ÀMBIT SOCIOSANITARI.

Definició.

La salut, des de la perspectiva biopsicosocial, s’entén com un equilibri dinàmic, en

continu moviment, des d'un estat de salut a un altre de malaltia depenent, aquestes

oscil·lacions, de nombrosos factors o variables, biològiques, psicològiques i/o socials,

en íntima i contínua interacció. Des d'aquesta perspectiva, qualsevol alteració o canvi

en alguna de les tres àrees (biològica, psicològica o social) tindrà repercussions en

totes les altres, de manera que l'individu haurà de realitzar un esforç per assolir un nou

equilibri.

Aquesta perspectiva holística i integradora del concepte Salut duu implícit que el seu

abordatge, la seva promoció i la seva prevenció (en els diferents nivells assistencials)

requereix d’un enfoc multidisciplinar i interdisciplinar. Els diferents problemes de salut ja

no poden ser abordats només per un/a professional del camp de la medicina, sinó que

requereixen l'atenció d'equips que actuïn coordinada i transversalment.

Considerarem la salut des d'una perspectiva integral i lligada a les conductes de les

persones, i per tant, al seu estil de vida, de manera coherent amb la definició que

l'Organització Mundial de la Salut proposa: "La salut és un estat de complet benestar

físic, mental i social, i no només l'absència de malaltia o queixa" (OMS, 1947).

Les desigualtats socials es manifesten amb força en la salut, tant en les seves causes

com en la seva capacitat d’afrontar, pal·liar i mitigar qualsevol malaltia o discapacitat.

Les causes socioeconòmiques són les que millor expliquen les condicions i desigualtats

en salut existents, però també altres aspectes de caràcter personal poden intensificar o

mitigar els riscos d’exclusió sociosànitaria de les persones.

L’accés al sistema sanitari és públic i des de la Llei d’estrangeria 4/2000 s’estén

l’assistència sanitària urgent a tota persona resident al territori, sense necessitat d’estar

empadronat/ada o disposar de permís de residència.

Context.

Un dels tres eixos estratègics que recull el Pla d’actuació municipal (PAM) de Sant Boi

2008-2011 és la salut mental comunitària. L’objectiu és aconseguir que Sant Boi es

constitueixi com un referent nacional i europeu en l’àmbit de la salut en general i,

especialment, en la salut mental comunitària, tant pel que fa a l’assistència, a la

investigació com a la docència.

Aquesta aposta per la salut ha promogut les obres del futur Parc Sanitari, especialitzat

en l’àmbit maternoinfantil, que ja han començat en terrenys de Sant Joan de Déu,

Serveis de Salut Mental perquè pugui entrar en funcionament l’any 2010.

D’aquesta manera, el futur Parc Sanitari i els diversos equipaments del sector de la

salut que ja existeixen al municipi o es crearan en un futur formaran una xarxa que

permetrà reforçar el posicionament de Sant Boi com referent en matèria de salut.

A més, per al compliment del nou marc legislatiu, en aquest àmbit fem referència a La

Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de

dependència, entenent autonomia com la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per

iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i

preferències pròpies, així com desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària

(article 2.1).

En aquest marc, el Sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència es constitueix

amb l’objectiu de promoure l’autonomia personal i garantir l’atenció i la protecció a les

persones en situació de dependència a tot el territori de l’Estat espanyol amb la

col·laboració i la participació de totes les administracions públiques en l’exercici de les

seves competències.

Així també, pel que fa a l’atenció social i l’atenció sanitària, quant a la promoció de la

salut i de l’autonomia personal, cal destacar que, segons la Llei de serveis socials

12/2007, d’11 d’octubre de 2007, els serveis socials bàsics s'organitzen territorialment i

estan dotats d'un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia

interdisciplinaris, integrat pel personal professional necessari per al compliment de les

seves funcions, amb l'estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que

s'estableixi per reglament. Els serveis socials bàsics inclouen els equips bàsics, els

serveis d'ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d'intervenció socioeducativa

no residencial per a infants i adolescents.

Factors d ’Exclusió Socia l i Recursos per a la Inclusió i la Cohesió

Socia l.

Discapacitat i/o dependència

A Sant Boi, segons les dades del 2007, hi ha 5.784 persones reconegudes legalment

com a persones amb discapacitat, xifra que representa el 7,1% del total de la població,

percentatge lleugerament superior a la mitjana de Catalunya (5,3%) i del Baix Llobregat

(5,6%).

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, a la província de Barcelona hi ha

un total de 54.517 persones amb discapacitat per malaltia mental reconeguda legalment

(2007). Aquesta dada ha augmentat de manera important en els darrers anys. S’ha

registrat un creixement del 109,32% respecte a les dades de l'any 2000.

