romànic de carreus similars als del temple, amb balconades
dels s. XVII i XVIII. El claustre va ser enderrocat en el s. XVIII. Pel que fa a l‟Església
de Santa Maria, té planta basilical amb tres naus acabades en absis semicircular.
L‟absis central està decorat internament amb arcs aguantats sobre columnes. La volta
de la nau central és de canó apuntat i les laterals en quart de cercle.
La comunitat fou definitivament suprimida l‟any 1851 i, ja al principi del s. XX, s‟hi
traslladà la parròquia, que fins llavors havia estat l‟església de Sant Feliu.
La façana principal presenta portalada amb sis arquivoltes en degradació i finestra. El
conjunt fou restaurat en el 1976 i en els anys 80, l‟església per l‟arquitecte Joan Maria
de Ribot i de Batlle i l‟antic monestir rehabilitat com a Ajuntament per Assumpció
Alonso i Benet Cervera, mentre que una capella dedicada a Sant Lambert i una
rectoria varen ser enderrocades. L‟església, des de 1929, funciona com a església
parroquial, mentre que la resta del monestir és utilitzat per a serveis municipals. A l‟ala
de tramuntana de l‟antic monestir està ubicada la nova Casa Consistorial, i altres
serveis públics i culturals com el Dispensari, la Biblioteca i la Sala Sant Joan
destinada a exposicions.
37.5. Can Reixac del Mas: Gran masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a
doble vessant. Té una interessant galeria d‟arcs de mig punt en el primer pis. L‟edifici
fou llegat al municipi després de la mort de la seva darrera propietària Conxita
Aiguaviva.
37.6. Can Olives del Manol: Gran casal de tres plantes amb eixida lateral. La façana
és de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures, amb la
portalada d‟arc de mig punt i amb grans dovelles. De l‟interior destaca la decoració de
motllures de guix diverses cambres i el menjador, de planta octogonal, decorat amb
pintures murals. El casal disposa també de capella particular.
37.7. Creu de terme a l'entrada de Lladó per la crtra. de Navata: Creu situada a
l‟entrada de Lladó per la carretera GIP-5239 cap a Navata. En un dels laterals es pot
llegir l‟any 1989.
37.8. Font a la plaça Major de Lladó: Font d‟un únic canyo, de l‟any 1989, decorada
amb rajols en el qual s‟inclouen els símbols de Lladó: una mola de molí, un bàcul de
bisbe i una creu. A sota, uns versos de Carles Fages de Climent:
“Vila de Lladó, la senyorial,
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 109 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
la dels olivars fullats d‟or i plata,
les feligresies de baix i de dalt,
i el clos de canonges en col·legiata...”
37.10. Molí de Baix, a prop del Manol: Molí amb parets de pedra vista, de planta
baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. En el moment de fer-se aquest
inventari l‟edifici es trobava en fase de restauració. El molí se situa a la riba dreta del
Manol, prop del paratge de la Timba.
37.11. Paratge de la Timba, a prop del Molí de Baix: Paratge natural al curs del
Manol caracteritzat per un seguit de gorgues la formació de les quals s‟ha vist
afavorida per l‟erosió dels blocs de conglomerats. El paratge de La Timba se situa a
les proximitats del Molí de Baix i aigües avall de Can Costa del Manol.
37.12. Resclosa a la Timba, possiblement del Molí de Baix: Mur de dimensions
considerables, a la llera del Manol, aigües amunt de la Timba, possiblement per
derivar les aigües vers l‟antic Molí de Baix, pel seu marge dret.
37.15. Sant Felip i Sant Jaume (Els Sants Apòstols): Dedicada a Sant Feliu i a
Sant Jaume, és documentada el 1398. D‟una sola nau amb un absis semicircular, per
l‟aparell dels seus murs i la forma de les seves obertures es pot deduir que és una
construcció tardana, dels segles XVI-XVII, encara que conservi una perduració de les
formes de tradició romànica.
Fotografia extreta del Servei del Patrimoni Arquitectònic.
37.16. Can Costa del Manol: Gran mas de planta baixa, dos pisos i golfes, amb
teulada a dues aigües i en parets de pedra vista. Disposa d‟annexos i d‟una
masoveria que dóna idea de la rellevància agrària del conjunt.
2.38 NAVATA
38.1. Castell de Navata: Fortalesa medieval formada per un recinte emmurallat de
planta rectangular i protegit per valls artificials. Va ser aixecat en un indret ja habitat
en època romana, segons uns vestigis de ceràmiques trobats en intramurs. El seu
estat actual és ruïnós, i a l‟interior ja no queden restes de les edificacions, excepte de
la capella del castell, de planta rectangular i aixecada a la part baixa d‟una torre
angular. La capella, dedicada a Sant Joan, està documentada de l‟any 1251.
38.2. Antic hospital: Edifici molt reformat al voltant del qual es comença a formar
l‟actual poble de Navata. Les primeres notícies d‟aquest hospital per a pobres daten
del 1283. Constava d‟una capella dedicada a Sant Antoni encara que els habitants
havien d‟anar a complir el precepte dominical a la parròquia. Entorn de l‟hospital van
començar a aixecar-se cases, es van crear petites indústries artesanals i els nous
veïns s‟instal·laven en el que és l‟actual nucli urbà. A la llinda d‟entrada es pot llegir la
inscripció commemorativa d‟una possible reforma que diu: “Anthonius Vilar. Agricol.
Me fecit de 26 septembris 1718”.
L‟edifici actual, en parets de pedra vista, consta de planta baixa i dos pisos, amb
coberta a un únic vessant. Les cantonades i els finestrals el formen carreus ben
escairats.
38.3. Can Casamor: Casa que es troba en l‟extrem nord del recinte emmurallat, amb
un pont sobre un carreró que connecta la finca amb la resta de dependències
envoltades totes elles d‟un jardí. De l‟edifici principal destaquen els esgrafiats de la
façana, gairebé esborrats, i la galeria porxada del s. XIX. Actualment part de l‟edifici
s‟ha transformat en la fundació Casamor, per ser aquesta la casa pairal d‟on fou fill el
col·leccionista d‟art i escultor Antoni Casamor i d‟Espona (1907-80).
38.4. Tipologia de cases del carrer Major: Cases de planta baixa i pis, generalment
d‟una sola crugia paral·lela al carrer. La major part d‟elles corresponen al s. XVII,
encara que hi ha alguna de finals del s. XVI. Els elements més interessants són les
llindes per les dedicatòries o per algun motiu floral simbòlic u ornamental.
38.6. Antiga rectoria: Destaquen dos elements de la façana, la porta i la finestra,
totes dues emmarcades per pedres ben escairades.
38.7. Església de Sant Pere de Navata: Edifici d‟estil gòtic tardà-barroc d‟una sola
nau amb capelles laterals, absis semicircular. Destaca la portada barroca amb la
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 110 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
figura de la imatge del patró. També és molt destacable el campanar de planta
octogonal i acabat en terrassa. Resten elements fortificats i de formes artístiques
medievals. La primera pedra de l‟edifici es va col·locar el dia 22 de desembre de
1638, gràcies a la insistència del rector Pere Vehí, malgrat que no es va concloure fins
el 1746.
38.8. Can Ventós (o Mas Frigola): Casa de volumetria complexa que disposa d‟un
pati interior. En la planta pis hi ha les restes d‟una antiga capella-oratori, una sala amb
ornamentació neoclàssica i una altra sala on segurament estava el menjador.
38.9. Mas Vermell: Edifici de volumetria basilical amb una eixida sostinguda sobre
porxos en la façana principal. En la part posterior del mas hi ha restes més antigues
que expliquen que l‟actual ha estat construït sobre les restes d‟un més antic. Per la
banda de ponent té unes edificacions afegides en obra de fàbrica força interessants.
38.10. Casa de la carretera de Besalú a Roses, núm. 31: Edifici de tres plantes i
tres crugies per planta, construïda en pedra i obra amorterada. Destaca les seves
grans dimensions i la seva façana principal coberta d‟eura.
38.11. Casa de la carretera de Besalú a Roses, núm. 5: Edifici de planta baixa i pis,
amb murs de pedra amorterada i galeria superior en obra de fàbrica. La coberta és de
dues aigües volada sobre mènsules de totxo.
38.12. Restes del recinte emmurallat: La vila de Navata havia estat encerclada per
una muralla. La major part de les restes d‟aquesta muralla es troben formant part de
les cases que es troben construïdes sobre el llenç del recinte emmurallat,
concretament en la part interior de les façanes d‟algunes cases.
38.13. Can Moragas: Gran casa pairal a la que s‟accedeix a través d‟un porxo i una
era situada dins el recinte emmurallat. El cos principal presenta portal adovellat, sala
de planta noble amb obertures de pedra del s. XVII i cambres amb sostres de voltes
rodones i ovals.
38.14. Can Miró: Masia de grans dimensions que ha donat nom al veïnat de Can
Miró.
38.15. Església de Sant Pere de Miró: Antigament era l‟església de Navata. És una
església romànica de planta rectangular i absis semicircular. Presenta importants
elements arquitectònics i escultòrics com la portada, els capitells i el timpà, aquest
darrer és l‟únic timpà romànic esculpit que es conserva en el seu lloc. A l‟interior els
arcs torals han desaparegut i el mur nord es veu foradat pels formers que havien de
permetre l‟ampliació.
38.16. Casa sense identificar davant el portal posterior de Can Moragas, al
carrer dels Ametllers: casal restaurat format per planta baixa, dos pisos i teulada,
amb parets de pedra vista i coberta a dues aigües. Pren una disposició en forma de L
creant un jardí obert al carrer.
38.17. Can Planetes: Casal de dimensions considerables a l‟inici del carrer Gran,
formada per parets de pedra vista, envoltada, en part, per un jardí.
38.18. Creu de terme al carrer de Canelles: Petita creu de ferro sobre fust vuitavat i
basament esglaonat. Aquestes dues darreres parts, pel seu aspecte, semblen força
noves. S‟ubica al carrer Canelles, d‟on arrenca el camí que condueix cap a Can Miró.
2.39 MOLLET DE PERALADA
40.1. Societat: Edificació de línies modestes composada per planta baixa i primer pis,
amb balconada, a més d‟una coberta de la qual sobresurt la balaustrada. S‟ha
reconvertit en habitatge.
40.2. Can Cortada: Casa de planta rectangular formada per dos cossos, el de llevant
d‟una crugia de volta grassa i de dos pisos amb coberta de teulada a dues aigües. El
cos de ponent té dues crugies de volta grassa, amb coberta a una aigua, de manera
que mentre a tramuntana hi ha un pis, a la façana de migdia n‟hi trobem dos. A més,
aquest segon cos té adossat una terrassa accessible des de l‟exterior.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 111 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
40.3. Capella de Sant Joan Degollaci de les Costes: Esglesiola del segle XVIII de
planta rectangular, situada al veïnat de les Costes, abandonat ja abans de la Guerra
Civil. El sostre, d‟embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l‟edifici
ha estat envaït per la vegetació. L‟església depenia de la parròquia de Sant Martí de
Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat.
Fotografia extreta de l‟Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny.
40.4. Mas Serijol: Al veïnat de les Costes de Peralada (o de Mollet). Mas del segle
XVII amb reformes posteriors. Edificació de planta baixa amb teulada a dues aigües.
S‟accedeix per una porta principal amb arc de mig punt adovellat.
Fotografia extreta de l‟Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny.
40.6. Església de Sant Cebrià: L‟església parroquial de Sant Cebrià de Mollet fou
una antiga possessió del monestir de Vilabertran des del 1093. És una construcció
que es remunta al segle XII, d‟una nau amb absis semicircular, recoberta interiorment
i exteriorment per una capa de morter de calç, la qual deixa al descobert molts pocs
elements de l‟obra romànica. En època tardana es reformà la façana, s‟afegiren
capelles laterals i es construí o es reformà l‟alt campanar. La nau fou sobrealçada per
murs de fortificació, posteriorment convertits en terrabastall, en els quals veiem petites
segeteres.