Taula 12. Persones reconegudes legalmet amb discapacitat.

POBLACIÓ 2007

Persones reconegudes

legalment amb discapacitat

Sant Boi de Llobregat 80.727 5.784 (7,1%)

Baix Llobregat 771.516 43.976 (5,6%)

Catalunya 7.210.508 385.173 (5,3%)

Fonts: Generalitat de Catalunya. Any 2007. Departament d’Acció Social i Ciutadania.

En relació a Sant Boi, la major part són persones amb una discapacitat física (58’76%),

(ja sigui motòrica (30,84%) o no motòrica (27,92%); les segueixen les persones amb

malaltia mental (18,97%) i les que tenen discapacitat intel·lectual (11,86%). Les últimes

són les deficiències visuals (5,84 %) i les auditives (4,48%). Només hi ha cinc

persones (0,086%) la tipologia de les quals ha estat qualificada com a “no consta”.

Taula 13. Nombre de persones amb discapacitats segons tipus a Sant Boi de Llobregat.

Font: Departament d’Acció Social i Ciutadania i Institut d’Estadística de Catalunya.

De les 5.784 persones reconegudes legalment com a persones amb discapacitat,

3.020 (52,21%) són homes i 2.764 (47,79%) són dones, percentatges que difereixen

dels de la població general. A Catalunya i a l’Estat espanyol trobem que la proporció

entre homes i dones és inversa, en tots dos casos hi ha un major nombre de dones. Al

Baix Llobregat i a Catalunya els percentatges estan més igualats, es reparteixen

gairebé per igual entre homes i dones.

La majoria de les persones amb discapacitat se situa a la franja d’edat dels 45/64 anys

(25,10%), seguides de les que es troben entre els 65/74 (23,59%).

Pel que fa als graus de discapacitat, el 54,40% de les persones amb discapacitat se’ls

ha reconegut amb un grau de 33% al 64%. El 27,50% són les que han estat valorades

amb un grau del 65% al 74%; en darrer lloc trobem les que han estat valorades amb el

75% i representen un 18,09%. Els percentatges de distribució segons grau són molt

similars als del Baix Llobregat i Catalunya.

Tipus de

disminució 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001

Motòrica 1.784 1.656 1.500 1.389 1.250 1.165 1.072 Física no motòrica 1.615 1.628 1.533 1.469 1.378 1.326 1.293 Visual 338 336 312 301 280 264 247 Auditiva 259 236 212 180 160 144 129 Psíquica 686 717 710 700 684 679 687 Malaltia mental 1.097 1.038 967 894 831 751 677 No consta 5 5 6 2 2 1 1 Total 5.784 5.616 5.240 4.935 4.585 4.330 4.106

Pel que fa a aquestes dades i especialment les relatives a les persones amb malaltia

mental reconegudes legalment (amb certificat de reconeixement del grau de

discapacitat), cal matisar dos aspectes significatius: d’una banda tenir en compte que

Sant Boi de Llobregat, atesa la seva especificitat territorial en recursos d’atenció a la

salut mental, té un nombre elevat de persones empadronades amb malalties mentals

(segons les dades del padró municipal, a febrer de 2009, hi ha 324 persones

empadronades i ingressades a Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental i 277

persones empadronades i ingressades a Benito Menni); i de l’altra, la constatació que

cada cop són més les persones amb discapacitat i les seves famílies, que reben

orientació, assessorament sobre ajudes, prestacions i serveis a què tenen dret i que,

per tant, tramiten el Certificat de Reconeixement del Grau de Discapacitat (emès i

gestionat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya)

per poder fer efectiu aquest dret.

Sant Boi, com a Vila Hospitalària, reconeguda territorialment per la xarxa de serveis

psiquiàtrics, destaca per la tasca que realitza en el camp de la salut mental. Així doncs,

pel que fa als rrecursos en el camp de la salut mental, detallem els serveis de

dues institucions centenàries:

• Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental:

- Servei d’urgències i admissions.

- Unitat d’Aguts

- Unitat de Subaguts

- Unitats de Mitjana-Llarga Estada

- Unitat de Llarga Estada Psicogeriàtrica

• Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni:

- Serveis d’Urgències i Admissions

- Unitat d’Aguts

- Unitat de Subaguts

- Unitats de Mitjana-Llarga Estada

- Unitat de Crisi d’Adolescents

- Unitat d’Adolescents Subaguts

- Unitat de Patologia Dual

- Unitat d’Hospitalització Psicogeriàtrica

- Unitat de Llarga Estada Psicogeriàtrica

- Centre de Salut Mental d’Adults CSMA

- Centre de Dia

El CCentre de Salut Mental d’Adults (CSMA) és al complex Benito Menni i el

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) està gestionat per la

Fundació Orienta (situat a Barri Centre).

Malgrat el desplegament de tots aquests recursos en l’àmbit de les malalties mentals,

els recursos d’aquests centres es comparteixen amb altres municipis i només en el cas

de Benito Menni hi ha una reserva especial de places per als ciutadans i les ciutadanes

de Sant Boi de Llobregat.

El Complex Assistencial Benito Menni disposa de 10 pisos tutelats, aquests són

equipaments de caràcter terciari, totalment inserits en la comunitat, que permeten una

vida autònoma, en un règim de convivència grupal (disposen de tres o quatre places

per pis), però sempre amb suport i supervisió.

També realitzen actuacions d’aquest tipus entitats del teixit associatiu i la Fundació

Cassià Just, que ha creat a Viladecans (amb l’ajut de l’Ajuntament de Viladecans) pisos

tutelats per a treballadors/es dels centres especials de treball.

A Sant Boi de Llobregat, hi ha la previsió de disposar d’una llar residència de suport

limitat per a persones amb discapacitat intel·lectual a finals de l’any 2010. L’equipament

estarà format per dues unitats de convivència de 12 i de 6 usuaris/àries respectivament

i està previst que s’ubiqui al barri de Marianao.

En relació als eequipaments residencials d’atenció especiali tzada per a gent

gran i/o persones amb discapacitat, a Sant Boi de Llobregat trobem el Centre de Dia i

Residència per a Gent Gran i persones amb discapacitat “Los Sauces”, el Centre

Assistencial Benviure i la Fundació Privada Llar Sant Josep (els dos últims només per a

gent gran).

A més, ubicades dins del recinte de Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental,

comptem amb les unitats de Sant Agustí (disminucions lleus i moderades), Sant Isidre

(disminucions moderades greus i profundes) i Santa Anna (disminucions lleus amb

greus trastorns psiquiàtrics), les dues primeres són dependents del Servei Català de la

Salut, mentre que Santa Anna depèn de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

(ICASS).

També cal tenir en compte altres recursos assistencials per a l’atenció a persones amb

discapacitats i/o dependències, com són l’aatenció sociosanitària, adreçada a les

persones dependents, no autosuficients a nivell funcional que requereixen ajut,

vigilància o cura especial; els hhospitals de dia sociosanitaris, dispositius

assistencials per a l’atenció de pacients que no requereixen ingrés convencional; i els

centres de dia o serveis d'acolliment diürn per a gent gran i persones amb

discapacitat, que donen suport a les persones grans i amb discapacitats que

necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària i

complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar.

Els hospitals sociosanitaris i centres de dia que hi ha a Sant Boi són: Centre

Sociosanitari Prytanis/Hospital de Dia, Centre de Dia la Lluna, Centre de Dia Torrelavila,

Hospital de Sant Boi, Psicogeriàtric Benito Menni, Centre Assistencial Benviure; Centre

de dia Sant Boi i centre de dia i per a persones amb discapacitat Los Sauces.

Per a l’atenció d’infants amb discapacitat i les seves famílies, els ccentres de

desenvolupament i atenció precoç són un recurs de l’àmbit sociosanitari que

realitza un important treball preventiu i de suport a les famílies amb infants amb

discapacitat. Són centres que realitzen un conjunt d’activitats adreçades a infants que

presenten trastorns en el seu desenvolupament psicomotor de qualsevol etiologia, per

tal que rebin de forma efectiva i continuada tot allò que pugui potenciar la capacitat de

desenvolupament que cada nen té. El CDIAP de Sant Boi és un equip de professionals

especialitzats en el desenvolupament infantil i en l'atenció precoç dels trastorns de la

petita infància. Realitza totes aquelles activitats preventives i assistencials en què

consisteix l'atenció precoç, adreçades als infants (al llarg de la gestació i fins als 6

anys), a la família i al seu entorn natural. El CDIAP funciona, així, com a centre de

referència i d’acollida per a totes les qüestions relatives al desenvolupament infantil.

El CDIAP de Sant Boi està concertat amb l’Institut Català d’Assistència i Serveis

Socials, i forma part de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública,

del Departament d’Acció Social i Ciutadania, de la Generalitat de Catalunya. És un

centre d’utilització pública i l’atenció que ofereix és gratuïta.