40.7. Tipologia de cases del carrer Unió: Cases de planta baixa i pis amb coberta a
dues aigües que van a parar a les dues façanes de carrers a banda i banda. Les
construccions originals són d‟una sola crugia perpendicular al carrer, coberta amb
volta grassa i suportada per parets de pedra desgastada. Algunes obertures estan
emmarcades amb carreus ben tallats. En el moment de fer-se aquest inventari es
troba en procés de restauració.
2.40 RABÓS D’EMPORDÀ
41.1. Monestir de Sant Quirze de Colera (conjunt d’edificis): Monestir benedictí
romànic i fortificat resultat de diferents construccions en diverses èpoques. Del conjunt
es conserven restes de l‟església, un llenç de muralla amb una torre i part del claustre
amb les seves dependències. L‟església és de planta basilical i tres naus, amb creuer
molt marcat i capçalera de tres absis semicirculars. La nau central està coberta amb
volta de canó i els absis amb voltes de quart d‟esfera. Els dos tipus d‟aparell emprat,
el que restava de la primitiva construcció pre-romànica i els d‟època romànica,
demostren la reutilització d‟una construcció anterior. Els elements més destacats són
els murs dels absis que presenten decoració llombarda. De l‟original claustre de
planta quadrada només queda dempeus part d‟una galeria d‟obertures geminades,
separades per una pilastra rectangular i arc de punt rodó. Al voltant d‟aquest claustre
es troben el que havien estat les dependències monàstiques: el reflector i la casa de
l‟Abat i del claustre. També cal destacar la presència de tres làpides, una primera
d‟època romànica (s. XIII) que actualment es troba en una casa particular, i les altres
dues làpides de tipus sepulcral d‟època gòtica (1296 i 1320) que es troben al
parament exterior del mur de migdia. A llevant de l‟actual església es conserven
importants vestigis del recinte fortificat, que va servir per protegir el cenobi a partir del
segle XIII. Aïllada uns 200 metres d‟aquest nucli hi ha l‟Església de Santa Maria de
Colera del s. XII i les restes de l‟hospital del s. XIV. A llevant de la basílica hi ha una
torre quadrada amb tres fileres d‟espitlleres. Aquesta torre està unida a la basílica per
un llenç de muralla que té adossades dependències del monestir.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
41.3. Església de Sant Julià de Rabós: L‟església actual del segle XIV és un
exemple de temple romànic de pervivència que es difonen sobretot en l‟àmbit rural
arribant a cronologia gòtica. La fortificació del temple es deuria construir a finals del s.
XIV o principis del XV. De l‟anterior església, es tenen notícies de la seva presència
en el s. X. L‟actual edifici és de nau única amb transepte marcat i absis semicircular.
La coberta és a dues aigües amb arcs apuntats, mentre que la part alta de l‟església
està fortificada. La façana presenta grans carreus de granit ben escairats, centrada
per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat a la llinda. Damunt de la
portalada hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. El campanar
d‟espadanya presenta tres pilastres amb dos arcs de mig punt, rematats per una
corsera sobre la qual s‟aixecà més tardanament un altre campanar d‟espadanya de
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 112 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
petites dimensions. En els murs laterals es conserven, molt malmesos, restes de mur
de la fortificació amb merlets i espitlleres.
41.4. Pont de pedra: La seva tipologia no presenta cap element que permeti datar-lo
amb precisió. Algunes fonts el daten del s. XVIII mentre d‟altres basades en
historiografia ho fan del s. XIV o XV. En tot cas, és un pont construït amb petits i
mitjans carreus de pedra sense tallar. Presenta un sol arc i una petita barana també
de pedra. Antigament era l‟únic pas que tenia la vila venint de la banda de llevant i
migdia i per salvar l‟Orlina. D‟aquest pont és interessant el bloc de granit inserit a les
baranes i que recorda la gran crescuda que va tenir l‟Orlina el dia 12 de novembre de
1999 la qual s‟emportà les baranes del pont: “Un bon dia l’Orlina s’enfurismà i les
baranes s’emportà...”.
41.5. Cal Moliner: Casa entremitgeres de planta baixa i dos pisos, construïda amb
aparell irregular amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures. Destaca
la llinda de la porta amb una inscripció amb el nom de la casa i la data. L‟edifici del
segle XVIII ha estat objecte de reformes posteriors.
41.7. Menhir de Mas Roqué o de la Pedra Dreta: Menhir de tipus fol·liforme de
pissarra que se li va afegir una creu de ferro, avui desapareguda, amb la intenció de
cristianitzar un monument considerat pagà. Amida 3.60 m. d‟alçada, 0.76 m. de gruix i
2660 kg. de pes.
41.8. Dolmen del Solar d’en Gibert: Sepulcre neolític de corredor amb cambra
trapezoïdal, feta de lloses de pissarra, amb passadís de paret seca. Encara es poden
veure restes del mur que tancava el sepulcre, mentre que la cambra es troba
enfonsada al pendent de la muntanya. També es pot veure un túmul circular de
pedres. Les mides de la cambra són de 2 metres de llarg per 1.25 metres d‟amplada i
1.82 d‟alçada. En el terme municipal de Rabós es poden veure altres dòlmens com: el
Comes Llobes de Pils (sepulcre corredor de cambra pentagonal feta de lloses de
pissarra i corredor de paret seca que data del 3200-3000 a.C., i el dolmen de la
Devesa del Torrent de cambra poligonal, amb sis lloses verticals i sense coberta.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
41.9. Església de Sant Romà de Delfià: Església romànica de petites dimensions
amb planta d‟una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. En la façana
principal hi ha única finestra adovellada d‟arc de mig punt, a sobre de la qual s‟aixeca
el campanar d‟espadanya. La porta d‟accés del temple es troba en el mur meridional,
està formada per dos arcs de mig punt en gradació sense cap element decoratiu.
Malgrat l‟arrebossat que cobreix bona part de l‟edifici, es pot observar el parament
original dels murs fets a base de pedres sense escairar disposades es fileres. Per
contra, les dovelles que emmarquen arcs i finestres si estan ben escairades. El temple
va ser reformat el s. XVIII. L‟interior del temple està totalment cobert de calç.
41.11. Molí de Can Manyana: Molí de planta baixa i pis situat al marge dret de
l‟Orlina, un cop superat el pont de pedra. És un edifici molt restaurat del qual encara
és perfectament visible la bassa en la qual s‟acumulava l‟aigua que arribava des del
propi riu Orlina, per mitjà d‟un canal.
41.12. Església nova de Sant Quirze: Temple construït després de la
desamortització del proper monestir de Sant Quirze i de la seva parròquia, Santa
Maria, l‟any 1835. Se situa uns 3 km al sud-oest del cenobi, prop del mas Nouviles.
S‟aixecà amb la intenció de servir de parròquia del terme de l‟antic monestir, adquirit
pel general empordanès, Ramon de Nouvilas. La nova parròquia és un edifici d‟una
nau, amb absis semicircular i dues capelles laterals. A migdia hi ha la sagristia. Tot
l‟interior era decorat amb pintures murals del segle XIX, molt populars. S‟hi
representen escenes del martiri de Sant Quirze i de santa Julita.
41.13. Església de Santa Maria de Colera: Església romànica que es troba a uns
200 m. a ponent del monestir. Va ser la parròquia de la població que vivia escampada
dins el terme del cenobi de Sant Quirc. A l‟acta de consagració del 1123 es parla del
trasllat a Sant Quirc d‟un altar dedicat a santa Maria que es trobava a l‟esglesiola
fundada davant les portes del monestir. És a dir, que abans de 1123 ja existia un petit
temple sota l‟advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es comença a
reconstruir, i d‟una sola nau amb absis semicircular. La porta és a la façana de migdia,
formada per dos arcs en degradació amb llinda i timpà. La volta de la nau és
apuntada. Han estat restaurats alguns dels seus elements.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 113 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
L‟església va ser restaurada als anys 50 per Miquel Oliva, tot i que més tard s‟han
refet trossos del mur oest i de l‟absis que es trobaven malmesos.
A la tardor de 1994, el Paratge Natural de l‟Albera va treure els fems del bestiar que hi
entrava i va col·locar una porta per evitar-ho.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera i del Paratge Natural d‟Interès
Nacional de l‟Albera.
2.41 GARRIGÀS
42.1. Cal Cuc: Mas d‟inicis de segle XX situat al veïnat de l‟Església de Garrigàs, de
planta baixa i pis, amb teulada a quatre aigües. Parets arrebossades i pintades de
blanc. El que més crida l‟atenció de l‟edifici és la seva torre quadrangular a mode de
campanar, amb una coberta piramidal de teules, i que dóna un aire modernista al
conjunt.
42.2. Església parroquial de Sant Miquel de Garrigàs: La primera notícia que tenim
de l‟església de Garriganis és del 1279. Al s. XIV s‟esmenta com a parroquial
dedicada a sant Miquel, funció que encara manté. El 1993 l‟edifici fou objecte d‟obres
de restauració. Se situa al veïnat de l‟Església, a uns 500 m. del nucli de Garrigàs.
Per les seves característiques, cal inscriure l‟edifici en l‟arquitectura empordanesa del
s. XII. Cobreix l‟única nau una volta de canó apuntada, capçada a l‟est per un absis
semicircular que s‟obre directament a la nau. L‟única ornamentació del temple és una
motllura excurvada que assenyala l‟arrencada de les voltes i forma el ràfec de les
cobertes. A l‟est, sobre el nivell de la coberta, s‟aixeca la testera de la nau, el vèrtex
de la qual és coronat per una creu de pedra; es tracta d‟una creu grega encerclada,
amb quatre ressalts externs, que s‟alça sobre un pilar quadrangular, l‟esveltesa del
qual fa sospitar un origen avançat o modern. La porta d‟entrada s‟obre al mur sud,
prop de la façana oest, amb llinda, timpà llis i un arc en gradació. En aquest mateix
mur hi ha dues finestres de doble esqueixada, igual que la que s‟obre al centre de
l‟absis. Un ull de bou ha substituït la finestra que hi devia haver a la façana oest. El
campanar de cadireta, al mur oest, es va ampliar i esdevingué de planta quadrada.
42.3. Mas Gironella: L‟origen d‟aquest edifici es pot datar al segle XVII, però el seu
aspecte actual respon a la modificació efectuada durant el segle XIX, moment en què
va fer-se una nova façana de composició simètrica (es va afegir un tercer pis amb
galeries laterals cobertes i dues escales als extrems que donen accés a aquest).
Mas de volum clar amb quatre crugies i dues plantes i golfes. Gran edifici de planta
rectangular amb coberta de teula a dues vessants. L‟estructura de la construcció s‟ha
vist alterada per nombroses modificacions.
En l‟actualitat, la façana principal, orientada a migdia, està dividida en dues parts per
un mur centrat i perpendicular, malgrat això, conserva en conjunt la simetria. Hi
destaca el portal adovellat i la finestra superior. A la façana oest s‟hi obre, a nivell del
segon pis, una galeria d‟arcs de mig punt. Mentre que a la façana de llevant les
modificacions han donat lloc a una estructura irregular.
En el solar del mas Gironella hi ha una torre de planta quadrada. Presenta dos pisos
amb petites obertures quadrades i coberta plana amb merlets.
42.4. Can Pinsà: Mas al nucli urbà de Garrigàs, de dimensions força modestes,
constituït per planta baixa, pis i teulada a dues aigües. Parets arrebossades amb
carreus escairats als vèrtexs. A la façana hi ha dibuixat un rellotge de sol en el que
consta l‟any 1931, possible data d‟alguna reforma.