Una altre qüestió a destacar en aquest àmbit és l’impacte que poden ocasionar els

canvis demogràfics en els processos d’inclusió i exclusió social. És el cas de

l’increment de l’esperança de vida i la vinculació amb els riscos d’exclusió relacional de

la gent gran. A Sant Boi, segons dades del cens del 2007, hi ha 12.067 persones que

tenen més de 65 anys, i representen un 14,7% de la població. La taxa de

sobreenvelliment1 del mateix any era del 43,5%.

La distribució territorial de la població major de 65 anys al municipi no és homogènia,

sinó que varia molt segons el districte, tal com es pot veure a la taula següent:

Gràfic 24. Proporció de majors de 65 anys per districtes.

Font: Sant Boi en xifres 2008.

Segons el Programa municipal transversal de gent gran, el 2007 a Sant Boi hi vivien

16.599 persones majors de 60 anys, de les quals el 16,1% viuen soles, i la majoria són

dones i, sovint, amb manca de recursos econòmics. És important fer notar aquesta

xifra atès que en certs casos, els fills/es d’aquestes persones han anat a viure als

pobles i/o ciutats d’on eren originaris (ells/es o els seus pares) o a altres municipis. Així,

ens trobem amb una generació de persones grans que, en cas de tenir descendència,

té dificultats per poder donar resposta a les demandes i/o suports que requereixen els

seus progenitors/es.

A continuació algunes dades de Sant Boi que mostren la feminització de les llars

unipersonals i la vinculació d’aquestes a les necessitats de suport en el domicili.

1 La taxa de sobreenvelliment mostra la proporció de persones majors de 85 anys que hi ha respecte al total de persones majors de 65 anys.

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00%

1er trim.

Casab lanca

Camps Blancs

Vinyets

Centre

Marianao- Can Paulet

Ciutat cooperativa-Molí Nou

Tota l

Taula 14. Atenció domiciliària: Nombre d’usuaris/àries segons franja d’edat, sexe i tipologia

de la llar

Adults Gent gran Gent gran TOTAL

Tipologia de la l lar2 (de 19 a 64 anys) (de 65 a 84 anys) (de 85 anys o més) USUARIS

H D Total H D Total H D Total

UNIPERSONAL 1 25 26 31 1126 157 10 59 69 252

SENSE NUCLI 0 1 1 0 1

MONOPARENTAL 5 15 20 12 35 47 5 12 17 141

NUCLEAR 1 10 11 25 98 123 8 20 28 170

EXTENSA O AMPLIADA 3 3 7 7 18 18 31

MÚLTIPLE 0 0 0 0

Total usuaris 7 53 60 68 267 335 23 109 132 595

Font: Memòria Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Serveis Socials 2007.

En relació a les sol·licituds de reconeixement del grau de dependència, a Sant Boi s’han

rebut 1172 resolucions ( fins el 31 de març de 2009). Concretament, del Grau III (gran

dependència) un total de 853 resolucions. En el cas de les resolucions del grau II

(dependència severa) són 273 les resolucions rebudes i finalment del grau I

(dependència moderada) un total de 46 resolucions.

GRAU III GRAU II GRAU I TOTAL NIVELL 2 420 172 NIVLL 1 433 101 TOTAL: 8853 273 46 1172

Per a l’abordatge de les situacions de dependència i a les necessitats de suport en el

domicili, destaquem dos dels recursos que es gestionen des dels Serveis Socials

d’Atenció Primària: el servei d’ajuda a domicili i el servei de teleassistència.

2 Unipersonal: llar formada per una persona sola, SENSE NUCLI: llar formada per dues o més persones que no formen nucli familiar, MONOPARENTAL: llar formada per un sol progenitor/a amb fills/es, NUCLEAR (parella i fills/es): llar formada per una parella amb fill/es o sense, EXTENSA O AMPLIADA: llar formada per un nucli amb presència d’altres familiars, MÚLTIPLE: llar formada per dos nuclis o més.

El sservei d'ajuda a domicili és una prestació municipal que ofereix un conjunt

organitzat i coordinat d’accions que es realitzen bàsicament en el domicili de la persona

i/o família usuària, dirigides a proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport

social a aquelles persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament o

d’integració social o manca d’autonomia personal. El servei inclou, de forma conjunta o

separada, segons siguin les necessitats dels i les usuaris/àries, la cura de la persona,

la neteja de la llar i/o la neteja a fons (de xoc). L’objectiu del servei és atendre les

mancances d’autonomia personal, tot cobrint les necessitats bàsiques de la vida diària i

les necessitats relacionals de les persones.

El servei de teleassistència garanteix la seguretat i dóna tranquil·litat i

acompanyament a les persones que poden estar en situació de risc per factors d'edat,

de fragilitat o dependència, les 24 hores al dia i els 365 dies a l'any a través d'un

terminal connectat a una central d'alarmes.

El Programa municipal transversal de la gent gran, també fomenta estratègies per a una

vida autònoma, potenciant l’envelliment actiu i saludable. Pretén difondre a la gent gran

la importància que tenen els estils de vida en la prevenció de la dependència i el

desenvolupament d’un projecte vital ple i feliç. S’hi desenvolupen ttallers

d’envelliment actiu i s’hi aborden temàtiques com ara l’edat i els canvis que

comporta, la perspectiva de gènere i la vellesa, les relacions sentimentals i socials, i els

estils de vida.

Les drogodependències

L’atenció a les drogodependències ha estat determinada en gran mesura per l’evolució

del propi fenomen i de la seva conceptualització. Les conductes addictives, actualment

acceptades per la comunitat científica com un trastorn mental, han estat considerades

en un passat recent com un defecte moral, una mostra de falta de voluntat, una

patologia sociofamiliar o fins i tot com a part d’un procés de marginalització voluntària.

Per tant, no és d’estranyar que, en general, els primers serveis per donar atenció a les

persones drogodependents hagin sortit de la pròpia xarxa social a partir de les

iniciatives de diferents entitats municipals i privades sense afany de lucre, recursos

més propers a l’àmbit social i de la beneficència que al sanitari.

S’entén la dependència a les drogues com una malaltia comuna que ha de tractar-se en

el sistema sanitari. L’addicció és un procés dinàmic d’entrades, permanències i

sortides. S’assumeix, doncs, que les addicions no han de tenir necessàriament un

caràcter crònic.

La XXarxa d’Atenció a les Drogodependències de Catalunya (XAD) es va

constituir per donar una atenció integral a les persones amb trastorns relacionats amb

el consum de substàncies psicoactives. Hi ha diferents nivells de recursos: atenció

primària sanitària i social a les drogodependències (centres d’atenció i seguiment

(CAS); unitats hospitalàries de desintoxicació, i els centres i programes de reinserció,

etc.).

Pel que fa a l’atenció i prevenció de les drogodependències, els ccentres d’atenció i

seguiment (CAS) ofereixen tractament ambulatori especialitzat a les persones amb

drogodependències. Al sector sanitari anomenat Baix Llobregat-Litoral, corresponent

als municipis de Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de

Cervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Viladecans, Begues, Gavà i

Castelldefels (aquesta darrera ciutat es dotarà de CAS en un futur proper), li pertany el

Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de Drogodependències Benito Menni de Sant Boi.

Aquest centre dóna cobertura a uns tres-cents mil habitants dels nou municipis i és part

de l’hospital psiquiàtric Benito Menni, Complex Assistencial en Salut Mental.

L’any 2007, des del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de Drogodependències Benito

Menni, es detecta que la substància problema amb demanda assistencial més freqüent

és l’alcohol, que moltes vegades s’associa, en primer lloc, a la cocaïna; i, de vegades, a

l’heroïna; finalment, al cànnabis i els derivats d’amfetamínics. Es detectava certa

disminució en el consum de tabac, però major ús i abús de la resta de substàncies. Així

també, la prevalença d’infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) entre

els injectors encara és altament elevada en relació a altres societats europees i ha

minvat poc els últims anys. Entre els joves injectors de drogues se segueixen produint

noves infeccions per VIH, amb una taxa d’un 3% anual.

A Sant Boi hi ha diferents un recursos municipals per a persones amb problemes de

drogodependències, aquests són:

- El CCentre Urbà de Reinserció (CUR), que desenvolupa un conjunt de

serveis d'atenció especialitzada en l'àmbit del suport a la integració social i la

millora de la qualitat de vida de les persones drogodependents.

El Servei d'Orientació i Informació ofereix atenció personalitzada, individual

i/o familiar, mitjançant un sistema de tutories personalitzades orientades a

donar suport i potenciar la integració social de persones drogodependents

en procés de tractament. S’hi duen a terme tasques d’informació,

assessorament, orientació, acompanyaments i coordinacions.

El Grup d’Activitats Taller 2000 ofereix a les persones drogodependents en

procés de deshabituació un ventall d'activitats (formatives, culturals,

esportives, ocupacionals, etc.) orientades a promoure'n la integració social.