42.5. Can Ruart: Casal de grans dimensions al nucli urbà de Garrigàs, amb parets de
pedra vista i carreus ben escairats a les cantonades, fomat per diversos cossos, un
dels quals permet la formació d‟una terrassa amb balaustrada oberta a llevant. Edifici
ben restaurat.
42.6. Casa al passatge Tramuntana i a la carretera d’Arenys: Casal de planta
baixa i dues alçades amb parets de pedra vista i teulada a dues aigües. La planta
baixa és coberta amb un porxo de tres arcades a sobre dels quals hi ha una terrassa.
42.7. Ermita de Santa Llúcia de Tonyà: Edifici de tres cossos alineats situat a peu
de la carretera de Vilamalla a Tonyà. El temple és d‟una sola nau, absis de planta
irregular. El mur de la capçalera és lleugerament corbat, i la volta és apuntada. Davant
el frontis hi ha un pòrtic amb arcades de mig punt. El campanar és de cadireta d‟un sol
arc. S‟hi celebra un aplec el dia de Santa Llúcia, al qual assisteix molta gent dels
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 114 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
pobles dels voltants i de la ciutat de Figueres, i es considera un dels més
concorreguts de la comarca. Ha sofert diverses reformes que dificulten el coneixement
de l‟edifici original.
42.8. Font a la plaça de la Dra. Maria Bou Mas: Font d‟un únic canyo, en paret de
pedra vista, emmarcada en una mena de fornícula formada per rajols i que descriuen
un arc de mig punt.
42.9. Molí de vent prop de Cal Cuc: Aquest molí de vent, d‟estructura totalment
metàl·lica, s‟ubica a la riba dreta d‟un petit rec afluent del Regatim, al barri de
l‟Església de Garrigàs. A la base de l‟estructura, en les parets que tanquen el pou, es
pot llegir la data de la probable construcció, l‟any 1935.
42.10. Cal Moliner (possible antic castell de Tonyà): L‟actual mas Moliner (o mas
Pelegrí), acull com a part de les seves infraestructures, el que podrien ser els vestigis
de l‟antic castell de Tonyà el qual fou possessió de l‟abat del monestir de Sta. Maria
de Roses. Fou venut pel comte i refet el 1281 per part dels monjos de Roses, per tal
de fer-hi “forciam”. El que sobresurt és una mena de torre, amb una alçada d‟uns 9 m.;
resten les pedres d‟una barbacana al primer pis, espitlleres en tots els murs de la
planta baixa que evidencien el caràcter defensiu.
2.42 GARRIGUELLA
43.1. Església de Santa Eulàlia: L‟actual església de Santa Eulàlia de Noves és un
edifici bastit als segles XVIII-XIX sota la direcció del mestre d‟obres Pere Santariol
(l‟església fou acabada el 1785 i el campanar el 1883); és de grans dimensions, d‟una
nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula octagonal i absis semicircular, amb una
façana molt simple i una torre campanar octagonal.
43.2. Antic temple de Santa Eulàlia de Noves: Restes de l‟antic temple romànic
primitiu (segle XI), adossades a llevant de l‟actual església de Sta. Eulàlia. Era de
planta basilical i resten bona part de les tres naus amb les voltes i els arcs; el frontis
es troba adossat a la capçalera de l‟església nova, i sobresurt el campanar de
cadireta. Aquest fragment de l‟església romànica serveix de sagristia.
43.3. Can Terol: Casa de planta quadrada amb planta baixa i un pis, amb tres crugies
orientades de tramuntana a migdia, cadascuna d‟elles dividides en tres parts. Les
parts de tramuntana i migdia de cada crugia estan formades per volta de maó
orientades a tramuntana. En la part central de la crugia de llevant es troba l‟escala
interior, mentre que la part central de les dues restants està coberta per volta de maó
en sentit perpendicular a les crugies. L‟accés a l‟interior està situat en la façana nord
de la crugia central. Posteriorment es van perllongar les crugies vers migdia on es
construïren dues torres de planta baixa i dos pisos en les crugies de llevant i ponent.
En la central es va deixar un pati interior. El darrer element destacable és el pont
situat a la primera planta que permet l‟accés directe als jardins.
43.4. Ermita de la Mare de Déu del Camp: Antic priorat de Sta. Maria del Camp,
prop de la carretera a Vilamaniscle. Una llegenda tardana (1345) diu que fou fundat
pel mateix Carlemany com a agraïment a la intervenció de Maria en una derrota als
sarraïns, però la primera constatació documental és del 1218, any que el comte Hug
IV d‟Empúries féu unes donacions al seu prior (del terme d‟Espolla). Tingué una vida
esllanguida (el 1314 hi residien només el prior i dos preveres seculars), i fou agregat a
l‟abadia de Sta. Maria de Roses; el 1592 tots dos cenobis passaren a dependre de
Sta. Maria d‟Amer. La vida monàstica no s‟extingí, però, fins el 1835, i l‟església passà
a ser santuari marià, on se celebrava fins fa poc un concorregut aplec al mes de maig.
És un temple d‟una nau, obra dels segles XVI-XVII, sense vestigis visibles de
l‟església anterior, restaurat amb no massa encert el 1928.
En una part dels terrenys del recinte de l‟ermita, s‟ha instal·lat el Centre de
Reproducció de Tortugues de l'Albera. Comprèn instal.lacions destinades a la cria en
captivitat de la tortuga mediterrània, espècie en greu perill d'extinció, que manté a
l'Albera la darrera població peninsular. Aquests terrenys han estar cedits pel Bisbat de
Girona a l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera, que gestiona el Centre dintre
del Programa de Recuperació de la Tortuga Mediterrània a Catalunya elaborat pel
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el
Paratge d‟Interès Natural de l'Albera.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 115 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
43.5. Can Trobat: Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos,
amb tres crugies orientades a tramuntana. Posteriorment, s‟afegiren dues crugies més
a la façana de ponent i a la de llevant formant una “L” que donen lloc a una terrassa al
primer pis. Totes les crugies estan cobertes per voltes de pedra grassa suportades
per parets de pedra. L‟escala està situada al darrera de les dues crugies de llevant. La
planta pis presenta estances amb sostres de guix que tenen motllures molt diverses.
Cal remarcar també una capella amb un retaule de fusta tallada i les cambres amb
alcoves.
43.7. Molí de Vent: Antic molí de vent format per un cos de planta rectangular d‟una
sola crugia en la planta baixa, coberta per una volta grassa suportada per parets de
pedra devastada. A les façanes de llevant i ponent presenta adossades dues torres
cilíndriques de diferents alçades.
43.8. Can Soler: Casal situat al nucli de Garriguella de Baix, amb planta baixa i dos
pisos, coronat per teulada. Portal adovellat amb arc rebaixat. La primera planta
presenta una balconada que uneix els dos finestrals amb vorals decorats i coronats
per un escut, a més d‟una obertura en forma d‟òcul. A la segona planta, la disposició i
la decoració de les tres finestres existents, amb rajols, semblen inspirats en tècniques
pròpies del Modernisme. A l‟esquerra, una galeria elevada sobre el carrer, uneix les
dues parts de l‟edifici.
43.10. Can Roig: Casa de planta baixa i primer pis coronat amb tres obertures
circulars a la paret en forma d‟òcul. Al primer pis sobresurten els finestrals amb
balcons amb baranes en ferro decorades amb motius geomètrics.
43.11. Can Plaià: Casal de planta baixa i primer pis coronat amb balaustrada. A la
primera planta sobresurt la balconada amb barana en ferro que uneix els dos
finestrals existents. Hi ha un tercer que és cec. Entre ells hi ha 4 pilastres decoratives
d‟estil neoclàssic.
43.12. Can Roqueta: Casa datable l‟any 1884 de planta baixa i primer pis coronat
amb balaustrada. A la primera planta hi ha 3 finestrals amb balconades decorades, al
capdamunt, amb uns frontons alterns circulars i triangulars.
43.13. Creu al pati de l'ermita de la Mare de Déu del Camp: Creu sobre fust llis
situada als terrenys de l‟ermita. Al basament quadrangular una breu inscripció recorda
el motiu de la seva erecció, la Santa Missió duta a terme entre el 16 i el 27 de
novembre de 1949.
Se situa dins de l‟àrea PEIN del Massís de l‟Albera.
43.14. Cooperativa agrícola de Garriguella: Edifici de línies funcionals construït el
1963, al costat de la cruïlla entre la carretera GI-252 i la que accedeix al nucli urbà de
Garriguella (GI-603) provinent de Rabós. Garriguella és el municipi de tot l‟Alt
Empordà que disposa d‟una major superfície de conreu adreçat a la vinya (unes 400
ha. sobre un total de 2033). La major part de la producció local passa per aquesta
cooperativa on s'obtenen vins secs, mig dolços, blancs, rosats i negres, essent molt
apreciats els seus vins embotellats, els quals, recentment (any 2005), han estat
reconeguts amb diversos guardons.
43.15. Mas de n'Hortus: Mas ubicat al nucli de Garriguella de Baix, al costat de la
carretera C-252 i de les restes de l‟antiga capella de Sant Sebastià. Edifici amb planta
baixa i primer pis i teulada a dues aigües. És de remarcar el portal adovellat, al qual hi
ha inscrit una creu amb les inicials I.P.S. i l‟any 1721. Bona part del seu arrebossat ha
saltat posant al descobert la pedra de les parets. Les obres fetes al lateral esquerre
desfiguren parcialment l‟estètica d‟una façana que és gairebé simètrica. Bon exemple
de l‟arquitectura popular de la zona.
43.16. Capella de Sant Sebastià: Encara en conserva un tros de paret, concretament
el braç lateral o absis. La resta, va ser enderrocada fa uns 30 anys per fer-hi passar la
carretera que porta a Peralada. Presenta dues finestres al fons, una de les qual
sembla que servia per posar-hi una imatge. El fris intern és de rajol i hi ha arrebossat
de morter de calç que té una funció decorativa, fent una motllura tot al voltant a una
alçada de 2.20 m. Remodelat el 2000 aprofitant l‟Any Jubilar. Hauria format part d‟un
antic hospital fora muralla.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 116 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
43.17. Casa entre Can Soler i la Plaça Central: Casal de planta baixa, primer pis i
golfes, amb parets de pedra vista i teulada a un vessant. És de destacar el portal
principal adovellat.
43.18. Casa sense identificar a la plaça central de Garriguella de Baix: casal de
parets arrebossades, amb planta baixa, pis i golfes a la plaça central de Garriguella de
Baix. Sobresurt el portal principal adovellat i les finestres lobulades de la primera
planta.
43.19. Casa sense identificar al carrer Figueres cantonada carrer Principal: casal
d‟estructura complexa i dimensions considerables a l‟entrada del nucli de Garriguella
de Baix (des de la carretera vella de Figueres).
43.20. Casa sense identificar al carrer Principal. Garriguella de Baix: casa de
planta baixa i pis amb parets de pedra vista que han perdut, gairebé totalment, el seu
antic arrebossat. Destaca la portalada en arc de mig format per grans dovelles.
43.21. Torre de la muralla de Garriguella de Baix: És la única torre que queda
visible del recinte emmurallat baix-medieval de Garriguella de Baix, les altres estan
amagades en les cases, igual que el mur que es troba en gran mesura formant part de
les cases del nucli. En el s. XIX encara restaven dempeus 4 de les 6 torres que havia
tingut. La torre que es manté actualment correspondria a la torre de la casa del
Governador o d‟en Pubill. La torre no és gaire gran, feta de pedruscall i molt de morter
de calç, de planta circular i d‟uns 3 metres de diàmetre.
2.43 PAU
44.1. Cal Marquès: Gran casal construït durant els segles XVII-XVIII sobre les restes
de l‟antic Castell de Pau. Segons els historiadors d‟aquest castell, n‟era originari el
llinatge feudal de cognom Pau. El seu escut d‟armes presenta un paó, i un escut que
actualment utilitza l‟Ajuntament. L‟edifici és de planta rectangular i consta de dues
plantes i terrabastall, organitzat a partir de tres crugies. Dels baixos destaquen les
voltes de canó i les restes d‟espitlleres, així com la portalada principal, amb muntants i
llinda de pedra calcària ben tallada. També hi ha dues portes més que han estat molt
modificades. Al pis, destaquen, a la sala principal, la volta de llunetes i la fornícula
decorada amb motllures. La estança, coneguda com la presó, ha estat totalment
alterada.
44.2. Església Parroquial de Sant Martí de Pau: L‟església actual presenta una sola
nau amb capçalera semicircular. Del temple original es conserven l‟absis i un tram de
la nau proper a ell que pertanyen als segles XI-XII i la resta de nau, amb la façana de
ponent, possiblement és del segle XIII. Els murs exteriors són fets amb carreus ben
tallats i col·locats en filades seguides, mentre que l‟interior de la nau està tot
arrebossat. L‟absis és llis i sense decoració, mentre que la volta és apuntada i seguida
fins el tram proper al presbiteri, més antic, que es cobreix amb volta de canó. L‟arc
triomfal doble, és de mig punt i la volta de l‟absis té forma de quart d‟esfera. La façana
principal presenta una gran portalada formada per cinc arquivoltes de mig punt en
degradació, llinda, timpà llis i dues columnes amb sengles capitells a cada costat. Hi
ha un capitell d‟estil corinti i un altre amb tres grans testes de monstres devoradors. Al
centre de la façana hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt dobles,
en degradació. Més amunt es troba un campanar de cadireta que presenta dues parts
de diferents èpoques, la més antiga al nord, té dos arcs de quart de cercle separats
per una grossa pilastra de carreus; al seu costat hi ha dos arcs més de mig punt i de
factura més tardana. Al cim de tots s‟hi va afegir, més modernament, un petit cloquer
d‟un sol arc fet de rajols.
44.3. Mas Panardell (o de Santa Maria de Penardell): Gran masia catalana de
pedra en planta baixa i pis. Està composada per diferents cossos que donen un
conjunt de cobertes inclinades de teula àrab a dues aigües. El 1973 va ser
rehabilitada per Pelayo Martínez. Situat a 1 km. a ponent del veïnat de Vilaüt, al cim
d‟un tossal que emergeix lleugerament de la plana. Cal suposar que el seu nom
assenyala el lloc on hi hagué el petit monestir de Santa Maria de Penardell, del qual
no resten, tanmateix, vestigis apreciables. Aquest lloc és un dels esmentats en el
precepte de Lotari, del 982, com a Petratello. S‟hi establí un monestir de donats i
donades que el 1229 l‟abat Ponç de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, volgué
estabilitzar posant-lo sota la regla benedictina. El monestir desaparegué a la fi del
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 117 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
segle XIV. L‟actual mas de Penardell és un edifici sense detalls remarcables, amb
elements que es poden datar als segles XVII i XVIII i afegitons moderns. No s‟ha
trobat cap vestigi de construcció medieval, tampoc en el tossal on hi ha el mas, ni en
els terrenys del seu entorn.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
44.4. Cal Frai Llàtzer o Mas de Dalt: Mas de planta rectangular amb teulat de doble
vessant sobre les façanes més llargues; se situa a Vilaüt, al sud-oest de Pau. A la
façana principal, a migdia, destaca el conjunt format per la portalada d‟arc de mig punt
adovellat –carreus i dovelles de calcària ben tallada i allisada- i el finestral superior
gòtico-renaixentista de fals arc conopial a la llinda, trilobulat amb decoració de simples
motllures i impostes de secció de quart de cercle incorbat. Sota l‟ampit, motllurat en
degradació, hi ha una segetera (modernament tapiada).
Al mur occidental, sota el vèrtex de la coberta, hi ha una fornícula que actualment
conté una imatge de la Verge, de terracuita, segurament del s. XIX.
L‟edifici és de planta i pis, els baixos destinats al bestiar i el nivell superior a habitatge
on hi destaca la sala major amb coberta d‟encavallada de fusta. La construcció és de
grans rebles i morter, amb carreus angulars.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
44.5. La Capelleta: Petit oratori del segle XVI-XVII situat a les afores del poble i que
ha estat refet en conjunt en moltes ocasions. L‟oratori està constituït per una pilastra
quadrangular feta amb carreus de granit entre els quals hi ha alguns rebles. Té un
coronament en forma de piràmide fet amb rebles i morter, sobre el qual hi ha col·locat
un fragment de columneta de secció quadrilobulada de pedra calcària de Girona, que
fa intuir un coronament en forma de creu actualment desaparegut. A la cara
meridional de la pilastra hi ha una petita fornícula rectangular closa, on s‟hi ha
col·locat una imatge de la Verge moderna, amb una portella enreixada.
44.6. Creu Blanca: Creu de terme gòtica feta de pedra que es troba aguantada per
una gran columna d‟obra. La creu té totes les cares llises excepte la de ponent on hi
ha una inscripció. Es troba en un paratge amb aflorament de pissarra en els quals
algunes de les roques presenten creus de diverses mides gravades.
Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.
44.7. Torre d’en Mornau: complex d‟edificis que corresponen a una gran explotació
agrària i que es disposen a l‟entorn d‟un gran pati central. Es troba al límit amb l‟antic
terme de Vilanova de la Muga (ara municipi de Peralada), al sector de l‟Estanyol.
L‟aspecte actual el pren el 1940 quan es construeix una caserna militar les
instal·lacions de la qual es mantenen intactes però que han estat reconvertides en
granja de vaques i hípica.
El conjunt d‟edificis està presidit per una torre que forma part d‟un edifici residencial
en forma de L. Davant hi ha un altre cos allargat destinat a cavalleries. També cal
destacar dos dipòsits d‟aigua cilíndrics i coronats per merlets ceràmics. La disposició
dels cossos en el terreny deixa un gran pati al mig que es tanca per un edifici de
distribució confusa.
Se situa dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l‟Empordà.
44.8. Cooperativa agrícola de Pau: Edificació que es remunta el 1961, quan es
constitueix la cooperativa. Se situa al peu de la carretera GI-610 de Roses a Vilajuïga.
Tot i que vista des de fora ofereix un aspecte que recorda al d‟una nau o magatzem,
com passa amb d‟altres cooperatives de la zona, l‟interior proporciona un aire molt
més monumental tant per les dimensions de les tines com per la coberta de l‟edifici.
44.9. Font a la plaça de l'església de St. Martí de Pau: Font d‟un únic canyo, en un
racó de la plaça de l‟església; uns murs de pedra vista realcen el conjunt. La font
disposa d‟uns rajols decoratius als quals es dibuixen uns peixos i el mar.
44.10. Casal al carrer Concepció, 1: Casal amb parets arrebossades, de planta
baixa i dues alçades amb coberta a dues aigües. A la primera planta hi ha tres
finestrals amb els seus respectius balcons. A la llinda, sobre la porta principal, apareix
el nom Francisco Dalmau i l‟any de reforma o construcció, el 1783.
44.11. Can Pallola: Casal de pedra vista, amb planta baixa, dues alçades i coberta a
dues aigües. A la llinda d‟entrada hi ha la inscripció “Joan Miquel me fecit” (1729).
44.12. Ruïnes del Castell de Vilaüt: Castell medieval en estat ruïnós que sembla que
podria tenir una planta rectangular d‟uns 250 x 100 metres. S‟aprecia una torre de
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 118 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
planta quadrada o rectangular, mentre que a l‟interior del castell també sembla que hi
ha una torre de planta quadrada. L‟edifici es trobava en una posició molt interessant ja
que estava al límit on començava l‟antic estany de Castelló i no gaire lluny d‟on
passava la Via Augusta que duia a Rhode passant per la Serra de Rodes i al voltant
els estanys. S‟han trobat restes romanes al voltant de l‟indret, nombrosos fragments
de ceràmica, àmfores i tegula. Segons la documentació del s. XIII i XIV es pot saber
que en el castell hi havia una capella dedicada a Sant Salvador.
2.44 PALAU-SAVERDERA
45.1. Església Parroquial de Sant Joan: Edifici de planta basilical que adopta el
model llombard del segle XI; s‟esmenta per primera vegada l‟any 1070 amb relació a
una donació situada en un indret de la parròquia al monestir de Sta. Maria de Roses.
Presenta tres naus paral·leles i capçades a llevant per tres absis dels quals el central,
el més gran, té planta semicircular, mentre que les absidioles presenten plantes d‟una
certa irregularitat. L‟església originàriament no tenia transsepte, fou més tard que s‟hi
afegiren capelles rectangulars, una a cada extrem dels murs perimetrals de les naus.
Els absis són coberts amb voltes de quart d‟esfera i s‟obren a les naus mitjançant
plecs de mig punt que marquen la gradació. La nau central fou coberta amb una volta
de canó, forma que presenta també els tres arcs torals sobre pilastres adossades i
grosses impostes bisellades, que la divideixen en quatre trams. A les naus
col·laterals, també dividides en quatre trams per tres arcs torals sobre pilars a
cadascuna, hi ha espais amb voltes de diferent tipologia. El tram de l‟extrem de llevant
de la nau de tramuntana és cobert amb dues voltes arestes. Els sectors restants
tenen una volta de canó, llevat de l‟extrem occidental de la nau de migdia, que té una
volta de quart de cercle.
Ha estat restaurada l‟any 1981. És un monument fonamental per a entendre les
característiques pròpies del romànic d‟aquest territori. A la placeta del costat N del
temple hi ha plantada una estela funerària medieval que ha estat trobada a l‟indret de
l‟antic cementiri.
45.2. Escoles / Ajuntament: Edifici de grans proporcions construït l‟any 1986 i que
recorda, en certa mesura, alguns dels trets dels palauets modernistes d‟inicis de segle
XX. Consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues aigües. Parets
arrebossades i pintades encara que reproduint trets propis dels masos dels segles
XVII o XVIII com són les dovelles de la porta principal o els carreus escairats que
formen les cantonades de l‟edifici. A la primera plaça s‟obre una terrassa amb pèrgola.
El que més sobresurt és la torre que acaba amb una teulada a quatre aigües.
45.3. Cooperativa agrícola de Palau-saverdera: Edifici d‟una alçada situat a
l‟entrada de la població, a tocar de la carretera GI-610 de Roses a Vilajuïga.
45.4. Premsa d'oli a la plaça del Trull de Palau-saverdera: Conjunt dels elements
propis d‟un molí d‟oli, a la plaça del Trull, tots ells en ferro. Una placa en una de les
peces ens recorda que podrien haver estat fabricades a la localitat alacantina d‟Alcoi
per l‟empresa “Rodés Hermenos, S.A. – El Vulcano”.
45.5. Antiga Casa Bar Sport i societat de socors mutus: Casa entre mitgeres, de
dues plantes. La façana té diversos elements ornamentals i s‟estructura a tres crugies.
A la planta baixa hi ha tres grans obertures emmarcades per arcades motllurades. Al
pis, tres balconades amb baranes de forja i obertures amb columnetes i capitells. Al
coronament hi ha un fris de rajoles polícromes i una barana ceràmica entre els
prominents ressalts emplaçats damunt de les obertures, a cadascun dels quals s‟hi
centra una grossa motllura circular: la del centre envolta un anagrama fet amb
fragments ceràmics a dos colors amb les lletres JM entrellaçades; a les dels costats hi
figura, en relleu, any 1906.
L‟interior de la casa ha estat quelcom modificat, sobretot als baixos, als quals es
munta un bar d‟època posterior a la construcció de l‟edifici (any 1960); el pis serveix
d‟habitatge. Amb anterioritat havia acollit la desapareguda societat de socors mutus i
el Casino.