En aquest servei es van atendre l’any 2008, 173 persones. El perfil poblacional més

comú correspon al d’home de nacionalitat espanyola d’uns 40 anys. Els motius de

consulta són: l’alcohol en un 50%, la cocaïna en un 31%, l’heroïna en un 15%, el

cànnabis en un 1% i, finalment, un 2% en d’altres.

També s’observa que, concretament en els consums d’alcohol, cocaïna i cànnabis, hi

pot haver consum d’altres drogues. Les demandes expressades més comunes per

part dels i les usuaris/àries són: tractament per la o les drogodependències (12%),

tractament per les problemàtiques de trastorns psiquiàtrics (17%), relacions familiars

(14%) i ocupació del temps (14%).

Taula 15. Perfil poblacional de les persones ateses.

Nombre total d’usuaris 173

Edat Mitjana 40 anys

Sexe Homes: 88% Dones:12%

Nacionalitat Espanyols: 97% Estrangers: 3%

Font: Memòria anual 2008. Centre Urbà de Reinserció.

Altre recurs especialitzat en la prevenció de les drogodependències és el SServei

d’Atenció a Famílies i Joves (SAFIJ) . Aquest servei ofereix: atenció

individualitzada en hores concertades tant a la família com als/les joves; atenció grupal

amb famílies i/o joves que per característiques de consum presentin un perfil homogeni

i es puguin beneficiar de compartir experiències i estratègies per solucionar els

problemes que aquest consum ocasiona; atenció grupal a joves en situació d’alt risc

que assisteixin a un recurs de la xarxa normalitzada o especialitzada; i suport a

professionals que atenen població adolescent i jove i puguin detectar situacions de

consum per part de l’esmentada població.

El Programa municipal transversal de prevenció de drogodependències desenvolupa

diverses actuacions en coordinació amb altres departaments municipals i agents locals

clau amb l’objectiu de fomentar la prevenció de les drogodependències i la ppromoció

de la salut comunitària. Com per exemple la implementació del PPrograma Salut i

Escola que és una actuació promoguda pels departaments d'Educació i Universitats, i

de Salut de la Generalitat de Catalunya, per tal d'impulsar la promoció i la prevenció de

la salut a l'escola i coordinar millor les accions en el territori. S'adreça a la població

adolescent de segon cicle d'ESO (tercer i quart) dels centres públics i concertats. Hi

intervé el personal sanitari de centres d’atenció primària de salut i també el Programa

municipal transversal de prevenció de drogodependències.

Embarassos no desit jats i mala lt ies de transmissió sexual

Segons el Programa municipal transversal de joventut, i concretament l’estudi de

sexualitat realitzat l’any 2005, l’edat mitjana de la primera relació sexual se situa entorn

dels 17 anys. Com veiem, hi ha un sector de la població que manté relacions sexuals

de risc en totes les edats però el percentatge més elevat de joves que no utilitzen cap

mètode anticonceptiu se situa en el grup d’edat més jove, de 16 a 19 anys. D’aquesta

manera tenim un sector de població, al voltant del 10%, que manté relacions sexuals en

potencial situació de risc de contraure malalties de transmissió sexual i patir

embarassos no desitjats. A això se li suma el fet que en el 50% dels casos

d’aquests/es joves no tenen parella estable.

Taula 16. Ús mètodes anticonceptius.

Utili tzes algun mètode anticonceptiu

16-19 anys %

20-24 anys %

25-30 anys %

Total enquestats %

Sí 87,2% 90,4% 91,1% 90,2%

No 12,8% 9,6% 8,9% 9,8%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: Estudi de Sexualitat del Programa municipal transversal de joventut. 2005.

A Sant Boi existeix un recurs referent en temes de salut per als i les joves de la ciutat,

el Punt Jove de Salut ((PJdS), un servei inclòs al Servei d’Informació Juvenil El

Punt. El jovent de Sant Boi hi va per fer demandes personals, i aclarir dubtes i

inquietuds relacionades amb temes de salut. Els àmbits de les preguntes tenen a veure

amb prevenció de malalties de transmissió sexual (SIDA), mètodes anticonceptius,

embarassos no desitjats, sexualitat, trastorns alimentaris, drogues i altres.

Cal recordar que el servei ofereix un model d’atenció biopsicosocial des de la

prevenció, basat en la informació i l’assessorament, capaç de donar alternatives a les

necessitats tant sexuals com afectives, que faciliti la “prevenció del risc” i fomenti

actituds positives que potenciïn hàbits i vivències afectives i sexuals responsables,

saludables i no sexistes.