La decoració modernista és de caient popular, segurament l‟edifici és de mestre
d‟obres. Originàriament hi vivia el ferrer de la vila.
45.6. Mas de nom desconegut, actualment, restaurant Rhodas, al carrer Nou:
Mas amb parets de pedra vista, amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües.
Des de l‟any 1996 funciona com a restaurant Rhodas, especialitzat, sobretot, en
gastronomia italiana.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 119 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
45.7. Torre de les Hores, a la plaça Major; restes del castell de Palau-saverdera:
Element més visible de l‟antic castell de Palau-saverdera. S‟anomena així perquè
serveix de campanar i hi ha el rellotge públic. És un edifici de planta quadrada, de
pedra vista, amb el coronament emmerletat, el qual fou renovat modernament. Hi ha
una estructura metàl·lica per a les campanes. Sobre les restes de la fortalesa s‟hi han
construït cases modernes. D‟aquest castell es conserven, parcialment, altres dues
torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI. Les
primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de
rastres d‟una fortificació alt-medieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent.
El castell de Palau pertanyia als Sagarriga quan l‟any 1411 fou pres a la força per
Joan de Vilamarí, parent seu. El 1557 era de Jofre de Vilarig; i dels Vilarig passà als
Lenuza i més tard als marquesos de Dosaigües.
45.8. Habitatge amb nom sense identificar: Casa de planta baixa i dos pisos,
ambdós amb un balcó de baranes forjades. La façana presenta nombrosos elements
decoratius que envolten portals i finestrals.
45.9. Paratge de la Font de Dalt: Espai verd situat a l‟extrem nord del nucli urbà de
Palau-saverdera, agençat al segle XVIII, amb tot un conjunt d‟elements d‟arquitectura
popular i un petit parc públic, ampliat fa alguns anys. La font, d‟un canyo, es veu
realçada per un gran mur de pedra vista, amb bancs als laterals. A part de la font i del
petit passeig de plàtans que hi mena, el conjunt sobresurt pel joc que s‟ha donat a
l‟aigua corrent, fent-la passar per un roquisser natural al final del qual hi ha una bassa
i, a una cota inferior, el safareig públic. Al mur hi ha una portella que dóna a la cisterna
o dipòsit la qual té una petita llinda on hi ha inscrit “An 1771”. El conjunt ha estat
reformat i millorat als últims anys.
45.10. Jaciment de Ca n’Isach: Jaciment en el que s‟han trobat les restes
arqueològiques de tres períodes prehistòrics d‟ocupació. En una primera fase A i un
segon nivell d‟estrat s‟han trobat restes de diverses estructures d‟habitació (sitges i
focs), relacionable amb el Grup de Montboló dins d‟un neolític mitjà inicial. En una
segona fase B i en un primer nivell d‟estrat s‟ha trobat les restes més importants
d‟aquest jaciment. S‟han trobat nombroses estructures d‟habitació (focs, sitges, murs,
forats de pal, cisterna) interrelacionades amb els murs perimetrals de les habitacions.
En conjunt formen l‟estructura arquitectònica del poblat en un gran espai d‟habitatge
ovalat, al qual s‟entrelliguen tres espais més petits del mateix tipus. Aquestes restes
cal relacionar-les amb el Grup Empordanès i correspondrien al neolític mitjà ple. La
tercera fase C, ubicat en el nivell més superficial, es trobarien les restes més recents i
més mal determinades, ja que només es basa en tres focs de l‟espia d‟habitatge de la
Fase B i les troballes superficials fetes per tot el jaciment. Segurament, la forma final
de la cabana formi part d‟aquest període, corresponent a un neolític final.
Fotografia extreta de Josep Tarrús, 1990; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
45.11. Dolmen de Mas Bofill: Possible sepulcre corredor amb cambra subcircular o
trapezoïdal curta (de tendència subcircular) amb passadís estret. Posteriorment es va
construir una paret de pedra a l‟entrada per a reaprofitar-lo com a cabana. Del megàlit
de gneis es conserven tres lloses, la de la capçalera i les laterals posteriors, de
dimensions considerables. Del túmul no hi ha restes però deuria ser circular i amb un
diàmetre d‟uns 9/10 metres. De la cambra es conserven les restes de tres lloses
posteriors i tenia unes dimensions internes de 1.60 m. de longitud, per 2.30 m.
d‟amplada i 1.85 m. d‟alçada. Els materials arqueològics són poc nombrosos, tan sols
una destral de corniana i una destral d‟esquist.
Fotografia extreta de 2001, Josep Tarrús; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
45.12. Dolmen de la Devesa: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal llarga i
passadís estret. De la cambra es conserven vuit lloses i la coberta, i té unes
dimensions internes de 3.4 m. de longitud, 2.4 m. d‟amplada i 2.05 m. d‟alçada.
L‟accés a la cambra deuria ser per un corredor de lloses, axial a la cambra. Del túmul
només queden restes visibles a les bandes nord i est de la cambra. Deuria ser de
tendència circular i amb un perímetre aproximat d‟uns 11/12 metres. Dels materials
arqueològics s‟han recuperat fragments de ceràmica, d‟una tassa i el més destacat,
una petita destral de basalt.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 120 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Fotografia extreta de: 2001, Josep Tarrés; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
45.13. Dolmen de la muntanya d’en Caselles: Sepulcre corredor amb cambra
trapezoïdal llarga i passadís estret, tot fet de material de gneis. La cambra, amb unes
dimensions interiors de 3 m. de longitud, per 1.8 m. d‟amplada i 1.45 m. d‟alçada,
conserva cinc lloses i la coberta. La capçalera, de forma rectangular, sembla ben
implantada a la roca, interna pels dos costats i verticals. La coberta és rectangular i la
seva posició és desbordant pel darrera. L‟accés a la cambra devia ser a través d‟un
corredor de lloses o de paret seca axial a la cambra. Del túmul, que devia ser de
tendència circular amb un diàmetre proper als 9/10 metres, només queden senyals
visibles a la banda nord-est de la cambra.
Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.
Fotografia extreta de: 2001, Josep Tarrús; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
45.14. Dolmen de la Sureda I: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal llarga i
passadís estret. Conserva set suports i dues cobertes de la cambra que té unes
dimensions interiors de 4.5 m. de longitud, 2.3 m. d‟amplada i 1.7 m. d‟alçada. L‟accés
a la cambra deuria ser a través d‟un corredor de lloses o de paret seca axial a la
cambra.
Fotografia extreta de 2001, Josep Tarrús; J. Tarrús, Poblats, dòlmens i menhirs. Els
grups megalítics de l‟Albera, serra de Rodes i cap de Creus, Diputació de Girona,
Girona, 2002.
45.15. Dolmen de la Febrosa I: Sepulcre corredor de cambra trapezoïdal llarga i
passadís estret. La cambra presenta cinc suports i una coberta, amb unes dimensions
internes de 2.9m. de longitud, 1.9 m. d‟amplada i 2 m. d‟alçada. L‟entrada a la cambra
és de tipus de parets de tascó i l‟accés deuria ser a través d‟un corredor de lloses o de
paret seca axial a la cambra. La capçalera, partida en dos fragments, és única. La
coberta és ovalada, amb els extrems arrodonits i de secció rectangular. Del túmul
només es conserven senyals pel costat de muntanya, darrera la capçalera.
Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.
Fotografia de Dolmen de la Febrosa I (Palau-saverdera), poc abans de caure, agost,
1986.
2.45 VILAJUÏGA
46.1. Antiga Destil·leria d’Alcohol de brisa / Federación de Sindicatos: Edifici
industrial que va ser construït per processar uns dos milions de quilos de brises (rapa i
pell dels raïms premsats). Aquesta destil·leria ha estat considerada la primera de les
obres que va impulsar i promoure a la comarca altempordanesa, el llavors recent
creat Sindicat Agrícola Comarcal de l‟Empordà per pal·liar els efectes de la forta crisi
agrícola que vivia la comarca des de les darreries dels vuit-cents arran de l‟arribada
de la fil·loxera. També ha estat considerada la única obra fruit de la política agrària de
la Mancomunitat de Catalunya a les comarques gironines, de les dues projectades,
que es va arribar a construir i, per tant, la única conservada en aquestes comarques
de Cèsar Martinell. Del projecte inicial només es va arribar a construir la torre del
serpentí destinada a la destil·lació d'alcohol així com un magatzem i dipòsit per a la
brisa i també pel granet del raïm. Aquests magatzems, situats a continuació de la
torre, tenen dues plantes, la primera d‟elles presenta arcs equilibrats rebaixats per
suportar un sostre pla, la zona de cups per a la fermentació de la brisa i un volum
dedicat a zona d‟elaboració, transversal a l‟edifici principal, que connecta amb la torre
de destil·lació.
Arquitectònicament destaca el joc de volums extern de les naus a diferents alçades i
el joc de l‟aparell de les parets, combinació de pedra i rajoles dibuixant obertures. El
projecte preveia la coronació de la torre de destil·lació amb un conjunt de volums
formats per voltes de maó pla, i el tancament dels cups destinats a la fermentació de
la brisa amb una estructura d‟arcs equilibrats de tres naus. El fet de quedar inacabat
ha restat importància a aquest edifici que en projecte reunia bona part dels elements
arquitectònics de Cèsar Martinell. A més, a la part construïda no va arribar als acabats
definits al projecte. A tot això s‟ha d‟afegir el fet que l‟edifici ha estat objecte de
repetides modificacions i ampliacions, sobretot les efectuades durant els anys 80,
sense tenir cap cura amb l‟edifici original, de manera que ha incidit negativament en la
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 121 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
seva conservació i en el seu precari estat. Actualment és propietat de la Cooperativa
Vinícola de l‟Alt Empordà i es troba abandonat i sense cap ús.
46.2. Església Parroquial de Sant Feliu: L‟església actual és documentada des de
l‟any 1127, i actualment conserva bona part de la construcció romànica (una part del
segle XI i una altra del s. XIII), tot i que les reformes del s. XVIII varen malmetre força
les parts romàniques. Actualment l‟antiga nau romànica fa de vestíbul del temple
modern, que fou afegit al seu extrem de llevant als segles XVIII-XIX. La capçalera de
la nau romànica fou destruïda per afegir-hi dues capelles laterals (s. XVII-XVIII). Per
sort, la nau ha conservat la volta de canó ultrapassada i els dos arcs torals de mig
punt sobre pilars adossats amb impostes de secció pla i bisell, fets amb dovelles
estretes i carreus ben escairats de granit. La porta de la nau romànica es troba a la
façana de ponent, amb una llinda sobre la qual es troba un timpà llis resseguit per una
arquivolta de dents de serra. El guardapols és excorbat, mentre la motllura horitzontal
situada sobre la llinda de la porta és de secció incorbada. Damunt el portal hi ha un
petit ull de bou modern que es suposa que ocupa el lloc d‟una antiga finestra
romànica. L‟església també conserva una pica baptismal monolítica molt senzilla del
segle XI-XII.
46.3. Castell de Quermançó: Els historiadors i arqueòlegs suposen que el castell
original era molt antic, i no descarten que fos d‟època ibera o romana. El castell
pròpiament d‟època feudal és datable del segle XI, quan fou propietat dels comtes
d‟Empúries. L‟edifici actual conserva restes dels segles X-XI a les muralles del sector
nord, mentre que la resta pertany a èpoques posteriors. A l‟exterior hi ha dues torres
barrades com a protecció de la part accessible de turó. Una al nord, mig enrunada,
amb espitlleres i talús (s. XIII) i l‟altra, més gran, enfront la porta del primer recinte
emmurallat i que fou enderrocada a consciència fins el talús (s. XIII). A l‟interior i a la
part posterior hi ha les restes de muralles més antigues, la cisterna i la torre
d‟homenatge. També hi havia una capella (amb cinc arcs de diafragma) i una llarga
estança, en un nivell més baix, amb espitlleres i arcs de diafragma. Tot aquest conjunt
era envoltat per una muralla, primer recinte, avui casi desapareguda. El mur de
tramuntana presenta, incís en un carreu, l‟escut del comtat d‟Empúries. El castell es
troba acinglerat, inaccessible pels costats de ponent i de migdia, mentre els altres
vessants tenen accentuades pendents. Ha estat declarat BCIN.
Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.
46.4. Balneari de Vilajuïga: Petit establiment per prendre les aigües, que es nodreix
d‟una mina subterrània situada en el centre de la població i que s‟estén mitjançant
pous naturals. El Balneari va ser fundat per Ramon Margineda i Duran (1883-1972),
enginyer industrial, col·leccionista i animador del centre cultural. Va residir en el
mateix centre de les aigües i va ser un dels primers en explotar-les, entorn a 1917.
Aquestes aigües bicarbonatades sòdiques litíniques van ser declarades d‟utilitat
pública des de 1904. Gràcies a això, Vilajuïga es va convertir en centre d‟estiueig a
causa del prestigi d‟aquestes aigües.
46.5. Poblat de Canyelles o Canelles: De la població medieval de Canyelles,
segurament de l‟alta edat mitjana, avui tan sols es conserven les ruïnes. Es tractava
d‟un assentament de cases força compacte, però sense cap distribució urbana
mínimament ordenada. Consistia en unes vuit o deu cases, potser alguna més, amb
plantes rectangulars o trapezials, aixecades en paret seca de lloses i granits de la
contrada, i amb un parell o tres de compartiments a l‟interior. Algunes plantes de les
antigues construccions mantenen l‟estructura interna i d‟altres murs superen els dos
metres d‟alçada. L‟historiador Joan Badia esmenta haver vist alguna filada d‟opus
spicatum ben marcat en alguns dels murs conservats, així com restes de ceràmica alt-
medieval. Sembla que aquest assentament aprofitava els fèrtils replans d‟un contrafort
de la serra de Verdera, drenats per dos aiguavessants. El poblat apareix esmentat per
primera vegada l‟any 1080 i el 1538 encara mantenia una població estable segons
documents de l‟Audiència del Comtat d‟Empúries (fons Medinaceli).
Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.
46.6. Mas Montperdut: Petita masia de mitjans del s. XVIII i ampliada, doblant-ne les
seves dimensions, en el s. XIX. L‟edifici presenta dues plantes, amb la planta baixa
destinada al bestiar i el pis a habitatge. La façana principal és a migdia i correspon a
l‟ampliació del s. XX. Presenta, a mitja alçada, un porxo d‟arcs de rajols a sardinell,
sobre el qual queda una terrassa a nivell del pis. Les obertures en aquest sector són
rectangulars amb brancals de pedra i llindes de rajols de sardinell. Les finestres de la
part antiga estan totalment emmarcades per pedres ben tallades de calcària.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 122 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Al costat del mas, a uns 400 metres, hi ha el Corral de Montperdut que és una peça
notable d‟arquitectura popular i que està datat entorn el segle XVIII. Dissortadament
es troba en un estat de progressiva ruïna. A uns 200 metres al SW del corral es
troben també les Ruïnes de Montperdut, molt malmeses després dels treballs de
reforestació de la zona.
46.7. Casamates i búnker de Montperdut: Es tracta d‟unes fortificacions construïdes
després de la Guerra Civil Espanyola, pels serveis de l‟exèrcit del nou govern
dictatorial. Pertanyen a l‟extensa i àmplia xarxa de búnkers i nius de metralladora que
s‟estén al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l‟Empordà. Les
dimensions dels dos búnkers són excepcionalment grans, cosa que demostra
l‟especial importància que varen tenir dins la xarxa fortificada propera a la fronteral i la
litoral que es va construir. Aquest fet s‟explica per la seva situació en un indret que
domina, des de bona alçada, el pas per ferrocarril i carretera, des de la plana
empordanesa vers la frontera de Portbou. Les fortaleses són construïdes amb blocs
de pòrtland i camuflades amb un forrat de pedres del propi terreny geològic travades
amb ciment i amb un lligant de filferro espinós. Ambdues casamates tenen espitllerat
devers tots els costats i acaben, als extrems, en forma semicircular.
Se situa dins del Parc Natural del Cap de Creus.
46.8. Cooperativa de Vilajuïga: L‟edifici de la cooperativa se situa a tocar de la
carretera GI-604; fou fundada el 1947.
2.46 PEDRET I MARZÀ
47.1. Restes del castell de Marzà. Portal i tram muralla: El portal de la fortalesa el
podem veure des de l‟angle nord-est de la Plaça del poble. Un altre vestigi de la
muralla és visible a l‟extrem septentrional del poble. Es tracta d‟una torre de planta
circular amb un gran talús a la base. Als dos costats de la torre i a l‟interior del poble
queden restes de la muralla. Per les seves estructures podrien haver estat
construïdes els segles XIII-XIV.
47.2. Església de St. Isidre i St. Antoni de Marzà: Davant del creixement que
experimenta el nucli de Marzà, l‟any 1968 es construeix una església nova, de línies
modernes però molt simple, dedicada a Sant Isidre i a Sant Antoni.
47.3. Església parroquial de St. Esteve de Pedret: Edifici d‟una nau coronada a l‟est
amb absis semicircular. Per les seves característiques podem considerar-la una obra
del segle XII. Destaca per la seva alçada, notable per tractar-se d‟un temple rural. Els
dos murs laterals, al punt d‟unió amb l‟absis, formen cantonades amb una part del
llenç més gruixut que la resta. La porta de la façana de ponent fou tapiada en una
data desconeguda; era d‟arc de mig punt adovellat. L‟única porta actual d‟accés, al
costat sud, consta de tres arcs de mig punt en gradació, adovellats, amb una llinda i
un timpà.
La parròquia s‟esmenta en la donació que féu Guisla, comtessa vídua d‟Empúries,
l‟any 1060, a la seu de Girona. El cavaller Ramon Ademar de Rabós en tenia els drets
l‟any 1127, quan els lliurà als sacerdots de Sant Esteve per 70 sous melgoresos. Tot i
mantenir la denominació de parroquial, depèn de la nova església de Marzà.
2.47 MASARAC
48.1. Ca l'Altrera: Casal recentment restaurat que porta el nom de la serra que tanca,
pel nord i l‟oest, el poble de Masarac. Ca l‟Altrera es troba format per un conjunt
d‟edificacions, amb parets de pedra vista, amb disposició diversa, entre les quals
sobresurt, el que sembla una antiga torre circular de guaita o de defensa. Actualment,
aquesta torre, està coronada per una teulada. S‟ha dir que aquest casal se situa a
l‟extrem oriental del nucli urbà històric, a l‟inici del vell camí que travessava i
comunicava el poble amb l‟exterior. Per altra banda, pel fet de trobar-se emplaçat al
vessant de la serra, a una certa alçada, li permet tenir una posició de domini visual
sobre la plana immediata, qüestió que podria explicar la construcció de la torre.
48.2. Església parroquial de Sant Martí de Masarac: Església pre-romànica, d‟una
nau amb un absis de planta trapezial, i ha sofert algunes alteracions. En resten els
murs perimetrals, que presenten un paredat de pedres sense tallar disposades en
espiga o inclinades en un sol sentit; a les cantonades hi ha grans carreus escairats. Hi
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 123 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
ha algunes finestres espitllerades. La porta primitiva va ser substituïda per una porta
romànica, del segle XII, situada a migdia. D‟arc de mig punt, llinda i timpà, és
desproporcionadament gran per les dimensions del temple. Actualment és tapiada ja
que, més tard, s‟obrí una altra porta a la façana de ponent. La volta de la nau
correspon també a una reforma tardana, i tot l‟interior és cobert per una capa
d‟arrebossat.
Ja l‟any 1093, el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà Sancti Martini de
Mesaracho al monestir de Santa Maria de Vilabertran. Aquesta església fou parròquia
fins el 1592, en què la parroquialitat passà a la propera església de Santa Maria de
l‟Om. Avui dia, el culte parroquial es torna a celebrar a l‟església de Sant Martí,
situada al nucli del poble.
48.3. Castell de Vilarnadal: El castell de Vilarnadal, a l‟extrem sud-oest i una mica
separat del poble, és situat al cim d‟un pujol poc elevat; actualment s‟utilitza com a
masia, i per aquest motiu una bona part de la seva estructura defensiva ha estat
alterada. És un edifici de planta rectangular, amb dues torres cilíndriques angulars,
amb espitlleres d‟arma de foc. És notable l‟antiga façana principal coronada amb
merlets, i les restes d‟un matacà, un portal de gran dovellatge i una finestra coronella
gòtica, ornamentada amb arquets trilobulats, com una altra que hi ha al mur de migdia
(segles XV-XVI).
48.4. Església de Sant Pere de Vilarnadal: S‟esmenta el 1362 com a sufragània de
la parròquia de Masarac. Al principi del segle XVII figura ja com a parròquia
independent. És un edifici del segle XVII o XVIII, d‟una nau acabada amb una
capçalera rectangular a l‟exterior i semicircular a l‟interior. La porta del frontis és
resseguida per una orla barroca en relleu. Damunt la llinda hi ha altres relleus amb els
emblemes del patró.
48.5. Font i abeurador al costat del rec Madral: Conjunt de font i abeurador situat al
costat del rec Madral. La font, de fet, forma l‟extrem oriental de l‟antic abeurador de
bestiar. La font és d‟un únic canyo i està decorada amb el cap d‟un lleó de la boca del
qual brolla l‟aigua. Tant la font com l‟abeurador han estat restaurats, amb parets de
pedra vista, l‟any 1992. En el moment de fer-se l‟inventari l‟aigua de la font no era
potable.
48.6. La Font, al costat del rec Madral, prop de l'abeurador: Font que s‟ubica al
costat del rec Madral la qual ha estat recentment restaurada. Consta de dos canyos,
parets de pedra vista i s‟ha cobert, parcialment, per una galeria amb volta d‟arc
rebaixat, als laterals de la qual s‟han condicionat dos festejadors.
48.7. Antics annexos del Priorat de Sta. Maria de l'Om, ara transformats en
masos: Les dependències del priorat, adossades al sud de l‟església, s‟utilitzen com
a masia. Formen, amb l‟església, un pati rectangular on potser hi hagué, o hi havia
estat projectat, un claustre, a una ala del qual podrien pertànyer les restes d‟un
embigat que s‟adossà al mur del temple. És al voltant del pati rectangular que s‟han
estructurat diverses edificacions i masos, els quals han vertebrat, tradicionalment, les
explotacions agràries del voltant. Hi sobresurt, d‟una banda, una masia amb teulada
simètrica a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes; façana arrebossada i
terrassa. A l‟angle sud-est, destaca un edifici d‟aspecte més senyorial, amb parets de
pedra vista, teulada d‟un únic vessant, planta baixa i dos pisos. La planta baixa
presenta una mena de porxo recolzat en contraforts, el qual, permet l‟obertura d‟una
terrassa a la primera planta.
48.8. Església de Santa Maria de l'Om: Aquesta església, dependent des del 1093
de Santa Maria de Vilabertran, fou priorat canonicial augustinià des del 1193 fins el
1592, quan va esdevenir parròquia de Masarac en secularitzar-se la comunitat de
Vilabertran. Actualment és un temple sense culte i pràcticament abandonat des de fa
alguns anys.
L‟església original, del s. XI, era d‟una nau amb absis semicircular. El temple va ser
modificat al s. XII amb l‟afegitó de dues naus laterals més estretes, i es convertí així
en un temple de planta basilical. Al final del s. XVIII, quan la nau nord es va ensulsiar i
va arrossegar la volta i el mur nord de la nau central, l‟edifici fou reconstruït i va
adoptar l‟estructura actual de dues naus capçades a l‟est per dos absis semicirculars.