L’objectiu fonamental del servei és reduir les dificultats d’accés a la informació en temes

com la sexualitat, la salut i les drogodependències dels i les joves de Sant Boi, i alhora

se’ls informa sobre els recursos de què disposen en el seu entorn, des d’una visió

pluridisciplinar i amb una atenció directa.

També, cal tenir en compte que es manté l’Acord de Col·laboració amb la direcció del

Programa d’Atenció de Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) del Servei d’Atenció

Primària Baix Llobregat Litoral de l’Institut Català de la Salut. La xarxa de col·laboració

d’aquest acord permet que la persona informadora del Punt Jove de Salut pugui facilitar

l’anticoncepció d’emergència a les joves que la necessitin.

A continuació mostrem algunes de les consultes, relatives a l’any 2006, que ha realitzat

el jovent del municipi que s’ha adreçat o se l’ha derivat al Servei Punt Jove de Salut:

Taula 17. Tipus de consultes

Àmbits Consultes Descripció

5.1 143 Informació general

5.2 825 Salut reproductiva i sexual

5.3 63 Malalties de transmissió sexual 5.4 44 Comportaments addictius 5.5 48 Nutrició i alimentació 5.6 10 Conductes de violència 5.7 35 Salut mental i prevenció

Total 1168 Font: Memòria Servei Punt Jove de Salut Any 2006.

En relació a les persones amb discapacitat, s’ofereixen d’una banda els mateixos

serveis assistencials que van dirigits a la resta de la població, i de l’altra, la part més

educativa i formativa d’educació sexual mitjançant xerrades en associacions que

treballen amb el col·lectiu, col·legis d’educació especial, etc. L’equip de professionals de

planificació familiar va elaborar el Manual d’educació sexual per a persones amb

discapacitat, el qual va ser premiat com a millor eina de comunicació socieducativa en

planificació familiar. Posteriorment es va facilitar a totes les escoles d’educació especial

de la província de Barcelona (es facilita un manual per a l’alumne/a i un altre per al

professor/a), a les associacions i als tallers ocupacionals que ho sol·liciten.

El Manual d’educació sexual per a persones amb discapacitat s’emmarca en el

desenvolupament de dos programes: El programa d’educació sexual per a persones

amb discapacitat i el programa dirigit a monitors/es de persones amb discapacitat i/o

malalties mentals.

Finalment, dins de l’àmbit sociosanitari, voldríem fer incidència en altres actuacions

municipals transversals i de treball en xarxa per a la promoció de la salut:

El PPrograma municipal t ransversal de joventut assenyala, en el seu eix

d’Emancipació i Autonomia, la promoció de la salut per a joves en matèria de drogues,

alimentació i sexualitat. Són agents clau per abordar estratègicament la promoció de la

salut en aquest eix: El Programa municipal transversal d’infància i adolescència, la

Unitat d’Infància, Adolescència, Joventut i Cohesió i el Departament de Salut

Comunitària i Benestar.

El PPrograma municipal transversal de nova ciutadania apunta, en l’eix

d’actuació: altres recursos comunitaris bàsics (àmbit de salut pública) la necessitat

d’impulsar intervencions que facilitin l’ús normalitzat dels serveis sanitaris per part de la

població nouvinguda i la importància d’incorporar la diversitat en la planificació i la gestió

de l’àmbit sanitari. Els i les agents clau per desenvolupar aquestes accions serien,

principalment: agents de l’àmbit sanitari local i professionals de totes les Unitats del del

Servei de Benestar Personal i comunitari.

Amb l’objectiu de fomentar un abordatge comunitari i preventiu de les

drogodependències, destaquem que des de finals del 2007 l’Ajuntament de Sant Boi de

Llobregat, conjuntament amb el Servei d’Atenció Primària Baix Llobregat Litoral, promou

una iniciativa local innovadora, de treball transversal i en xarxa, anomenada “EEquip 3

de prevenció” . Està format per un tècnic expert en prevenció de drogodependències

de l’Ajuntament de Sant Boi, un monitor d’Educació Viària de la Policia Local i les

infermeres del Programa Salut i Escola dels Equips d’Assistència Primària del municipi.

La seva missió és aconseguir, amb l’ajut de la comunitat pedagògica, que el públic

juvenil adapti la seva percepció del risc de consumir drogues a la realitat jurídica,

laboral, familiar, social i sanitària de cada barri a Sant Boi.