L‟element més antic de l‟església és el mur que separa la nau central de la nau lateral.
De l‟obra del s. XII ens queda la nau lateral i la façana de tot l‟edifici. La part nord de
l‟absis fou reconstruïda en època barroca (hi figura la data de 1783); la decoració
llombarda original que tenia no s‟ha conservat, llevat d‟algunes restes d‟arcuacions a
la part superior del mur primitiu.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 124 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
2.48 SANT TOMÀS DE FLUVIÀ
49.1. Can Brugada: Se situa a la plaça de Vilacolum; edifici de planta lleugerament
rectangular formada per cinc crugies perpendiculars a la façana de la plaça. A la
crugia de l‟extrem oest hi ha un portal d‟arc de mig punt adovellat i dóna accés a un
passadís cobert amb volta rebaixada. La crugia següent té un portal rectangular
d‟accés a l‟edifici i està cobert amb volta rebaixada de maó pla. Les tres últimes
crugies formen un conjunt homogeni i estan coberts, a l‟igual que la d‟accés. A la
façana, aquestes diferents crugies s‟han intentat unificar amb un criteri únic de
composició: a la planta baixa els portals, a la planta pis balcons i a la planta superior
una galeria oberta a tot el llarg sota la teulada.
La crugia de l‟extrem de llevant, amb murs de carreus ben tallats i espitlleres, pertany
a la base d‟una torre del recinte fortificat. S. XVIII (restes del s. XV).
49.2. Can Fàbrega: Edifici de grans dimensions situat a la banda nord-est del nucli de
Vilacolum, situat al costat de la carretera que va de Figueres a la Bisbal. Les seves
dimensions són considerables i té una planta irregular en forma d‟U, deixant un pati
interior obert a l‟edifici de la cantonada nord-est. La planta està formada per una
crugia principal que s‟obre al costat esquerre, cap al pati, mitjançant pilars i arcs de
mig punt.
Tot i haver estat molt modificada al llarg dels anys en funció de les necessitats d‟ús,
conserva encara alguns elements originals d‟interès. Presenta obertures senzilles de
tipus gòtic i una finestra coronella, geminada, d‟arcs trilobulats que ha perdut el
mainell. La porta d‟accés d‟arc de mig punt s‟emmarca per grans dovelles. Un altre
element remarcable és l‟escut nobiliari esculpit en un únic bloc de pedra amb data de
1813, situat al damunt de l‟arc d‟accés que dóna entrada al pati frontal o lliça
d‟aquesta casa.
49.3. Casa-masia. Antic hospici de Sant Tomàs de Fluvià: Edifici aïllat de planta
rectangular i coberta de teula a dues vessants. La façana principal, d‟aparell de
pedruscall arremolinat, presenta obertures allindades emmarcades per grans carreus
ben escairats, carreus que també emmarquen les cantonades. Frontis esglaonat.
Torre emmerletada. És un edifici construït al segle XVIII i reformat als segles
següents.
49.4. Casa Can Guineia: Aquesta masia és la més interessant del barri de la Vila, un
dels dos que composen el nucli urbà de Torroella de Fluvià. L‟edifici es troba al sector
nord-oest i molt a la vora de l‟església, a l‟altra banda de la carretera de Sant Pere
Pescador. Es tracta d‟un conjunt de construccions format per la masia i les
dependències auxiliars. L‟edifici principal és de planta quadrada i volum rectangular,
com una gran caixa, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la línia de
façana d‟accés.
La façana principal, encarada a llevant, posseeix un gran portal d‟arc de mig punt
adovellat i finestres rectangulars decorades amb senzills relleus geomètrics d‟estil
renaixentista (una d‟elles presenta la inscripció de l‟any 1554). La façana que dóna a
la carretera mostra obertures distribuïdes irregularment i d‟èpoques diverses, una
d‟elles renaixentistes.
Per les inscripcions que es conserven podem datar-la en el segle XVI; construcció
amb modificacions posteriors.
49.5. Casa Còdol: Gran casal situat a uns 300 m. a l‟est del barri de la Vila (nucli urbà
de Torroella). És de planta quadrada i s‟ubica al mig d‟un gran solar i voltada de
jardins. A la façana principal, el començament de les tres crugies està descobert per
produir un porxo. Les crugies estan cobertes per voltes rebaixades i de llençol de maó
pla. Al jardí exterior és interessant l‟estany de caràcter romàntic que s‟enfronta a la
façana principal.
És una construcció obra de l‟arquitecte Florenci Ferrer (any 1925).
49.6. Casa La Rectoria: Casal de grans dimensions de planta i pis, amb coberta de
teula a dues vessants de carener paral·lel a la línia de façana. Conserva com a
element més remarcable la façana gòtica amb un gran portal adovellat i, al seu
damunt, un gran finestral gòtic geminat d‟arquets trilobulats amb impostes decorades
amb petites flors en relleu. No es conserva la columna ni el capitell. Al costat
d‟aquesta finestra n‟hi ha una altra més petita, d‟arc conopial trilobulat.
L‟obra data dels segles XV-XVI.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 125 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
49.7. Església de Sant Esteve de Vilacolum: L‟església de Sant Esteve de
Vilacolum està documentada des de principis del segle XII. L‟edifici actual data del
segle XVIII, tot i que conserva elements d‟un temple més antic, d‟època alt-medieval,
possiblement d‟inicis del romànic (s. X). El campanar fou construït en els segles XV-
XVI.
Aquest edifici se situa a la part més elevada del nucli i s‟hi accedeix a través del
recinte del cementiri. L‟edifici és d‟una nau amb capelles laterals entre contraforts i
absis poligonal. La coberta és de teula a dues vessants. A l‟interior la volta de la nau
és de llunetes. L‟interior és decorat amb motllures, és enguixat i pintat. Els murs del
segle XVIII són de pedruscall, amb les cantonades de carreus.
La façana principal, orientada a ponent, presenta una gran portalada rectangular,
emmarcada amb carreus molt ben tallats. A la seva llinda s‟hi llegeix: Charitas me fecit
1791. Al damunt hi ha adossat un petit timpà semicircular. A la seva esquerra i poc
més amunt hi ha una finestra d‟un sol vessant.
El campanar, de grans carreus, es troba situat a la dreta de l‟edifici, a l‟angle sud-oest.
És de planta rectangular; a la part alta té arcades de mig punt; el seu mur acaba amb
una cornisa de secció excorbada.
Al costat de la porta hi ha, encastada en el parament, una làpida gòtica de l‟any 1284.
És una làpida de pedra molt ben conservada amb inscripció de lletra gòtica.
49.8. Casa Can Miqueló o Mas Feliu Castellà: Can Miqueló és una de les cases
antigues, del segle XVI, que solca el carrer de la Força de Torroella de Fluvià. En
aquest cas, es tracta d‟una edificació de planta rectangular de dues crugies
perpendiculars a façana i dues de paral·leles amb accés des de la crugia central, on
també hi apareix el cos d‟escala adossat al costat nord.
La façana presenta portal d‟arc de mig punt i finestres emmarcades per carreus de
pedra ben escairats. A la part baixa de la casa hi ha algunes pedres ben escairades
que, per la seva situació, podrien pertànyer a l‟antiga muralla medieval.
Casal construït en el segle XVI, amb reformes posteriors. Actualment la planta baixa
acull un museu d‟antics objectes i eines tradicionals del món rural de l‟Empordà i, la
planta pis, la seu del Centre d‟Estudis del Baix Fluvià.
49.9. Casa Can Salva (possible antic convent dominic): Can Salva és una de les
cases antigues, del segle XVI, que solca el carrer de la Força de Torroella de Fluvià.
En aquest cas, un casal de planta rectangular de dues crugies principals paral·leles a
la façana; aquestes es comuniquen mitjançant un gran arc de carreus de pedra
escairats. El sostre es de cairats de fusta.
Com la majoria de casals d‟aquest carrer, fou construït en el segle XVI, amb reformes
posteriors. En el seu origen, el casal podria haver acollit un convent dominic.
49.10. Can Sopa: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló o de Can Maset, es
tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de Torroella. És un casal de
planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb quatre crugies perpendiculars al
carrer. L‟accés es produeix per la segona crugia, que a la vegada té l‟escala. Aquesta,
en el primer pis, travessa el carrer, formant un pont de volta rebaixada, amb una
finestra gòtica trevolada a un costat, i una de conopial a l‟altre. Les dues següents
crugies són més llargues, amb una de principal i una altra de complementària que
forma alcoves al primer pis. Les parets són de pedruscall i pedra emmarcant les
obertures i les voltes grasses. El portal de la casa és d‟estil gòtic, posseeix una llinda
sostinguda per mènsules incorbades.
49.11. Can Maset: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló o de Can Sopa, es
tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de Torroella. En aquest cas és
una casa datada al segle XVI, de planta rectangular amb tres crugies perpendiculars a
la façana del carrer, de parets de càrrega de pedruscall i voltes grasses.
La façana principal al carrer de la Força és de pedruscall, amb pedres escairades al
portal i finestres amb motllures de pedra. S‟hi veuen algunes finestres amb decoració
floral a la llinda, on s‟apunta un fals arc conopial. A la llinda de la porta d‟accés hi ha
una inscripció del segle XVIII. La façana del carrer de Vilacolum té a la planta baixa
dos contraforts i tres obertures allindades, al primer pis quatre finestres i dos balcons
ampitadors d‟arc de mig punt.
A la tanca del pati posterior hi ha un fragment en escaire de la muralla, de carreus
grans quadrangulars i tres llargues espitlleres. Les restes de muralla conservades a la
tanca del pati, possiblement són dels segles XIII-XIV i degueren ser refetes després
de l‟aiguat del segle XV.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 126 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
49.12. Cal Sastre: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló, Can Sopa o Can
Maset, es tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de Torroella. En
aquest cas és un edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis amb coberta de teula.
La façana presenta, a la planta baixa i situada a l‟esquerra, la porta d‟accés és d‟un
arc de mig punt i dovelles de pedra. A la banda dreta hi ha una finestra allindada
d‟estil renaixentista amb motllures i ressalts sobre la llinda, en els muntants i a l‟ampit.
El vestíbul té coberta de maó de pla. Al primer pis hi ha dues finestres de tipologia
gòtica: la de l‟esquerra presenta un arc conopial amb motllures, mentre que la de la
dreta és allindada. Com en la resta de casals d‟aquest carrer, és construït al segle
XVI, amb reformes posteriors.
49.13. Torre i casa Ca l’Albanyà: És l‟element fortificat més important que conserva
el barri de la Força de Torroella. Se situa a l‟extrem meridional del poble, al costat de
la casa pairal Albanyà. És una torre de planta quadrada, construïda amb carreus
grans, quadrangulars i col·locats en fileres. Presenta espitlleres. Actualment acaba
amb una mena de terrassa coberta amb un teulat a quatre vents; també s‟hi han
afegit, en època posterior, unes petites finestres geminades. A banda d‟aquesta torre,
de les antigues muralles es conserven vestigis a Can Maset.
La gran casa pairal de Ca l‟Albanyà configura un edifici principal de planta rectangular
i diversos cossos adossats. Aquest edifici està format per cinc crugies perpendiculars
a la façana d‟accés, que és encarada a tramuntana. Les obertures principals són de
pedra ben tallada i els murs exteriors han estat arrebossats. La façana més antiga
posseeix obertures rectangulars (segles XVII-XVIII).
49.14. Casa Can Bardem: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló, de Can
Sastre o de Can Sopa, es tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al nucli de
Torroella. En aquest cas és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb
un cos elevat a la part de la dreta de la façana. La porta d‟accés, allindada, presenta
grans carreus de pedra i una creu en relleu a la llinda. A la part esquerra de la planta
baixa hi ha una altra porta, d‟arc escarser. Als dos pisos hi ha diverses obertures,
totes emmarcades en pedra, i cal remarcar com a element interessant el cap esculpit
situat a la banda esquerra de la finestra central de la façana. El conjunt es completa
amb tres finestres d‟arc escarsser, situades al cos elevat.
Casal construït al segle XVI, amb reformes posteriors.
49.15. Casa Mas Sastre: Com en el cas de Can Salva, de Can Miqueló, de Can Sopa
o de Can Bardem, entre d‟altres, es tracta d‟un dels casals del carrer de la Força, al
nucli de Torroella. En aquest cas és un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a
dues vessants que té el carener paral·lel a la línia de la façana principal. Aquesta
façana té un gran portal d‟arc de mig punt, de grans dovelles, i diverses finestres
rectangulars amb marcs de pedra, algunes d‟elles tapiades. És remarcable la finestra
situada damunt la porta, amb emmarcament motllurat, guardapols i ampit. La façana
lateral dreta té com a element més remarcable la porta d‟accés d‟arc escarser, amb
una inscripció i la data de 1605.
Casal construït en el segle XVI però amb modificacions posteriors. A diverses
obertures de les façanes apareixen inscripcions datades en els segles XVI i XVII.
Can Mas Sastre es localitza al mig del poble a manera d‟illa i voltada de dos carrers
que l‟abracen i formen un pati triangular.
49.16. Església de Sant Cebrià o Ciprià de Torroella: Temple romànic d‟una sola
nau amb un absis de planta semicircular a la banda de llevant. Presenta, a més,
capelles laterals afegides en un període posterior al de la construcció inicial. Les
voltes de la nau i l‟absis són apuntades, i la coberta exterior és de teula a dues
vessants.
Seguint l‟eix de la porta i la rosassa s‟alça el campanar d‟espadanya de doble
obertura, que actualment mostra tres pilastres trencades. La base d‟aquest cloquer
queda assenyalada per un tram de cornisa de secció incorbada. Al costat nord de la
porta, hi ha una làpida sepulcral gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda. En
els seus quatre angles s‟hi esculpí un emblema –idèntic en tots ells– en el qual s‟hi
presenta una torre emmerletada. Es tracta, probablement, de l‟escut del llinatge que
prengué el nom de la vila, del qual n‟hi ha notícies documentals al segle XIV. La làpida
fa referència a un personatge d‟aquesta família el nom del qual, malgrat estar mig
esborrat, s‟endevina perfectament: Iohannis de Torricella.
L‟interior del temple ha estat netejat de la calç que el cobria. Ara es poden veure
clarament totes les antigues estructures. La volta de la nau és apuntada i seguida.
L‟arc triomfal és apuntat, doble i en degradació. La majoria dels murs de l‟església,
tant a l‟exterior com a l‟interior, estan formats per carreus ben tallats de l‟època de
construcció de l‟església (s. XII-XIII).
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 127 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
49.17. Masia de Palol de Fluvià i restes de l’església de Sant Genís: De l‟antic lloc
de Palol de Fluvià, documentat ja en el s. X, només en queda una gran masia
construïda en part sobre les restes de l‟església romànica de Sant Genís. El mas Palol
és un conjunt format per una gran casa pairal de forma rectangular, amb façana
principal a migdia i uns cossos auxiliars paral·lels a aquest, definint entremig un pati
enjardinat. Això, a part de la casa dels masovers.
El casal principal, presenta entrada pel pati, que té un nivell inferior d‟entrada i un altre
superior tancat respecte el primer, de caràcter més privat. La façana sud, que s‟obre
al pati, està delimitada per un porxo de pilars d‟obra de fàbrica i arcs de mig punt
afegit a tot el llarg de l‟edifici i que deixa una terrassa al pis superior. A l‟extrem nord-
est de l‟edifici hi ha una torre amb merlets i altres detalls de fortificació purament
decoratius construïda, en bona part, sobre l‟església romànica de Sant Genís. Així, els
murs d‟aquest angle són de carreus escairats i allisats formant filades seguides. A la
banda sud-est del mas hi ha la petita capella de Sant Antoni, de la mateixa època del
casal, feta amb obra de pedruscall i rajoles a les obertures.
El que avui resta de Sant Genís de Palol de Fluvià queda integrat en el conjunt del
mas. Les restes revelen un temple d‟una sola nau, de planta rectangular, sense absis
destacat. Cal entrar dins el jardí del mas Palol per veure els murs de l‟església, que es
troben a la banda nord-est del conjunt d‟edificacions. El mur més ben conservat és el
de la capçalera, a l‟extrem de llevant. S‟acusen perfectament les dues vessants del
seu hastial malgrat haver estat sobrepujat per l‟obra moderna del mas. Es conserva,
al centre, la finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt monolítics.
L‟aparell d‟aquesta església és fet amb carreus ben escairats i allisats col·locats en
filades seguides.
49.18. Casa de Mas dels Estanys o de la Bomba: La trobem a 1.5 km al nord de
Vilacolum, a l‟esquerra de la carretera de Figueres. Es coneix també amb el nom de
“La Bomba” per la maquinària emprada al segle XIX per dessecar els estanys de la
contrada i obtenir nous terrenys pel conreu.
Conjunt format per un edifici principal i diversos cossos auxiliars (magatzems) al
voltant d‟aquest i penjant de la carretera de Figueres a La Bisbal. Diferents
alineacions d‟arbres envolten el conjunt d‟edificis i l‟emmarquen a l‟extrem de l‟antic
estany de Vilacolum. L‟edifici principal conté una bomba hidràulica, moguda per una
màquina de vapor, que s‟emprava per l‟esmentada dessecació i que es transportava,
mitjançant dos canals, cap al rec Sirvent i, d‟aquest, al mar. Prop de l‟edifici hi ha una
antiga xemeneia de fàbrica de dimensions considerables.
A l‟altre costat de la carretera hi ha l‟hostal “La Bomba” que és un petit casalot i, a la
vora, una rajoleria abandonada fa alguns anys. Darrera mateix de l‟hostal, al peu d‟un
alt marge que limita un gran terraplè natural, hi ha les restes d‟un forn romà.
El forn romà de La Bomba es troba en bona part soterrat. Són visibles alguns dels
seus murs fets amb grans peces de terra cuita, així com dos arcs d‟entrada. En la part
superior es veuen alguns orificis que pertanyen a la cambra de cocció.
Masia construïda a finals del segle XIX o principis del XX.
49.19. Església de Sant Tomàs de Fluvià: Església romànica de l‟antic priorat de
Sant Tomàs de Fluvià que fou construïda sobre les restes d‟una capella anterior, dels
segles VII-VIII, en el lloc on hi hagué una vil·la romana. Es creu que aquesta església
va substituir un primitiu temple paleocristià. Va formar part del priorat fins el 1835
quan es va convertir en església parroquial.
Actualment l‟edifici presenta tot l‟aire d‟una planta basilical de tres naus, però que en
realitat ha quedat reduït a una de central. Per tant, temple de nau única amb
transsepte i capçalera de tres absis de planta semicircular a l‟exterior i de ferradura a
l‟interior; l‟absis central correspon a la nau i els laterals als braços del transsepte. La
coberta és de teulada a dues vessants a dos nivells, més baix el dels extrems del
transsepte. Coberta per volta de canó amb arcs torals a la nau, i volta apuntada en el
tram del transsepte.
A la façana de ponent, una obra tardana, s‟obren la porta d‟entrada, d‟arc adovellat
amb escut a la clau, i un ull de bou, i a sobre s‟aixeca una petita espadanya, de doble
obertura amb dos arcs escarssers de maó. Aparell de pedres regulars disposades en
filades horitzontals i carreus ben escairats als angles.
El més notable de l‟església són les seves pintures murals romàniques, descobertes
durant la restauració de l‟any 1982, quan fou enderrocada una falsa volta construïda
l‟any 1904. Aquestes pintures decoren l‟absis i els murs laterals amb una superfície
total de 20 m2.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca de la Muga
01.B.07.A. Descripció elements patrimonials 128 aca
_p
ef2
01
5b
_01
B0
7A
_d
escri
pcio
_p
atr
imo
ni_
v3
.do
c
Es creu que originalment tota l‟església havia estat decorada amb pintures però
només s‟han trobat les pintades a la conca de l‟absis central i a la part superior de la
volta de la nau.
49.20. Rectoria-antiga casa prioral o Priorat de Sant Tomàs de Fluvià: Casal al
costat sudoest de l‟església, format per diversos cossos, al voltant d‟un pati d‟accés;
l‟origen d‟aquest pati era un claustre d‟un monestir anterior a l‟actual edificació. La
casa prioral fou reconstruïda el 1628 pel prior Francesc de Meià, que també era
canonge de Girona i ardiaca de la Selva, com consta en la llinda d‟una finestra. En
una altra hi ha la data de 1586.
49.21. Portal de la muralla de Vilacolum: Del recinte fortificat medieval de Vilacolum
no s‟han conservat restes visibles en el nucli, únicament aquest portal. Portal situat a
la base d‟una torre i que actualment conforma la crugia de l‟extrem de llevant de Can
Brugada, a la plaça de Vilacolum, a la banda de migdia de l‟església. Aquest portal
dóna accés a una passadís cobert amb volta que condueix de la plaça al cementiri i al
temple.
Presenta arc capalçat, de mig punt a l‟exterior i escarser a l‟interior. Són visibles
restes dels grans carreus ben tallats que formaven el passadís, que s‟ha ampliat amb
obra de paredat per sostenir l‟edifici superior. A la dreta del portal es conserva un mur
amb espitlleres.
2.49 LA VAJOL
50.1. Església parroquial de Sant Martí: Temple documentat des del primer quart
del segle XIII (Sancti Martini de Savayolo). Església de nau única i absis semicircular.
La volta de la nau és apuntada i seguida, construïda amb carreus ben tallats; l‟arc
triomfal també apuntat. Dues capelles dels segles XVII-XVIII s‟obren, mitjançant
arcades de mig punt, a cada costat de la nau. El parament es conserva perfectament
a l‟absis, format per carreus de granit ben tallats i col·locats en filades seguides. A
l‟interior de l‟església, a les parets, hi ha unes pintures de caire popular, naïf, que
representen estranys símbols esotèrics d‟ampli contingut simbòlic (de mitjans del
segle XIX).
A la banda de ponent s‟aixeca el campanar de cadireta, format per dos arcs de quart
de cercle, amb una aparell de carreus ben escairats. A migdia s‟obre la façana amb la
portalada hi ha una finestra de doble biaix amb arc de mig punt. A la banda de l‟absis
s‟aprecia clarament l‟aparell de carreuada. Els murs romànics varen ser sobrepujats
als segles XVII-XVIII per un terrabastall, que degué servir de fortificació; posseeix
algunes finestres rectangulars. Fotografia extreta de www.lavajol.com.
50.2. Can Barris: Gran casal aixecat sobre la roca mare i orientat a migdia. És de
planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. A causa del pendent del
terrenys, presenta la planta baixa i el primer pis semisoterrat. L‟edifici té dues crugies
paral·leles a la façana suportades per parets de pedra i cobertes per voltes de maó de
llençol.
La façana principal s‟aguanta per dos grans arcades de granit. Les finestres són
rectangulars, i com les arestes de la casa estan emmarcades amb pedres granítiques
ben tallades i allisades. Sota mateix del gran ràfec que volta la teulada, es pot
apreciar una gran línia decorativa de color blavós que repeteix el tema del cub
neoclàssic. La coberta és a quatre aigües.
Edifici construït al segle XIX (1839).
Fotografia extreta de les Fitxes COAC. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i
disseny.