Durant el curs 2008-09 està prevista la participació del 80% dels centres de secundària

obligatòria i postobligatòria del municipi (IES Rafael Casanova, IES Rubió i Ors, IES

Camps Blancs, IES Itaca, IES Marianao, Col·legi Llor, Col·legi Sant Josep i Pedagogium

Cos). S'estima una participació efectiva de 850 alumnes (28 aules: 2n cicle de l'ESO,

Batxillerats i Cicles formatius) d’entre els 15 i 20/25 anys. Paral·lelament, els i les

professionals vinculats/des als diferents Equips 3 de Prevenció estan explorant noves

aplicacions en contextos comunitaris (persones amb discapacitat, persones

nouvinguts/des, persones amb problemàtiques de drogodependències, etc.)

AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT

- Unitat de d’Atenció social Primària i Benestar - Unitat d’Atenció social Comunitària i Benestar: PLICS, Xarxa local per l’atenció i protecció a la infància i adolescència. - Unitat de Promoció esportiva i cohesió - Departament de Participació Ciutadana i Proximitat - PMT Prevenció de drogodependències - PMT Joventut - PMT Persones amb discapacitat - PMT Gent Gran - PMT Infancia i Adolescencia - PMT Nova Ciutadania - Punt Jove de Salut (PjdeS) - Servei Psicològic d’Atenció a la dona - Servei Local de Seguretat - Servei Transició Escola-Treball (Projecte Cuida’t) - Medi ambient (horts lúdics) - Comunicació. Web municipal i ràdio Sant Boi - Educació comunitària i civisme - Unitat de Planificació i Gestió de Centres Educatius - CORESSA

SISTEMA DE SERVEIS LOCALS PER A LA INCLUSIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ÀMBIT SOCIOSANITARI

INICIATIVA SOCIAL

- Fibrobaix - Equilibri - Assemblea Local de Creu Roja Sant Boi - Associació de malalts d’Alzheimer - Associació familiars d'Alzheimer Baix Llobregat- Associació d´Alzheimer i altres demències “Francisco Amat - Càritas - ARAMIS-Associació de Discapacitats Físiques - Tots Som Santboians - AVECE- Associació Catalana d’afectats d’Accident Vascular Cerebral - FIBROBAIX. - Associació de Fibromiàlgia del Baix Llobregat - TDAH - Associació Plataforma Trastorn per Dèficit d’Atenció amb/sense Hiperactivitat - Fundació Domicilia - Federació de dones per a la Igualtat del Baix Llobregat- Fundació Marianao - Xpecta.net - Club Atletisme Sant Boi (x Cross Solidari Salut Mental)

INICIATIVA MERCANTIL - APADO - SERGESA - Teleassistència - Coooperativa Treballadores Familiars - Associació Particular Ayuda a Domicilio APADO - Centre de dia la Lluna - Centre de dia Torrelavila- Centre de Dia Sant Boi - Centre Sociosanitari Hospital de dia Prytanis - Residència- Centre de dia Llar Sant Josep - Residència Assistencial Geriàtrica Benviure - Residència i centre de dia gent gran- Centre de Dia i Residència per a gent gran i persones amb discapacitat "Los Sauces"- MediSantboi - CEPS - INTECSERVEIS - Famílies en crisi - SIPS Serveis Integrals de Psicología - Sindicats - PDS – CUR: Servei d’atenció a famílies i joves- Teatracció - Fundació Cassià Just - CET - Caja Ahorros Mediterráneo (CAM) Pel taller d’envelliment actiu - Obra Social Caixa Sabadell (per xerrades qualitat de vida GG) - Empresa Llop Gestió Esportiva S.L. - Col·legis: Llor, Sant Josep i Mare de Déu dels Dolors - Hospital de Sant Boi de Llobregat - Orde Hospitalaria de Sant Joan de Déu - Complex ASsistencial Benito Menni - Servei d’Atenció Multidisciplinar SAM

ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

- Departament de Salut Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació Generalitat de Catalunya - Secretaria General de Joventut - Servei Català de Trànsit - Policia Nacional (Grup Policía Judicial) - Centres d’atenció primària: CS Vinyets CS Moli Nou CS Camps Blancs CS Montclar - PADES Sant Boi - Centre d’orientació i Planificació Familiar - Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç - Institució Balmes - Centre Atenció i Seguiment a les Drogodependències –CAS- - (Benito Menni) - PSI (Benito Menni) - Psicogeriàtric Benito Menni - Suport jurídic als serveis socials d’atenció primària (Diputació de Barcelona). - Centre de Salut Mental d’adults –CSMA- (Benito Menni) - Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil –CSMIJ- (Fundació Orienta) - Centre Sociosanitari/Hospital de dia Prytanis - Mossos d’Escuadra (Oficina d’atenció a la Víctima) - Instituts d’educació secundària: Ítaca, Camps Blancs, Rubió i Ors, Marianao i Rafael Casanova